#221 - Entrevista amb Lluc Tost, candidat de la CUP a les eleccions catalanes

Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Estem a la segona hora de la Rambla, el magazine matinal de Ràdio d'Esvern, ara mateix passant 13 minuts de les 11 del matí. Seguim amb la roda d'entrevistes polítiques per les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya aquí a l'emisora de Santjust. Durant els dies de campanya electoral estan passant per Ràdio d'Esvern els diferents partits amb representació al Parlament de Menja Més Escons. Les entrevistes, per cert, també les podeu seguir per la pàgina web, radiodesvern.com. Seguint aquest ordre, avui tenim la candidatura d'Unitat Popular a la CUP i parlem amb Lluc Tost, que és el número 3 a la llista de la CUP de Santjust. Hola, molt bon dia, Lluc. Hola, bon dia a tothom, un plaer estar aquí. Parlem de la convocatòria electoral que ha agafat la CUP en ple procés de refundació, tot aquest nom que es coneix com a procés de garbí, després dels resultats que va haver-hi a les eleccions de l'any passat a les municipals i també a les estatals. Com encara la CUP, aquests cúmissis del 12 de maig, és un propòsit ambiciós i no es poden superar els nou escons actuals que hi ha al Parlament? Bé, com has dit, és cert que la convocatòria de l'acció va agafar en el millor moment perquè veníem de dos presos electorals on havíem vist que les motivacions de la ciutadania no anaven massa en consonància. Però bé, en aquest sentit s'ha de dir que la CUP sempre ha tingut uns pilars molt tens, que serien el feminisme, l'ecologia, l'ecologisme, el socialisme i l'independentisme, que són quatre pilars que en cap cas es qüestionen amb el procés de garbí. Per tant, pel que fa a plantejament i a projecte de país, això no es veu influït. És més un tema de funcionament intern i de com treballem com a partit, no tant quin posicionament polític tenim. I pel que fas al tema dels escons i les previsions, bé, jo crec que estem en un moment de crisi, tant una crisi tan social com existencial d'una població i en moments de crisi la població tendeix a ser més conservadora. I això és un fet que hauria de ser el tot el contrari, quan estaríem en polítiques més transformadores, en voluntats més solidàries i no és així, llavors, aquest context ens és poc favorable. No obstant, pel que diuen les enquestes, sembla ser que tampoc farem uns més resultats. Les enquestes consultades, més o menys consultant alguns mitjans o alguns altres, alguns us donen entre cinc i vuit escons, ara en teniu nou, per tant, bé, caldrà veure al final, perquè l'enquesta definitiva és la del dia de les eleccions. Moltes vegades, Lluc, religa la CUP a un paper de comoditat en l'oposició. És així? És a dir, la CUP prefereix fer política i desplegar, com si diguéssim el seu programa, fent pressió als partits del govern? Bé, jo crec que això no és cert. Això és un mantra que fan servir la resta de partits polítics per desacreditar una mica l'aposta política de la CUP, però en el fons, la CUP mai ha negat la voluntat d'estar al govern, sempre i quan, estar al govern sigui per aplicar polítiques transformadores. Si estar al govern no ha de servir per remesca i per part actual, model actual i les dinàmiques actuals, doncs per això estem a l'oposició, perquè el que en cap cas la CUP vol són cadires i els ous que s'enderiven i les posicions de poder que també s'enderiven. Per tant, si estem al govern és per poder aplicar polítiques transformadores. Si no ha de ser així, doncs no ens hi trobaran. I en aquest sentit, estem veient també com els partits d'esquerres en lloc de buscar la sintonia entre la pròpia esquerra i perfilar un país cap a aquesta direcció, el que fa ser el contrari, és abraçar els postulats de la dreta i de la patronal. En aquest sentit, ens costa trobar socis de govern que apostin fermament pel que apostem nosaltres. Creus que potser la CUP li és més útil estar a l'oposició ara mateix? Sempre serà més útil estar al govern i poder aplicar mesures des del govern de l'oposició, l'únic que pots fer és fiscalitzar les polítiques que fan des del govern. Sempre és més útil estar al govern, però insisteixo, l'important no és estar-hi on estar-hi, sinó estar-hi per què. Hi ha una motivació darrere, uns objectius darrere que justifiquin la nostra presència, perquè estar-hi per estar-hi, com he dit, no formen part de la nostra idiosyncrasia. Parlant una mica també dels resultats de la CUP aquí a Sant Just, en els últims comissaris que van ser del Parlament de Catalunya les dates del 2017 i del 2021, un 5,16% i un 6,73% de Sant Justencs i Sant Justenques respectivament van votar a la CUP. En el Batllobregat i a la resta de Catalunya, en aquests comissaris també del Parlament, els resultats van ser similars. Creus que Sant Just és un municipi on el missatge i la manera de fer política de la CUP està arribant a més gent? Jo crec que podríem trobar com les dues besants. Per un costat, tota la part més residencial de Sant Just, que és un lloc on el discurs de la CUP és difícil que cali, perquè viuen realitats molt diferents a les que proposem d'estar a la CUP, però pel que fa al que vindria a ser el municipi, sobretot a aquella gent que fa vida al municipi, crec que el discurs de la CUP és un discurs que cala. I més en el cas de Sant Just, i si ara s'entra només en la política local, que és un poble sense ànima, que és un poble merament residencial i que és cap on l'estan dibuixant el Partit Socialista i els seus socis de govern, doncs la CUP, jo crec que amb el clau Sant Just, que hem sabut postular-nos com l'alternativa real d'esquerres. És aquell partit que molesta el govern i que proposa coses diferents al govern. Una política de fer que la CUP no estava acostumada al Partit Socialista, i ho demostra el fet que, per exemple, l'altre dia l'alcalde va venir aquí a l'entrevista fa un parell de setmanes, i va ser graciós perquè a vegades tenia el seu temps lliure, de Setmana Santa, a buscar dades sobre el municipi on havia governat la CUP. També s'ha de dir que les dades estaven una mica esviaixades perquè situava pobles com Berga, Ripollet o Cerdanyola, tots ells amb un preu mitjà del lloguer molt inferior al que tenim a Sant Just. Per tant, inclús en el cas de Berga, que era el que s'hi va posar més, el preu mitjà del lloguer Berga està per sota del preu mitjà dels pisos de protecció oficial aquí a Sant Just. Per tant, el que no s'ha de fer és, tampoc, part de l'atac als contrincants dimetides, o a dir, dades mitjertes. I en aquest sentit, això s'ha posturat com l'alternativa al PSC, el model de poble que ells propugnen, l'alternativa a l'esquerra, òbviament, perquè allà per la dreta n'hi ha de sobres. I això, si parles, per exemple, del perfil de votants, jo crec que no es radicaria tant en un votant, en el cas de Sant Just, en un votant jove, sinó en un votant que fa vida al poble. I hi ha en aquell gruix dels pocs milers de persones, si és que arriba, que sempre diem que són els que viuen a Sant Just i participen a les entitats i el dia d'allà al poble. Jo crec que allà es trobaria el ninxol actual de votants de la CUP. Molt bé. I heu confiat al primer lloc de la candidatura a la tarragonina Laia Estrada, que és la persona qui ha abandonat la lluita dels copaires contra el maco projecte del Hard Rock, sobretot, que va ser una mica l'escull que va fer caure els pressupostos del govern. Què suposa aquest projecte per la CUP? Estem parlant del projecte del Hard Rock. Ja ens ha d'entrar en propostes més concretes que té el partit, potser en el programa electoral. Catalunya té més vies per créixer econòmicament? S'ha d'apostar per projectes com el Hard Rock? Bé, la posició de la CUP respecte al Hard Rock ha sigut sempre clara i hem ofert no a la construcció d'aquest macro casino, el casino més gran d'Europa, i que, en el fons, des del nostre punt de vista només hi trobem pegues. Pegues des de la promoció de la ludopatia, especialment entre els jugues, i més tenint en compte les dades que actualment ja situen els problemes d'addicció com un dels principals del jovent. Després, la precarització dels jocs de feina que van associats a aquests tipus de negocis o de complexos turístics. A l'hora que les dades situen que el turisme és el perfil de persona que passa per Catalunya que més consum d'aigua té per càpita. Per tant, promoure, seguir promovent el turisme des d'un punt de vista ecològic no té cap raó de ser, i des d'un punt de vista social i econòmic tampoc. I ho lliguo amb el que deies de la generació, si Catalunya té altres punts de generació de riquesa o de créixer econòmicament. El que està clar és que no podem anar cap a un model de país que es depengui exclusivament del turisme. No volem ser un parc d'atraccions d'Europa aquí que la nostra riquesa depengui de l'arribada de turistes. El que hem de fer és generar riquesa pròpia. Que aquesta riquesa pugui apostar pel sector primari i apostar per una indústria, una indústria que estigui això sí, on els sectors estratègics estiguin això sí en mans de l'administració pública, que estiguin nacionalitzats. Jo visc amb una certa perplexitat de com pot ser que partits suposadament d'esquerres, la retòrica d'esquerres, després de la pràctica com si fos Esquerra o PSC, podríem dir que de partits l'arruxistes, amb una retòrica molt d'esquerres, però amb unes polítiques que abracen el liberalisme, com pot ser que aquests partits suposadament d'esquerres fomentin la riquesa de Catalunya en l'arribada de diners estrangers. Això ens fa completament els claus de la resta de països. Si és aquest el model que es ponen, allà no ens hi trobarem per forma de govern. Nosaltres volem, a Catalunya, que tendeixi a que la generació de riquesa s'hagi de sustentir pels seus propis recursos. Suposo que llavors aquest també és una mica el model econòmic que proposeu des de la CUP, no? Bé, sí, pel que fa a generació de riquesa aniré cap aquí. Si el model econòmic ho entenem, cap a la recaptació d'impostos, nosaltres creiem que qui més té més ha de pagar i no ens hem de complexar de dir aquesta afirmació per poder enfadar els rics. Els rics són una minoria. Per tant, en el cas per aquí treballem per les minories o per les majories. En la nostra cas, ho tenim ben clar. Nosaltres anem amb benefici de les majories. Per tant, qui més té més paga, perquè és l'única forma de garantir la igualtat entre persones. Per tant, l'impost de successions s'ha d'augmentar i mantenir, en cap cas s'ha de rebaixar, el mateix amb l'IVI i altres impostos que graven la riquesa de les persones. Llavors, tot aquest augment d'ingressos és important per castigar-lo a serveis públics de qualitat, a l'educació i sanitat especialment perquè estan toquets de mort, amb foment de l'habitatge, amb una renda bàsica universal que garanteixi la subsistència de totes les persones del territori en aquest tipus de... No només és on dirigim el diner, sinó també donen els obtenits. I donen els obtenits, està molt clar, de gravar la riquesa de certes persones. Per tant, aquests àmbits que ens has dit serien les prioritats que hi ha d'haver en aquestes polítiques econòmiques. Evidentment, evidentment. Canviant de tema, Lluc, un altre que està damunt la taula i que és actualitat, la gestió de la saquera, l'emergència climàtica. Endena les coses tal i com s'han fet fins ara, sobretot pel tema de la gestió, no? Les coses, com la majoria de vegades quan hi ha contextos com aquest, es fan tard i malament. Fa anys que els científics adverteixen i advertien que aquesta situació vindria i que anirà pitjor. O si més no, és més imprevisible en el futur. Els models predictius cada cop són més i la certa menys. Per tant, en aquest sentit, sabent això, fa anys que s'hauria d'haver començat a fer una política en clau ecologista d'una mateixa, depèn dels nostres propis recursos. En aquest cas, no recursos econòmics, sinó de recursos naturals. I no depèn de si ara de segon haurà de venir un vaixell i que al final no, perquè posarem una desol·linitzadora, que el preu que permet la Covid d'aigua serà molt més car que el que ens costaria si haguéssim apostat el dia per altres models. Ens trobem també que el govern ara resulta que aprova que si els establiments turístics, les seves piscines, les obren al públic, són requerits refugis climàtics, això en el fons el que està fent és supeditar-se a les restriccions, a les restriccions, a les exigències del lobby turístic. Nosaltres, com a ciutadans, tenim el consum d'aigua limitat, però vostè, si omple la piscina i deixa entrar gent de fora de l'hotel o del càmping o on sigui, doncs vostè pot omplir-la per satisfer els turistes. El que dèiem, una mica, és que s'ha de saber posar també en un context de crisi a qui afavorim. I ens trobem que, al final, l'últim esglaó de les prioritats són els catalans de classe treballadora o de classe mitja, si ho extenem. I en aquest sentit, altres coses, per exemple, com el govern, ja ha passat el marron, i aquí en trencaré una llança a favor de l'Ajuntament de Sant Just, ja ha passat el marron als ajuntaments, perquè ells persegueixin i fiscalitzin el consum d'aigua, quan això hauria de ser una gestió clarament en clau nacional, en clau de la Generalitat, perquè, tant per recursos com per accés a aquestes dades, és molt més fàcil i molt més coherent que ho faci la Generalitat. Però no, ja ha passat el marron als ajuntaments, s'expulsen responsabilitats, i aquí teniu el vostre problema. Vull dir, en aquest sentit, en un context, i a tot això li sumem que ara dilluns va ploure i sembla que la sequera s'ha acabat per alguns, quan tots els experts, insisteixo, jo em remeto al que diuen els experts, perquè saben més que qualsevol de nosaltres, diuen que una flor no fa estiu i que, compte, no podem baixar la guardia i que això avui estem aquí, però demà podem un altre cop tornar a estar... Passant l'estiu podem tornar a estar un altre com un com estàvem. Per tant, coses pitjors s'han fet, però hi ha hagut molt marge de millorar. Lluc, fa anys hi havia milers de persones mobilitzades, però tal i com han anat avançant les coses, avui en dia hi ha una mena de desengany amb la classe política. La Laia Estrada, candidata de la CUP, diu que per posar a fre aquesta desafacció cal reconnectar amb la gent a través de polítiques concretes. Llavors, segons la CUP, en quins àmbits caldria posar-se a treballar? Una mica de forma urgent i amb prioritats a Catalunya. Quines són aquestes propostes de la CUP per al projecte polític català? Bé, s'ha de dir que... Certament d'acord amb el que deia la companya Laia. És normal la desafacció de la gent cap a la política quan constantment el que sentim és vendre fum per part dels polítics. I quan arriba campanya tothom és el millor partit, el que té propostes més transformadores i quan arriba al poder van passant els anys i veus que les coses no canvien, només canvia el maquillatge. Respecte al que faríem, jo remarcaria quatre coses que jo considero urgents per a un costat del tema d'educació. L'educació està en una situació deplorable, i així ho diuen els informes PISA, així ho diu el retorcess del català a les aules. Per tant, en aquest sentit, és important una llei d'educació a Catalunya, destinària al 6% del PIB de Catalunya, que és simplement estar d'acord amb la mitjana de la Unió Europea, així com acabar amb la segregació. Per altra banda, en segon pilar, com a urgent, diria el català. El català es troba en la pitjor situació des que es tenen registres, amb un espacial de valla d'andús del català, aquestes últimes dècades, per tant cal posar-s'hi, però ja. De cert terme, el que més afecta als joves com jo, el tema dels habitatges, és l'accés a l'habitatge. Tenim a Catalunya uns 400.000 habitatges buits, dels quals 35.000 són de grans tenidors. El que hem de fer, primer, és expropiar aquests 35.000 habitatges. Aquests 35.000 habitatges, recordem, el 2012 es van rescatar amb diners públics, per tant, ens pertanyen. Hem d'anar a ploricar els bancs i les grans empreses per tornar-los. Aquests habitatges ens pertoquen i s'han de posar en el parc d'habitatge públic. Per últim, remarcaria el tema de l'ecologisme, el que dèiem, l'emergència climàtica, la sequera. Serien així, a grossa moda, quatre temes que crec que són bastant captals i cal posar-hi front des d'això. En els discursos de les primeres jornades de campanya electoral, la CUP reivindica com a favor electoral l'assoliment de drets per a la ciutadania. De quins drets estem parlant? El que passa és que ens trobem en una situació en què sembla que els drets estiguin convertits en privilegis. Nosaltres ens resignem a acceptar que els nostres drets són privilegis. Per exemple, tenim drets a viure lliurement. Drets a viure sense violències masclistes, sense violències homòfobes, sense racisme, sense feixisme, sense cap mena de discriminació. Tenim dret a viure tal qual som i a poder expressar-nos tal com som. El dret a l'habitatge. No hi ha res que generi més inseguretat en una família que no sabés si la setmana que ve, el mes que ve o l'any que ve podran seguir vivint en aquell habitatge o en qualsevol altre. Quan parlem de drets, parlem de viure plenament en català, la llengua pròpia dels països catalans. Quan parlem de drets, parlem de l'existència de tothom. I quan parlem d'existència de tothom vol dir que tothom pugui esdevenir persona i pugui construir una vida. Per tant, és captar la renda bàsica universal que doni un mínim per subsistir a totes les persones. Llavors, en aquest context en què la política està virem cada cop més cap a la dreta, per tant, és important remarcar que això són drets i no són privilegis. Per tant, nosaltres no ens resignem a plorar i a donar gràcies per tenir aquestes coses, sinó ho reivindiquem com un dret universal i per a tots els catalans. Lluc, passant ara també a la manera de funcionar de la CUP, la Laia Estrada, en una entrevista al món.cat, deia que estan molt de temps a les institucions per perdre la perspectiva política. Amb aquest sistema que teniu la CUP de limitació de mandat de cada vuit anys, és a dir dues legislatures, aquesta barrera es supera? Creieu que el tema de la perspectiva política està més encaminada a poder renovar cada dues legislatures? Beneficia això el projecte polític de la CUP? Jo no miraria en aquests termes. El que miraria és que davant la política que plantegen uns on el que venen són persones i no projectes polítics, nosaltres el que venem és un projecte polític. I un projecte polític no es basa en qui la persona que està al capdavant, sinó en el conjunt de persones que estan a base col·laborant en el projecte i en el conjunt de persones que hi mostren suport. Però en aquest sentit, nosaltres creiem fermament que la limitació de les legislatures serveix perquè el projecte polític no es desdibuixi i no es basa en persones o personatats concretes. I veiem constantment que en altres partits, teòricament tot són els mateixos transformadors o no, perquè això és un patró que es reprodueix tant a la dreta com a l'esquerra. Són partits on les persones un cop acaben la seva part de figura política al capdavant, és a dir, amb més projecció pública, de cop se'n van a un consell d'administració de l'Endesa. I després tenim la moral tranquil·la quan anem a dormir és que el nostre partit polític, la nostra posta política, això no passa. Quan una persona acaba de la legislatura i deixa de ser polític, aquesta persona se'n torna al seu lloc de feina si amb sou no l'han fet fora pel fet de militar un milita. Llavors, en aquest sentit, nosaltres seguim creient en aquesta posta i és més, recordaré, hi ha una part del sou dels diputats de la CUP que se'n va al partit per patrocinar o per finançar causes. No oblidem això, que el sou dels diputats de la CUP a part està limitat pel que fa al salari interprofesional. Lluc, segons les enquestes i amb aquesta pregunta tanquem l'entrevista, la majoria independentista penja d'un fil. En tot cas, el candidat independentista que té ara més intenció del vot és en Carles Puigdemont. Lluc, tu veus possible una entesa entre Junts i la CUP? En quins partits es podria entendre la CUP? Bé, com he dit abans quan parlàvem del tema de centre o govern, jo crec que la pregunta no és amb qui sinó per fer què. Què anem a fer? Si l'objectiu és construir un país on es promogui l'alliberament social i nacional, allà ens hi trobaran. Si l'únic pacte, jo que sé amb el que suposat que és amb Junts, l'únic que ens motiva a estar junts és l'alliberament nacional, allà no ens hi trobaran perquè el projecte de la CUP és un projecte bilateral on les socials i les nacionals van de la mà. Per tant, allà no ens hi trobaran. I si preguntes en pactes més genèrics, davant d'algunes insinuacions que s'han fet, nosaltres no pactem amb l'extrema dreta, ni la catalana ni l'espanyola, perquè en el fons són dues cares d'una mateixa moneda. Per tant, nosaltres on no ens hi trobaran de ben segur Molt bé, Lluc, hem de deixar aquí l'entrevista. Moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon. I res més, que acabis de passar bon divendres i també un bon cap de setmana. Moltes gràcies, bon cap de setmana. Adéu.