#240 - Situació política de la CUP Sant Just després de les eleccions

Música Passant uns minuts, de les 11 en punt comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de Ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia. Com sempre, fem aquesta mateixa hora. La convidada d'avui és l'Anna Vilanova, que és la porta veu del grup municipal de la CUP Sant Just, i farem un repàs d'alguns temes de l'actualitat Sant Justenca. Hola, què tal? Molt bon dia, Anna. Molt bon dia, Núria. Vinga, doncs, comencem fent una valoració dels resultats electorals de la CUP a les eleccions al Parlament del passat 12 de maig. Fem un resum. La CUP ha perdut cinc escons, és a dir, que de nou, que en tenia, n'ha passat a tenir quatre. On creieu que han anat a parar aquests vots i què en penseu que ha pogut ocasió aquesta recolada? Bé, som conscients d'aquesta gran davallada, passar de nou a quatre diputats al Parlament de Catalunya. És un bon sotrac, però no ve de sorpresa, perquè els suports de la CUP s'han anat perdent des de fa temps. Per això es va iniciar aquest procés, que no sé si coneixeu la majoria de la població, és un procés garbí, que és un procés de refondació, és un procés per tornar a trobar les estratègies i per veure cap on ha d'anar la CUP. Aquestes eleccions ens han agafat així amb el peu canviat i, per tant, hem sigut un dels grans prejudicats en aquestes eleccions. Però, en tot cas, es podria dir que també n'ha estat unes eleccions que no s'ha votat només en clau social, majoritàriament la població no ha votat en clau social, han sigut molt polaritzades i no odiem la CUP ni ho dic jo, ho diuen els experts que analitzen cap on van els vots. Se sap que molts vots de la CUP han anat a Junts per Catalunya, no per qüestions socials, evidentment, no serà, sinó per legitimar la figura del president destituït, que és en Carles Puigdemont. Per tant, aquí hi ha hagut el vot útil i també creiem que una part important també de molt electorat independentista s'ha quedat a casa, això ja va passar en les passades eleccions, i una part d'aquest electorat que s'ha quedat a casa independentista eren votants de la CUP. Són gent independentista que esperen que se'ls avisi quan els polítics estiguem preparats per acabar la feina que es va començar l'1 d'octubre. Per tant, aquí estem parlant això de vot útil i d'abstenció també. També una mica en referència a Sant Just, també es va traduir de la mateixa forma, igual que en els resultats generals. Sant Just, el 2021, va votar la CUP al 6,73% de la població i ara, en el 2024, l'ha votat al 4,36%. Sí, s'ha traslladat en diferents percentatges, però també s'ha traslladat a la població de Sant Just. Val a dir que la CUP ja va néixer com una organització més aviat municipalista, i a les eleccions municipals els resultats van anar molt millor. Però a veure com acabem aquest procés de refondació, quines conclusions ens en traiem i seguirem lluitant. De fet, portàvem un lema important i un lema molt potent, que era defensen la Terra, hem tingut poc temps per defensar-lo i per mostrar-lo a la ciutadania, defensar la Terra és un lema potent, que va des de la independència fins a defensar els drets de la pagesia, passant per totes les... per recuperar tots els drets socials que s'han anat perdent al llarg del temps. Vinga, marxem al ple municipal del mes d'abril. La CUP va presentar una moció que finalment va ser rebutjada pels vots en contra de Vox i el PSC i per l'abstància del PP. Una moció per fomentar la participació de les entitats i el conjunt del veïnat de Sant Just. Una mica l'objectiu que hi havia en aquesta moció i també quins mecanismes i com es podrien posar en marxa per fer més participació a la ciutadania en els plens. De fet, era una moció molt fàcil de provar, des del nostre punt de vista. El que calia, sobretot, que és una de les qüestions que ha plantejat la moció, és que s'havia de modificar el Reglament Orgànic Municipal, que és el ROM, que és del 2003, és un reglament molt antic, i el Reglament de Participació Ciutadana també del 2013. La finalitat era perquè totes les entitats del poble o ciutadans qualsevol del poble puguin participar directament al ple, ho dic enfatitzant, a paraula, directament, presentant mocions amb una reglamentació establerta. Aquestes mocions són defensades per les entitats o les persones que el defensen i aleshores són debatudes pels representants polítics. Això ara no hi és. De fet, la participació ciutadana als plens és ara el principi del ple, perquè es va decidir que quan els plens s'allargaven molt a la ciutadania pogués expressar-se abans, una estoneta abans, però tot és sota el criteri de l'alcalde. De fet, el ROM ho especifica. Si l'alcalde vol, pot permetre participar a la ciutadania. No formar part del ple, ara se'n registren, però no sé si es graven les intervencions del públic. Antigament, quan quedaven escrites, aquesta intervenció del públic no quedava escrita. És a dir, que no forma part del ple. Legalment, no forma part del ple. Diria que si en el vídeo de YouTube, diria que almenys quan es feien al final, almenys crec que sí que es gravaven. Ara, al principi, no t'ho sabies. Bueno, en tot cas, tampoc es pot recuperar, però no forma part del ple legalment. Aleshores, nosaltres, dintre de la mateixa moció, posàvem un exemple molt clar. Es fa a molts pobles de Catalunya i a moltes ciutats, no seria exclusivament de Sant Just. Per exemple, posàvem l'exemple de Terrassa, que és un ajuntament gran. És un ajuntament que ja fa temps que ho fa, que les entitats poden participar-hi. I, a més a més, no només ho permet, sinó que ho publicita a la seva pàgina web i explica a la ciutadania que ho ha de fer, que és un dret democràtic que la ciutadania hauria d'entomar i explica els passos perfectament que ha de fer, de forma molt senzilla, i fomenta la participació. Una altra oportunitat perduda, perquè nosaltres ja des que vam començar aquesta legislatura, que portem pocs mesos, hem presentat dues mocions al respecte de la participació ciutadana i ens les tomben. És un equip de govern que creu que amb el que fan, amb els consells municipals, que no deixen de ser òrgans solament consultius, i amb les votacions cada quatre anys, la ciutadania ja ha parlat. Ens posen també exemples de dir que si som molt participatius, hem fet processos participatius, com per exemple el de la plaça de la Pau, o el de l'urbanització de la Bonaigua, o el de la casa de la dona, però han quedat tots com mig coixos. El de la plaça de la Pau es va entrevistar, tot un seguit de persones es van fer algunes trobades, però després, diguem-ne, les conclusions que s'han tret, ningú hi ha participat, si realment són aquestes les concursions de la gent que hi va participar, si realment expliquen el procediment. El de la Bonaigua ha passat el mateix. De fet, les conclusions han arribat ara fa poquet, molt poquet, i aquest punt de la urbanització de la Bonaigua no anirà en aquest ple, però segurament arribarà el ple de juny. Per tant, en molt poc temps hi ha molt poc marge d'anàlisi. El cas al de la dona. Què fèiem amb els usos de Can Freixas? Doncs no sé si jo com a dona, i en aquell moment, per exemple, que formava part de la Junta de la Teneu, ens vam assabentar, que va haver-hi aquest procés participatiu, per tant, va ser un procés participatiu molt limitat. Sí que hi ha hagut participació amb coses com... Més aviat, poc determinants pel futur del poble, com, per exemple, posar el nom a l'espai, a la Rambla de Sant Just, que, digue't en tès, i recordo que hi va participar força gent. Amb el de l'escultura, també. I el de l'escultura. Però bé, que són, en el fons, poc determinants pel futur del poble. Creieu que, encara que es posessin aquests mecanismes per afavorir la participació a la gent de Sant Just, tindria una actitud més proactiva, per dir-ho així? Home, costaria, però és que la finalitat, també, de l'equip de govern, de qui governa, és que... Vols que la gent t'expliqui quines són les seves necessitats. És fomentar-ho, evidentment, suposo que es començaria, lentament, aplicant aquest dret democràtic, diguem-ne, a participar directament. Anem a més qüestions del ple d'abril. Es van aprovar les bases pels ajuts extraescolars d'infants i adolescents de Sant Just, o bé escolaritzats, també, aquí al municipi, amb una nova línia d'ajuts per famílies amb infants amb necessitats especials. I aquesta última és una acció que se marca dins del que serà el futur pla d'inclusió social. La CUP, n'esteu assabentats d'aquest pla? Quins altres aspectes potser s'haurien de contemplar en aquest pla? O com us agradaria que fos? Bé, és un pla en el qual encara no hi hem treballat gaire, realment. El que passa és que poso en èmfasi que nosaltres vam votar a favor d'aquest punt. I, a més a més, agrair també l'iniciativa de la nova regidora de Serveis Socials, la Isabel Darder, ara estic una mica embolicada, aportant la seva experiència laboral per assentar les bases d'un Sant Just més inclusiu. Evidentment, hi treballarem i ens hi posarem, perquè és evident que ha de ser així. El que sí que demanaríem és que, esperant que la partida econòmica destinada a aquestes ajudes sigui suficient, de fet, ja va haver-hi una alegació d'un senyor del poble que va demanar que s'ampliés aquesta ajuda perquè creia que era insuficient. Des de l'equip de govern es va dir que hi era suficient. Esperem que sigui suficient i que pugui donar cabuda a totes les persones i famílies que ho demanin. I també demanaríem, sobretot perquè hi ha hagut moltes dificultats a l'hora de rebre aquestes ajudes extraescolars, hi ha hagut bastants problemes els últims anys, esperem que això es regularitzi. I sobretot demanaríem, ja ho vam fer al ple, que no es permeti a les entitats esportives o a les entitats que cobriven abans a les famílies que rebran aquest ajut, que cobriven abans l'import íntegre de tota l'activitat, perquè no té sentit. Si les famílies ho demanen són famílies que tenen dificultats econòmiques. Si se'ls fa pagar abans i després se'ls retornen, no sé quins entit té. Això sí que l'Ajuntament ha hipotestat perquè sabem que algunes entitats esportives ho fan, no ho fan totes. I també que arribin aquestes ajudes a les entitats esportives el més aviat possible, que tots els expedients es facin el més ràpid possible, tampoc per no tensionar aquestes entitats que sabem que estan també en acord de fluixa. Sí, que no van sobrades, per dir-ho així. Exacte. Més qüestions. La CUP Sant Just, i ara anem a les xarxes socials, va retuïtar un tuit que diu que el PSC i l'Ajuntament volen fer servir les joves com a moneda de canvi per destruir la vall de Sant Just. Quin és el vincle entre l'HPO, entre l'Habitatge de Protecció Oficial per a gent jove i la destrucció de la vall? Bé, més que res, nosaltres vam retuïtar aquest tuit perquè això respon a aquest mantra una mica xantatge que fa l'equip de Govern que afirma que no hi pot haver HPO, sense protecció, sense habitatges d'HPO. Com a detall curiós, també dic que... que en tot aquest projecte urbanístic es parla que si no s'ha executat no tindrem HPO, però els pisos de luxe es dissenyen al costat de la vall, destruint-la des del nostre punt de vista, però al costat de la vall, al costat de la natura, sentint els ocellets cada matí, en canvi, els d'HPO estan dissenyats a la carretera, al costat del soroll, dels fums, que és una mica una dicotomia una mica estranya, i des d'aquest punt pensem que no cal, que no hi ha d'haver més habitatges, perquè sabem que hi poden haver-hi habitatges buits. De fet, espera que ho busco les dades, l'Indescat mesura els consums elèctrics de totes les llars de Catalunya per aleshores fer uns criteris per establir quins pisos estan buits, quins pisos fan consums molt baixos o quins pisos tenen un consum esporàdic, i Sant Josep és bastant escandalós. Són dades del 2021, però poden haver canviat, es pot haver incrementat, també es pot haver disminuït, però del 21 tampoc no fa tant temps, i per exemple, a Sant Josep hi ha 521 pisos que es consideren buits, és a dir, que no hi ha consums, 107 amb consums molt baixos i 398 amb consum esporàdic. Ja ho hem dit per activa i per passiva, que sabem que pot ser feina, però l'Ajuntament hauria d'explorar què és el que passa aquí. Més o més molts d'aquests pisos segur que estan en mans de grans tenidors i de la banca. Per tant, hem d'explotar tot el que tingui l'Ajuntament a les seves mans per veure què passa amb aquests pisos. No passa només amb la construcció. Mirem aquí, són molts pisos. M'he dit que ronden més de 500 pisos a Sant Josep. Per tant, seria molt més. Seria important que això es pogués treballar d'alguna manera. A més a més, tenint en compte que Sant Josep és un poble tensionat, molt tensionat. De fet, el preu mitjà de lloguer de Sant Josep, la que el buscava ahir, ronda els 1.300 euros. Això és inassumible no per a la gent jove, sinó per moltes famílies. I amb la construcció, podríem solucionar-ho, però tampoc no dóna solució a tota la problemàtica que tenim de l'habitatge. Per tant, seria fer una mena de cens d'aquests pisos buits? Fer un cens d'aquests pisos buits. Mirar on són, si aquestes dades de l'Idescat no són dades que s'inventen, són dades que es publiquen. I si són dades que es publiquen, són realitats que demostren. Per tant, fer un cens d'aquests habitatges amb mans d'aquí estan. Si estan amb mans de grans tenidors i de bancs, és aplicar... A més, tenim una taxa que grava aquests pisos buits, aplicar-la. La tenim al 50%, però es pot arribar, si es vol, al 150% de gravació sobre aquests pisos buits. Apliquem tot el que tenim a les mans abans d'embarcar-nos amb més construcció i construcció, perquè tota la tenim límit. No entenem quin poble dibuixarem amb tantes iniciatives de construcció urbanístiques. Això seria competència, per això, a nivell municipal, el tema de fer de l'habitatge, de fer... De fer un cens de l'habitatge, sí. De fet, és una problemàtica que està Sant Just. Hem de saber quants pisos hi ha buits. L'Ajuntament pot incidir els mitjans per poder-ho fer. És una feinada, sí, però creiem que és una feinada que portarà molt benefici la població de Sant Just. També hi ha les plantes baixes comercials. Sabem que Sant Just, encara que parlem d'un poble comercial, hi ha moltes plantes baixes desocupades, donem-li un segon ús a aquestes plantes desocupades i apostem perquè siguin lloguers per gent jove. Parlem amb els propietaris, hi arriben acords. També hi ha la possibilitat del tanteig i retracte. Sí. Utilitzem també aquest mitjà, que no se n'havia parlat massa fins ara i ara sembla que potser sí. Abans ens deien, quan es proposava això, es deia posant les mans al cap i que això no era possible, i ara sí que és possible. Per tant, explotem-ho al màxim. De fet, hi ha molts pisos que s'han construït des de Promonsa i que es posen a la venda, mirem-los. Aquests pisos potser haurien de retornar a la població d'alguna manera. Clar. En relació al creixement urbanístic, zero. Hi ha el reaprofitament també de l'habitatge existent per donar-li més oportunitats. L'alcalde de Sant Just, en una entrevista aquí a la ràdio, va dir que la CUP apostava per aquesta línia de treball. Va posar alguns exemples també de municipis governats per la CUP on s'havia triat aquesta via com a forma per ampliar aquest parc d'habitatges públics. I va dir que a Berga se n'havien aconseguit zero, al Ripollet, tres, a Cerdanyola també tres. Llavors, amb aquestes polítiques es podria resoldre llavors el problema d'accés a l'habitatge? Es podria solucionar així una mica aquesta carència de...? Bé, el que seria bo és que l'alcalde, perquè a més ho va dir públicament, en lloc de dedicar les seves vacances de Setmana Santa a buscar arguments contra la CUP, hem de dedicar més temps a posar mans a l'obra per fer aquest cens. L'alcalde creiem que s'equivoca perquè vol comparar ciutats o pobles molt diferents a la realitat de Sant Just i per no perdre massa més el temps. Per exemple, a Berga l'habitatge no és un problema. El preu mig de l'habitatge a Berga són 400 euros i com he dit a Sant Just són 1.300 euros. Per tant, és una comparació que no té massa lògica de fer-la. Vinga, més qüestions. Mitjans de març va entrar en vigor el nou Índex de Preus de Lluguers que permet frenar l'encariment irregular dels lloguers de milers d'habitatges de concretament 140 municipis de Catalunya, principalment que són àrees residencials considerades tensionades. Pot ajudar aquesta llei a facilitar l'accés a l'habitatge a Sant Just tenint en compte que l'objectiu és que sigui una mesura correctora per evitar certs moviments especulatius amb els habitatges? Hem vist que és una llei que des de la seva aplicació ha tingut uns grans forats. Tot i que és una llei que en el seu principi bàsic no reconeix que és inestable que les famílies o les persones destinin més del 30% dels seus ingressos de lloguer en habitatge, no s'aconsegueix una regulació completa, perquè ha deixat fora d'aquesta regulació, tot i que ara el Parlament català està intentant posar les mesures adequades perquè això no passi. Però, com deia, deixen fora de la regulació aquests lloguers de temporada, que són aquests contractes de xalles que permeten expulsar els llogaters passats uns mesos i apujar el preu després sense límit cada cop que se'n fa un de nou. També el tema que els habitatges regulats es pot apujar fins a un 10% si es fan unes reformes d'accessibilitat als pisos o també que es pot incorporar el rebuig de límit, que abans no es feia moltes vegades a la mensualitat, i també que es poden fer aquestes pujades interanuals de l'inflació segons l'inflació. Per exemple, el 2024 serà, es pot apujar un 3%, el 2025 encara no se sap quin límit tindrà, per tant, té unes grans llagunes i, de fet, no està solucionant ni molt menys. Hi ha moltes queixes a les xarxes socials i a tot arreu. Des de la CUP sempre hem defensat que cal haver-hi una llei de l'habitatge molt més dura. I s'haurien d'aprendre unes mesures concretes, per exemple, la moratòria indefinida de tots els processos de desnonaments oberts, la regulació del preu de lloguer segons la renta familiar, que no superen el 30%, els contractes indefinits, tornar als contractes indefinits, que la majoria de famílies vivien anys i anys al mateix pis, i fins i tot hi havia una relació cordial amb el propietari. I, per tant, tornar als contractes indefinits, que donen estabilitat personal. També l'expropiació de tots aquests pisos buits en mans de grans trenidors i dels fons voltor, i el bloqueig de l'increment del sol per usa especulatiu, perquè és que tornem a la mateixa roda. El 2008 va haver-hi aquesta gran crisi que va portar a la ruïna moltes famílies a perdre els pisos i les rendes, perquè es va fomentar, bueno, va, invertiu en pisos, que això és de futur. Ara tornem igual. És que tornem igual. Ahir estava mirant a la televisió un anunci, ara no recordo de quina promotora de cases, ara no m'agradaria fer propaganda, però és que... Tornaven igual. Una noia jove que li explica al seu pare que li han donat una hipoteca amb unes condicions tremendes. Ostres, és que ja tornem igual. Aquesta noia és una noia jove. Potser d'aquí dos mesos es quedarà sense feina. Els pares segurament l'haurà velat. Doncs ja està, tornem-hi. El pis, perdre el pis, perdre les rendes familiars, és que no n'aprenem. Amb el capital no s'ha d'aprendre. Vinga, camí hem de parer, marxem de l'habitatge i passem també a medi ambient. La Plataforma Civil, que sort amb la vall, va convocar manifestació el diumenge 26 al matí a la plaça Camoapa per aturar el projecte que vol urbanitzar la part de la Riera i la zona de la Bonaigua. També el dia del Cerc Avila Popular amb el CAO i altres entitats també de la cultura popular van deixar un espai perquè la Plataforma es dirigís a la ciutadania i, de fet, també, en el butlletí d'abril, a la CUP, vau deixar l'espai mensual, com si diguéssim d'opinió, que la Plataforma també es pogués expressar. S'està a temps, encara, d'aturar aquest projecte? És compatible el creixement urbanístic que proposa l'Ajuntament amb la sostenibilitat? Bueno, ja n'hem parlat una miqueta abans, no? Sí. Enllaçant amb el que em deies, vam deixar... No és que vulgui parlar d'altres coses, no? Però vam deixar l'espai al butlletí una mica també per reivindicar que falta aquest espai on la ciutadania pugui opinar. És a dir, a l'entitat, salvem la vall, la que és la Plataforma, doncs, si realment hi hagués una bona regulació per expressar la ciutadania, hauria pogut venir al ple, presentar una emoció sobre el tema i, aleshores, que els partits polítics en parléssim i en debatéssim sobre el tema. Vam deixar aquest espai per això, perquè ells es poguessin expressar i poguessin arribar al màxim de la ciutadania. Doncs sí, la vall torna a ser una lluita ciutadana, no? Torna agafant brenzida i, bueno, nosaltres ja ens hem manifestat que no, construcció zero. De fet, estem a temps de parar-ho si l'equip de govern vol parar-ho, perquè, de fet, l'Ajuntament té encara la potestat de transformar el sol. Ara és urbanitzable de limitat, però es pot passar en urbanitzable. Quan no és urbanitzable, vol dir que no cal construir-hi res. Hi ha l'excusa que tot això comportaria uns costos d'urbanització de la zona, però no cal fer-ho ara. Es pot fer en llarg termini i es pot pensar com urbanitzem aquesta zona amb un temps determinat. Anem mirant l'economia familiar. Quan tens alguna cosa a llarg termini, dius, doncs anem estalviant d'aquí a d'aquí. És veritat que s'ha d'urbanitzar, però no és una cosa necessària ara. Per tant, no es pot posar com a excusa que s'ha d'urbanitzar la zona i per això s'ha de construir allà. A més, també la ciutadania hauria de saber que l'empresa constructora, que és Núñez de Navarro, de fet, ja va passar el seu termini. Hi havia una sèrie de plans. Ara no me'n recordo com es diu la paraula, a veure si... Terminis. Sí, que els va esgotar. Els va esgotar també per una raó concreta, perquè ell per construir allà s'havia de... Tota la zona, que ara ha variat una mica, havia de soterrar les línies d'alta tensió. Això representava una millonada que la constructora o l'empresa no volia assumir perquè aleshores no podien treure els guanys que en volien treure. Per això s'han esgotat tots aquests terminis, però ara se'n fa. I sobre l'endeutament que l'Ajuntament tindria si no es construís allà perquè hauria de compensar... Hauria de compensar això. L'alcalde no ha dit ni un número perquè no ho sap. Perquè, de fet, si han perdut els drets, legalment, no sé què pot demanar l'empresa, s'han perdut. I ells n'eren conscients que s'hagin perdut. Ara, d'alguna manera, han dibuixat la zona d'una altra manera, no han de soterrar les línies, sembla que se'ls faci un favor, tot amb l'excusa que si no es construeix allà no hi ha PO. Aquesta lluita l'hem de continuar tenint. No ens calen més pisos allà, ni més pisos de luxe, que el que fan és incrementar el problema de l'habitatge s'enjust. En aquesta columna d'opinió va escriure la plataforma que en el ple de maig l'Ajuntament volia aprovar la construcció de més de 1.100 pisos nous. Unes dades que després van voler contrastar amb l'alcalde i ell va dir que no sabia d'on s'havien tret, però que el nombre de pisos en cap cas a la zona de la Bona Aigua era aquell. Seria d'una mica superior al 100, entre una mica superior al 100 i al 1.100. Hi ha com 1.000 habitatges de diferència. Potser no es va saber transmetre bé, però sí que hi hem projectat més de 1.000 pisos a Sant Just nous. No l'avall, i el mes de maig no es parlarà d'això, segurament que anirà el mes de juny, i són d'aquests 182 pisos que s'han de col·locar en la zona de la Bona Aigua. Però la plataforma Salvem la Vall volia dir que hi ha els 600 pisos projectats a Búmer, els 200 que són a la zona dels Miralls, i sí que arriben, estan projectats uns 1.000 pisos més a Sant Just. Van passant els minuts, anem tractant algun altre tema. Acabem, si et sembla, amb educació. El 31 de maig es publicaran les llistes provisionals baramades de les preinscripcions de les escoles presolpúbliques. El que ja va dir que possiblement es quedaran algunes famílies sense plaça, però que hi ha altres opcions d'escoles, malgrat no siguin públiques. Això és una tònica que s'ha anat repetint al llarg dels anys. De fet, és evident, el Sant Just està creixent. Si es fan més pisos, ve més gent. La majoria de gent que ve són famílies joves amb nens. Per tant, hi ha moltes peticions d'escola bressol. I sort que la passada legislatura es va apretar l'equip de govern perquè calia fer una segona escola bressol, perquè amb els seus terminis aquesta escola bressol no s'hagués projectat per aquest curs, no hagués començat aquest curs. Per tant, és un problema que existeix, sabent que moltes famílies es quedaran a fora i sí que hauran de buscar altres alternatives. Sap greu que sigui així, però... I per tancar l'entrevista i seguint amb educació, a l'Institut d'Escola hi ha ofertes 40 places per les dues línies i tres que començaran al setembre. S'han publicat les llistes de les sol·licituds, només n'hi ha 13. Per tant, els que no entri en la primera opció de Canigó, Montseny, Montserrat, i que tinguin la segona a l'Institut d'Escola aniran en aquest nou centre. Realment ha estat un procés una mica difícil, de convèncer també les famílies... Clar, és que és complicat convèncer... Quan no hi ha res construït, no? Hi ha moltes incerteses, no? Perquè primer es deia que és un institut d'escola, però començaria primer a I3 i primer de l'ESO, després això ha canviat, per tant... Aquestes incerteses fa que els pares confiïn amb els centres que hi ha a Sant Just, que ja han demostrat la seva capacitat de com funciona, ni tot plegat, tothom els coneix, i no apostin per aquest centre. Jo crec que tampoc no hi ha cap sistema i cap projecte educatiu que puguis presentar. Es va fer una reunió en el qual hi havia el que seria el nou director, i pot explicar qualsevol... Podria explicar, però si no té ni equip directiu ni equip de docents, que portin a terme aquest projecte educatiu, és molt difícil començar les famílies, i entenc perfectament que a I3, que penses que entrarà a l'escola i s'està fins que acabi a 6è, en aquest cas fins a primer de l'ESO, doncs vols que tingui una... Fins al batxillerat. En aquest cas no. Fins al batxillerat, per això els instituts d'escola no ho fan. Fins al quart de l'ESO. Seria tota l'escolarització obligatòria. Per tant, és difícil que s'hi apostin. Jo crec que, si hi ha un bon equip directiu, un bon equip docent i un bon projecte de centre, acabarà tenint la confiança de la població. Molt bé. Doncs, Anna, ho deixem en aquest punt. La propera trobada que tinguem aquí a la ràdio seguirem amb més temes d'actualitat d'aquí de Sant Just. Molt bé, moltes gràcies, Núria. Vinga, que vagi bé. Bon dia. Gràcies.