#234 - Control de plagues a Sant Just Desvern

Passen 18 minuts de les 11 en punt. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM. Passem a fer l'entrevista del dia, que també la podeu seguir pel canal de YouTube de l'Emisora. Fem avui l'entrevista a l'Andreu García, que és delegat de l'empresa Loquímica a Catalunya, empresa dedicada a la sanitat ambiental, i també l'empresa encarregada de fer els controls de plegats a qui ha s'enjust. També tenim amb nosaltres avui l'Ana Horta, que és tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Sant Just, i els tenim aquí als estudis de l'emisora per explicar una mica els detalls de la campanya de plegats d'en Quanya, aquí al municipi. Molt bon dia als dos. Què tal? Com esteu? Hola, bon dia. Què tal? Hola, bon dia. Bon dia. Vinga, doncs, Andreu, comencem una mica parlant amb tu. Falta poquet per entrar als mesos d'estiu. Una època de l'any on fa molta calor. Normalment, humitat, xafogor, elements que poden ser els elements que donin peu a que hi hagi proliferació de plegats. A Sant Just, vosaltres, Loquímica, esteu fent ja el control de plegats pertinent? Com està ara la situació? Sí, aquí a Sant Just, amb el contacte que tenim amb l'Ajuntament, el control de plegats no s'atura, estem tot l'any actius. El que passa és que, depenent de l'època de l'any, fem uns tasques o altres. Diguem que les nostres tasques poden diferenciar en les tasques que són de caràcter preventiu, que són les que portem a terme, sobretot ara a la primavera, de cara a la pujada de temperatures de l'estiu, i després les tasques de caràcter més correctiu, que són les que portem a terme en resposta a les queixes ciutadanes, que aquestes sí que es porten a terme durant tot l'any. Molt bé. Ara mateix, doncs, esteu fent temes més de prevenció, temes, exactament, no?, què feu? Ara, davant de la imminent pujada de temperatures, que ja estem començant a notar-la, una de les problemàtiques més habituals en l'estiu són les paneroles, perquè al cap i a la fi els insectes no regulen, si el seu cicle vital ve regulat entre altres coses per la temperatura ambiental, per tant, a diferència de rossegadors, que són una mica més estables, les paneroles tenen més problemàtiques en l'època estival. Per tant, és l'època ara, la primavera, de portar a terme les queques preventives. Aleshores, estem portant a terme al municipi de Sant Just un tractament preventiu a la xarxa de clavegram de tot el municipi, passant per tots els diferents barris del municipi, per aplicar un producte insecticida a la xarxa de clavegram que no només elimina les paneroles que pugui haver-hi ara, sinó que preveu la proliferació durant tres mesos evidents. Per quins carrers o zones ens has dit, ara mateix que feu... Intenteu passar per tots els barris, però no sé si teniu alguns carrers concrets ja detectats on potser a la ciutadania hi hagi gent que digui que aquí hem vist animals o paneroles o rossegadors. Sí, nosaltres, any enrere a any, fem un informe final d'any, una memòria, i en aquella memòria s'analitzen moltes dades. Aquestes dades són les que modulen com es farà el tractament de l'invinent. Tot i que passem per tot el municipi, intensifiquem més les tasques en alguns espais. En aquests espais solen ser espais on més activitats hem detectat, o on més queixes veïnals hem detectat. Habitualment, aquests llocs que tenen una xarxa clavegram més antiga solen ser llocs més problemàtics. Normalment, les àrees on més intensifiquem actuacions solen ser les àrees del casc antic del municipi, en les parts més històriques. Més velles, no? Més velles, perquè acostumen a tenir una xarxa clavegram una mica més antiga i, per tant, aquestes estructures amb el temps adquireixen una sèrie d'eficiències que posibiliten la proliferació. Per tant, són zones en què acostumen a treballar una mica més intensament. Anna, què tal? Bon dia. Bon dia. L'exit dels programes de gestió integrada de plagues no funcionen o no funcionen de la mateixa forma sense que hi hagi col·laboració d'alguns departaments que integren els diferents serveis públics d'un municipi. Com a tècnica de l'Ajuntament, com és aquesta col·laboració que hi ha del Departament de Salut Pública amb l'empresa loquímica? La relació que hi ha entre departaments és essencial, perquè a vegades les incidències no només ens venen de la ciutadania, sinó també ens venen del Departament d'Urbanisme, per exemple, que estan fent manteniment d'equipaments o manteniment de jardineria. Curiosament, ahir o abans d'ahir, em sembla que va ser abans d'ahir, de jardineria ens van avisar que hi havia un rus de vespa en un parc més paciàtica, no passa res. Ens passen imatges, llavors nosaltres fem la incidència, parlem amb l'oquímica i l'oquímica fa el tractament. Tot això és imprescindible, entre nosaltres parlem molt. Però també han sentit contrari. Moltes vegades l'oquímica va fer tractaments, perquè algun veí o és igual, veí o veïna avisa una incidència i llavors ells ens diuen, mira, doncs aquí hi ha un forat de rates, intenteu tapar-lo o, per exemple, en una escola que a vegades s'ha de posar una reixa o s'ha de tapar un forat, que s'ha de fer una part d'obra, que això s'encarrega al Departament d'Urbanisme, s'encarrega de fer això. Per tant, les connexions entre departaments i amb l'empresa són vitals perquè funcioni el control de plagues. No només és la feina que fa l'oquímica, que és essencial, amb els productes que s'utilitzen, sinó que ells mateixos us diuen, escolta, si això no ho tapeu, això no ho esmaneu, no feu aquestes mesures correctores, doncs, clar, poden tornar a proliferar aquests insectes o aquests rossegadors. Andreu, normalment, quins procediments utilitzeu, quines màquines o quins productes, perquè això també potser és una qüestió que més que preocupa la gent, però és interessant saber com dueu a terme si hi ha alguns productes químics o aparells concrets. Doncs mira, és interessant perquè és un sector que ha evolucionat molt en els últims temps. Històricament, es feia servir maquinària molt gran, molt ruidosa, que es veia molt i es feien actuacions que eren molt massives, per exemple, coses com les termonebolitzacions i el clavegram, que eren actuacions que es feien històricament. Termone... Què? Com va això? A veure. Aquest concepte en concret és termonebolització. La nebolització és un tipus d'actuació que fa que la gota del producte que apliques és molt petita i, per tant, arriba a indrets molt petits. I se li diu termo perquè es fa amb calor i, al fer-se amb calor, és més petita encara. El problema és que és tan petita que arriba a tants llocs que pot afectar al ser humà i a animals no odianes. Aquest tipus d'actuacions amb el temps s'han quedat desús. No és que siguin il·legals, però no es recomanen. Per tant, l'oquímica accepta situacions molt excepcionals que, per exemple, a Sant Just no ha ocorregut mai. No ho hem fet, perquè són actuacions que hem de tenir cura. El sector està derivant cap a un tipus d'actuacions una mica més respectuoses amb el medi ambient. Al cap i a la fi, fem servir químics, els apliquem en espais públics, sempre amb molta seguretat perquè no afecti als ciutadans ni als animals, als animals no odianes, diguem. Però fem servir pistoles de gel, que són com si fos una pistola de silicona, on fiquem el nostre producte i apliquem el gel perquè vagin les panegades a menjar-se'l, fins a caixes portesquers que es fiquen als parcs i jardins del municipi, on dins hi ha un verí perquè entri el rossegador, se'l mengi i acabi morint. Aquestes caixes portesquers són caixes de seguretat. Tenen esclaus que sols les tenim nosaltres. Per tant, una persona no pot obrir-les, es poden trencar eventualment, però és molt poc comú i mai hem tingut cap cas de contaminació, d'intoxicació de cap animal ni de cap persona. Perquè és important que feu campanyes de desinfecció i control de plagues. Com mesureu l'efectivitat d'aquests treballs que vosaltres feu? Ens ha dit que feieu una memòria. No sé si també les persones que fan aquesta feina estan especialitzades i formades. Bueno, perquè és important, que és la primera pregunta, és important perquè al cap i a la fi hi ha una sèrie d'organismes, d'insectes o rossegadors, que són el que es coneix com sinantròpics. Això significa que el seu creixement va associat al creixement humà. Són plagues urbanes, bàsicament. Allà on l'humà s'expandeix, ells també van amb ell. Són inevitables i no es poden erradicar. El que hem d'intentar és controlar-los, mantenir les seves poblacions per sota d'uns llindars que no es facin malbé a la nostra salut pública. Aquestes aquí són raó, la importància. Any rere any fem aquestes memòries per intentar veure com estem evolucionant i el que hem detectat a Sant Just, que ho estàvem parlant tant jo fa un moment, abans de començar l'entrevista, és que si és cert que les incidències ciutadanes, les queixes que interposen els ciutadans han crescut en els últims anys, l'activitat detectada ha baixat. Vull dir, al final, al cap i a la fi, nosaltres ens fixem molt en... Què vol dir això, que som més exigents als ciutadans? Hi ha moltes lectures, hi ha moltes lectures. Perquè si hi ha menys animals i som més crítics... Sí, hi ha moltes lectures. Al cap i a la fi, nosaltres ens hem de basar en evidències, i les evidències són quina activitat tenim. I la sensació és que anem millorant, anem a millor. Sí, cada cop tenim més incidències. I aquí hi ha dos... Nosaltres ho veiem... Nosaltres, en lo química, estàs especialitzada en treballar als països municipals, a diferents municipis d'aquí de Barcelona. I ho veiem a Sant Just i ho veiem a molts llocs. Quins són els factors que afecten això? Pensant que el factor principal és que cada volta les persones tenen més accés a les eines per a interposar incidències. Es fa a través de correu electrònic, a través de trucades, a través de plataformes. I cada vegada la gent està més conscienciada que aquest problema és un problema de salut pública i que han d'informar per a posar-li fre, tot i que, històricament, de la millor, la gent passava. La gent no feia tant cas a aquest servei, però ara està més conscienciat. També hi ha un component, com tu deies, de pensant que les persones cada vegada són més exigents amb la higiene i la salubritat de l'espai públic, el qual és positiu. El que passa és que, per això, a aquestes dades, hi ha que llegir-les amb criteri de dir que tenim més incidències, per tant, la ciutadania està requerint-nos més, està requerint més servei i més actuacions de l'empresa, però la sensació de fons amb les dades a la mà d'activitats és que cada volta estem una mica millor. Clar. Ana, seguim amb més qüestions, també, a Sant Just. Quines són les principals preocupacions o, potser, queixes de la ciutadania pel que fa a la sanitat pública, a les plagues? Quin tipus d'avís us arriben al departament? Bé, són onades, és el que comentava l'Andreu. El tema dels rossegadors normalment és anual. No té puntes. Una mica durant tot l'any, no? Sí, no té puntes, es va mantenint. Pots rebre al millor un mes quatre trucades i un altre mes cap. Però sí que el grau d'incidències a les panaroles és elevadíssim ara, precisament des del mes de finals d'abril al maig fins a finals de setembre-octubre, que és el que dèiem, no? Acaba la calor, aquesta xafogor i, de moment, encara ha plogut, però són èpoques que normalment en els darrers anys ha plogut poc i això és molt facilitador per tot aquest tipus de plagues. Bàsicament, veiem aquestes onades. Ara és fort amb les panaroles i també, perdona, amb les vespes, sobretot a la vespa ciàtica, l'altre tipus de vespa més autòctona. També tenim queixes i ha pujat el número de queixes, però de les altres plagues, ja et dic, els rossegadors anualment i et trobes en temes de formigues o algun altre tipus d'una termita o alguna cosa, però són molt, molt més puntuals. I us arriben més, per exemple, de parcs públics, de zones a l'aire lliure o més d'equipaments o del gimnàs municipal o d'equipaments més tancats? No, ens arriba directament, ja et dic, que la majoria ens arriba directament del privat. És a dir, els privats ens truquen i ens diuen o les veiem al carrer, les hem vist al carrer, sobretot de cara al capvespre, les veiem al carrer movent-se, les panaroles o una rata i tal, i nosaltres, lògicament, avisem a l'Oquímica el més immediatament possible perquè faci el tractament, però a vegades també ens diuen o ens entren als pàrquings o ens entren a casa. Lògicament, és superdesagradable, hi ha una preocupació i s'entén perfectament. I és el que treballem conjuntament. I ja m'avanço a dir que l'abril vam publicar un article al Bullatí, com l'any passat, i vam tornar a fer incidència. És un treball en equip. És un treball que aquests animals no... Aquests animals, barra insectes, no tenen fronteres. Llavors, a ell no li diguis que no passis aquí que és privat o passa d'aquí que això és públic. Clar. El que comentava l'Andreu és més exigent al municipi, però és veritat que també hi ha proliferació de plagues, però a vegades el problema que ens trobem és que no hi ha activitat. És a dir, quan anem a la via pública, que és el nostre espai, com a Ajuntament, doncs l'empresa ens ho diu en els seus informes, perquè de cada incidència han de fer un informe, doncs es diuen, escolta, fem un tractament, però no hi ha incidència. Llavors, claro, torna a trucar ahir o és igual, a la mateixa zona, hi ha problemes, diu, escolteu, és que no hi ha incidència, tornarem a anar, no patiu les vegades que faci falta, però plantegeu-se que a la part privada, potser a nivell de comunitat, a nivell d'establiment, no establint com un restaurant o una botiga o el que sigui, potser hauria de fer un tractament. També he de dir que molts veïns, quan truquen, jo els hi pregunto, escolta, esteu fent un tractament i tal, i molta gent, sobretot comunitats, ja estan treballant amb empreses a control de plagues i ja estan fent actuacions, i això és superimportant i supervàlid per seguir treballant en equip públic i privat. Clar, perquè l'Ajuntament entenc que el que no pot fer és, amb els seus recursos, entrar en un privat i fer ell... És a dir, per exemple, l'Eloquímica no pot entrar en un privat ara i fer un tractament, és a dir, això és un servei públic, per mantenir els carrers, com si diguéssim, de Sant Just. Correcte, correcte. Sí que d'equipaments ens en trobem, ens en trobem en algunes escoles, puntualment algunes incidències que, a vegades, inclús, han perdurat, i, lògicament, estem super, super a sobre, l'Eloquímica està a sobre, a vegades que faci falta, perquè no deixa de ser un públic molt susceptible, infants, i ja et dic, no se'ns passa gaire que estem allà els dies que faci falta per intentar erradicar aquell problema. Andreu, com notaries a Sant Just que no s'estan fent els controls pertinents o que es té cura de les plagues, no? No sé si, per exemple, de les conseqüències del canvi climàtic, per exemple, és un factor que l'empresa ha de tenir en compte a l'hora de decidir quan es fa el control. Sí, totalment. És una pregunta superinteressant, perquè, habitualment, la gent es pregunta què passaria si no estiguéssim, no? Nosaltres sempre diem que la nostra feina és una feina molt silenciosa. Molta gent no sap ni què fem ni què treballem, no? No ho sé, jo crec que mai us he vist. He vist les enganxines aquelles que a vegades estan anant en estapes del... El pou. Sí, sí, i prou. Sí, d'això es tracta, eh, avui. Intentem ser uns treballadors silenciosos, perquè és el que ens agrada. El que passaria, bueno, per dos costats, hi ha una sèrie d'animals que generen angúnia a les persones, com són els paneroles, els jugadors, les vespes, perquè poden picar i tal. Clar, si no fem un control, proliferen, proliferen, proliferen, i no se'ls posa límit. Aleshores, veuríem rossegadors i paneroles i altres insectes, sobretot aquests dos, a la via pública, molt més habitualment, i sobretot a l'estiu, veuríem molta activitat. I això és un problema una mica més d'imatge, d'angúnia que estiguem allà i tal. La part més que impacta realment en la salut pública, tot i que això podria impactar en la salut mental, que també és un tema de salut pública, però la part que impacta més en la salut pública d'un format directe, les paneroles, concretament, els rossegadors també, són transmissors de malalties. Ells són vectors de malalties, poden transmetre malalties de diferents formes. Imaginem un municipi on no es fa cap tipus de control preventiu ni correctiu de plagues. Les paneroles comencen a créixer, comencen a proliferar, comencen a proliferar, els rossegadors també, i comencen a entrar a les nostres cases, comencen a colonitzar també la xarxa d'assetjament privada, comencen a aparèixer a les cuines, als lavabos i tal. I nosaltres, per exemple, tenim menjar sobre el banc de la cuina o el que sigui. Comencen a aparèixer per allà, comencen a contaminar el nostre menjar i aleshores començarem a tindre un repunt de casos, per exemple, de salmonellosis, E. coli i d'altres bacteris i virus que poden transmetre. Seria una possibilitat del que podria passar. Amb rossegadors, el mateix. De fet, en el cas de les rates, poden transmetre malalties que són inclús més greus. Clar, sí, sí, sí. I, de fet, les rates podrien arribar a atacar algun animal o una persona, perquè són animals... Clar, no, no, sí. Una mica més violents. Bueno, res, és una aproximació molt apocalíptica, no estem... Bueno, no, no, però... S'ha de tenir en compte, també. Per sort, estem molt lluny d'una situació com aquesta i cada cop més, jo crec que la ciutadania de diferents municipis va prenent consciència de la importància del servei, però és l'objectiu, també, de fet, aquestes intervencions ja són bones perquè la gent prengui consciència i entengui una mica la importància del que fem. ¿Algun consell donaries, Andreu, a la ciutadania per evitar aquests tipus de plagues? Bueno, consells dos, que ens avissin del que vegin, que ens avissin a través de l'Ajuntament, per supost, que ens avissin a Salut i a nosaltres del que vegin perquè puguem anar a corregir-ho. I, al cap i a la fi, les paneroles, i qualsevol plaga, són animals i ells busquen dos coses, fonamentalment, que és refugi, per a poder anihuar i proliferar, i menjar. Per tant, hem d'evitar que tinguin refugi i que tinguin menjar. El tema del refugi és una mica més complex, perquè és més complex explicar-nos, ho posaria més temps, però el tema del menjar és molt senzill, és fer una bona gestió de residus. Al final necessitem que tanta casa, mitjançant, fiquem-s'hi fons perquè no entri a les cases o fem una bona gestió del tipus de residus alimentari que es cau pel desguàs. Però, sobretot, quan tirem la brossa, quan anem a tirar la contenidor, que fem una bona gestió, que ho fem servir com toca, que no ho deixem fora, que no tirem brossa... I això va de perles, perquè aquí a Sant Just hem canviat el sistema amb contenidors intel·ligents. Hi ha gent que es cansa amb la targeta o que no li sembla bé el sistema i, pam, deixa la brossa fora. I ja dius... Per favor, no. Hi ha una imatge que tothom creu que pot tenir en la ment, que és quan en algun municipi s'ha fet una vaga de basures, que això t'ha entrat a tele o hem vist, i s'acumulen les basures a l'exterior dels contenidors, que és el primer que veus. Acostumeix a veure rates que van i venen del clavegram a la basura a la basura al clavegram. És molt habitual, aquest moment. Ana, en general, i ja per acabar, perquè hem d'anar tancant, com creus que és el comportament de la ciutadania a Sant Just Tenca? Bé, abans ja ho he comentat, no? Jo crec que és una ciutadania que es preocupa molt per la salut pública. Lògicament, la paraula plaga és un tema que preocupa. Jo, personalment, també, en el meu moment, he tingut plaga a casa de Panarola, així és molt desagradable. Per tant, jo entenc completament el seu comportament. Al costat, posar-hi una mica en paral·lel, que també és exigent, és una ciutadania exigent, i és bo que sigui exigent, perquè per això hi ha aquest servei públic i per això estem, per donar un cop de mà, i és la nostra obligatorietat. I, per tant, que segueixin així. Com diem, no acabarem mai amb la població, però sí que la podem controlar i és la nostra feina. Llavors, ara que comença, tristament, l'època de més problemàtica, doncs endavant, que truquin, i farem tot el servei que sigui possible allà on vegin la problemàtica. Però sí que els animo i els encoratxo, com vam posar en el bulletí, que la part privada també intentin treballar-la, sempre que vegin que la problemàtica la tenen a casa, els hi entren sigui a través d'un pàrquing o a través d'un jardí, etcètera. Molt bé. Hem de trucar directament a l'Ajuntament, eh? Sí, directament a l'Ajuntament. I aprofito per comentar també que moltes vegades hi ha persones supercomprensibles, neguitoses. Escolta, però això, quan passareu? Doncs mira, jo aviso, som bastant immediats, al Servei de Salut Pública, intentem avisar el mateix dia o el dia següent, i la química també és molt resolutiva. Jo els dic, si veieu que en uns deu o quinze dies no es nota una millora, insistiu, no ho deixeu passar, no? Perquè molt poques vegades alguna veïna o un veí... Escolta, no és que fa dos mesos que tenim un problema? No, no, això és una cosa que heu d'intentar insistir perquè seguirem treballant, no? Ara, sempre en equip i en conjunt. Molt bé. Anna, Andreu, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern. Res més que acabeu de passar, bon dia i res, fins la propera. Que vagi bé. Moltes gràcies. Gràcies a tu.