#226 - Entrevista amb Ester Niubó, diputada del Parlament i número 4 a la llista del PSC

Ràdio d'Esvern, 98.1.1, Ràdio d'Esvern, 98.1.1. Estem a la segona hora de la Ramb del Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern, passant ara mateix 12 minuts de les 11 del matí. Seguim amb la roda d'entrevistes polítiques per a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya, aquí a l'emisora de Sant Just. Durant els dies de campanya electoral estan passant per la ràdio els diferents partits en representació al Parlament. Les entrevistes les podeu seguir tant pel canal de Youtube de Ràdio d'Esvern i després també recuperar-les en els podcasts. Seguint l'ordre de representació, avui tenim el Partit Socialista de Catalunya i parlem amb Ester Niubó, que és diputat del Parlament i número 4 a la llistra del PSC a les eleccions del 12 de maig. Bon dia, senyora Niubó, com va? Bon dia. Totes les enquestes han pronosticat al llarg de la campanya una victòria pel PSC. L'última enquesta del FIS els dona entre el 30 i el 33% dels vots amb més de 10 punts de Junts i Esquerra. Serà difícil governar, per això necessitaran l'acord amb un altre grup parlamentari, segurament. Amb qui creu que podria parlar Salvador Illa? Bé, primer vull dir que les enquestes són enquestes, perquè al final les urnes començaran diumenge a buides per tothom, i aquí és molt important, i aprofito també per fer-ho, fer aquesta crida a la mobilització, a la participació del conjunt de la ciutadania, perquè ens és important poder arribar amb una força molt important, no només per guanyar, sinó per poder governar. Aquí al final hem vist que en aquests últims anys hi ha hagut unes formacions polítiques encara molt centrades en bloquejar, en paralitzar. No hem tingut governs que hagin treballat per generar aquesta prosperitat, per tirar endavant el país, i tenim la sensació que el projecte dels partits independentistes ha quedat esgotat. Jo crec que aquesta dècada perduda de la qual tant hem parlat, la gent ja n'està una mica tipa, i el que vol és obrir una nova etapa, una nova etapa d'estabilitat, de progrés, també d'il·lusió en un futur i de col·laboració, no deixar anar enrere aquella confrontació, aquestes divisions que hem patit, i al final el que farem, si la ciutadania ens donarà confiança, i podem ser la primera força política amb una força important i suficient, serà presentar-nos a la investidura, i a partir d'aquí correspondrà a les altres formacions posicionades. A nosaltres al final el que volem és un govern estable, que surti d'aquesta debilitat que hem tingut aquests últims anys, i volem doncs tirar endavant el nostre projecte, que és un projecte socialdemòcrata i per tant la lògica seria que siguin formacions que puguin recolzar i acompanyar aquest projecte, que ens poguessin donar suport. Salvador Illa té algunes prioritats, és a dir, s'entendria potser millor amb un govern, amb Junts, o és viable pensar potser en un tripartit? Lídia Amb Junts és complicat, perquè ells defensen, continuen defensant, i s'han dit al senyor Puigdemont, defensar la independència, a més a més també han dit que continuen bloquejant la possibilitat d'arribar a acords, i per tant és molt més viable poder pensar en altres tipus de formacions més properes a la socialdemocràcia, com potser les forces que van formant el seu dia al tripartit, però això és altre de veure. Nosaltres el que volem és poder fer aquest govern estable, i un govern estable s'ha de fer en base a acords, en base a col·laboracions i intentar buscar solucions. Jo crec que l'important és que a totes aquelles persones que vulguin realment obrir una nova etapa a Catalunya, una nova etapa de progrés, d'estabilitat i d'esperança, que votin directament al PSC, perquè és la manera de garantir aquesta estabilitat i aquesta sortida d'aquesta dècada que tan negativa, diguem, entenem que ha estat per Catalunya. Seguidament passarem a qüestions més concretes del programa, però abans, què en penses del període aquest de reflexió que va fer Pedro Sánchez per decidir si dimitia o no després del tema de l'obertura de la investigació contra la seva dona? Doncs em sembla que va ser uns dies segurament un tema molt personal, i realment es veia en l'última sessió de control que va fer al Congrés que era una persona tocada, en el sentit més del punt de vista personal, que necessitava parar, parar una mica per poder decidir, i em sembla que la crida que va fer en el moment que va fer la compareixença posterior va ser una crida molt real i que ens va alertar de coses que estan passant, aquesta necessitat de regenerar també la democràcia, aquesta lluita, jo crec que l'hem de fer perquè passa en el conjunt de societats democràtiques, no només passa a Espanya perquè els mitjans de comunicació facin la feina que jo crec que majoritàriament fan, però que la política sigui més neta. Jo crec que hi ha línies vermelles que toquen molt a les vides dels representants polítics que no s'han de traspassar, i al final veiem molt o vivim molt a l'època de les fake news, d'aquests bulos que al final fan mal perquè fan mal a la qualitat de la democràcia i hem de treballar i em sembla que és una molt bona crida al conjunt de formacions polítiques al final del color que siguin i, lògicament, també del que pensin a treballar per aquesta regeneració, perquè al final la democràcia s'ha de conquerir cada dia i depèn de totes i tots nosaltres, no hem de donar res per fet i sí que a vegades podem veure coses que realment la poden perjudicar i jo crec que va ser un moment d'aturar-se per continuar endavant segurament amb més força. Creu que això va condicionar o afectar d'alguna forma la campanya socialista a l'inici? No, és un sutrac perquè el conjunt de em sembla que cap ciutadà i ciutadana del conjunt d'Espanya segurament esperava el que va passar, però va ser un moment a reflexió de consciència col·lectiva que em sembla que és positiu i per tant afecta la campanya catalana no, va afectar el conjunt de ciutadans que es podien sentir interpel·lats per aquell sentiment i per aquella reflexió que va voler fer extensiva el conjunt de la població, però jo crec que no hi ha efectes directes o indirectes amb la campanya. Parlem ara de punts més concrets. Quin model ha de tenir Catalunya tenint en compte la relació Catalunya-Espanya? Sabem que la proposta de l'independentisme és un referèndum d'autodeterminació. Quina és l'alternativa del PSC? Nosaltres no volem seguir caminant com han passat en aquests anys per camins divisius, que a més a més han resultat estèrils, perquè si un mira enrere intenta fer un balanç d'aquests anys no tenim noves competències, no hem tingut cap millora del finançament autonòmic i tenim els serveis públics en la situació que estan. No tenim serveis públics robustos a dia d'avui, malauradament, en educació estem a la cua d'Espanya i de la Unió Europea, això l'altre informe a Pisa ho diu, però també tenim molts altres reptes. En salut, tant de bo poguéssim tenir la primera atenció a l'atenció primària abans de 48 hores. Hi ha moltes coses, per no parlar de la saquera, no tenim un país preparat com voldríem per la saquera o les energies renovables. Érem pioners i en aquests moments estem a la cua, estem exactament igual que estaven mentre el conjunt de la resta d'Espanya ha continuat millorant. Per tant, hem vist que molts àmbits hem quedat malauradament a la cua i el que volem és utilitzar precisament les eines de l'autogovern. No hem d'inventar res. Tenim un autogovern i tenim un estatut que no s'ha desplegat amb la seva totalitat i al final el que es tracta és d'utilitzar les pròpies eines de l'autogovern per prioritzar aquesta recuperació de l'excel·lència en els serveis públics, que ha estat la prioritat que el Salvador Illa, el nostre candidat, ha marcat des del primer dia amb el lema o una mica la frase que ha anat repetint d'unir, servir, adreçar-nos al conjunt de ciutadans i ciutadanes al final vinguin d'on vinguin o parlin la llengua que parlin i posar un govern a disposició. El servei d'aquesta millora dels serveis públics, que al final és el que pensem que ens uneix a tot. Al final, al marge del que cadascú pensi o aspiri legítimament per Catalunya, el que tots volem és un govern que funcioni, un govern estable, que proporcioni aquesta estabilitat, la fortalesa també per negociar una millora del finançament. Perquè al final sí que sentim altres formacions polítiques. Parlem, per exemple, d'un finançament singular. Són les mateixes formacions que en els últims anys no s'han assegut a la taula de negociació, han deixat la cadira de Catalunya buida o són els últims a executar els fons europeus, disposant de recursos, els últims a poder-los executar. Al final, l'objectiu no és que hi hagi un finançament que es digui singular o no, és que sigui un finançament just, que si som els tercers a anar a portar no siguem els 14 gens a rebre i, sobretot, que sigui transparent, que també sigui solidari i sigui un finançament suficient. Sempre pensem que quan hem tingut governs socialistes a Catalunya i a la resta d'Espanya és quan hem tingut més capacitat d'influència i, per tant, pensem que serà pot ser un actiu del proper govern de la Generalitat. Molt bé. Acabem de parlar també del finançament de Catalunya. Passem ara a l'habitatge. Hi ha manca d'habitatge assequible i social. L'accés a l'habitatge, sobretot als joves, és un problema. També la regulació de pisos turístics, desnonaments... Quina és la mesura o les mesures estrella del programa del PSC en matèria d'habitatge? Segurament la més important és l'ampliació del parc públic d'habitatge en 200.000 nous habitatges en els propers 7 anys. Aquí, tu abans ho comentaves, segurament és un dels principals problemes que tenim a Catalunya de la gent jove i no tan jove. I, per una banda, el govern d'Espanya ha fet una bona llei que permet controlar i regular aquests preus de lloguer. Però no solucionarem el problema si no s'amplia aquest parc públic d'habitatge i, al final, les dades són les dades. I el 2022, mentre el govern de la Generalitat iniciava la construcció de 110 pisos, els ajuntaments sols van fer una construcció de més de 600. Per tant, aquí es veuen també les prioritats o, quan un mira la inversió que es va fer en polítiques d'habitatge el 2010, eren 700 milions d'euros. A dia d'avui estem en 600 per part del govern de la Generalitat. Per tant, hi ha hagut un retrocés en aquesta priorització i aquesta inversió en polítiques públiques d'habitatge i, per tant, la primera mesura, la més important, és aquesta ampliació de 200.000 nous habitatges i també un plan Renault per millorar i arrenjar habitatges de persones més grans com la de dutxa, el tema de l'ascensor, qüestions que pensem que també han de millorar la qualitat de vida de les persones. L'ampliació de l'aeroport del Prat es va aturar pel xoc entre l'Estat i la Generalitat, però quasi tres anys després encara és a l'agenda política de cara també a les eleccions catalanes. Quina és la proposta del PSC amb el tema de l'aeroport, de l'ampliació? Nosaltres pensem que si volem un país capdavanter o un país competitiu, doncs no podem deixar que l'aeroport del Prat estigui perdent posicions. A dia d'avui estem als sisens en el rànquing europeu d'aeroports i hem de continuar estant a un primer nivell per poder atreure talent. No només es tracta de treure turistes, com alguns pensen o fins i tot que es parla de turisme locos. El que volem és atreure talent si un té un negoci amb la resta del món no ve de passar per altres aeroports i per tant és important ampliar la capacitat de l'aeroport del Prat. Evidentment s'ha de fer de manera sostenible. Jo mateix explico que el govern d'Espanya o Espanya ha crescut aquest últim any i ha crescut reduint el nombre d'emissions. Per tant és una explicació que qualsevol inversió en un context d'emergència climàtica ha de ser sostenible i hem de garantir la sostenibilitat i hem de garantir la qualitat de vida o el benestar dels veïns. Jo soc de Castellafels i per tant en aquella zona també és important preservar aquesta salut de les persones. Però em sembla que al segle XXI a Catalunya sabem fer les coses ben fetes de fer projectes que siguin punters que ens permetin seguir creixent i que siguin també sostenibles. I com seria el vincle o la relació amb associacions ecologistes o moviments que hi surten en contra perquè n'hi ha bastants? Sí i s'ha d'escoltar. Jo crec que també és molt important escoltar el territori. És veritat que hem tingut uns governs que en lloc de treballar o de governar amb els municipis de la seva mà han estat d'esquena. Han estat fins i tot en contra dels municipis. De fet en aquesta campanya electoral hem sentit una proposta d'ERC que passava per modificar l'actual configuració de pistes. Una proposta que va directament a la línia de flotació contra molts municipis del territori. I això s'ha comunicat de manera unilateral. Veurem en què queda tot això. Però el que es tracta és d'escoltar associacions, entitats, escoltar els alcaldes i alcaldesses com a representants de la ciutadania i buscar la millor solució. Però insisteixo que la solució ha de ser sostenible. Estem en un món amb aquesta emergència climàtica. Evidentment a ningú se li acut que puguem fer una cosa que suposi un increment de la despesa d'energia o de consum i que les coses s'han de fer i es poden fer ben fetes. Si seguim parlant d'infraestructures, l'altre gran tema, l'altre gran escollir és el hard rock. El PSC sempre s'hi ha posicionat a favor de tirar endavant aquesta infraestructura. Com seria la gestió si hi arribeu a governar? El PSC en el que la llicència d'aquest projecte la va donar convergència en el seu dia i Esquerra l'ha anat gestionant. Nosaltres el que diem és que hem de ser seriosos. Som un país seriós, amb un govern seriós, doncs quan un inversor o qui sigui té un compromís, jo crec que no podem anar. El govern no ha d'anar canviant les condicions de les normes de joc cada dia. I per tant el que volíem és que es respectés la tramitació que hi ha hagut des del seu inici, que no vam ser insisteixo el PSC, que van ser en aquest cas convergència amb el suport d'Esquerra. A partir d'aquí novament s'ha d'escoltar el territori. I què diu el territori de Tarragona? Què diuen els sindicats? Què diuen les patronals de Tarragona? Tothom o majoritàriament molt majoritàriament estan a favor d'aquest projecte. Nosaltres el que diem és que les normes les hem de mantenir o en tot cas s'ha de modificar de ser d'acord amb el que marca la normativa i en el seu dia hi ha el compromís que hi hagi hagut o el que diuen les llicències i a partir d'aquí s'ha d'escoltar però em sembla que una mica la mateixa línia que a l'aeroport, que tot ha de ser sostenible i em sembla que s'ha de poder fer. Parlant de sostenibilitat també passem per temes de medi ambient concretament la gestió de la saquera. Esteu satisfets els socialistes de com s'ha gestionat tot aquest tema? No, no podem estar. Segurament sí que amb aquest govern li ha tocat gestionar el pitjor episodi de saquera dels últims temps però és cert que moltes inversions que s'havien planificat el 2010 en època de presidència del president Montilla, a dia d'avui encara no s'han executat. No hem vist un paper decidit ni determinat per executar aquest conjunt d'inversions que ajudin a millorar la regeneració d'aigües, desaladores, fins i tot a millorar l'eficiència de la xarxa d'aigua i els municipis. Novament hem vist com en lloc d'ajudar els municipis a fer aquestes inversions, a fer aquestes millores que s'havien de fer a la xarxa, se'ls posava sancions, se'ls posava multes en lloc d'estar al costat o no s'ha fet res per modernitzar el rec agrícola quan és una cosa que estava prevista en el seu dia. Clar, la pitjor notícia va ser quan ens vam assabentar que l'ACA tenia 600 milions d'euros planificats, pressupostats i previstos pendents d'executar. Aquí demostra que la gestió, la governança no ha funcionat, no han sigut capaços ni d'executar inversions que estaven previstes i pressupostades. En aquesta última legislatura, i canviem d'àmbit, la comunitat educativa ha sortit als carrers a protestar per les males condicions del sector, també per la mala salut a la que està advocada l'educació pública catalana. Com a secretària d'Educació i Formació Profesional del Partit Socialista de Catalunya, quins són els principals reptes de l'educació per al pròxim mandat? El primer té a veure amb el que comentàvem abans de l'Informapisa, és un pla de millorar de l'èxit educatiu, que ens permeti elevar els resultats del conjunt d'estudiants i reduir també les xifres d'abandonament escolar prematura. Estem al 14%, estem a una distància bastant important del que hauria de ser, no que hauria de ser aquest nou, tant de bo arribéssim a un abandonament zero, però són xifres encara massa elevades que al final trunquen les oportunitats educatives de molts joves. I l'altre té a veure també amb acompanyar. Els mestres els ha d'escoltar, els hem de donar recursos, al final s'ha donat la sensació que s'actuava també molt en contra, sense escoltar la comunitat educativa. La comunitat educativa mereix aquest reconeixement de la seva feina, l'educació necessita tornar-se a prestigiar. Segurament hi ha molta burocràcia que caldria ajudar els mestres a poder-se dedicar més a liderar, a entomar el projecte pedagògic. I un altre gran repte important és el que té a veure amb l'escola inclusiva. L'escola al final és un reflex de la societat, no és una bombolla, i cada cop tenim societats més complexes, més diverses, i tenim molts nens i nenes amb dificultats, amb trastorns, que necessiten una atenció adequada i necessiten, per tant, més professionals de suport. Ens sembla que si aconseguim aquest pla d'èxit educatiu, si posem molt el focus en la inclusió i l'equitat de l'educació, no en garantia de veritat aquesta igualtat d'oportunitats i acompanyar els mestres i prestigiar-los per conèixer molt la seva feina, segurament tindrem una societat millor en els propers anys. Quina inversió es vol fer en educació? L'objectiu, i em sembla que això va ser un acord fet per tothom, era el 6%. L'objectiu era tendir progressivament aquest 6% de l'ELEC. De fet, s'hauria d'haver arribat ja. No estem ni al 3%. I cada cop veiem que hi ha més municipis, més ajuntaments que entomen i fan una inversió important a l'educació quan segurament no els hi tocaria. L'objectiu que ens hem marcat és arribar a aquest 6% en una legislatura. I pel que fa a la defensa del català, el PSC ha presentat un model de trilingüisme, per exemple, a les escoles. Queda la immersió lingüística sense ser una prioritat? No, de fet, al contrari. Nosaltres el que hem fet en aquesta legislatura és impulsar aquesta llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament obligatori, que el que marca és que el català és un centre particular o centre de gravetat, a cadascú li agrada dir-ho diferent. Per tant, continuï sent el pes, el pedal de pallet principal a l'escola. Evidentment, l'objectiu és garantir que tots els nens i nenes parlin català, castellà, l'occitaranès, l'aran i, tant de bo, una tercera llengua, l'anglès o una altra, al final de l'escolarització obligatòria. Al final, la immersió no és l'objectiu. La immersió és un mètode pedagògic per assolir aquest domini del conjunt de les llengües oficials i d'altres. I el que és important és que no polititzem la llengua a l'escola, que jo crec que aquesta politització que és possible que en els últims anys s'hagi viscut, voler identificar una llengua amb determinats projectes polítics, no hem ajudat ni a la llengua ni a l'escola i és important poder preservar la no separació dels nens i nenes per raó de llengua. Això és una cosa que potser per molts estava superada, però en aquestes eleccions l'escola hauria de ser l'únic espai de socialització, de contacte amb el català i per tant encara té un paper compensador molt important. Però després de l'escola, ja tot el que hauria de ser una oferta cultural, audiovisual en català, de qualitat, que segurament persones de la meva generació vam tenir i que durant uns anys és possible que no s'hagi produït. I això ha estat perquè els últims governs independentistes no han posat el focus o la importància, no li han donat la importància que tenia aquest paper del català també en l'àmbit cultural i audiovisual més enllà de l'escola. La Generalitat hauria de tenir més competències en immigració? Pot tenir més competències en immigració. Tot el que sigui més competències, més reforçar l'autogovern, pot ser positiu si es fan servir bé. No és la prioritat més important, però tot el que sigui més competències i més capacitat de gestionar des de la proximitat pot ser positiu. Quines accions tenen pensades des del PSC per combatre el racisme, la discriminació, garantir també la igualtat de tracte o l'obligació d'empatronar tothom? Això en sentit que ha entrat una nova força també que sembla que pot tenir representació al Parlament? Sí, la veritat que són aquests discursos d'odi, racistes, de xenofòbia, que em preocupen molt, perquè al final saben molt bé on els van a fer. Van a barris, normalment, on hi ha precarietat, on hi ha població vulnerable i al final el que volen és enfrontar uns ciutadans amb uns altres. Jo crec que Catalunya ha estat una societat que ens hem fet grans en base a molta gent vinguda de tot arreu, de la resta d'Espanya, cada cop més de la resta d'Europa, de la resta del món, i fer enfrontar entre l'últim que ha arribat amb el penúltim em sembla que és una mala opció. Jo crec que la gent té sentit comú, sí que és veritat que als barris moltes vegades volem barris i ciutats més segures, vol dir que tinguem més agents de seguretat i aquí novament tenim moltes vegades molts municipis que necessiten agents, que necessiten més Mossos, poder comptar més efectius per poder donar aquesta seguretat, aquest enfocament més preventiu de la seguretat, però al final la seguretat és molt àmplia, el concepte de seguretat és molt aviat allà del concepte policial i al final jo crec que la millor manera segurament de combatre tot això és amb serveis públics robustos, molt més de qualitat i que al final és el patrimoni de tothom, però sobretot és el patrimoni dels que menja antena. Avui també a la portada del diari Ara sortia la notícia que Barcelona ha arribat al topè màxim de turistes. El turisme també va en consonància amb el hard rock, amb el que dèiem de l'ampliació del prat. Quina gestió es vol fer del turisme? El turisme també ha de ser sostenible. Sí que pensem que a vegades amb algunes formacions que sembla que sigui incompatible. Per ells ha de ser de creixement. Si volem ser sostenibles hem de créixer. Nosaltres no hi estem d'acord. Espanya creix i creix reduint el nombre de formacions. Hi ha possibilitat de créixer de manera sostenible. Això també té a veure amb el model de turisme que defensem. Si defensem un aeroport low cost tenim el model de turisme que tinguem. Nosaltres defensem un altre model. Aquí segurament també dels reptes més importants que tindrem en els propers anys a la legislatura. Anem acabant. Les eleccions són importants pel futur del nostre sistema Ens trobem en una situació d'extrema delicadesa en l'àmbit de la salut. El sistema actual propicia la fuga de professionals any rere any i empinyoren també els indicadors de satisfacció de la població en salut. El PSC proposa una revisió integral d'aquest sistema amb més recursos i professionals. Quina inversió penseu fer i amb quines mesures esteu treballant? Aquí hem pensat en aquesta inversió del 7% del PIB. És molt important. Però és la que ens ha de proporcionar els recursos per tornar a revitalitzar aquest sistema. És un sistema que ha demostrat, sobretot en pandèmia, l'esforç que van fer el conjunt de professionals. Penso que el conjunt de la ciutadania ho vam reconèixer. Però és una comunitat molt esgotada perquè cada cop més es troben a faltar recursos. Costa molt tenir professionals. És veritat que aquí també som molt bons formant la gent i com que no paguem el que hauríem de pagar molta gent també ens marxa. Hem d'abocar-hi els recursos i la prioritat quan parlem de serveis públics, la salut, estan al primer lloc i per això marquem que com a molt puguem tenir una assistència primària en un termini de 48 hores. Quins resultats hauríeu de tenir el 12 de maig? No ho diré. Un no està mai satisfet. Jo estaria satisfeta si tinguéssim una participació molt elevada. Estic convençuda que si tota la gent que està cansada, que té ganes de passar pàgina d'aquesta dècada que pensem que no ha estat positiva per Catalunya, que vol obrir una nova etapa, va a votar, penso que podem tenir molt bon resultat i és el que desitjo. Si la gent al final faci un vot directe, tingui clar que ens hi estem jugant i segurament seran de les eleccions més importants que haurem tingut en els últims anys i per tant que es mobilitzi, que hi hagi mobilització, que la gent s'impliqui, que sàpiga que ens estem jugant molt perquè després de 10, 14 anys perduts, i ho dic així perquè realment en molts àmbits ens hem situat a la cua d'Espanya i de la Unió Europea, àmbits molt importants com l'educació, com la salut, com l'habitatge, com la saquera, d'això que hem anat parlant en aquesta entrevista, si volem obrir aquest nou temps amb un govern estable que ens aporti a progrés, d'il·lusió també i d'esperança en un futur, el que crido és a votar socialista i per tant espero uns resultats que ens permetin poder fer aquest govern i al final és aquesta força per governar que portem demanant al conjunt de la campanya. Molt bé. Moltes gràcies, doncs, Esther Newgo per haver passat aquí a Ràdio Desvern a l'Emissora de Sant Just, que acabi de passar un bon dia i sort a les urnes també. Moltes gràcies. Ara escolta's, Ràdio Desvern.