#204 - Entrevista amb l'artista il·lustradora Alba Padrerol, guanyadora del concurs d'adornament de balconades de Can Ginestar

Passen ara mateix 12 minuts de les 11 del matí. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de Ràdio Desvern, l'emissora de Sant Just. Arriba el moment de fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de Ràdio Desvern. Les convidades d'avui són la Sant Justenca Alba Padrerol, que és artista il·lustradora i ha estat la guanyadora del primer concurs d'adorniment de balconades de Can Ginestar per la diada de Sant Jordi, un nou certamen aquí al poble organitzat per l'empresa Gaudim Creanart. A més, avui també comptem amb una de les persones que gestiona l'empresa, que és la Purí Martín. Bon dia a les dues, la saludem. Què tal, Purí Alba, com va tot? Bon dia. Hola, bon dia. Bé, doncs, comencem amb la Purí, que té una miqueta menys de temps, que després haurà de marxar. Purí, és la primera vegada que organitzeu des de Gaudim Creanart aquest certamen que es fa per Sant Jordi. Com decidiu preparar-lo? Bueno, la idea va ser perquè des de les arts plàstiques sempre decorem, molts anys, decorem les balconades de Can Ginestar per Sant Jordi. I llavors, doncs, ens va ocórrer perquè no fem un concurs obert a tothom, no de les arts plàstiques, sinó a tot el poble i fora, que es vulgui presentar. I se'ns va ocórrer la manera, també, amb un premi, que estigués remunerat. I va ser així. Molt bé. I per què per Sant Jordi? Perquè ja organitzàveu abans alguna cosa? No, més que res, perquè, com nosaltres, des de les arts plàstiques ja decoràvem per Sant Jordi la balconada, vam dir, mira, perquè no fem una cosa diferent oberta a la gent. I va ser això. Però altres anys era en forma de concurs el que feia o no? No. Simplement era des de les arts plàstiques. És un reclam per fer-nos veure una miqueta les arts plàstiques. I llavors és un dia que hi ha molt de moviment per Sant Jordi. I llavors sempre ens ha agradat fer la decoració. I aquesta vegada vam fer... Per què no fem un concurs? Que bé. Perquè és el primer que feu, a nivell de... És el primer. Ostres, doncs us estreneu. Ens han estrenat. Com valoreu la participació que ha caigut? Per ser el primer, estem molt contents. Vam tenir sis persones que ens vam presentar les propostes i ens van agradar realment les sis. Totes, uau. Va ser molt difícil perquè, clar, teníem sis, o sigui, no teníem 25, però eren sis molt bones. Clar, és que... I llavors, clar, va ser difícil, eh? Va ser difícil, però bueno, l'Alba va despuntar per puntuació i ja està, ens va agradar. Com ha estat el sistema de... Perquè l'audiència també ho conegui una mica, com el sistema per decidir o què és el que ha valorat el jurat de les obres? Mira, vam posar... Es van passar a paper, totes les propostes. Primer es van mirar, clar, evidentment, es van posar sobre la taula, es van numerar, un, dos, tres, fins als sis, i llavors, el jurat, que era amb el Jordi Amigó, la Carme Malaret i jo mateixa, llavors, puntuàvem amb una carpeta de l'U o el DEU, i llavors, primer, l'originalitat, el tractament de la temàtica, llavors, la creativitat i solucions artístiques aplicades, i la tercera, la perdurabilitat i resistència de materials emprats. Teníem aquestes tres. I llavors, de l'U al DEU, anàvem puntuant, llavors, es sumen, i ja està, és la manera de fer-ho. Llavors, cada obra té una puntuació, no? Entenc. I la de l'Alba va ser la que va tenir la màxima puntuació, per tant, acaba guanyant. Sí, perquè els altres, els cinc, més o menys, variaven un punt, dos, per sobre. O sigui, que era la cosa com molt similar, eh?, perquè si no guanyaven d'aquí, guanyaven d'allà, i, més o menys, tenien la mateixa... No la mateixa puntuació, perquè no estaven empatats, però de... Sí, hi ha un... No, no, empatats, no, però molt poquets. Però l'Alba va despuntar més en diferència de puntuació, i és la guanyadora. I com serà el procediment per col·locar l'obra, i com ho fareu tot plegat? Perquè és secret, no?, entenc, de moment. Sí, de moment és secret. Sorpresa, doncs, és sorpresa. És sorpresa. L'Alba, de moment, ella va penjant coses al seu Instagram, llavors, amb l'etiqueta Gaudín Creanar, i ho compartim, la manera de com està, o sigui, com ha estat fent el projecte, que també és molt interessant, perquè quan es veu el resultat, clar, veus el resultat, però hi ha molta feina al darrere, i llavors, això està molt bé perquè ella està fent... Una feina xula, no?, de xarxes. Sí, un espòs amb pas a pas, de com ho està fent. Espera, Alba, digue'ns el teu... Perquè la gent ho miri, el teu Instagram, com... És alba.sketches. Sketches, vale. Doncs allà hi ha una mica de tastet, no?, o futures publicacions que pugui fer l'Alba, de com ho ha anat fent, això de... Molt bé, doncs això. I res, allà ens etiqueta i nosaltres ho compartim també, a Gaudín Creanar i a Creanar. Però bueno, no hem publicat res de com serà... Clar, el resultat final. El resultat final, perquè volíem que fos sorpresa. Però bueno, ara ja més o menys, ara ja la gent... A veure, sabem que és il·lustradora, per tant, no esperem veure una escultura. No. No, això, vull dir, ja és una mica... Mira, hi havia propostes, hi havia de molt xules, a mi, particularment, hi havia una que m'agradava molt, que envaïa, sortia fora de les balconades. Ah, ostres. Sí, però clar... Rollo 3D, no?, allò... Era 3D. El que passa és que, clar, com vam dir els balcons, no sabíem si podíem sobrepassar tampoc la cera, entens? Llavors, era xula, aquesta era també d'un estudiant d'Arquitectura, s'han presentat dos estudiants d'Arquitectura, part separat, i llavors, una era xula, perquè envaïa, arribava fins a la vorera, no? Llavors, clar, aquí qüestionàvem si... A nivell logístic, no? Nosaltres érem balcons, no vam dir res de fora, perquè, clar, no teníem el permís de l'Ajuntament. O sigui, tot això, estem recolzats per l'Ajuntament. Llavors, clar, que sigui un projecte, que arribi fins a terra... Clar, que hi hagi un altre... No ho sé. Però estava bé, plàsticament era interessant. O sigui, cada proposta ha sigut molt interessant, de veritat. Quan has dit balcons, el guarniment és per la balconada principal o també inclou els...? Els quatre. Els quatre, no? Sí, els quatre balcons que tenim a la façana principal. Sí, els quatre. Les arts plàstiques com celebren normalment Sant Jordi? Hi ha portes obertes? Mira, nosaltres fem sempre, que ja és un clàssic, portem un model, un any masculí, un altre any femení, i els posem en una tarima, a baix al jardí, i es fa una classe oberta d'una hora i mitja. Pot venir qualsevol persona a dibuixar. Ha de portar un bloc, estris, pisos, el que vulguin, i durant una hora i mitja posa aquest model. Aquest any toca masculí. Molt bé. Una porta oberta, no? Clar. Molt bé. També fem portes obertes a les aules, però aquest any és model... Model masculí. Masculí del natural. I estarem on estaven abans les cassetes de l'Amèlia, on és ara el magatzem del bar, allà, en aquell raconet. Aquest any canviem de situació perquè hi ha més hibres i roses, i llavors se'ns han posat allà. Espero que la gent ens visualitzi i que vinguin a dibuixar. Tu estàs convidada, Alba, si vols venir. Clar, perquè és molt xulo. Despullat no pot estar del tot integral, perquè és al carrer, però portant, jo què sé, una roba de shorts o el que vulgui, el model, no? I és durant una hora i mitja, que és de 11 a 12 i mitja. No, és de 11 i mitja a una, perdó. De 11 i mitja a una estarà posat, el model. Això és el que farem. I gaudir de les balconades, de quan aniràs a fer l'Alba, que serà molt interessant, perquè també hi ha una cosa que us avanço, que ens va agradar molt, que ara us ho explicarà ella i jo, que és tot el projecte que té de buscar uns elements, no vull avançar-ho, perquè hi haurà nen, aquest projecte. Llavors, això també ens va agradar molt. Ara, ella, que us ho expliqui. Li heu entregat el premi, ja? Sí, el primer dia, vam contactar amb ella, va venir, va signar el document de guanyadora i ja li vam donar els 400 euros en efectiu. I quan ho posareu tot plegat? És a partir del dia 14, em sembla, no? El 15. El 15, el 15. A partir del 15, ella pot anar quan vulgui i ja està, ja, gaudir durant dues setmanetes o així d'aquest projecte tan interessant, perquè és interessant, realment. Doncs ara ens quedem amb l'Alba Puri, escolta'm, parlant una estoneta amb ella, a veure com li ha sorgit, no?, aquest projecte, aquesta obra. Molt bé. Doncs jo em despedeixo aquí. Encantada d'estar amb vosaltres. Que t'hem agafat de mitja classe, no? He deixat els meus alumnes a la classe. Vinga, que et trobaran a faltar. Un petonàs ben gran a tots. Adéu, Puri. Adéu. Adéu. Bé, doncs, Alba, escolta'm, ara seguim amb tu. Primer de tot, felicitats pel premi. Moltes gràcies. I ara volem saber, com vas saber, primer de tot, que es feia, aquest concurs, perquè és la primera edició i a vegades és difícil poder, no ho sé, poder assabentar-se d'aquests concursos. Clar, els que ja tenen llarga trajectòria i que potser porten més de deu anys, doncs, és més fàcil saber que es fan. Però aquest, que era la primera vegada, com vas saber? Doncs la veritat és que m'ho va dir una amiga. Ah, molt bé. I no tinc ni idea com va saber ella. Però això, em va enviar un WhatsApp, perquè aquesta amiga em va enviar, igual que altres amigues m'envien tot de concursos que hi ha per Barcelona, que veuen per internet o cartells o així, i llavors em va enviar la proposta. I això, i jo, ai, que guai. I li vas donar moltes voltes abans de decidir que et presentaves o...? Bueno, la veritat és que cada matí vaig a Can Gina a estar amb la meva gossa. Ah, sí? Ostres. I llavors ho anava pensant cada dia que passava per allà. Com que li acceptin a la pilota, doncs s'anava pensant i ara que vaig tenir la idea clara, vaig començar a fer-ho. Molt bé, molt bé. Seguim amb més preguntes. Però ara que m'he col·lapsat. Escolta'm, com vas pensar en la idea concreta que vas presentar? O sigui, en la obra en sí? A veure, no sé com explicar com ho he creat sense deixar-nos tot en secret. La veritat és que tampoc no crec que sigui molt en secret qui segueix el meu Instagram, perquè estic penjant com ho vaig fent amb tot de vídeos. Llavors... Però bueno, sí que és veritat que ho has anat penjant, però tampoc no hem vist tots els resultats. No, encara no. Clar, la gent fins al dia 15 o a partir de quan ho comencis a muntar, la gent no veurà tota l'obra allà als balcons. Per tant, sí que es veuen petits trossets, com petites vistes, però bueno... Vull dir que, a més, tampoc la gent no ho veurà, però bueno, fins al dia 15. A veure, la idea la vaig pensar perquè... Perdó, que ara he sigut jo qui m'he quedat en blanc. A veure... Com et va venir? Tu tenies alguna idea de... Perquè, clar, la temàtica és per Sant Jordi, per tant, no sé si tu ja havies dibuixat alguna cosa semblant abans... O sigui, realment, el personatge principal... Hi ha un personatge principal a la obra, perquè són quatre il·lustracions que ocupen les quatre balconades, i el personatge principal és un drac, la veritat. Això també ha sigut dit, perquè ja ho he mostrat. I llavors, és un drac que sobrebola el poble. I llavors, realment, podem veure com tot d'elements del poble. I realment, una de les maneres més inspirades... Sí, tots els que heu estat a la terrassa de Can Gynastà podeu veure tot el poble des d'allà. I llavors, mentre mirava, vaig pensar que seria molt maco que es veiés tot el poble, però d'una manera una mica especial. I que hi haguessin, en comptes de ser com el poble en si, agafar el Google Maps i començar a calcar-lo, doncs, tot d'elements que siguin importants per al poble. Per s'enjust, no? Sí. Elements que tinguin característiques que el facin s'enjust. Però no només el Walden, que tothom diu que és s'enjust. Clar, bueno, és l'icona una mica d'aquí del municipi, però també hi ha altres... Sí, hi ha molts i que són molt més íntims de... Jo, per tu, vull venir a S'enjust tota la vida. I, realment, tinc molts amics també aquí a S'enjust, elements que hem viscut amb els amics o amb la família, o on es fa la festa esmajosa... Totes les coses que, realment, jo crec que tots s'han d'anar fent, qui ha viscut aquí, doncs totes aquestes coses apareixen en aquesta vista. Molt bé. Perquè, clar, tot està fet amb il·lustracions? És a dir, tot són dibuixos? Tot és dibuix. És un paper en blanc i comença des de zero i comença a pintar. Ostres, amb el teu Instagram veiem com fas els dibuixos i, realment, ho fas tot amb dibuixes a través de la tauleta, no? Així és. Com és aquesta tècnica? O ja tots els il·lustradors i il·lustradores ho feu així? Tots no, segurament, però jo que sé que vaig començar amb l'àmbit digital a crear, o sigui, feia dibuixos molt petits, i després, quan vaig començar a professionalitzar-me, vaig començar a fer-ho amb un iPad, que, realment, és un iPad molt versàtil perquè obres la pantalla, treus la tapa, agafes el llapis i comences a dibuixar, i pots fer-ho des del teu llit, des d'un bar, des d'un parc o des d'on tu vulguis, i això fa que és una cosa que a mi m'agrada molt perquè, quan tinc la idea, puc començar. No he de treure els pincells, buscar un paper, quina mida... I et dona molta llibertat en aquest sentit i pots crear a tot arreu. I és el que més m'agrada, anar amb una tableta que pots portar a tot arreu, també. On vas estudiar, on et vas formar, Alba? I com et va venir la passió, no? I la voluntat de, també, professionalitzar-te amb la il·lustració? La passió va venir directament que m'encanta crear històries, sempre m'ha agradat, i vaig anar fent camí fins que vaig trobar la il·lustració, la veritat. Primer vaig començar fent comunicació visual a l'UB i després, quan estava al tercer any, no sabia què fer perquè no estava segura sobre cap on podia portar-ho tot, i sempre m'havia agradat molt l'animació i sempre m'havia agradat molt les històries que creava. I llavors vaig decidir anar-me'n a Vancouver i estudiar ja concept art, que és com il·lustració per animació. Sí. I et vas formar allà a Vancouver? Em vaig formar a Vancouver, sí. Uau. I ara, una mica, la teva carrera, en què estàs enfocada? És a dir, què fas, no? Doncs sóc concept artist. Val. Què significa, això? Sí, és que... és disseny dintre de l'animació. Llavors, jo em dedico més a fer els fondos de l'animació. Si, per exemple, agafes una pel·lícula a Disney com... La veia dormint, doncs... tots els fondos, totes les imatges del fons, que no serien els personatges, que no serien els elements que es mouen, sinó tots aquells elements que estan quiets, per exemple, posar els boscos que té aquesta pel·lícula o així, doncs tots aquests es fan a mà, cada una de les imatges. Llavors, hi ha moltes persones que es dediquen a fer això. Ostres. I això és, bàsicament, el que em dedico a l'animació. T'agrada? M'agrada molt. Per això vaig decidir fer-ho. Que bé. Perquè és una carrera complicada de començar, sobretot. Sí, sí, sí. Tornant al concurs, ja ens has explicat com et va venir aquesta idea, de voler posar elements característics de Sant Just, en què el protagonisme té un drac. Vas fer moltes versions abans d'entregar la proposta definitiva. Et va costar tenir una versió definitiva? La veritat és que no vaig fer moltes versions, perquè ja de per si vaig estar molt de temps pensant, i això és una cosa que em sol passar-me. Normalment no faig moltes versions, si no sé què el client em demani que em faci moltes. I el que sí que hi ha com molts passos fins a arribar a la versió final. Primer fas un dibuix que ningú entén, que només entens tu. I després vas detallant-ho, perquè el dibuix digital funciona molt per capes. Això seria com agafar un paper d'aquests superfins de quan érem petits que calcava. Doncs com posar aquest tipus de paper una sobre l'altra, l'únic que el pots fer opac després. Ostres. I llavors comences amb un dibuix que ningú entén, llavors vas refinant i refinant, i llavors així vaig anar acabant fins que tenia el dibuix final amb tots els detalls. I això. O sigui, el que tu vas presentar va ser com una il·lustració digital, però que ja la vas fer a través d'aquestes capes, i va ser el resultat que tu vas presentar, i que és el que després el jurat va valorar. Exacte. No vaig presentar acabada del tot, la veritat, perquè era molta feina i preferia veure quin era el resultat. Però vaig presentar que es podia visualitzar molt bé com acabaria. Vaig acabar una de les parts, i el rest ho vaig deixar inacabat, però que es podia veure molt bé com quedaria tot, realment. És el primer cop que et presentes així en un concurs d'aquestes característiques, potser d'àmbit local? Sí, la veritat és que sí. No m'havia presentat mai. Una vegada vaig presentar-me fa molts anys a un altre concurs, però no d'aquí, sinó d'un festival d'animació. Però això era quan encara no havia començat, de veritat, amb la il·lustració només, com per provar. Però és la primera vegada que és una cosa més local. T'ha motivat el fet que fos de Sant Jordi, que fos al voltant de la diada? No sé si tu, per exemple, el tema de les festes, l'acostumes a celebrar, o al Sant Jordi, si és una cosa per tu també molt, que ho vius molt. La veritat que sí, és la meva festa preferida de l'any. I sempre m'ha encantat perquè es co-te tot. Té llibres, que soc una fan, té les roses i tot el que significa, perquè per mi no és només el dia de s'enamorar, sinó de l'amor en general amb la família, amb els amics. I regalar-te roses entre els amics, entre la família, i després, el fet d'anar a tots al carrer i a ser tots al carrer, i compartir aquesta felicitat amb tothom, sempre ha sigut una cosa que m'ha agradat molt. Que bé. Has gaudit del procés de creació de la obra? Moltíssim, la veritat, molt. Quants dies o setmanes has estat allà? La veritat és que molt de temps, no ho sabia, perquè amb l'iPad pots mirar-ho, i diria que 50 hores m'he passat fent. 50 hores. Sí, perquè pots mirar quantes hores són, i la veritat és que hi ha un munt, no sabia que tantes, fins que ho vaig mirar. Perquè el dibuix el vas fer a l'iPad directament, no? Tot a l'iPad, sí, tot ho vaig fer a l'iPad. S'ha de tenir un... És un iPad especial? Quan els il·lustradors digitals feu aquests dibuixos, ho feu amb algun programa especial o amb alguna aplicació? Sí. O és un llapis també...? Sí, és un iPad Pro. Sí? Que pots comprar des de jo ara mateix, perquè ja porto molts anys, m'he agafat la versió més Pro, per dir-ho, també. És la teva eina de treball, és que, clar, realment no és com... per a algú per tenir, no? És una inversió feta per a la teva feina. Sí, i al principi tenia una pantalla més petita, i a la que vaig aguantar la pantalla va ser com... I jo estava molt feliç quan ho vaig fer. Però pots tenir tantes d'elles de la versió més Pro, com que jo vaig començar amb una molt senzilleta, i funcionava igual de bé per començar, per aprendre, per estar... Realment, jo crec que depèn del que tu veis, la quantitat d'hores que et vas passar. Potser em passo vuit hores al dia mirant aquesta pantalla. Però si comences, la versió més senzilla, mentre puguis tenir l'Apple Pencil, ja està. Apple Pencil, que és com seria el llapis, no? Sí, exacte. I després, el programa és el Procreate, que és un programa que pagues 10 euros una vegada, i el tens per sempre, i va superbé, tots els il·lustradors l'utilitzen. Uau. I així. Té títol, la obra? Li has posat algun nom? Sí, però el mantindré secret, encara. Clar, potser és molt descriptiu, o potser despella moltes coses. Va, molt bé. Doncs res, Alba, ja sabem també que va recollir el premi, i que a partir del dia 15, potser et veiem per les balconades de Can Juny. Tindràs ajuda per col·locar-ho, o tu mateixa ja ho saps, com ja ho visualitzes tot? Sí, la veritat, ja els he dit a 15 amics, me'n vindran a ajudar. Serà més tard del dia 15, perquè per logística puguem tots. I també hi haurà una altra cosa, que no només estarà a les balconades, sinó que estarà a terra, seurem al costat de la porta o dintre, ja veurem la logística. I és una altra cosa que ajuda aquest joc que hem parlat abans, i que espero que la gent s'ho faci molt bé jugant, perquè pot ser molt divertit. Ah, que bé. I és tant per nens, com per grups amics, tothom, o per un sol, tothom que tingui ganes de buscar dintre de la il·lustració. Que guai. Estaràs per Can Juny estar algun dia, no sé si el mateix dia, el 21, que és quan es celebra aquí a Can Juny estar al Sant Jordi, et veurem per allà, a veure, mirant també, no? A veure si causar realment impressió, no?, l'obra. Sí, la veritat és que tinc moltes ganes i em fa moltíssima il·lusió. O sigui, quan m'ho van dir, estava molt il·lucionada. Molt bé, molt bé. Doncs res, Alba, ho deixem aquí, si et sembla, gràcies per passar-te'n. Moltes gràcies. Felicitats i enhorabona, també, pel premi, i amb ganes de veure com queda l'obra. Vinga. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies per atendre'ns.