#257 - Entrevista Iona Palau, artista i professora de Torn a Can Ginestà

Són les 11 i 13 minuts, esteu sintonitzant al 98.1 FM a Ràdio Desvern l'emissora municipal de Sant Just. Comencem la segona hora de la Rambla al magatzem de matins i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora. La convidada d'avui és la Sant Justenca Iona Palau, artista, professora també de Torn als cursos municipals d'Art Plàstiques Creant Art, que es fan a Can Ginestà. La saludem. Molt bon dia, Iona. Bon dia. Bé, doncs, primer explica'ns una mica com han anat els tallers, aquest últim trimestre del curs. El Torn no sé si és un dels tallers que més demanda té, que més gent en llista d'espera, no? Sé que hi ha una en llista d'espera i que quan falla algú, ràpidament, ja hi ha algú altre que s'apunta també, no? Sí, la cosa és que s'està posant molt de moda fer Torn i l'estrenament en general. I aquí tenim una limitació, que tenim només 6 Torns, que ja està bé perquè molts més Torns seria impossible amb l'hora i mitja que dura la classe de poder atendre les necessitats de cada alumne i poder-lo acompanyar. Però, clar, la cosa és que 6 places volen i tenim una llista d'espera gegant i crec que també ho fem bé i que la proposta que plantegem des dels cursos agrada molt i per això també a la gent li interessa. Clar, aquestes 6 persones són sempre les mateixes o van canviant, van rotant o com...? Clar, la cosa és que, per molt que estiguis apuntada, no se't guarda la plaça per l'any que ve. Llavors això està bé perquè així donem l'oportunitat d'entrar nova gent i no es crea una mica un ghetto, però alhora també tinc alumnes que portem juntes des de fa 4 anys, que cada vegada que no s'hagin de lluitar per la plaça, l'opció seria obrir cursos, que és una mica la demanda que es fa des de les alumnes i potser també una mica des de... Tu com a professora que veus, que realment és un... Exacte, perquè a hores la cosa és que cal voluntat, diguem-ho així. Clar, clar, clar. Bé, i com portes les classes? Perquè de vegades quan s'ajunten persones de diferents nivells, entenc que si jo ara, per exemple, m'apunto que tinc coneixement zero i amb la que potser porta 4 anys, tu com a professora com...? Clar, jo ara mateix estic fent dues classes els dijous i en cap moment ho vaig plantejar, per això un d'iniciació i un de perfeccionament, diguéssim, per gent que ja n'ha fet, perquè llavors és que lluiten pobres entre elles les poques places que hi ha. I des de fa tres... O sigui, aquest és el meu quart any que estic aquí. Per tant, el primer any sí que era molt de tothom començar veient iniciació i anàvem, com totes juntes, una mica seguint la programació. Ara el que faig, em desvisc una mica per intentar arribar a tothom, però la gent que ve nova sí que tinc una programació molt específica, que ja l'he estat provant durant 4 anys i em funciona perfectament, i la gent que ja porta més temps faig una programació més especial. Una mica, el que distingeix jo crec que els cursos de Can Gines, d'altres llocs que conec, és que funcionem a través d'un tema comú, vull dir, totes les altres disciplines, ja sigui aquarela, ja sigui ceràmica, gravat o escultura, els professors ens reunim, triem un tema, aquest any ha sigut l'objecte, i llavors cada disciplina ho treballa a través d'aquest. Llavors, clar, tenim un fil conductor que ens uneix com a cursos en general i també la gent no va fer una mica el que vol, que ara està molt de moda. Jo vaig a fer-me els meus plats del vermut, jo vaig a fer-me la meva tassa, sinó que una mica li donem un sentit d'anem a treballar a partir d'un projecte, anem realment a aprendre i a enfatitzar que la gent conegui bé la disciplina, i llavors aquest any hem treballat l'objecte, i clar, per ceràmica la Carme i jo ens vam mirar i vam dir perfecte perquè l'objecte em serà amiga, i el que jo vaig plantejar als meus alumnes és, perquè en fem tres, el primer trimestre que facin un objecte funcional per casa seva i treballem la funcionalitat de la ceràmica, i del segon i tercer trimestre sempre m'ha cridat molt l'atenció que al bar de Sant Just, que en Ginestà, hi ha molta gent que no sap que a dalt tenim uns cursos desplàstics superpotents, municipals, que fem moltíssima feina i ningú sap que existeixen. I una mica el que va sorgir és que treballant l'objecte funcional perquè no proposava als meus alumnes de fer els vols per servir les patates braves del nou bar de Can Ginestà. Una mica l'objectiu d'unir el bar i els cursos, perquè jo tot i compartir l'espai, mai hi ha cap tipus d'interacció entre ells. Doncs no, ni una. A no ser que les alumnes aneu després a aprendre alguna cosa allà, però tot queda allà, no? Exacte. I llavors, clar, a mi com a exercici de classe m'anava perfecte, perquè jo els hi vaig dir, mira, primer vaig parlar amb els de càmeres del bar i, òbviament, em van dir que sigui el que volguessin. No, no, clar, ells han cantat, home! Vaixella gratis, què vols? Em van donar un model que és el que ells fan servir per fer les patates braves, llavors jo els hi vaig dir de replicar-lo. Llavors, clar, replicar una forma amb el torn és molt complicat i llavors, clar, a mi m'anava perfecte per les mesures, per treballar una forma concreta, si no sortia tal com havíem quedat, el destrossàvem i el tornàvem a fer. I una mica els hi vaig proposar com a repte fer això i jo em pensava que, clar, treballar per projectes no s'enduen moltes peces a casa i em pensava que els hi costaria una mica més de, ostres, ja que el por que me'n porto a sobre ho he de fer per una altra, i els hi van cantar, van trobar una idea súper guai i hem estat dos trimestres treballant moltíssim, hem fet una investigació dels mals, el mal és una mica el que li posem a la ceràmica per fer-la impermeable i llavors, clar, hem fet tota una investigació de veure quins colors podem trobar per aquests mals. Quants n'heu fet? N'hem fet 16. Eren 20 però 4 ens han sortit malament perquè la ceràmica ho té això, que a vegades al forn no ho podem controlar i les mals no ens han quedat bé. Però n'hem donat 16, que està superbé. Els colors estan inspirats en les rajoles de l'aula on fem ceràmica. Ah, que guai! Hem fet un veix i un verdós i la forma és això, la rèplica del que ja teníem. Del vol que ja tenia... Exacte, llavors, clar, té molt de mèrit perquè fer vols iguals, jo que una mica en sé bastant, és complicat de replicar-los. Imagina't sent 12 alumnes, les quals hi ha gent que ha començat de zero i ha pogut fer un vol, perquè una mica la premissa vaig dir, la gent que ja porta temps me n'heu de presentar dos i la gent que comença a veure si en podem treure un. Crec que en un total aconseguir-ne de fer 20 ha sigut un gran èxit i ha sigut molt xulo. Com s'ho van prendre les alumnes quan els vas plantejar l'idea o aquest repte d'escolta, hem de fer aquests vols perquè els va agradar? Els va encantar, els va agradar molt. Perquè la gent que ja ve a fer els cursos ja va fer una mentalitat diferent, no van a produir, sinó que realment es va aprendre. I llavors això forma part d'aquest exercici, que és això el que a mi m'agrada. Anar una mica més enllà i poder ensenyar bé a fer torn i de dir car-li hores i explicar-los coses de la ceràmica, que potser en una classe on la gent només va produint, només va allò i li és igual si és ceràmica o si és qualsevol cosa. I els va agradar molt i a més tenim una vinculació amb el bar també. I els del bar, la gent del bar? La gent del bar, molt bé. Encantadíssims perquè fa dos setmanes vam fer el sopar de tancament dels cursos aquí fora a Can Ginyasta i llavors vam aprofitar per explicar a la resta d'alumnes perquè, clar, per molt que compartim espai entre les aules, moltes vegades no et veus perquè tu vas a fer classe i ja està. I a mi m'està explicant tot el projecte, els va encantar. Llavors vam fer una mica l'entrega als vols a la Núria, que és la que porta al bar i superemocionada. No esperava que fossin tan xulos i va ser com que guai poder també veure la reacció en directe i també fer una mica de ressò del projecte, que és xulo. Quin és el procés per a la gent que no entenem de ceràmica? Suposo que el primer és agafar el fang i després què feu? Intentar fer la forma? Sí, exacte. Una mica s'amassa perquè s'han de treure les bombolles d'aire i llavors el col·loques al torn. I el torn és una màquina... És això que dieu que són només sis màquines, no? Exacte. Funciona, diguéssim, per rotació. Llavors el primer que has de fer és intentar centrar el tros de fang per després començar a treballar amb les mans, una per dins i una per fora i fer la forma. Clar, això és molt difícil. Quan jo estudiava la besbal, la meva professora de torn, la Dolors Ros, que és superseremista històrica de Catalunya, deia que per aprendre a dominar el torn necessites 3.000 hores. Nosaltres som classes d'una hora i mitja. A la setmana! A la setmana, vull dir que té encara... 14.000 cursos. Clar, té molt mèrit, sobretot per la gent que ha començat aquest any de poder fer un vol amb aquestes característiques. I una vegada hem fet la forma, el deixem assecar i la setmana següent el retornegem, que vol dir, amb eines, polir-lo per fer les parets regulars, per si li volem fer una mica de peu, per treure-li una mica de pes al vol. Després passa per una fornada que es diu la biscuit, que és a 980 graus, que és quan el fang es converteix en ceràmica, i després s'esmalta. Val. Ostres, l'esmal, què vol dir que se li posa...? L'esmal és com un vidriat que se li posa la peça per impermeabilitzar-la. Que queda com brillant, no? Exacte. Després hi ha molts matius de l'esmal, que pot quedar més mateu, però la cosa és que és això, impermeabilitzar la peça. Perquè, clar, el primer que els vaig dir les meves alumnes, hem de fer peces funcionals. Han d'anar al rentaplats, s'han de poder transportar, per tant no poden pesar molt, i l'altra cosa molt important és que s'ha de poder pilar. Perquè, clar, no podem tenir 100 de vols... Hòstia, és que s'han de tenir en compte moltes coses. Clar, clar, per això anàvem amb el regle, ostres, el diametre aquest no està bé, doncs fes-ne una altra. O la paret, clar, no et puja. Que ha sigut una feina... Clar, i tot això ho havíeu d'anar comprovant. Per exemple, el tema de pilar-los també és una cosa. Exacte. Que no pesin, no? Que no pesin, també, clar. Que pigan les quantitats de patates que normalment hi posen. Exacte. Sí, estarà més o menys. Però, ostres, fan molt de gots. I quan els vaig veure a tots va ser com... quina emoció... Com això, que és lliure creativitat de cadascuna de les alunes? Bueno, com que vam triar aquests tres, els quatre mals aquests, que estaven inspirats en les rajoles de la classe, com que n'havíem fet 20, vam fer cinc de cada color. Per tant, ja teníem quatre mals. I llavors això, bueno, es submergeix, diguéssim, i no ho pintem a mig d'ells, sinó que ho submergim. I després ho posem al forn. I clar, tot això després del fang, entre el forn hi ha perill que se'n congeixi. Per tant, hi ha alguns bols que no acaben d'encaixar molts amb els altres. Però no passa res, perquè l'important és poder-los fer servir, gaudir. Us han servit ja patates amb els bols? Farà molta gràcia, no? Ho estem esperant. Jo el dia següent vaig anar a fer una birra i vaig dir a veure si algú demana braves. Encara no ho he vist en directe. Però sí, sí, i espero el setembre farem un sopar a totes les alunes per celebrar i espero que se'n serveixin patates braves. Cada vegada que hi passo vaig mirant a veure si en veig algun. I després, això que has comentat de la temperatura de poder-lo posar també en el renta plats, això com ho teniu en compte? Perquè jo, personalment, molts cops, quan tinc així vaixella així més delicada, penso, i això, es pot posar microones, això es pot escalfar, això es pot posar al renta plats, o acabar rentant tota mà pensant que es pot fer malbé, no? Clar, depèn de... O sigui, a la ceràmica hi ha dues grans temperatures, que és la baixa temperatura i l'alta temperatura. I l'alta temperatura. Aquests vols estan cuits a 1.250 graus. I l'esmal ja està preparat amb uns elements que són aptes per posar el rente vaixelles, per posar microones. El que no podríem seria potser posar el forn, perquè sí que és... Però el renta plats i tot això, la ceràmica aguanta moltíssim. O sigui, quantes restes de ceràmica s'han trobat, inclús a la penya del mor, hem trobat ceràmica, vull dir. Sembla molt fràgil i molt tal, però es pot fer servir. Si veus el que té algun escardet a l'esmal, potser sí que vagis amb més de compte. O potser no serveixis amanides, que tinguin àcids crujats, o vinagre, llimones i tal. Però els vols que hem fet ja estan pensats perquè siguin super aptes. I els quatre que hem descartat ha sigut per això, perquè l'esmal ha sortit com uns gasos, unes bombolles d'aire. I clar, vam dir que si fos per casa nostra, és igual, però no podem fer servir aquests vols quan els estem regalant a un restaurant. Parlem sempre d'alumnes. Quin perfil? Tots són dones, normalment? Mira, tinc bastantes dones. Tinc un perfil bastant jove, perquè crec que una mica el boca-orella fa. Potser és el curs amb el qual, dins de totes les arts plàstiques aquí de Sant Just Municipals, potser és el taller amb més persones joves. Clar, també hi ha un tema que el torn t'implica una postura i una mica de força i unes posicions que, depèn de quina edat, és complicat. Clar, és això. Jo, volguis o no, faig una mica de difusió a l'Instagram, llavors potser algú em segueix, llavors tal. Però tinc una mica... Bueno, sempre soc la més petita, això sí que és veritat, com a alumne, però tinc entre, jo què sé, 30 i també tinc, jo què sé, 50, 60. I sí que, per exemple, ara mateix estic fent un monogràfic d'iniciació de torn que fem, que és com un intensiu de l'estiu, i tinc tres nois, que és com, mai havia tingut tants nois. I crec que està bé, crec que als homes els costa una mica. Sí. El tema... El tema potser de les arts, no? Sí, exacte, o algun home que m'he trobat és com, no, jo tinc molta força. Bueno, és que no necessita esforçar. És qüestió de que prenguis els moviments i tal. Però sí que els animo, o sigui, i tant, sí, sí. Molt bé. Perquè hi ha una, a banda de, bueno, d'aquest curs, que heu estat treballant l'objecte, ja ens has dit que al primer trimestre van treballar els seus objectes com funcionals per casa seva, normalment, en el torn, si es fa alguna figura, les alumnes s'emporten la seva peça a casa o...? Sí, sí, o sigui, alguna cosa s'emporta. La llet d'iniciació, jo què sé, primer els començo explicant com fer un cilindre i llavors quan arribem a solir la peça, i la forma se l'enduen, després passem els vols, llavors anem traient. I també, les que ja porten anys venint, jo tinc la programació, llavors més o menys una peça al trimestre la treuen i la fan. Però clar, és una peça que està dissenyada, que està pensada, que si no arriba a les mesures que hem acordat, doncs l'hem de destrossar, perquè fer per fer no té cap sentit. No, no, no. I val més aprendre. I elles també, al final, bueno, parlant amb gent, que també fa ceràmica, perquè et dic que està molt de moda, se n'adonen que hi ha gent que pot fer les hores que vulgui, però si no ensenyes bé a fer torn, no veus una evolució, o no pots ser una mica independent i anar fent les teves coses i anar projectant el que tu vols fer. Sempre és una mica que el torn et porta a fer una mica el que et surt i aprendre'n una mica a dominar. I no, no, ara vaig a fer aquesta peça. Aquestes alumnes, per al primer trimestre m'han fet lampades, xulíssimes, clar, enforats per poder passar el cable, per aguantar-lo, per no sé com... Clar, una mica tothom ha adaptat al seu nivell que està perfecte, des de fer gerres, però que ja té la complicació de fer la nança, i de simplement el fet de jo he dibuixat una gerra amb una panxa i un coll, que després veguis la peça i dius, és que clar, és aquesta, i és molt xulo. Que fort, que guai. I dels temes dels cursos monogràfics que ens has parlat de l'estiu, estan ja totes les places... Sí, sí, és que el torre ja és... Els 10 minuts. Els 10 minuts ja... Pobres jo els he dit, feu cua, però bueno, és que les inscripcions al setembre seran un drama perquè... Sí, jo he vist algun cop en les inscripcions aquí a principis de setembre que hi ha una cua que se surt dels jardins de Can Gynastà, que arriba quasi a l'Ajuntament una cua i no se giro. Clar, per això, és una mica com... Ho fem presencial, clar, perquè la hora que sobra a Can Gynastà, la gent aquí jo puc. És a dir, les meves alumnes estan treballant totes. Clar, pot la gent que està jubilada. Clar, però és que molta gent jubilada no vindrà a fer el torn, perquè no poden, per la posició o pel que sigui. Clar, ho fem online. Clar, llavors hi haurà molta gent que no ho podrà fer online. Llavors és com, bueno, com ho hem de fer? Obrir cursos. Ajuntament. Ajuntament? Obrir cursos. Obrir cursos de torn. Clar, és que... Demanda, demanda, demanda. Demanda, clar, és que hi ha la limitació aquesta dels torns. Clar, i l'opció no és posar més torns, perquè em perjudica a mi i em perjudica a les alumnes, perquè l'atenció que els puc donar no és la mateixa. Però obrim cursos. Dijous al matí no es fa res, els divendres no es fan res. Bueno, molt bé. Doncs explorarem el trasviació. Exacte. Molt bé, doncs ho deixem aquí. Esperem demanar patates braves al nou Gynastà. Exacte. I que ens serveixin... Vamons, com no ens serveixin, amb un dels bols de torn... Adéu, per favor. I feu una foto i ens etiqueteu. Fem la foto amb les braves i etiquetem Iona Palau i Creanart. Exacte, ens farà il·lòsia. Que guai. Molt bé, Iona, doncs que vagi tot molt bé. Molt bé, moltes gràcies. Bon estiu. I res, fins la propera. Adéu. Vinga, adéu. Adéu, adéu.