#219 - Anàlisi de l'Euríbor i la seva afectació a les hipoteques

. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Sara Riera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que hi pot haver un vincle. El destacat membre del nucli d'Odeferrat passarà pel Senat després que ho hagin fet, entre d'altres, el mateix Coldo i l'exministre de Sanitat, Salvador Illa. El primer va acollir-se al dret a no declarar, tot i haver defensat esporàdicament les seves actuacions, mentre que el segon va desmentir que el seu departament contractés serveis de l'empresa al centre de la trama. Alex Giralrobert, Catalunya Ràdio Madrid. Fé a la Ciutat de la Justícia nova tanda de declaracions avui de càrrecs i excàrrecs d'acció climàtica davant del jutge que investiga si la Generalitat va donar tracte de favor a la cimentera Lafarge, l'antiga Eslant, en concedir-li llicències ambientals quan ja hi havia una sentència ferma de tancament d'aquesta instal·lació. La cimentera està ubicada a Moncada i Reixac, al Vallès Occidental. Maria Núria Rebella, bon dia. Bon dia. Avui declaren en qualitat de testimonis l'exdirectora general de qualitat ambiental, Assunta Ferran, i l'exsecretari de Medi Ambient, Joan Enric Llebot, entre d'altres, ho fan, com dèiem, en qualitat de testimonis, de manera que estan obligats a dir la veritat. L'exdirector general de qualitat ambiental, Emile Dragone, el dia 19, davant del jutge que l'investiga, es va escudant els serveis jurídics de la Generalitat per justificar la concessió de les llicències ambientals el 2015 i el 2023. Segons els veïns que han portat el cas a la justícia, només s'entén aquesta concessió de llicències per la connivència entre el govern i els responsables de l'empresa. Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia. Rússia manté els bombardejos diaris a l'est i al sud d'Ucraïna. Avui un atac de Moscou ha matat almenys dos civils i han aferit sis més a Kharkiv, la segona ciutat del país, i un dels principals objectius de les bombes russes des de l'inici de la guerra. Segons les autoritats locals, els projectils han impactat contra una zona residencial. La població de Kharkiv denuncia que en els últims mesos Rússia ha intensificat els atacs contra les infraestructures energètiques de la zona i ha provocat un enorme deteriorament en les condicions de vida. Avui és l'últim dia que es poden fer servir els títols de transport públic integrats a l'àrea de Barcelona comprats abans del 14 de gener. Caduquen la T usual, la T casual, la T jove i la T grup comprades durant l'any passat fins al 14 de gener del 2024. Només mantenen la vigència, la T 16, que és per nens i adolescents menors de 16 anys, i la T verda pels que han donat de baixa i desvallestat un vehicle sense etiqueta ambiental. La T4, per persones que tenen la targeta rosa de tarifa reduïda comprades l'any passat, caduquen el 31 de desembre del 2024. I ara els esports, Marcos García. El Barça recupera la segona plaça de primera divisió després de superar el València per 4 gols a 2. Els deixà vivant haver de remuntar un 1-2 en contra al segon temps amb un hat-trick de Robert Lewandowski. El València va jugar amb 10 de més de mitja hora d'aquest partit per l'expulsió del seu porter. A banda de recuperar la segona posició d'aquesta lliga, el Barça es garanteix així una plaça a la propera Lliga de Campions. Avui arrenquen les semifinals de la Champions masculina. A les 9 del vespre, Bayern de Munic, Real Madrid. El Barça de Bàsquet afronta aquest vespre el tercer partit del play-off de quarts de final de l'Eurolliga a la pista de l'Olimpiakós, a Grècia. Amb l'eliminatòria, recordeu, empatada a una victòria. Aquest partit començarà a dos quarts de nou del vespre i el transmetem a l'app de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT. En futbol sala, el Barça es desplaça avui cap a Armènia per jugar a la fase final de la Champions. Divendres a les semifinals, Barça esporting de Portugal. I en hoquet i patins, el noi a Freixanet renova Martí Gavarró fins al final de la propera temporada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 5 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta el títol Epidèmies i pandèmies, com comencen i com acaben. I tindrà lloc el pròxim dijous 2 de maig a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La ponència estarà a càrrec del doctor Antoni Trilla, cap del Servei d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, i explorarà les causes i els mecanismes de conclusió dels brots epidèmics i pandèmics, aportant una visió detallada de la complexitat d'aquests sonòmens en el context de la salut global. La conferència és oberta a tots els públics amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària i amb una aportació de 5 euros per als no-socis. Dona i Empresa organitza una xerrada titulada Com arribo a viure el meu negoci i com gestiono els fracassos i triomfs, el pròxim 2 de maig a les 7 de la tarda a les escoles. És una sessió dirigida a totes aquelles persones amb esperit emprenedor que busquen inspiració i consells pràctics per navegar el món dels negocis. La xerrada comptarà amb la participació de 4 ponents, Anna Canyo, biòloga, Anna Muñoz, enginyera industrial, Clàudia Pérez, directora creativa de Naguisa i Marta Jimeno, mentora d'emprenedoria. Cadascuna d'elles compartirà les seves experiències personals i professionals en l'art de gestionar tant els èxits com els fracassos en el camí emprenedor. La xerrada estarà moderada per la periodista Núria García-Libau. L'entrada és gratuïta però cal inscripció prèvia a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Aquest maig la CEES ha programat dos esdeveniments que exploraran el llegat militar a Catalunya. El primer tindrà lloc el 3 de maig a les 8 del vespre a la Sala Piquet on David Ferrer Gisbets, doctor en Història Comparada Política i Social per la UAB i investigador a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicenç Vives de la Pompeu Fabra, oferirà la conferència titulada al militarisme burbònic i al seu impacte territorial, al castell de Sant Ferran de Figueres. Ferrer, especialista en logística militar i les interaccions entre l'exèrcit i la societat civil catalana del segle XVIII, compartirà la seva expertesa i els resultats de la seva tesi, que va ser premiada amb el notari Ramon Noguera 2023. El segon esdeveniment és una excursió programada pels 5 de maig a Sant Pere de Rodes. La sortida començarà a les 7 del matí al Parador on se sortirà amb autocar cap a l'Alt Empordà. Els participants podran escollir entre dues rutes amb dos itineraris començant a Palau Saberdera i passant pel monestir de Sant Pere de Rodes. La ruta llarga de 13 quilòmetres inclourà una visita al castell de Sant Salvador i acabarà al port de la selva, mentre la més curta, de 8 quilòmetres i mig, finalitzarà la selva de mar. Les inscripcions per l'excursió es poden fer a través d'un formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, amb un cost de 20 euros per a socis i de 23 euros per als nous socis. I això està tot. Tornem a més informació del butllet horari de les 12. Fins ara! Ràdio d'Esvern, en l'esvern, en l'esvern, en l'esvern. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Tornem a més. Uh! Uh! La por d'estar caient, amb la por d'estar perdent una nit més, sense dir-te res, la veritat. Et juro que si fos per mi sèria menys complicat, marxem demà, per no tornar. Som enrere del cabell i el pis desendreçat, crec que se'n fa avorrit quan és més anormal. Marxem demà, marxem demà. Flors on estava buit, deixem enrere el pes. Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred. Si sé que ha vist per això, ho noto a dins el pit, ho sé segur, segur que ha vist per això. De la il·lusió vivim, de la il·lusió, de la il·lusió vivim, de la il·lusió... De la il·lusió vivim, vivim, vivim, moi aussi vivim. Senzill, no hi ha motius per perdre'ns en pensat. Mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, senzill. En Next, con Yermi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas, te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Ara mateix són un quart de dotze del matí. Estem començant la segona hora de la Rambla, el programa de matins de Radio Desverna. Avui, dimarts, dia 30 d'abril, havíem de començar la roda d'entrevistes polítiques de cara a les eleccions del 12 de maig, eleccions al Parlament de Catalunya, com hem anunciat a les xarxes i també aquest dematí, a l'hora de començar el programa. Avui començàvem aquestes entrevistes amb el Partit Popular, que havia de venir en Salvador... Enric Salvadores, perdó. El que passa és que ens ha avisat que no podia venir. Una llàstima per això, teníem l'entrevista preparada i quan passen aquestes situacions, les diferents persones que han de passar per l'emissora perden, com si diguéssim, el seu espai per l'entrevista política dins d'aquesta campanya electoral. Per tant, el que farem ara a Radio Desverna és reposar una entrevista que vam fer la setmana passada amb el director de la Federació Catalana d'Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual, ja que el dia 12 de maig, aquí a Sant Just, faran una jornada escolar de l'esport unificat. Escoltem, doncs, ara aquesta entrevista. Avui parlem via telefònica amb en Manel Algezires, que és gerent de la Federació Catalana d'Esports per a les persones amb discapacitat intel·lectual, a Cel, perquè el 2 de maig, a Sant Just celebrarà la jornada escolar d'esport unificat a les instal·lacions del complex La Bonaigua, amb la participació d'una cinquantena d'alumnes de Sant Just, incluent i joves, amb discapacitat intel·lectual. Saludem el nostre convidat. Molt bon dia, Manel. Molt bon dia. A veure, parlem una mica d'aquesta jornada, no?, de l'esport unificat a Sant Just. Quants anys fa, més o menys, que es celebra? Doncs jo diria que aquesta és la segona vegada que ho fem aquí a Sant Just. Sí que és cert que una jornada similar s'ha fet per altres indrets de Catalunya, però, bueno, des d'aquí, des de Sant Just, hem cregut o curtú repetir tot l'èxit de l'anterior edició. És una jornada, per tant, que només es fa aquí a Sant Just o que també té lloc en altres municipis? No, en principi aquesta es fa únicament a Sant Just i estem esperant que altres consistoris estiguin interessats a veure-la. L'objectiu d'aquest esdeveniment, Manel, és la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit esportiu o mitjançant la pràctica esportiva? Bueno, realment es tracta d'una matinal on alumnes d'escoles ordinàries, en aquest cas a l'Institut d'Ensenyança Secundària, l'IES de Sant Just, juntament amb alumnes d'un centre d'educació especial, que serà el centre pilot esprociat Sant Just d'aquí, doncs es trobaran, compartiran un espai amb un únic objectiu, que serà sobretot afavorir la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual. Però jo sempre dic el mateix, aquí aprenem tots, aprenen els alumnes amb discapacitat i els que no la tenen i els professionals també, perquè sempre estem aprenent. Quina relació té aquesta jornada, Manel, amb els Special Olympics? De la que Sant Just em sembla que va ser el 2017, quan va ser ciutat acollidora dels Special Olympics, quin vincle hi ha? Bé, els Special Olympics no deixen de ser com la cirereta del pastís, no? O sigui, no serveix de res fer esport un dia puntual, no serveix de res anar a una cursa un dia, si no entrenes, perquè l'únic que faràs és tenir agulletes i poder lesionar-te, i nosaltres el que volem és amb els nostres alumnes d'educació especial que practiquin esport de forma continuada. Aquesta jornada el que fa és donar peu a que ells vegin que l'esport és divertit, que no pateixes, que no... Pensa que les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a estar al marge, no? És una mica com quan jo era petit, que jo era dels baixets i quan em tocava jugar bàsquet, doncs no m'escollien, no? Allò que t'escollien els equips. Les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a això, que no són tan bons, per dir-ho així, i que per tant no els s'hi agrada fer esport perquè es senten una mica com, no sé com dir-te, amb situació desfavorable. A partir d'aquí què fem? Doncs els proposem fer activitats esportives, això implica que ells poden veure del que són capaços i aquí fan com la llavor per continuar fent esport, continuar entrenant. Aleshores, aquest seria el primer punt. Després comencem a fer a la federació diferents competicions, que poden ser locals, de campionats territorials, competicions territorials, campionats de Catalunya per arribar fins als Jocs Especial Olimpícs, que com bé dius, aquí van fer un territori especial magnífic. Molt bé. Hi haurà alumnat, com hem dit, del centre pilot, que són joves entre 16 i 20 anys, també de l'Institut de Sant Jús, de segon cicle de l'ESO i del batxillerat. Ha estat iniciativa d'aquests centres participar-hi? Doncs la veritat és que sí. Vull dir, van ser aquests dos centres, com et deia a l'inici, després de l'èxit de l'any passat, van dir escolta'm, volem repetir l'experiència, vam quedar molt contents i tant des de l'IA Sant Jús com des del centre pilot van dir escolta'm, hem de tornar a fer-ho perquè la cosa va anar molt bé, guanyem molts valors, tot el que és, per exemple, saber què és l'esport. Pensa que no només treballem activitats esportives, també fem una estació, per dir-ho així, d'habits saludables, on parlem de com s'ha de menjar, de què s'ha de menjar, de si s'ha de beure aigua o no s'ha de beure aigua, de quantes hores és recomanable dormir, de si hem d'estar o no davant de les pantalles del televisor, del mòbil o de videojocs. I aquests sabits saludables van bé per tots, per tothom. I davant d'aquest èxit, les escoles van ser les iniciadores d'aquesta petició de fer una segona edició de la Jornada d'Esport Unificat. Perquè, a més del centre pilot, hi ha algun altre centre d'educació especial que potser també hi hagi participat aquí de Sant Just? O sempre ha estat el centre pilot? No, aquí en principi només ha estat el centre pilot de Sant Just. Com et deia, amb altres poblacions hi ha hagut altres entitats. A Barcelona hi ha hagut el centre FIT Montserrat, a Terrassa el Crespinell... Vull dir, hi ha diferents centres. Nosaltres a la Federació tenim 135 entitats per tot Catalunya i ens han demanat en moltes ocasions fer aquests tipus d'activitats. Sobretot també quan s'apropen uns especials, quan s'apropen uns jocs especial olímpics. Recordo ara que vam fer a Granollers a la darrera edició que escoles de la població i centres educatius de la població ens demanàvem que anéssim a fer jornades explicant una mica què és l'esport adaptat, què és l'esport que organitzem. Aquest any els especial olímpics, quan cauen? Quan es fan? No, els especial olímpics s'organitzen cada quatre anys. S'organitzen cada quatre anys. S'havien d'haver organitzat el 22, la pandèmia va fer que haurà tardéssim fins al 23. la previsió és fer-ho el 2026. I parlant una mica de la jornada que hi haurà aquí a Sant Jusal el 2 de maig, la metodologia, una mica perquè ens fem una idea de com és aquesta estoneta del matí, des del matí fins a les dues al migdia, més o menys, com és? Bé, només arriba el que es fa és obsequiar amb una samarreta perquè tots estiguem iguals, esportistes amb o sense discapacitat. Els situem, hem creat quatre estacions esportives, en aquest cas d'envol, de hóquei, de futbol i de bàsquet, i després aquesta cinquena estació que et deia d'habits saludables. Aleshores fem cinc grups. Pensa que en aquests grups hi ha part d'organitzadors que són alumnes del centre pilot, però també de l'institut, vull dir, a nivell d'organitzadors estan barrejats, i el mateix passa a nivell de participació. Pràcticament són 120 alumnes els que vindran, eh? Ostres, 120! Sí, sí, hem tingut un èxit de participació perquè la gent... No volíem deixar gent fora i al final hem crescut. Estem a prop del centenar de l'institut i uns 25 del centre pilot. Sí, sí. O sigui que som a prop de 120, doncs mira, calcules entre cinc, 24 persones a cada estació, que cada 15 minuts aproximadament aniran rotant amb una aturadeta de dos, tres minuts, per si han de prendre aigua i per tornar-se a situar, no? Tampoc pots fer allò que sigui intensiu a tope. Però bé, la idea va per aquí. Tenim un avantatge. Aquest any nosaltres sempre volem que tinguin els esportistes amb discapacitat intel·lectual entretenir els seus referents, no? Clar. I hem aconseguit, per exemple, que aquest any a l'estació de futbol tingui el Joan Capdarila, exjugador de l'Espanyol i campió del món, no? Sí. Un dels que va formar la selecció en aquell moment. O el Xarvi Crespo, que també és exjugador de bàsquet internacional de la selecció del Barça, de la Penya. I, per exemple, també tenim el capità de l'equip de hòquei, no? D'aquí de Sant Just, que també formarà part d'aquests esportistes d'elit, per dir-ho així, no? També tenim un entrenador de l'Horta, d'en Vol, vull dir, el que volem és això, a part d'un tècnic de la federació, que farà que coordinem això i el que potser fem és la sorpresa, que això no ho saben els esportistes, que potser el que fem és el Xavi posar-lo a jugar a futbol, el Xavi de bàsquet posar-lo a jugar a futbol, o el Joan posar-lo a jugar a bàsquet, i amb la qual cosa es trobaran en situació desfavorable, com es poden trobar les persones amb discapacitat. I això, a veure com reaccionen, no? Clar. Perquè, clar, demostrar les seves habilitats d'un esport que porten tota la vida entrenant és una cosa, però començar amb un altre que no han fet mai, doncs potser una mica frappant. A veure què passa. Clar, perquè la valoració que en fa la federació de la jornada anterior, pel que veig llavors, és molt positiva, no? En aquell cas no sé si va venir en Grimau també com a esportista d'elit. Sí, sí, sí, sí. Va venir el Sergi Grimau, que en aquest moment és el president d'Especial Invis Catalunya, en aquest cas ara ho fem directament des de la federació. I, bueno, sí, sí, la sessió anterior va ser un èxit d'aquí que tant l'Ajuntament com els dos centres educatius hagin demanat la repetició. Quins aprenentatges també fan, no?, si és que fan aprenentatge o inclús donen alguna, per exemple, entre cometes lliçó, no?, els alumnes que, bueno, els esportistes que tenen discapacitat intel·lectual. Bueno, jo crec que no és ben bé una competició, no? No deixa de ser una pràctica esportiva, però jo crec que el que més ensenyen les persones amb discapacitat és que el que més ensenyen les persones amb discapacitat és que l'important és jugar, és participar, no és guanyar. l'alumnat de l'IES, en aquest cas, de l'IES Sant Just, veurà que les persones amb discapacitat intel·lectual estan contentes, facin el que facin, que valoren l'esforç per sobre de l'èxit esportiu, per dir-ho així, i jo crec que això està molt bé, no?, ara que acabem de veure partits com els que vam tenir dimarts i dimecres amb aquests equips que, ostres, que patien perquè no guanyaven, però ahir, per exemple, Guardiola va dir que no podia demanar més als seus jugadors i que havia estat un bon exemple del que vol fer, no? Jo crec que les persones amb discapacitat estan demostrant això. A veure, el lema dels jocs, el lema d'Especial Invis és vull guanyar, però si no ho intento, si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent amb l'intent. Això vol dir que, com a mínim, deixa'm demostrat el que soc capaç. Si després guanyo o no guanyo, tampoc és tan important. És clar, és més secundari. Exacte. Manel, volem conèixer una mica més també la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual. Ens pots donar quatre dades, encara que siguin aproximades, de quants esportistes, per exemple, hi ha federats? Sí. Doncs la federació com a tal, anomenada com a federació, neix el 1997, però pensa que des del 1971 que l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual es comença a organitzar a Catalunya mitjançant la unió d'alguns centres, d'alguns centres de treball, d'algunes escoles que volien fer esport. Després es comparteix amb associació, que es diria Associació Catalana d'Esport i Lleure, que és per això AFEI, el cognomen aquest que tenim de FEI, perquè aquest acrònim és molt reconegut dins de l'esport i del tercer sector. Ara mateix tenim, com et deia, 135 entitats. Estem a prop de 3.600 esportistes que practiquen esport amb nosaltres, amb la federació. Estem fent 17 esports diferents, que és una bogeria. Avui mateix, per exemple, ara em trobo a punt d'arribar, bueno, estic ja a Gabà, on fem una jornada escolar d'atletisme per a escoles d'educació especial. Vull dir, anem fent competicions de forma continuada, anem fent lligues tant escolars com absolutes, anem fent Campions de Catalunya d'atletisme, com et deia, de natació, de ciclisme, d'envol, futbol, sala, bàsquet, tenis, taula, badminton i coses com més estranyes, per dir-ho així, o esports més minoritaris, millor dit, com l'esquí de fons, o l'esquí alpí, o la vela, o gimnàstica artística o gimnàstica esportiva. Manel, tots els esports es poden adaptar? Tots els esports estan adaptats? Com s'aconsegueix tenir una regulació? Perquè suposo que alguns esports han d'estar... bueno, adaptats? Sí, sí, sí. Tots els esports, o sigui, una de les coses que treballem, la Federació ha portat des del principi la filosofia d'Especie Olímpics, vam ser els creadors i els promotors del moviment Especie Olímpics aquí a Catalunya, estan adaptades segons el nivell de joc, per dir-ho d'alguna forma, el nivell esportiu de cada esportista. Per dir-ho, es posa un exemple. Si, per exemple, amb natació, ja els que més neden poden fer 100 metres de papallona o 50 esquena, doncs resulta que després es trobaran 25 metres crol o lliures els que tenen no tant nivell, però per sota d'aquests, nosaltres hi ha una prova que es diu 25 metres sense estil. Què vol dir? Que aquelles persones que no fan un estil perfecte i que, per tant, a l'hora de competir, els jutges els descalificarien, doncs poden apuntar-se a aquesta prova de forma que aquí neden el seu estil no tan perfecte i podrien nedar. Però fins i tot tenim una que és 25 metres amb aparell de flotació per aquelles esportistes que les seves dificultats no li permeten nedar sense aquest aparell de flotació. que poden estar entrenant, però no arribaran. Però com nosaltres el que pretenem és que practiquin esport de forma continuada i ells ja van a la piscina i tenen les dificultats que tenen i, per tant, poden fer la pràctica esportiva aquí, nosaltres el que fem és el mateix. Vull dir, hi ha una cursa on alumnes esportistes d'una edat similar, els dividim per edat, també per sexe, perquè si no sempre guanyarien les dones, i per nivell de prova, per la marca que fan. Aleshores, muntem la sèrie i fins i tot, si tenen moltes dificultats o estan en un nivell molt inicial d'aprenentatge, fem una prova que és 15 metres flotació, ai, perdó, caminar. En lloc d'anar a la piscina gran, els posem a la piscina d'aprenentatge i fem una cursa allà on caminen per la piscina. O sigui, nosaltres el C, deixem... O sigui, la competició ha de ser l'excusa perquè practiquin esport. El que no pot ser és que quan estiguin al centre o estiguin al club, només hi vagin a participar els que tinguin més nivell, perquè això, si no, implicaria que la resta de persones, que és un percentatge molt alt, doncs no podrien anar a la competició i, per tant, perdrien aquest gossanillo d'anar a pràctica esportiva. I això ens passa fins i tot amb esports col·lectius. Per exemple, en futbol, hi haurà equips més bons, equips més dolents, i després, pels que no tenen nivell com per jugar amb equip, creem unes proves, hi ha una competició de proves, no sé com dir-te, com si fos a la NBA que fan el triple, el mate i no sé què, nosaltres creem una bateria de proves, doncs en aquest cas, de passe, de dribbling, de control, i tenen una puntuació. I aleshores també van al seu campionat de Catalunya de futbol o al seu campionat de Catalunya de futbol, un joc amb un equip, i ells fan aquesta bateria de proves. I això amb tot i cadascun dels 17 esports que fem. Uau, Déu-n'hi-do, eh? 17 esports. Mare meva. Queden aspectes pendents encara amb el tema de la regulació de la pràctica de l'esport per persones amb discapacitat intel·lectual? Queden aspectes pendents. Nosaltres estem treballant molt el tema que siguin com un equip de... com una secció més de qualsevol grup esportiu, que això ho estem aconseguint. Doncs que, no sé com dir-te, no? Que l'Horta tingui un equip de futbol que el té, no? O a l'Europa que té un equip de futbol també, però que sigui, doncs ja a l'infantil, a l'alabí i després, el que nosaltres diem, la secció especial. I el resultat és molt bo perquè aquells equips que ho estan fent, els clubs que ho estan fent, és l'equip més... que està més content, l'equip que està més afavorit, la gent, bueno, està encantada. I això és el que estem treballant, no? Incloure les persones amb discapacitat intel·lectual dins d'un club ordinari que necessiten un professional especialitzat en esport adaptat. Nosaltres podem ajudar. Però jo crec que aquest és el camí. Aquest és el camí. Molt bé. I ja per anar acabant, també, per federar-se, les persones amb alguna discapacitat intel·lectual han de jugar en algun club, en algun equip, han de formar part d'alguna escola o entitat. Hi ha les dues opcions. Poden fer-ho a través del seu centre o del seu club, però també tenim el que qualsevol federació té, que és la llicència d'esportista independent. Aleshores, l'únic que ha de fer és dirigir-se a la federació i allà l'orientaran o li diran cap a on quin esport pot fer. El podem encaminar perquè formi part d'algun equip dels que ja hi ha, i si no, nosaltres tenim les nostres escoles esportives on poden pràcticar esport i fins i tot competir sense problemes. No cal estar dins d'un club. I alguna data curiosa, hi ha algun esportista federat que vagi o que hagi anat algun cop en alguns jocs paralímpics? Sí, sí, en tenim, en tenim. Sí, sí, en tenim, en tenim. Han anat formant part de bàsquet, han anat a l'atisme, a natació, sí, sí. Molt bé. Clar, és el que et deia, no?, de la piràmide que tenim. Sí. Doncs, hi ha una base molt àmplia d'esportistes, però després hi ha els que destaquen de forma important. Ara, el maig crec que és la selecció catalana, tant de masculina com femenina, de l'atisme, de natació, de futbol i de bàsquet, anirà als campionats d'Espanya de seleccions on esperem tenir molt d'èxit. Aquí sí que participen els bons, és Jocs Paralímpics, la filosofia és una altra. Sí. Aquí sí que vas, com qualsevol Olimpiada, qualsevol Jocs Paralímpics, vas per marques. Clar. Has d'anar amb la gent d'elit. L'avantatge és que nosaltres també treballem amb filosofia d'Espanya Olímpics i podem crear, per exemple, els nostres Jocs Especials on participarà tot el que vol. Molt bé. Doncs, Manel, moltíssimes gràcies per atendre'ns a trucar d'aquí a Ràdio d'Esvern aquesta estoneta. Desitgem que la jornada escolar de l'esport unificat el 2 de maig aquí a la Bona Aigua, Sant Just, vagi meravellosament bé, que segur que ho serà. I res, endavant, doncs, amb aquesta filosofia, no?, gràcies per donar-nos ressò a la feina que estem fent. Perfecte. Una abraçada i que vagi bé. Molt bé, gràcies. Adeu. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Escoltem ara una cançó de Lluís Tom Wilson i passem a trucar a en Rafa per fer l'espai de qualitat econòmica. iModi Schrer. iModi Schrer. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! has de dir, oi, quin rotllo que està plovent, a dir, oi, quina il·lusió està plovent. Que bé, clar, home, sí, sí, sí, ara ho valorem molt, eh? Ara ha canviat, ara ha canviat. Sí, sí, sí. Ens alegrem i tot com plou. Oi tant. Escolta'm, Rafel, parlem de temes d'economia i avui ens volies presentar l'Euríbor i l'afectació a les hipoteques durant aquest any. Exacte, és a dir, anàvem a enronar perquè sempre el que portem d'anys estava enronant en economia, s'estava descomptant que el Banc Central Europeu baixaria el tipus d'interès i l'Euríbor, que és el qual es regeix les hipoteques, apuntava, llavors va començar a apuntar que baixaria amb més força encara que el tipus d'interès que s'ha aplicat a les hipoteques. Tot això, fins al mes de març, anava més o menys en aquesta direcció des que l'Euríbor estava baixant, però de cara al futur fins que s'ha aturat. Ja no, ja... La previsió que n'hi havia de cara a l'any 2025, 2026, estem enronant el 26-26, que estigués al 2%, doncs, bueno, on deien que l'any 2025 estaria al 2%, doncs ara estem dient que no, que no serà això i que estarà encara al 3% gairebé. Ja. Què és debut, tot això? Per què? Tot això és... Però una cosa, Rafa, ens podries explicar per això? O sigui, el concepte de l'Euríbor? Sí. En realitat? O sigui, què és l'Euríbor? L'Euríbor és el que es presten entre els sèntims que es presten entre els propis bancs. Els propis bancs diuen que poden anar al Banc Central Europeu a demanar-li sèntims o entre ells mateixos es deixen sèntims d'un a l'altre. I aleshores, la referència continua sent al Banc Central Europeu o a la Reserva Federal Americana i l'Euríbor sempre està per sota del tipus d'interès que està cobrant el Banc Central Europeu. Si el Banc Central Europeu cobra un 3,76, doncs l'Euríbor òbviament està per sota. Quan? No és que n'hi hagi una gran diferència, però potser està a un 3,70, que sempre n'hi ha una quantitat inferior. Per què? Perquè d'un banc a un altre li surti rentable amb un deixar-lo i a l'altre agafar-li. És el sèntims que entre els propis bancs es deixen. I a més a més, després és els grans desfons d'inversió que juguen entre cometes contra l'Euríbor. Que fan apuestas de què baixarà o què pujarà. I aleshores, amb aquest moviment és el que manté l'Euríbor. L'Euríbor es manté sobre aquests paràmetres. Però, si el Banc Central Europeu base el tipus d'interès, l'Euríbor base. Si puja el tipus d'interès, l'Euríbor puja. Està molt lligat. Encara que n'hi hagi fluctuacions, però està molt lligat. tot aquest moviment que es genera entre la pròpia banca és el que el ciutadà de Peu que va a demanar una hipoteca es troba amb un tipus que li diuen l'Euríbor més un 1%. L'Euríbor més un 0,7%. És el preu aquest que et cobran si te la fan variable. Si tu fas una hipoteca variable. Si tu dius no, jo vi una hipoteca fixa, doncs serà el preu que estiguin dictaminant en aquell moment d'ells. Vale. Però aleshores, l'Euríbor és que el Banc Central Europeu baixa el tipus d'interès, jo te diria busca't una hipoteca a variable. Per què? Perquè la tendència és a la baixa. Si un Banc Central puja el tipus d'interès és al contrari. Fes una hipoteca a preu fixa perquè no saps fins on pujarà. Com ens ha passat ara, amb aquests dos anys que ha pujat de gairebé negatiu o a l'1%, doncs ha pujat gairebé al 4% o al 75%. I això, és clar, això traslladat amb una hipoteca i ha passat a moltes persones que potser havien passat de 500 a 800 o a 1.000. I a més, s'hi ha duplicat. Per què? Perquè el tipus d'interès s'ha multiplicat per 3. I ara estem en aquesta situació que havien començat a baixar el tipus d'Euríbor perquè el Banc Central Europeu deia que anava a baixar el tipus d'interès. Però, com el tipus d'interès va lligat amb la inflació, la inflació no baixa i l'economia està forta, doncs l'Euríbor no baixa. Per què no baixa l'Euríbor? Perquè el Banc Central Europeu ha dit o ha insinuat que no baixarà el tipus d'interès perquè el seu mandat és lluitar contra la inflació. I tot el que es preveia que podia baixar del 3,75 al 2,50 quan es diem aquest percentatge em sembla em sembla que sigui una tonteria perquè estem en donant un 40%. i llavors quan un en donant el 40% diu ui, molt. Sí, clar, però si dius de 3,75 i ara el que s'està apostant perquè sí que ho va dir el Bancet Europeu és que baixarà al 3,25. Però, clar, si baixa el 3,25 les expectatives d'hipoteques d'aquí a un any d'aquí a un any i mig que poguessin estar al 2 o al 3 se'n van a risc. És a dir, no baixarà però és pel tema inflació. El tema inflació és el que està fent que els tipus d'interès no baixin o els mantenen a aquest nivell. És clar, una hipoteca al 2,5 jo t'ho diria fes-la fixa perquè amb una inflació normal del 2% el tu d'un any a l'altre no et pujarà. Al contrari, cada any te seria més barata perquè pujaria la inflació tu estaries tenint un nivell d'ingressos superior però la teva hipoteca no pujaria. Quedaria amb aquest tipus d'interès. Es quedaria sempre per sota. Però ara no. Ara estem en aquesta situació i, clar, la pregunta què faig? Doncs una hipoteca jo t'ho diria ara jo t'ho diria agafa la variable. La variable, eh? Ara podria agafar la variable. Ara sí. Perquè en quin moment no ens podria ser favorable en un futur la variable. En el moment en el moment en el moment que el banc centre europeu es torneix a girar a l'alça sí és en aquell moment seria que t'hauries de canviar-la a fixar. Però si tu ara l'agafes a variable t'aplicaran un 4 un 4, un 4,5 o el que et quedi. 3. Val? Si l'agafes fixa serà superior. Ja. Però és que la tendència a un any i mig o dos és que aquest tipus d'interès estigui més baix. Amb la qual cosa el que tu ara estiguis pagant de més o no de més estiguis pagant alt te'l trobaries que a partir del segon any començaries a la teva hipoteca te la notaries que començaria a baixar-te fins a fins a un nivell i si el nivell és que la hipoteca els tipus d'interès estan al 2 i te fan una hipoteca al 2 2,5 jo et diria passa-la fixa en aquell moment. No esperis. Encara que baixi més és el moment d'una hipoteca el sostre l'umbral per dir alguna cosa que un ciutadal ha de tenir en compte que és un 2%. Si jo pago un 2% d'interès sempre tindré la mateixa quota al llarg de la vida de la hipoteca sempre sortirà favorable. Si dic no l'agafo variable perquè el tipus és el 3 després el 2 després l'un i mig després l'un escolta jo estic pagant i l'altre pagament però en el moment que es giri que és el que li ha passat a molta gent que el tenia variable i li ha pujat la hipoteca t'ho dic de 500 a 800 de 600 a 1.000 heu fet aquestes pujades. Ja. Tinc persones molt properes meves que els hi va passar i ja els hi vaig comentar amb el seu moment. Fes-la fes-la fixa que no la faci variable. Però és clar és la golosina que jo te faig ara aquesta hipoteca. jo et dic no el banc sempre mirarà per el seu interès perquè és una empresa. Això és així no n'hi ha mirar pel teu interès mirar pel seu interès perquè hi ha molts clients seus que els hi ha de gratificar els hi ha de donar cèntims o de pagar-li interessos i hi ha de treure un benefici. ara per ara jo t'ho diria la tendència a un any és que l'Euribor encara que només sigui un 0,50 que és el que probablement baixarà aquest any del 3,75 al 3,25 i ho faran a quanta gotes. 0,25 0,25 però bueno ja no està la teva hipoteca a un 0, que te la rebaixin perquè si està refendada a Euribor te la rebaixin a un 0,5 si tu fas una hipoteca ara al mes de maig tu parles el 30 d'abril si tu la fas al mes de maig has de tenir en compte que l'any que ve l'Euribor que estigui en el mes de sempre és un mes abans bueno dos mesos gairebé que l'Euribor que estigui en el mes de març del 2025 serà el tipus d'interès que a tu t'aplicaran i si ara estem ara estem gairebé al 4 doncs el més fàcil és que estem tipus d'Euribor el més fàcil és que estem al 3 d'aquí un any doncs si la hipoteca tu te la fan ara variable i estàs pagant un 5 després et baixaràs a un 4 i això què és? això és un 20% un punt és un 20% sí, sí uau no és que me l'han baseat del 5 al 4 no això és un 20% sí, sí vol dir que això és el que s'ha de tenir en compte tu el que has de mirar és la hipoteca que necessitis el préstec que necessitis tinguis capacitat per poder-lo tornar i el banc ja t'ha de calcular-lo és molt fàcil la suma dels teus ingressos el que és un préstec o és una hipoteca no poden superar el 35% aquesta xifra et queda clar que és el que t'aplicarà el banc és un ventall que va entrar al 30 i al 40% és el que el banc aplica tu guanyes 2.000 doncs el banc com o molt et donarà un préstec o una hipoteca de 800 no et donarà més o et donarà en funció d'on estiguis treballant i com estiguis treballant i com siguin els teus ingressos però el top el top i màxim seran aquesta quantitat si tu compres una vivenda i sol dos persones doncs serà la suma de tots dos i serà llavors el 30 el 35 el compte de la suma de tots dos també tenen en compte l'edat que tens la feina que tens va tota una sèrie de condicionants però principalment el que el que tu pots dir aquí si algú te demana a la ràdio escolti què va dir aquell l'economia aquell que han raonat tant en tant 30% 30% eh el que ens diu el Rafa 30 és entre el 30 és entre el 30 i el 40 però 30 és el que te donaran i el 40 és el tope el tope el tope màxim més del 40 no passaran perquè el banc d'Espanya no ens hi deixa passar per garantir els sèntims que ells tenen allà depositats per altres persones per garantir que en qualsevol moment puguin tornar aquests sentits que t'estan deixant a tu i Rafa a l'hora amb el tema de les hipoteques sobretot què aconselles tu a l'hora de demanar o sigui de demanar una mica d'informació no o de bueno doncs això de demanar consell a l'hora d'agafar-ne d'un tipus o d'un altre com ens podem informar no per no tenir una resposta esbiaixada o tenir una resposta més aviat objectiva que no hi hagin interessos de per mig aquí podem preguntar és que mira és que si tu vas a qualsevol banc ells te diran les condicions que ells tenen les que ells tenen si jo he de fer una hipoteca el millor és que n'éss com a mínim amb un parell de bancs o tres perquè cadascú te donarà la millor condició sempre te la donarà on tu estigues ingressant la teva nòmina perquè ja et coneixen i aleshores aquell serà el que el que et mirarà perquè el que voldrà és que et quedis com a client seu això com a empresa voldrà que tu et quedis però ell t'aplicarà les seves condicions com a banc com a entitat com a empresa no et dirà el que sigui ell favorable en tot cas et dirà mira al final et dirà si ho vols fixar és això i si el vols variable és aquest altre però clar no t'estaran raonant com jo t'estigués explicant ara quines són les possibilitats de moviment que té l'euríbor a l'alça o a la base això no t'explicarà no t'explicarà perquè probablement el que t'estigui dient no ho sabrà perquè a ell li han dit escolta el producte que tu has de vendre és aquest el producte que tu has d'oferir és aquest aleshores no és perquè no ho vulgui o és que sigui tendenciós o el vulgui enganyar no, no t'ho vol enganyar és que la informació que ell té és aquesta clar, clar com pots fer jo diria a una persona i escolta ves a internet i busca l'euríbor tendències d'euríbor ja està només en euríbor tendències d'euríbor et sortirà un munt d'informació i la informació que t'estigui sortint com no serà com no vindrà donada per un banc sinó que si hi ha informació que t'estarà apareixent de fons o de qualsevol de molts llocs o d'entitats tu et faràs una referència però te la tindràs que fer tu i decidir tu mateix cap a on vols anar-hi per això et dic si la tendència a la llarga és baixar i pot dir interès jo et dic ja fes-la i llavors és variable perquè t'anirà baixant si la tendència s'atura i comença a pujar ves al banc i diga-li escolta vull canviar-la sempre i quan l'umbral el total estigui sobre el 2 2,5 jo per mi una hipoteca el 2 el 2,5 l'agafaria sempre abans d'agafar euríbor l'1% i pagaràs més? sí perquè sé que estaré pagant durant dos o tres anys estaré pagant però és que després tornarà a pujar i quan torni a pujar m'agafaré i llavors estaré 4 o 5 anys pagant però clar les pujades sí les pujades ara ha sigut molt forta aquesta pujada l'1 al 4 és molt forta i és el que ha passat amb altres persones que s'han vist s'han vist agobiades normal perquè no poden fer-se càrrec de la hipoteca i diuen ostres tu diràs t'han pujat no, és que del 4 al 5 no, és que això representa que t'acabo de pujar un 25% un 25% t'acabo de pujar i això què és? si estava pagant 500 un 25% me'n vaig a 700 eh? uau sí, sí és això és fort és fort, Lúria però el que tu has dit com ho puc clar, clar no, no ves al banc i que et diguin què és el que ells tenen perquè hi ha diferències ja, ja i segona busca informació del tipus sobre què estarà refrendat està refrendat sobre Euríbor busca informació sobre Euríbor a llarg termini i aleshores trobaràs tu mateix veuràs cap a on va i és el que tu has de decidir i al final tu ets el que depèn de la decisió total m'estimo més ara faig això bueno al final la decisió la pren cada persona quan vas a comprar un cotxe t'ensenyen molts cotxes sí, sí, sí i aquí qui es cull al final és l'últim sí, sí, sí la decisió és el que com jo dic és el que apreta el botó o el que posa la firma sí, sí totalment totalment això recau sobre al final qui decideix l'últim moment sí, sí però el camí seria seria aquest primer un banc i després busco informació sobre és que està refrenat això està refrenat sobre Euríbor busco informació sobre Euríbor i que vegi cap a on va perquè ells t'ho estan t'està dient això és una informació que com és mundial no és que digui l'Euríbor en Espanya no, no, no l'Euríbor és en tota Europa és en tota Europa és a dir el tipus d'interès és igual el cobraran aquí en Alemanya aquí que França que Itàlia que clar l'Euríbor és el índice de referència en Europa en Europa si estàs en Estats Units aplicaran el de la FED m'entens? si estàs al Japó és el del FED és igual i cadascú t'aplicarà un de referència hi havia uns anys que la gent feia hipoteca però la feia amb divises i la feia contra contra el gen japonès durant uns anys perquè el gen estava pujant doncs anava molt bé però quan el gen va baixar doncs tu al contrari que per tu anava malament és clar són riscos que jo no no recomano mai deixa prou problemes tens per contractar una hipoteca a 20 a 25 o a 30 com a més a més refrenjar-la amb una divisa que no és ni de la teva zona home si estigues ni sèria i la fa referència al dòlar o la fa referència a l'euro doncs t'ho diria molt bé però al contrari no ho facis si estàs amb una moneda forta no te'n vagis amb una altra moneda que encara que sigui forta no depèn de tu ni del que valori ni del que facis molt bé doncs escolta'm Rafa ho deixem en aquest punt ha estat molt interessant realment jo crec que molta gent i part de l'audiència que ens estigui escoltant també ell haurà servit i res a la propera sessió seguim amb més economia si et sembla estupendo doncs vinga ja ens veurem moltes gràcies Rafa que vagi bé vinga igualment adeu adeu bon dia adeu a la propera sessió a la propera sessió a la propera sessió a la propera sessió a la propera sessió a la propera sessió a la propera sessió Fins demà! Fins demà! Fins demà!