#239 - La lluita per preservar la vall de Sant Just

Música Comencem la segona hora de la Rambla el Magazine de matins de ràdio d'Esvern. Són les 11 i 14 d'avui, dijous 30 de maig. Diumenge dia 26, unes 200 persones es van mobilitzar per preservar la vall i la Riera de Sant Just. Va ser una manifestació convocada a la plaça Camuapa per la plataforma estivica Salvem la vall 2.0, en la que s'hi van sumar persones a títol individual, entitats del poble, partits polítics preocupats pels plans urbanístics de la zona de la Bonaigua, la Bòvila, també el límit del Parc Natural de Collserola. Tot sota els lemes Salvem la vall abans o sigui massa tard o també ara o mai Salvem la vall. Ara mateix aquí a l'emissora tenim l'oportunitat de parlar amb l'Ulagui Ferras, membre d'ALNUS, ecologistes de Catalunya, també membre de la plataforma cívica en defensa de Collserola i membre de la plataforma cívica Salvem la vall. Molt bon dia, Ulagui. Hola, bon dia. Bé, doncs comencem amb algunes qüestions. Quines amenaces? Primer tot volem saber quines amenaces pel territori suposa la urbanització del sector de la Bonaigua. Per què la vall i la riera no estan salvats? La idea que plantegem nosaltres és de no urbanitzar, no edificar més el que és la vall de Sant Just, la zona colindana Collserola en aquest cas, no forma part del Parc Natural, però és un connector i és com ho identifica el nou Pla Director Urbanístic de Metropolità, com una zona verda. El que passa que encara en regim pel Pla General Metropolità del 1976, que és quan això es va declarar urbanitzable i és a partir d'aquí que hi ha nans problemes i que en el seu moment, a principis dels anys 2000, l'Ajuntament ho va aprovar, aquest projecte. El que passa és que com que no ho van desenvolupar els promotors, l'Ajuntament tenia tot el dret a desclassificar aquest sector i és el que no vol fer. Aleshores, l'impacte d'edificar en un sector tan proper a Collserola és incrementar la mobilitat, incrementar la freqüentació de gent que està entorn del Parc Natural i que, evidentment, el malmet té afectacions sobre els ecosistemes que hi ha més a prop. Quina és la funció de la riera que hi ha a Sant Just en termes ecològics? En termes ecològics, les rieres, els torrens fan de connectors, a part de desembocar evidentment l'aigua en el cas de pujar al tema hidrològic, que en aquest cas també l'hem de tenir molt en compte, perquè la funció de desembocament de les aigües en cas de projectes torrencials ja s'ha demostrat a Sant Just que estem en el límit i que l'any 83, per exemple, hi va haver inundacions perquè la riera es va sobrecreixer. Els anys 80 em sembla que van passar més d'una vegada. Va rebentar les canalitzacions que passen per sota. Al construir l'Institut de Sant Just es va dissenyar un sistema que la riera passa canalitzada per sota, però no dona la base en cas que hi hagi brutícia, vegetació que hi entri, etapa i tot això. Aleshores, les aigües van per dalt, principalment. Això ja va passar una vegada o dues, i hem tingut la sort que no ha tornat a passar en tot aquest temps, però l'Ajuntament ja sap que estem en zona inundable. Tot l'entorn de la riera és zona potencialment inundable. Això és una de les coses per les quals creiem que mai s'hauria d'edificar, perquè tenim, per exemple, les cases que hi ha davant de l'Institut, que ja es van inundar completament els sotans de tots aquells edificis que hi ha davant de l'Institut perquè estan edificats en zona inundable. I no entenem com l'Ajuntament continua amb la idea de continuar edificant en zones que estan amb un potencial risc d'inundació, que evidentment és baix, però que no se sap si en 20, 30 o 50 anys acabarà venint una altra pluja d'aquestes que ho tornarà a inundar tot. Quan més asfalt posem perquè edifiquem, més quantitat de pluja anirà superficialment per la zona saltada i té més capacitat de fer mal. Llavors, com pot ser que l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, en teoria estic que ha fet els seus estudis pertinents i ha donat permís perquè allà s'hi pugui construir? Sí, sí, sí. No, perquè a veure, de fet l'Ajuntament es mou per això també i per això diu que vol fer un parc fluvial, que nosaltres no entenem aquest concepte de parc fluvial en un entorn de sequera, perquè a la Riera majoritàriament el 90% del temps està seca quan no plou. Aleshores, no té sentit un parc fluvial, que és el que continuen dient el Partit dels Socialistes, que volen fer i què és el que van plantejar ara ja fa més d'un any quan van fer la participació ciutadana sobre aquest projecte. La idea és, com que ells saben que no dona a l'abast la canalització que passa per sota, han de reformular la Riera i l'han de fer més ampla. Aleshores, per això tenen aquesta mena d'excusa de posar... Nosaltres ho transformarem en una zona verda que li diuen parc fluvial. El que passa és que no se'ns ha explicat com ho volen fer, perquè a la plataforma també hi tenim el Narcis Prat, que és catedràtic d'ecologia i expert en temes hidrològics, i a ell no li cap al cap com volen fer una Riera acceptablement. Les Rieres han de ser amples, molt amples, no han de ser canals estrets i profunds, han de ser tirant a plans i amples. I si fan això, que és com hauria de ser per fer-ho bé, no hi caben cases. Aleshores, com que no ens expliquen els detalls del que fan, del que pretenen fer, no sé, estem a la contra segur. Per tant, aquests 160 habitatges al voltant de la Riera de Sant Just no serien una alternativa vàlida, no? Perquè em sembla que l'Ajuntament de Sant Just assegura que fa més d'un any es van suspendre les llicències per evitar que la bona aigua s'apliqués el planejament de la bòbila, que preveia una forta edificació just abans del Parc Natural de Collserola. I l'alternativa ubica aquests 160 habitatges al voltant de la Riera. Per tant, tampoc és una alternativa, no? Per nosaltres no és una alternativa. L'únic que fa és facilitar un especulador com Núñez Inavarro, que té un sector que no el pot edificar perquè té unes torres de molt alta tensió que li passen per la seva finca. I l'únic que fa l'Ajuntament és dir-li no pots edificar a casa teva perquè, o sigui, el teu tros, perquè et costa tants diners soterrar aquestes línies perquè hauria de sufregar ell. I aleshores l'Ajuntament va i li facilita la part de la Riera una mica més avall. I clar, no sé, per nosaltres és pura especulació això. Vale que l'Ajuntament ha de tirar endavant nous clans d'habitatge i vol aprofitar una part de HPO, però, o sigui, el que no pot fer és col·locar-lo a la Riera, a l'entorn de la Riera. Ho entenem així. A més, si em deixes dir, aleshores el Partit Socialista es va emetre un comunicat aquest cap de setmana just no sé, mitja hora o una hora abans de començar la manifestació, plantejant una alternativa que, com que no es comuniquen nosaltres, no entenem de què va. Perquè de cop i volta diu que tres quartes parts o dues terceres parts, seran de vivenda pública. O sigui, una cosa absolutament diferent del que havien dit fins ara ens consta que per una reunió que vam tenir amb l'Ajuntament el finals de febrer, ells intentaven reduir una mica les zones edificables. I ens van dir que la part de HPO, la part d'habitatge públic, aniria fora de la vall. Aquestes coses han anat canviant, perquè per Sant Jordi ja em deien una cosa diferent. Em deien que no, que l'habitatge públic aniria a l'entorn de la Riera també. De cop i volta ha d'esperar que ja no serà un 31% d'habitatge públic, sinó que anirà un 66%. I això és que no entenem res, la veritat. I és que tampoc ens ho creiem, perquè no paren de dir mentides. Per tant, el que demana en certa manera la plataforma a l'Ajuntament és una via de comunicació més clara, directa, transparent? Això per descomptat. Primer, perquè van tallar el procés participatiu que es va iniciar. Perquè es van comprometre que hi hauria un retorn a la participació, i no, no hi ha hagut aquest retorn. L'únic que van fer és publicar fa pocs mesos les conclusions del que es va debatre ara fa un any i escaig. Però no hi ha hagut aquest retorn i no hi ha hagut continuació del debat. I sí, la veritat és que com que tenim interès en què passarà en aquesta zona, volem estar informats i com a plataforma ja ho hem informat legalment, a través d'instàncies, que volem ser persona informada. Vau estar en aquest procés de participació que va posar en marxa l'Ajuntament el 2023, una mica per decidir com havia de ser aquesta urbanització. Quina és la proposta que vau fer a la plataforma? Pot ser que fos l'opció d'edificació zero? Evidentment, edificació zero i desclasificació d'aquests sectors perquè legalment es pot fer, perquè no han complert el pla d'etapes que s'havien compromès a fer. Quan l'Ajuntament aprova el 2003 aquest projecte, estableix un pla d'etapes a desenvolupar-se cada quatre anys una part. Els primers quatre anys no van fer res, els segons quatre tampoc, els tercers. El 2015 això ja podia l'Ajuntament haver desclasificat si hagués volgut. I ho pot fer avui dia, també. El problema és que no ho vol fer perquè vol aprofitar el sostre edificatori que hi ha marcat pel Pla General Metropolità. Ells s'entesten això i nosaltres ens entestem en que no s'edifiqui l'entorn de l'Arriera. La solució seria densificar una altra part del poble. Com va passar l'altra vegada fa 20 anys, sabem la vall que es van desclasificar, no es van desclasificar, es van reubicar els metres quadrats que estaven a la vall que s'han posat a la carretera fins a poc. No s'ha decidit que anaven allà. També serà una mica desastre, però és menys dolent el que faran d'uns edificis de 500 o 600 habitatges, uns blocs de pisos bestials, que edifiquen la vall. Si van entre 200 habitatges s'han de poder reubicar una altra zona. L'Ajuntament té la capacitat de proposar modificacions d'alternament i edificar una altra banda. L'alcalde ha dit que no és viable la construcció zero perquè en cas de no fer aquests habitatges l'Ajuntament quedaria endeutat amb els privats. L'heu demanat vosaltres des de la plataforma alguna valoració independent dels costos que suposaria l'opció de zero edificació en aquest sector de la bona aigua? Sí, això ja ho vam demanar en el procés participatiu de fa un any i pico i ho hem continuat demanant en la reunió que vam tenir amb l'Ajuntament al febrer, però la idea és que ells no volen fer aquest pas. Això és una cosa que hauria de sol·licitar l'Ajuntament. Nosaltres no tenim la possibilitat de fer aquestes gestions ni de contractar ningú perquè les faci. Aleshores, no, l'Ajuntament no té interès perquè ell ja sap què vol fer. El tema és que l'Ajuntament és el govern i l'Ajuntament, però els partits no s'han acabat de definir massa. Perquè ja en les eleccions, en campanya electoral, l'únic que es defineix claríssimament és el PSC, que és qui governa i qui va rebre el suport majoritari. Ara, per a nosaltres això no justifica que tirin endavant aquest projecte perquè no té sentit ecològicament parlant amb el canvi climàtic que tenim. Més ciment a l'avall no és convenient. Lògicament, el PSC és l'equip majoritari que forma l'equip de govern, per tant, sí que s'ha hagut de definir. També demaneu des de la plataforma, potser, a les altres forces polítiques que s'acabin de posicionar o que es recolzin o que no es recolzin, però que es defineixin de forma més clara en aquest tema. Sí, sí, evidentment. El que passa és que el projecte no està aprovat perquè el van modificant cada dos per tres, doncs no hi ha res que puguis dir. Això sí, fins ara tothom ha dit això no m'agrada així, això no m'agrada això, em consta que als comuns tampoc els agradava que s'edifiqués l'HPO a l'avall, en el seu moment, no sé si hem canviat d'opinió. Em consta que Junts també no li agrada gaire el tema i de fet vaig veure el portaveu a la manifestació de diumenge, però els altres, la CUP també, la CUP està la primera que no es vol que s'edifiqui aquest sector, i els altres no cladifiquen gaire, la veritat. Quina part de l'avall encara s'està, a temps de salvar, la zona de Garrufés entenem que ja no té marxa enrere, per on ja s'està? A veure, la zona de Garrufés encara està pendent que desenvolupin correctament el pla com està dissenyat, perquè ja va començar malament, per això es va aturar, i ara amb el litigi que van tenir amb els veïns de la zona pedrosa, que també formen part de la plataforma de la plana pedrosa Vellsoleig, allà tenen una mena de conveni en què si se surten d'allà poden continuar el contenciós i continuar aturant el projecte. O sigui que si es comprometen a fer el que van fer, que el que van comprometre és que reduït la disficabilitat d'aquell sector, probablement continuaran endavant, perquè fins ara només els han deixat urbanitzar. O sigui, fer les voreres, els carrers i això, començar a aixecar parets encara no. Probablement aniran endavant això, perquè està bastant així, però encara es poden posar bastantes pegues si no segueix el camí legalment correcte. Un altre tema que està de per mitja per tot plegat és l'accés a l'habitatge. A partir d'aquestes noves construccions no resoldrien, segons la plataforma, aquest problema de l'habitatge a Sant Just des de l'Ajuntament, justifiquen que aquestes edificacions servirien per fer habitatges de protecció oficial que són necessaris en el cas de la dificultat d'aconseguir pis que hi ha pels preus inassumibles. Què en penseu d'aquesta explicació que es dona? És evident que fa falta habitatge perquè es quedin els joves o la gent de Sant Just. A Sant Just és evident que fa falta, també és convenient que sigui de lloguer, perquè si no el que ha passat fins ara amb tot el que s'ha fet de compra al cap de 10 anys, aquests pisos s'han revenut aquí sigui i han fet el negoci als propietaris en alguns dels casos, aleshores seria important que fos de lloguer. L'important és que no s'edifiqui l'entorn de la vall, que es trobin altres ubicacions. El jovent actiu de Sant Just participa de la manifestació. O sigui, estan en contra, ells no volen que facin l'habitatge a la vall de Sant Just. S'ha de buscar una alternativa perquè es faci edificació a preus assequibles i això l'Ajuntament té la potestat de fer-ho. Per això existeix l'empresa Promunça. Vale que tindrà un cost més alt, però utilitzar sempre la especulació de necessitar que altres privats construeixin una barbaritat de vivenda privada i de luxe per treure un rendiment d'això perquè es pugui fer a condició de vivenda pública, això és una trampa que ens ha conduït a on estem. Tot el que es va fer del camí de Can Candaler, camí de Can Biosca, ho ha organitzat també fins ben endins de la vall perquè es poguessin fer 90 habitatges d'HPO. Ara es plantejaven 40, en el que vam dir diumenge no està clar al final quants seran, si en volen fer molts més, però avui que hi ha votació municipal li preguntarem, a veure, que ens informin de la nova proposta que tenen i espero que la puguin reubicar fora de la vall, però no sembla que sigui així. Teniu alguna reunió pendent gent de l'Ajuntament com a plataforma? No, però depèn de com vagin les converses d'avui al ple, doncs és evident que volem informació, és evident, perquè ens queixem de l'opacitat i que no se'ns informa que el procés participatiu es va tallar, etc. Aleshores nosaltres volem tota la informació que sorgeixi d'aquest projecte. I per tant, avui intentarem informar-nos en el ple i més endavant si se'ns informa en detall, en plànols, molt millor. Molt bé, doncs Oleguer, deixem la conversa en aquest punt. Gràcies per haver-te'ls la trucada de Ràdio d'Esvern i res, que acabis de passar un bon dia. Bé, molt bé. Rebaixi bé, que adeu. Adeu, bon dia. Gràcies per haver-nos atès.