#210 - Necessitat d'Habitatge Públic a Sant Just d'Esvern

Música Comencem ara ja la segona hora de la Rambla, el Magasí Matinal de Ràdio Desvern, i ho fem amb l'entrevista del dia que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'Emissora. Avui tenim la visita mensual de l'alcalde de Sant Josep, Joan Basseganyes, per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi, amb l'espai reservat també de les preguntes de la ciutadania anomenat l'Alcalde Respon, en què li traslladarem preguntes que es fan als Sant Justencs i també a les Sant Justenques. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia. Bé, doncs, comencem amb la temàtica del mes, podríem dir que és amb transport públic, perquè darrerament hi ha hagut canvis significatius aquí a Sant Just, han entrat les línies d'autobús, i la 11 i la 77 també s'han augmentat les freqüències del JM, l'E30, i, a més a més, el fet que Sant Just no tingui metro i tampoc rem fer, per dir-ho així, aquests canvis, aquestes línies d'autobús, fa que acostin la ciutadania a punts neuràlgics. No sé si les perspectives són bones que la gent de Sant Just utilitzi aquestes línies, les xifres que tenim, així ho indiquen, la gran majoria de línies d'autobús estan tenint un èxit tan gran que l'àrea metropolitana ha adoptat la decisió bé d'augmentar la capacitat dels autobusos, col·locant autobusos articulats, com és el cas de la línia X30, bé millorant les freqüències, que és una altra forma d'incrementar la capacitat del volum de passatgers, que recentment hem tingut les bones notícies de que han millorat les freqüències tant del Just Metro com també de l'X30. Per tant, el que demostra la ciutadania de Sant Just és que quan hi ha una bona xarxa de transport col·lectiu, en faus, i això em sembla que és una excel·lent notícia a la qual ens n'hem d'alegrar tots, així com també de l'Ambici, que és una altra forma de desplaçar-se d'una manera neta d'un lloc a l'altre de l'àrea metropolitana, que Sant Just és, juntament amb Gavà, el municipi de l'àrea metropolitana que està fent un major ús per evitar aquest nou sistema de mobilitat. No sé si, per exemple, en el cas de l'Ambici s'havia estat parlant també de millorar l'estat d'algunes bicicletes o d'algunes estacions, d'augmentar-les. Sí, en aquests moments, TMB, el que està fent és electrificar totes les estacions, perquè es va veure que, amb energia solar, no acaben de tenir la suficient capacitat de carregar les bateries que feia falta, i fins que no acabi d'electrificar totes les estacions i fins que no es completi el desplegament a l'Hospitalet, que és la ciutat més gran que participa de l'Ambici, no començarà l'ampliació de noves estacions. En el cas de Sant Just, tenim sol·licitades tres noves estacions, una al Parc de la Plana Pedrosa, una segona al Barri Centre i una tercera al complex esportiu de la Bonaigua. S'han demanat, però falta saber si ens... Sí, està previst que siguin o bé el mes de juliol o bé el mes de setembre, però si no hi ha cap daltabaix, seran durant aquest any, aquestes ampliacions. I ja que estem amb el tema del transport, fem referència a algunes preguntes, comentaris i reflexions que també ha fet la ciutadania. Per exemple, hi ha una persona que diu que amb el canvi de la X30, de les freqüències, algunes no acaben de funcionar bé, que a vegades s'està a la parada i no passen a l'hora, i pregunta si es planteja parlar d'aquest problema amb l'empresa. A veure, s'hi ha parlat des del primer moment. El que passa és que, com bé sabeu, des d'aquest mes d'abril hi ha un nou operador que presta el servei de la línia X30, que és la que està tenint el major nombre de problemes. Aquest nou operador és Moventis, i el que es troba és que d'un dia per l'altre ha de canviar el sistema de control. I no és d'avui per demà que es fa un canvi d'aquest tipus. Tant l'àrea metropolitana com l'empresa Moventis, des del primer moment han estat conscients d'aquests problemes que hi havia, que s'han afegit algunes demandes laborals perquè el personal que hi havia a l'anterior empresa que prestava aquest servei ha estat subrogat per Moventis. Però el que sí que em consta és que l'empresa i AMB conjuntament ja estan treballant molt intensament. Ahir mateix vam fer una auditoria per veure com funcionava el servei al primer hora del matí, que és quan teníem detectats el major nombre de problemes, i ahir no n'hi va haver cap. Ahir el servei ja va començar a funcionar correctament. Estic pendent que em passin les dades de com ha funcionat avui, perquè avui també es feia una supervisió. Encara no m'han arribat, però el que sí que em consta és que ja s'està en la bona línia i s'estan corregint aquests errors que van haver-hi als primers dies, especialment al primer hora del matí. Molt bé. De fet, Joan Maria Vigas, que és el director de mobilitat, de transport i sostenibilitat de l'AMB, va dir en el programa que es va fer a ETB, fa uns dies, al panorama municipal, que em sembla que es va dedicar tot el programa a parlar del tema del transport, que des de l'any passat ha augmentat la demanda de Sant Just, concretament un 25%, que els passatgers de Sant Just que agafen el transport públic. És un fenomen metropolità, afortunadament, degut a les noves polítiques de preus que s'han dut a terme, moltes de les quals han estat aprovades pel govern espanyol, en què hi ha hagut una reducció molt important de les tarifes, ha fet que els nombres de passatgers tant en metro, que a nosaltres ens afecta, com a autobusos, hagi incrementat, superant l'any 2019, que va ser l'últim any complet abans de la pandèmia, que ja va ser un any amb xifres record. Doncs l'any 2023 les xifres van ser superiors a aquest 2019, i el 2024, durant el primer trimestre, les dades són millors que les del primer trimestre del 2022. Per tant, aquesta tendència a incrementar el nombre de passatgers s'està mantenint, cosa que per un costat és una molt bona notícia, perquè ja vol dir que la gent està fent una aposta pel transport col·lectiu, però, per altra banda, també, sobretot en algunes línies d'autobús i de metro, especialment a Barcelona, s'està arribant ja uns pics de demanda que fan que es comenci a tensionar la xarxa de transport en determinades línies, cosa que suposo que requerirà per part de TMB de fer alguns canvis, algunes millores, per poder donar resposta a aquesta gran demanda. I l'última apreciació pel que fa al transport públic aquí a Sant Just, alguns barris encara queden una mica pendents d'algunes millores també de dotar-los de més connexió, potser, amb Barcelona. Aquí tenim la signatura pendent de la Miranda, del barri Canigó a la Miranda, que l'Associació de Veïns reclama des de fa temps, legítimament, tenir una línia que els comuniqui directament amb Barcelona, i nosaltres, en aquests moments, estem treballant en dues línies, una amb TMB i l'altra amb l'àrea metropolitana. La de l'àrea metropolitana, a curt termini, semblaria la més factible, tot i que ara mateix l'àrea metropolitana ha congelat tot el que eren propostes d'increment de despesa, i aquesta ho és. I aquesta millora, el que sí que suposaria és que el Just Tram arribés, que és l'únic bus que passa per la Miranda, arribés fins al pont d'Esplugues, on ja hi ha tres línies de tram que connecten el pont d'Esplugues molt directament i amb molt bona freqüència amb Barcelona. Aquesta és la línia que tenim més avançada, i ara mateix el desjurigador passa perquè l'àrea metropolitana accepti aquest increment de cost d'aquesta línia, un increment que se situa a voltant dels 250.000 euros, no és menor, i aquest increment l'hem de compartir entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana. L'Ajuntament ja estem disposats a fer aquest esforç pressupostari, però falta que el nostre soci també el pugui fer. Passem ara a la via pública. A l'última entrevista ens explicava que s'havien fet millores en l'enllumenat d'alguns carrers, que també s'acabaven les obres de la part de dalt del carrer Creu. Quines seran les properes actuacions a la via urbana? Les properes actuacions seran al carrer Taneu, en el tram compres entre electricitat i carretera reial, una actuació que ens permetrà concloure la millora del tram inferior del carrer Taneu, que és un carrer que en els darrers sis anys ha estat remodelat completament, i després també les escales del carrer Església. Aquestes dues actuacions, si tot va bé, s'haurien de produir durant aquest any. També a finals d'aquest any, a principis de l'any que ve, es millorarà la xarxa de clavegaram del carrer Riera, de la Plana Veïsoleig, és una reivindicació històrica d'aquest barri. Tenim el projecte ja aprovat inicialment, en aquests moments està en exposició pública. Hem demanat a la Diputació de Barcelona una subvenció que en principi ens ha estat concedida per poder finançar aquesta obra, i la idea, com et comentava, era que es pugui fer entre les acaballes d'aquest any i els inicis de l'any que ve. I després també, Núria, hi ha una millora que és menor, que és la reordenació de l'aparcament del carrer Blasco de Garay, el polígon xotoest, que és una actuació que ens ve finançada per la Direcció General de Trànsit. Vaja. Hem parlat del carrer Taneu i justament amb el punt per parlar de la remodelació de la sala, del teatre Taneu, en quin punt està. Ara hem encarregat la redacció del projecte modificat. Esperem al mes que ve ja poder aprovar inicialment aquest projecte modificat, i en el nostre planning també està a poder començar aquesta segona i definitiva fase de l'obra a finals d'aquest any. I seguim parlant de més remodelacions o d'obres, per dir-ho així. El projecte del nou poliesportiu, en quin punt està? En aquests moments està en fase d'exposició públic, acaba ben aviat, i la idea que tenim és portar l'aprovació del projecte definitiu al ple del mes de maig i el ple del mes de juny ja iniciar l'al·licitació de l'obra perquè pugui començar també a finals d'aquest any. S'espera propostes de millora, d'al·legacions dels grups municipals? Ja hi ha dues o tres al·legacions que s'estan estudiant. Desconec a dia d'avui si algunes d'aquestes propostes s'incorporarà o no. Anem ara cap al Pla Urbanístic de la Bona Aigua. La plataforma Salvem la Vall demana una estudi econòmica de l'alternativa de construcció zero. Aquesta opció és viable? S'ha contemplat? Aquesta opció ja està estudiada, ja s'ha comunicat en diverses ocasions. L'opció zero suposa tres coses. En primer lloc, que les espeses d'urbanització associades a aquest sector, que oscilen entre els 12 i 15 milions d'euros, que no és poca cosa, les suma l'Ajuntament. Aquí parlem de despeses d'urbanització i despeses de rellotjament dels veïns afectats, que són tres cases. En segon lloc, aquesta opció de no fer res suposa que el propietari majoritari, que considera que té uns drets adquirits en aquest sector, molt probablement demanarà responsabilitat patrimonial a l'Ajuntament. Nosaltres ens defensaríem, pensem que podríem defensar que no hem de pagar res, però a dia d'avui tampoc tenim cap certesa que un jutge no ens penalitzés i no ens obligués a pagar una responsabilitat patrimonial al propietari majoritari. Si així fos, serien un èxit de diners, que a dia d'avui ningú és capaç de xifrar, que també hauria d'assumir integralment l'Ajuntament. I l'opció zero de no fer res també implica que l'Ajuntament renuncia a les últimes reserves que té on construir habitatge de protecció oficial. Tots estem d'acord que una de les principals problemàtiques que té Sant Just com a municipi és les dificultats per accedir a un habitatge a un preu raonable. Doncs bé, si l'Ajuntament el que fa amb els terrenys que són seus és desprogramar-los, el que es veurà abocat a fer és comprar terrenys que no són seus en el futur per poder construir habitatge de protecció oficial. I aquest cos tampoc està quantificat, però podem deduir que tampoc serà baix. Per tant, des de l'Ajuntament defensem que aquest desenvolupament s'ha de fer, perquè és necessari que Sant Just hi hagi més habitatge de protecció oficial, s'ha de fer perquè cal recuperar l'antiga Riera i millorar el que és la connexió del carrer 11 de Setembre amb la vall de Sant Just amb unes obres que no ha de finançar integrament l'Ajuntament, com no s'han finançat moltes altres obres d'organització que s'han fet en aquest municipi que han servit per millorar-lo enormement, com, per exemple, tot el que és la vinguda indústria entre ERT i Salvador Espriu, tota aquella transformació urbanística la va pagar el planejament. Per tant, si pretenem que l'Ajuntament assumeixi, amb pressupost municipal, totes les millores que calen a nivell urbanístic, doncs ens estem condemnant a un ajuntament o que no faci res o que se'n deuti estratosfèricament, cosa que jo no comparteixo. I el que hem de fer, i amb això jo crec que hauríem de coincidir tots, és que aquest desenvolupament ja sigui amb uns paràmetres del segle XXI, amb edificis de petjar de zero, amb un sistema d'urbanització que permeti el reprofitament de les aigües, que intenti que els consums energètics siguin els menors possibles. Avui en dia, afortunadament, l'arquitectura i l'urbanisme han avançat moltíssim en aquesta direcció i jo veig perfectament compatible fer un creixement urbanístic que és molt més petit del que diu la plataforma Salvem la Vall, amb protecció oficial i amb criteris de sostenibilitat. La cap de l'oposició, l'altre dia, aquí als micròfons de ràdio d'Esvern, parlava d'aquest sector, de la bona aigua, que podia ocasionar cert col·lapse, per exemple, a nivell de mobilitat. La gent que anirà a viure en aquestes zones, com sortiria, com entrava, com si només hi hagués una via d'entrada i sortida de tots els cotxes de la gent que anés a viure allà. Això està... Precisament aquest sector, aquest desenvolupament, el que permetrà és que els veïns de la Plana Bisselecs tinguin una segona sortida del barri, perquè la que tenen actualment, que ho estan utilitzant, com a segona sortida, és provisional, trepitja una zona inundable, per tant, no s'hauria de poder utilitzar. I el que ens determinen els nostres estudis de mobilitat és que, en cas que es fes tot el desenvolupament que està inicialment previst, que en realitat serà menor, perquè dels 23.000 metres quadrats que estan actualment aprovats, l'Ajuntament estem treballant per reduir-los en 6.000 metres quadrats, el que provocarien en aquesta hipòtesi dels 23.000 metres quadrats és un vehicle més per minut. Nosaltres hem estat fent, recentment, estudis del trànsit de la Rambla de Sant Just, que és per on entrarien i sortirien aquests vehicles en hora punta, i el que ens determinen els nostres estudis és que, excepte dies molt puntuals, que hi ha algun problema en tres minuts, en el millor dels casos, en sis, en el pitjor, quan tens el... coincideix el tramvia que passa per el tram final de Rambla Modulell, però entre tres i sis minuts surts de Rambla Modulell. Per tant, considerem que són uns temps perfectament assumibles i raonables. No estem ni molt menys a punt de col·lapse com manifesta la líder de l'oposició. La plataforma també va escriure que, de cara al ple de maig, es vol aprovar la construcció de més de 1.100 habitatges nous de blocs, de pisos. Quina zona correspondria? No ho sé. No ho sé. Per descomptat que a la bona aigua, no. A la bona aigua, no. A la bona aigua, el que estem parlant és d'unes xifres només una mica superiors a 100 habitatges. Clar, que 1.100 habitatges són molts. No ho sé. Caldrà preguntar als portaveus de la plataforma d'on han tret aquesta xifra, del planejament, ni de l'actualment aprovat, ni de les propostes amb les quals estem treballant des de l'Ajuntament, ni de mon tros, ens aproximem a aquestes xifres. 1.000 habitatges a diferència. Clar, per això. Que no em sembla poca cosa. I sense marxar d'habitatge, també fent referències a una idea que s'ha plantejat sobre l'habitatge de protecció oficial, la de crear un fons econòmic, perquè també va ser una proposta que va llançar la cap de l'oposició, que permetés aconseguir aquest HPO de segona mà per a l'Ajuntament tornar-lo a sortejar. Això seria una opció viable? S'ha contemplat? Mira, aquesta opció, que és la que defensa la CUP, per exemple, la CUP defensa que no ha d'haver-hi nous creixements i el que ha de fer l'Ajuntament, o les administracions, és reaprofitar l'habitatge existent i donar-li una segona oportunitat. Aquesta setmana santa, que he tingut més temps, m'he dedicat a analitzar en aquells municipis on s'ha apostat per aquesta línia de treball com a forma d'ampliar el parc d'habitatges públic en quina xifra havia crescut el parc d'habitatge públic. Bé, anem a Berga. A Berga la CUP porta nou anys governant. No s'ha fet cap promoció d'habitatge públic, cap nova promoció. No s'ha expropiat cap habitatge. No s'ha comprat cap habitatge. En el seu moment es va crear un gravamen perquè els habitatges buits paguessin un 50% més dívid. Aquest gravamen es va aprovar ara fa tres anys. Saps quants habitatges l'han pagat? No. Doncs com els altres que t'he dit, zero. A Berga podem dir que és una mica petit. Anem a Ripollet, que és un municipi molt més gran on també la CUP ha governat durant vuit anys. En aquests vuit anys, en quant s'ha incrementat el nombre d'habitatges del parc públic d'habitatges? Una mica més, tres. Tres. A Cerdanyola, encara més gran, també ha governat la CUP. En quant s'ha incrementat el parc d'habitatges? En tres, també. Algú creu que s'ha enjust amb el problema que tenim d'accés a l'habitatge amb aquestes polítiques que proposa la CUP i que, pel que veig ara, també s'hi afegeix la líder de l'oposició, tot i que està a les antípodes ideològiques de la CUP, solucionarem la carencia d'habitatge públic a preu assequible que hi ha a Sant Just d'Esver? De veritat, algú pensa que amb dos, tres habitatges aconseguirem que la gent jove de Sant Just pugui continuar vivint a Sant Just? Algú pensa que amb dos, tres habitatges cada vuit anys aconseguirem que aquelles parelles que tenen la desgràcia de separar-se i que tenen fills escolaritzats a Sant Just que els dos progenitors puguin continuar vivint al nostre poble? Algú pensa que amb dos, tres habitatges cada vuit anys aquelles persones que perden la feina podran continuar vivint al nostre poble? Clar. Per qui fem polítiques? Per qui fem polítiques? Quins interessos defensem quan ens oposem sistemàticament a que hi hagi nous planejaments? A més, que avui en dia els planejaments ja s'han de fer amb uns percentatges d'HPO altíssims, que estem parlant ja per sobre del 40%. Quins interessos defensem? Bé, suposo que són opcions que buscaven les altres... Sí, però són opcions que defensen l'interès de la gent jove que vol continuar vivint a Sant Just. Són opcions que defensen l'interès de les parelles que se separen que volen continuar vivint a Sant Just perquè tenen els seus fills escolaritzats a Sant Just. Són l'interès de la persona que perd la feina i vol continuar pagant un lloguer a Sant Just. Són els interessos d'aquests col·lectius o són altres interessos els que defensem quan ens agafem la pencarta i diem que no volem que es faci cap dels planejaments que s'han proposat en els últims anys a Sant Just. Un poble que, a més a més, hem fet modèlics en el sentit que quan ningú feia ni es plantejava fer habitatge de protecció oficial, aquí ja des dels anys 90 es va fer una aposta molt decidida per la protecció oficial. Quanta gent de Sant Just, alguns dels quals, potser ara també estan agafant aquestes pencartes, han pogut viure a Sant Just gràcies a aquestes polítiques d'habitatge? Aquests habitatges que s'han fet en llocs on abans no hi havia res, també? Perquè els habitatges es fan sobre llocs on abans no hi havia res. Bé, suposo que aquests partits, aquestes formacions tindran... Ho hauran... Doncs caldria preguntar-los. Sí, sí, sí. Els hi preguntarem quan torni a passar per aquí a l'emissora. Anem cap al teixit comercial i econòmic de Sant Just. Hem constatat que darrerament hi ha hagut obertura de noves botigues, comerços, serveis, i això en principi és un bon símptoma pel desenvolupament econòmic de Sant Just. No sé si hi ha hagut, per exemple, l'obertura de fins a quatre... En l'últim trimestre, més o menys, de quatre comerços. Sí, el que passa és que tampoc voldria ara llançar un missatge triomfalista. El comerç és viu i és dinàmic. A vegades s'obren comerços, a vegades s'entrespassen, a vegades es tenquen. El que és important és que la massa crítica no es vagi perdent. Jo crec que, malgrat les dificultats que té el comerç a Sant Just, que per mi venen associades al fet que estem molt a prop de Barcelona, i cada cop, com dèiem abans, en el primer tram de l'entrevista més ben connectats amb Barcelona, fa que comprar en un gran pols comercial, com és la ciutat de Barcelona, cada cop sigui més fàcil. I, per altra banda, tenim el problema que Sant Just, a diferència d'altres municipis, té un centre poc densificat i amb una població relativament envellida, i, a més a més, amb un accés que no és fàcil. Tenim el centre a la part alta del municipi i això fa que molta gent que té certes dificultats per desplaçar-se arribar fins al carrer Bona Vista se li fa feixuc. Per tant, malgrat aquestes dificultats, és important que el comerç es vagi mantenint amb les seves baixes i amb les seves altes, amb les seves bones notícies i les seves males notícies, però que, en definitiva, que la gent de Sant Just pugui continuar comprant a Sant Just em sembla una excel·lent notícia. Seguim amb audiències públiques, perquè al ple municipal de finals d'any es va presentar una moció per fer-ne, d'audiències sobre temes d'interès general, però va ser una moció que es va acabar rebutjant. Per què no es contempla establir diàleg amb la ciutadania per a aquesta via? Bé, nosaltres el que hem aprovat recentment i el ple anterior va ser el primer testeig que vam fer és avançar la part de precs i preguntes del públic en els plens abans del ple, de manera que la gent que té dubtes, crítiques, suggeriments i que, d'alguna manera, vol participar en les decisions del municipi no s'hagin d'esperar a tot el ple, que a vegades se'ns allargava molt i acabava molt tard, per poder dir la seva. Entenem que aquesta és una forma d'aproximar l'Ajuntament a la ciutadania, de facilitar la participació ciutadana i, en certa manera, per a nosaltres, és una forma de fer audiències públiques. Després, per temes concrets, com s'ha fet fins ara, cada cop que ha estat necessari s'han fet monogràfics, sessions per tractar un tema determinat de gran importància fora del dia de ple. Però nosaltres creiem, des del govern, que amb aquests canvis que hem introduït en l'horari dels plens, estem, d'alguna manera, fent aquestes audiències que es reclamaven en aquesta moció. I ara anem a una qüestió de Sant Just, que, de fet, és a Sant Just i a tots els municipis de Catalunya, que és molt nova, perquè ahir es va aprovar per decret lleis sobre el tema de les regulacions de les piscines, el tema que el govern permetrà omplir les piscines públiques privades si s'obren a la ciutadania i es consideren refugis climàtics. Per la tipologia d'habitatges que hi ha a Sant Just, bastantes llars tenen piscines. Permet-me, Núria, que m'ho estudiï una mica. Perquè he llegit els titulars. És un tema molt nou. Vull tenir una reunió amb els serveis jurics que estan llegint el decret amb deteniment. Em queda molt clar què passa amb la bonaigua i amb les instal·lacions esportives, com Camp Meli, que tenen piscines, però no em queda tan clar què passa amb les piscines comunitàries i tampoc amb les piscines de cases unifamiliars. Per tant, dóna'm un marge perquè... Sí, és que és relativament, pràcticament, d'avui mateix. Perquè els missatges que he rebut a través dels mitjans de comunicació i d'algun grup de WhatsApp que hi soc, ara mateix tinc conversions contradictòries. Per tant, abans de poder fer cap pronunciament, prefereixo llegir-ho i estudiar un deteniment. Vinga, passem ara a algunes preguntes de la ciutadania. Una ja l'hem fet, que era en referència al transport públic sobre les freqüències de pas de l'E30. Sí, perdona, Núria, el que dic, m'acaben de comunicar que avui tampoc no hi ha hagut cap problema amb l'X30. Avui tampoc, eh? Tampoc. Per tant, estaríem, si no vaig errat, en el segon dia en què el servei ja està funcionant correctament, cosa que em sembla una bona notícia. Molt bé. La pregunta del transport públic ja l'hem fet. Una altra pregunta és sobre la regulació municipal del soroll a les nits. Com es mesura aquesta regulació? Sí, tenim una ordenança. De fet, tenim un map acústic aprovat en cada zona del municipi. A partir de les 11 de la nit, ha de tenir un màxim de decibels autoritzat. Qualsevol activitat que superi aquests decibels autoritzats a partir de les 11, doncs s'exposa que des de l'Ajuntament se li obri un expedient sancionador. Aquest tema està perfectament regulat amb el map acústic que tenim aprovat, que es pot consultar, perquè és un document públic, i l'ordenança que regula els sorolls. Una mica, a diferència del que ens passa amb els problemes que tenim associats amb les olors, on no hi ha una normativa general que ens faci de paraigües i ens digui com s'ha de regular, en el cas dels sorolls és molt fàcil. Tenim unes... Està perfectament regulat, inclús, ja diria que amb normativa europea, que són els que estableixen els indars màxims autoritzats per a cada zona acústica, i en base a aquesta normativa superior, a nosaltres ens és molt fàcil trasposar-la a les nostres ordenances i, per tant, fer una regulació bastant precisa. Bé, de fet, era una situació bastant concreta d'un veí que exposava això que... amb familiars propers havien estat parlant, xerrant, tenint converses per la nit, i doncs bé, va anar a la policia, els va fer callar, suposo que tampoc no se'ls va obrir un expedient, perquè no sé si el volum de veu pot traspassar aquests... Ara pensava més en activitats de... activitats de bars o d'equipaments que provoquessin molesties. Clar, en casos concrets de veïns... Clar, això ja és més difícil de votar. Sí, perquè ha de ser un soroll permanent i constant. Per un problema puntual intentem, des de la policia suposo que, abans de sancionar, medià, i només en cas que el veí que causa la molèstia no rectifiqui, doncs s'acaba sancionant. Hi ha dues persones que fan referència als nous contenidors amb xip. Una comenta que els contenidors amb targeta són una mica un despropòsit i que treuen ganes de reciclar, perquè molts dies no funcionen, i pregunta si es tornarà al sistema antic i si aquest sistema nou és positiu pel reciclatge. I l'altra persona també pregunta si es podria tornar als contenidors d'abans. Positiu pel reciclatge ho és perquè, com bé saps, hi ha hagut tres fases prèvies. Aquesta introducció del contenidor intel·ligent s'ha fet en diferents fases. Es va començar per l'amirant de Canigó i progressivament es va anar extenent altres barris del municipi, Plana Veïsoleig, Torre Blanca, Mas Lluís, i en tots aquests barris el que s'ha demostrat és que el reciclatge augmenta entre un 10 i un 12%. Sobre tornar endarrere és impossible i, de fet, el que es veurà en els propers mesos, dos anys diria jo com molt, és que la majoria dels municipis del país acaben adoptant aquest sistema. Per què? Doncs perquè hi ha una llei de residus que va aprovar el Congrés dels Diputats aplicant normativa europea que obliga els ajuntaments a tenir una taxa de residus i que aquesta taxa de residus hi hagi una part fixa i una part variable. I que aquesta part variable que estigui, penalitzi o premí el ciutadà en funció de si recicla o no recicla. Per tant, el sistema de les targetes, el que serveix és per donar-nos orientacions per saber qui recicla i qui no recicla. Si tu recicles, el contenidor gris l'obriràs molts pocs dies a la setmana, com a molt, dos o tres. En canvi, si no recicles, molt probablement, l'únic contenidor que obriràs serà el gris i l'obriràs cada dia. Aquesta és una senyal que no és perfecta, però que ens dona orientacions de qui recicla i qui no recicla. Però poden haver-hi casos en què hi hagi persones que, per exemple, tenen nadons o tenen gossos. Clar, jo tenia un gos cada dia, l'algris. Si tens un nadó, has d'obrir el gris cada dia, perquè tant els buquers com la femta dels animals van a la grisa. Per això també té targeta el contenidor marró. En aquests casos, en què hi ha aquestes llars que necessiten obrir cada dia el gris, el que després mirarem és quants cops obren el contenidor marró, el de l'orgànica. Perquè si l'obres tres, quatre cops a la setmana, l'orgànica, vol dir que també estàs separant els residus. I tens un segon indicador que et serveix per compensar aquells casos en què hi ha llars que han d'obrir el gris cada dia. No sé si m'explico. Sí, sí. Però és un sistema que no és infal·lible. L'únic sistema infal·lible seria obrir cada dia totes les bosses. Que tinguessin un codi de barres. Sí, però això és físicament impossible, materialment impossible. I per tant, aprenent de l'experiència dels municipis de Gipúzcoa, que són els capdavanters en aquest sistema, nosaltres vam optar per aquest model perquè l'alternativa no és tornar endarrere, sinó anar, que això també ho estan introduint alguns municipis catalans, sobretot aquells que fan el porta a porta, a cubells que també van amb xip. Ara, avui en dia, els cubells, per si sols, ja tampoc seran suficients. Caldrà que aquests tinguin un codi de barres i a través d'aquest codi de barres, que al final és com un xip, d'alguna manera, doncs les administracions que apliquin aquest sistema sabran si les persones reciclen o no reciclen. Perquè llavors hauran d'implementar, hauran de girar aquesta taxa i en alguns casos, aquells que reciclin serà més baixa i aquells que no reciclin serà més alta. Hi ha una altra persona que li preocupa el tema de l'aigua a les escoles, diu perquè els infants veuen de l'aixeta. Diu si es pot fer algun canvi. Bé, ho estem estudiant. És veritat que avui en dia, degut a la saquera, a vegades, poc vull crear alarmisme, però estem utilitzant, reutilitzant molt l'aigua que consumim. L'aigua del Llobregat va a l'aputabilitzadora del Prat. Una part d'aquesta aigua es reprofita, torna fins a Molins de Rei i després es reincorpora al cavall del riu Llobregat. Per tant, d'alguna manera, estem reutilitzant una part de l'aigua que consumim. I, evidentment, per poder reutilitzar aquesta aigua, cal que s'utilitzi molt de clor perquè sigui comestible i perquè sigui potable. I l'ús d'aquest clor el que fa és que el gust de l'aigua no sigui bo. Així és com hi ha ciutats que utilitzen una aigua perquè és pràcticament la mateixa. Només amb una mica de clor ja és suficient. Doncs, en el cas nostre, el que ens passa és això, que estem reutilitzant molta aigua. De fet, si aquesta primavera no plou i entréssim en una següent fase d'emergència, el que és molt probable és que s'aconsellés ja directament no beure aigua de la xeta. Per aquest motiu, ens estem plantejant comprar i col·locar parells d'osmosis a les nostres llars d'infants públiques municipals. Hi ha una dona que fa una observació de seguretat viària i diu que seria important posar un semàfor a la rotonda de l'Avinguda Indústria davant de Marrecs i al Xavata, que els cotxes passen molt ràpid per allà i que s'asalten al pas de Vianants. Bé, ja hi ha un semàfor abans, just a l'alçada de Marrecs. Ho hem d'anar amb compte perquè també col·locar molts semàfors, després el que ens acaba provocant és que hi hagi aquestes retencions, que a vegades també el que acaben provocant és que la gent es posi nerviosa i encara corri una mica més per saltar-se els semàfors, per no trobar-se els semàfors en vermell. Ho analitzem, però jo no soc molt partidari de col·locar molts més semàfors a Sant Just. Jo crec que ja tenim una bona xarxa de semàfors i en algun punt, fins i tot, crec que en podríem prescindir d'algú i tot. I una última qüestió, i és la d'un veí del barri, la Plana Pedrosa, que diu que aprofita la construcció del nou centre social del barri, si es podria millorar també el Parc Infantil, grunxadors en condicions pels nens, terra a tou, hino de pedres... Aquest Parc Infantil ja es va millorar recentment. Ara segurament intentarem trobar alguna partida per fer renovacions. Té de ser sincer, aquest parc no estava previst que entrés en aquesta nova tongada de renovacions de parcs infantils que estem fent des d'allà fa algun temps. De totes maneres, miraré si fos necessari. Ho miraré i si hi ha alguna instal·lació que està molt vella i sobretot que és un perill, la canviarem. I pel que fa també a altres parcs infantils... I perdona, també, Núria, en aquest cas hi ha pedretes que fan la finalitat de portar igual cop. Si un nen caigués amb aquestes pedretes no es fa mal. I aquest parc de la Plana Pedreja, que personalment és un dels parcs que més m'agrada, si no el que més de Sant Just, precisament la gràcia que té és que és un parc molt naturalitzat. Posar-hi cautxo, que té un manteniment molt costós... No sé si no trencaria una mica la gràcia, la incicràcia d'aquest parc. I ja acabant amb el tema dels parcs, també, un altre demanen arreglar oronxadors llits elàstics del parc de Mas Llull, que no sé si fa temps que estan... Els llits elàstics estaven espatllats. A mi em constava que s'havien arreglat, ho comprovaré, i si no és així, em comprometo que s'arreglaran ràpidament, sí. Molt bé. Doncs remés alcalde, a la cita aquí mensual amb Ràdio d'Esvern. Fins la propera, llavors, al mes d'abril. Fins la propera. De maig, perdó. Fins la propera, Núria. Que vagi bé. Adéu. Adéu.