#250 - Reflexió sobre polítiques i activitats a Sant Just Desvern

els moviments que hi ha en aquestes últimes setmanes i aquests dies. I res més, que acabis de passar un bon divendres i també un bon cap de setmana. Igualment, que vagi molt bé. Vinga, doncs fins la propera. Que vagi bé, bon cap de setmana. Adéu, Joel. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No deixem encara de parlar d'amnistia, Sílvia Solanes. La jutge, que ha investigat la segona línia del govern del 2017 i la seva acció exterior, considera que no és l'adequada per resoldre si s'aplica als encausats la llei d'amnistia o no. En una providència, la qual ha tingut accés a aquesta missió, ha enviat la causa a l'Audiència de Barcelona. Barcelona, Maria Núria Revella, bon dia. Hola, bon dia. La jutge argumenta que a l'abast del cas depassa les seves funcions i que l'òrgan competent, després de prèvia consulta amb totes les parts, ha de ser l'Audiència Provincial de Barcelona i més perquè el procediment que s'estava tramitant és un sumari. D'aquesta manera es dilata la possible exoneració d'una trentena d'encausats, entre els quals hi ha l'exconseller Raül Romeva, excàrrecs de Governació i Afers Socials, els responsables del Centre de Comunicacions i Tecnologies de la Informació i diversos empresaris, entre d'altres. Se'ls investiga per malversació, prevaricació i desobediència, entre d'altres càrrecs. Maria Núria Revella, Catalunya Ràdio Barcelona. El ministre d'Indústria, Jordi Areu, es preu com un toc d'atenció la dimissió de Gwyn Griffiths, al CEO de SEAT i CUPRA, com a president de la Patronal de Fabricants d'Automòbils. Tot i això, i al contrari del que afirma Griffiths, Areu assegura que el govern espanyol està fent molta feina per promoure el cotxe elèctric. Ho ha dit a la CEO d'Urgell, Eloi Barrera, bon dia. Bon dia. Areu recorda que l'executiu espanyol està fent inversions de centenars de milions d'euros en l'electrificació de l'automoció en diversos àmbits. I creu que s'ha de prendre nota del missatge que envia el ja expresident de la Patronal de l'Automoció. Evidentment, jo crec que ha fet un toc d'atenció. El procés de transició, mai ningú va dir que seria un procés ni curt ni fàcil, però també he de dir que és un procés irreversible, on aquest govern està plenament compromès. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell. El nombre de víctimes i de denúncies per violència masclista a tot l'Estat baixa lleugerament per primera vegada va ser el primer trimestre d'aquest any. 43.600 víctimes van presentar 45.900 denúncies. Això és un 3,28 i un 1,17% menys que el mateix període de fa un any, respectivament. Són dades de l'Observatori contra la violència de gènere. La presidenta Ángeles Carmona creu que encara és d'hora per veure si el descens és puntual o si comença una tendència a la baixa. Debemos valorar estos datos con prudencia y esperar a los siguientes trimestres para acreditar si esta tendencia se mantiene o no. La necesidad de la denuncia, para evitar la impunidad de los maltratadores. El banc de sang i de teixits arriba a les 128.000 donacions en mig any, un repte que va començar el gener passat i que ha culminat avui, que és el Dia Mundial del Donant. Per fer-ho visible s'ha creat un monument de realitat virtual que es pot veure escanejat amb el mòbil, un codi QR, i una de les quatre capitals catalanes. Avui es faran donacions especials al Palau de la Generalitat, a Tarragona, a Girona i a Vilafranca. Aguedan Cochea és la responsable del banc de sang a l'Hospital Germàns Trias de Badalona. El Zero Negatiu és un grup importantíssim per ser el donant universal, perquè en qüestions d'emergència té una importància crucial, però els necessitem tots. I d'alguna forma volem animar que tothom, abans de marxar de vacances, ens vingui a veure, aquell qui pugui i doni sang. A les esports amb l'Odel Serra. Avui arrenca a Múnich l'Eurocopa masculina de futbol amb el partit inaugural que jugarà a Alemanya i Escòcia a partir de les 9 del vespre. 24 seleccions es disputaran el títol fins al 14 de juliol. Sense temps per pair la classificació pel Playoff final de Ascenza primera, l'Espanyol ja ha començat a preparar avui l'anada d'aquesta eliminatòria definitiva. Els blanc i blau jugaran l'anada diumenge a la tarda al Camp de l'Oviadou i la tornada a casa el diumenge 20. Avui també comença la final de l'Oquell Lliga masculina amb el primer partit entre el Barça i el Noia. Els blaugranes tenen d'entrada el factor pista al seu favor. El partit d'avui començarà a tres quarts de nou i es podrà veure per Esport 3. A l'europeu de natació de Balgrat, aquest migdia, hi ha la final de duet tècnic mix amb la presència dels catalans Denis González i Mireia Hernández. I també arrenca el Mundial femení de motociclisme amb una primera cursa a Itàlia, el circuit de Missano, amb la presència de la catalana Sara Sánchez, que aquest matí ha fet el millor temps en la primera sessió d'entrenaments. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova. L'agrupació fotogràfica de Sant Just organitza la presentació del llibre Bruges-Prinssting Barcelona 1981, de Francesc Fàbregas, que tindrà lloc al Barça i el Noia. La presentació del llibre s'està presentant a l'Ajuntament de Sant Just. El llibre té la presentació de Francesc Fàbregas, que tindrà lloc el proper 18 de juny a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'editor cònsul i girvet de Can Gynastà. Francesc Fàbregas, soci de l'agrupació, va ser el fotògraf oficial del primer concert de Bruges-Prinssting a Barcelona el 21 d'abril de 1981, i ha fotografiat totes les actuacions del bosc a la ciutat des de les hores. El llibre recull fotografies i testimonis d'aquest concert històric, oferint una visió única de l'esdeveniment. A Sant Just, i per més informació, es pot consultar al web de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. Sant Just d'Esperna organitza una sèrie d'activitats per commemorar el Dia de l'Orgull LGTBIQ Plus 2024. El dimarts 18 de juny a dos quarts de 7 de la tarda, a la sala d'editor cònsul i girvet de Can Gynastà hi haurà l'hora del compte, amb el compte iguals no gràcies, a càrrec de Gisela Llimona. El dimecres 26 de juny a les 7 de la tarda, al casal de joves hi haurà la projecció de la pel·lícula de 50.000 espècies d'abejas amb crispetes seguida d'un cinefòrum. El divendres 28 de juny, a les 10 del matí, al carrer Bonavista i a dos quarts de 7 de la tarda, a la plaça de la Pau, hi haurà un punt d'informació per la diversitat sexual i de gènere. A les 7 de la tarda, a la plaça de la Pau, hi haurà un espectacle infantil titulat Contes de cap per vall, a càrrec de Glòria Rufat, i a les 8 del vespre, a la plaça de la Pau, hi haurà la lectura del manifest del Dia de l'Orgull LGTBIQ Plus, i una sessió de zumba a càrrec de Raquel Rubiales. Durant totes les activitats es podrà visitar una exposició bibliogràfica sobre la diversitat sexual i de gènere a la planta baixa de la Biblioteca Joan Maragall. El pròxim Debat 2.20 porta el títol La prevenció del càncer colorrectal està a les nostres mans i a la nostra femte. I tindrà lloc el 20 de juny a dos quarts de 8 del vespre al restaurant Nois i Noies. La ponència estarà a càrrec de Gemma Vinefa, cap de la unitat d'acribatge de càncer de l'Institut Català d'Oncologia. Durant la xerrada, Vinefa explicarà la importància de les campanyes d'acribatge del càncer colorrectal, especialment a través de la recollida de mostres de femte, una iniciativa en la qual moltes persones de Sant Just han participat recentment després de rebre una carta a casa seva. Els assistents tindran l'oportunitat de resoldre els seus dubtes sobre aquest procediment i conèixer de primera mà els programes de prevenció que s'estan desenvolupant. Després de la ponència es farà un sopar i tot seguit una tortúria oberta a tots els participants. L'objectiu és fomentar un debat enriquidor sobre els diferents aspectes relacionats amb la prevenció del càncer colorrectal. La participació en l'esdeveniment requereix inscripció prèvia a la pàgina web del debat 2.20 i el preu d'entrades de 15 euros i inclou al sopar. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al budllete horari de les 12. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres rosa-sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Un cop per l'esquenabotxac En 5 minuts tindrem la portaveu del PSC d'aquí de Santjust a Ginapol per parlar i per tractar dels temes de l'actualitat se'njustenca. Per tant, ens posem al dia amb les efemèrides històriques que van passar el dia com avui, precisament un 14 de juny, que és el 165è dia de l'any, segons el calendari gregorià. Bé, doncs què va passar el dia com avui? Si ens en anem al panorama barceloní, a l'any 1925, el públic barcelonista, un 14 de juny, al camp de les Corts, va xiular l'himne espanyol. El dictador espanyol, Primo de Rivera, va tancar l'estadi i el president, Gamper, va haver de dimitir. Tal dia com avui, un 14 de juny del 25. No ens movem de Barcelona, això sí, transcorren uns quants anys. Fins al 1991, què passa? Doncs que 21.104 espectadors van omplir el Palau Sant Jordi en un concert de rock català amb sau, sopa de cabra, els pets i sangraït. Va ser un concert d'aquells, per recordar. I després, què més? Sense moure'ns tan poc de Barcelona, ja veieu que avui va de coses de la ciutat comptal. El 2014, un 14 de juny, SOM Escola va organitzar la mobilització per a l'escola catalana i el dret a decidir el model educatiu. Què és SOM Escola? És una plataforma formada per 43 entitats que va néixer amb l'objectiu de coordinar els suports a una escola catalana en llengua i continguts que no separi els infants i joves per la seva llengua d'origen. Això passava un 14 de juny aquí a la ciutat de Barcelona. Parlem ara de naixements. Persones famoses que van néixer tal dia com avui. Doncs bé, és el cas d'Òscar Tosquets, un famós arquitecte català que naixia a Barcelona l'any 1941, precisament un 14 de juny. També tal dia com avui, i ara ja marxem de Barcelona, a Nebraska, a Omaha, el 1916, i naixia l'actriu estadounidenca de Hollywood Dorothy Maguire. Va ser una famosa actriu de Hollywood als anys 40 i 50. També tal dia com avui celebrem l'aniversari de Che Guevara. Va néixer a l'Argentina, a Rosario, un 14 de juny del 1928. Che Guevara, dirigent polític i també guerriller argentí. I de Che Guevara passem també a l'aniversari avui de Donald Trump. Va néixer justament un 14 de juny a Nova York l'any 1946. Tothom sap, va ser el 45è president dels Estats Units, empresari nord-americà, també personalitat televisiva, tot ell, Donald Trump. Vinga, i anem de naixements enecrològiques, perquè també el 14 de juny ha estat dia d'algunes morts conegudes. Per exemple, hem de dir la mort d'en Max Weber l'any 1920, com ha destacat. Ara sí, passem a l'entrevista del dia amb Gina Pol, portaveu del PSC. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esver. Vinga, passen 18 minuts de les 11 del matí i comencem l'entrevista del dia, com hem dit, amb Gina Pol, la portaveu del PSC aquí a Sant Just. Per tractar alguns temes de l'actualitat d'aquí del poble, una entrevista que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'Emisora. Molt bon dia, Gina. Molt bon dia, Núria. Vinga, doncs, comencem l'entrevista. Avui, 14 de juny, i comencem per aquest tema, perquè es dona la casualitat amb la data, es publiquen les llistes definitives de la preinscripció de les escoles braçolpúbliques de Sant Just. Referent a l'educació també a Sant Just, però el focus està potser en una altra banda, amb el tema de la construcció dels mòduls de l'Institut Escola, que no sabem si hi estarà, no? La construcció llesta per al setembre per començar aquest nou curs. Doncs sí, ahir va haver el sorteig, que van venir algunes famílies, i justament les famílies que van venir van tenir la sort que aconseguien la plaça que havien sol·licitat. Menys mal. Ja que venen, no? Ja que venen. Recordem que és un sorteig que es fa en públic, perquè pot venir a la vegada, es fa a través de l'inlín perquè la gent el pugui seguir. Pel que fa a la ubicació de l'Institut Escola o l'embrió d'aquest inici de P3, que només hi haurà infància de P3, o d'Aitresc, que només hi haurà infància de P3, o d'Aitresc que es diu actualment, ara ja tenim l'OK del departament corresponent que el que fa és permetre'ns fer l'enderroc perquè allà hi ha amiant, per tant ja tenim l'autorització en un principi el 19 de juny, és a dir, la setmana vinent, si no m'equivoco, ja es pot començar a tramitar tot l'enderroc de l'edifici íntic de la brigada, i després ja tenim també tota la distribució de mòduls que ens ha enviat al departament perquè entre el juliol i l'agost es pugui fer la ubicació d'aquests mòduls que tindran les aules, l'espai de psicomotricitat, també hi haurà l'espai de cuina perquè puguin tenir el càtering, i per tant, jo crec que anirem una mica justos, però a dia d'avui ja tenim el que seria tota la base per poder arrencar enderroc, autorització d'obicació de mòduls, implementació de mòduls entre el juliol i l'agost, i que a principis de setembre algun ajust i puguem arrencar bé on toca i on per toca, això sí, de manera provisional, fins que tinguem l'equipament futur que ha d'anar al barri de Mas Llull. S'estan buscant, per si acas, algunes altres solucions, opcions bé? Sí, si hi hagués alguna dificultat, que a última hora falta algun tipus de connexió, sigui elèctrica o algun tipus de subministrament, que és el que entra en la fase final, sí que s'ha pensat un plan B, que s'està mirant en algun equipament, sobretot en el que tenim més a la zona del barri, al Soledat Sants, per intentar tenir algun marge si passa alguna cosa. Sí que és veritat que com a Ajuntament i Departament hem de tenir un pla B i aquest també s'està articulant per si passés qualsevol cosa. Pensem que el tenia ara ja l'autorització pertinent i tot el calendari més o menys apamat, podem arribar a temps, sí que és veritat que es va molt justet, però també ens va passar amb la posada en marxa de mainada i al final tot va anar com tocava, corrent, és veritat, molts equips tècnics al mes d'agost, però intentarem fer el mateix en aquest cas. És una qüestió que hem de passar per alt i que en realitat toca també aspectes diversos com l'accés a l'habitatge, la sostenibilitat, el model del poble. Parlem del plantejament urbanístic al voltant de la bonaigua, de fet és una qüestió que preocupa a la ciutadania, inclús la va fer mobilitzar el dia 26 de maig. El PSC no està d'acord amb el pla que hi ha aprovat actualment, el del 2004, però la proposta alternativa del desenvolupament urbanístic tampoc agradi a col·lectius de ciutadans perquè la segueixen veient molt invasiva amb l'entorn. Quins són els motius del PSC per voler tirar endavant aquest pla i com esteu gestionant des del partit que hi hagi també una oposició tan ferma? Hi ha un plantejament, com tu deies, que no ens agrada ningú de cap força política i cap entitat, per tant, després del pont de Campadros on no volem que es construeixin tota aquella pastilla que a dia d'avui és tota propietat tot i que abans havia estat propietat de persones de Sant Just, tot i que se la van vendre i van permetre que aquest únic propietari concentrés aquest grau de propietat en aquest terreny que li diem de la bòbila i que ningú vol que es construeixi allà. I el que sí que és cert que el PSC el que fa és que, d'acord amb la normativa urbanística i legal, no podem anar a una desprogramació i a una eliminació zero de la proposta que existeix actualment. Per tant, s'ha de fer una proposta d'intermitge per compartir l'últim tram de la tramitació, perquè aquesta aprovació hauria d'anar al ple. Si anés tot bé, aniríem cap al ple del setembre o el ple de l'octubre, però encara està per veure com avança la proposta. I la idea és que aquest sostre que es vol no construir a la zona de la bòbila en algun lloc s'ha d'obicar perquè hi ha uns drets i s'ha de garantir que aquests drets es compleixin perquè, si no, aniríem a un procés judicial obert amb la propietat pertinent. Això és una solució d'intermitge que no satisfarà a tothom, però hem de donar cobertura legal al planejament i a les obligacions que marqui. Per tant, el que estem intentant és recuperar la Riera, això ho compartim tots, amb tot el tema de mobilitat que queda molt troncat amb el pont estret i no podem fer arribar per exemple l'autobús al complex de la Bonaigua, això s'ha de poder resoldre. I després, com que fem una modificació d'aquest planejament, per tant, per perdre una opció de tenir habitatge assequible en el municipi, pensem que seria greu perdre aquesta opció i, per tant, la defensem. Com s'ubiquen aquestes parcel·les i aquestes construccions? Això és el que volem parlar també amb la posició perquè dins del que haurem de fer sigui la mínima possible, a l'obicació millor possible, tenint en compte que allò és cert que és un espai de transició però no és parc i, per tant, podem intentar adjuntar-ho al màxim possible a la propi complex de la Bonaigua, siguin cases que estan a la zona alta de la plana Vilsoleig, a prop de la masia de Campadrosas, hi ha ubicacions que ja estan dins una trama urbana existent, per tant, com més les enganxem a la trama urbana, menys impacte tindria de sostenibilitat i més encaixat estaria en l'entorn on va, que és un entorn que ja és urbà, és a dir, ja hi ha cases, tots els veïns de la plana viuen en aquella zona, tot l'entorn del complex de la Bonaigua com els que hi ha passades a la muntanya, hi existeix una urbanització, doncs enganxem-la al màxim possible on hi hagi cases i així l'impacte serà menor, complirem legalment amb el que establert i intentem minimitzar al mínim la construcció que allà s'ha d'ubicar, però un mínim ha de quedar, això ja us ho he dit altres vegades aquí a la ràdio. El 00 no és viable legalment, no el veiem viable, on desprogramar tot sense conseqüències legals i econòmiques per l'Ajuntament i que tingui derivada per l'Ajuntament i per la ciutadania no ens atrevim. Ara, una proposta híbrida, una proposta minimitzada, un diàleg obert i això és el que estem defensant com a PSC, que entenc que no és l'autopia bonica, però és que és la practicitat portada d'acord amb aquests criteris de l'impacte reduït. Ho estem intentant, sabem que és complexa, però ho intentarem. Perquè s'han buscat, o des del PSC heu contemplat altres vies per oferir habitatge de protecció oficial, que no sigui en aquella zona. Aquella zona hi ha uns drets reconeguts i ja s'estableix que allà hi ha un habitatge. Per tant, esclar que hi ha altres opcions. A Jovení vols de mutu propi aquest ajuntament, amb promunça farem vuit habitatges per gent jove i això ho fem amb un solar públic i que podríem fer una altra cosa, però fem habitatge i el fem per joves. A l'esnord de la carretera, que és tot el que s'havia de construir dins del Parc de Collserola, allà ha ubicat el que vam aconseguir treure amb la lluita veïnal i amb el compromís polític de fa molts anys, i a la carretera va amb molt habitatge d'ACPEO, podem treballar amb la reformulació, que ara hi ha molts baixos, comercials buits, que si el planejament urbalístic ho permet es poden convertir en habitatge. Tot això és complementari, però en aquella zona hi ha uns drets. Hi ha un habitatge allà previst que s'ha d'analitzar i s'ha de treballar. Algun es pot moure d'allà, però tot i així existeix. No és allò de dir que l'elimino i en faig un altre lloc, doncs drets reconeguts per fer ACPEO, si no s'executen allà es perden. I l'argument que la plataforma diu que el 2015 aquests drets van caducar és així? Totes les anàlisis jurídiques que hem fet amb l'MB i altres analistes vinculats a l'entorn d'organisme diuen que això genera inseguretat, que això no és així. Per tant, sí que són alegacions que argumenta la plataforma, que s'analitzen i l'alcaldia les ha analitzat, però no es veu amb aquesta contundència que això està caducat i aquí no hi ha conseqüències i ho teniu tot lliure per fer el que vulgueu. No, això jurídicament no es veu així per altres analistes que hem tingut. Per tant, es coneix, s'analitza, però ara mateix no tenim aquesta asseguretat del 100% com afirmen depèn quins altres veus. Vinga, doncs seguim amb més punts destacats en aquest cas del ple municipal de Maig, que va ser prou intens, va generar debat en alguns punts. Es va provar definitivament el pavelló esportiu de Mas Llull, un equipament que ha estat molt demanat, de fet, per la majoria d'entitats esportives de Sant Just. Per totes. De fet, així ho van manifestar en algun ple. Sí, van fer un comunicat, també. Va causar el rebuig, també, per part de veïns i veïnes de la zona, per diferents motius, un d'ells la mobilitat o el fet de no poder-ne fer ús directament, entre altres. En aquesta aprovació final, s'han inclòs les alegacions que es van fer? Tant sigui de la plataforma com d'alguns partits? Sí, ara estem ja a l'aprovació definitiva, això vol dir que l'Ajuntament ja està treballant en la memòria de contractació perquè les empreses s'hi presentin i comencem la construcció d'aquest pavelló en el barri del Mas Llull. I el que va haver són diferents alegacions que algunes han acceptat al 100% i d'altres parcialment. Hi havia alguna que era incrementar el nombre de places de bicicletes i vehicles elèctrics en el pàrquing que tindrà 100 places, i d'altres com les que feia l'Associació de Veïns, perquè allà no hi havia cap plataforma que hagués demanat alegacions. Les alegacions les va presentar totes l'Associació de Veïns de Mas Llull. I llavors l'Associació va demanar que tinguéssim en compte totes les condicionants legals, condicionants del Parc de Collserola, condicionants lumínics, de contaminació acústica, i tot això ja està inclòs en el pavelló. Per tant, tots aquests elements ja hi són. Hi havia d'altres, com d'algun veí particular, que deia que no es fes en aquella ubicació, per exemple, si estem a l'aprovació definitiva, i estem parlant del projecte, ja no correspon parlar de l'obicació, ara ja estem parlant del tipus de construcció que s'hi fa, independentment d'on estigui, en aquest cas, ubicada, tot i que l'hi condiciona en molts aspectes, perquè tota la normativa del Parc s'ha d'aplicar en aquesta zona de transició de Collserola. Per tant, pensem que dins de tot el que ens demanaven, l'entitat veïnal, la plataforma, depèn quins col·lectius, està ara ja tot inclòs perquè aquest pavelló no tingui ni emissió de llum que perjudiqui la fauna del parc, contaminació acústica perquè en cap veí del davant es pugui queixar que s'està matent més de cíbels dels permesos, tot el tema de la sostenibilitat amb les plaques, la reutilització de l'aigua, tot el planter que es farà al voltant perquè sigui una natura adaptada a una continuïtat visual amb el Parc de Collserola, això també es fa. Per tant, tot allò que es va demanar dins de l'estructura de l'edifici que s'ha inclòs altres peticions com no fer-lo, això ja no ho contemplem. Per tant, el projecte té a dia d'avui tots els vistiplaus tècnics i mediampiantals, ho dic perquè no sé si algun grup... Sí, això ho hem explicat en el plaer. Jo reconec que i la Laia Ball va fer algun comentari d'en el que no, però tenim OK 100% de Bombers, OK 100% del Parc de Collserola, OK dels equips tècnics de l'Ajuntament i OK de la normativa urbanística pertinent. Per tant, no hi ha cap element que no complim en aquest pavelló. Totes les normatives vigents i tots els organismes que ens han de supervisar estan tots complers. Una altra cosa que em sembla que comentava la Laia Flotats era el tema de la mobilitat i no sé per què ho deia, però tot i que no ho exigeix la normativa vigent, sí que tenim encarregat com a Ajuntament un pla de mobilitat, un estudi de mobilitat de tot el barri de Masllui i això està encarregat de forma normal, encara que la normativa no ho exigeix. Per tant, aquest pla, si tot va bé, a finals d'any hauríem de tenir els resultats que ens està treballant l'empresa. I al ple també, Gina, vas manifestar que la resta de partits del ple no veu bé l'obicació o el projecte, però que tampoc hi ha masses alternatives, que no hi ha masses propostes pel que fa a ubicacions possibles. No, poden haver propostes, el que no són viables. Per molt que ens demanin que s'ubiqui al costat de la deixalleria, per metres quadrats d'obicació, a nivell tècnic, no és viable. Quan diuen que s'ubiqui dins el Parc de la Bona Aigua, quan es desenvolupi tot aquest tema que parlàvem anteriorment, allà, per la zona inundable que és i el tractament que ens obliga a fer l'EMB i la normativa, tampoc no és viable. És a dir, s'han fet propostes que poden ser molt nobles i les agraïm, perquè també les hem pensat com a govern, però a nivell d'execució no són viables pel que sigui, pels condicionants de metres quadrats, pel condicionament de la zona on es demana d'ubicar i la necessitat és d'urgent d'ara i anem tard amb la necessitat dels clubs esportius com per demorar-ho 10 anys fins que es resolgui tot el pla parcial de la Bona Aigua. No ho veiem viable, el pla parcial de la Bona Aigua no va per implementar-se l'any que ve, és una tramitació molt lenta. Per tant, al llarg termini dir-li ara a les entitats esportives que fins aquí 10 anys la saturació de pistes o aquests 300 alumnes esportius que se'n van a entrenar fora no ho trobem correcte, per això s'ha fet aquesta aposta. Igual que en el seu moment el veïnat que envolta la residència d'Itàlia, deien que no volien la residència perquè faria olor als bolquers de la gent gran i en aquest cas l'Ajuntament va dir que és on hi ha un solar i es farà una residència i es batllarà perquè s'adacui al seu entorn i a dia d'avui és un equipament totalment integrat en aquell barri, el barri de les basses, el mateix passa amb el pavelló, a l'inici hi ha por i en el darrere hi ha un sonament, doncs jo crec que s'acceptarà com s'ha acceptat altres equipaments. També passem a un altre tema que es va tractant al ple que va ser l'adjudicació del contracte de neteja viària i recollida de residus. Quina diferència hi ha respecte al contracte que hi havia fins ara actual? Hi ha millores? Sí, el contracte anterior ja feia temps que s'havia adjudicat, era un altre context econòmic i a nivell laboral els sous d'aquests treballadors de cromconvenis s'ha d'actualitzar i no s'havia actualitzat perquè mentre el temps vigent no s'inclouen les actualitzacions. Hi ha una part important que és de salaris del personal que s'hi dedica, que s'havia de fer aquesta actualització de sous que ara les tenien aplicades però a cost de l'empresa, és a dir, el que finançava l'Ajuntament no cobria aquest increment de la pujada salarial de la plantilla, ara amb aquest contracte sí que entra aquesta actualització perquè l'empresa no té aquests desajustos econòmics i després s'ha fet una millora amb temes que s'havia vist que estaven pendents de reforços puntuals per festius com ens està passant quan ve un Sant Joan que moltes places queden realment com si hagués passat allà, una catàstrofe, doncs hi ha reforç per aquests dies, més servei pel cap de setmana i un altre tema que està vinculat és que tota l'execució dels contenidors intel·ligents s'ha fet amb aquesta empresa que dona la casualitat que ha guanyat la mateixa empresa però aleshores sí que podem desenvolupar eines molt més útils com per exemple l'adaptació de la targeta en format de mòbil. Fins que no licitàvem el contracte i entrava en la nova licitació i l'empresa agafava la nova contractació, aquest servei adaptat al mòbil no el podíem implementar i ara ja estan treballant, doncs si el podem implementar tot i que anem una mica justos o per aquest estiu o quan arribem al setembre després de les vacances, que si t'has deixat la targeta puguis fer-ho amb el mòbil o si tu no tens mòbil perquè no t'agrada igualment amb la targeta però que tinguis dues eines i també estem treballant amb l'empresa perquè hi ha molts desajustos amb l'obertura dels contenidors, n'hi ha que queden com enganxats i no obren, no hi ha marge per ficar la bossa i també estan analitzant tecnològicament que hi hagi el mínim volum d'incidències perquè ja que fem l'esforç que anem amb la targeta anem amb la bossa i arribes allà i no sobra és una frustració absoluta perquè m'ha passat, sí que és veritat que hi ha un telèfon d'incidències però tu en aquell moment vas amb la bossa feies recorregut per anar a treballar i això hem d'aconseguir que mirin a veure què està passant amb aquests encaixos que el deixen bloquejat i també l'incidència hem de treballar més amb molta gent que pel motiu que sigui la deixa fora, tenim els equips molt, molt, molt cansats perquè estan fent recollides de bosses de manera molt permanent tot i que alguna gent diu que hi ha bosses sí però és que al matí n'hi havia més, per tant tota aquesta feina extra que està fent l'equip de personal de l'empresa s'ha d'agrair però la vegada està esgotant els equips i hem d'aconseguir que la gent sigui més conscient, doncs que això ha vingut per quedar-se que la majoria d'ajuntaments ho estan implementant, fa poc sentia que Manresa fa un servei o el nostre que deien que eren pioners no són pioners, hi ha altres municipis que fa temps que ho estem implementant, la gent no ho entén però és, com dèiem abans les eleccions europees també ho dèiem, hi ha normativa i directiva europea que és d'implementació en els nostres territoris i aquesta és una d'elles i per tant hem de treballar de quina millor implementació podem fer i pensem que aquesta és un dels canals per fer-ho i que farem tanta pedagogia i que farem tants esforços com puguem perquè es vegi implementant de la millor manera possible lamentem si algun no s'obre o si hi ha dificultats però que sàpiga que qualsevol incidència està tota recollida i anem fent seguiment continu, tenim uns ulls de whatsapps que treuen fum d'aquí a bosses a fora, envia el tècnic, vull dir que ja estem molt a sobre de veritat. Has mencionat eleccions europees, com valoreu també des del PSC de Sant Just els resultats del Parlament Europeu incidint en els vots socialistes que van haver a Sant Just que vau tornar a ser el partit més votat? És un sentiment agradós perquè a nivell d'envisió local estem molt contents com a PSC perquè ja fa quatre eleccions seguides que som la primera força és a dir, a dia d'avui ja podem dir que som la primera força a nivell d'envisió local. Aquest lideratge a nivell polític està garantit a dia d'avui a totes les eleccions però estem veient unes tendències a Europa i al conjunt de l'estat amb l'extrema dreta preocupants perquè és veritat que és molt fàcil dir com a polític d'extrema dreta, si no m'agrada la immigració prohibiré que entri, si no m'agrada aquesta normativa faré que no. Tu pots dir-ho i queda superbonic dir-ho però després quan ho has d'implementar no és veritat perquè hi ha coses que t'obliguen a garantir des d'uns accessos, un asil a implementar una normativa que és d'obligat compliment per tant, és fàcil ser un polític populista a dia d'avui? Sí, perquè dona molt de rèdit polític és just fer-ho i que la gent s'ho cregui? Doncs la gent que fos més crítica depèn amb qui vota perquè queda superbonic fer aquest vot com de crítica populista però a la pràctica no li canviaran res del que no li agrada o li estan dient, si no ens agrada aquest flux d'immigració tan fort que estan entrant o treballem des del país d'origen perquè es facin contractacions ben fetes i que es doni dignitat a la gent que ha entrat al país o què farem, com aquestes pel·lícules britàniques que munten espais tancats i fan ghettos és aquesta la societat que volem perquè quan algú et diu que no entri què fas amb ells, són persones no és una pilota que tanques amb un armari i no la veus per tant va haver una xerrada superinteressant del Senegal que es va fer a l'Ateneu sobre dones del Senegal i deien això, les mares del Senegal no volen que els seus fills vinguin a Europa perquè la majoria es moren en el trajecte marítim per tant elles diuen, és que no vull que li facis un atractiu de quina vida més bonica hi ha a Europa perquè és que jo aquest fill potser no el torno a veure mai més i un cop arriben i troben que la vida no és la que han vist a través de les xarxes no volen tornar perquè és un fracàs social per ells per tant prefereixen morir-se de gana amb una platja de Barcelona que tornar a casa seva i dir que és un fracàs per tant quan t'expliquen això dius, ojalá t'escoltés aquella política o polític d'extrema dreta que està parlant de tu com un lladre que només ho fas per fer malbé la societat a la que va que en el fons només busca una millora perquè tot el que guanyen aquí la majoria ho envien al país d'origen perquè són com reptes personals que s'han posat, si la meva mare patia al Senegal jo vaig a fer jo una lluita per aconseguir que la meva família visqui millor i el que deien aquestes dones del Senegal era perquè el meu fill pugui muntar un negoci al Senegal i jo m'encarregaré que la meva indústria i els meus negocis locals creixin perquè el vincle en el meu territori sigui gran i el mateix hem de fer amb Marroc, amb Mauritània però el que hem de fer és ajudar en origen perquè la seva família està allà, la seva cultura està allà, si venen aquí estem deserralats però jo quan sento laurriols depenen quins missatges doncs realitat se'm posa de pell de gallina perquè no és que ho pensi ni una ni dues persones, les eleccions europees han demostrat que sigui el centre d'Europa, sigui Espanya i ens hem de plantejar quina societat volem que no ens agrada com és, arreglem-la però no anem a... al discurs fàcil, depèn quina realitat Vinga, ja anem amb l'última qüestió, parlem més de l'oci de Sant Just també de les diferents activitats que s'estan fent de les properes, parlem dels capvespres musicals a la zona de la Miranda concretament va haver-hi el parc del Canigó que és un projecte de les terrasses musicals també de la segona fira del gran marcat de la iulia que hi haurà el dia 29 són propostes força novedoses la majoria Sí, jo crec que a l'entorn de gastronomia i restauració teníem moltes ganes de tenir aquesta cobertura legal per poder fer concerts a les terrasses és una primera prova pilot, jo crec que en alguns llocs ha anat bé i ha estat com un despertar d'una vida així activa diferent de l'entitat i d'una altra realitat i jo crec que analitzarem el resultat amb els diferents assaliments que s'hi van sumar, que eren una desena més o menys i a veure si a la tardor es pot tornar a fer però pensem que dona vida a la restauració és diferent d'un quinto tapa perquè busques un complement cultural a l'oferta que tu estàs fent gastronòmica sí que és cert que té un cost, perquè contractar depèn quin grup té costos i a vegades no queda compensat el que ingressen en aquella nit i això em demina a veure com es pot fer un milió en caix i d'altra banda també tenim les fires com la de Júlia Quieta que la farem diferent, la farem més tard a vespre perquè la calor dificulta molt les activitats de matí tot i que tenim un estiu estrany amb aquestes curiositats evidents i hem contractat diferents actuacions vinculades amb el món romà com vam fer fa l'any passat, que intentarem tenir gladiadors i espectacles de foc i tematitzades les parades i gent més amb el túning de l'època romana i recuperar aquesta història pròpia de la Júlia Quieta com aquesta nena que vam trobar a la Làpida en aquella zona i per tant és unes combinacions entre activitat econòmica i activitat cultural que estan fluint molt bé i jo felicito l'entitat del Canigó perquè ha aconseguit que la primera edició fos un superèxit va pujar moltíssima gent, la gent estava supercontenta i jo crec que s'han de seguir incentivant aquestes activitats respectant sempre com no el descans veïnal i sempre tenim l'edicotomia entre l'oci i la convivència però es poden trobar encaixos i hem vist que sí que es poden fer i que tenen èxit, que la gent respon bé Doncs Gina, deixem l'entrevista en aquest punt si et sembla, tornarem a parlar amb tu el proper mes i res, que acabis de passar bon divendres i també un bon cap de setmana