#247 - Concentració per la Pau davant de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern

Comencem la segona hora de la Rambla al Magasin de Matins de Ràdio d'Esvern. Ara mateix passen 14 minuts de les 11 del matí, esteu sintonitzant el 98.1 FM. Fem l'entrevista del dia que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim de convidat el president del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just d'Esvern, en Jesús Castro. Perquè demà, dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda, han organitzat una concentració per la Pau davant de l'Ajuntament. Saludem el nostre convidat. Hola, molt bon dia, Jesús. Bon dia, Núria. Encantat de veure't. Igualment. Per la Pau, prou guerres i prou genocidis. Aquest és el títol, el lema, de la concentració de demà. És una concentració, Jesús, que condemna el conflicte entre Hamas i Israel o en general en diferents conflictes bèl·lics que hi ha actius al tot el planeta? Bueno, les dues coses. De fet, la concentració, concretament, es fa per fer costat a totes les víctimes de totes les guerres, als quatre continents. Evidentment, el que tenim molt a la vora també i ens afecta directament per les notícies. I la durada del conflicte, que és realment gravíssim, és el de Gaza i Israel. Sobre això, el comunicat que farem demà, a part d'explicar una mica els 39 conflictes que hi ha als quatre continents, fa èmfasi a una declaració que s'ha fet de la Federació Nacional per l'ajuda als víctimes de la guerra sobre Gaza i Israel, concretament la situació actual. Ostres, sí. De fet, no sé si teniu pensat llegir algun manifest d'aquesta federació. Sí. Ens pots donar quatre detalls o pinzallades, Jesús, de per què heu volgut agafar l'extret d'aquest manifest? Sí. En principi, hi ha 39 conflictes a tot el món actualment, tots en actiu. Llavors, volem fer costat a totes les víctimes i a totes les persones que pateixen per aquestes situacions. Per exemple, fent una mica de memòria a Ucrània, en l'actual camp de batalla que hi ha entre Rússia i Ucrània, que correspon a la plenura, bàsicament, més agrícola del país, hi funcionen cinc centrals nuclears grans i hi ha grans riscos de ser afectats pels combats. És a dir, s'està combatint al lloc on hi ha els centrals, el qual vol dir que és altament possible que pugui haver un accident o una negligència. Sí, algun desastre, no? Un desastre semblant al que va passar a Txernòbil, no? Sí, sí, clar. Estem a la borda d'això. Després, el continent africà, que és el continent que ha estat històricament més maltractat de la història, l'extracció de minerals, de gas i de petroli està comportant l'expulsió de les poblacions on viuen els seus habitants. Perquè les empreses i els estats europeus, que són les que es queden aquests recursos o que dominen aquests recursos, se'n quedaran els terrenys on viuen. I llavors, no solament hi ha expulsions massives. En la part de Sudan, fins a vuit milions de persones han hagut de marxar cap al Txat i a Kènia. I al dalt fur ja hi han hagut dos genocidis durant aquest any. I d'una població de vuit milions, han hagut dos milions de desplaçats, també. A Centramèrica i Sudamèrica, la propietat de la Terra està passant a mans de les multinacionals, ja que els petits propietaris passin a ser empleats de les grans empreses amb salaris de misèria i de pobresa. El preu dels productes minerals, agrícoles i ramaders estan fixats per organitzacions i grans empreses mundials i per organització mundial del comerç que estableix els preus a nivell internacional. Això vol dir que els petits propietaris no poden competir i venen la Terra preus divisoris i passen a ser empleats automàticament. Això és una constància a l'Àfrica. I en el cas del Congo parlem d'últimament dos milions de morts. I pràcticament en tota la geografia africana que hi ha recursos està passant el mateix. Tenen un problema també aquí a l'Àfrica. El canvi climàtic els afecta més profundament que el rest del món. A l'Àfrica? A l'Àfrica, la zona del Sahel, on acaba el desert de Sàhara, comença el Sahel fins a la zona tropical. És una faixa. Aquí hi ha molts desplaçats cada any, sobretot ramaders buscant pastures continuament. Però com que plou menys, la tragèdia està servida. I això origina lluites entre els pobles per poder utilitzar l'aigua disponible que ja és mínima. El proper orient al mitjà i al llunyà, guerres i conflictes a Palestina i Israel, aquesta el tenim a la vora. De fet, si traiem Barcelona, que estem al Mediterrani, al final del Mediterrani cap a l'est, hi ha Israel i Palestina. O sigui que estem en el mateix mar. Ens podríem veure si la Terra no fos rodona. Si fos plana, ens veuríem la costa. Llavors tenim Síria, l'Iran, l'Iran, Afghanistan, Pakistan, que tots és un relator com un... Com unes fitxes de domino, no? Exacte. És el que anava a dir, com unes fitxes de domino. I totes estan fa anys en guerres molt sagnants i també amb refugiats, en sortida de refugiats i abandonament de les terres i les cases poblacions. Anar bé de marxar, no? De deixar... Sí. Els sirians, que eren 8 milions abans de començar fa 10 anys les hostilitats, 3 milions han marxat d'una població. Això síria, però és que, a més a més, el Liban, que és un país petitet, té uns camps de refugiats d'un millor i mig de refugiats palestins, també. Dintre del territori, el Liban. Ara el Liban... Bé, Israel va dir, Netanyahu va dir l'altre dia que estava disposat, que hi havia d'haver una guerra amb el Liban, que estava totalment disposat a fer-li la guerra al Liban. Sí, de fet, una característica dels conflictes que hi ha actualment és que s'ha perdut una miqueta el respecte a la legalitat internacional existent. És a dir, Nacions Unides, que és la que s'encarrega de fer complir o intentar fer complir, millor dit, els d'acords internacionals que pren l'Assemblea General en qüestió de conflictes i guerres, estem veient que en el cas de Gaza Israel, que li han demanat repetidament que aturi els combats i deixi passar l'ajuda humanitària, que també deixin anar les persones que tenen sacostrades per part d'Israel, doncs Israel no accepta. El govern Netanyahu, que és un govern ultra, es nega a qualsevol acord i fins i tot desafia el secretari general de Nacions Unides, Antoni Guterres, dient-li que no complien els acords i continuaran matxacant. I Hamas, per altra banda, no torna tampoc als hostatges, el qual vol dir que hi ha un enfrontament, que ja passa de la mida, de fet és el pitjor enfrontament i guerra d'aquest segle XXI, és el pitjor. De fet, el Consell de Seguretat de la ONU ha aprovat la resolució que va proposar els Estats Units per al cessament d'aquests atacs a la Franja i l'alliberament dels hostatges retinguts per Hamas. Cap país no es va oposar a aquesta proposta, recolzada pel president nord-americà, Joe Biden. 14 hi van votar a favor i Rússia es va abstenir. Exacte, és una qüestió interessant que Rússia, en aquest cas un membre actiu del Consell de Seguretat que té dret de veto, s'ha gestingut per deixar que la moció tires endavant. I això ara actualment està a l'aire, és a dir, també hi ha un membre del Govern de l'Atlantiano que ha dimitit amb resposta a la situació actual de la manera que governa. Vull dir que hi ha la possibilitat, estan a l'aire, hi ha la possibilitat, però han perdut qualitat en general amb el respecte al Declaració dels Drets Humans i la Convenció de Drets dels Infants. Que aquesta dels quasi 37.000 víctimes i milers i milers de ferits, la meitat són nens i noies, i dones, la meitat. Mira, llegint algunes de les notícies d'aquests últims dies als mitjans, ja us diu aquí que Israel, per exemple, va entrar en tanks al centre de Rafà, l'últim refugi de centenars de milers de palestins a Gaza, i que els bombardejos, després de la matança en un campament de refugiats i l'ordre del Tribunal de la ONU, van matar a prop de 50 persones i que més de la meitat eren dones, criatures i precisament gent gran. Per tant, els que s'acaben afectant són la població civil, que principalment són les víctimes, bé, la gent més vulnerable, no?, infants, gent gran i dones. L'horrorós i inconcebible que en el segle XXI, després de l'experiència que hem passat al segle XX, tenint en compte que tenim eines a nivell mundial, i tenim una experiència amb análisis i amb coneixements de tot tipus, morals, científics, i en canvi, resulta que els valors per mantenir la vida de les persones, que és el preàmbul de la declaració de drets humans, que tothom neix amb dignitat i ha de ser tractat amb igualtat, això no hem assumit encara. Ens falta assumir-ho les persones, els ciutadans a peu també, perquè està clar que els governs aquí encara no ho han assumit. Encara hi ha moltes coses que provoquen el que hi hagi en aquestes guerres i aquestes destrosses. Una d'elles és la fabricació d'armament, a la qual es estiren uns recursos importantíssims per part dels països més rics a fabricar armes. I això vol dir que allà on es fabriquen armes, les armes es venen i s'utilitzen. I això no deixa de passar a totes les llocs que hi ha guerra. Per exemple, a la vora que tenim a Europa, s'estan enviant armes continuament al terreny de batalla, tenint en compte que hi ha les centrals nuclears allà mateix que poden tenir un accident. I a Gaza Israel, per una banda, es tracta d'enviar aliments, però al mateix temps enviar armes a l'estat d'Israel que cada dia utilitza per bombardejar Gaza. S'han llançat 40.000 bombes en aquesta guerra d'Israel-Gaza en tres mesos. Imaginem que ha passat amb l'emosfera les partícules que han emergit a l'aire i que els vents reparteixen per tot el món. Un conflicte bèl·lic provoca les morts de civils, però també hi ha altres conseqüències, desplaçaments, migracions, la contaminació... És a dir, el medi ambient també se'n ressenteix quan hi ha una guerra. Hi ha molts factors implicats. I després, tot això que has dit, i després la destrossa de les ciutats. Perquè una ciutat, generalment són segles el que ha costat a construir i es destrossen en una setmana o en un dia. Clar, reconstruir tot això i reallotjar altra vegada les persones en un futur és una qüestió de soliditat que s'haurà de fer. I ressarcir les víctimes també, compensar-les, donar-los una dignitat com a persones que s'estadueixen donar-los terra, treball i sostre. Això ho han de recuperar per dignitat i perquè tots naixem iguals i perquè també podem, a la humanitat, treballar per lograr-ho. De fet, el secretari general de la ONU, que abans l'has mencionat, l'Antonio Guterres, va afegir l'exèrcit d'Israel i Hamas en una llista anomenada la llista de la vergonya del 2023, que inclou països i altres actors que atempten contra els drets dels nens en situacions de conflicte. I això ho va confirmar el portaveu del secretari general de la ONU, el senyor Dujarric, en una roda de premsa que es va fer el passat divendres, el 7 de juny. Han entrat dins d'aquesta llista, la llista de la vergonya del 2023. Sí, és que l'Antonio Guterres, igual com la majoria de secretaris generals que han exercit el càrrec a les Nacions Unides, sobretot a l'actual, estan molt conscienciats i van a fons i treballen i cada dia mouen peces. Aquesta que tu acabes de dir, la llista, és una d'elles, però cada dia fan una acció o fan una altra. El Consell de Seguretat s'ha reunit amb la necessitat de demanar que l'alta el foc menys de deu vegades en tres mesos. L'última ha estat aquesta, que és la proposta del Joe Biden, però és que cada dia ho fa, amb totes les guerres dels quatre continents, perquè també hi ha conflictes, un conflicte que ja també important és el de l'Índia i la Xina, que també estan en conflicte a la frontera nord, també entre Xina i Taïbán a l'Àsia i també a les illes llunyanes oceania hi ha conflictes amb els indígenes i els habitants allà per part dels governs. Costa molt de respectar el dret dels indígenes, de fet encara estan a l'època colonial en alguns llocs, com pot ser Nova Caledonia, o com pot ser els aborígens australians, que se'ls nega el dret a la seva propietat de la terra encara, i els drets centrals parlament australià també, que són els vereders propietaris de les terres també. Vull dir que estem en una situació que també cal abordar amb decisió, potser és hora de fer el canvi i és hora de fer un pas endavant i canviar la cosa, perquè es pot fer. Sobre el medi ambient, el medi ambient és un bé col·lectiu de tots, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tothom. Qui s'apropia a alguna cosa és sol per administrar-la en bé de tots. Si no ho fem, carreguem sobre la consciència el pes de negar l'existència dels altres. I per això els bisbes de Nova Zelanda es preguntaren què significa el manament no materàs, quan un 20% de la població mundial consumeix recursos en tal manera que roba a les nacions pobres i a les futures generacions el que necessiten per sobreviure. Aquesta afirmació és una afirmació totalment exacta i la va recollir en la cítrica del papa francès, laudato si, el número 95. I això que passa amb el medi ambient és molt greu, perquè el medi ambient és un medi agredit. Estem agredint el medi ambient. Estem eliminant els arbres de l'Amazonia per plantar soja. I la soja per fer pinso i oli, i això que beneficia a les multinacionals, que són entitats mínimes que no reparteixen la seva riquesa. Crea un problema greu, que és que les selves amazòniques... Destrueixen l'hàbitat també de moltes espècies que s'acaben extingint perquè no saben on viure, no tenen on reproduir-se, on alimentar-se. I per això, que el fet de cada vez aparegui el seu hàbitat posa en perill la seva continuïtat. En aquest sentit, sorprenent i agradablement, a les eleccions europees de fa dos dies, els països nòrdics, Dinamarca, Suècia, Noruega, ha crescut els partits verds. S'allunyen d'aquesta tendència de l'augment de l'extrema dreta, sobretot al nord d'Europa. Al nord d'Europa. És important perquè aquesta conscienciació ara ja la devien fer tots els països del món. També és un front de lluita perquè hi ha moltes coses per restituir, però el que és clar és que tots ara tenim els camins oberts i coneixem les coses, no les ignorem. I cada vegada hi ha més entitats compromeses, sobretot al món científic també. El món científic és un món que és bastant durillo perquè són persones molt voluntarioses que estudien el medi ambient, l'estat del mar dels oceans, investiguen malalties com que es poden curar, però és un medi molt dur perquè els hi manquen ajudes, salaris dignes i reconeixement. Però això és una cosa que cal apujar i cal reconèixer que tenim tot aquest món científic a favor del medi ambient, per cuidar-lo. Per tant, cal posar-hi tensió també. Hi ha molts sectors que treballen per això. Jesús, hauríem d'anar acabant l'entrevista. Demà, en resum, convoquem la ciutadania Sant Justenca en aquesta concentració que organitza Justícia i Pau, dia 12 de juny a dos quarts de vuit davant de l'Ajuntament. Concentració per la Pau. Prou guerres i prou genocidis. Hi haurà aquesta obertura de l'acte que tu mateix, com a president de Justícia i Pau de Sant Just, faràs. També faràs l'acluent de l'acte amb alguns agraïments i, entremig, també hi haurà la lectura d'aquest manifest de la federació que hem comentat. Hi haurà, no sé si, un minut de silenci amb fons de música. Amb uns fons musicals. Després la lectura d'un poema, pot ser? Exacte. I no sé si també intervindrà Omnium. Sí, intervenen quatre entitats. Justícia i Pau, la parròquia de Sant Just d'Esvern, Omnium, Baix d'Obregatès, que és la representació que a nosaltres ens correspon, i també Sant Just Solidari, que s'ha afegit també. Molt bé. I, com tu dius, per favor, tots aquells que teniu en consciència la necessitat de manifestar el vostre recolzament en les víctimes, amb les víctimes i els ferits de totes les guerres, especialment les que tenim més a la vora, però totes en general, feu el possible per venir. És la força de tots la que suma. I denunciar-ho és una de les coses que ens pot donar esperança. Perquè l'esperança és una cosa que, malgrat les situacions, segons deia el nostre amic Arcadi Oliveras, l'esperança no s'ha de perdre mai, mai, mai, mai. Molt bé, doncs Jesús, amb aquest missatge convidem la gent a venir demà. I res, fins la propera. Moltes gràcies, Núria. Gràcies a Ràdio d'Esvern. Que vagi bé. Adéu.