#197 - Entrevista amb Javier de Oña, subdirector general de la Fundació Integràlia de KV

Ara escoltes, ràdio d'Esvern. Vinga, ara mateix passen 12 minuts de les 11. Això és el magazine de matins, la Rambla de ràdio d'Esvern, l'emissora de Sant Just, i comencem la segona hora del programa. Ho fem com sempre amb l'entrevista del dia, que avui fem a Javier de Oña, que és subdirector general de la Fundació Integràlia de KV, dedicada, doncs, des de fa més de 20 anys, a la integració laboral de les persones amb discapacitat. La Fundació es va inaugurar al Prat, el 2000, i el 2019, instala en la seu central aquí a Sant Just. Salutem el convidat. Hola, molt bon dia, Javier. Hola, bon dia, què tal? Bé, molt bé. Bé, gairebé, tinc aquí amb les dades a la mà, van ser 5.000 les persones beneficiàries el 2022, amb les accions de la Fundació Integràlia, i gairebé 600 persones treballadores a l'entitat. Tu, fa més de 20 anys que hi ets, gairebé des del principi. Sí, dels nou primers. Wow. 9 primers. Creus que a dia d'avui la societat està més conscienciada, que les persones amb discapacitat també tenen drets laborals? Home, en primer... Jo crec que sí. Cada vegada, amb la sensibilització, cada vegada la força que fem les entitats, les persones, cada vegada pensen que... Jo penso que la societat cada vegada vol ser més diversa, i per ser diversa ha de ser més inclusiva, no? Jo sí que penso que cada vegada està millor. Des de fa 40 anys que a Espanya les persones amb discapacitat estaven a casa o estaven tancades o de vegades tenien por de sortir, perquè pensaven que diria els meus veïns o les meves sobre la religió, fins ara que hem passat diferents etapes. Primer vam voler que s'adaptés als carrers, que els llocs estiguessin adaptats, i ara no volem que estiguin adaptats, sinó que les tarimes estiguin adaptades per parlar. O sigui, jo penso que cada vegada som més inclusius amb tothom i les persones amb discapacitat també, i fins i tot que tenim molt encara per lluitar i molt per reivindicar. Tu ens has dit ara, Javier, que vas ser un dels nou del principi. Ara mateix ets subdirector general, però aquí no hi arribes, no? No vas entrar tu a la Fundació i vas arribar al càrrec de subdirector, no? Quina està la teva trajectòria per la Fundació i una mica lligant tu també amb l'evolució de la Fundació? Clar, jo vaig començar d'operador, treballant d'operador. Érem nou persones que van començar la nostra directora, Cristina González, amb un projecte. Aquest projecte ve de CAHUB Segures, és una companyia de seguretat, especialment del sector de salut, que fa 24 anys va tenir la necessitat de crear un contact center per centralitzar les seves trucades, perquè abans cada oficina que tenien a cada capital de província tenia presencial i telefònicament. I llavors, en aquest procés de centralització, que va començar el doctor Santa Creu, que era el conseller de la CAHUB, va pensar que podem fer tres coses, externalitzar el servei, crear un departament o fer una cosa diferent. I en aquesta missió que té una mica la companyia de retornar a la societat, al que li aporta la societat, va pensar que crearem una fundació on treballaran exclusivament persones amb discapacitat que tenen unes competències, unes capacitats, en el sector de salut especialment, on molts són pacients, coneixen la sanitat, que portaran, que encara no es deia una experiència de cliente, però sí que portaran una qualitat del servei. I així, com van començar 9 persones, una de les quals era jo, vaig començar d'operador a atendre trucada, i a mica en mica anàvem creixent, anàvem confiant d'acabar a continuar confiant en nosaltres i hem de ser un obert d'altres clients que també confien en que siguem la seva veu, com l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Institut Català de Retina, l'Hospital General d'Habic, l'Hospital Vall d'Hebron, diferents entitats que volen que la seva atenció, la seva veu sigui integrària. I així van créixer, mica en mica, fins ara, a tota Espanya, que som 640 persones, al 99% amb discapacitat, i a Barcelona, que som, a Sant Just, que som, que sempre... A Sant Just, que som aquí al carrer Constitució, que som 240 persones amb discapacitat. Déu n'hi do. Aproximadament un 73% amb discapacitat física i orgànica, un 16% de temes de salut mental, un 6% sensorial i un 4% amb multidiscapacitat. Aquesta seria, una mica, les persones que formem integrària. I jo, com tu deies, Núria, he passat per tots els llocs. Vaig començar d'operador, després vaig ser supervisor, després formador, responsable del centre, quan estàvem al Prat, després director d'operacions, i ara porto de fa quatre o cinc anys tota la part de subdirecció general i també la part de desenvolupament de negoci, de buscar empreses, clients, que vulguin confiar en la qualitat de servei que donem a les persones amb discapacitat i per la nostra professionalitat, la nostra formació, que ens dediquem a això, a formar la nostra gent, i també per darrere un projecte social, com és un projecte d'inclusió, de donar oportunitats a persones amb discapacitat. Clar, la meva pregunta és també, a més a més que a la Fundació hi treballin persones, no sé si també desenvolupeu algun tipus de programes per a la inserció social, que també forma part de tota la integració. Correcte. No només al mercat laboral. Sí, sí, nosaltres tenim tres línies que dèiem de negoci, que és el contact centre, que som gairebé el 70% de la nostra activitat, som clients que fem aquesta atenció, després tenim una part de testing d'accessibilitat i d'aplicacions, tenim un equip que testeja les aplicacions a nivell usuari per a validar que funcionen correctament i que són accessibles, perquè hi ha una llei que ha sortit ara, que és una transposició europea, que l'OWCGA, que obliga tots els actius digitals de totes les organitzacions que estiguin accessibles per a persones amb discapacitat i persones grans. Aquesta transposició era fins al 2025, però a Espanya anem una mica tard i ja han fet una pròrroga fins al 2029, però ajudem les empreses a que fem tota la part d'accessibilitat de les seves webs i actius digitals, també com PDF, tots els documents que tenim. I la tercera línia que tenim és ajudar les empreses, que són les que han de complir amb el 2% d'inserció, a ajudar-les, perquè de vegades és complicat, hi ha un gap entre el que les empreses necessiten i el que les persones amb discapacitat de vegades podem aportar per la nostra formació, perquè moltes vegades, gairebé el 70% de les persones amb discapacitat és sobrevinguda, la discapacitat. O treballem o treballàvem d'altres coses, o estudiaven o feien, i de sobte tens una discapacitat per tal que t'has de tornar a formar en unes altres habilitats que tenies abans. L'equip del Prat es va mudar el 2019, a Sant Just, entenc? Sí. Perquè el Prat és on neix la Fundació. Correcte, és on neix la Fundació, i el 2019, junts abans de la pandèmia, ens venim a Sant Just, molt bé, i estem encantats, la veritat és que estem... A Sant Just, quins serveis es realitzen, com si diguéssim, des de la Fundació? A Sant Just fem tota l'atenció a dkb per a tota Espanya, i després portem tota la part d'Institut Català de Retina, l'atenció, l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Hospital General de Vic, els espais de salut de dkb, i portem part del servei de programació per reanul·lació de DNI, tota la part que és més català, perquè llengües coficials la portem des de Sant Just amb el nostre equip. Perquè a la resta d'Espanya, entenc que també teniu... Sí, tenim vuit centres en tota Espanya, tenim un a Terrassa, amb una aliança amb la Mútua a Terrassa, i fem tota la cita prèvia als CAPs de Rubí, de Sant Cugat, de Terrassa i a la pròpia Mútua, després tenim a Madrid un altre centre on treballem per la policia, fem tota la programació del DNI Passaport, i també per Metro Bacés, a Merce, a diferents clients que tenim, després tenim l'Hospital d'Adenia, que tenim un centre també a Jerez, que portem tota l'atenció també a dkb, en un producte molt concret, i després a Badajoz, a Europa 6. I ara l'últim centre que tenim és a Gijón, on portem tota la part més de tèxtil i d'accessibilitat, que la portem entre Gijón i Zaragoza, que no m'oblidava que portem també una part. O sigui que estem repartits en tota l'estat. Fent referència a aquest 2% que has dit que les empreses han de tenir, hi ha àmbits o sectors professionals que estan més preparats per incorporar persones amb discapacitat en aquestes empreses o depèn de la conscienciació això de cada empresa, independentment del sector? Hem de dir que s'han fet moltes coses, però encara falta molt. Per exemple, quasi el 70% de les empreses de l'IBEX no compleixen amb el 2%, sí que compleixen amb mesures alternatives. És a dir, la llei et diu si tu no pots complir amb el 2% perquè no trobes perfils, per equips, pots demanar a la Generalitat o al CP, a nivell nacional, una excepcionalitat. I el que et diuen és, tu pots contractar un servei d'un centre espacial de treball, com som nosaltres, que és una mica la nostra funció, o pots fer una donació. I quasi diríem que el 70% d'empreses encara no compleixen amb el 2%. De vegades sí. Motius, hi ha molts. Hi ha molts motius. Primer, un motiu important és els ESGOS, que tenim de por de contractar persones amb discapacitat perquè, no sé, molt clar per al por de veure si funcionarà o no funcionarà. De vegades, perquè alguna vegada l'ha provat i ha funcionat malament... L'experiència anterior. L'experiència anterior, quan en persones amb discapacitat, experiències tindràs molt però continuaràs, però de vegades. I costa una mica. I també hi ha una realitat que les persones amb discapacitat ens hem de formar millor. Tenim un percentatge molt baix d'universitaris. Avui en dia no arriba gairebé el 12% de persones amb discapacitat que són universitaris. Llavors, costa molt incorporar. Però sí que cada vegada som més empreses que creuen que la diversitat aporta riquesa a la seva organització. A més, penso que les persones amb discapacitat, el que tenim la capacitat és de reinventar-nos contínuament perquè ho hem fet, perquè abans feia... Jo abans treballava a l'aeroport portant maletes de la terminada d'avió i per un accident, de sobte has de canviar la teva vida professional. O sigui que tenim aquesta capacitat de resiliència. I tant, de superació, no? De superació. I d'intentar també fer coses normales, que de vegades ens costa una mica. De quina forma o amb quins programes, per exemple, amb el tema de la formació integràlia, ajuda les persones a que es formin? Nosaltres el que demanem és que tinguis discapacitat i que tinguis l'actitud, les ganes d'aprendre. Nosaltres tenim una escola que es diu Escola Integràlia i la que fem és formar persones que amb discapacitat s'incorporen durant aproximadament quatre setmanes, de les quals, les dues primeres setmanes, fem competències transversals d'empatia, de volum, d'entonació, de com... Bueno, unes competències transversals per millorar la capacitat de comunicació. Després fem dues setmanes de formació una mica més teòrica o pràctica del servei al que començarà a prestar servei. Després dues setmanes més de pràctica i després, després de tot aquest procés, s'incorpora a la nostra organització o s'incorpora a les empreses que ens truquen i es diu jo voldria un perfil incorporar a la nostra organització. Nosaltres el que fem és que dintre de la nostra gent, primer, li donem l'oportunitat que se'n vagi a l'empresa i, si no, fem cursos a Mediga. És a dir, què és el que hem de fer? Que és formar, com deia abans, hi ha un gap de vegades entre el que l'empresa necessita i les persones amb discapacitat podem aportar, però el que sí que és segur és que si formem, si acompanyem, la inserció és molt més fàcil i molt senzilla, com ho hem fet nosaltres, que tenim una organització de 540 persones on el 99% de les persones és amb discapacitat, tot, el comitè de direcció, els comandaments intermediats, la direcció del centre, tot, tothom. Molt bé. Quin perfil és, Javier, quan les persones es posen en contacte amb la Fundació, les persones amb discapacitat, quin perfil tenen normalment? És a dir, són persones que a nivell d'estudis tenen determinats estudis o que, per exemple, a nivell d'autoestima, doncs potser els falta... No ho sé. Normalment, tenim tres perfils de persones que ens truquen. Primer, gent jove, que per molt d'ells no tenen estudis, o tenen estudis bàsics perquè han tingut moltes patologies durant la seva etapa escolar i no ha pogut continuar estudiant. Aquesta és una realitat. I a falta d'aquesta formació volen incorporar-se al món laboral i és complicat a les empreses ordinàries. El segon perfil és especialment dones de 50, 55 anys amb malalties degeneratives, fibromialgia, esclerosis, artrosis, que ara els seus nens són més grans i volen incorporar-se al món laboral, que és un perfil molt bo. L'has d'acompanyar una mica al principi, però després és molt bo i molt fidel. I després, el tercer perfil és gent jove o menys jove que ha tingut un accident o que ha tingut una patologia i, de sobte, ha de canviar la seva carrera professional. Aquests serien els tres perfils. I ara hi ha un perfil que trobem bastant, que és el perfil de salut mental, que sí que és gent molt més formada amb estudis universitaris o que ha treballat més a nivell directiu, però, de sobte, ha tingut, per algun motiu, ha tingut un problema de salut mental i ha de tornar una altra vegada a començar. I aquest perfil és un perfil molt estigmatitzat per la societat, perquè té molt de por de tot el que en tema de salut mental dona molt de por. I és un perfil molt bo, el que passa és que necessita un acompanyament, un suport necessari per poder fer les competències. I algun perfil que toquem discapacitat intel·lectual molt, no el toquem molt nosaltres. Perquè l'activitat que fem requereix unes competències que, en aquest sentit, és on no entrem directament, on es costa més per l'activitat que fem. La Fundació proporciona a les persones amb gran discapacitat també el recolzament, l'assistència, la formació, com hem estat parlant. Quins beneficis suposa per a algú amb discapacitat entrar al món laboral? Per exemple, no sé si a nivell d'autoestima o des de la teva pròpia experiència, què et va portar, en el moment que vas tenir aquest accident, poder entrar a la Fundació, posar-te també a treballar? Tot. Es diu població activa. O sigui, la població que treballa és població activa. Vol dir que el rest de la població no és activa. Mira, a mi em va passar. Jo vaig tindre un accident quan tenia 25 anys, un accident de moto, em va deixar atreplegi. I clar, de sobte, necessitava ajuda per tot, per tot. Per començar a aprendre a afaitar-me, per dutxar-me, per fer les activitats i necessitat bàsica. I de sobte vaig trobar un projecte de la Fundació on jo podia... És una de les poques coses del dia que jo faig sol, només. Que no necessito ningú, que ho faig jo. Llavors, el treball el que aporta és la capacitat de sentir-te part de la societat, de fer coses i de mantenir la ment molt oberta. Perquè, si no, jo tinc una teoria que és que no pots estar pensant sempre que una persona discapacitat o que ha tingut un traumatisme no pot estar pensant tot el que ha deixat de fer. Si no ha de pensar, s'ha de centrar en tot el que pot fer. I treballar, estar ocupat, aportar valor a la teva societat, recuperar la confiança que et paguen per una cosa que saps molt fer, saps fer, és molt important per tornar a tenir confiança en les teves possibilitats. I després, perquè has de viure, has de viure. I de vegades, moltes vegades, les persones amb discapacitat, i sobretot gent més jove, depenen dels teus pares, depenen de subvencions, i jo també no vull estar subvencionat, sinó que vull treballar, i vull aportar, i vull poder ser independent. Clar que sí. La Fundació serveix de pont en el col·lectiu de persones amb discapacitat cap a l'empresa ordinària. Aquestes aliances amb les empreses i organitzacions, que també anem parlant amb Sant Joan de Déu, amb diferents hospitals, com trieu, a quines empreses o organitzacions teniu alguna mena de criteris o són elles les que...? Nosaltres, qualsevol empresa que vulgui incorporar persones amb discapacitat, que cregui, que confiï que les persones amb discapacitat li van aportar un valor i que necessiti incorporar, l'única de fer és contactar amb nosaltres o amb moltes entitats que fan, perquè tota Catalunya tenim moltes entitats que fan aquest procés, i nosaltres el que fem és... Què necessita? Fem una descripció del joc de treball que tu necessites, nosaltres busquem els perfils que s'adacuen a aquestes competències que tu necessites, perquè sí que hem d'intentar que les empreses amb les persones amb discapacitat no facin selecció de forma curricular, perquè si fan selecció de forma curricular, normalment sempre no superen el primer procés d'acribar normalment, perquè entre una persona sense discapacitat i discapacitat sempre tindràs més sesgos amb una persona. Però si ho fem amb competències, és molt més fàcil poder incorporar. Llavors, el que deia, no busquem empreses especials, sinó qualsevol empresa que vulgui incorporar persones amb discapacitat i que contacti amb entitats, perquè de vegades fer-ho sol és més complex que si ho fas amb entitats que t'ajudaran, t'acompanyaran i coneixen molt de prop totes les persones amb discapacitat i les seves capacitats per fer coses. Javier, porteu aquí a Fundació Integràlia la seu central aquí a Sant Just des del 2019, per tant, ja farà cinc anys. O sigui que els treballadors treballadores veniu aquí a Sant Just, no? Tenim molta gent ara de Sant Just, perquè també... Sí, tenim gent de Sant Just, també, perquè qualsevol persona de Sant Just que pugui... A més, estem en un programa molt xulo que té l'Ajuntament, que és el 3MASIS, on ajuda a totes les empreses de Sant Just a que puguin incorporar persones amb discapacitat a la seva organització. I nosaltres participem d'aquest programa i hem incorporat, tenim aproximadament, set o vuit persones ja de Sant Just que estan incorporant. Molt bé. I que us les heu quedat, com si diguéssim. És a dir, que van fer el... El programa amb nosaltres, de 3MASIS, de 3FORMACIÓ, i els hem incorporat, clar, perquè fan estupendament, treballen molt bé i estan amb nosaltres. Que bé, o sigui que hi ha plantilla de... Hi ha plantilla de Sant Just. Hi ha plantilla de Sant Just. Nosaltres... La majoria de la nostra gent és del Batxobregat, Barcelona i Batxobregat, perquè com estàvem abans al Prat i ara que estem a tota aquesta àrea, i molt bé, la veritat és que estem estupendament. Sant Just és un poble, una ciutat, tu diries que està, per exemple, adaptada a nivell dels carrers, de la via urbana. Per exemple, ara que us moveu des de fa cinc anys per aquí, pel poble, veieu a Sant Just que està adaptat a nivell de via urbana, de via pública? Sí, la veritat és que sí. També hem de pensar a Barcelona, i clar, Sant Just quasi no és Sant Just, però és tota l'àrea... És l'àrea metropolitana. És tota l'àrea metropolitana, a vegades, és Sant Just, és Barcelona, Barcelona, Sant Just, o sigui, està molt lligat. Està molt lligat, no? La veritat és que està molt adaptat. També tenim el tram, que és una oportunitat. Clar, la connexió amb Barcelona és important perquè tenim el tram, que està accessible perfectament i que funciona molt bé. Més que no passar els autobusos, no? Sí, és molt millor el tram. El tram accedeixes directament, els autobusos estan a la rampa, Les rampes són molt... Som rampes, i de vegades pots tenir problemes a l'accedir. És... No sé, a mi el tram m'agrada molt, i això que l'autobús o el metro també són accessibles, però més costa. Barcelona és el món, és un referent d'accessibilitat brutal. La veritat és que aquí estem molt bé. I hem tingut algun problema amb els autobusos, especialment per al manteniment de les rampes, que costa una mica, però en principi... Que a vegades, quan l'obren, ja no es tanquen, o no es tanquen les portes... O de vegades va molt ple i com va molt ple no et paren i et diuen espera del següent, home, espera del següent... Però si diem d'accessibilitats en just, la veritat és que jo ara ho veig tot bastant accessible. Molt carril bici, que jo que vaig amb un atbatec, amb un atbatec mou bastant, i la veritat és que molt bé. De moment estem bastant contents, la veritat és que sí. Molt bé. Javier, jo no sé si vols afegir alguna altra cosa aquí davant dels micros, ara que tens l'oportunitat. Si no, doncs bé, deixem aquí l'entrevista. No sé, jo només animaria a totes les empreses que vulguin incorporar persones amb discapacitat a que confien en les persones amb discapacitat, que aportin i que millorarà molt l'ambient laboral, la professionalitat i la qualitat del servei, i després a totes les persones que s'escolten que tenen una discapacitat o que tenen un familiar amb discapacitat, també que s'animin, que ho provin, que es formin també, que és molt important. Si no volen treballar, perfecte, que no treballin, però que sí que es formin perquè arribarà un moment que s'han d'incorporar al món laboral i que és molt important. A no ser que siguis multimilionari... Bueno, llavors ja ni discapacitant ni tens multimilionari. I si ets... Igualment necessites fer coses, participar... Per tenir la ment activa. La ment reactiva. Molt bé, doncs que vagi tot molt bé, Javier. Molt bé, moltes gràcies. I a seguir treballant. Ens continuarem. Vinga, que vagi bé. Adéu, bon dia. Adéu.