#218 - Entrevista a Carla, astròloga terapèutica i autora del llibre "El amor propio està en los astros"

Escolta's La Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Vinga, ara mateix passen setze minuts a les 11 del matí. Comencem la segona hora de La Rambla, el magazine de matins de Ràdio Desvern. És el moment de fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir, per cert, per al canal de YouTube de l'emissora. Avui saludem a la veïna s'enjustenca Carla Orantes, que és astròloga terapèutica i evolutiva, és creadora digital i autora del compte Arroba Geminis and Child, després ja ens ho tornarà a dir, si cal, ben pronunciat, que té atenció, 280.000 seguidors. I a més a més, la Carla acaba de publicar el seu primer llibre titulat El amor propio está en los astros, amb l'editorial Bruguera. Saludem-la. Molt bon dia, Carla. Hola, bon dia, Núria, com estàs? Bé, molt bé. Bé, fem una mica d'introducció. Avui en dia et dediques a l'astròlogia terapèutica i ho fas des del teu projecte personal i professional, anomenat... Digue-ho, digue-ho tu. Geminis and Child. Vale, molt bé. Està en ple creixement per la web i sobretot també a les xarxes socials, des d'on també crees contingut i tens moltíssims seguidors, ja ho hem dit. I tot i aquest èxit, aquesta no ha estat des de sempre, per això, la teva vessant professional. El teu projecte ha estat un abans i un després a la teva vida, que marca també el gran perfil emprenedor que tens. Carla, explica'ns una mica com arriba l'astròlogia a la teva vida. Doncs mira, com dius, jo vaig estudiar Enfermeria, vaig començar a treballar enfermera quirúrgica, em vaig especialitzar a l'àrea quirúrgica i m'encantava la meva feina. Era... Bueno, era una cosa que constantment m'anaves aprenent i em motivava. I tot va néixer, crec, a nivell personal. Jo, d'adolescent, als 17 o 18 anys, vaig patir TCA, vaig estar en tractament i allà va començar a obrir-se un camí de desenvolupament personal, d'entendre'n, conèixer-me, etc. A mesura que va passar els anys, jo estava molt bé, tenia la meva parella, era feliç, els meus amics, la meva feina, que m'encantava. Però arriba un moment que sento que em falta alguna cosa, sento que torna a veure el mateix buit, dic, ostres, hi ha alguna cosa que no m'estimo, no em cuido, no em valoro. Per què? Que estic fent malament? En principi, tinc tots els punts que haig de tenir per ser feliç. Com tots els xecs, no? Exacte, dic, no estan, i què està passant? Llavors, com he comentat, jo ja feia un procés d'autoconeixement i allà va ser quan vaig creuar-me amb l'astrologia perquè va ser com poder entendre'm des d'una part sense jutjar-me, des de poder-me acceptar tal com soc. Primer de tot, em vaig fer una interpretació de la carta natal i vaig escriure moltes coses meves, inclús em vaig adonar que no estava en sintonia amb les meves habilitats o la meva essència, i això ja em va dir, ostres, què està passant, no? Per què no? Potser aquesta inseguretat que tinc a mi mateixa, aquesta poca estima que tinc, potser neix, no? De que jo realment tampoc no estic mostrant-me, no estic evolucionant com hauria d'evolucionar. I res, de partida, ja el dia següent ja em vaig apuntar a fer una formació d'astrologia i va començar tota la meva formació astrològica. I sí, sí. I d'aquesta forma comences una mica... Total, sempre impulsivament, com soc jo, enviar algú que m'agrada, em dóna curiositat i no em frena ningú, no? O sigui, jo en aquell moment que decideixo començar, segueixo amb la meva feina, segueixo tot, no? La vida normal és per mi, no? Com un hobby, no? Sí, exacte, era com un hobby, tenia ganes d'entendre'm, de conèixer-me jo, i llavors vaig començar a estudiar, a veure, i en ningú cas... Se't passa pel cap deixar la infermeria, no? Deixar la infermeria o que jo em pogués dedicar a l'astrològia, o sigui, t'ho juro que li preguntem a la Carla de fa uns cinc anys o més, jo no sé quants anys fa, i la seva resposta és que va, que va, això és com un hobby i punto, ja està, no? I va ser dur, per això, haver de prendre la decisió, o et faltaven recolzaments, o... Ostres, mira, doncs la veritat és que de recolzament tenia tots, la meva parella, la meva família, en aquell llavors estava vivint a Mallorca, i la veritat és que estava compaginant la meva feina amb les sessions, era com si tingués dues feines d'haver 40 hores, perquè no parava. I va ser un punt d'inflexió de dir, ostres, o em quedo amb una feina fixa, que està bé, estàndard, o decideixo apostar per mi, a confiar en mi, i segueixo fent això, que de moment està anant molt bé, està creixent, i sobretot a mi m'agrada molt, la meva vocació sempre ha sigut el cuidar, el nutrir, el protegir, això ho feia quan era infermera, i ara ho faig, i això jo veig, que la meva feina cuido des d'un altre lloc, però em sento superrealitzada. Què significa ser astròloga terapèutica? Perquè clar, el nom queda molt bé, però potser ens pots detallar una mica, no sé, amb els serveis que tu fas, o les sessions aquestes que comentes. Doncs mira, jo sempre m'explico, l'estilogia realment el que fa és que estudia la posició planetària, i com aquestes posicions t'influeixen. Jo, el que sempre us dic, sempre us dic a totes les sessions, que l'estilogia que practico jo està basada en, òbviament, com estan les posicions, com t'influeixen, però com pots treballar això per poder desenvolupar-te, per poder conèixer, com poder treure a la llum totes les teves habilitats, potenciar-te, veure també les teves ombres, inclús poder abraçar les teves ombres, perquè moltes vegades crec que potser la nostra generació, la part, les llums, com es diu, la part positiva, el que tothom et reconeix i que és bonic, és com que ens agrada molt mostrar-ho, però les parts que potser sempre ens han dit, ui, això no és tan bonic, sempre és com que ho intentem amagar, és com aquesta part no la trauré molt perquè no agrada. I realment la meva visió és veure, bueno, és que potser aquestes ombres que tu penses, que tu creus, són etiquetes, no?, perquè... I aquí ve la diferència, no?, l'estrategia terapèutica, no només observem la carta o com estan les posicions, també observem els factors externs, no?, o sigui, les teves vivències, la teva educació, les teves experiències, també t'influeixen a com tu vas evolucionant en la vida, no? O sigui, òbviament no som les mateixes persones ni de fa cinc anys ni dos mesos, no?, perquè estem en procés evolucionament, no? I precisament la meva visió, la meva estrategia terapèutica, que dic jo, com dius tu, que sembla molt maco, és fer això, no?, observar realment què és el que està feient, quina és la teva... quina serà la teva vivència, la teva educació, per què no estàs connectada, no?, i què ha passat, no?, ha passat alguna cosa, sempre t'han ficat l'etiqueta que ets una nena bona, llavors hi ha coses que no d'entra dins l'etiqueta i llavors no pots evolucionar o no pots connectar-te a això, doncs anem a treballar això, no? És diguéssim com si fos un còpig, no?, un seguiment, que hi ha l'opció d'aprofunditzar molt més i treballar, no?, com una teràpia. Clar, ostres... I quina formació has hagut de fer per poder arribar a aquest punt, perquè, clar, suposo que això no és qüestió d'un curset de 20 hores i ja te pones, no? Ojalá, però l'estrategia és supercomplexa. Jo em vaig formar a Cosmograma, que és l'única escola a Barcelona, no sé si d'Espanya sí com oficial. És veritat que l'estrategia no està encara reconeguda com a una carrera, com a tal, però jo vaig fer els dos graus, que són dos anys de formació inicial, que és un... Sí, i després vaig fer... He fet dos postgraus, el postgrau d'estel·lurgia terapèutica i l'estel·lurgia evolutiva. Déu-n'hi-do. Sí. Uau. I, en tot això, Carla, quan comences Gemini's and Childs? Doncs mira, va començar quan vaig començar a estudiar i m'agradava molt i vaig començar a dir Vaig començar a crear una conta, però superhobby, això què fas? Ah, bueno, crear-ho i l'abandones, una mica així, no? I va ser una mica així, vaig publicar un parell de posts, me'n vaig anomenar Mudà, a Mallorca, i tenia un mes de vacances, bueno, entre d'altres ja tot, i allà va ser quan vaig començar un altre cop a dir que vaig a ficar-me, i cada vegada, jo què sé, veia que la gent m'escrivia i tal, i vaig començar a fer més coses, no? Allà va ser quan em vaig animar a fer sessions, encara no m'havia llançat en una piscina, i vaig començar, i vaig rebre molt bon feedback, no? I em va anar fent animant i es va escalar tot molt ràpid, saps? És que, clar, tens 280.000 seguidors, o 282.000, no ho sé, vull dir, això també ho entomes, no? Perquè saber que et segueix tanta gent, o no hi penses gaire, potser? La veritat és que no hi penso gaire, soc com soc, és el tipus de persona que soc jo, no? No, si a les xarxes et mostres tal com ets, molt natural, o sigui, no... Sí, no, perquè al final crec que són números, no? El meu objectiu sempre ha sigut i sempre serà poder guiar i ajudar persones, no? O sigui, el número, bueno, si ha arribat a aquestes persones, doncs perfecte, meravellós, i si haig d'arribar més, doncs perfecte, no? Però també crec que també és un aprenentatge, això, perquè també suposo que molta gent que té Instagram o que es dedica al creador digital i tot, amb el tema seguidors, és bastant complexa, no? Perquè Instagram funciona una mica... Això és un altre tema, no? Però és bastant complexa, i jo també riu un moment a estar bé amb tu mateixa, perquè si no sí que pots arribar a un bucle bastant tòxic, no? De dir, ostres, ara no he pujat, ara sí. I jo, és veritat que vaig tenir moments de molta ansietat, de dir, ostia, no ho entenc, no? O sigui, perquè en un post que tu curres, no arriba ningú, i en un post de sitxorra que ho he fet ràpid així perquè, ai, merda, m'he oblidat, m'arriba un muntó de persones, no? Llavors, també arribar a replantejar-te realment quin és el teu objectiu, no? I jo sempre intento, quan me'n vaig cap allà, dic, no, no, què és el teu objectiu? El teu objectiu no és ser influencer o tenir un millor seguidor, saps? O sigui, no és el meu objectiu principal, no? I crec que això és algo que també ha fet que jo m'he enfocat realment en què és el que jo vull fer, què és el que ofereixo jo, no? Quin és el meu objectiu principal i tot lo de més m'acompanya. Uà, genial, perfecte, no? Però no és... Clar. Quin tipus de contingut hi penges, per exemple, tant a la web com a Instagram? Doncs, sobretot, a Instagram, ja la part de memes que dic jo, que és intentar trobar la part graciosa de l'astrologia, de fer una mica de broma, no? Que, al final, jo crec que al final del dia tot ens agrada riure una mica i passar-ho bé. I això és més com una mica de hobby per passar, no? Però després, el que intento també és compartir coneixements, no? Des del bàsic, no? Crec que intento ficar-me la pell de què és el que pot necessitar la gent o el que em venen amb consultes, les preguntes, el que em pregunta la gent per Instagram, no? Llavors, intento adaptar bastant el contingut apenent les necessitats que tinc la meva comunitat. Sí, sí, sí. A la web ja hem vist també que poses totes les sessions que ofereixes. I haig de dir que, per exemple, també hi ha uns tallers que els noms... Vaig llegir alguna cosa, no sé què, de Lilith. Això què és, Carla? Doncs mira, Lilith i Quiron són asteroides. Bueno, és que això ja ens entrem a tema teòric. A tema profund, no? Lilith i Quiron són asteroides, però aquests Lilith la presenta la ferida femenina i Quiron la ferida masculina, no? A la carta natal, si mirem aquests dos punts, ens parla molt d'una ferida nostra, no?, de naixement, i és important treballar-la, no? És important entendre... Al final tot és acceptar que tinc això i què puc fer, no? Per seguir evolucionant. Però sí, són tallers molt xuls, aquests dos, sí, sí, la veritat. Ostres, uau. I ara, escolta'm, parlem del llibre, perquè l'has portat avui. El llibre... Espera, tinc aquí el títol... El amor propio. Això, ensenya-lo, ensenya-lo a la càmera, si vols. Així la gent el pot veure. El amor propio estan los sastros, i a més a més, amb el subtítol Una guia còsmica per aprendre a quererte y a querer. Ens costa molt estimar-nos, no? Ui, jo aquest... És la lluita del dia a dia. Constantment, o sigui, crec que... Aquesta és una de les meves feines més importants en aquesta vida, que és estimar-me. I sembla una cosa tan fàcil, no? Com, bueno, t'has d'estimar, no? És tan fàcil dir-ho a vegades? Sí, és tan fàcil sentir-ho, o sigui... Sí, sí, i realment aquest llibre neix d'això, no? Tota la meva experiència... Comparteixo la meva experiència, no? En quin moment em vaig trobar amb l'astrologia, no? Quan l'escrius, el llibre, en quin moment, no? També dius... Vinga, anem-ho a plasmar, o hi ha coses noves, també? Bueno, va sortir l'oportunitat, em van contactar a l'Urb de Penguin... per poder escriure, no? Em van donar aquesta opció. I al principi era, ostres... No sé, no m'havia plantejat escriure un llibre, saps? Home, però que et truquin d'una editorial, això... És molt fort. Bueno, no sé, t'ho esperaves o...? No, no, clar que no, clar que no. Va ser supersubtat. Va ser també entaporada d'eclipses. Això ja és otro tema, no? Però va ser com, ostres, això és una oportunitat, no? I això és una cosa bastant heavy, no? I llavors dic, ostres, doncs sí, anem a tope, anem a tope. I amb la primera experiència, òbviament, perquè jo això no em dedico, no tinc ni idea, mai m'he plantejat escriure un llibre. Però bueno, neix un llibre molt, molt bonic, que està escrit amb molt de amor, amb molt de carinyo. I sobretot, igual, amb el mateix objectiu que pugui arribar a les persones que potser jo en el seu moment, o inclús a dia a dia, no m'estimo gaire, no? I poder, una miqueta i un, no? Com l'has dividit en capítols, o què hi ha en consells, o és com...? És, mira, sobretot, ja aquí la part, no?, d'una mica la introducció, que és l'amor propi, que és l'autoestima, una mica la introducció. A tot això també explico la meva experiència, no? És una guia una mica de... En quin moment em plantejo jo que potser no m'estimo, o m'estimo, sí, que és estimar-me, no? I comencem, hem de començar amb l'astrologia, no?, diguéssim, perquè l'astrologia és una eina que utilitzo. Parlo sobretot de les jums, de les sombres que havia comentat abans, no?, que a vegades també és important identificar quines són les nostres jums, quines són les nostres sombres, quines són aquestes coses que ens fan limitar, no? I després ja començo a parlar, introdeixo l'astrologia terapèutica, Òbviament aquest llibre està escrit des de la meva pròpia visió, no? Des de com jo he vist l'astrologia, al final casco, no?, té la seva pròpia visió, doncs aquí està la meva visió, no? I després sí que començo a enfocar, no?, explico una mica què és la carta natal, què pots trobar dins de la carta, no?, una mica per més teòric, no?, per poder, si tens coneixements, potser et semblen perfectes, recordar-ho. Si no tens coneixement d'astrologia, doncs és una guia bastant senzilla per entendre una mica de què val el tema. És a dir, no fa falta tenir coneixements, no?, per llegir-lo. Per res, per res, i després ja ens centrem en dos planetes, que són la Iuna i Venus, la Iuna parla de la seguretat emocional, de les emocions, i Venus parla del plaer, de l'energia femenina, com disfrutem, no? Com estimem i com ens agrada que ens estimin, no? Llavors, em centro en concret en aquests dos planetes, perquè crec que són dos planetes que ens parlen molt de realment què és el que necessitem nosaltres per sentir-nos segures, no? I desgraciadament, no sé si és desgraciadament, no?, però és com que a vegades busquem l'amor des de fora, no?, la parella, els amics, la família, no?, i a vegades l'amor ha de néixer de nosaltres mateixos, no? I aquí ve potser ve el conflicte, no? Jo parlo de totes les Iunes amb tots els signes, explico quines són les llums i les sombres, si tu tens una Iuna amb un signe, exemple, si jo tinc la meva Iuna a càncer, doncs parlo de les possibles llums i les possibles sombres per a tu poder també veure a quin punt estàs, no? I després us dono pràctiques, no?, per poder connectar amb aquesta Iuna, per poder canalitzar, treballar-la i treballar-la amb consciència, no? I el mateix amb la Venus, no? O sigui, està tot dividit amb Iuna i Venus per signes i amb aquest treball, no? I sempre hi ha l'última part, també, què fer si tenim una persona o estem amb una persona, això ja és més romàntic, però també explica la parella, exacte, no? Si té aquesta Iuna, no? Perquè a vegades, moltes vegades em pregunten el tema de compatibilitat, no? Ai, soc compatible, no? Hòstia! I clar, sí, sí, no? Però és curiós, no?, perquè és com... això és important, no? Hem de separar que l'horòscop no és el mateix que l'astrologia, l'horòscop és una cosa inventada super superficial, no? És com una primera part superficial i l'astrologia és molt més difícil, molt més profund, no? I per veure la compatibilitat hem de mirar la Iuna i Venus, perquè la Iuna ens parla de nostres necessitats emocionals, que és el que necessito jo per sentir-me segura. O sigui, jo potser tinc una Iuna, Vassons, m'ho invento, que és un signe molt mental, de parlar necessita molt la comunicació, doncs potser jo necessito parlar constantment. O sigui, parlar és el que em dóna seguretat. Però potser la meva parella té una Iuna en àries, m'ho invento, i aquesta persona que analitza o busca seguretat emocional amb l'acció, ja ho és clar, i pots dir, jo necessito parlar i la meva parella se'n va. No és que se'n vagi perquè no t'estimes, potser no sap una altra forma de canalitzar aquestes emocions. A vegades la compatibilitat és entendre què és el que necessito jo, primer de tot, perquè si jo no sé què és el que necessito, tampoc puc demanar ni tal, i després entendre què és el que necessita la teva parella, perquè llavors ja és quan dius, doncs, tu necessites això i jo necessito això, com ho podem complementar això? Igual amb la Venus, no sé si... Quines són les demandes, Carles, que et fan més la gent? És a dir, quan la gent acuta tu, què és el que et demana? Sobretot tallers o cartes natals o què és? Sí, sobretot són més sessions individuals, cartes natals. Sobretot hi ha gent que vol conèixer més o té curiositat per a l'astrologia o no sempre ha tingut curiositat, però mai s'han fet la interpretació, mai ha d'entrar, i sobretot hi ha gent que vol conèixer, que es vol seguir en un procés terapèutic, fer sanacions. Els tallers són coses que m'agradaria reprendre ara, quan torni de la baixa maternitat, però els tallers també tot està molt enfocat en el mateix, en sanar, en estimar-te, en cuidar-te. I creus que hi ha hagut un, no sé si dir-ho, com boom o així de gent interessada per a l'astrologia o s'ha estat regularitzant ara tot una mica? Jo crec que hi ha hagut un boom bastant, els últims anys bastant heavy. És que ara, per exemple, hi ha un programa que fan a TV3 els vespre de la nit, els dissabtes, amb el Ricard Ostrell, i per exemple, a l'hora de presentar ja el convidat, posen l'edat, coma i l'horòscop. Sí. I també a les generacions que pugen molts cops es defineixen com a, jo què sé, m'invento, tauro. O tenen molt d'interès en el tema de l'horòscop també. I és que tinc la sensació que, encara que diguis tu que això de l'horòscop és potser la part més superficial, però ja és un indicador que la gent està pendent d'aquest tema. Bueno, és que és algo bastant interessant, perquè és el que et dic, la carta natal és una imatge com estan els planetes obligats en el moment exacte del teu naixement. Clar, el sol, que és el nostre signe, no, Sudiak, jo soc gèminis, tu no sé quin signe ets. Jo soc cranc. Cranc, oh, mira, cansa, és que molt bonic. No, doncs això parla de la nostra essència, com som nosaltres, però hi ha moltes altres coses que també ens defineixen, per exemple, l'ílis, el quiron, el mercuri, el venus, el mar, i això també és important perquè també forma part de les nostres vivències, com som, en totalitat. I sempre dic que, a vegades, quan hi ha aquesta part horòscop, que és superficial, ens limitem. Clar, la gent diu, és que jo soc sagitari i jo no m'hi identifico com sagitari. Clar, carinyo, perquè hi ha moltes altres coses, que sagitari només és una part, però és que, clar, hi ha moltes més coses que són importants. O és que m'atreuen molt un tipus de persones bones, que potser t'ha d'equilibrar i per això t'atreu aquest tipus de persona. També hi ha molta gent ja que va una mica, soc, no sé què, ascendent, no sé quantos. Tu saps què vol dir això? Em quedo igual. Clar, perquè el sol, la lluna i l'ascendent són els tres víctri, que es diu, els tres pilars de la teva personalitat. El sol és la teva essència, la lluna és les emocions, la teva seguretat emocional, i l'ascendent forma també la teva personalitat, però és més el que projectes, el que veuen els altres des de fora i és un aprenentatge. Tu, amb el temps, acabes aprenent que aquesta energia és pròpia teva. Que guai. Carla, amb aquest llibre jo crec que podem quedar ben impregnats d'astrologia, sobretot també de la teva experiència, dels teus consells, i la gent que no dubti també en trobar-te et pot trobar a la pàgina web, et pot trobar a les xarxes, i encara ens has de dir, per acabar, el nom, d'on surt? Que gèminis entenc perquè ets gèminis, no? Són childs, gèminis és el meu signe solar, son, sol, child, és el meu signe solar, bàsicament. No sé, és molt creatiu, simplement. Ho vaig crear sense pensar-ho més enllà, però sí, sí. Molt bé, doncs, escolta'm, Carla, on podem trobar el llibre, a les llibreries, a qualsevol llibreria? Sí, a qualsevol llibreria, a partir del 16 de maig, a partir del 16 de maig, ara està a la preventa, que el podeu trobar online a l'EZNAC, al Cort Inglès, a Amazon, també està online, a partir del 16 de maig estarà a totes les llibreries, al Cort Inglès, a l'EZNAC, i si no estan, el pots demanar. El pots encarregar. Exacte, que en un dia o dos dies el tindràs. Així que... Que bé. Doncs Carla, et desitjo moltíssima sort amb el llibre, que em venguis moltíssims i que segueixis amb aquest projecte tan maco, d'acord? Moltes gràcies. Vinga, que vagi bé, bon dia. Adéu. Adéu.