#194 - Club de Lectura de Novel·la Gràfica

Ràdio Desvern, 98.1, Ràdio Desvern, 98.1 Ara mateix són les 11 i 13 minuts. Esteu escoltant el magasin de matins, la Rambla de Ràdio Desvern, l'emissora municipal de Sant Just. Comencem la segona hora del programa. Ho fem com sempre amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. El convidat d'avui és el Sant Justenc Javier del Campo, que s'ha fet un forat al món literari de Sant Just perquè és qui porta el Club de Lectura de Novela Gràfica de l'Ateneu. L'última sessió va ser ahir dijous amb la novel·la Persepolis de l'autora iraniana, a veure si pronuncio bé. Marjan Satrapi. Bé, no sé si ho he pronunciat bé. Bon dia Javier, benvingut i ben trobat a l'emissora. Bon dia, moltes gràcies per tenir-me aquí avui. Corretgeix-me, per favor. He dit bé el nom de l'autora de Persepolis? Res a corretjar. Res a corretjar. D'acord. Bé, vas passar pels micros de la ràdio de l'emissora finals de temporada passada, més o menys cap al juliol, perquè t'estrenaves com a guia, com a coordinador d'aquest Club de Lectura de Novela Gràfica. Bé, t'estrenaves tu i el Club. Correcte. Pràcticament, una cosa va anar paral·lela amb l'altra. I va ser amb el llibre Fan Home de l'autora nord-americana Alison Bechdel. Quina està sent, una mica la teva experiència amb l'inici d'aquest Club de Lectura? Està sent molt interessant. Estic molt content, estic molt satisfet, de fet. És a dir... T'esperaves que el tingués a continuïtat, no?, quan en el seu moment va començar? Bé, no m'esperava res. Crec que tot sovint val la pena no esperar-se res. No teniu expectatives? Bé, certes, però tampoc massa ambicioses. Jo, simplement, em van demanar que ho fes, ho vaig decidir fer-ho, perquè ho trobava interessant i perquè m'agrada. I crec que ha tingut una bona acollida. En la major part de les sessions, som més de deu persones, la d'ahir, justament, no, que érem nou. Passa res. Si em conteu a mi, deu, però bé. Però fins avui tot ha estat sessions molt enriquidores, uns participants molt interessats, molt implicats, amb moltes ganes d'aprofundir tant en la història que s'explica com en tot l'aspecte gràfic, perquè aquesta és la principal diferència respecte a un Club de Lectura de novel·la, en què aquí hi ha un aspecte gràfic, hi ha unes eines associades al llenguatge del còmic, unes mecàniques que jo també voldria que els assistents també coneguin i aprenguin i entenguin que això enriqueix l'experiència literària de llegir una novel·la gràfica. Des de Fun Home, és a dir, des de la primera, com si diguéssim, fins a Persepolis, la que vau fer ahir, porteu unes cinc sessions, més o menys. El Club va creixent, les persones que en formen part són les mateixes, va canviant, és un grup dinàmic. Hi ha un cor del grup, un nucli, que he percebut que han estat fidels a cada sessió. Després hi ha hagut sessions que han estat més exitoses que d'altres, per exemple, la segona que vam fer, la vam fer en col·laboració amb l'Astrid del Celler, la vam fer al Celler, de fet, perquè era una novel·la sobre la laboració de vins. Llavors vam acompanyar la discussió del còmic amb un tas de vins, i aquella sessió va tenir molt d'èxit. No sé per què. Hi ha altres que han tingut molta assistència inesperada, per exemple, la que vam fer després de Nadal, a les vacances de Nadal, amb Blankets, també va tenir molta assistència. Jo esperava que n'hagués tingut menys, perquè no era una novel·la gràfica tan coneguda, quan d'altres com Persepolis o Fun Home han tingut molt d'impacte internacional. Aquesta era una mica més intimista i menys coneguda, però va venir molta gent, va ser una conversa molt interessant. El nombre de persones, les persones van variant, però hi ha un nucli, un nucli dur, que sempre estan allà presents. Com planteges tu els clubs? Quan t'ho has de preparar o... No sé, amb quina idea vas o com fas la metodologia? La major part de les obres ja ha de ser llegit fa temps. Per tant, el primer que faig és una relectura, per refrescar-ho tot, perquè a vegades, per exemple, la vaig llegir l'any 2006, i s'ha plogut una mica des de llavors. Faig una relectura. També em documento una mica del context, el context de la història mateixa, i també en relació a l'autora o a l'autor, per poder aportar una mica més d'informació més enllà de la que hi ha en el còmic mateix, en les solapes, etcètera, i intentar explicar també o contextualitzar les obres que l'autora ha produït, o altres col·laboracions, i també en el context històric, si és una novel·la gràfica que té un context històric, com seria el cas de Persepolis o el cas de Maus, o en el cas, per exemple, d'aquesta novel·la gràfica que vam fer en col·laboració amb el Celler, que es diu Els Ignorants, parlar una mica del context vital de l'autor i agafar els vins amb l'autor, perquè és una història d'un productor de vins i un dibuixant de còmics que conviu en un any, aprofundir una mica més en aquesta història, més enllà del que s'explica a les vinyetes, enriquir una mica la novel·la gràfica que tractem aquell dia en concret. I després, durant la dinàmica, la intenció que tinc és que tothom participi, i hi ha gent que no diu res. Al principi intentam fer, sempre intento que fem una ronda d'intervencions o guiada d'una manera molt... quadricular i arbitrària dient comencem per aquí per la meva esquerra i anem continuant, o d'una manera més orgànica, quan hi ha més poca gent que pots repartir el joc en funció de com veus la gent, en una estona allà esplejant-se. Parlem de Fun Home, The Blanket, Els Ignorants, Persepolis... Com fas la tria de les novel·les? La fas tu? Ara faig jo. De moment, els criteris que he fet servir són clàssics, clàssics moderns. Persepolis, per exemple... Els Ignorants no és un clàssic, però s'ha sortit en català, que és una cosa que procuro fer, procuro triar obres que estan editades en català, perquè això és important. En el cas dels Ignorants, perquè es donava la circumstància que conec Last Street, era una manera d'imprincar-se encara més en la vida del poble, i així vaig tirar aquesta. De cada any que ve, estic fent el llistat d'obres que llegirem, si desitgeixen renovar-me, i de moment els criteris són semblants. Intentar provocar una mica, que siguin obres diverses, de diferents països, diferents estils, de diferents registres... Per exemple, la propera que farem el 23 de maig és que a la primera sessió, quan vaig parlar amb els assistents, hi havia certs prejudicis envers el manga. La mitjana edat dels assistents del Club de l'Actor Neurogràfica no correspon a la del públic habitual de manga. Però el manga no és només Bola Drak, Naruto, Atakuntaitan, i totes aquestes coses. I amb l'obra del mes de maig, que es diu Barri Llunyà, busco trencar una mica... Aquest estereotip, no? L'any vinent anirem encara més lluny i començarem a... En algun moment del principi del curs farem una novel·la gràfica de superherois per provocar una mica també. Molta gent coneix i aviam com entra. Hi ha alguna diferència entre el que és un còmic i una novel·la gràfica? És el mateix. És com de cultura que et vulguis posar en la conversa que mantinguis en aquell moment. El còmic té una certa condició peyorativa per molta gent, injusta des del punt de vista. Però jo crec que dir-li còmic, dir-li novel·la gràfica, dir-li TV, és el mateix. Novel·la gràfica tendeix a ser obres més llargues, agrupades en un somvolum i que són d'una automàtica definida. Podria ser aquesta diferència, però una novel·la gràfica és un còmic. Recordes, Javier, quina va ser la teva primera novel·la gràfica o el còmic que vas llegir? Potser et deixes prendat d'aquest gènere o com va començar la teva afició o estima per aquest tipus de novel·la? Aviam, jo, la primera novel·la gràfica... O tio punyó... El meu primer còmic, segur que ho tinc claríssim, número 1 de Giant Size X-Men, que aquí es va editar com a la Patrulla X, una reedició, jo tenia 9 anys. I aquell va ser el meu primer còmic i a la meva infància va ser còmics de superherois, això ho vaig deixar perquè hi arribarà un moment que... Que vols provar altres coses també, no? Sí, i que ho necessites. I jo suposo que la meva primera novel·la gràfica va ser també de superherois i es deia... Dios sama el hombre mata, em sembla que es deia, que també era del X-Men. Aquests són els primers. Ara es miren amb més cura, potser, no? Ara es dediquen més espais també a novel·les gràfiques, per infants, per joves, adults... És veritat que hi ha un ousi cap a aquestes novel·les, darrerament, els últims 3, 4 anys? Jo tinc l'impressió que sí. A més, també és un canvi que crec que està relacionat amb una nova manera de presentar el còmic al públic. Abans aquí estàvem acostumats a aquests còmics de grapa, que trobaries als quioscos, etcètera. És poc cuidat? No, poc cuidat no, perquè és una manera d'editar que encara es manté en els seus països d'origen, perquè el còmic de superherois s'edita en grapa. En canvi, les edicions tapadures, etcètera, són més aviat els àlbums francesos, etcètera. Després també es feia edició... Aquí s'havia editat molt en grapa, es feien edicions de manga en grapa, formats de 24 pàgines, 42 pàgines... Es va editar en aquest format que es diu comic book, perquè és un format americà, que no és el format natural de l'obra. Ara el manga s'edita com s'edita el manga, que són en format llibre, que és un format molt més adequat per llibreries, etcètera, i fins i tot el còmic americà s'edita en recopilacions que són llibres, que es recopilen diversos d'aquests comic books en format llibre. Llavors és un format que és molt adequat per a la novel·la gràfica, i ara es comença a editar també més i més novel·la gràfica, novel·la gràfica en català, s'edita molt, l'editorial Finestres està fent una feina magnífica editant obra en català, i jo crec que, no sé, és una època daurada, però ho podria ser, en part també ajudat pel manga. Sí. En part també ajudat pel manga, que hi ha molts prejudicis, però el manga ha obert les portes al còmic i al novel·la gràfica a moltes i molts joves, i jo crec que ens ha fet un gran favor. Pot ser que també això sigui que els il·lustradors, il·lustradores, experts en arts gràfics, estiguin reivindicant en part la seva feina? Jo crec que sempre s'han reivindicat. I aquí, a Catalunya, a Barcelona, és braçol de grans il·lustradores i grans il·lustradors des de sempre. Pensa en l'editorial Bruguera, és a Barcelona. És a dir, a Barcelona és el braçol de Mortadel o de Cipizap, etcètera. Grans autors, Ibanez, Escobar, tota la generació Bruguera, grans autors, sense paliatius. Pots pensar el que vulguis del TVEO i que és una cosa menor, però com a autors gràfics eren magnífics. I, de fet, els seus TVEOs eren magnífics, que pares que tenia una consideració cultural i intel·lectual menor, també jo crec que em va ser prejudici. Posteriorment, als anys 80, tot l'underground, el moviment de còmic underground de l'estat espanyol neix a Barcelona, creix a Barcelona, té un públic determinat, no és tan mainstream perquè tractava temes com els anys del punk, són anys de ser contestatari, que l'estat espanyol és una estat en construcció i sempre hi ha moltes tensions. Però hi ha autors magnífics que a dia d'avui són autors consegrats hi ha altres autors com Nazario, però publicaven en revistes com el Vibora, com el Zimok, revistes underground però que també trobaves als quioscos. Ara, potser la manera en què les obres d'aquests autors gràfics arriben a nosaltres és una mica més... No surto a parlar en català, surto en anglès, és taint, és més dòcil, és més domesticada, en comptes d'arribar a aquests formats, a aquestes revistes que publicaven diversos autors tractant temàtiques socials amb una imatge fins i tot lletjona, amb una imatge gràfica una mica bruta, ara ens arriba a les llibreries en edicions molt cuidades, amb tapadura i llavors la consideració general és una altra i sembla que hi siguin més presents però potser ja hi érem presents, pensava que passaven desapercebuts per la majoria de la població, dels consumidors de literatura. Sempre tinc un dubte quan els còmics, els novel·les gràfics, els il·lustradors són també les persones que creen les històries, és a dir, qui posen el text en la bafarada, com si diguéssim. Depèn, depèn ja de tot. Potser n'hi ha dues mans, n'hi ha quatre mans. Sí, sí, ja de tot, ja de tot. Tu pots trobar-te que ja tens un autor complet que et fa tot que et fa l'especte gràfic complet, et fa el llapis, et fa la tinta, et fa el color i també et fa el guió, però pots trobar que l'obra està totalment repartida entre qui et fa el llapis, qui et fa la tinta, qui et fa el color i qui et fa el guió. Per exemple, tota la producció de còmic de superherois, no de superherois, però còmic americà, mainstream, comercial, tu tens un autor que et fa el llapis i després tens un entintador que et fa la tinta. El dia d'avui, com que es fa tot amb ordinador, ja no hi ha un entintador per ser. De fet, ja no sé ni quin nom té qui faria les tintes, però hi ha qui fa el llapis, qui fa les tintes i hi ha el colorista i després el guionista potser no és un, potser és un equip de guionistes. Llavors aquesta obra està produïda per molta gent. I després hi ha el rotulista, que és el que de fet en plenen les bafarades, que dia d'avui també és una cosa que es fa per ordinador, però en el seu dia es feia tot manualment. I també abans, quan es feien les traduccions, el rotulat el feia a algú local en l'idioma que correspongués. A dia d'avui ja tens les fonts específices, de fet pots fer fonts en base a l'escriptura de l'autor i ho pots fer amb l'ordinador directament en una font que correspongui a l'autor en concret. Tècnicament ha canviat perquè la tècnica, les metodologies han canviat, però les obres poden ser individuals o poden ser corals. Però l'edició final, perquè una novel·la gràfica al final és un objecte, al final hi provoca molta gent, perquè tens gent que et fa el disseny de coberta, que no acostuma a ser l'autor, gent que et fa el disseny del llibre en si, que et fa la impressió... Vull dir, va més enllà. Perquè és molt fetichista, també, el còmic. A diferència de tu llegir-te un còmic en un Kindle que una mica justeres, no? Llavors la gent li agrada tenir la obra. També crec que és una de les coses que fa que la novel·la gràfica tingui èxit actualment. En una època en què tu pots llegir-te un llibre en un format digital, llegir un còmic en format digital és menys agraït. És com el fet que ara es venguin vinils. Un altre cop és una qüestió fetichista. Hi ha gent que diu que és que el so... Molt bé. Però tu vols tenir una cosa. Tu no vols Spotify i escoltar. Tu vols tenir el disc a casa, perquè t'agraden les coses. Amb el tema del còmic una mica passa això. T'agrada tenir-lo, t'agrada tocar-lo, t'agrada obrir les pàgines, veure el que fan, veure la tinta. Això és una cosa que agrada. Una novel·la gràfica pot ser de ficció, de no ficció, històrica... Hi ha alguna mena de classificació com a les novel·les de text? O hi ha alguns temes molt concrets o divisions? Jo crec que pots tenir la mateixa en qualsevol novel·la. El que passa és que després tens estils, estils gràfics, escoles, és a dir, un manga que no deixa de ser una novel·la. Manga vol dir còmic en japonès i fan novel·les gràfiques. Però tu veus un manga. Quan veus una novel·la gràfica japonesa, dius això és un manga. Perquè hi ha tota una escola amb un estil particular que a més correspon a un país. Ara es fan mangas a Europa, etc. amb estil manga, però és un estil. La història pot ser de ciència-ficció, pot ser... És més l'estil, no? Després tens l'escola franco-belga, amerguer, erge, tintí... També és un estil molt particular, el Nia Clara. Però una novel·la gràfica pot ser de novel·la negra, pot ser de ciència-ficció, pot ser un assaig. Són les que són periodístiques, també, n'hi ha moltes. Hi ha un senyor que es diu Joe Sacco que el seu estil és underground americà. Normalment l'underground americà t'explica històries més intimistes, però aquest el fa servir per fer periodisme. I ell va a in situ, en llocs de conflicte, té Gorazde que parla del conflicte dels Balcans, té una acció palestina que parla del conflicte palestina i és increïble. És una feina periodística increïble, però la seva manera de comunicar-ho no és amb un article periodístic o amb una crònica. La seva manera de comunicar-ho és amb una novel·la gràfica. Javier, també portes el club de lectura de novel·la gràfica per infants. Ah, de còmic infantil. Sí, però aquí veus els prejudicis. Per infants passa a ser còmic infantil. El que llegim en el club de lectura de còmic infantil són novel·les gràfiques. L'últim que hem fet tenia 300 pàgines. I com està funcionant aquest club? Venen bastants infants, està plens? Hem fet dues sessions. Hi va haver un spin-off del club de lectura de novel·la gràfica i em van preguntar si m'animaria a fer-ho. Vaig dir que sí, ho fem cada dos mesos dissabte a les 12 a Mas Llull. Al centre cívic. La primera edició van venir 12 infants. La segona, molts menys, perquè aquí va ser un fallo. Era un cap de setmana en què el divendres era el dia de lliure disposició de les escoles de Sant Just. Aquí m'hauria d'haver posat el calendari perquè la meva filla va a l'escola aquí i jo hauria d'haver sabut anar-hi. Eren menys, eren cinc. Però és superdivertit i molt interessant. La dinàmica és totalment diferent. Com enfoques? En primer lloc, el problema és que jo soc una mica aliè al públic. El públic té entre 8 i 12 anys i jo soc un ancià en aquest sentit. Ets una persona gran, no deixes de representar l'autoritat a la qual cosa et dificulta una conversa fluïda. El primer que demanes és que els pares i mares es posin al fons de la sala. Ah, perquè els familiars estan a la sala. Sí, perquè ho veuen i també és enriquidor. Nosaltres, els que debatrem sobre el còmic del dia, asseiem en una rotllana i conversem. També ho fem al Club d'Actura Novogràfica, perquè no hi hagi ningú que estigui al mig i puntificant. Jo costumo puntificar igualment. Ets qui coordina una mica la cosa. Ho vull evitar més, però també parlo molt jo. La primera part del Club d'Actura Infantil jo intento guiar una mica una discussió. I vaig preguntant, etc. I el problema que hi ha és que tothom interactua amb mi. El que faig quan passa 25 minuts, mitja hora és que els proposo, aviam si voldrien, que jo marxés 5 minuts. I tots els adults marxéssim 5 minuts. Marxéssim 5 minuts a la sala. Perquè són elles. Les dues sessions ha vingut un nen, la resta són nenes. Perquè elles puguin debatre lliurement, jo no ho dic lliurement, però al final és que és així, lliurement sense una presència autoritària sobre el còmic. I que en 5 minuts torno i pregunto si volen continuar. I al principi dubtava. Així vaig marxar, 4-5 minuts vaig trucar a la porta. I així fins a 15 minuts els deixo. I al final sempre els volen els 15 minuts. Se'ls gasten. Llavors torno i clovem la sessió intentant que comenti una mica el que han debatut. I en els últims minuts el clovem a llegir. És una dinàmica diferent, també és una mica més interactiva i participativa perquè en el club adult soc jo qui proposa les obres. Però elles saben més que jo de còmic infantil. Intento guiar una mica perquè no ens anem cap a llocs que potser són menys interessants també perquè sigui més divers el que llegim. Però les propostes les fan elles i de moment així ens estem funcionant. Que en 8 i 12 anys ja tinguin referents o novel·les, gràfiques, còmics d'allò de dir m'agrada més aquesta branca, m'agrada més aquest tipus de còmic, i que entre tots pugueu acabar decidint una obra. Molt gratificant i molt interessant. Des de les escoles les lectures obligatòries mai són còmics. No, però sí que els exposen al món del còmic de petits. No sé si és perquè aquí tenim alguns autors i això fa que s'afavoreixi, però sí que n'hi ha alguns per allà de còmics. Estem parlant de llibres, de literatura, però els teus camps professionals del teu dia a dia són la ciència, la biotecnologia, la microbiologia, és a dir, una mica la banda oposada. No, oposada no. La ciència és cultura. Això és molt important. És una cosa que... De ciències o de lletres? La ciència és cultura. Tothom hauria d'abraçar la ciència com a cultura perquè pots accedir a la ciència amb diverses profunditats, a diverses escales i des de moltes perspectives. Sempre hi ha una mica de ciència per a tothom que et pot enriquir intelectualment i culturalment. Si algú que potser no coneix el teu currículum pot pensar que Javier del Campo deu ser algun humanista, o algun literat, ets acòleg microbial del grup de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. Correcte. No sé si encara ets adjunt a la... Encara soc adjunt allà. Of Marine and Atmospheric Science de la Universitat de Miami a Florida. Per tu és un món tot conjunt, però com uneixes aquestes dues bandes? La vessant de còmic i la vessant de ciència. Has fet servir una expressió que és humanista? Sí. És que un humanista, en principi, està interessat per tots els camps de la cultura. Això inclou la ciència. Jo no em considero un humanista i si fos un humanista seria una mica fail però a mi m'agrada pensar en l'home, la dona del renaixement, que tenia interessos per tots els àmbits de la ciència i la cultura. I per això no em costa de conjuminar. Hi ha moltes zones de contacte, molts punts de contacte, hi ha poetes científics, hi ha literats que escriuen novel·les sobre ciència i científics venint ells de les lletres pures. Charles Darwin, mateix que va escriure... Naturalista, que va escriure l'origen... Exacte, però tenim el David Jow, que és un físic i poeta català, però tenim l'Ewotin, que era un genetista i també era un filòsof intel·lectual i combinava mercisme amb biologia i teoria evolutiva. Tot té punts de contacte. A vegades la ciència ens fa una mica de por, no la veiem prou accessible, per això és molt admirable la feina que es fa per part d'alguns científics, de periodistes i d'autors de divulgació científica per apropar la ciència a la ciutadania. A més, la ciència està plena de poesia, està plena de coses boniques i crec que val la pena apropar-s'hi. A mi no em costa gens combinar les dues coses. També hi ha còmics molt interessats sobre ciència. Per algú que es vulgui iniciar amb la novel·la gràfica, ens en recomanes alguna que serveixi de pas per Sant Jordi? Per algú que es vulgui iniciar? Són preguntes molt complicades. Busqueu Barri Llunyà i vingueu a la propera sessió Això és una mica escombrar cap a casa. No, totalment. Barri Llunyà? Sí, o Barri Alejano, que és un manga de Hiro Taniguchi. És molt fàcil d'entrar-hi, no costa gens. Així ens acompanyeu al club de l'actual novel·la gràfica. Quant serà? El 23 de maig. I l'infantil l'11 de maig. Hem de dir que són oberts? Són gratuïts. Jo el que us recomano, perquè recomanar-vos una seria molt complicat. Es podria dir Maus, que és el gran clàssic de la novel·la gràfica, però podeu estirar-hi enrere, perquè també és molt dens i tracta un tema complex. Ja la vam debatre al final de l'any passat, al club de lectura. Però passeu perquè el llibre té. Segur que trobareu alguna que us servirà per introduir-vos en aquest món. Ens quedem amb aquesta recomanació de passar-nos per la llibreria del poble i que ens recomanin també l'Arnau i la Silvana. Moltíssimes gràcies, Javier, per passar-te aquí a Ràdio Desvern i que vagi molt bé als clubs. Molt bé, a vosaltres.