#253 - Mobilitat i futbol femení a Sant Just

Són ara mateix les 11 i 19, esteu escoltant ràdio d'Esbern. Comencem l'entrevista del dia. Avui el convidat, el tenim amb nosaltres, ja és l'alcalde de Sant Just d'Esbern, en Joan Bassaganyes. Hola, molt bon dia, alcalde. Bon dia, Núria. Vinga, doncs, comencem. No havíem tingut l'oportunitat de parlar encara després de la mobilització del 26 de maig, una concentració important, tenint en compte que a Sant Just costa que la gent sorti al carrer, es mobilitzi per alguna causa. Recordem, posem una mica en context, per l'audiència, la plataforma cívica Salvem la Vall va convocar la ciutadania per manifestar el seu rebutge, el pla d'urbanització que hi ha previst a la zona de la Bonaigua i defensar la construcció 0 i la protecció de la Riera. Quins neguits, reivindicacions, desencants, com a alcalde va poder palpar en la ciutadania? Doncs la veritat és que no ho sé. A l'Ajuntament sabem que tampoc li agrada el pla que ja ha provat actualment, el del 2004. Efectivament. I vull recordar que va ser l'Ajuntament, el pla municipal, a instàncies del govern, el que va decidir fer una suspensió de llicències i aturar aquest planejament que, amb els criteris urbanístics actuals, és a totes llums indesitjable. A partir d'aquí, el que està intentant l'Ajuntament és trobar un encaix que permeti, per un costat, allunyar l'eficabilitat del que és el límit del parc natural, convertint-se al pont de Campadrós, convertint-se al pont de Campadrós en el límit de la zona edificada. Per tant, no hi hauria d'haver cap edifici més enllà d'edificis ja actualment existents. En segon terme, una reducció molt substancial de l'edificabilitat total prevista en el planejament vigent, passant de 23.000 metres quadrats a aproximadament 14.000. Per tant, estem parlant d'una reducció molt important. Buscant, en tercer lloc, indrets on col·locar els futurs edificis que siguin espais actualment degradats, sense valor natural ni paisatgístic, que malauradament en aquest entorn, cosa que s'oblida sovint, n'hi ha uns quants. En quart lloc, poder fer habitatge de protecció oficial en un municipi que, com bé saps, té els preus de l'habitatge més alts de tot Catalunya. Pràcticament inassumibles. I, en última instància, recuperar l'antiga Riera, que es va enterrar l'any 1973, i que, amb aquest planejament que plantegem, es podria recuperar, així com espais emblemàtics del municipi, com eren, per exemple, la Font de la Bonaigua. Jo, amb aquest conjunt de propostes, entenc que moltes de les persones que s'estan oposant a aquest planejament haurien de fer una reflexió de dir en què realment ens sembla malament. No estem parlant que l'Ajuntament vulgui tirar endavant la proposta actualment aprovada. Al contrari, estem plantejant una proposta alternativa, i m'agradaria saber, en aquesta proposta alternativa, en el que no agrada aquesta gent que s'està oposant, aquests col·lectius que s'estan oposant, a aquest plantejament. És el fet que hi hagi protecció oficial, és el fet que recuperi la Riera, és el fet que redueixi l'edificabilitat, és el fet que s'allunyi l'edificabilitat dels límits del parc natural, és el fet que... Reduïm, substancialment, l'edificabilitat. Clar, el plantejament de dir que es desprogrami vol dir, primera, que l'Ajuntament renuncia a les últimes reserves que té on construir habitatge de protecció oficial. Insisteixo, en el municipi de Catalunya, on el preu de l'habitatge és més car, i, en segon lloc, que l'Ajuntament ha d'assumir en solitari totes les càrregues urbanístiques al voltant de 10-12 milions d'euros. És a dir, l'Ajuntament s'ha de gastar 10-12 milions del pressupost municipal que paguem tots els Sant Justencs i Sant Justenques per renunciar als últims terrenys que tenim on construir habitatge de protecció oficial. I em sap molt greu de dir-ho, i no amenaçem cap indret amb valor paisatgístic o natural. Per tant, jo no entenc aquesta oposició tan frontal a un plantejament que millora molt significativament al plantejament actual. I que, a més a més, es fa pensant en l'interès general, en posar en comú el que són els valors naturals i paisatgístics d'aquest entorn que no per l'entorn en si, sinó perquè és una zona que és frontisa amb els inicis del parc natural, entenem que ha de tenir un tractament fet amb una sensibilitat especial. Posa en comú també la necessitat de construir d'aquí uns anys. No ha de ser necessàriament demà ni demà passat. Són projectes que es poden fer a mitjà termini al voltant d'uns 50 habitatges de protecció oficial, per exemple. Amb el fet que l'Ajuntament no s'hagi d'endeutar per assumir en solitari a totes aquestes càrregues urbanístiques associades a aquest sector. Està obert l'Ajuntament a fer rectificacions o canvis? I tant. El que no estem disposats és a assumir... A fer la desprogramació. Ja no us estic parlant dels riscos jurídics que pot haver-hi associats a aquesta operació de desprogramació. És veritat que aquesta desprogramació és possible jurídicament. És possible. I davant d'un jutge tindríem possibilitats de fer front amb fermesa al recurs que de ben segur interposarien els propietaris. Que vull recordar que hi ha un propietari majoritari, però també hi ha petits propietaris que són famílies de Sant Just, que tenen parcel·les i que volen executar els seus drets com han fet altres famílies que viuen al costat. Però com et deia, l'Ajuntament evidentment podria fer front amb solvència jurídica al recurs que interposaria de ben segur els propietaris. Però tampoc ningú, cap advocat, et dona garanties que guanyéssim i que no hi haguessin riscos d'indemnització per l'Ajuntament, d'haver de pagar indemnitzacions per tants patrimonials, per afectacions a la propietat. És a dir, jo quan poso sobre un costat i un altre de la balança, els pros i els contres crec que hi ha molts més pros per fer aquest desenvolupament que no pas contres i a l'hora de fer aquest desenvolupament hem convocat una reunió amb tots els grups municipals per la setmana que ve per saber on s'ha de col·locar l'hificabilitat, quines zones tenim el consens de voler preservar, quines creiem que l'hificabilitat no pot molestar. Això estem oberts plenament. La major, jo no sé si molta gent està en el lloc que ocupem, que és el govern, adoptaria aquesta decisió de desprogramar. Parlem ja que estem en l'habitatge públic, quines promocions d'habitatges de protecció oficial són les properes que tindràs en just? Tenim tres grans promocions, dos de grans i una de petita. El que segurament arribarà és la de Jocs Joveníbles, que és una promoció de vuit habitatges pensada per gent jove, on ja hi havia hagut els Jocs Joveníbles. On ja era el Parc Improvisional. També durant aquest any, jo crec que hauria de començar la construcció de 170 habitatges de protecció oficial, tots en règim de lloguer a la carretera reial, al costat de Frigicoi. I a l'any que ve començaran 42 habitatges per gent gran al costat de l'escola Montserrat, en el que es denomina el segon mil·lenari. Aquestes són les tres grans promocions d'habitatge de protecció oficial que es desenvoluparan durant aquest mandat municipal. I ja que estem parlant... Perquè aquestes, Núria, que estan parlant de la bona aigua, estem parlant d'operacions que poden tardar entre vuit i... Sí, és que entre el que hi ha prova és avui. I el que s'acaba executant en matèria d'urbanisme passen tranquil·lament entre vuit i deu anys, o dotze. Pel que fan a les zones del polígon industrial, ja previst que ha hagut el seu baix ús, o també el fet que hi hagi empreses que estiguin marxant o que hi hagi naus que quedin buides, la zona dels polígons industrials de Sant Just, no sé si s'havia comentat, s'està pensant en allà establir més habitatges... No, perquè nosaltres creiem que poden haver-hi altres usos en les zones limítrius, les que estan al costat dels nuclis residencials. Estem parlant que en aquestes zones estaria bé que hi hagués equipaments o terciari perquè no tinguem fàbriques davant d'habitatges, que sabem que té una convivència que costuma ser conflictiva. Però més enllà d'aquests límits, d'aquestes fronteres entre el que és el polígon i els nuclis habitatges, nosaltres creiem que el que ens convé com a municipi, però també com a país, és tenir indústria. Evidentment, no pot ser del segle XX. Hem d'anar cap a una indústria més moderna, segurament més neta, de més valor afegit. A Catalunya, en aquest sentit, som pioners a nivell de biotecnologia. És un sector emergent que està agafant molta emprenzida i que necessita d'uns espais que ara mateix el nostre polígon principal, que és el sud-oest, tampoc el pont reixat poden subministrar perquè requereix d'espais més petits, amb laboratoris. Per tant, el que toca conjuntament amb aquests canvis en les zones frontissa entre els polígons i els habitatges és canviar els usos dels polígons industrials permetent, per exemple, que aquests edificis que tenim, que són edificis alts, puguin haver-hi divisió horitzontal. És a dir, que a cada planta pugui haver-hi una activitat diferent, que puguin haver-hi activitats més de sector terciari i no pas necessàriament de secundari, que és el manufacturer. En definitiva, orientar el nostre polígon industrial, que va ser dissenyat amb criteris de polígon del segle XX, a l'activitat econòmica del segle XXI. Nosaltres creiem que Catalunya ha de ser, ha de seguir sent un país industrial. Ser un país industrial vol dir que la gent té salaris més alts, vol dir que té uns nivells de vida millors. I a més som un país que, afortunadament, és una fortalesa que tenim i que hem de preservar, som molt innovadors a nivell econòmic i, per tant, el que hem de fer des del món municipal és establir, a nivell urbanístic, unes regles de joc que permetin aquesta activitat econòmica emergent poder-se implementar al nostre territori. Quin és l'estat del teixit productiu empresarial i comercial aquí a Sant Just? No sé si darrerament hi ha hagut algunes obertures de comerços també a nivell d'empresa, la White Muller. No sé si Sant Just va inaugurar un nou centre. Sí, a nivell industrial jo crec que el polígon no acaba de, malgrat que hem tingut molt bones notícies recentment, no acaba de tenir aquesta embrenzida que ens agradaria, precisament perquè té un pla d'usos molt limitat que fa que activitats, sobretot activitats de valor afegit, no acabin de trobar un lloc on instal·lar-se. Per aquest motiu estem plantejant aquesta modificació de planejament en els polígons industrials. I, per altra banda, a nivell de teixit comercial també ens passa una mica el mateix. Tenim aquesta combinació de bones notícies en forma d'obertures, amb altres més dolentes, que són tancaments, i una mica la dificultat que tenim a Sant Just és doble. Per un costat és un poble poc dens. Això dificulta la implementació de comerç. De fet, el barri on segurament el comerç és actualment més dinàmic és el Mas Lluví, que és un barri relativament dens. I, per altra banda, estem molt a prop d'un centre comercial de gran embarcadura, com és la ciutat de Barcelona. No em refereixo a un centre comercial, sinó a una ciutat amb un comerç molt potent, com és Barcelona, a la qual, a més a més, cada cop podem accedir amb més facilitat, a través de transport públic, i tot això fa que en llocs com Sant Just el comerç pateixi. Jo, que parlem de transport públic, com estan el tema de les freqüències de pas, sobretot amb l'E30, s'han millorat? Han millorat, però no suficient. De fet, estem en contacte permanent amb l'Àrea Metropolitana, perquè no estem massa conformes amb com està anant l'implementació d'aquest servei. Si bé és veritat que a l'Àrea Metropolitana ens van dir que normalment triguen entre 3 i 6 mesos a posar a punt el nou servei. L'anterior concessionari va tardar 6 mesos amb 14 rutllers. Veiem que van passant unes setmanes i la millora dels indicadors de puntualitat no se situa en els llindars que ens agradaria. L'Àrea Metropolitana ja ha fet les primeres comunicacions oficials a l'empresa concessionària d'aquest servei judicatària, que és Moventis, i aquest és el pas previ per poder començar un expedient sancionador, que com tot expedient sancionador amb diferents graduacions. Però tant l'Ajuntament com l'Àrea Metropolitana ja estem a sobre i no ens quedarem amb els braços plegats si aquestes freqüències no milloren segons el que teníem previst. En el ple municipal de maig va ser prou dens i tens també es va aprovar de forma definitiva la construcció d'un equipament molt demanat i esperat per les entitats esportives de Sant Just, per als clubs, però que causa un recel per part del veïnat del barri. Algun grup de l'oposició va deixar entrar a veure que l'equipament no complia totes les normes urbanístiques ni la sostenibilitat, que mancava un estudi de mobilitat del barri. Tot això s'acabarà resolent? Sí, en nivell normatiu, jo vull donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania. Els projectes quan es fan, encara que els faci l'Ajuntament, els ha d'aprovar l'Ajuntament, en última instància hi ha un tècnic que és qui posa l'assignatura en l'aprovació del projecte i per tant si aquest no compleix normativa difícilment trobaràs un tècnic que s'arrisqui a assumir les responsabilitats si mai passa res per haver aprovat un projecte que no estava fet segons normativa i més sabent, com saben els tècnics municipals, que aquest equipament ha generat una certa controvèrsia i que és susceptible que s'interposin... De fet, ja s'han interposat al·legacions i que en un futur es pugui interposar un recurs contra l'aprovació d'aquest projecte. Vull demanar a la gent a la ciutadania que... que no pateixi que el projecte està fet amb totes les garanties i després respecte al projecte en si és... a vegades jo crec que en el subconscient de la ciutadania quan sent la paraula pavelló ens ve al cap el complex de la bonaigua, que és un... és una instal·lació esportiva molt gran amb tres pistes, amb piscines, amb sales de gimnàs, que efectivament genera una mobilitat molt gran, amb una ciutat d'aparcament molt gran, però en aquest cas el que estem és parlant d'una pista poliesportiva que ni tan sols serà un PAC3, serà un PAC2, per tant estem parlant de com a màxim 30 persones jugant simultàniament a la mateixa hora. La mobilitat que genera és reduïda i més tenint en compte primer que els poliesportius quan tenen activitat és a la tarda, que no és precisament la franja horària on hi ha més problemes de trànsit al barri del Mas Lluís, sinó que són a primera hora del matí i en segon lloc hem de tenir en compte també que una part dels usuaris no tant en els primers anys, però sí jo crec que a partir del cinquè, sisè any de funcionament de la pista poliesportiva seran veïns del barri, de tenir en compte que actualment el 50% de les persones que s'inscriuen ahir 3 a Sant Just són del Mas Lluís, estan empadronades del Mas Lluís, per tant d'aquí uns anys quan aquests nens i nenes estiguin en edat de practicar activitats esportives formaran una part significativa dels nens i nenes que estan jugant en entitats esportives del barri, per tant és previsible que molts d'ells puguin anar caminant aquesta pista poliesportiva. Altra cosa, i en això sí que dono la raó a l'associació de veïns del Mas Lluís, és què passarà quan l'Institut d'Escola estigui en funcionament? L'Institut d'Escola té una previsió d'alumnat, són dues línies per curs, de 700 alumnes quan estigui completat. Hem de tenir en compte que cada any va pujant un curs, per tant no és un increment automàtic, però és veritat que hem de pensar com articularem la mobilitat pel dia en què l'Institut d'Escola estigui en dues línies a ple rendiment. Amb això sí que estem d'acord i, de fet, properament encarregarem, si no ho hem fet ja, perquè és una comanda que s'estava tramitant, un estudi de mobilitat. Dir també, però, per tranquil·litzar la ciutadania, els veïns i veïnes del Mas Lluís, que, novament, una part important, molt important del futur alumnat de l'Institut d'Escola del Mas Lluís, serà també veïns i veïnes del barri del Mas Lluís. Per tant, no hem de pensar que els 700 alumnes vindran d'altres indrets amb cotxe de Sant Just, sinó que bona part podrà anar a peu al seu centre escolar, cosa que jo penso que és molt positiva. Jo ja sé que a vegades quan en aquestes situacions és difícil, però, igual com faig en el cas del pla parcial de la Bonaigua, demano a la ciutadania confiança, un vot de confiança, perquè estic convençuda que quan vegin quina és el resultat final, sobretot tenint en compte que aquesta pista esportiva anirà acompanyada de 100 places d'aparcament, es veurà que realment no genera gaires molèsties. Sempre una molèstia sempre acaba generant, i això ho vull negar, però no genera gaires molèsties en el veïnat. Millores de la via pública que s'estan executant ara mateix, com van les obres del carrer Blasco de Garay, al polígon sud-oest de Sant Just? Ja s'han acabat. Ja s'han acabat. I hi haurà properes actuacions les setmanes que ve? Bé, sí. Demà s'inicien les obres en derroc de la nau vella de la brigada per adequar aquest espai on pugui instal·lar precisament l'embrio del que serà aquest institut d'escola, i després les properes obres a via pública que es duran a terme seran la remodelació de les escales del carrer Església i el tram final del carrer Taneu, que està compres entre els carrers electricitat i carretera reial. La carretera. Les obres del teatre Taneu, quan es rependran? Esperem que a inicis de l'any vinent puguin començar. La idea és portar l'aprovació del projecte modificat al ple de setembre i a finals d'any poder iniciar l'al·licitació de l'obra. Si demà comencen l'anderrocament de l'antiga brigada, això dona certa seguretat que al setembre puguin estar els mòduls? Anirem justets. Se n'anirà just. I estem preparant plans B per si no arribem. Si no arribem serà per pocs dies o poques setmanes. Però ja tenim preparat un pla B i tenim la gran sort que estem parlant de 29 alumnes d'I3 que són realitats. Al final 29? Sí. Hi havia 13 inscripcions. Sí, però hi ha segones opcions i també nens que es queden sense centre i acaben entrant a l'institut d'escola. Jo crec que amb la matrícula viva durant l'any s'acabaran completant les dues línies, cosa que és una bona notícia perquè això vol dir que ja no hi haurà temptacions per convertir aquest institut d'escola en una sola línia. Nosaltres creiem que fora bo que tingués dues línies per poder donar un recorregut llarg a aquest centre escolar. Comencem ara en aquest últim quart d'hora que ens queda amb les preguntes que ens ha fet arribar a la ciutadania a través dels comentaris d'Instagram sobretot. Comencem doncs per alguna educació. Concretament, hi ha una persona que ens pregunta quants infants no han tingut pla a les escoles bressol públiques i si es farà alguna cosa de cara als següents anys amb la quantitat de naixements que hi ha? No, molt pocs nens s'han quedat a fora. Diria que la majoria són lactants i no farem res perquè una tercera escola bressol segurament seria sobredimensionada. Vull dir, no ens serviria per tindre un ús molt curt en el temps i tindria places lliures. A Sant Just hi ha dues escoles bressols privades que poden complementar aquesta demanda i no tenim previst construir una tercera escola bressol. Una altra persona diu que els contenidors amb chip del carrer Verge del Pilar no funcionen i que no ha trobat dia que funcionin. Quin és el nivell d'incidències que hi ha a Sant Just amb tot aquest tema? Ho passarem. Nosaltres cada dia repassem tots els contenidors. No em consta que aquesta bateria sigui especialment conflictiva a nivell d'incidències, però de totes maneres ho mirarem. Demano als veïns i veïnes una mica de paciència per fer-ho bé. El sistema ens ha passat a l'Emiranda, al Mas i Vi, a Torre Blanca. Les primeres setmanes són difícils. Primera pels hàbits dels veïns i veïnes, que a vegades els costa recordar si han d'obrir la targeta o senzillament no ho volen fer o no tenen la targeta, hi ha més desbordaments dels que hi ha habitualment i no està ben ajustat del tot i té fallos com el que comenta aquest veí. Nosaltres anem repassant dia a dia totes les bateries i en principi cap incidència hauríem de tardar més de 48 hores en resoldre-la, a menys que no siguin actes de vandalisme que sí que provoquin danys importants i que necessitin un temps de reparació més llarg. Diu que quan tenen previst soterrar els cables de la llum del carrer Creu entre Carrer Muntanya i Angelguí Marà i que després de quatre mesos d'obres encara estan penjant i que creu que és un tema pendent en molts carrers de Sant Just. Quan vam tenir la reunió amb els veïns d'aquest carrer ja els hi vam dir que entre que s'acaben les obres i s'arriba a soterrar el cablejat acostumen a passar dos anys. Malgrat que som un ajuntament a sobre de les companyies perquè facin aquesta feina en el menor temps possible, rarament és el cop que ens n'hem sortit amb terminis inferiors de dos anys. Per poder acabar aquesta obra falta soterrar aquesta línia i plantar els 11 arbres que estan previstos, que degut a les restriccions que hi havia per saquera no es van poder plantar, però crec que ara ja que hem entrat en una nova fase afortunadament ben aviat podrem plantar quan arribi la temporada de plantar arbres, que ara no és el millor moment. Un altre veí pregunta que per què els cotxes elèctrics zero paguen zona blava Sant Just quan a Barcelona i a la resta de municipis és gratuït? Cotxes elèctrics zero entenc que deuen ser un tipus de cotxes elèctrics i desconec profundament el tema de com funciona, però els cotxes elèctrics paguen zona blava Sant Just i que es veu que... Tenen bonificació. A la resta de municipis, segons diu aquest veí, és gratuït? Paguen un preu reduït, però sí que paguen. Ho he de comprovar, però diria que no paguen el mateix que els altres. Bé, en fi, altres qüestions? Si cal, ho rectificarem. La idea és que les normes siguin les mateixes per tota l'àrea metropolitana. Clar, no, sí, sí. Un altre veí pregunta. Segueixo preguntant quines són aquestes associacions esportives que necessiten desplaçar-se fora de Sant Just per manca d'instal·lacions. Doncs gairebé totes les que estan a la bonaigua, el bòlibol, el bàsquet i... L'atlatisme també, no? I l'atlatisme. L'atlatisme no utilitza el pavelló, però el bòlibol i el bàsquet sí. I ara, a més a més, estem tenint molts problemes perquè tant l'Amiranda com l'Alemany, que abans ens deixaven... Ens jugaven pistes, ja no ens les lloguen i ens està costant molt trobar pistes alternatives. Però aquests dos clubs, sobretot, són els que utilitzen més pistes i després hi ha altres clubs, altres entitats que utilitzen pistes escolars a Sant Just, però per això no hi ha cap problema. També algú que pregunta, que diu que el restaurant Sant Boran incompleix regularment els horaris d'obertura i que els veïns estan farts de queixar-se a la Guàrdia Urbana pels borratxos, posen entre cometes, que ja en volen pel carrer Clòss. Què s'ha de fer davant d'aquests incidents? Que compleixen els horaris d'obertura. Jo crec que no passa gairebé mai. De fet, quan hi va la policia sempre comproven que compleixin els horaris i excepte un o dos cops que sí que ha passat o que s'ha incomplet l'aforament de la terrassa, no hi havia incompliment de normativa i no d'informativa. Una altra cosa és que aquests llocs que es converteixen en llocs de trobada després de sopar, en què la gent va prendre una copa, doncs a vegades el problema és que quan l'establiment ha tancat, continua havent-hi gent a fora al carrer parlant i molestant els veïns. Però això no és un problema del restaurant, sinó que és el mateix problema que tenim que ara l'estiu és un problema que s'agreuja i que fa que la nostra policia local, sobretot els caps de setmana, vagi amunt i avall atenent aquest tipus d'incidències. De fet, un veí diu, quins plans té l'Ajuntament sobre el parc de Roquetes i els bancs del Casal de Jova pels caps de setmana? No és cap secret que el soroll i l'alcohol els divendres i dissabte a la nit són un problema i només serveix perquè l'incidisme persisteixi. La Guàrdia Urbana fa una feina impecable, però necessitem que vostè, referent-se a l'alcalde, marqui la diferència en la situació. El parc de Roquetes i els bancs del Casal de Joves. El parc de Roquetes és aquell que està al costat. L'esplanada davant del... Sí, entenc que deu ser per allà. És molt difícil prohibir la gent jove que es reuneixi en algun punt del municipi. És veritat que quan hi ha queixes veïnals i truquen a la policia, doncs venen, però no sé quina mesura podem implementar més enllà de tancar aquest espai, que no sé si és la solució. Estaríem tancant permanentment tots els espais públics i anem a Sant Just perquè en els espais públics s'hi reuneix la gent, normalment en horaris que toca i sense generar molèsties, però a vegades també en horaris que... Bé, en qualsevol cas, això és una realitat que passa també a tots els llocs, no? Sí, també tenim problemes a la plaça de la Pau... A altres punts. A Sagrera també hem tingut problemes i a l'estiu aquests problemes s'accentuen, però és difícil trobar-los una solució perquè no podem prohibir la gent a estar al carrer. Altra cosa és si generem molèsties i es detecta que generem molèsties que les autoritats competents sancionin, però... No ho sé, no tenim instruments per trobar solucions màgiques a problemes que són complexos. Hi ha un parell o tres de preguntes referents a circulació de carrers, el trànsit. Una d'elles diu que si és possible fer al carrer Can dels Ocells de doble sentit per millorar la comunicació entre el barri de Mas Llull i Vell Solets. Aquesta és una petició que tenim habitualment. El problema és que de totes les zones del municipi la que detecta que té un major risc d'accidents, no d'accidents, però de congestió, és precisament la Rambla. Aleshores, aquest canvi de sentit del carrer Can dels Ocells el que comportaria és que molts vehicles del Mas Llull acabarien sortint de Sant Just per la Rambla, que ja és la via més parida d'atenció a nivell de trànsit i afegiríem càrrega de trànsit a aquesta via, que precisament és la que hem d'intentar que no es col·lapsi. També una altra qüestió diu venint de l'autopista si s'agafa... De totes maneres, per veure, Núria, és amb cotxe, amb cotxe. És relativament ràpid, és anar des del Mas Llull, és anar per Ponceleón, Monturiol, Ramón y Cajal, indústria i Miquel Rabartell, de seguida estàs a... Bueno, a un mateix punt, vull dir que que realment no estem parlant de guanyar molt de temps amb aquest canvi de sentit. Aquí referien a qui deia que s'ha de travessar tot el poble, soroll, contaminació, semàfors. Semàfors diria que n'hi ha dos a indústria i prou. En qualsevol cas, també... El de davant del CAP i el de davant de la cruïlla a Mereter, són els dos únics semàfors que hi ha. També diuen que venint de l'autopista, si s'agafa al carrer Major fins a la quarta travessia, al carrer Santa Teresa, no es pot girar a l'esquerra i segons on es vagi s'ha de tornar a desfer el camí. Sí, l'alternativa és canviar el sentit del carrer Roquetes i després convertiríem un carrer que és semi-pietonal en un carrer altament transitat. La idea és que la gent entri en la mesura del possible pel que són les grans vies de trànsit, els grans carrers que són indústria i ramla. Però no que vagin agafant aquests carrers d'aquestes zones més residencials per evitar les vies principals. També, una altra qüestió, parlen del carrer Arc, que continua sent una anomalia. És semi-pietonal però té dos sentits de circulació, els cotxes passen a alta velocitat, com que no hi ha voreres, diu aquí que és possible que un dia passi alguna cosa, que sempre està deixat, amb tifes de gos, males herbes, brutícia... Carrer de l'Arc. No és un carrer difícil de convertir en un sol sentit, perquè a continuació d'Arc hi ha Santa Gemma i després es pot sortir per carrer Pedró. Per tant, podem tenir una reunió amb els veïns i plantejar aquest únic sentit. Quan tenim reunions amb els veïns, el que ens trobem en molts casos és que la majoria no volen aquests canvis que proposa algun altre veí. En tot cas, cap problema en estudiar-ho. I després sobre les herbes, és veritat que ara tenim una situació complicada i és que durant molts mesos, com bé sabeu, no ha plogut. Aquests últims dos mesos, afortunadament, ha plogut molt i això el que ha fet és que hi ha hagut una explosió d'herbes en la via pública. I malgrat que ara estem desbrossant, a Sant Just tenim molt de verd, que això és una gran sort, però això està fent que ara mateix anem bastant devòlit retallant aquestes herbes que han sortit fruit d'aquestes pluixes. I sobre les tifes, que és un problema no només del carrer Arc, sinó de tot el poble, tu carrer Indústria saps que encara més, doncs el que farem el que farem el que estem treballant és una modificació de l'ordenança que obligui els propietaris de gossos a fer una prova d'ADN, d'aquesta manera tindrem l'ADN del gos i podrem saber quins són els amos, els gossos, que no recullen els excrements. És l'única forma que tenim efectiva de poder lluitar contra aquest incivisme, perquè el que no podem és tenir policies de paisà per tot el poble mirant què fan els propietaris. Per tant s'agafarien mostres d'ADN de les caques que es trobarien al carrer. Correcte. Una cosa, Núria, que ara em passen, és que els cotxes que tenen etiqueta zero tenen un 75% de bonificació a la zona blava. Ah, d'acord. Ostres, déu-n'hi-do. Sí, sí. Molt bé. El que és veritat, però, que estaria bé unificar criteris amb la resta de municipis. Mira, queda resolt la qüestió del veí. També ens pregunten que el tema de les panaroles si ja ha previst fer tractament a fons de consciència. Ho estem fent i aquí el que passa és que en el cas de les panaroles hi ha una part que és via pública. Quan hi ha via pública, si els veïns o veïnes ens truquen, nosaltres tenim contractat un servei a través del Consell Comarcal que actuen immediatament fent desinfeccions. El que passa és que el 75% dels casos a l'origen de les panaroles estan a terrenys privats. Hi ha recomanacions, però no podem actuar. La veïna en qüestió ens diu que, els veïns que en tenim, després de fer tractaments privats, no hi ha manera que ens en puguem desfer. Entrem pel clavegaram. Si és així, si entrem pel clavegaram, això correspon a l'Ajuntament fer-ho i si em... Refereixen del carrer Rambla, Creu i Monserrat. Si em diuen els llocs concrets, farem actuacions de desinfecció en aquests punts de clavegaram que m'indiquin. No hi ha problemes, és un servei que funciona molt bé. Anem acabant ja amb un parell més de qüestions que hi ha. Ens pregunten, quant s'instal·laran les tres parades d'ambicis restants? Estem pendents que la TMB ens ho digui. Ara han acabat l'instal·lació del desplegament a l'Hospitalet, que era la gran ciutat on s'havia de fer. S'està duent a terme l'electrificació de totes les parades per evitar els problemes de recàrrega que hi havia. I jo espero que durant aquest any puguem veure com són la realitat d'aquestes tres noves parades. Tenim el pressupost tot l'any i veig que al final només acabarem necessitant un o dos mesos, però l'important és que s'instal·lin aquest any. També, els plans per al solar abandonat entre Carrer Arate i Jacint Benavent? Aquest solar és una zona de transferència. Això vol dir que fins que no s'hagi recol·locat tota l'eficabilitat que havia d'anar a la vall de Sant Just, cosa que encara no ha passat, no podrem fer ús d'aquest solar. Ara mateix és un punt on està col·locat de manera virtual aquesta edificabilitat que s'ha anat traslladant a diferents punts de Sant Just, com per exemple la zona dels Mirais, al costat de Frigicoi, Cap Modulell, però fins que no acabin totes les operacions de trasllat d'aquesta edificabilitat, no es podrà disposar d'aquest solar. I no serà, per tant, a curt termini. Es referien a que està una mica deixat, en ple d'escombraries? No, anem fent neteges periòdiques i de retització perquè de tant en quant tenim queixes de veïns i és de promuntza i em va fent un manteniment jo crec que dos o tres cops a l'any es va netejant. I l'última pregunta que ens ha entrat, diu, per què s'ha negat la possibilitat de crear un club de futbol femení a Sant Just quan hi ha nenes i noies al poble que no tenen l'opció de jugar a futbol? No s'ha negat, al contrari. Des de l'Ajuntament estem impulsant que pugui emergir amb força el futbol femení a Sant Just perquè sabem que hi ha molta demanda i més que n'hi haurà després dels èxits del Barça femení i, de fet, una mica la voluntat que hi hagués aquesta fusió dels dos clubs de futbol era per alliberar espais i poder donar un llarg recorregut, un llarg i ampli recorregut al futbol femení que és una aposta decidida del govern municipal. Doncs notícia en primícia d'aquí a la ràdio almenys de la intenció de fusionar els dos clubs. No, no, no és una primícia, si ja fa temps que que hi batallem amb poc èxit, també t'he de dir i el que passa és que, doncs, evidentment... Estem parlant del club de futbol Sant Just i de l'Atlètic. Això vol dir que hauran d'haver-hi reduccions d'horaris per poder donar espai al futbol femení. Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament. Molt bé. Doncs, alcalde, ho deixem en aquest punt. Tanquem aquí l'entrevista mensual, la del mes de juny i fins la propera, fins l'edat juliol. Gràcies. Que vagi bé. Adéu.