#224 - Entrevista amb Ariadna Urroz de Junts per Catalunya a Ràdio d'Esberna

Estem a segona hora de la Rambla, el magasí imaginal de ràdio d'Esberna. Ara passen 14 minuts de les 11 del matí i seguim amb la roda d'entrevistes polítiques per les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya aquí a l'emissora de Sant Just. Durant els dies de campanya electoral estan passant per la ràdio els diferents partits amb representació al Parlament i les entrevistes, per cert, es poden recuperar després al podcast de la web de radiodesbern.com. Seguint l'ordre dels vots que va haver-hi als partits a les eleccions del Parlament el 2021, avui toca parlar amb Junts per Catalunya. Tenim el telèfon a l'Ariadna Urróz, que és la número 19 a la llista de Junts més Puigdemont per Catalunya, que més és veïna Sant Justenca i també la secretària general de la JNC. Bon dia, Ariadna. Bon dia, Núria. Moltes gràcies. A veure, comencem. Parlem d'eleccions. Puigdemont està fent campanya electoral per les eleccions del Parlament del 12 de maig des de la Catalunya Nord per la impossibilitat de tornar abans que s'aprovi l'amnistia. La pregunta és, i si no està aprovada l'amnistia abans de la investidura, està en joc, per exemple, la detenció de Puigdemont? Crec que el president Puigdemont ho ha explicat moltes vegades i crec que és clar que ell tornarà sí o sí amb aquest debat d'investidura, és així com s'ha compromès, independentment de que en aquell moment la llei d'amnistia pròpiament estigui en vigor. Per tant, ell és plenament conscient del que pot comportar el fet de la seu retorn, i, evidentment, ho farà perquè així s'ha compromès i és un home de paraula. Per tant, estarem tots a l'espectativa i, evidentment, esperem que justament amb aquesta llei d'amnistia que està ja pràcticament a punt d'aprovar-se, no suposi justament la seva detenció, perquè hauria de ser absolutament el contrari. La situació d'en Carles Puigdemont de no poder tornar a Catalunya i, per exemple, no poder estar present als debats electorals, això és un fet que allunyi l'electorat? Juga amb desavantatge, en aquest sentit, Carles Puigdemont, respecte als altres candidats? Jo crec que, tot i que el president Puigdemont no hagi pogut parlar ell pròpiament en els debats, hem estat representats per la millor persona possible, que és el número 3, que és el conseller Rull, i, per tant, jo crec que la veu de Junts per Catalunya, la veu de la candidatura de Puigdemont per Catalunya s'ha escoltat mítidament i hem pogut també desplegar aquest programa electoral que portem, tot i que no hagi sigut per veu del pròpi president Puigdemont. Tot i així, tot i que estigui fent campanya des de l'exili, des de la Catalunya Nord, el que és evident és que tots els actes que hem fet, i que hem fet com a partit, no és que hagi hagut una bona acollida per part de la població, sinó que ha sigut desbordant durant aquests 15 dies de campanya, i, justament, aquest divendres, que fins i tot inicialment l'acte de campanya final està previst per Barcelona, també el farem a la Catalunya Nord, una mica aquest, demanant aquest esforç últim, tal i com ho portem fent aquests 15 dies perquè entenem que, justament, la gent, al revés, si vol que. I, per tant, ho farem, aquest últim acte a la Catalunya Nord. Molt bé. Quins valors representa el vostre líder? Perquè la candidatura de Junts en aquestes eleccions s'ha volgut personalitzar molt en la figura de Carles Puigdemont. És a dir, què creieu que transmet, no? La gent, no sé si va en consonància amb el bon lideratge que defenseu des de Junts per Catalunya, que cal a Catalunya per canviar, com dieu, de rum? Justament és el que comentaves, Núria. És a dir, Catalunya crec que, per molts, estem en una cruïlla, hem tocat fons en molts àmbits, no? I la nostra candidatura, el que defensa és aquest bon govern, aquest lideratge, aquest fet que Catalunya necessita fer-se respectar. En aquest sentit, tot això ho encarna també la figura de president Puigdemont, que ha estat a l'exili durant aquests sis anys, intentant defensar també la figura de la Generalitat, i no només ell com a persona, sinó el que representa ell, no? Per tant, creiem que aquestes eleccions també van d'això, van de moltes coses. Tenim una candidatura transversal i amb un programa de govern solvent, i jo crec que també s'ha mostrat, i, evidentment, al final, no, tot això ho podrem fer perquè tenim el millor lideratge possible que és el del president Puigdemont, i, per tant, és inevitable, i així cal fer-ho, de posar-lo un valor, justament per això, perquè ens hi juguem molt més que unes eleccions, sinó també ens hi juguem el retorn del president. Per tant, per això, justament, és important. Fem referència, doncs. Ara hi ha alguns dels timers del programa electoral de Junts. Una de les principals preocupacions, i aquí entro també perquè com a secretària de general de la JNC, ho sabràs prou bé, és l'accés a l'habitatge, sobretot pels joves. Com des de Junts per Catalunya voleu afrontar aquesta necessitat? Justament ho has dit, Nora, jo crec que és el tema cabdal, sobretot, que afecta a la joventut. És a dir, tenim una taxa d'emancipació juvenil a Catalunya que és superior als 30 anys i és absolutament cabdal poder-ho revertir. En aquest sentit, des de Junts per Catalunya portem, en aquest programa de govern que comentava, unes propostes que són molt solvent i sobretot també molt enfocades a les persones joves. En aquest sentit, és evident que tenim uns dels preus a l'habitatge perquè tenim una manca d'oferta que és alarmant. Llavors, intentem actuar contra això. Evidentment, cal seguir construint parc públic d'habitatges i cal també que aquest parc públic d'habitatges reservi un 25% del lloc social destinat a persones joves. Això és imprescindible. Però, a més a més, creiem des de Junts per Catalunya que una opció també important és que l'administració ens ajudi en aquests joves a l'accés a l'habitatge també de compra. I què vol dir amb això? Quan els joves tenim o volem accedir al primer habitatge, el problema no és pagar mensualment una hipoteca que vindria a ser el mateix preu que pagar un lloguer. Això ho podem assumir. El problema que tenim, principalment, és que amb els baixos sos no podem fer front a la gran entrada que se'n requereix a l'inici. És per això que una de les propostes que tenim en el programa és que justament l'administració ens pugui ajudar, ens pugui avalar, per fer aquest crèdit per tal que els joves puguem accedir a aquesta entrada en els habitatges de compra, que això ens ajudarà molt també a revertir aquest repte d'emancipació que tenim. I, a més a més, cal també, a través de bonificacions fiscals, ajudar en aquests joves que lloguen com que compren. Com sabeu, hi ha ajudes fins que joves creixen el primer habitatge fins als 32 anys. Creiem que amb la precarició que tenim ara cal ampliar-ho fins als 35. A la vegada, també, sabeu que si llogues un habitatge, el primer habitatge també es grava. També augmentem l'edat fins als 35. Intentem també posar ajudes a nivell fiscal perquè sigui possible aquesta emancipació. El 5 de maig, Ariadna, precisament la JNC va anar a Argelés a l'acte jove amb el president Puigdemont. Per què és la candidatura? Perquè va ser un dels aspectes que va sortir també en aquell acte. Per què és la candidatura de Junts per Catalunya la que millor pot treballar pels joves? Quines polítiques en són necessàries perquè això sigui possible? Crec que des de la basada de la joventut tenim molts reptes. El principal, que és el que comentàvem, és el de l'habitatge, és el de l'emancipació, sense cap mena de dubte. I amb les supostes urbans que portem no les trobareu en altres programes electorals. Però a més a més, que és el que comentàvem també en aquest acte que vam fer a la Catalunya Nord, la candidatura Junts per Catalunya forma també part de persones extraordinàries, amb un talent extraordinari. No només que s'incorporen en aquesta candidatura, sinó que ja venen formant part també d'aquesta última legislatura. Jo crec que també en polítiques de joventut, i és important fer esment a la diputada que hem tingut, que és la Judith Toronjo, que també havia estat en el meu lloc, diguéssim, com a exsecretària general de la JNC, que som els que en el Parlament hem liderat totes les polítiques de joventut. I amb això vull dir la llei de foment de l'associacióisme liderat per nosaltres, el monogràfic de joventut liderat per nosaltres. La proposta joves, això en matèria d'habitatge, és una proposta que també la Judith va portar al Parlament i es va aprovar. Quan parlem no només de què volem fer, sinó d'aquesta feina feta que hem fet en matèria de joventut, nosaltres podem presentar unes credencials extraordinàries, que són les que seguirem treballant per als joves del país en aquesta legislatura que vingui. Vinga, anem a altres punts destacats del programa, Ariadna. És el tema de poder viure plenament en català. És possible en una societat tan diversa com la catalana viure plenament en català? Com es reverteix el descens de l'ús social del català? La resposta a la primera pregunta és que sí que ho hem de poder fer i, per tant, al revés, que ens hem de voler que això sigui possible. És evident que això passa primer per les escoles, per brindar aquest català com a llengua vehicular des de l'educació més bàsica, també passant per la universitat, com va fer la consellera Gis amb aquest programa de reforç al català a les de les universitàries. Passa també per mitjans de comunicació, en fer que els programes també i que els joves tinguin referents en català, perquè, al final, això és com tal, i més en amunt de la digitalització, que avui en dia pots accedir a tot el tipus de contingut, que els inputs que arribin als joves puguin ser també en català i que tinguin aquests referents, és a dir, cal que canviem a punt de mirar. Cal, també, que amb les persones no vingudes de Catalunya el català sigui l'eina de cohesió social que tant necessitem, perquè si Catalunya és terra d'acollida, també la llengua que ha de poder acollir tota la gent és el català. Per tant, des de la contractació pública que faci l'administració, passant per les escoles, passant pels treballadors públics, tot ha de ser en català. I aquí és on hem de voler que, necessàriament, en aquesta legislatura, sabem que és cap dalt, que això ho durem a terme. Estem parlant també d'escoles, Ariadna. Van sortir fa uns mesos els resultats a Pisa, a Catalunya. Els resultats van ser bastant nefastos, per dir-ho així. Quin model d'ensenyament proposa Junts per Catalunya? Gairebé estem en un punt que hauríem de refondre el sistema català. És a dir, és evident que tot i tenir més mestres de la història, també tenim els pitjors resultats a Pisa de la història. I el mateix amb les proves de competències bàsiques. Per tant, és evident que Catalunya no s'ho pot permetre, perquè durant molts anys hem liderat i ara, justament, estem a la cua, gairebé diria de l'estat espanyol, però dels països de la Unió Europea. I cal justament apostar des de l'educació per poder construir el país que volem i recuperar aquesta ascensió social que finalera l'educació en el nostre país. Per tant, el model d'escola, evidentment, cal, per exemple, amb propostes concretes, cal retornar a la sisena hora en els centres d'alta complexitat que ara no tenim, perquè, justament, cal aquest arrelament i cal ajudar en aquests contextos, creiem que la sisena hora és important, cal universalitzar l'etapa dels zeros tres anys de manera progressiva, cal posar el centre de les polítiques educatives als mestres i donar més autonomia al centre, i no regula tant, perquè cada centre pugui fer aquelles polítiques que cregui que són fortes més en el seu entorn. Per tant, posem el focus aquí i no tant en propaganda. Anem ara també a tema d'infraestructures. Com s'ha d'ampliar l'aeroport de Barcelona? S'ha d'ampliar? Justament, el tema de l'aeroport, abans de poder parlar de qualsevol tipus d'ampliació, primer hauríem de parlar de quin és el sistema aeroportuari que volem a Catalunya. Està clar que si des de Catalunya no podem decidir sobre l'aeroport del Prat, el de Girona o el de Reus, no té cap mena de sentit que entrem en un joc de si hem d'ampliar o no hem d'ampliar. Primer decidim quin model volem per Catalunya, puguem decidir nosaltres les rutes que s'han de fer i que no es decidixi dins de Madrid, que és el que està passant. I, a més a més, abans de parlar de qualsevol ampliació, ahir encara hi deu les compensacions que seguim de fer en l'última. Per tant, el que no pot ser és que estiguem parlant d'una ampliació que trepitgi el medi ambient, el canvi climàtic, quan no s'han compensat les últimes. Per tant, no comencem la casa per la taulada. Primer decidim quin és el model que volem, que nosaltres ho tenim molt clar, quin és el model que passi perquè la gestió es accedeixi aquí, a Catalunya, i a partir d'aquí parlem amb tothom i veiem com ho podem fer avançar, perquè és absolutament imprescindible que, evidentment, l'aeroport de Barcelona depengui i estigui a l'altre dalt el que necessita l'economia catalana i el que necessita a sota de Catalunya. I pel que fa al macroprojecte del Hard Rock, perquè també, clar, és un tema a cap dalt, que tots els partits s'hi han de mullar, i com ho volen desenvolupar i si ho volen fer i com. En aquest sentit, jo crec que el conseller Rull ahir en el debat de TV3 també va explicar-ho bé. És a dir, cal que apostem pel progrés econòmic sense obviar, en cap cas, justament la sostenibilitat del canvi climàtic que sabem que ens afecta. Per tant, és un projecte que el territori vol, és un projecte que el territori reivindica i que genera consens. Ara bé, mirem de quina manera ho hem de fer, perquè això en cap cas pot suposar, com dèiem abans, donar per descomptat que cal prioritzar això abans que el medi ambient o que sigui la sostenibilitat en moment d'estar aquí era com el que patim. Per tant, mirem, treballem per un projecte que sigui sostenible i a partir d'aquí, quan tinguem el projecte tancat, que jo crec que justament això no està ni tancat a hores d'ara, ho parlem. Ariadna, ens deies que, amb el tema de l'Europort, seria interessant poder-ho fer, la gestió des d'aquí, des de Catalunya. Passa una mica el mateix amb els impostos, hauríem de tenir als catalans la gestió del 100% dels nostres impostos, se n'haurien de suprimir alguns? Rotundament, sí, que cal que la gestió la fem des de Catalunya, que és el mateix que contestaria en tots els àmbits. Al final, cal que des de Catalunya podem gestionar els impostos que recaptem i la manera que els gastem amb aquests 22.000 milions d'euros que se'n van a Madrid i que no tornen cada any és evidentment que és un greu joc que fa que no podem gastar-los o destinar-los a l'estat del benestar de Catalunya i això és una realitat i ho hem de poder dir, perquè per cada euro que està pressupostat de pressupost espanyol perquè s'estini Catalunya, se'n destina un 36%, que és el que de menys es destina Catalunya és el que de més es destina la Comunitat Autònoma de Madrid. És evident que és un model que no es pot sostenir i que no es pot sostenir justament per al benestar de Catalunya. És per això que nosaltres, com bé deies, Catalunya, estem adent d'assumir una taxa impositiva molt alta per uns diners que se'n van i que no reverteixen en l'estat del benestar d'aquí. Per tant, és evident que el que necessitem és que els diners no marxin i que no puguem reduir la fiscalitat que paguem els catalans a Catalunya. A part que, evidentment, hi ha la LOCA, la Llei d'Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, que també fa anys que s'havia de revisar i que anem amb deu anys de retard. Per tant, posem-nos-hi. Acabar amb el dèficit fiscal seria una condició per als pressupostos generals de l'estat? Sí, sí, el president Puigdemont també ho ha manifestat i els vots de Madrid són absolutament determinants i el que no podem fer és no utilitzar-los justament per revertir aquesta situació que, com deia en dades, és absolutament perjudicial per Catalunya. Sobre el greu problema de la saquera, malgrat que ara ja no estem en fase d'emergència, sí que ho estem en fase d'excepcionalitat, el candidat de Junts en algun moment va acusar el govern d'Aragonès per la falta de previsió. Junts per Catalunya fa autocrítica sobre la gestió de la saquera? Justament d'aquesta saquera, que ara, com bé comentaves, ja no estem en una fase... o que podem rebaixar una mica les mesures, que jo espero de veritat que estigui perquè els números així ho avalen i no perquè hi hagi eleccions aquest diumenge. Hem de ser responsables tots, per quedar-se. Aquesta saquera que estem travessant al país aquests darrers mesos i anys és absolutament determinant i és la primera preocupació que afecta a la població de Catalunya. És evident que cal abordar-ho. La situació quan nosaltres, després del tripartit, quan vam assumir la Generalitat amb l'ACAS sabíem que hi havia un dèficit de 1.400 milions d'euros, que aquest dèficit s'ha hagut d'aixugar en els darrers anys i teníem aquí un saldo positiu de 500 milions d'euros per invertir a l'ACA i que justament això és el que s'hauria de fer. En aquest sentit, des del Junts per Catalunya creiem absolutament imprescindible que es despleguin els instruments que, mentre veurem el decret de saquera, quedem impulsats nosaltres des del Parlament. És absolutament també cap dalt que des de Catalunya puguem decidir sobre l'aigua dels rius i això vol dir poder insidir a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre perquè justament l'aigua de Catalunya s'ha de poder decidir des de Catalunya i, evidentment, cal impulsar aquestes destaladores que, entre discutir-se d'aquí la paga, si Madrid, si el Govern de la Generalitat, seguim aquí amb retard. Això és el que no ens podem permetre entre tots. Un dels eixos, també, en el debat d'aquestes eleccions catalanes és la irrupció dels partits d'extrema dreta. Junts, més Puigdemont per Catalunya, és, per motius evidents, lluny de l'extrema dreta que representa Vox, però si els resultats electorals, així, ho encareixin, acceptaríeu el suport d'Aliança Catalana per fer putxa amb un president? Rotundament no. Ara mateix, les enquestes, el CIS, precisament va publicar-ne una, l'última, em sembla, el dilluns, i situa, bueno, dona ajuns entre uns 30 i 34 escons a les eleccions del 12 de maig, per tant, la segona força més votada després del PSC. Ara en teniu 31. Quines perspectives teniu? Quin resultat espireu a tenir el 12 de maig? I amb quin estaríeu satisfets? El que és evident és que les enquestes, primer, cal posar-les en moltes cometes, perquè, justament, són enquestes. Per tant, el que està clar és que també hi ha un pall d'enquestes, hi ha hagut enquestes durant aquestes setmanes absolutament distarts. També ens va passar a Barcelona, quan cap enquesta donava guanyador en Trias, en Xavier Trias, i finalment així va ser, per tant. Nosaltres el que demanem és que, justament, les enquestes cada vegada ens donen millors resultats, cada vegada ens acostem més, o gairebé hi ha un impacte tècnic entre els socialistes i Junts per Catalunya, i, per tant, el que demanem és que ningú es quedi a casa, perquè el millor possible és que cap vot es quedi a casa, i que es voti per Junts per Catalunya, sense que anem a la complexa, per intentar tenir les mans més lliures possibles per poder fer govern. No ve a depènre'ls resources, sinó, com també hem dit des del partit rotundes vegades, la nostra aliança és amb Esquerra Republicana, i és el que voldríem, és els primers que trucarem per poder fer govern, però, sobretot, primer passa per intentar treure el millor resultat en aquestes eleccions. És molt important dir indecisos, no? El missatge, per tant, que els doneu des de Junts per Catalunya seria que anessin a votar, que ningú es quedi a casa. Exacte, aquests tres dies que queden de campanya i fins arribar a diumenge, el que és important és anar un a un, votar a vot, perquè és quan ens juguem tot, després del dia 13 de maig ja no és moment de parlamentacions. No, per tant, anem a fer vot útil, anem a agrupar també tot l'independentisme amb altres partits o forces que es presenten també per primera vegada, no llancem el vot, fem un seny i votem el president. I ara el missatge és aquest. I Ariadna, ens has dit que amb Esquerra Republicana sí que estaríeu disposats a fer un pacte, però si no hi hagués una suma independentista, Junts per Catalunya seria partidària de deixar governar No. Nosaltres ni pactarem amb el Partit Socialista i això és evident i també ho han dit en aquesta campanya. Nosaltres prendrem aquestes eleccions per guanyar-les i la nostra voluntat serà ser govern, per tant. A veure què passa aquest diumenge a les urnes, que estem convençuts que ens anirà bé i a partir de dilluns veiem quines aliances podem construir justament per apostar pel programa de govern que tenim, que és l'independència de Catalunya i recuperar així aquesta unitat que teníem el 2017. Ducto molt que els socialistes vulguin apreçar aquest discurs, però també hem vist a tot amb el govern de l'estat espanyol. També veiem que no l'han mixtia i ha acabat sent una realitat. Aquí podem donar cops de timor als que vulguis, però a nosaltres és molt clar quin és el programa de govern que tenim i per què ens presentem en aquestes eleccions. I ja l'última pregunta, i precisament amb el tema de la independència, Ariadna, que acabes de mencionar, Puigdemont planeja un marc jurídic per seguir amb el procés de la independència de Catalunya? Seria un marc jurídic diferent del 2017? El que ens cal, primer, abans de tot, és poder retaixir el que deia la unitat. És una cosa que sí que són responsables tot d'haver-la perdut des del 2017 fins al dia d'avui. Perquè és evident que qualsevol marc jurídic que puguem preparar, primer cal que tota la societat catalana estigui una altra vegada unida i determinar que aquest és l'objectiu que entre tots volem assolir. Primer passa per justament tornar a retaixir aquesta unitat que acabem de construir, que sabem que ho podem fer. I a partir d'aquí, entre tots, com també en vam fer l'1 d'octubre, queixem quina és la millor manera de poder-ho fer, tenint en compte, evidentment, tots els aprenentatges que crec que per descomptat hem après des de l'1 d'octubre i tot el que hem pogut avançar. Ariadna Urroz, número 19 de Junts més Puigdemont per Catalunya. Moltíssimes gràcies per agafar-nos la trucada aquí a Ràdio d'Esvern. Que vagi tot molt bé i molta sort també a les eleccions. Moltíssimes gràcies, Núria. Una abraçada, que vagi bé. Una abraçada, adeu. Escolta's la Rambla, la vida sant justenca a través de les zones.