#225 - Entrevista amb Jordi Albert Caballero d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre les eleccions i les seves propostes

Mare, escolta, està viu d'esglaç. Estem a segona hora de la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esvern, i passen 12 minuts de les 11 del matí. Seguim amb la roda d'entrevistes polítiques per les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya aquí a l'emissora de Sant Just. Durant els dies de campanya electoral l'estan passant per la ràdio als diferents partits, amb representació al Parlament. Les entrevistes les podeu seguir també per al canal de YouTube de ràdio d'Esvern i es poden recuperar també al podcast de la web. Seguint amb l'ordre de representació, avui tenim Esquerra Republicana de Catalunya i parlem amb Jordi Albert Caballero, que és el número 11 en la llista d'Esquerra per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 12 de maig. I fins ara també, diputat, bé, el saludem. Vinga, bon dia, Jordi. Bon dia, què tal? Bé, molt bé. Vinga, les enquestes en general indiquen una certa davallada d'Esquerra. A les del 2021 vau treure 33 escons al Parlament i en l'última enquesta del CEO pronostica que sereu la tercera força més votada després del PSC i Junts. Entre 22 i 26 escons, això és el que diuen les enquestes. La pregunta és, Aragonès seguirà com a líder a l'oposició si Esquerra no es manté al govern després d'aquest 12 de maig? Bé, l'única enquesta que és vàlida és la del diumenge, el 12 de maig. I per tant, nosaltres sempre diem el mateix. I jo, que soc profe, sempre dic que el 12 de maig serà el dia que ens entregaran les notes. I, per tant, quan sapiguem les notes, aleshores ja es veurà quines decisions es prenen. En qualsevol cas, fins al 12 de maig estem fent feina i continuem treballant. Les enquestes, lògicament, sempre cercen buscar una tendència i també marcar una línia. Però hem vist en darreres eleccions, no només a Catalunya, sinó també, per exemple, a Euskadi, on hi ha hagut enquestes que marcaven una tendència molt favorable a alguns partits i que després no s'han acabat de confirmar. Per tant, crec que hi ha un 40% d'indecisos. Això indica que aquest percentatge és molt alt i que, per tant, poden variar molt les coses. I nosaltres, en aquest percentatge, en aquest 40%, hi tenim no només confiança, sinó que, a més, sabem que, si van a votar, votarien Esquerra Republicana, molts d'ells. I, per tant, estem treballant durant aquests dies incansablement per mobilitzar tothom perquè cal que vagin a votar i ens donin suport per continuar fent feina republicana des de la bona genitat. Esquerra situa en una posició decisiva a l'hora d'articular possibles futures aliances. La vostra preferència és pactar amb les forces independentistes, amb les progressistes, veus, Esquerra fent tripartit amb comuns i el PSC? Aquesta pregunta no ens l'havíem fet mai, eh? Està molt ben tirada, lògicament. No, no, Esquerra el que vol és la presidència generalitat i, per tant, crec que això s'ha de plantejar a la resta de formacions polítiques. Nosaltres som un partit d'esquerres i que som un partit independentista, és evident. I, per tant, des d'aquests paràmetres, nosaltres posem damunt de la taula les nostres propostes. I, a partir d'aquí, hi haurà negociació i acord, si es cau, sempre i quan es compleixin les premises que nosaltres marquem. I, per tant, lluitem per la presidència de la Generalitat i, per tant, hauran de ser els altres, també, que es posicionin si la seva preferència és pactar amb Esquerra Republicana o no fer-ho. I, per tant, des d'aquest punt de vista, junts ha de decidir, també, si vol pactar amb Esquerra Republicana o vol acceptar els vots a l'extrema dreta, o el PSC també hauria de decidir si s'apunta en la línia que nosaltres portem defensant durant tot aquest temps en la línia del finançament singular i també del referèndum, o prefereix alinear-se com està fent durant la campanya aquest espanyolisme més ranci que està, a més, visualitzant d'una forma molt clara a través de mitjans en castellà, a través de l'ús de la llengua i també de les propostes conservadores que estan posant damunt de la taula i de reversió de molts avenços que hem aconseguit durant aquest govern republicà, sobretot en aquests dos darrers anys que hem pogut governar en solitari. Hi ha algunes condicions que posi Esquerra per aquests pactes postelectorals, algunes línies vermelles? Més que línies vermelles, jo crec que al final ens presentem amb un programa electoral i, per tant, el que nosaltres posem sempre damunt de la taula és aquest programa, igual que cada partit polític, en el moment en què entra una negociació, doncs ha de defensar allò que proposa. I nosaltres estem sent molt clars, amb el català no s'hi juga i, per tant, per nosaltres el català ha de ser un dels pals de paller del futur govern de la Generalitat i per això proposem crear-ne una conselleria, però també respecte als pilars bàsics de la nostra societat, de la societat que volem, com són els drets socials, l'educació i la salut, i per tant el que volem és que continuïn sent els pilars essencials. De fet, ho hem demostrat en aquests pressupostos, en els darrers pressupostos, les tres grans àrees han incrementat més d'un 30% des del 2021. Per tant, per Esquerra Republicana ho tenim claríssim, hem de seguir per aquesta línia i, d'altra banda, si ja parlem en clau estatal, hem de consolidar altres pas de rodalies en aquest primer any, hem d'aconseguir el finançament singular, cosa que ella diu que és injust que Catalunya tingui un finançament singular, el que és injust són els 22.000 milions de dèficit que tenim en aquest país i, per tant, el que hem de fer és incorporar mesures compensatòries per anar reduint aquest dèficit. Per tant, això el PSC ho ha de tenir molt clar i, d'altra banda, també ha de tenir molt clar que nosaltres som un partit que busca la independència del país, que vol una república pels catalans i les catalanes i, per tant, hem de passar per aquest referèndum acordat i crec que està tot molt clar. A partir d'aquí, cadascú també farà els seus balanços i analitzarà la situació. Anem a indagar una mica més en aquestes propostes que has plantejat ara de forma més general sobre el programa d'Esquerra per a les eleccions. Els records assolit amb Esquerra i Junts a l'última investidura de Sánchez han tornat a posar, com has dit, la reforma del finançament autonòmic a dins de l'agenda política. Després de ser aparcat, primer per la crisi i també per tot el tema del procés, el finançament s'ha perfilat com un dels debats clau també en aquesta campanya. I si ens pots explicar, Jordi, aquest concepte que has anomenat del finançament singular de Catalunya, què és exactament el que es refereix? Doncs bé, es refereix senzillament que actualment el finançament del qual rebem aquestes transferències per part de l'Estat, a partir de les aportacions que hem fet i que es va petar en el seu moment el PSOE amb mas i donant enlleida amb un acord amb Zapatero i que es va eliminar aquest principi d'ordinalitat que nosaltres reclamem, que és tant aportem doncs tant hauríem de rebre en base al nivell d'aportació que fem en aquest ordre entre els diferents territoris de l'Estat, des de l'any 2014 que no s'ha tocat. És a dir, nosaltres tenim un dèficit que anem acumulant any rere any respecte a les nostres aportacions i la manca de retorn. Si nosaltres volem invertir en els serveis públics del nostre país, que és el que estem fent i el que hem demostrat durant aquest temps, necessitem encara més finançament. Quan diem que volem arribar al 6% del PIB en educació, necessitem aquest finançament. Quan diem que volem arribar entre el 7 i el 9% del PIB en salut, necessitem aquest finançament. I quan diem que volem arribar al 25% del PIB per invertir en indústria, per tant, per millorar els llocs de treball de la classe treballadora del nostre país, necessitem aquest finançament. Per tant, necessitem que a Catalunya tinguem un finançament singular. Per què singular? Perquè, si no, no ens posarem d'acord respecte a les balances de l'Estat. Nosaltres el que reclamem és un tracte just. Per què? Perquè venim de molt enrere. Perquè tenim un dèficit molt més marcat que d'altres territoris de l'Estat. Per tant, cal una solució específica per a Catalunya. I aquest és el finançament singular mentre anem avançant cap a la república. Quina és la proposta d'esquerres sobre el model d'Estat que ha de tenir Catalunya? La senyora Pere Aragonès ha dit que pensa en el referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Com ha de ser aquest referèndum? Aquest referèndum ha de ser... Tactat... Sí, jo crec que aquí no som gens sospitosos. Hem treballat sempre per un referèndum acordat i hem utilitzat totes les eines que tenim al nostre abast, incluint tota la mobilització que hem tingut al llarg del temps. Aquí és clau que aquest referèndum sigui acordat, perquè en el marc europeu també hi hauria aquest reconeixement tàcid. Si nosaltres realment volem la independència del nostre país, hem d'activar aquelles vies que ens permetin el reconeixement més ràpid i que ens permetin a la població de Catalunya decidir sobre el nostre futur i tenir la garantia que la nostra decisió es tindrà en compte per tots els organismes europeus, per l'Estat. Per tant, la millor manera és blindar-ho i acordar-ho. Com podem tenir aquest referèndum, quan el podem tenir, en quines condicions el resultat serà vàlid i en quines seran les preguntes o la pregunta que hem de fer? A partir d'aquí, calendari d'aplicació, i el referèndum, si el resultat és que volem la independència i que Catalunya es posiciona per una república en el nostre territori, què és el calendari d'aplicació que hem de fer a partir d'ara? L'Estat haurà de prendre decisions, perquè hi ha uns actius i uns passius que ens hem de negociar i per tant això no es pot dilar tant el temps. I d'altra banda, Europa també haurà de prendre decisions en el sentit que aquest procés haurà estat plenament democràtic i com a tal, un procés plenament democràtic ha de tenir plena acceptació i per tant les institucions europees hauran també de donar suport a la decisió que es prengui en aquest referèndum. Per fer tot això cal diàleg i cal negociació, perquè això no cau del cel. Igual que hem aconseguit l'amnistia, igual que hem aconseguit la reforma del Codi Penal i per tant eliminar el delicte de sedició, això es fa treballant, no fent grans eslògans ni fent grans proclames. Això es fa treballant i també assumint contradiccions i això és el que ha anat fent Esquerra Republicana per continuar avançant en aquest camí. Perquè si fem grans eslògans i grans proclames, al final ens quedem sempre al mateix lloc. I nosaltres no hem vingut per quedar-nos sempre al mateix lloc, hem vingut per anar avançant i per anar acostant-nos al nostre objectiu, que és assolir la República. Passem ara a infraestructures, perquè has mencionat el traspàs de rodalies, també hi ha el tema de l'ampliació de l'Europort i el Hard Rock. Sí, traspàs de rodalies era una de les altres coses que fins i tot li ja deia que mai passarien, doncs bé, ja ha passat i per tant volem que en aquest primer any de legislatura aquest traspàs quedi plenament formalitzat i per tant, rodalies... Efectiu, no?, una mica? Totalment, sí, sí, és a dir, ara mateix hi ha aquest acord polític i ja s'estan començant a crear els diferents espais per traspassar aquesta competència, que lògicament ha de ser de forma endreçada, donant plena garantia als treballadors i les treballadores, assegurant també quin és l'ens que creem a Catalunya per tal que aquest traspàs el puguem assumir i puguem gestionar la xarxa ferroviària de rodalies del país i també amb una planificació que ens permeti ampliar aquesta xarxa i canviar-la en el sentit que és una xarxa molt radial i que nosaltres volem implementar equitativament en el territori. Per tant, cal un pla d'inversions, un pla d'inversions que ha d'acompanyar també amb aquest traspàs. Per tant, no només és un traspàs a nivell de governança, sinó que és un traspàs també acompanyat d'aquests recursos econòmics necessaris per invertir tot allò que el Partit Socialista no ha volgut invertir a les xarxes rodalies del país i que, per tant, nosaltres al final hem apostat per aquest traspàs per fer-ho nosaltres, ja que ells no ho volen fer. Respecte a l'aeroport, l'aeroport és... Nosaltres hem... Devem ser els units que realment hem presentat una proposta ben trebada respecte a l'aeroport, però el que és una evidència, i això ho reconeix tothom, és que el 2 d'agost del 2021 hi havia un acord, un acord entre Junts i el PSOE per fer complir la proposta de N respecte a l'aeroport del Parat, una proposta que trinxava el nostre territori i que trinxava la nostra comarca. I els únics que ho hem aconseguit aturar ha estat Esquerra Republicana, perquè els comuns també formen part del govern de l'Estat i els comuns es queixaven molt però no van avançar per bloquejar la proposta de N. Nosaltres sí que ho vam fer des de la presidència de Generalitat i ho vam poder fer perquè teníem la presidència de Generalitat. Per tant, no només ens hem quedat amb que hem aconseguit frenar l'ampliació de l'aeroport i, per tant, depèn de com vagin les eleccions el 12 de maig, aquesta ampliació podria ser una realitat i, per tant, trinxar-nos el territori al Bajoragat, sinó que, a més, hem fet una proposta, una proposta perquè a N no té raó, a N, que té una mirada economicista sobre la gestió de l'aeroport del Parat, a N, que el 49% del seu capital és capital privat i, per tant, el que busca són els guanys econòmics, ha fet una proposta com si a l'aeroport del Prat ja no tingués capacitat per assumir més vols, per assumir més volum. No, això és mentida. L'aeroport del Prat no està al màxim de la seva capacitat. L'únic que cal és una millor gestió. Una millor gestió. Per exemple, en la nostra proposta, aprofitar tota la xarxa aeroportuària que tenim en el nostre país, interconnectar-la adequadament i, per tant, que aquests vols, que són de l'Eucòsica actualment, tenen un protagonisme excessiu a l'aeroport del Prat, puguin desplaçar-se cap a altres... A Reus, a Girona... A Reus, a Girona, també al Guaire, el Guaire sí que ja forma part de la xarxa catalana, però que es puguin desplaçar i, per tant, capilaritzar per la resta del territori i que, per tant, alliberarem aquest espai necessari també per potenciar els vols intercontinentals i, per tant, que Catalunya estigui connectada al món. Bé, doncs això es pot fer, però AENA no ho farà. Per tant, el que nosaltres demanem, perquè al final és la clau de tot plegat, el que nosaltres demanem és la governança a aeroport del Prat i que, per tant, les decisions no les prengui AENA, sinó que les prengui el Govern de Generalitat, les puguem prendre nosaltres. I, per tant, el que nosaltres reclamem és que totes les decisions que tenen a veure amb l'aeroport del Prat, les prenguem des de Catalunya i des de la proximitat i amb els agents socials i econòmics i també les entitats que defensen el territori, i també, lògicament, amb els veïns, per tal de prendre les millors decisions perquè l'aeroport del Prat sigui un aeroport del segle XXI. Del segle XXI. I això no es fa amb ciment, sinó que es fa amb una bona gestió, amb una bona governança. Vinga, anem a més qüestions. La crisi del 2008 i la pandèmia han marcat punts àlgids en l'indicador dels drets socials, però, malgrat certa recuperació, no s'acaba d'aconseguir reduir en un marc d'augment de les desigualtats, del cost de la vida i de l'empitjorament de l'accés a l'habitatge. Parlem de l'habitatge perquè és una de les grans preocupacions, també, entre el col·lectiu jove. Quina és la política que promoveu des d'Esquerra? Doncs ho hem anat demostrant i, de fet, ara, fa pocs dies hem tingut una nova mostra, una nova mostra més de l'obstinació que hem tingut des del Departament de Territori, d'on es despleguen les polítiques d'habitatge per defensar el dret a l'habitatge dels catalans i les catalanes, davant la manca d'acció per part de l'Estat. Nosaltres hem desplegat diversos decrets, a part del de regul·lar els juguers, i també ara, darrerament, hem desplegat un decret per limitar el lloguer temporal i, per tant, l'adquisició d'aquest lloguer temporal per a pisos turístics, i, per tant, delimitant que es faci la busca que se n'està fent i que està provocant processos de gentrificació, que està provocant, també, un gran malestar entre les comunitats de veïns i està alterant, també, la vida quotidiana en els barris. Per tant, des d'Esquerra Republicana, el que hem impulsat ha estat posar en el centre l'accés a l'habitatge. I l'accés universal a l'habitatge. Per tant, que has de limitar, no pot estar el lloguer tant alt com està, per tant, l'hem de reduir, apliquem les zones tensionades, i, per tant, en aquestes zones tensionades hem de reduir el lloguer, i això ho està fent la Generalitat de Catalunya, i, per altra banda, evitar l'especulació amb l'habitatge, i, d'aquesta manera, hem aprovat el decret sobre pisos turístics que el que busca és, precisament, evitar aquest marc especulatiu tan accentuat que implica destinar l'habitatge a pisos turístics quan tenim gent que està vivint al carrer. Per tant, aquesta és l'acció de govern. Ara bé, ens quedem aquí, no? Hem de seguir recorrent. No tenim les competències en habitatge plenes, i, per tant, des d'aquest punt de vista, nosaltres reclamem, també, aquest traspàs competencial, però des d'aquest punt de vista, nosaltres, també, el que estem posant damunt de la taula són mesures que, tot i no tenir les competències, podem impulsar i podem liderar, no? I, per tant, des del govern s'ha d'estar treballant aquesta línia. Programa electoral. Nosaltres portem... De fet, ja estaven incorporats al pressupost del 2024, que els comuns es van negar a aprovar, però hi havia mil milions d'euros destinats a l'habitatge. Mil milions d'euros destinats a polítiques per l'habitatge, per millorar-ne l'accessibilitat. I, després, la construcció o remodelació no cal que sigui obra nova ni molt menys, sinó 10.000 habitatges que hem de tenir a disposició de preu assequible per la població del nostre país. I molts d'ells, la gran majoria, ubicats a les dues grans àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona. Però són 10.000 habitatges, que, insisteixo, no han de ser de nova construcció, també reformats o aprofitant el sol disponible, perquè el que tampoc podem pretendre i el que no volem, de cap manera, és d'esquerra republicana, és anar afegint cada vegada més ciment en zones que no estan habilitades com a clau urbanística. Per tant, no ampliar aquestes zones, per tant, preservar els espais agrícoles i els espais verds, i, en canvi, invertir en la rehabilitació de l'habitatge, omplir aquells pisos que estiguin buits i construir en aquells espais ja de trama urbana on hi hagi solars disponibles. I pensem sempre que tot això ha d'anar lligat amb una bona planificació urbanística, i això és competència local, una bona planificació urbanística que ha de permetre que tots aquests espais també han d'anar acompanyats d'equipaments per donar servei pública a la demanda de població. I, per tant, necessitem equipaments per a educació, necessitem equipaments sanitaris, necessitem biblioteques, necessitem tots aquests espais comunitaris per reforçar també aquesta mirada comunitària. Dos models que potser també cal repensar, models públics, tant la sanitat com l'educació, perquè, realment, estan bastant tocats. Per exemple, en el de l'educació, malgrat haver-hi més docents que mai, els alumnes surten a molt baix nivell, i jo suposo que això, com a professor, no que has dit que ets, no sé si ho estàs pelpant o pots dir-nos, Jordi, quina és la fórmula per a Esquerra per repensar també aquests àmbits? Nosaltres, en l'àmbit d'educació, focalitzant aquí, hem pres diverses decisions que, si no arribem a estar nosaltres en el govern, no s'haguessin pres. La primera d'elles ha estat incrementar les dotacions a professionals i diversificar aquests professionals. És a dir, necessitem professionals en l'àmbit de l'educació, molts més efectius i, per tant, focalitzar molt més en l'aprenentatge de l'alumne en base a les necessitats d'aquell alumne i, per tant, tenir una dedicació molt més exhaustiva sobre el seu propi desenvolupament de l'aprenentatge. I, d'altra banda, a més de la inversió en professionals, hem millorat les condicions laborals i salarials dels docents del país. Hem revertit les retallades fa quatre dies, tot i no tenir pressupostos, però vam donar compliment a un acord que es va negociar amb comissions obreres i UGT, es va negociar amb tots, però el van signar aquests dos sindicats, que van ajudar que continuem avançant per continuar millorant aquestes condicions laborals. Diguem-ne que Esquerra ha aconseguit allò que cap dels altres partits havia fet abans, que era retornar al 2012. Imagineu-vos si estàvem malament en l'àmbit de l'educació en aquest país, que hem hagut de retornar a les condicions laborals i salàries que hi havia el 2012 perquè les retallades encara no s'havien revertit. Doncs ara ho hem fet. I, per tant, a partir d'ara ja podem començar a plantejar les millores també per potenciar i per fer molt més atractiva també la professió de l'educència. I, per tant, poder captar tot aquest talent que ara mateix potser se'n va cap a altres sectors, cap a altres àmbits. I, a més, focalitzant molt i posant al centre l'alumne. Prenent sempre decisions que ens ajudin a millorar aquests resultats que els resultats pisos no són fruit d'un dia per l'altre. Els resultats pisos són fruit de tota una herència. I, per tant, donar-li la volta. Això vol dir que hem de començar a treballar o ja hem començat a treballar per donar-li la volta i segurament no es veurà en el proper any ni d'aquí dos anys, sinó que es veurà en una evolució futura. Amb professionals, més recursos als centres, millors equipaments, i, per tant, que els equipaments estiguin adequats perquè cobreixin les necessitats no només dels professionals, sinó també dels alumnes, i teixir xarxa comunitària. Crec que això és molt important, teixir xarxa comunitària per combatre, per exemple, l'absentisme escolar i que, per tant, ens ajudi també aquesta xarxa comunitària a reforçar la idea de l'educació com a eix principal del nostre aprenentatge i com a eix principal del nostre desenvolupament com a persones. I, per tant, això no és només àmbit de l'escola, sinó que també és àmbit de tot l'entorn dels alumnes i, per tant, de la seva pròpia comunitat i el seu desplegament social. I, finalment, també la qüestió de la salut mental. A nosaltres també ens preocupa tot l'àmbit de la salut mental en els centres educatius, també la salut mental dels professionals i també davant de la pressió i l'efecte burnout que poden patir, sobretot també derivat a partir de la pandèmia, però també respecte als alumnes i aquestes relacions que estableixen els alumnes entre uns i els altres. Per tant, des d'aquest punt de vista, hem de reforçar moltes àrees, no només en l'aprenentatge, sinó també des del punt de vista emocional i també des del punt de vista de les pròpies infraestructures. I, de fet, hi ha hagut més inversió que mai en infraestructures en aquest país en els dos darrers anys i, de fet, hem dotat de més de 25.000 professionals al sistema. I, a més, dotant-los amb diversos perfils, perquè també volem una educació inclusiva al nostre país. Igual que volem una societat inclusiva, volem un mercat de treball inclusiu. Per fer-ho necessitem els perfils adequats per fer-ho i caldrà prendre més decisions en el futur, com és, per exemple, el paper de les llevadores en els centres i com podem fer que les llevadores puguin formar part, també, de les plantilles pròpies dels centres i no siguin un servei que actualment s'està dotant en partides específiques o potenciar també l'audició i el llenguatge o potenciar aquelles especialitats que ens permeten fer un seguiment molt més acurat dels alumnes del nostre país i, per tant, detectar les dificultats d'aprenentatge amb prou antelació, com per poder incidir i poder tenir resultats exitosos a mesurar que l'alumna que presenta dificultats en l'aprenentatge va creixent en les seves etapes educatives. Molt bé. Jordi, no tenim més temps. Hem de deixar aquí l'entrevista. Res més, gràcies per haver passat aquí a Ràdio Desvern, aquesta estoneta. Res més, que acabis de passar bon dia i també sort amb les eleccions. M'ha agradat moltíssim. Venir a la ràdio sempre és tot un plaer. I tant. Una abraçada. Gràcies. Que vagi bé. Adéu. Escolta's la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.