#195 - La vida d'Akira Toriyama, creador de Bola de Drac

Ara, fins al 27 d'abril, estan amb una nova exposició i avui sentirem de què tracta. Ara, de moment, escoltem el botlletí de Catalunya Ràdio. Bon dia, us informa Joan Bota. El govern espanyol tornarà a portar al Parlament el Tribunal Constitucional. El Consell de Ministres té previst recórrer a la iniciativa popular que proposa una declaració unilateral d'independència. Avui està previst que el Consell d'Estat faci la recomanació de denunciar a la mesa del Parlament. Madrid, Dani Sardaja. Bon dia, sí, és el primer pas. L'òrgan consultiu proposarà a l'executiu de Pedro Sánchez el recurs i demà ho aprovarà al Consell de Ministres. Ho ha avançat el Mundo i ho han confirmat fons de la Moncloa a Catalunya Ràdio. A tradició espanyola, la portadora del PSOE, Ester Peña, no ha volgut avançar escenaris, però ha deixat clara la seva oposició. Nosotros, en primer lugar, fuimos claros. No nos gustó, ni políticamente, ni en ningún caso, lo que surgió, esa propuesta. Pero bueno, no obstante, vamos a esperar mañana lo que sucede en el Consejo de Ministros. No me quisiera anticipar en este caso. La denúncia es dirigeix a la decisió de la mesa d'admetre a tràmit fa un mes esta iniciativa promoguda per Solidaritat i que va tenir els vots a favor de Junts i la CUP i l'abstenció d'Esquerra. Dani Sardaja, Catalunya Ràdio Madrid. Més notícies, Eva Pineda. Expectació a la porta de la presó de Brians 2 per si el futbolista Dani Alves, condemnat per violació, queda en llibertat a les pròximes hores si ha pogut aconseguir el milió d'euros de fiança que li va imposar el jutge. Els funcionaris de presó ens estan concentrats a l'exterior del centre per fer sentir la seva protesta. Anem cap a la presó de Brians 2. Miquel Járquez, bon dia. Bon dia, divendres, fins i tot. L'Audiència de Barcelona li va donar una pròrroga per ingressar el milió d'euros, però aquest temps no va ser suficient. Tampoc sembla que ho sigui a aquestes primeres hores del matí perquè l'Audiència de Barcelona encara no ha notificat el centre que hagi rebut la fiança. Aprofitant el focus mediàtic, una quarantena de funcionaris de presons protesten a qui en Jordi treballa a la presó de Ponent. Toc que cada dia sí, dia també. Ara potser hi ha més visibilitat perquè la gent està fixada en el nostre col·lectiu, però portem anys criticant aquest fet i demanant ajuda als nostres responsables i ningú ens dona la mà. Encara que diguin que la tenen estesa, la tenen per agafar-nos del coll. Miquel Járquez, José Antonio Muñoz, Catalunya Ràdio, Sant Esteves Roviras. I a l'exterior, Rússia reclama més cooperació internacional en la lluita contra el terrorisme, però no concreta si va fer cas de la informació nord-americana sobre el perill d'un atac com el de divendres, que va fer 137 morts. Aseguren que les seves forces treballen de forma independent i que no comenten aquest tipus d'informació tan sensible. El portaveu del Kremlin ha explicat que els líders que han parlat amb el president Vladimir Putin volen millorar les connexions en aquest àmbit. Dmitri Peskov ha explicat que el líder rus avui farà una reunió per decidir quines mesures de resposta s'han de prendre, però no anirà al lloc de l'atemptat. Avui fa cinc anys que el cas Maristes va arribar a judici. L'exprofessor d'Educació Física de l'Escola Maristes Sants-les-Corts, Joaquín Benitez, està a la presó per haver abusat de quatre alumnes menors d'edat entre els anys 2006 i 2010. Contra l'exprofessor es van presentar 13 denúncies més, tot i que es van arxivar perquè els delictes havien prescrit. Manuel Barbero, el pare del primer alumne que va denunciar els abusos als maristes i president de la Fundació Mans Petites, ha denunciat el matí de Catalunya Ràdio que està indignat amb els governs català i espanyol perquè diu que no han fet res davant d'aquest cas en què hi ha 51 denúncies contra 18 docents de diversos centres dels maristes a Catalunya. Mi hijo no ha recibido ningún tipo de atención de la administración pública, ningún tipo, y cuando digo mi hijo, digo lo extiendo a todas las víctimas, porque no podemos apelar a la buena voluntad de las víctimas que denuncien cuando verdaderamente quien tiene que estar detrás son las administraciones. Por eso ha pasado lo que ha pasado, que Maristas ha ido de rositas. Esports, Marcos García. El Barça de futbol sala celebra la seva setena Copa d'Espanya. A la final, l'equip blaugrana es va imposar el Pozo Murcia als penals. Aquest és el primer títol de la temporada del Barça de futbol sala que encara pot guanyar les Champions i la Lliga. A la Lliga femenina de futbol, les blaugranes amplien l'avantatge al capdavant de la classificació. Ahir, Real Madrid 0, Barça femení 3. L'equip blaugrana avantatge a l'equip blanc de 12 punts quan falten 9 jornades perquè s'acabi el campionat. En canvi, el llevant les planes baixa a la dotzena posició després d'empatar a 1 amb el Vilarreal. A segona divisió, avui es juga l'Albacete Racing de Ferrol. L'Espanyol és el segon en zona de ascens directa a primera. A la Lliga se ve de bàsquet, joventut 75, Barça 93. Amb aquest marcador, el Barça es manté a la tercera posició i la penya és novena. El màxim en resa ocupa la vuitena plaça. I en tenis, el català Marcel Granollers fem parella amb l'argentí Horacio Ceballós a jugar avui l'accés als quarts de final del torneig de Miami a la categoria dobles. S'enfrontaran en partit de vuitens de final a la parella que formen el croat Pavich i el jugador del Salvador Arevalo. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. Es pot consultar el cens electoral i presentar reclamacions, si és el cas, fins l'1 d'abril del 2024. La consulta pot fer-se en línia mitjançant la seu electrònica de l'INE utilitzant un certificat electrònic o presencialment a les delegacions provincials de l'oficina del cens electoral, als consolats i a l'Ajuntament. A Sant Just es pot accedir aquest servei a l'oficina d'atenció ciutadana de l'Ajuntament. El servei està disponible de dilluns a divendres de 9 del matí a dues del migdia. El cens va tancar el passat 1 de gener del 2024 amb les actualitzacions registrades fins al 28 de desembre del 2023. A més, el procés electoral inclou la possibilitat de vot per correu, una opció que estarà disponible fins al 2 de maig. El tràmit de vot per correu es pot fer presencialment a les oficines de correus presentant el DNI o per via telemàtica a través de la pàgina web de correus amb DNI electrònic o un certificat digital vàlid. El Baix Llobregat registra 592 denúncies de violència masclista en l'últim trimestre del 2023, segons l'informe de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat, basat en les dades del Consejo General del Poder Judicial. Aquest nombre suposa una disminució respecte al trimestre anterior, però un augment en comparació amb el mateix període de l'any passat. D'aquestes denúncies, la majoria provenen de testats policials amb denúncia de la víctima, seguits per la intervenció directa de la policia. S'ha observat que el 10% de les dones víctimes opten per no declarar en el procediment judicial una proporció menor que la mitjana de Catalunya, però superior a la de l'Estat espanyol. Pel que fa als procediments legals, es van registrar 94 assumptes civils i 780 assumptes penals d'ingrés directe en el trimestre. Les lesions i maltractaments van ser els delictes més comuns i, a més, es van iniciar 130 ordres de protecció amb un 56% de negades. Podeu consultar la resta de dades de la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sant Jus es prepara per acollir una jornada d'esport inclusiu el proper dijous 2 de maig del 2024 en una iniciativa conjunta entre l'alumnat del Centre Pilot i de l'Institut de Sant Jus. L'esdeveniment, que tindrà lloc al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua de 10 del matí i a 2 del migdia, és organitzat per Acell, la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual, amb l'objectiu d'afavorir situacions inclusives a través de l'activitat física, l'esport i el foment dels hàbits saludables. La jornada unificarà d'uns 50 a 60 alumnes tant del segon cicle d'ESO i batxillerat com de noies i nois amb discapacitat intel·lectual d'entre 16 i 20 anys. La programació inclou 4 estacions esportives, bàsquet, handball, futbol sala i hockey sala, així com una estació dedicada als hàbits saludables centrant-se en la dieta mediterrània. Cada activitat, que durarà uns 20 minuts, serà dirigida per a tècnics professionals que dinamitzaran les sessions. L'organització també ha previst convidar un esportista d'elit amb discapacitat o sense per compartir la jornada amb els participants, enriquint així l'experiència i el missatge inclusiu de l'esdeveniment. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Mons. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. fins ara. posició. Fins ara. . Fins ara. fins ara. espai. Fins ara. mons. i que. es mantindrà. el 27 d'abril. els obro els micròfons i així també els saludem. Què tal? Molt bon dia Laura Quim. Bon dia. Molt bon dia Sánchez d'Esvern i molt bon dia a la ràdio. Bé doncs quina mena d'experiència és la que està tenint el públic amb mons espai mons. Dic espai perquè, clar, hi ha un parèntesi buit. Mira, nosaltres, bueno, el Quim i jo normalment parlem de parèntesis. A aquesta exposició li deien parèntesis. Parèntesis. No? Perquè això de la meitat, no? Entre vuit parèntesis, no? Sí. Un espai buit. Sí. Bueno, hablamos normalmente de parèntesis la exposición. Va. Y entonces era entre un mons y otro mons tenemos ese espacio de espera. O espacio vacío. Y entonces no queríamos dejarlo así. Y entonces se nos ocurrió poder hacer esta exposición. Que es una exposición que se basa en una participación de 38 artistas. Que realmente, además de todo tipo, es decir, ya luego lo explicaremos con calma. Donde hay de todo. Y todos han participado enviándonos una foto. Tanto puede ser un escrito como puede ser una foto de una obra suya o una foto de algo que le sugiera. Hablándonos del vacío. Entonces lo hemos impreso como si fueran unos afiches. Y los hemos colocado en las paredes, sabes, como estos carteles de publicidad. Sí. Entonces. Como un póster. Como un póster. Sí. Pero así encolado y que se vea un poco también de trabajo, ¿no? Sí. Una cosa bien definida ni enmarcada, ¿no? Y, bueno, estamos asombrados porque el éxito que está teniendo. Es decir, la gente, primero de todo, claro, son 38 personas que opinan sobre el vacío. Es decir, es una pregunta que también es interesante hacérnosla a nosotros, ¿no? Sí, sí. ¿Qué opinamos sobre el vacío? ¿Qué pensaríamos nosotros si nos preguntaran qué harías tú si te pregunto sobre el vacío? Entonces yo creo que eso está muy bien. Sí. Artistas, además, desde Estados Unidos, Corea, Japón, Alemania, yo qué sé. ¿Com heu seleccionado estos 38 artistas? Mira, nosotros intentamos, tanto el Quim como yo, tener una xarxa o tener una comunidad de artistas donde estamos, quiero decir, para poder en un momento determinado a cierto tipo de trabajo sugerir a unos artistas o a otros. Aquí había una cosa, tú ya sabes, que nuestras otras seis exposiciones. Claro, muchas veces hemos traído gente que puede ser de Grecia, de Alemania, pero siempre el problema del transporte de la obra y todo esto nos quita el poder llegar a traer gente de fuera. Y en vez de aquí teníamos esa libertad. Entonces en nuestro listado de artistas empezamos a mandar y les explicamos un poco qué era, ¿no? Claro, hay artistas que no te conocen, que tú los conoces a ellos porque están en tu historial. Sí. Pero que ellos igual no te conocen, entonces les tienes que explicar qué es Mons. y realmente la respuesta ha sido increíble. Tanto el Quim como yo nos hemos asombrado de ella, de la cantidad de gente que ha querido participar. I quina ha estat una mica la resposta, no, dels artistes quan els heu plantejat el tema del buit, de què hi ha entre aquests dos mons? No sé, ràpidament han sabut captar la idea i us han enviat aquella foto mal escrit i de més o com ha estat la seva resposta? Bé, nosaltres sempre tenim com a paràmetre la llibertat total. I llavors com a comissaris és un risc el que prenem, no? Perquè en aquesta exposició hem ofert o hem donat la llibertat de concepte, és a dir, cada persona pot conceptualitzar sota els nostres paràmetres i enviant-se el que vulguin. I nosaltres aquí no hem fet ni de censors ni de res. Hem rebut les coses tal qual amb l'habilitat que té la Laura especialment de combinar aquestes diferents coses. I en quant a la llibertat hem rebut coses molt diverses i penso que són reflexa tant de l'àmbit de l'art contemporànic que hi ha en aquests moments com també de la societat. La societat. La societat és una societat diversa, canviant, amb molts matisos i hem rebut resposta amb tot això. Després tampoc hem volgut quedar-nos simplement amb artistes o gent afin al món de l'art, no? Ho hem obert a tots els àmbits, des de la literatura, a la fotografia, a l'arquitectura, al disseny, tot això. Fins i tot amb aquest afant d'incorporar l'arquitectura i la literatura i l'art i tot això, amb la Laura vam dir, perdona, creiem que coneixem un guia turístic de l'Alhambra de Granada. Que vam pensar, mira, la mirada sobre el buit que pot tindre aquesta persona pot ser molt interessant. I com a anècdota el vam contactar amb ell i està fantàstic. Ens han enviat un poema molt bo i vam pensar que també era interessant incorporar aquesta sèrie de coses. Que bé. Aquest any també, en especial en aquesta exposició, estem hiperagraïts perquè volíem incorporar Joan Margarit, que és un poeta, que no cal que fem presentacions, però per nosaltres fonamental... Més que presentat. Més que presentat està, però fonamental i necessari en uns moments com els actuals. I podem estar hiperagraïts que la vídua ens va seleccionar a una sèrie de poemes. Bé, va ser una col·laboració entre nosaltres i... Clar, és que jo veia Joan Margarit en el cartell i pensava, bueno... Necessari. Sí, sí, però van saber com haurà estat Joan Margarit present en aquesta exposició. Clar, la selecció... Bueno, primero la Mariona va fer una selecció. Clar, clar. I després nosaltres vam terminar de seleccionar dos poemes que hem trobat fantàstics. Molt bé. I entonces creo que está muy bien. Tenemos galeristas, tenemos gente que se dedica a la danza o especializados en la danza. Sí. La Lalia Iguadé, ¿no? La Lalia Iguadé, tenemos... Es decir, y además el vacío se ha trabajado de una manera, ¿no? Que nos han hablado de llenar o de solidificar los vacíos interiores, por ejemplo, de una iglesia. Entonces, es decir, solidificar el vacío es algo así como que realmente la cabeza, ¿no? Sí. Gente que en un momento determinado nos ha presentado, unos diseñadores nos han presentado una página totalmente en blanco. Es decir, que es la nada. El otro día alguien me preguntaba, pero nadie ha hecho el negro. Es decir, han presentado el blanco, pero nadie ha presentado el negro, ¿no? Yo creo que el que más se acerca a ello es un pintor de Corea que nos ha puesto toda una serie y ves por los bordes pinturas blanco, rojo, verde, y que termina siendo un azul oscuro, pero no llega a ser negro, ¿no? Hay gente que nos ha medido el espacio. Hay en un momento escritoras como Lada Castéis que han empezado a escribir una novela. Sí. Entonces, el vacío que se siente cuando empiezas a escribir una novela y entonces ha hecho como media página y luego lo ha dejado en vacío, ¿no? Porque estás intentando crear y en ese momento casi tienes un vacío que no sabes por dónde ir a la novela, ¿no? Sí, sí. Entonces, ha habido muchas maneras o muchas miradas para trabajar esto y yo creo que eso es lo que, de alguna manera, yo creo que les está gustando mucho al público. Alguns van estar ahí presents el dia de la inauguració? Alguns d'aquests artistes van poder dir ser? Clar, a nivell internacional difícil, ¿no? Lògicament. Home, hem aconseguit que això també ha estat un, diguem, de la part, com que és una exposició molt low cost, perquè recordem que no és mons, eh? No és l'exposició que nosaltres anem fent trimestralment, sinó que és una exposició a l'espera entre aquests dos mons, no? Ah, val. Aquí tenim... Ah, mira, clar. O sigui, això és interessant. D'aquí ve, d'aquí ve el tema. I amb aquest paràmetre de poc pressupost i d'estètica low cost, que amb això amb la l'obra som molt apanyaos, perquè vam dir, bé, donde no podemos... I tan apanyaos, no? El buit, el vacío de nada... Exacte. El vacío de la cartera el podem solucionar de moltes maneres, no? Per això també ha estat aquesta idea d'enganxar amb aquesta cola de pintor els afixes a les parets. És una cosa molt efímera, és a dir, quan s'acabi el rascarem i es tiraran aquestes coses perquè no podem ni emmarcar ni donar més valor que el que hi ha aquí, a nivell conceptual. Aquesta part low cost també ens ha permès, això, no? Que apareixés gent, doncs, de Japó, de Dinamarca, de Corea, dels Estats Units. Tenim un fotògraf de Hollywood, perdó. Uau! És interessant que tinguem aquestes coses. I, evidentment, no podíem, haguéssim volgut, no? Pagar un bitllet en business class des de Hollywood fins aquí i de volta. Però no. Sí, però al final terminaron viniendo 4. Exacto. Es decir, 4 artistas de aquí, de la zona, que yo creo que es como fundamental. Y vinieron como mínimo porque les hacía gracia, no? Y ahí, bueno, tenemos muchos artistas franceses y nos han pedido, por ejemplo, ayer nos pedía uno, por favor, mandarme imágenes, porque el concepto de exposición les llama mucho la atención. Claro, en el fondo es, bueno, es un cartel pegado en una pared, uno al lado del otro, entonces mandarnos, pero con gente y tal, no? Sí. Entonces, por ejemplo, ayer que estábamos, están haciendo un trabajo los de la Escola Algueró. Sí. Y entonces les habíamos hecho una visita comentada y ayer, en un momento determinado, vinieron para hacernos una especie, quieren hacer un vídeo, no? Sí. Y entonces nos hicieron una especie de entrevista y tal, y aprovechamos también para hacer fotos y poderse las mandar a los artistas, porque claro, les hace ilusión ver, bueno, cómo está montado, no? Claro, sí que es verdad, el tema que ha apuntat el Quim, no?, que a Mons va néixer l'any 2022, el 2022 vau fer com tres cicles de, bueno, com tres exposicions diferents, el 2023 en vau fer tres més i cadascuna anava sobre una temàtica i ara ja està, però aquest temps que, què està passant? Que esteu pensant en les properes, que esteu donant-hi una altra volta, que voleu fer un descans? Mira, és un temps d'espera administratiu, és a dir, que estem cercant de quina manera podem optimitzar l'administració d'aquestes edicions, no? I amb aquesta espera, primera, que som una miqueta culo inquieto, és a dir, tant la Laura com jo no podíem estar quiets en aquest sentit, no? Després, aportem una trajectòria de sis exposicions que hem aconseguit, primera, una sèrie de relacions amb l'àmbit cultural i artístic, sobretot de Barcelona, però també d'aquí a Sant Just, que no volíem tancar aquesta cosa o deixar-ho estar en vall molt de temps, no? Aquesta exposició, per això es deia el buit i per això una miqueta el concepte que amb la Laura hem tingut és emplenar aquest buit. És un buit conceptual, però també és un buit que no volem que socialment o culturalment quedi aquest espai buit, no? S'ha d'emplenar i hem de seguir amb aquestes idees de seguir, diguem, amb tot aquest procés que hem anat generant, no? Pensem que una pausa molt llarga no era positiva, era una mica negativa, no? A més, jo crec que en aquest sentit el Quim lo ha demostrado, ja sabéis que se ocupa totalment de la gráfica i de tot, de la exposició, i evidentment jo crec que poner mons, parèntesis, mons, aquesta idea és molt bona, perquè de alguna manera estàs dicent que això que està aquí ara és un parèntesis, però no és ni un mons ni un altre, sinó que és un espai entre un mons i un altre, no? No, doncs, és raro definirlo, no? Perquè ens cuesta, no? Entre un mons i un altre, parèntesis, que ponem, vació i tal, però és un moment jo també que crec que demuestra un poco, gràficament demuestra la situació en què estem. Jo crec que això està molt bé aconseguïd, no? I, bé, és a dir, però està claríssim que nosaltres seguim pensant i seguim estant treballant a veure com van a continuar els seguintes mons. Si no, no hi hagués posat el últim mons, hi hagués posat un final, no? És a dir, que nos consideramos en un momento de espera. Clar, jo és el que us anava a dir, que això vol dir que hi haurà una continuïtat, no?, amb mons, que passa que, bueno, encara potser no està molt decidit. Igual que en altres mostres amb mons, també hi haurà activitats complementàries al voltant d'artistes o de les seves peces, o del que és el buit, no?, xerrades o alguna conferència. Em sembla que el 5 de març, no?, vau preparar un acte conjunt amb que el llibre té, on vau convidar Mònica Agustova, que és escriptora i traductora del xeca i el rus al català, i va estar parlant de Mileia Gesenska, que és escriptora i traductora del xeca. Com va anar i per què la vau convidar també? Mira, sí, bueno, nosaltres sempre... Bueno, hemos intentado en esta muestra el que en un momento determinado tenemos dos actos, el del 5 de marzo i creo que es el 9 de abril, si no estoy equivocada. Y entonces el tema era que con cal llibre té hablamos, por ejemplo, esta primera, la segunda, es una de las artistas que ha participado, una escritora de las que ha participado. Sí, llavors, bé, sempre hem volgut en mons donar a conèixer, no simplement obrint les portes a l'exposició, no?, sinó en relació tant amb el món educatiu, en aquest cas, per exemple, amb l'escola Algueró, i demà ens sembla que tenim una visita a una escola, a l'escola Garbí d'aquí Sant Just. Sí, no, d'Esplugues. O d'Esplugues, sí. Sí, no, però, vull dir, l'artista que... Perdona, Quim, que te corte. Entonces, esta artista checoslovaca que vino a hablar sobre esta periodista, evidentemente, checoslovaca, que yo voy a definirlo porque tenemos poco tiempo, pero ella ha hecho un libro y ha escrito sobre esta periodista, pero que es la Milena, que es la Milena que fue amante durante una época de Kafka. Pero es una mujer que ha tenido una vida sumamente intensa, de que en un momento determinado estuvo casada dos veces, tanto con un arquitecto como con un escritor. Ella en un momento determinado también intentaba escribir, hizo todas las traducciones de la obra de Kafka al checo, y en un momento determinado ella también participa un poco del Partido Comunista y al final termina en un campo de concentración y muere en un campo de concentración en la Segunda Guerra Mundial. Entonces, creíamos que su vida también había sido como, estaba como en un poco un vacío, porque siempre es lo que comentábamos además ayer con el Quim, seis meses de tu vida has sido amante de Kafka y parece que solo existes por esa razón, cuando su trayectoria es muy amplia. Entonces queríamos llenar ese vacío, ¿no? Entonces, explicar un poco lo que era su vida nos parecía, y nos lo propuso Cal Llibreté, l'Arnau, y consideramos que era un buen momento para poner a esta mujer un poco en alza y que la gente pudiera conocerla también por su obra y por su vida. I el dia 9 us convidem a Isabel Frank, que és una escritora LGTBI. El concepte és la literatura amagada, la literatura buida, la que no es veia, d'aquí té la relació amb mons. Ella és una escritora lesbiana, és una escritora bastant radical i molt pionera dintre de la literatura LGTBI tant a Catalunya com a Espanya. i hem lograt amb la Laura fer-la venir. És a dir, que estarà molt bé, no? Ens parlarà d'això, d'aquesta literatura que en molts moments o estava amagada o estava tapada. És a dir, que a vegades es generava tot un grapat de literatura amb pseudònims i ella va ser de les primeres a poder trencar aquesta idea. I el que comentaves, d'això de les escoles, de donar-li aquesta vessant educativa tant com la visita que has dit de l'Institut Algaró d'aquí de Sant Just com de l'Escola Garbí, els alumnes, què és el que venen a aprendre, a estudiar o a investigar? Mira, això ens resulta de l'experiència que tenim amb mons. És fonamental a mons, amb aquestes exposicions que hem anat fent, aquesta relació que et comentava. En aquest cas, també, tot i que és una exposició low cost, vam dir, vinga, també llancem-nos així. Creiem que a l'art contemporani a vegades hi ha una certa dificultat per accedir-hi. I una bona manera és, oi, si no nos vienen, vamos a buscarlos. I és increïble el resultat que en tenim d'això. Perquè de la mateixa manera que donem molta llibertat als artistes perquè ens facin ells les seves pròpies creacions, donem molta llibertat als estudiants o als alumnes perquè també opinin del que estan veient. I llavors el feedback que tenim és molt interessant i sobretot per la visió que ells tenen i sobretot pel pensament crític que nosaltres els convidem a fer. Llavors, tant en nanos petits com a estudiants com aquests que vam tindre ahir de l'Escola Professional d'Algueró, el pensament crític, el que ens comuniquen, és molt interessant i sobretot després d'aquestes experiències ells són capaços d'anar a veure altres exposicions d'art contemporani a altres llocs perquè trenquem d'alguna manera aquesta idea o aquesta barrera d'incomprensió que a vegades tenen. Sí, i una de les coses interessantes és que hi ha vegades que generes coses, per exemple, en aquestes sis exposicions han passat totes les escueles de aquí municipales, és a dir, totes les escueles de Sant Llurs han passat, des de Madre de Sacamento, però totes les tres municipales, Monserrat, Canigó i Monserrat han passat, han passat al institut, diverses, és a dir, que de alguna manera tots els alumnes, i hi ha vegades que això ha generat que hagan treball sobre la exposició, com és el cas en aquest... i Alguerro també havia participat, també han generat els posters de els comerços, és a dir, que estaven també molt bé, i en aquest cas, ells han volgut fer una publicitat sobre aquesta exposició i doncs, com s'enfrontarien si tenen que fer un vídeo. L'heu, per exemple, en vez de amb la Escola Garbí, el que va a passar és un curs de primària, crec que és de primera o de primària, de la Escola Garbí, que també, és a dir, abrimos, també ha venit, és a dir, Escuelas de Barcelona, també ens ha venit Belles Artes, és a dir, que està, com dice Quim, està basant, no?, educativa, per nosaltres és totalment important. Sí, home, també és un fet, no?, de que, per exemple, en lloc d'alumnes que volen dedicar-se a l'art, no?, o fer Belles Arts, o que potser anar a museus o a exposicions, que són, bueno, com a vegades, que, bueno, que potser tenen molt renom, o que fa com una mica més d'impressió, o més de, en canvi, començar també per exposicions més a nivell, potser més local, no?, com podria ser Mons, encara que tingui realment obres d'art d'artistes de tot el món. Però, bueno, el fet de ser una cosa més local, també, és una cosa que potser la gent interessada, no?, a aquest àmbit, l'acosta més a l'art contemporani, i és com, ah, bueno, doncs no em genera tant de, no?, tanta por, tant respecte, o veig que entenc més coses de les que podria avançar. Sí, també, bueno, jo crec que té molt èxit també en les nostres visites comentades, jo crec que a la gent les gusta molt el fet que les expliques, tienes algo más que saber, a veces, de los artistas, y entonces, bueno, les das caminos. Home, sí, amb l'art contemporani, jo crec que va bé, també, no?, perquè a vegades dius, ostres, i això, l'artista aquí què em vol dir, no?, o què significa això? Nosotros, normalmente, i en aquesta passa també, intentem que el dia de la inauguració es explique poco, perquè nosaltres també creem que l'art contemporani és que la persona vea i què és el que, de alguna manera, capta, i què sentiments té, i què emocions le provoca. Llavors, si tu ja marcas molt clar el artista per on ha querido anar, jo crec que, ademà, ens parece que, per exemple, viendo pintura clásica, però tampoc, si no sabem els códigos, hi ha quantitat de coses que se ens pasen per alto. Sí. Pues en el arte contemporáneo no te cuento, que ya esos códigos son como mucho más difíciles, ¿no? pero está bien, ¿sabes?, que te provoque un poco por el color, lo que sea, la simetría, lo que sea, el gesto que te provoque algo y ese algo creemos que es más interesante para luego después definirlo. Claro. Y que, porque si no, siempre vas a estar a despensas de que alguien, el que alguien te explique siempre es interesante, sea donde sea, eso es evidente, pero también hay que dejar un poco que las emociones salgan por sí solas y no las pautemos tanto, ¿no? Sí, sí, sí. Fareu alguna altra visita comentada? Sí. La propera... El 12, ¿no? El 12. El 12 d'abril. El 12 d'abril. Vale. Molt bé. Recordem a l'audiència que l'exposició està fins al dia 27 d'abril, és a dir, just passat Sant Jordi. Exacte. Per tant, encara queden uns quants dies, algunes setmanes, per poder-hi passar. No sé si ens deixem alguna cosa de comentar, alguna cosa que vulgueu recalcar per comunicar al públic que hi vulgui anar o... Primera, que és de veritat, és una expo que s'ha de descobrir, s'ha de gaudir i la tenim aquí a prop. Tenim artistes internacionals i cap mena de problema. Mira, la propera visita comentada és dijous 4 d'abril. Vale. De tota manera, dins de la web de l'Ajuntament apareix. Avui m'han dit que em confirmaven... Que apareixia la visita guiada. Sí. I és a les 6 i mitja. A les 6 i mitja. Molt bé. Llavors, com bé ha explicat la Laura, no és una visita comentada a l'Uso, sinó que la fem molt dinàmica i de veritat són molt amenes, no? On interactuem bastant amb les opinions de tots els que venen a veure l'exposició, no? Molt bé. Doncs res més. Ens quedem a l'espera de saber més notícies de mons. De moment n'esperarem amb aquest buit que ens heu deixat aquí a la sala Mercart. I, doncs bé, lo bueno se hace esperar, tu. Bueno, agradeceros también que, bueno, que vengamos y que podamos contar aquí y también que, bueno, te puedes imaginar, agradecemos muchísimo a todos los artistas que han participado en esta muestra, ¿no? Clar que sí. Molt bé, doncs Laura i Quim, que acabeu de passar molt bon dia i ens tornem a trobar a la propera. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu. Adéu. L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esverda. Sous-titrage ST' 501 i ara tenim un nou programa de la secció i just el que no saps amb en Marçal Ferret, el nostre col·laborador més simpàtic d'aquí de l'emissora. Hola, Marçal. I, molt bones, què tal? Com anem? Bé, molt bé, molt bé. Amb ganes de conèixer el personatge que ens portes avui. Sí, sí, sí. Avui és un dia molt especial, és un dia també molt especial. Segurament, a veure, hem de dir-ho, no més que l'anterior, l'anterior vam fer el programa número 50. Sí. Va ser molt especial amb els convidats dels il·lustrats a Crables i el Xavi Bundó del Via Lliure. Però bé, comencem amb la biografia d'un personatge que a mi m'encanta i a veure què us sembla. Saps que el personatge d'avui ens porta novetats? Ens porta novetats? Bé, bueno, al cap i a la fi tots els personatges es porten novetats, no? Al cap i a la fi no repetim biografies. No, no, clar. Tots són nous. Però en el cas d'avui va una mica més enllà. Bàsicament, avui ens tratarem una nova línia d'acció. Per ara, els temes sobre els que parlem, just el que no saps, són, per exemple, pintura, escultura, música, literatura, cinema, etcètera. Però en el dia d'avui, en aquest programa 51 de la secció, coneixerem una altra disciplina. El nostre protagonista d'avui, d'aquesta setmana, ens ha permès enditzar-nos en un món que jo, personalment, tenia moltíssimes ganes de treballar. El manga i l'anime. Tot i que ja vam fer un especial dedicat a l'anime i al seu doblatge en català, hem vingut a conèixer la primera biografia que farem en aquesta secció sobre un mangaka. Tal com es pot esperar, donem la benvinguda just el que no saps al creador de personatges tan il·lustres com en Senbei Norimaki, l'Arale, en Son Goku, en Vegeta o el meu estimadíssim Cor Petit. Endavant amb la vida d'Akira Toriyama. El petit Akira va néixer a la ciutat de Kiyosu, al Japó, el 5 d'abril de 1955. Va tenir una infantesa prou feliç envoltada per la seva estimada família. En el Japó d'aquella època els nens tenien poques formes de distreure's, més enllà de sortir al carrer i jugar amb els amics com si es tractés d'un capítol de Doraemon. Sí, tal qual. Que de fet, aquell sola on sempre quedaven, els tres tururus aquells de ciment, allà hi ha xeringues i de colilles de coses. Quin fàstic. Estic convençudíssim, no, no, sempre ho presenten com una cosa superpulcre i super net i super endreçat i dius, bueno, a veure, perdona que ho dubti, eh, que sóc d'hospitalet i això ja m'ho conec. Vull dir que això no. No, normalment no són, allò ja està buit. Bé, també li agradava anar al cine i va ser aleshores quan descobriria una passió que el condicionaria tota la vida. Va tenir una fixació molt potent per una pel·lícula concreta i és el 101 del Matas de Disney. Mai ho hagués dit, eh? Sí, no, mai ho hagués dit, estic convençudíssim, però, tot i que sí que pot sorprendre, també diré que aquesta tradició de fer els dibuixos manga i els anime japonesos i tot això amb aquests ulls gegants, sí, en gran part arriba com a influència de Disney. Oh, mira. I de la novel·la gràfica americana i totes aquestes coses, vull dir, és una cosa que ve d'aquí encara que sigui impactant, també evidentment dels dibuixos japonesos i en general del tipus de pintura i il·lustració que es fa allà. Va ser el visionat de la pel·lícula la raó per la qual el nostre protagonista d'avui s'ha sentit atret pel món de la il·lustració i volia aprendre a fer aquells dibuixos tan bons. Principalment, dibuixava les coses que més li agradaven, els animals i els cotxes. I no feia res de manga, no ens atabalem que ara arribarà. Va, val. De fet, pel que fa a això d'aquest gènere, el manga, Akira Toriyama n'estava prou allunyat. Sí que és veritat que el va impressionar la col·lecció de manga del germà gran d'un company de classe, però encara ho va fer més veure per primera vegada un televisor a casa d'un veí i conèixer així l'Astroboi d'Osamu Tezuka, la font original del seu interès pel manga. Si no sabeu què és Astroboi, busqueu-ho perquè és una imatge molt, molt, molt, molt coneguda. A l'escola primària, tots els seus companys dibuixaven imitant anime i manga i ell no n'era una excepció. Tot i així, un cop arriba a la secundària s'han acabat aquestes històries de passar-se el dia dibuixant. Ja toca, s'ha entrat a ser una mica, no, Núria? Home, precisament a la secundària... Prou de rescar-se els nassos, diré nassos, però no diré una altra cosa i a dibuixar s'ha acabat. Anem a fer una altra cosa més sèria. Clar, clar, clar, totalment. Ah, evidentment. Precisament a la secundària. Ah, exacte, és el que toca. deixa de tocar-te els nassos. Doncs molt bé, deixa el dibuix, però ara no pot parar de mirar pel·lícules i de quedar amb els col·legues. Aquest nano va pel pedragar. Tot sigui dit, va aparcar aquesta motivació seva relativament. A l'institut estudiava disseny creatiu i de tant en tant encara dibuixava algun manga, tot i que no tingués massa contacte amb aquest estil. És a dir, no ho deixa del tot, però una miqueta més aparcat de quan estava a primària. Tan gran era aquesta passió que fins i tot un cop va haver acabat la secundària va decidir deixar els estudis per posar-se a treballar, la qual cosa no agradava gens als seus pares. Els seus pares estaven en contra que es fiqués a treballar tan jove i volien que seguís estudiant. Durant els propers tres anys es posarà a dissenyar cartells per una agència de publicitat de Nagoya. Almenys, sembla que pot dedicar-se al que li agrada, no? Vull dir, el que ha de dissenyar cartells, ja va una miqueta pel tema del dibuix, ja està bé. Va enfocat. Va enfocat. Malauradament, en aquesta empresa no s'hi acaba de trobar còmode, ja que, tal com deia ell, no es considerava una persona matinal i no estava d'acord amb el fet d'anar a treballar de manera formal. Ah, bueno. Aquí n'hi ha. Aquí n'hi ha. Aquí n'hi ha. Perquè, clar, treballar no te la saps, veig. No, no, no. A veure, que jo ho respecto molt, però acceptem-ho. Toni, ja me tenies perit de nini. Sí, no? És totalment clar. Així que, a veure, l'espectador que ens estàs sentint i tens el mateix esperit, pensa que Akira Toriyama va arribar molt lluny, d'acord? Vull dir, no passa res. Si no ens desanimem, tu encara hi ets a temps. Clar, no, no, no. Encara que sigueu ninis, penseu que Toriyama ha arribat molt lluny, ja tu has arribat molt lluny. Per tant, no ens preocupem, no ens estressem. Tothom hi pot arribar. Tothom hi pot arribar, correcte. Per tal de buscar diners, després de deixar la seva feina als 23 anys, Toriyama va entrar a la indústria del manga presentant un treball a un concurs d'aficionats per la revista Weekly Shonen de Kodansha, a la qual va escollir a l'atzar entre les opcions que tenia. És a dir, estava en una cafeteria i va dir, aquí envio, envio aquí i ja està. Aquesta mateix. Sí, per cert, si algú no coneix això de la Shonen de Kodansha, doncs, és una revista que avui en dia encara treu capítols o ha tret capítols de series com Atacar els titans, Fairytale, Sailor Moon o Sakura la Caçadora de Cartes. Vull dir, és una empresa potent. Allà no va tenir èxit. Torna a mirar-se revistes de manga i envia un dels seus treballs al següent de la llista, la Weekly Shonen Jump de Shueisha, on el nostre estimat amic ara sí que triomfarà. Shueisha és la més important, la Shonen Jump és la més important de totes, és la revista de manga més famosa del món, tenint en compte que treu títols com Massingerseta, Kochikames, Lambdang, One Piece, Naruto, Blitz, Bobobo, Death Note, Haikyuu i 3.000 més. Vale, o sigui, està al top, no? Top, top, top. Té les que farà Akira Toriyama, més One Piece, més Naruto, més Boobo, més Bleach, Death Note, vull dir, aquestes són de les més importants del món, les més conegudes. Bé, Kazuhiko Torishima, futur editor del nostre protagonista d'avui, va llegir i gaudir del manga de Toriyama, el que va presentar la Shonen Jump. Però li va dir, nen, si esperes guanyar, procura no fer una paròdia d'Star Wars per fer-ho, perquè va fer tal qual una paròdia d'Star Wars per fer-ho, de la Guerra de les Valències, correcte. Torishima va enviar un telegrama a l'artista i el va animar a seguir dibuixant i enviant-li més manga. Això va donar lloc a Wonder Island, que es va convertir en el primer treball publicat d'Akira Toriyama quan va aparèixer a la Shonen Jump el 1978. Tot i així, no pensem que hagi d'arribar massa lluny. Wonder Island queda en l'última posició en l'enquesta feta als lectors. Hòstia. Què decideix fer Toriyama? Ostres, no ha funcionat, cap problema, faré Wonder Island 2 i serà l'hòstia. A veure, nens, si no t'ha triomfat la primera, no facis la 2. Vull dir, pista, torna a fracassar. Serà al cap d'un any i mig d'intens que l'editor li dirà que provi de fer un personatge principal femení. I Toriyama, aleshores, evidentment, és quan crea Tomato the Cutest i Gam Show. Et sona? Doncs no, la veritat. A mi tampoc. Bueno, em sonava de molt lluny però sembla ser que va tenir un cert èxit. Tot i així, ara se sentia més animat i diu, mira, això ja ha triomfat una mica més, ara ja estic més animat. Va decidir dibuixar una altra protagonista femenina i va crear l'espectacularíssima Doctor Slum. El Doctor Slum. Ja està aquí, ja arriba per aleshores. És que, és que que bona que era, eh? Ca un Déu, és fantàstica. Doctor Slum, per si algú no ho sap, Doctor Slum és l'arale de tota la vida, d'acord? Sí. Doctor Slum, que es va publicar a la Shonen Jump de 1980 a 1984, va tenir un èxit aclaparador. A Japó, aquí a Catalunya, evidentment, que ho hem vist per la televisió 30.000 vegades i per tot el món. Tot sigui dit, des de la seva creació, Akira Toriyama es mantindrà a Fuji TV a l'hora de màxima audiència durant 18 anys. Buà! Que es diu ràpid. 18 anys sent les teves sèries en els punts de màxima audiència sempre. És molt fort, eh? És espectacular. 18 anys. 18 anys. Ja he dit que va tenir una fama brutal. Imagina, i això estem parlant de Japó, que poca gent no n'hi ha allà. Imagina que el 2008 es va comptar que el manga del Doctor Slum havia venut més de 35 milions de còpies al món. Buf! El món no, perdó, al Japó. Al Japó, només al Japó. 35 milions de còpies només al Japó. Aquest també es diu ràpid. Encara que el Doctor Slum era popular, Toriyama volia acabar la sèrie en uns sis mesos després de crear-la. Però l'editor de Suecia només li permetria fer-ho si acceptava començar una altra sèrie per ells poc després. Cosa que en un principi no va passar. Si he dit que si està a quatre anys deixar-ho als sis mesos doncs sembla l'opció que no va escollir per la bona d'era. Vale. En aquesta època presentaria tota una sèrie de one shots com Pola and Roid. Per cert, Pola and Roid. Pola and Roid. Pola and Roid. Ve d'aquí? Sí, ve d'aquí, evidentment sí. De one shots d'un llibre. És a dir, que no té continuació. Que és un volum o un llibre o un i ja està. Que no anirà més enllà. No perquè no triomfi sinó perquè és la intenció. És fer un shot correcte. És com una pel·lícula que no té seqüeles i està en una pel·lícula. Ara, el seu editor en Kazuhiko Torishima farà una nova suggerència al nostre dibuixant. Tenen en compte que a Toriyama li agradaven les pel·lis de Kung Fu o potser crear un manga de lluita seria una bona idea. Oh, per dir ja comença, no? És així, com neix, com neix. Què naixerà? Què naixerà? Home, mmm. Clar, tots ja estem pensant en una sèrie d'un nen expert en arts marcials i que viatja pel món fent-se cada cop més fort. Que serà, que serà, exacte, Dragon Boy. Clar. Dragon Boy. No et sona Dragon Boy? Dragon Boy, sí, sí, sí, sí. No, Marçal, és que no en saps. Hi ha una sèrie que es diu Bola de Drac que ja li diuen Dragon Ball i és d'això. Doncs no, no és el mateix. Va, no. Deixem la conya. Evidentment, Dragon Boy va existir i la va fer Toriyama en aquest moment. Però anem directament al que la gent vol sentir i és que Dragon Boy, de la mateixa manera que ho faran les aventures de Tong Poo, un altre one shot de Toriyama seran essencials perquè el 1984, en el mateix any, en el mateix moment en què acaba el Doctor Slum, neixi la genial Bola de Drac. Bola de Drac Z. Volant, volant, sempre amunt, sempre amunt, nanana. És fantàstic, m'encanta. És que això és l'hòstia. Quants cops t'hauràs vist? Espera, no t'ho puc comptar, jo això m'has agafat aquí, no em puc fer. És impossible, no? És impossible, són masses vegades, masses vegades. S'ha realitzat a la Shonen Jam, setmanal, a la Weekly Shonen Jam, el 1984 a 1995 i si recordem que hem dit que a Doctor Slum eren 35 milions de còpies, doncs ja havia venut, bueno, de fet, això seria fins a dia d'avui, dels 84, 95 és quan ho publica, a dia d'avui ha venut gairebé 160 milions de còpies només al Japó. Només al Japó. Hosti tu. Si hem dit 35 milions ja és una borrada, 160 milions només al Japó. 165 milions. És una bogeria. Bola de Drac és una de les sèries de manga més famoses de tots els temps. És que són moltíssimes vendes a l'any, vull dir que és una animalada. És el quart manga més venut de la història. Pel davant només té One Piece amb el número 1, Golgo 13 amb el número 2 i en tercer lloc el detectiu Conan. Ah, però com pot ser que, vull dir, per exemple, això del Golgo 13 jo és la primera vegada que ho senti. No, és una sèrie que per imatges també us sonarà, és com d'un assassí podríem dir a sou per dir-ho d'alguna manera. No, és prou coneguda també al temps de durada. Clar, Bola de Drac són això que hem dit 10 anys, més o menys 10 o 11 anys. Aquesta sèrie potser en té 30. Vale, clar, clar. Que es va publicant, diguéssim. Per tant, té molts més números. One Piece, per exemple, també, però porta, si no m'equivoco, ha durat el doble que Bola de Drac hi ha, vull dir, estem pel capítol. Avui en dia l'últim capítol que ha sortit de One Piece és el 1111. Vull dir, són uns quants. La Bola de Drac em sembla que entre totes les sèries no arriben als 700. Vull dir, entre totes, absolutament. No ho tinc clar, també aquests números els estic dient una mica així a la babalà, però si no m'equivoco va per aquí. Bé, tal com molts, recordareu, Bola de Drac va començar com un manga d'aventures, però més tard es va convertir en una sèrie de lluita d'arts marcials, considerada per molts com el manga shonen més influent. Per cert, això de shonen, igual que el tema de shonen jam, shonen és bàsicament públic jove, per d'alguna manera. Em sembla que és com dels 12 als 18, és a l'edat de lectura, per d'alguna manera. Com a l'adolescència. És el tipus de còmic aquest d'aventures, d'acció, de lluita, tal, que va una miqueta per aquí. El shonen seria en nois, el shoujo seria en noies. Shoujo seria Sakura de la Caçadora de Cartes, per exemple. Perquè ens fem una idea. Bé, evidentment, aquesta va ser la seva feina més grandiosa, volada de drac. Tot i cap, al mig, va anar treballant en altres projectes, com el disseny de personatges pels videojocs Dragon Quest, Chrono Trigger o Blue Dragon, la publicació d'obres com Kowa, Kajika o Sandland, o fins i tot la creació d'un cotxe elèctric. Aquest senyor va crear un cotxe elèctric unipersonal, que era horrible, de fet, busqueu-lo, és abominable, és una falta de respecte als ulls i a la vista i al sentit del gust, del qual només se'n van produir nou exemplars per la companyia CQ Motors. Si algú vol buscar el cotxe per internet, poseu-ho a imatges Q, B, O, L, T, espai CQ Motors. I el veureu, és cutre, però perquè també és l'època o... No, ja no tenen això, els cotxes aquests elèctrics unipersonals, vull dir, també és una cosa inventada que no sé fins a quin punt era per vendre-ho en alguna situació, vull dir... Per tant, segurament seria una cosa promocional, més aviat, una cosa així. L'estàs veient, el cotxe, és una falta de respecte, jo crec, però bueno. Per sort, no es va dedicar al món de l'automòbil, tot i que hi tenia una gran afició, ja que el seu pare havia participat en competicions de motos, sobretot. Els vehicles li cridaven molt l'atenció, tal com es pot veure a Bola de Drak, amb les càpsules Hoi-Poi. Per cert, si algú no ho sap, això de les càpsules Hoi-Poi, vàsicament, eren unes càpsules que apretaves un botó, tiraves al terra i llavors et sortia una moto o un cotxe o una casa fins i tot. Et sortien mil històries. Tot sigui dit, sembla ser que va utilitzar aquest recurs també perquè a nivell argumental, si es necessitava un avió, per exemple, en un moment, no havies d'inventar-te gaire les coses. Vull dir, simplement tiraves la càpsula i ja està, ja tenies un avió. I l'avió, no? L'hem d'anar a buscar a l'aeroport de no sé què. No, tirem la càpsula i s'ha acabat. Això està molt bé. De fet, realment, tal com deia el seu editor, Akira Toriyama, és un mestre de la comoditat. Era un mestre de la comunitat, de la comoditat, perdó, relativa. També perquè vivia reclus en els seus estudis, passava el dia treballant. Però, per exemple, a Bola de Drac es destrueixen els paisatges sovint, tal com us recordareu, i es dona els cabells aquests rossos als supergarrers per tal de tenir menys feina en dibuixar i en tintar. Ah, bueno, també. És molt més ràpid. Si ho fas amb negre, en tintar i tot això, treigues més. I per això els colors són dels cabells. Els fots tots rossos i ja està. Clar. Ja no has de pintar perquè el blanc i negre, el rossos el fas blanc. Sí, sí, sí. Com una mica difuminat, però ja està. Doncs aquesta seria la idea. Torishima, l'editor, també afirmava que Akira Toriyama va dibuixar allò que trobava interessant i no va tenir en compte el que pensaven els seus lectors. Ni es va inspirar molt en altres còmics. De fet, va optar per no tornar a llegir obres anteriors o llegir manga feta per altres artistes per no treure inspiració d'un lloc més que d'ell mateix. Això em sembla bastant fascinant. És una cosa que trobo bastant interessant al cap de la fi. Bé, Toriyama era un crac. Clar, però és que estem parlant, estem parlant que aquest senyor era, havia estat, és l'hòstia de famós. Fins i tot l'entomòleg Enio B. Kano va anomenar una nova espècie d'escarbat Ojigues Toriyamai en honor a Toriyama i una altra Ojigues mutant rogi pel personatge de bola de drac del fullet tortuga. Això és molt gran, però és que és molt, molt gran. És una borrada, però és que a més a més és considerat cavaller de l'ordre de les arts i les lletres de França. Hòstia, quin honor, no? El 2019 li van donar aquest títol. Francesos. Sí, també et diré que Shakira també hi és, i The Fuck també. Bueno. També sembla que l'aconsegueixes com la creu de Sant Jordi una miqueta, però és que és igual, vull dir, que hi ha dos punyeteros insectes que tenen el teu nom, vull dir, això és de molt crac. Evidentment, premis i premis i nominacions i de tot, ha tingut aquest senyor. Tornant a bola de drac, Akira Toriyama va treballar i va explotar moltíssim aquesta sèrie. Va crear bola de drac amb les aventures que veia en Goku contra l'exèrcit de la Cinta Vermella o en Satanàs Cor Petit. Bola de Drac Jeta, Bola de Drac GT o Bola de Drac Super, continuacions de la sèrie que de fet són generalitats. De fet, d'aquí ens surten un bon fotimer de videojocs, pel·lícules d'animació, repeteixo, animació, còmics vinculats, col·laboracions amb altres animes com One Piece, merchandising... Va, posa'm sisplau el tamacle que necessito sentir de Ferrat-ho. Tenim una cançó d'esperança, és tan bonic aquest tema, a mi m'encanta, a mi m'apassiona aquest tema. Però és l'opening de Bola de Drac GT, una sèrie que de fet va ser molt criticada, a la gent no li agradava i de fet m'ajuda això a connectar-ho de manera patillera amb una de les pitjors cagades de Bola de Drac. GT a mi m'agrada, però bé, això és igual. Abans he remarcat pel·lícules d'animació per una raó. L'any 2009 Bakira Toriyama va ser contractat per 20 Centro y Fox com a consultor creatiu de Dragon Ball Evolution, una adaptació cinematogràfica d'acció en viu nord-americana de Bola de Drac, un live action que es diu. Això sí que diria que hi està tothom d'acord, la pel·lícula és un cagarro, és horrible. Toriyama va declarar més tard el 2013 que havia sentit que el guió no captava el món ni les característiques de la seva sèrie i que era poc interessant, així que els va advertir i va donar suggeriments de canvis. Els productors de Hollywood no van fer punyeter o cas i tal com va dir ell després, tal com pensàvem, el resultat va ser una pel·lícula que no puc anomenar Bola de Drac. Igualment, a partir del 2012, Toriyama abandona 17 anys d'inactivitat directa amb Bola de Drac, sí que havia revisat guions i aquesta història, però ja està, i estrenen noves pel·lícules fetes amb una animació totalment nova, Bola de Drac Z, La Batalla dels Déus, Bola de Drac Z, La Resurrecció d'Efa, Bola de Drac Super Broly o Bola de Drac Super Super Hero, aquesta última del 2022. Durant els darrers anys, Akira Toriyama també va continuar amb la seva sèrie de Bola de Drac Super, a més a més de presentar una altra sèrie, Bola de Drac Daima, que s'estrenarà presumiblement durant la tardor del 2024. I per què dic presumiblement? Ens n'anem a les tenebres, no? Ens n'anem a les tenebres. L'1 de març de 2024, Toriyama va morir d'un ematoma subdural agut, a l'edat de 68 anys. Es va celebrar un funeral en privat amb només la seva família, entre ells la seva dona i els seus dos fills. La seva productora, Berta Studio, va anunciar la seva mort una setmana més tard, el 8 de març. Segons fons properes, Toriyama havia planejat sotmetre's a una cirurgia d'un tumor cerebral el febrer de 2024. La notícia de la seva mort va provocar un gran dolor entre els seus admiradors de les seves obres, que es va dirigir a les xarxes socials per expressar el condol i celebrar el seu llegat. Molta gent va parlar sobre ell, el creador de One Piece, Ichiro Oda, el creador de Naruto, Masashi Kishimoto, que de fet l'anomenava el déu del manga, el creador de Bleach, per exemple, de moltíssimes sèries, però també va parlar d'ell, a xarxes, Emmanuel Macron, el Pere Aragonès, els ministeris d'afers exteriors de la Xina o el Salvador van emetre declaracions de condol per la mort de Toriyama i bé, tothom va recordar el gran dibuixant per les xarxes socials i altres mitjans. Es va celebrar una gran trobada a la plaça de la Constitució de la ciutat de Mèxic on bola de drac havia picat molt fort i uns centenars de fans van fer el moviment de la bola genki. Braços cap amunt amb el palmei de la mà mirant al cel per oferir tots junts la nostra energia a Kira Toriyama. Ostres, i a més a més avui el marçal ha vingut amb tot la Tretzo, eh? Avui ha vingut amb la Tretzo, tinc aquí una tassa de bola de drac, tinc les boles de drac que...