#213 - Entrevista amb l'artista Daniela Fumadó sobre l'obra Figènia

Ara mateix són les 11 i 18, passem a fer l'entrevista del dia i avui tenim via telefònica l'artista Sant Justenca Daniela Fumadó. La saludem. Hola Daniela, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Primer de tot, abans d'entrar en el tema de l'entrevista d'avui, permeten que et feliciti perquè ahir vas presentar el concert d'Íntims i realment va ser un recital molt maco, molt sentimental i realment amb el Nicolás, amb el compositor també vau fer un concert extraordinari. Gràcies, moltíssimes gràcies. Sí, sí, estic molt contenta, la veritat. Va ser una cosa molt íntima, no sé si esperaves que sortís tan rodó, que la gent tingués també aquesta bona consonància. A mi, realment em feia molta por perquè al final és un projecte que he fet a casa amb el Nico que ha sigut realment molt íntim perquè tot passava a la meva habitació i a la seva habitació i després vam posar el gomó quan ens trobàvem junts i em feia molta por de dir que és una cosa que jo he viscut molt personalment, el Nico també, i no sé com passarà que la gent ho pugui contemplar i a veure què els sembla a cadascuna de totes les persones que vinguin perquè al final la música és molt personal i jo també tinc un estil molt concret i em feia por de dir que no sé com arribarà realment, però estic contenta. Que bé, ara falta esperar que graveu el disc i que surti, que ho tinguem les cançons a les plataformes, suposo que això serà més o menys aviat o que ho haurem d'esperar molt? Jo crec que haureu d'esperar una mica, però intentarem treure-ho el més aviat possible perquè tenim moltes ganes de dir que jo ara tinc ganes de gravar-ho bé, bé, bé. Doncs bé, Daniel, estàs on fire perquè no només hi ha de permetre projecte íntim el dia 24 d'abril estrenes al Teatre Lliure i Figènia Més una obra que és una tragèdia grega. No sé si havies fet alguna obra semblant a Figènia abans, a la teva carrera professional. No, no, realment no. És la primera tragèdia, a més, amb persones que... Gilema Villara-Sau i el Pere Arquilloé, l'Albert Pérez, sí que n'havien fet anteriorment, són gent que ha treballat moltíssim i sí que n'havien fet. I realment ha sigut un repte superfort i el personatge que fem, o sigui que faig jo conjuntament amb quatre companyes més, ha sigut un repte impressionant. Qui vagi a veure Figènia ja veurà per què, però ha sigut un repte, un repte fort. És un personatge que... Bé, hem vist algun vídeo del Making of, que va sortir també als mitjans i està penjat també a la web. És un personatge que és com un personatge conjunt. Se l'anomena el cor. Per què és així? Exacte. Bueno, el cor, com tots coneixem, en les tragèdies hi ha un cor que és el que informa en el públic realment de tot el que està passant i d'alguna manera presenta una visió crítica del que està passant a l'escena. Llavors, la nostra funció és aquesta. El que passa és que ho fem des d'una posició d'ancar... Bé, ja ho veureu, però és que és una mica spoiler, si no. D'una forma especial, no? Sí, i molt punx, molt forta, molt poderosa. La directora d'aquesta versió d'Efigènia és l'Elisia Gorina. Com va contactar ella o com et van fer el càsting? No sé si la coneixies abans tu o havies treballat amb ella. Jo no la coneixia. Em van fer un càsting públic al Teatre Lliure i jo em vaig presentar. Llavors, ella sabia que jo havia fet fàtima. Llavors, vaig fer el càsting. Jo tenia zero esperances d'aquest càsting, sincerament, perquè més jo estava treballant a l'estiu. Buscar dies de festa era supercomplicat. Saps allò de dir, no sé si realment valdrà la pena fer aquest càsting. Llavors, vaig fer com qui va fer una classe de teatre. Llavors, m'ho vaig fer amb molta calma, va ser superagradable. L'Elisia és una persona que a mi em va, no sé, em va eclipsar de dir que és molt interessant la seva feina. I em va fer el càsting. Em vaig anar passant de fases. També em van fer càsting per Efigènia. Perquè volien que Efigènia realment fos al cor. O sigui que a Efigènia parlés en cor, però després vam veure que era molt complicat i van decidir fer un cor. I em van agafar per cor, perquè com que cantàvem, el cor també canta. I res, i així va ser. I ja soc molt contenta que hagi sigut així, la veritat. Daniel, has dit que fa un any vas començar els càstings. Quants temps portes implicada en aquest projecte teatral? Clar, va ser un càsting super llarg. A l'estiu em van dir finalment, a finals de juliol, que em deien que sí. Llavors vam passar tot el principi de curs sense res. O sigui, informació a vegades ens trobàvem i tal. I al gener vam començar la primera setmana d'assajos, després vam tenir un peron super fort i ja al mar vam començar. Ostres, bé unidor. La Alicia Gorina diu que fa una mirada humanista, crítica, irònica a l'obra d'Efigènia i que la tragèdia grega normalment està vinculada a rituals arcaics i que ella el que vol, i ho diu textualment en aquest vídeo, és que no vol perpetuar els tòpics de l'imaginari de la verge, que és pura, jove, sacrificada. Això a l'obra reflecteix així? Jo penso que sí, personalment. Penso que sobretot en aquesta tragèdia li dona molta força a les dones. Els homes se'ls veu bastant com a uns pringats, per dir-ho d'alguna manera, i que parlen molt però fan res. O sigui, una mica calçasses, per dir-ho així. Sí, exacte, i les dones són les que prenen acció en tota l'obra. I crec que el cor, per exemple, són cinc noies que prenem moltíssima acció i que sobretot fem moltíssima crítica i confrontem molt les situacions. Crec que és un personatge que al principi és molt nena i que acaba fent un canvi de dir si van a sacrificar, que ho facin. I acceptarem que en aquesta societat els homes són més importants que les dones, però ja veurem què passa, per dir-ho d'aquí. I crec que precisament se li dona molta força a la dona per sobre de l'home. I és molt interessant. Totes són dones molt potents, molt fortes, i que afronten injustícies des d'un lloc molt serei, molt interessant. Tu, Daniela, creus que les persones que no estiguin acostumades potser a veure tragèdies gregues, quan vagin al teatre podran entendre l'obra, se'ls hi farà feixuc? Per el fet d'haver-hi aquesta música o com ho hagi estructurat l'Alícia, és una obra que passa bé, que és dinàmica? L'altre dia vam fer una prèvia i vaig convidar amics meus que no estan acostumats al teatre en general i alguns que sí, però que no estan acostumats a veure aquestes tragèdies. Els meus pares també, els van cantar. I, per exemple, l'Elisabet, me n'anava dient, és que té aquesta relació amb l'altre i després és increïble que t'ho posin perquè tot pren sentit. Van sortir totes com, quina passada, que xulo, el personatge del cor els va flipar. Si no està el cor, perd sentit. Va ser molt guai perquè ho van entendre moltíssim. És veritat que els noms i tot això dels personatges costa un muntó si no estàs habituat. És que estic mirant aquí la fitxa i dic, és que no sé ni si pronunciar-los o no perquè vés a saber si em carrego aquí un llinatge grec. Total, va sortir un nom dient la Clementina i jo, bueno, Clementina no, però sí, van sortir molt entusiasmades i s'entén. És llarga però és intensa i que sí, que s'entén molt bé. I les músiques i tot. La part musical, Daniela, com l'heu treballat? Jo entenc que, per exemple, l'Emma Vilarassau, ella va treballar d'una banda a tot el tema del text i no sé si a part feieu la música o ho feieu de forma conjunta. Sí, això és un tall super paral·lel perquè, si no, era molta feina. Tots junts era impossible. I llavors vam fer-ho amb l'Arnau Ballbé i la Laia Santanac. L'Arnau Ballbé és el que ha fet les músiques i, bueno, és un músic que va ser el Bateria de Manet, és un tio molt guai. I la Laia Santanac va ser la directora musical d'aquí dues hores, quasi cada dia, quan ella podia venir i tal, fèiem assajos intensos de cant i re, vam ajuntar-ho quan quedaven dues setmanes o tres, més o menys, que la segona part ja estava muntada i llavors vam dir que ara anem a fusionar-ho tot a veure com queda i anem muntant escena per escena amb les músiques i a veure si quadrava, si no. I ha sigut així. Tot el treball ha sigut molt paral·lel fins al final que s'ha ajuntat tot. Tu havies treballat abans amb el Pere Arquilloé o amb l'Emma Villarasau? No, mai, mai. No havia treballat mai amb ells. I aquesta experiència, llavors, també, a nivell de creixement professional, és el que també t'ha portat alguns coneixements. Totalment. Penso que és molt guai, realment, aprendre d'eminències del teatre, de veure com treballen, d'entendre també que, clar, la gent parla molt des d'un lloc com de crítica en aquests actors, a vegades de... i en el moment que treballes amb aquesta persona que és molt treballadora, hiper aplicada, molt bona persona, és com... és un gran exemple a seguir, penso, personalment. A mi m'ha sorprès molt, moltíssim. El Pere Arquilloé, que me l'imaginava més, que tiraria per aquí, és més... tira, eixa-ho pelante, més... Bueno, ho faig així, i faig... com molt més així. Però m'ha sorprès molt, molt, molt l'Emma Vilagastau i, evidentment, els altres també. Però com ella, que jo la tenia des d'un lloc, i ara és com que... de cop i volta és com... és un igual, saps? I això és molt sorprenent veure el treball d'aquestes dues persones, que és increïble, la veritat. Mira, estic llegint ara aquí un retall d'un article que hi ha a un portal sobre... que es diu Ara ets blai, i diu així, diu que quan el cor parla ho fa a una sola veu, diu que quan canta interpreta a sis veus aquesta música original d'Arnau Vallvé, que ha compòs per aquest espectacle, i diu que són veus femenines, diu que només tensant la tacitura de la part arriba un som molt peculiar. Això que quan el cor canta interpreta a sis veus, és que ho feu de forma conjunta, que cadascuna fa la seva veu? Som sis veus, som dues sopranos, dues metges i dues contralts. Llavors, jo faig de soprano, per exemple, perquè la música, sopranos, són les més agudes, metges són les del mig, i contrals són les baixes. Llavors, ens posem la segona part, cantant, i que és un cor, és com un cor, com una coral, per dir d'alguna manera, i sí que hi ha moments que ens despleguem més, d'alguna branca surt més cap amunt cap que altres, però sí, sí, estem tota l'estona cantant juntes, tota l'estona. Les coneixies, a les altres noies que canten també amb aquest cor, però el fet d'estar treballant tan intensament amb elles també us ha fet unir més o heu hagut de treballar dinàmiques de coneixement abans de posar-vos a fer aquest paper? Jo hi havia una que la coneixia perquè anava amb mi a l'Institut del Teatre, i després n'hi havia una altra que sí que la coneixia que les coneixia, però no les coneixia com d'amistat, amistat, i després la que fa edifici gènia, que ja veurem què passa, no diré més, però sí que al principi va ser una mica complicat, crec que perquè al final surten les inseguretats, surt com aquesta part més competitiva d'alguna manera, depèn de la personalitat de cadascú, jo no soc, jo sempre ho he dit, no soc competitiva, però em va costar una mica com integrar-me i sí que em trobava molt més com amb la soprano que m'acompanya a mi, que es diu Neus, que ens trobàvem més com en ànima i energia i ara estem hiper unides, crec que el fet d'estar tantes hores assajant, tantes hores de cansament, de no poder més, al final acabes trobant un punt en comú de dir o anem totes juntes o on no es podrà sostenir, i ara estem però unidíssimes. Tenim un grup de WhatsApp en què ens animem, ens diem vinga noies, volem tota d'una i sí, soc molt contenta del grup. I ja per acabar Daniela, l'estrenes el dia 24, fins quin dia estareu al Teatre Lliure? Estem fins al dia 2 de juny, que és un diumenge, i tota l'estona a les 7 de la tarda, al Teatre Lliure de Montjuïc. Fantàstic, ens ho anotem i la gent que vulgui que compri entrades per anar a veure Efigènia. Daniela, que vagi molt bé l'estrena, que és d'aquí poquet, d'aquí un parell de dies i que sigui un èxit, d'acord? Moltes gràcies. Que vagi bé Daniela, una abraçada. A vosaltres, adeu!