#230 - L'actualitat de Sant Just d'Esvern: eleccions, regulació lingüística i més

A la Rambla res s'aturar. Vina, queda't i escolta'ns. Vinga, comencem la segona hora de la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim l'entrevista amb en Ramon Figueroa, que és el portaveu del Partit Junts per Catalunya aquí a Sant Just d'Esvern per tractar alguns dels temes de l'actualitat del poble. Molt bon dia, Ramon. Molt bon dia, Núria. Vinga, doncs comencem amb les eleccions del 12 de maig, del passat diumenge, eleccions del Parlament de Catalunya, fent una valoració del vot, però en claus enjustenca. Concretament vam votar a Junts per Catalunya 2.385 persones, el segon partit més votat al poble, igual que a nivell global a Catalunya, però quedant-se només amb 139 vots del PSC aquí a Sant Just. Quin anàlisi en traieu? Doncs, com molt bé has dit, ens vam quedar a tocar de la victòria a Sant Just, cosa que realment hi hagi molt positiu, perquè hem de veure que a les últimes eleccions veníem més lluny, a més distància del primer, i ara crec que hem fet un molt bon resultat a Sant Just d'Esbern. Estem molt contents i ja vam donar les gràcies a aquestes 2.385 persones que ens han votat. Jo crec que sí que tot i que cada elecció la gent vota amb una clau diferent, i això està comprovat, i això crec que ho compartim. Tots els partits veiem molt clar que no és el mateix a les eleccions catalanes que a les municipals, també que no es mobilitza la mateixa gent per les municipals, per exemple, que per les catalanes o per les espanyoles. O sigui, hi ha diferent gent que va a votar segons quines eleccions toca. Per tant, tenim un repte per endavant des de Junts per Catalunya a Sant Just, que és tota aquesta gent que a les catalanes sí es mobilitza, perquè hem de recordar que Sant Just està molt per sobre o bastant per sobre de la mitjana de la comarca i de la General. El que hem de tenir és aquest incentiu, incentivar la gent a que ens faci també recolzament en futurs comissis. I la veritat és que la lectura en aquest tram és molt positiva, i estem molt contents i satisfets que tota aquesta gent ens hagi donat suport. Des del Parlament, com Junts pot treballar per Sant Just? En quins àmbits cal fer pressió? A veure, ja hem anat anunciant i ja vam anunciar i vam estar fent campanya i picant pedra, perquè la gent de Sant Just sí que ha respost. Nosaltres teníem la número 19, l'Ariadna Oroz, a la llista de Junts per Catalunya a la comarca, a la demarcació de Barcelona. Per tant, nosaltres fèiem l'aposta de dir si aconseguim créixer, perquè hem de recordar que a les anteriors Junts per Catalunya la demarcació de Barcelona tenia 16 diputats i l'Ariadna anava de 19. Per tant, allò com el 130 que hem dit fa poquet de Sant Just, que dius que per 130 vots no hem guanyat, doncs ens hem quedat a un que l'Ariadna pogués entrar. La primera aposta que fèiem, i parlo sempre a nivell local, els nivells generals i els anàlisis són molt diferents i també trobarem avantatges si entréssim a Govern. Però sí que és veritat que poder tenir una diputada de Sant Just ja era un gran què que ens pogués representar el municipi propiament des del Parlament i des de la Tril. A part que ella ha representat també tots els joves, de fet ja veu fer l'entrevista i crec que ho va explicar molt bé. Per tant, si podíem tenir algú allà, doncs teníem l'avantatge al final dels problemes que ens trobem a Sant Just que es poden fer des d'allà. Sí que és veritat que tot i que es puguin fer diferents infraestructures, pressupostos a la Generalitat, sempre tornem al problema endèmic del principi. Si nosaltres no podem gestionar els recursos o no ens arriben els recursos suficients perquè els gestionen des de Madrid, doncs sí que és veritat que el Parlament a vegades acaba sent una gestió del que ens deixen, del que ens acaba deixant Madrid. Però tot i així, una mica és el que nosaltres sí aconseguíem, un partit purament català, un partit català em refereixo que partit que diu baix llobregat i no bajó llobregat, que potencia el nostre país, la nostra llengua i mira per nosaltres i no pels beneficis de Madrid, doncs estàvem convençuts que aprofitant i un millor país, millor Catalunya és un millor Sant Just. A nivell nacional, volíem també tirar per aquí a part de l'Ariadna, doncs el fet que junts per Catalunya, segur que tindríem més beneficis pel municipi. Marxem ara cap a l'últim ple municipal que és el d'abril. Des de junts esteu promovent la provació del reglament d'usos lingüístics del català i començo per aquest tema perquè potser és el més destacat per junts en aquests últims mesos o en l'últim ple. Per què haurà de servir aquest reglament? Ara mateix creieu que alguns d'aquests punts del reglament si és que existeix no s'estan complint? A veure, primer que res, felicitar i agrair també a tots els grups municipals que ens van donar suport. Nosaltres estem molt contents i satisfets que haguem presentat una moció que posa que tot el preàmbul indica fer valer la situació d'emergència lingüística que patim en el país. És una de les prioritats dins de la nostra acció política que és la preocupació que hi ha amb aquesta emergència lingüística que té el català. Per tant, tenim molt clar que un gran gruix de les nostres polítiques que poguéssim fer des de l'oposició és que tot el que es pugui fer per potenciar el català ho celebrarem i lluitarem per fer-ho. Aquesta moció, precisament, nosaltres hem obert dues línies d'acció per potenciar el català Sant Just. Ja ho vam explicar a l'anterior entrevista. Tenim una part més institucional perquè al final creiem que el català s'ha d'afrontar des de l'institució, des del cor de l'institució. Per tant, és important aquesta institucionalitat i el que pot fer l'Ajuntament i després una altra, que són accions més cara a la ciutadania, més propietaria d'accions que podem fer quan tenim idees. Per tant, ens reunim amb el Servei Local de Català avui mateix, precisament, i anem a trobar més opcions. Dintre de la part institucional, vam veure i vam començar per aquí que el reglament d'usos lingüístics del català, que se li diu RULC, aquí a l'Ajuntament era l'any 93. Estem parlant de fa més de 30 anys. Aquest reglament no estava ni digitalitzat. De fet, nosaltres desconeixíem si hi era o no perquè no el teníem, per tant, en feien poc, evidentment, i és un reglament que quan te'n llegeixes parla de la màquina d'escriure, que era com dir... Potser que el fem de nau, no? Potser no sé si feia... Segons com parlés d'aquest, pots entendre que no parli de les xarxes socials, però parlant ja de la màquina d'escriure propiament en el reglament, creiem que estava molt desfasat. Per fer-ho complir. Sí que és veritat, i s'ha de dir que el Servei Local de Català fa molt bona feina, i fa molta feina per poder que el català s'apliqui correctament des de la institució, però sí que és veritat que aquest RULC s'ha d'actualitzar, i això ho vam veure molt necessari. Per tant, vam intentar acordar previament amb el govern, tant amb els comuns com els socialistes, i així ho vam veure claríssim, i evidentment més desfets perquè traient el vot en contra de Vox, pròpiament sota la resta, abstenció de PP, vam tirar endavant aquesta moció que ens comprometem durant aquest any d'actualitzar aquest reglament perquè es faci complir. Qui faria aquest reglament? El faríeu junts? El faríeu amb el govern? Doncs tenim reunió amb el Servei Local de Català, i llavors la primera... Nosaltres evidentment ja l'hem revisat, ja tenim proposta, però el primer que es farà és una primera proposta amb els tècnics des de l'Ajuntament i des del Servei Local de Català. I aquí conjuntament, nosaltres, amb la moció, el que obríem era les portes a qualsevol grup municipal que vulgui participar en aquesta actualització. Doncs un primer esbós d'actualització i després posar els grups que vulguin participar, evidentment per trobar el màxim consens en aquest reglament i que el puguem tenir en funcionament l'abans possible. Vinga, sense marxar del ple municipal. Per què junts vau votar en contra de la moció que va presentar el grup d'endavant Sant Just sobre les eleccions catalanes i el compromís amb Sant Just? Bé, nosaltres crec que en el ple... en aquesta moció, nosaltres ens va donar la sensació... Dic nosaltres i parlo en nom de diversos grups municipals perquè de fet van seguir parlant i van dir, tal com ha dit Junts per Catalunya, que ens vam trobar que endavant, en aquest cas, al principi, quan es van convocar eleccions, va fer una mica, no sé si mofa és la paraula, però sí que reivindicant, dient que, de fet, que deia que mentre la resta de partits miràvem cap a Catalunya o cap al Parlament, l'únic partit que sí que mirava Sant Just era endavant. I llavors ens trobem que en el ple presenten una moció demanant als partits que precisament ens estan dient que no mirem cap a Sant Just, exigint que el que entri al govern pugui complir les coses que endavant, però es proposa. Sí que és veritat i així ho vam manifestar, que creiem que ells necessitaven, no tenen aquest espai, i ells anaven amb una coalició amb un partit que a nivell nacional ja no existeix, i, clar, havien d'aixecar el dit i dir, escolta, anem a veure si se'ns escolta, fem soroll, perquè tothom està aquí parlant de catalanes. I ens va donar aquesta percepció que, realment, la resta de grups municipals, que tots ens presentàvem a les eleccions a Catalunya, ens va donar aquesta percepció. Per tant, era un no rotund aquesta manifestació de dir, aixecar el dit, a veure si se'ns escolta, creiem que no tocava. Una altra emoció que també es va presentar al ple municipal d'Abril, en aquest cas la va presentar la CUP, sobre la participació d'entitats, també de veïnades a Sant Just als plens. Junts vau votar-hi a favor, però finalment no es va aprovar. Com veieu que és aquesta participació, què es podria millorar? Vam parlar al ple, que, com veieu, la vam votar a favor. De fet, ja remunta a una emoció que vam presentar conjuntament la CUP Esquerra i nosaltres al mes de novembre, si no m'equivoco, que alegàvem a fer audiències públiques, a que es poguessin tractar temes concrets amb veu i vot dels ciutadans i que, propiament, des de l'Ajuntament es pogués parlar. L'alcalde va entomar una mica la... L'emoció no va tirar endavant, la del mes de novembre, i l'alcalde sí que va dir que anéssim a agilitzar aquest servei, aquest ús de què es pugui fer les preguntes, canviant l'horari dels precs i preguntes. Creiem que és una bona cosa, que sí que és veritat, que fer els precs a les 6 de la tarda, abans del ple, ens permet que la gent pugui venir i dir la seva i no s'hagi d'esperar fins a les 11 de la nit que acabi el ple, però no és suficient. I, de fet, aprofitant la falca, nosaltres, el dia 28 de maig, comencem, això ho vam anunciar al bullet i passat, aquestes pròpies audiències públiques que hem obert a tots els partits que vulguin escoltar els ciutadans, les farem itinerants vimentualment, comencem amb el Barri Nord, així que el dia 28 de la tarda, al Centre Cívic de Maragall, farem aquestes audiències públiques per poder recollir, poder donar les explicacions a tots els ciutadans que així ho vulguin. Per què? Perquè creiem que és clau poder escoltar la ciutadania. La CUP, en aquest cas, ens va optar també per aquesta moció més, elegant pròpiament, o el que deia aquesta moció, és que el públic pogués formar part també del ple, és a dir, que pogués entrar a mocions. Això hi ha molts municipis que ho fan i nosaltres ho veiem com una cosa, perquè al final, tot el que sigui donant-li veu al ciutadà, doncs, em sembla bé. I creiem que si el prec hi pregunta, no quedi com un simple prec, sinó que si el pròpiament un grup de veïns considera que vol entrar a una moció i es pot valorar i es pot debatre en el ple, doncs, jo penso que és interessant. Sí que és veritat que ara per ara, com això no es va tirar endavant, doncs, bueno, tenim la via que si qualsevol veïns i des d'aquí també, doncs, sempre obrim la porta o a nivell particular o a nivell més en grup, doncs, volen precisament presentar alguna cosa, doncs, tenim tots els grups municipals l'opció de fer-ho en nom seu. Però la força que té un veí poder dir escolta, jo vull presentar això, doncs, creiem que és una bona cosa i per això vam votar-hi a favor, la pena és que no va sortir. Aquestes audiències públiques que fareu des de junts, que comentes, com hi haurà algun regidor o són persones del partit? Sí, nosaltres ens fiquem a disposició evidentment els regidors de Junts per Catalunya, en aquest cas la Raquel i jo, per escoltar i vam obrir la porta, veurem si hi ha algun partit que vol venir, doncs, també perquè vinguin i senzillament el que fem és això, que la ciutadania pugui venir, preguntar-nos, demanar explicacions, nosaltres no estem a govern, però tot el que no puguem recollir ho farem entrar des de la nostra via per l'Ajuntament. Evidentment, la idea és poder donar resposta i veure els ciutadans i la gràcia és que si hi ha algun partit més, doncs, si vol sumar, estaríem encantats que poguéssim venir a escoltar. Com hauria de ser una audiència pública, ens faltarà l'alcalde, però bé, ja farem aquesta via alternativa. Ja sí que seran bimensuals, no? El 28 de maig, amb la primera, vam anunciar, després el juliol, la farem barrisut, que és el de joves, que aquesta també, ara no recordo el dia, però ja està demanat, després setembre i anirem fent. I a poc a poc, comencem fent la prova, a veure com el format, ara per ara, tenim pensat un, però evidentment, anirà evolucionant segur durant els propers anys i mesos, anirem veient. Altres temes, alguns serveis i departaments de l'Ajuntament s'estan reubicant en llocs nous, per exemple, és el cas de promoció econòmica, que s'ha traslladat al centre de negocis de Sant Just Diagonal. Com esteu veient aquests canvis també, no sé si a la part d'Urbanisme o altres sectors també? Bé, a nosaltres ens va sobtar una mica, ni en positiu ni en negatiu, sinó ens va sorprendre que aquesta decisió perquè veu bé a nivell d'ubicació, propiament, aquí al costat de la ràdio, fins fa molt poquet estava promoció econòmica i ara se'n va a Porta Diagonal, però aquesta ubicació ve amb un preàmbul abans de què és la reorganització precisament de les competències dels diferents regidors, és a dir, Urbanisme depenia d'una part de territoris, s'ha separat una part i se'n va cap alcaldia, a la part que es queda hi ha una part dels treballadors que es queden propiament físicament a l'Ajuntament, però els que estan aquí hi ha una reestructuració política, que és la que ens va descol·locar perquè al final això es va formar el mes de juliol i han passat pocs mesos com per dir que hi ha algú que el govern aquí que ha considerat que no li funciona, és lícit, però sí que és veritat que ens vam dir per què? Crec que la raó de moure promoció econòmica amb tot el que porta, perquè era petit, això és una evidència. Ja no sé, i potser això seria més de rebut parlar amb els treballadors si estan contents o no amb aquesta ubicació. Nosaltres hem tingut l'oportunitat de parlar amb alguns d'ells, però en qualsevol cas són ells els que haurien de dir si els agrada el nou canvi. Seguim a més temes. La plataforma cívica. Salvem la vall 2.0, la seva lluita per salvar el que queda de la Riera de Sant Just, defensar també la vall de la urbanització i la edificació amb els projectes que ja marxen. Quina és la posició de Junts respecte a la recuperació de la Riera? S'ha de protegir i naturalitzar? Considerar-la com un espai funcional de Collserola? Renaturalitzar-la? Bé, aquí hi ha una part... Bé, ara, precisament avui, que també està plovent molt, ens hem trobat que venim de molts mesos de saquera, en el qual l'alcalde ens deia que aquesta riera ja feia anys que no... que no hi havia riera, que ja no quedava riera, però sí que és veritat que el temps ha volgut que ara en aquestes últimes setmanes estem veient, i avui estic convençut que si ara anem a veure-ho, també la riera baixa, home, no plena, però déu-n'hi-do. Per tant, és evident que allà hi ha una riera, es va fer una de les delegacions en el seu dia que va fer, precisament perquè el pavelló poliesportiu no es fes on tocava sinó que passés a Masllull, era que allò tenia risc de tota aquella zona, al costat de la bonaigua de la que parlem, doncs tenia risc d'inundacions, i això és algo a tenir en compte. Però a més a més, aquí salvem la vall, tota aquesta agrupació, que al final són veïns, preocupats per la situació de la vall i per la situació de l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant amb l'Ajuntament, que és una de les propostes que s'està treballant I això crec que aquí també ja ho vam explicar, precisament per evitar I això crec que aquí també ja ho vam explicar, precisament per evitar entre altres coses, aquestes futurs projectes urbanístics entre altres coses, aquestes futurs projectes urbanístics que facin que es pugui urbanitzar amb vivenda. I per evitar això, de fet, vam entrar una alegació que estem a l'espera que se'ns contesti a aquest nou pla, que això ve amb competència de l'àrea metropolitana a aquest nou pla, que això ve amb competència de l'àrea metropolitana perquè sigui un parc urbà, que sigui verd, que estigui controlat que no el deixem naturalment, però que evidentment sigui natura i és una de les nostres propostes que estem intentant lluitar perquè es pugui tirar endavant. I respecte a l'altra banda, evidentment, causar el mínim impacte possible i respecte a l'altra banda, evidentment, causar el mínim impacte possible en aquesta zona de Riera, perquè aquí tècnicament i és on juga molts cops l'alcalde i el govern i és on juga molts cops l'alcalde i el govern i la part de Riera pròpiament fins que no ha passat ja i la part de Riera pròpiament fins que no ha passat ja no forma part, com a tal, del parc de Collserola no forma part, com a tal, del parc de Collserola perquè evidentment la zona que forma part del parc de Collserola això ja és intocable i això no es pot fer res. És aquesta lluita de veure què passa amb la Riera. Per tant, estarem una mica expectants. Nosaltres, amb Salvem la vall, compartim la gran majoria de les propostes i al final volem ficar la solució per dir si fem això, evitarem que hi hagi futures especulacions urbanístiques en aquesta zona que tant ens preocupa. El proper 26 de maig, tots en just tindrà ja els contenidors de rebuig i el de color gris funcionant amb xip. un pas que, segons l'alcalde, havia d'arribar tard o d'hora per complir una normativa europea de reciclatge. Confieu en que la futura taxa de residus realment premi els que reciclin bé i que estiguin els que no? No, és a dir, no confiem gens en aquesta manera de fer aquest càlcul de taxa. Nosaltres ja vam votar-hi en contra en el seu moment per una senzilla raó i és perquè la manera de mesurar-ho, per voler ficar, si això ens vam discutir amb els comuns, amb el just, i és que no té cap... Vull dir, sí, ells puntuen que si tu obres més cops el gris i menys, i més xip, i més xip, i més xip, i més xip, i més xip, i més xip. Si tu obres més cops el gris i més cops el gris, pagues més, si obres més cops el marró, pagues menys perquè es considera que recicles. Llavors, amb una taxa que creiem que és abusiva, perquè recordem que són 120 euros l'any, i a més a més hi haurà aquests fins a 80 euros més variables segons els cops que obris. Per tant, passem de zero taxa, de no pagar taxa, a poder pagar segons els cops que considerin ells que és el que és necessari d'obrir o no el gris fins a dos euros per vivenda. Ho veiem molt abusiu. Ells sí que es basen en dir que bé, que s'ha de cobrir una part d'aquest nou sistema que ells propiament han incentivat. Pot estar més o menys acertat al tema targeta, però basar el reciclatge en quants cops l'obres, la picaresca pot ser molt gran, perquè realment vam ficar diversos exemples de com pot ser que estalviïs diners propiament on jugant amb les targetes. No hi creiem gaire, i de fet sí que és veritat que una de les coses que nosaltres portàvem al programa era que aquests xips ja que ells hi són, perquè ara no els canviarem amb el que han costat, per exemple, es poguessin obrir amb el mòbil, vam frenar una miqueta. Això ho vam proposar, que es pogués obrir d'alguna manera no només amb la targeta, perquè les targetes deixen, això són problemes, però sí que és veritat que ens preocupava una mica l'accés de cost. Ens van confirmar l'altre dia que tota aquesta part que ens permetrà obrir amb el mòbil és subvencionada per Diputació i AMB, per tant ens alegrem també d'aquest avantatge. Creiem que la idea de la targeta no és que sigui una mala opció, però aplicar la taxa aquí quan suposadament la targeta és per millorar, reciclar i ficar i acastigar la ciutadania per quants cops obren el contenedor creiem que és un error. Passem ara a l'educació. Està oberta el període de preinscripcions a les escoles braçolpúbliques fins al 21 de maig, Marrecs i Mainada. Les escoles braçolpúbliques tenen 214 places i l'alcalde ens va dir ahir a l'entrevista que possiblement es quedin algunes famílies sense places, però que hi ha altres opcions, malgrat que no siguin públiques. Comentem aquest tema amb vosaltres junts perquè amb el tema de les escoles braçolpúbliques i les famílies que es queden sense places hi vau posar bastant èmfasi fa uns mesos. Vam presentar una emoció perquè vèiem molt clar que per la meva situació personal m'hi fixo perquè tinc la meva dona que està embarassada. Vaig anar a les portes obertes perquè és una qüestió imminent i a veure l'any que ve si havíem d'apuntar-nos o no, que l'estic vivent no pròpiament amb la meva persona. Però ja ho aníem avisant i així ho vam fer perquè hi ha moltes places que manquen. Que hi ha alternatives privades? Evidentment, el que passa és que no som suficients. Per què? Perquè la taxa de natalitat a Sant Just és molt alta últimament. Aquest any 2023 en comparació al 2022 sí que és veritat que va baixar la natalitat una miqueta. Algo més d'un 10%. Ens anem a inscrits a uns 190 nedons durant el 2023 i quan el 2022 van ser 215 ens vam trobar que al 2015 va haver-hi molta gent que es va quedar fora. Nosaltres tenim molt clar que no es pot fer una infraestructura basant-se en una natalitat puntual, però aquesta natalitat no és puntual i més quan hem d'anar creixent només amb la zona de Boomer, tota aquesta zona, tota la gent que vindrà de nou també tindrà fills i seguirà anant en increment. El que vam proposar era una opció modular precisament quan tinguem els pics de natalitat. Ara ens trobarem que es quedarà gent fora, potser poca, però es quedarà gent fora i hi haurà gent que s'haurà d'anar a altres municipis perquè amb la part privada que tenim a Sant Just no arribarem a suficient, però vam proposar una part modular a Marrecs, allà a Salvador Espriu i ho presentàvem això en l'emoció que vam presentar, que això ho saps ja un any abans, perquè es neixen i fins l'any següent no comencen primer les criatures, doncs podem pliar o no aquesta part amb tota la part que hi ha darrere del centre cívic de Salvador Espriu. Creiem que era una molt bona solució, però no se'ns va fer cas, no se'ns va atendre i va dir que no era necessària. Bé, estarem molt a sobre perquè ja et dic que és una qüestió personal, però veurem quantes places i quanta gent es queda fora. L'any passat, i això per totes les famílies que es vulguin inscriure, quan fas l'inscripció tu has d'escollir una primera opció, ben bé si és Marrecs o és Mainada, l'any passat, Mainada, ens diuen que va tenir menys inscripcions que Marrecs, però hem de recordar que l'any passat, el mes de maig, quan es van fer les preinscripcions, Mainada no estava feta, ningú havia pogut entrar a veure l'escola Bressol, que suposadament tres o quatre mesos després inauguraria, amb dubte si hi estaria o no, al final sí que es va complir bastant, però és evident que molts pares, i això ho lligaré amb l'actual institut d'escola d'ara, doncs és això molt evident que molts pares no van voler apuntar la seva criatura en una escola que no estava feta. I llavors creiem que potser això pot canviar ara, perquè estic a Mainada, té el mateix sistema educatiu que té Marrecs, són els mateixos professors, la mateixa direcció, i llavors és veritat que jo crec que a Mainada la instal·lació és més nova, té 50 anys menys, llavors es nota, tot i que a Marrecs està molt bé, no estem molt contents d'aquesta escola, però falta mirar una mica en perspectiva, al final sempre és el que hem dit, a aquest ajuntament li agrada molt anar tapant foradets, i anar allò, vinga va, fem això, però hem de pensar en la gestió dels propers anys, i ser conscients de la natalitat, poso-la al foc i no em cremaré que l'any 2024, quan veiem les taxes de natalitat l'any que ve, veurem que haurem tingut molt més naixements, per tant ens seguiran faltant places a l'Escola Bressol. Ho volies lligar amb l'Institut Escola. Exacte, i aquí una mica, perquè abans dèiem que podíem parlar-ne d'això, el mateix que va passar amb la Mainada, al final estem a mes de maig, suposadament aquí en tres o quatre mesos ha de començar el curs d'escolar, i ens diuen que l'Institut Escola, el nou Institut Escola de Mas Llull, abans ja en vam parlar, aquest primer embrió del que va ser l'Institut Escola, que es farà al costat del tanatori, diguéssim, on hi havia l'antiga brigada. Això va lligat a un primer enderrucament de l'antiga brigada, preparar el terreny i ficar els mòduls que han d'anar. No s'ha enderrocat encara. A nosaltres ens fa patir que de ple preguntem, estem ja pràcticament encara en juny i encara s'ha d'enderrocar. S'ha d'enderrocar, més el sostre d'aquesta antiga nau és d'oralita, per tant no és una qüestió de vinc amb les màquines i la tiro, sinó que hi ha un procés amb permisos, reciclatge, treure l'oralita, doncs no és un posé senzill, no es fa amb un dia. I llavors ens preocupa bastant, i entenem que com que li preocupa a nosaltres li preocupa també a la resta de la ciutadania que ha d'apuntar i dir que no sé ni si aquesta escola estarà, no el puc veure o n'he d'apuntar al meu fill o filla a una escola que ara mateix no està ni enderrocat al lloc on ha d'anar. Això és més que comprensible, per tant entenem perfectament que només hi hagin 13 famílies de les 40 que preveien o les 40 places que obrien que s'hagin apuntat. Solució que passa amb la resta de famílies que han de fer, veient-se que no es quedaran fora de poder escolaritzar i de portar els fills al seu municipi, a les escoles del seu municipi, doncs segurament hauran de tirar de concertades o privades a altres municipis, hauran d'anar des d'Algarví, a la Elisabel de Viena o a altres municipis. Per tant, algo que nosaltres callem que és clau és poder donar l'opció, després si cada persona, si cada família decideix que vol portar el seu fill o filla a una escola concertada, privada, pel que sigui, evidentment molt respectable, però com a Ajuntament la seva obligació i com a Govern és poder oferir a tota la ciutadania l'opció que el seu fill pugui estar escolaritzat al seu municipi. Creiem que això és bàsic i aquest Ajuntament no ho compleix. Ramon, ho hem de deixar en aquest punt. Gràcies per haver vingut i t'esperem a la propera. Fins la propera, gràcies. Adéu. La vida s'enjustenca a través de les zones.