#211 - Jornada de l'Esport Unificat a Sant Just

Música Vinga, comencem ara la segona hora de la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui parlem via telefònica amb en Manel Algesires, que és gerent de la Federació Catalana d'Esports per a les persones amb discapacitat intel·lectual a cel, perquè el 2 de maig Sant Just celebrarà la jornada escolar d'esport unificat a les instal·lacions del complex La Bonaigua amb la participació d'una cinquantena d'alumnes de Sant Just, incluent-hi joves amb discapacitat intel·lectual. Saludem el nostre convidat, molt bon dia Manel. Molt bon dia. A veure, parlem una mica d'aquesta jornada de l'esport unificat a Sant Just. Quants anys fa, més o menys, que es celebra? Doncs jo diria que aquesta és la segona vegada que ho fem aquí a Sant Just. Sí que és cert que una jornada similar s'ha fet per altres indrets de Catalunya, però des d'aquí, des de Sant Just, han cregut o portut a repetir tot l'èxit de l'anterior edició. És una jornada, per tant, que només es fa aquí a Sant Just o que també té lloc en altres municipis? No, en principi, aquesta es fa únicament a Sant Just i estem esperant que altres consistoris estiguin interessats a fer-la. L'objectiu d'aquest esdeveniment, Manel, és la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en la mitja esportiu o mitjançant la pràctica esportiva? Bé, realment es tracta d'una matinal on alumnes d'escoles ordinàries, en aquest cas a l'Institut d'Ensenyament Secundària, que és de Sant Just, juntament amb alumnes d'un centre d'educació especial, que serà el centre pilot d'esprocés Sant Just d'aquí, es trobaran, compartiran un espai amb un únic objectiu, que seria sobretot afavorir la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual. Però jo sempre dic el mateix, aquí aprenem tots. Aprenen els alumnes amb discapacitat i els que no la tenen, i els professionals també, perquè sempre estem aprenent. Quina relació té aquesta jornada, Manel, amb els Special Olympics, de la que Sant Just em sembla que va ser el 2017, quan va ser ciutat acollidora dels Special Olympics? Quin vincle hi ha? Els Special Olympics no deixen de ser com la cirereta del pastís. No serveix de res fer esport un dia puntual, no serveix anar de res a una cursa un dia, si no entrenes, perquè l'únic que faràs és tenir ulletes i poder lesionar-te. I nosaltres el que volem és, amb els nostres alumnes d'Educació Espacial, que practiquin esport de forma continuada. Aquesta jornada el que fa és donar peu a que ells vegin que l'esport és divertit, que no pateixes, que no... Pensa que les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a estar al marge, no? És una mica com quan jo era petit, que jo era dels baixets, i quan em tocava a jugar a bàsquet no m'escollien, allò que t'escollien els equips. Les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a això, que no són tan bons, per dir-ho així, i que, per tant, no els agrada fer esport perquè es senten una mica com... no sé com dir-te, amb situació desfavorable. A partir d'aquí què fem? Doncs els proposem fer activitats esportives, això implica que ells poden veure del que són capaços, i aquí fan com la llavor per continuar fent esport, continuar entrenant. Aquest seria el primer punt, després comencem a fer a la federació diferents competicions, que poden ser en locals, campionats territorials, campionats de Catalunya per arribar a final fins als Jocs Espacial Olímpics, que, com bé dius, aquí van fer un territori especial magnífic. Molt bé. Hi haurà alumnat, com hem dit, del Centre Pilot, que són joves entre 16 i 20 anys, també de l'Institut de Sant Just, de segon cicle de l'ESO i del Batxillerat. Ha estat iniciativa d'aquests centres a participar-hi? Doncs la veritat és que sí, van ser aquests dos centres, com et deia a l'inici, després de l'èxit de l'any passat, van dir, escolta, volem repetir l'experiència, vam quedar molt contents, i tant des de Sant Just com des del Centre Pilot van dir, escolta, hem de tornar a fer-ho perquè la cosa va anar molt bé, guanyem molts valors, tot el que és, per exemple, saber què és l'esport. Pensa que no només treballem activitats esportives, també fem una estació, per dir-ho així, d'havits saludables, on parlem de com s'ha de menjar, de què s'ha de menjar, de si s'ha de beure aigua o no s'ha de beure aigua, de quantes hores és recomanable dormir, de si hem d'estar o no davant de les pantalles, del televisor, del mòbil o de videojocs, i aquests havits saludables van bé per a tots, per a tothom. I davant d'aquest èxit, les escoles van ser les iniciadores d'aquesta petició de fer una segona edició de la jornada d'esport unificat. Perquè, a més del Centre Pilot, hi ha algun altre centre d'educació especial que potser també hi hagi participat d'aquí de Sant Just o sempre ha estat el Centre Pilot? No, aquí en principi només ha estat el Centre Pilot de Sant Just, i que, com et deia, amb altres poblacions hi ha hagut altres entitats. A Barcelona hi ha hagut el Centre Fit Montserrat, a Terrassa el Crespinell... Hi ha diferents centres. Nosaltres a la Federació tenim 135 entitats per tot Catalunya i ens han demanat en moltes ocasions fer aquests tipus d'activitats, sobretot també quan s'apropen uns especials, quan s'apropen uns jocs especial olímpics, doncs recordo ara que vam fer a Granollers la darrera edició, doncs que a escoles de la població i centres educatius de la població ens demanàvem que venéssim a fer jornades explicant una mica què és l'esport adaptat, què és l'esport que organitzem. Aquest any els Special Olímpics, quan cauen? Quan es fan? Els Special Olímpics s'organitzen cada quatre anys. S'organitzen cada quatre anys. S'havien d'haver organitzat el 22, la pandèmia, el 23. La previsió és fer-lo el 2026. I parlant una mica de la jornada que hi haurà aquí a Sant Jose el 2 de maig, la metodologia, una mica, perquè ens fem una idea de com és, no? Aquesta estoneta del matí, des del matí fins a les dues al migdia, més o menys, com és? Bueno, el primer, només arribar al que es fa és obsequiar amb una samarreta perquè tots estiguem iguals, tant esportistes amb o sense discapacitat, els situem, hem creat quatre estacions esportives, en aquest cas d'en Vol, de hockey, de futbol i de bàsquet, i després aquesta cinquena estació que et deia de vits saludables. Aleshores, fem cinc grups. Pensa que amb aquests grups hi ha part d'organitzadors que són alumnes del centre pilot, però també de l'institut, a nivell d'organitzadors estan barrejats, i el mateix passa a nivell de participació. Pràcticament són 120 alumnes, els que vindran. Ostres, 120? Sí, hem tingut un èxit de participació, perquè la gent... No volíem deixar gent fora i al final hem crescut, estem a prop del centenar de l'institut i uns 25 del centre pilot, o sigui que som a prop de 120, doncs mira, calcules entre 5, 24 persones per cada estació, que cada 15 minuts aniran rutant en una aturadeta de dos o tres minuts per si han d'aprendre de l'aigua i per tornar-se a situar. Tampoc pots fer allò que sigui intensiu a tope. Però la idea va per aquí. Tenim un avantatge, aquest any nosaltres sempre volem que tinguin els esportistes amb discapacitat intel·lectual entretenir els seus referents. I hem aconseguit, per exemple, que aquest any a l'estació de futbol, tot tingui el Joan Capdevila, exjugador de l'Espanyol i campió del món, un dels que va formar la selecció en aquell moment. O el Xavi Crespo, que també és exjugador de bàsquet internacional de la selecció del Barça, de la Peña. I, per exemple, també tenim el capità de l'equip de hockey, d'aquí de Sant Just, que també formarà part d'aquests esportistes d'èl·lit, per dir-ho així. També tenim un entrenador de l'Horta, de l'Embolt. El que volem és això, a part d'un tècnic de la federació, que coordinem això i el que potser fem és la sorpresa, que d'això no ho saben els esportistes, que el millor el que fem és el Xavi posar-lo a jugar a futbol, el Xavi de bàsquet posar-lo a jugar a futbol, o el Joan posar-lo a jugar a bàsquet. I amb el qual es trobaran en situació desfavorable, com es poden trobar les persones amb discapacitat. I això, a veure com reaccionen, no? Clar. Perquè, clar, demostrar les seves habilitats d'un esport que porten tota la vida entrenant és una cosa, però començar amb un altre que no han fet mai pot ser una mica frappant. A veure què passa. Clar. Perquè la valoració que en fa la federació de la jornada anterior, pel que veig, llavors, és molt positiva, no? En aquell cas, no sé si va venir en Grimau també com a esportista d'èl·lit. Sí, sí, sí. Va venir el Sergi Grimau, que en aquest moment és el president d'Especialinvis Catalunya. En aquest cas, ara ho fem directament des de la federació. Sí. I, bueno, sí, sí, o sigui, la sessió anterior va ser un èxit d'aquí que tant l'Ajuntament com els dos centres educatius hagin demanat la repetició. Quins aprenentatges també fan, no, els CISCA? CISCA fan aprenentatge o inclús donen alguna, per exemple, entre cometes lliçó, els alumnes que, bueno, els esportistes que tenen discapacitat intel·lectual? Bueno, jo crec que no és ben bé una competició, no? No deixa de ser una pràctica esportiva. Però jo crec que el que més ensenyen les persones amb discapacitat és que l'important és jugar, és participar. No és guanyar l'alumnat de l'IES, en aquest cas, de l'IES Sant Just. Veurà que les persones amb discapacitat intel·lectual estan contentes que facin el que facin, que valoren l'esforç per sobre de l'èxit esportiu, per dir-ho així. Jo crec que això està molt bé, no?, ara que acabem de veure, doncs, partits com els que vam tenir dimarts i negres amb aquests equips que, ostres, que patien perquè no guanyaven. Però ahir, per exemple, Guardiola va dir que no podia demanar més als seus jugadors i que havia estat un bon exemple del que vol fer, no? Jo crec que les persones amb discapacitat estan demostrant això. A veure, el lema dels jocs, el lema d'Especial Invises, vull guanyar però si no ho intento, si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent amb l'intent. Això vol dir que, com a mínim, deixem demostrat el que soc capaç. Si després guanyo o no guanyo, tampoc és tan important. És més secundari. Manel, volem conèixer una mica més també la Federació Catalana d'Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual. Ens pots donar quatre dades, encara que siguin aproximades, de quants esportistes, per exemple, hi ha federats? Sí. Doncs la federació com a tal, anomenada com a federació, és neixa el 1997 però pensa que des del 1971 que l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual es comença a organitzar a Catalunya mitjançant la unió d'alguns centres, alguns centres de treball, d'algunes escoles que volien fer esport, no? Després es converteix en associació, que es diria associació catalana d'esport i lleure, que és per això el nom aquest que tenim de fei. Perquè aquest acrònim és molt reconegut dins de l'esport i del tercer sector. Ara mateix tenim, com et deia, 135 entitats. Estem a prop de 3.600 esportistes que practiquen esport amb nosaltres, amb la federació. Estem fent 17 esports diferents, que és una bogeria. Avui mateix, per exemple, ara em trobo a punt d'arribar, estic ja a Gavà, on fem una jornada escolar d'atletisme per a escoles d'educació especial. Anem fent competicions de forma continuada, anem fent lligues tan escolars com absolutes, anem fent campionats de Catalunya d'atletisme, de natació, de ciclisme, d'embol, o bolsa a la bas, que et tenis taula, badminton, i coses com més estranyes, per dir-ho així, o esports més minoritaris, millor dit, com l'esquí de fons, o l'esquí alpí, o la vela, o gimnàstica artística o esportiva. Manel, tots els esports es poden adaptar? Tots els esports estan adaptats? Com s'aconsegueix tenir una regulació? Perquè suposo que alguns esports han d'estar adaptats. Sí, sí, sí. Tots els esports, una de les coses que treballem, i la Federació ha portat des del principi la filosofia d'Especialímpics, vam ser els creadors i els promotors del moviment especialímpics aquí a Catalunya, estan adaptades segons el nivell de joc, per dir-ho d'alguna forma, el nivell esportiu de cada esportista. Per dir-ho d'alguna manera, si, per exemple, amb natació, hi ha els que més neden, poden fer 100 metres de papallona o 50 esquena, doncs resulta que després es trobaran 25 metres crol o lliures, els que tenen no tant nivell, però per sota d'aquests, nosaltres hi ha una prova que es diu 25 metres sense estil, que vol dir que aquelles persones que no fan un estil perfecte i que, per tant, a l'hora de competir, els jutges els descalificarien, doncs poden apuntar-se a aquesta prova de forma que aquí neden el seu estil no tan perfecte i podrien nedar. Però fins i tot tenim una que és 25 metres amb aparell de flotació per a aquelles esportistes que les seves dificultats no li permeten nedar sense aquest aparell de flotació, que poden estar entrenant però no arribaran. Però com nosaltres el que pretenem és que practiquin esport de forma continuada i ells ja van a la piscina i tenen les dificultats que tenen i, per tant, poden fer la pràctica esportiva aquí, doncs nosaltres agafem és el mateix. Hi ha una cursa on alumnes, perdó, esportistes d'una edat similar, els dividim per edat, també per sexe, perquè si no sempre guanyarien les dones, i per nivell de prova, per la marca que fan. Aleshores muntem la sèrie. I fins i tot, si tenen moltes dificultats o estan en un nivell molt inicial d'aprenentatge, fem una prova que és 15 metres flotació, ai, perdó, caminar. En lloc d'anar a la piscina gran, els posem a la piscina d'aprenentatge i fem una cursa allà on caminen per la piscina. Nosaltres deixem... La competició ha de ser l'excusa perquè practiquin esport. El que no pot ser és que quan estiguin al centre o estiguin al club, només hi vagin a participar els que tinguin més nivell, perquè això, si no, implicaria que la resta de persones, que és un percentatge molt alt, doncs no podrien anar a competició i, per tant, perdrien aquest gossanillo d'anar a fer pràctica esportiva. I això ens passa fins i tot amb esports col·lectius. Per exemple, en futbol, hi haurà equips més bons, equips més dolents, i després, pels que no tenen nivell com per jugar amb equip, creem unes proves, hi ha una competició de proves, no sé com dir-te, com si fos a la NBA, que fan el triple, el mate i no sé què, nosaltres creem una bateria de proves, doncs en aquest cas, de passe, de dribbling, de control, i tenen una puntuació, i aleshores també van al seu campionat de Catalunya de futbol o al seu campionat de Catalunya de futbol, un jugam en equip i ells fan aquesta bateria de proves. I això amb tot i cadascun dels 17 esports que fem. Uau, Déu n'hi do, 17 esports, mare meva. Queden aspectes pendents, encara, amb el tema de la regulació de la pràctica de l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual? Queden aspectes pendents. Nosaltres estem treballant molt el tema que siguin com una secció més de qualsevol grup esportiu, que això ho estem aconseguint, doncs que no sé com dir-te, que l'Horta tingui un equip de futbol que el té, o l'Europa que té un equip de futbol també, però que sigui ja l'infantil, l'alavi i després el que nosaltres diem la secció especial. I el resultat és molt bo, perquè aquells equips que estan fent, els clubs que ho estan fent, és l'equip que està més content, l'equip que està més afavorit, la gent està encantada. I això és el que estem treballant, no? Incloure les persones amb discapacitat intel·lectual dins d'un club ordinari, que necessiten un professional especialitzat en esport adaptat, nosaltres podem ajudar. Però jo crec que aquest és el camí. Molt bé. I ja per acabar també, per federar-se, les persones amb alguna discapacitat intel·lectual han de jugar en algun club, en algun equip, han de formar part d'alguna escola o entitat? Hi ha les dues opcions. Poden fer-ho a través del seu centre o del seu club, però també tenim el que qualsevol federació té, que és la llicència d'esportista independent. Aleshores, l'únic que ha de fer és dirigir-se a la federació i allà l'orientaran o li diran cap on quin esport pot fer. El podem encaminar perquè formi part d'algun equip dels que ja hi han i si no, nosaltres tenim les nostres escoles esportives on poden practicar esport i fins i tot competir sense problemes. No cal estar dins d'un club. I alguna data curiosa. Hi ha algun esportista federat que hagi anat algun cop en alguns jocs per a l'Olimpícs? Sí, sí, en tenim, en tenim. Sí, sí, en tenim, en tenim. Han anat formant part de bàsquet, han anat a l'atisme, a natació, sí, sí. Molt bé, molt bé. És el que et deia, no?, de la piràmide que tenim. Sí. Hi ha una base molt àmplia d'esportistes, però després hi ha els que destaquen de forma important. Ara, el maig crec que és, m'equivoco, crec que és el maig, la selecció catalana, tant de masculina com femenina, de l'atisme, de natació, de futbol i de bàsquet, anirà als campionats d'Espanya de seleccions, on esperem tenir molt d'èxit. Aquí sí que participen els bons. És jocs per a l'Olimpícs, la filosofia és una altra. Sí. Aquí sí que vas, com qualsevol olimpiada, qualsevol jocs per a l'Olimpícs, vas per marques. Clar. Has d'anar amb la gent d'èl·lit. L'avantatge és que nosaltres també treballem amb filosofia especial olympics i podem crear, per exemple, els nostres jocs especial on participar tot el que vol. Molt bé. Manel, moltíssimes gràcies per atendre'ns el trucada aquí a Ràdio Desvern aquesta estoneta. Desitgem que la jornada escolar de l'Esport Unificat el 2 de maig, aquí a la bona aigua Sant Just, vagi meravellosament bé, que segur que ho serà. I res, endavant amb aquesta filosofia i transmetent aquests valors des de la Federació Catalana. Moltes gràcies per donar-nos raó a la feina que estem fent. Perfecte. Una abraçada i que vagi bé. Molt bé, gràcies. Adéu.