#209 - Entrevista sobre Habitatge i Altres Temes Locals a Ràdio Desvern

Ara, escolta, es previu d'Esvern. Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de tardes de... No de tardes, sí, home. Ja és l'antic costum que tenia just amb el magazine de matins de ràdio d'Esvern i arriba el moment de fer l'entrevista del dia. Bé, doncs avui tenim en Jús Fos Alba, aquí als estudis de ràdio. Molt bon dia, Júst. Bon dia a totes i tots. Bé, doncs comencem. I ho fem parlant d'habitatge, farem un repàs d'alguns dels temes aquí de l'actualitat del municipi. I comencem precisament això amb l'habitatge, perquè fa unes setmanes es va publicar l'índex de referència de preus de lloguer com a, bueno, un indicador de caràcter informatiu per fer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer. A Sant Just aquesta eina pot ser útil, realment, si no hi ha un règim sancionador, per exemple? Bé, jo crec que és un pas més, no? És veritat que cada cop les administracions, tant l'estatal com l'autonòmica, que són les que tenen principals competències en habitatge, han decidit fer passos per mirar de garantir el dret i no només el negoci en l'habitatge, i el de l'índex de preus jo crec que és un pas més. També és veritat que nosaltres veiem algunes flaqueses. Si algú mira i revisa el preu del seu habitatge, veurà que és un preu molt actualitzat, un preu que ja està molt inflat. Nosaltres som del pare que caldria agafar un històric més gran, no només basades en els preus actuals per agafar i marcar l'índex, perquè si no, realment, continuaràs perpetuant, per a molt que agafis aquest índex de referència, s'ha de deixar bona part del seu sou en el lloguer de l'habitatge. Potser evitaràs que continuï creixent, si la llei s'aplica bé i el règim sancionador que hauria d'existir és capaç de controlar l'inflació, però també creiem que és que el preu ara per ara ja està desbocat pel tal cal que caldria, no és només reflectir l'índex del preu actual, sinó mirar de fer-lo baixar, agafant referències de 5 o 10 anys enrere, aconseguint que aquest índex fos més baix. Jo crec que a la llei li falta un règim sancionador que sigui capaç de perseguir les males praxis, i també un dels forats que creiem que cal i que convé tapar és el tema dels lloguers de temporada i dels lloguers de tipus Airbnb. Sant Just és una zona tensionada d'habitatges, els preus de lloguer són... Ara gairebé sembla que ho és tota Catalunya, però si de l'ampliació el 90% del territori ja formava part d'aquest mercat tensionat, que reflecteix una realitat dura molt dura per les persones que vivim a Catalunya. Des de l'Ajuntament es pot fer alguna cosa més per l'ACPEO? Seria viable, com deia també la cap de l'oposició fa uns dies aquí a Ràdio Desvern, fer un ACPEO de segona mà i tornar-lo a sortejar? No entenc la proposta, francament, de l'oposició, però en tot cas, jo crec que la resposta ha de ser diversa, o sigui, no es pot afrontar només el repte de l'habitatge des d'una perspectiva de construir més habitatge d'ACPEO, que jo crec que aquesta n'ha de ser una pota, aprofitar els últims planejaments urbanístics que tenim per garantir que creem una borsa d'habitatge d'ACPEO de lloguer important i estem dient, sabeu que a Bomber i Frisico ja hi haurà un bon paquet d'habitatge de lloguer i el que vingui a jovenívols, el que va a module i per gent gran, per tant, tot el que quedi per planejament a executar, tot l'habitatge que es faci garantir que hi hagi la màxima quantitat d'ACPEO possible. Més enllà d'això, jo crec que el que també cal és buscar altres fórmules, per exemple, ja hem provat, jo crec que hauríem de tornar-ho a provar el tema de la rehabilitació de l'habitatge i després incloure'n a l'ACPEO, buscar com vam fer amb el Modulei, amb el mil·lenari 2 que li diem, doncs entitats del tercer sector o empreses públiques que vulguin col·laborar en l'inversió necessària per fer les obres. També començar de forma quirúrgica, evidentment, perquè si no pots provocar un efecte no desitjat, doncs aquells baixos que abans eren comercials, doncs que es puguin, que tinguin la capacitat de ser transformats, perquè per mitjans de mesos es puguin convertir en habitatge i que aquest hagi de ser si o si d'ACPEO, que no vagi al mercat lliure, i després jo crec que ens hem de plantejar un debat cert que és que a Sant Just potser el que caldria convé també és començar-se a densificar, que això no vol dir començar a tenir blocs immensos a tot arreu, però sí que vol dir que si algú es mira mai al pla de Sant Just, algun plànol de Sant Just amb l'ordenació urbanística, quins tipus d'habitatges veuran que en veritat el plurifamiliar es concentra en pocs barris, tenim plurifamiliar a Modulell, tenim plurifamiliar al barri sud, al barri nord, una mica al centre i Mas Llull i Torreblanca, efectivament la resta és tot unifamiliar o unifamiliar aïat, hi ha realment poc plurifamiliar. Jo crec que algun unifamiliar aïat haurien de començar a pensar doncs a veure si realment es pot dividir i sense haver de fer la casa nova, senzillament una casa que abans hi vivia una família, doncs n'hi puguin viure dos o tres, perquè hi tenim cases que són molt grans, de molts metres quadrats que valen molts diners, que hi ha famílies que no poden sostenir i mantenir, se les han de vendre, doncs potser una bona solució seria doncs en comptes que hi visqui una família en una casa unifamiliar aïada, que hi puguin viure dos o tres, sembla que el confort i les mides i compleixin tota la normativa. Doncs aquesta seria una altra opció que es podria plantejar estudiar, intentar densificar sense haver de tirar terra del res de l'existent, senzillament permetent que més famílies puguin viure en un habitatge unifamiliar. Jo crec que aquests són debats que ens tocaran assumir en els propers anys, perquè el creixement del municipi no pot ser infinit, això està clar, els límits d'obtenir nou APO s'acaben, perquè tenim el pla parcial de la bona aigua, que l'estem reformulant, tenim Bómeri Figi-Coi, tindrem el pont Reixet 3 als metres de Can Candale que aterraran allà, i francament poca cosa més hi haurà, Modulei, Juvenil, que està més en marxa, algun habitatge dotacional més que puguem fer, però seran molt poques promocions. A partir d'aquí hem de començar incidint al mercat privat i fent amb aquestes fórmules que he anomenat habilitació de baixos comercials, potser densificació en algunes zones per mirar que habitats unifamiliars passin a plurifamiliars i en una torre hi puguin viure dos o tres famílies. Hem d'estudiar, hem de garantir aquest dret, que és complicat, i les altres administracions que es posin les piles, que posin diners, que posin lleis, que permetin regular i garantir aquest dret. Just, passem de l'habitatge mediambient i amb una novetat també, lògicament a Sant Just en Comú Podem us toca la regidoria de mediambient, per tant hi fem referència, i és que l'Ajuntament ha començat el procés de rehabilitar la zona periurbana de Sant Just, creant un espai agrícola anomenat la Riva, dirigida a un centre especial de treball. Com es desenvoluparà aquest espai? On estarà ubicat exactament? Quins objectius es busca també amb la Riva? Aquest és un espai que està, perquè ens fem tots en el map, són uns antics ors, associades a la masia de Can Padrós en el seu moment, estan entre Can Oliveres si baixem una mica cap al terreny, direcció a la bòbila, just per sobre la bòbila, a Can Oliveres i la bòbila hi ha uns terrenys, allà hi ha una actària i poc que agafem, i ajuntament amb el Parc de Coix Sola mirarem de recuperar l'activitat agrícola que hi havia abans. Per diversos motius, nosaltres creiem que per una banda volem generar una economia de proximitat del sector primari, que no en tenim, Sant Just pràcticament ha desaparegut tota, fer-ho amb col·lectius col·lectius de difícil inserció laboral, com és un col·lectiu de persones amb capacitats diverses o qualsevol altra entitat del tercer sector i generar una nova oportunitat, una oportunitat que és paisatgística, uns espais que estan oblidats, que estan abandonats, que estan desordenats, doncs tornar-los a ordenar i donar-los vida, vida i oportunitat econòmica, però vida també a nivell agroecològic, està demostrat que la creació d'aquests espais genera uns ecosistemes que garanteixen una millor diversitat ecològica i també paisatgística, un canvi en la manera de veure aquest parc i intentar crear un espai de transició periurbà on abans de, des que s'acaba les zones urbanes les nostres cases i els nostres carrers hi hagi un espai de transició on comencin aquest tipus d'activitat i després ens trobem al parc, jo crec que és interessant, crees aquest mosaic agroforestal que tothom en parla i després també com un espai educatiu, doncs també que les escoles puguin anar a visitar-lo, que es pugui fer... S'ha pensat quin tipus d'activitat sí que del sector primari, però... Hortícula, serà una activitat hortícula amb unes condicions d'agricultura ecològica regenerativa i s'hi cultivarà una mica de tot, no hi haurà un monocultiu d'una sola varietat de tomàquet per inventar-me una espècie, sinó que s'hi cultivaran enciams, tomàquets, hi haurà una mica de tot. També passem ara a l'educació, de tenir més notícies de tot plegat de la riva, suposo que ara mateix. Jo crec que ahir o avui es publicava l'oferta perquè les empreses interessades poguessin presentar. I em sembla que està obert fins al 10 d'amat, una cosa així. Bé, s'estan fent aquestes setmanes les portes obertes de les escoles braçolpúbliques de Sant Just, Marex, Mainada, i a partir del 8 d'amat ja es podran fer les preinscripcions. Com es preveu tot aquest procés que culmina també a mitjans, finals de juny, finalment amb la matriculació dels infants? Per exemple, no sé si a Mainada les famílies que han començat no sé si l'oferta serà sent la mateixa. L'oferta serà en principi la mateixa, per tant hi haurà unes 100 i escaig classes d'oferta, es repartiran amb els dos centres i hi haurà la mateixa oferta d'un grup d'electants a cada centre, per tant dos grups, tres grups d'un any i tres grups de dos anys a cada centre. Els nens que pugen es quedaran al grup següent més l'oferta de classes que en trinova. Hauríem de veure com van les preinscripcions. També és veritat que, com que tenim una certa flexibilitat, si hi ha més nens d'un any que de dos i s'obre algun espai, segurament transformarem aquell espai en una aula mixta que ja ho hem fet algun any, on acaben nens de primer i de segon, els grans de primer i els petits al revés. No, jo ho he dit bé. Que al final no es porta ni un any entre ells, però que no és l'any natural. Intentarem flexibilitzar-ho, però en principi l'oferta inicial és aquesta. Jo crec que hi haurà demanda, com als anys anteriors, hem de veure si podem acceptar el màxim nombre de sol·licituds. I pel que fa al centre de primària infantil i també a l'institut, el procés de matriculació, això ja depèn de la Generalitat. Demà, a 17, crec que es publiquen les llistes de les sol·licituds de preinscripció, per tant, sabran les peticions que l'Escola Montserrat, Montseny Canigó i l'Institut d'Escola també tindran per al curs 24-25. A més de posar en marxa aquestes dues línies d'I3 amb l'Institut d'Escola, se sap o es preveu si s'hauran d'obrir nous grups o línies a les altres escoles? En principi, en el procés de preinscripció, la demanda principal sempre és d'I3 i de primer d'ESO, perquè són els salts d'etapa. I jo crec que ha sigut una preinscripció bastant equilibrada, demà ja es podran veure els números. I amb els grups que ja estan creat de gent que arriba al municipi, tenent el quart de primària o segon d'ESO, m'invento, doncs s'ha anat col·locant en principi la comissió de garanties d'admissió. La inspecció no ens ha fet veure que de moment s'hagi d'obrir cap altre grup, però en tot cas, quan es facin les comissions de garanties i el repartiment equitatiu de les unitats educatives, veurem si convé obrir algun altre grup, que no caldrà. La setmana passada, com a regidor de Ciutat Educadora, vas representar Sant Just en una trobada que es va fer a Granollers amb 30 ciutats i pobles per parlar de la cultura i l'educació com a instruments per crear comunitat i construir una ciutat inclusiva. Sant Just és un municipi exemplar o ha de fer més xarxa, ha de treballar més en polítiques d'inclusió? Jo crec que, com sempre, tenim moltes coses a aprendre a compartir experiències amb ciutats i a parlar dels reptes que té la ciutat entorn les realitats de la nostra societat, doncs et fa veure que sempre hi ha moltes coses a fer i a millorar. Va ser una xerrada, francament, va ser un espai de dos dies francament interessant on vam poder compartir amb ciutat les diferents preocupacions, que sobretot vam girar molt entorn la potencialitat que té la cultura per generar comunitat amb les persones no vingudes o amb les persones que potser no tenen accés a la cultura de forma regular. I aquí van sortir diverses idees, diverses potencialitats i també reptes perquè no és... Molts de nosaltres que potser som d'aquí i hem viscut el dia a dia de Sant Just i participem de les associacions, doncs també veiem que hi ha un viatge en la participació, en quin perfil participa, com es participa i el fet d'intentar treballar per incloure la gent invisible, la gent que no s'apropa, la gent que no participa, doncs és complicat però que és un repte que hem de poder assumir. El gener, precisament, es va fer una xerrada a l'Escola Marrec sobre el que s'està fent a Sant Just per la inclusió per discutir sobre el pacte contra la segregació educativa. A Sant Just l'educació està segregada? A falta que acabin dues sessions per acabar la reelecció del pacte, clar, quan parlem d'educació parlem de moltes coses. Llavors, nosaltres aquí, com a municipi, ens hem marcat treballar per la inclusió i això ho hem fet amb diversos instruments. Els dos primers que hem posat en marxa ha sigut el pla d'inclusió, que és un pla que estem redactant encara, que vol fer-ho des d'una mirada molt important del que són els serveis, els equipaments, els espais públics i mirar a veure què podem fer per ser més inclusius. Clar, aquí primer vam fer una feina de diagnosi de què vol dir la inclusió i quan parlem d'inclusió a quins públics ens estem dirigint. Perquè la inclusió pot ser persones amb capacitat diversa però també pot ser gent gran que se sent exclosa, també pot ser gent jove o infants que senten exclosos a l'espai públic, també pot ser les persones estrangeres que no parlen d'idioma i que no s'integren degudament. Al final, quan parlem d'inclusió, estem parlant de moltíssims col·lectius i moltíssimes coses, perquè molts cops fins i tot nosaltres dia a dia ens podem sentir exclosos d'alguna part de la societat. Per tant, vam acabar d'acotar a quins públics ja ens referíem quan parlàvem d'inclusió per no tenir un pla que va estar tanc que som incapacit d'executar res i ara estem treballant amb la fase de quines accions podem dur a terme. Pel que fa al pacte contra la segregació, aquest era un recurs que ens donava la Diputació a través de la universitat també i aquí ja s'entra molt més en, quan parlem d'educació, anem a l'escola, anem a les entitats educatives i mirem a veure realment quan parlem de segregació què vol dir. Al final, la segregació és una mesura, és un càlcul que es fa aritmètic en el que es fa és molt encengir. Si tu tens una població repartida amb realitats de procedència i sobretot socioeconòmica que són els dos valors principals que es miren i es mira si a l'escola aquest patró es repeteix. Per tant, si hi ha un 40%, m'invento, un 50% de gent nou-pinguda i un 50% de gent autòctona, es mira que en aquella escola, en aquells grups classe, realment hi hagi un 50-50. Si és així, aquella escola no està segregada, representa fidelment el que hi ha a la realitat i són números que m'estic inventant, que ningú els agafa d'exemple perquè Sant Just no està composat d'aquesta manera. Si en una escola hi ha el 90% de gent autòctona i el 10% de gent extranjera, doncs aquella escola està molt segregada, perquè realment no s'assembla gens del que hi ha a la realitat al que hi ha. O al revés, si hi ha el 90% de gent extranjera i el 10% de gent autòctona, doncs també està molt segregada. Jo el que s'estan mirant són aquests valors. Les dades initials indiquen que no hi ha moltíssima segregació al municipi. També és veritat que els valors de la realitat són molt diversos al municipi. Una cosa és el que diu la dada i l'altra és quan una afina i va a la realitat i comença a rascar, doncs s'ha d'adonar que sí que hi ha elements de segregació. Hi ha elements de segregació dins de l'escola però també fora de l'escola. També hem parlat amb entitats de lleure, amb esportives, amb moltes altres espais on els infants es mouen i també estem detectant certs patrons de segregació que creiem que el pacte de ser com un document d'entesa i d'edificis educatius treballem per mirar i millorar aquests valors. Aquí a Sant Just està notícia el fet que la xarxa 06 hagi evolucionat i ara passi a ser com la xarxa educativa per incloure l'educació de tota la vida. Aquesta nova fase com es va gestar? Aquesta fase es va gestar en el projecte educatiu de Ciutat com vam fer al fòrum educatiu local, que segur que cada dos anys celebrem el fòrum educatiu local on ens plantegem nous reptes de forma participada amb la ciutadania, que participen més de 100 persones plantegem nous reptes en diferents àmbits de què fem amb la ciutat educadora i com avancem cap a aquest model de ciutat. Un dels reptes d'aquest últim fòrum educatiu local era precisament el de ampliar el concepte de la xarxa. La xarxa 06 va néixer fa 12 anys amb un concepte molt clar que era el poder treballar a la petita infància, aquell salt educatiu, aquella transició educativa entre les escoles bressol i el segon cicle d'educació infantil de les escoles on hi havia alguns elements que calia polir i trenar i a més sumaven altres agents, sumaven el CAP, sumaven l'educació no formal. Al final, quan l'educació es dona al llarg de la vida el que té sentit és que la xarxa vagi creixent i vagi incorporant nous agents, perquè els infants no només aprenen quan tenen entre 0 i 6 anys. Les persones aprenen des que naixem fins que morim. Per això hem anat creixent conceptualment amb la dificultat que costa, perquè no és fàcil créixer amb un concepte de trans i voler aparcar des que neixes fins que mores. Tot és educador, hem de poder connectar els diferents espais, temps educatius i agents educatius i la xarxa busca això, no només centrar-se en una etapa concreta vital, sinó ampliar la mirada i buscar que des que naixem fins que morim som capaços de rebre i generar l'educació. I ara anem just per l'últim tema, perquè fa un mes s'ha fet el tancament de contenidors amb xip a la zona sud, al barri nord, i crec que s'està previst a finals de maig que tot s'enjusti, que quedi amb aquests contenidors intel·ligents, i algunes bateries amb les portes dels contenidors gris trencades, algunes obertes, també es veuen algunes bosses d'escombraries fora, que abans ja se'n veien també, però ara també i potser una mica més. Falta més pedagogia? Cal donar temps a la ciutadania que s'acostumi, que aprengui a l'ús de la targeta? Jo crec que cal donar temps. Estem canviant un hàbit diari, els hàbits sempre costen de canviar. Educar, ara semblaria una tonteria el que diria, però és un procés que implica un cert dolor, perquè vol dir canviar uns dogmes per segurament uns altres. I, evidentment, poder canviar un hàbit tant del dia a dia com el de llançar les escombraries pot generar certes reticències i certes descuix, al final algú us pot deixar un dia la targeta a casa, no la porto. Nosaltres estem treballant per fer-ho fàcil, per mirar de simplificar el procés. D'aquí poc implementarem l'obertura també amb telèfon mòbil, perquè sigui si deixem la targeta, qui vulgui també pugui fer servir el mòbil per obrir el contenidor. Nosaltres ho valorem positivament. Realment creiem que sí que és veritat que a vegades ha hagut tingut algun desbordament puntual en algunes de les bateries amb què hem aplicat el nou sistema, però jo crec que la reacció que hem fet. Hem tancat de cop a 3.000 habitatges de Sant Just les bateries que tenien al voltant seu. I jo crec que podíem esperar un resultat pitjor i jo crec que ens hem sorprès molt positivament del bon resultat i el bon comportament de la gran majoria de la ciutadania. I cal dir-ho, felicitar pràcticament tothom perquè ho està fent bé. I això donarà uns millors resultats a la llarga a nivell de reciclatge, perquè està demostrat que quan tanquem el contenidor de la gris i de l'orgànica és un percentatge de recollida selectiva. I perquè fa els trencaments de contenidors, en primera instància vam pensar que potser havien sigut persones que volien boicotejar el sistema però després amb les diferents investigacions que s'han anat fent hem descobert que no, que eren persones que el que buscaven volien buscar el contenidor gris a l'amens per després endur-se'ls i revaloritzar-los, vendre'ls i per tant gent que es dedica a buscar els contenidors. Hem anat veient que són aquestes les persones que forcen el contenidor, intenten forçar i a vegades han aconseguit trencar l'etapa. I vaja, estem parlant des de la policia, estem mirant d'intervenir i parlant amb ells perquè entenguin aquest nou sistema i intentin deixar els contenidors de resta en pau perquè no aconseguiran obrir-los. I amb això estem. Però vaja, és una mica, principalment és aquest un tema de boicote del sistema que potser ens podíem pensar en primera instància com unes persones que senzillament el que fan és intentar trobar material de valor en el regidu. Doncs just, deixem aquí l'entrevista. Ens tornarem a trobar la propera vegada que toqui l'entrevista aquí a Ràdio Desvern, d'acord? Fantàstic, que vagi molt bé.