#280 - Entrevista amb les veïnes del Walden: Natàlia Bravo i Marta Nabot

Ara són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla, el Magazine de Matins de Ràdio d'Esvern. Comencem la segona hora i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia. Avui les convidades a l'entrevista són les veïnes Natàlia Bravo, que és presidenta de la Junta del Walden, i també tenim la Marta Nabot, que és vocal de la Junta Actual del Walden, però que també és ex-presidenta, o va ser fa uns anyets. I obrim els micros i les saludem. Què tal? Molt bon dia a les dues. Hola, bon dia. Doncs bé, a veure Natàlia, fa poquet que has començat aquesta nova etapa com a presidenta, quan fa més o menys que ho ets? Doncs ara mateix fa uns quatre o cinc mesos, des del mes de març. Quan es van dur a terme les votacions? A mitjans de març. A mitjans de març? Sí, sí. Hi va haver molts veïns, va haver-hi una participació destacada en el moment de votar? Bueno, van haver-hi força veïns, més dels que últimament es presentaven, la veritat és que molt contents, però no deixa de ser una comunitat molt gran, i el rati era petitet. El que passa és que molta gent també es presenta en aquest tipus de reunions, assemblees o votacions amb votos delegats per part d'uns altres veïns, perquè no poden venir per un tema d'horari o perquè no estan a Sant Just en aquests moments o perquè són els propietaris. Però bé, la implicació va ser força interessant i satisfactòria, no, Marta? Les dues sou veïnes d'Algualden i has dit a Natàlia que és una difícil realment amb molts veïns. Sabíeu dir més o menys quina quantitat de veïns i veïnes hi viuen? Mira, aproximadament són unes 450 vivendes i més o menys entre 1.000 i 1.200 habitants. És un poble empatit. És un poble empatit. És un poble vertical. És el que es pretenia quan es va fer aquest edifici. Clar, realment una persona quan pensa en una comunitat de veïns pensa en un bloc amb sis o set plantes poder i en les comunitats, realment potser no hi ha una estructura tan gran de junta, vocal, president o presidenta i punt. Que de quants anys es renova la Junta? Bueno, com passa en totes les comunitats, això acostuma a passar cada any. El que passa és que a Algualden amb això també és peculiar i no acostuma a passar cada any. Es va renovant la mateixa Junta. La Marta ens pot explicar millor perquè ella com veia... Sí, jo quan em vam fer presidenta m'ho van explicar molt bé, saps? Em van dir, mira, el primer any és per saber de què va tot, que hi ha costa. El segon és perquè comences a fer coses, el tercer per acabar projectes i el quart, dedicar-te a buscar qui et substituirà. Ostres, està tot planificat. Tot planificat. Tu, Marta, en quina època vas ser-ho de presidenta? 2015-2014, ni me'n recordo ja. Vaig estar-hi cinc anys. I com recordes l'etapa com a sent presidenta? Mira, com tot és dur, és dur perquè és una feina que fas a més a més de la que ja tens. Jo era mestra aquí a Sant Just i això era de més a més. Però també té coses molt maques, de coneixença amb el veïnat, d'implicació amb l'edifici, que penso que per això aquesta Junta em va agradar molt quan es van presentar perquè l'objectiu principal, que la Natalia l'explicarà, era part d'això. Fer que la gent se senti part d'una comunitat i se senti part d'un edifici que és singular i que és diferent, que és especial. Natalia, explica'ns què et va motivar a tu presentar-te amb la Junta i com la veu conformar, com vas buscar les persones. Bueno, mira, hi ha un lloc on es fa molta vida social al Walden, que és a les piscines. I en allà moltes vegades entre els veïns parlem, comentem de coses que es podrien millorar, que hagués una llàstima que ara no es faci això que es feia fa ja temps. Llavors, al Walden últimament, en els últims anys, havia perdut una mica la seva essència. Jo me'n recordo quan vaig començar a viure aquí al Walden l'any 96, que justament es celebraven el 25 aniversari de l'edifici i es va fer una festa que va durar 25 hores i va ser divertidíssim. I els veïns ens ho van passar bomba i va ser un moment xulíssim en el que ens vam conèixer gent que no sabies ni que vivia al Walden. I per mi va ser com superxulo i vaig dir, hòstia, que guai viure en aquest edifici. Doncs això s'ha anat perdent al llarg dels anys i la gent ja... La pandèmia tampoc ha ajudat gaire. Llavors deia que era una llàstima que això de conviure més amb els veïns, fer coses que es podrien fer com a nivell de convivència, cosetes que hem començat a fer nosaltres ara, festes al terrat que abans ens feien i motivar la gent que fes més vida de veïns. Això va començar per la part més social i després també hi havia una part més econòmica o materialista, com vulguis dir, que era el tema que moltes vegades no t'arribava bé la informació del que li estava passant a l'edifici, per què hi havia coses que no es feien o per què hi havia coses que es feien i no te n'entaraves que s'estaven fent. Llavors deia que estaria molt bé donar una mica de sang al tema nova i regenerar una mica les energies per veure si aconseguíem que aquest edifici tornés a brillar una mica amb aquella llum que tenia abans. I això va ser el que ens va anar motivant un grup de gent a presentar-nos per proposar una nova ajuntada. El que era maco del grup és que hi havia molta gent jove, gent que va néixer... No com nosaltres. No com nosaltres, bueno, a fora. Jo no parlo... Jo molt jove, sí. Però que hi havia gent més jove i sobretot molt variada. Hi havia gent que era arquitecta, gent que per la seva professió també podien ajudar i mostrar. Que tothom podia aportar alguna cosa. Perquè tal com ha dit la Marta, això no té retribució. Has de dedicar-hi temps, has d'estar moltes estones, moltes hores, preocupar-te molt i llavors has de ser molt vocacional també. Exactament. És com si la presidenta... Clar, amb mil i pico veïns és gairebé com un barri. És a dir, és només un edifici, però és com si fos l'associació de, podríem dir, de tot un barri. Sí, sí, sí. No, és que pensa que, a més, és el que parlàvem ara fa una estona. En un bloc de pisos, quasi tots els pisos són de la mateixa mida i, per tant, tenen una tipologia de famílies o d'habitants. Això no passa, hi ha mòduls de gent que té 30 metres quadrats i gent que en té 120 o 180. Aleshores, hi ha gent que viu sola, famílies senceres, és superdivers, és superdivers. Quanta gent forma la junta? Actualment som 11 persones. 11. Llavors, aquestes 11 persones cadascú hem triat una mica allò que podem aportar-hi, no? Hi ha gent que s'encarrega més de controlar el tema comptable, de factures i els gastos que portem i veure com ho podem optimitzar. Hi ha gent que s'encarrega més de la part sociocultural, hi ha gent que s'encarrega del tema arquitectònic, del tema d'obres, perquè és una bici que requereix estar molt... En constant... Exacte, cuidadito i amb renovacions i reformes. Perquè quins són els temes més recurrents del veïnat d'aquest edifici tan simbòlic de Sant Just? Podem dir que els temes recurrents són els mateixos que hi ha a qualsevol altre edifici. Un és el manteniment de l'edifici en si, que en aquest cas es multiplica per molt, perquè sempre hi haurà alguna coseta que s'ha d'anar arreglant, reformant, millorant i optimitzant. I després hi ha els temes de convivència entre veïns. També parlo del que deia la Marta. Com que és una petita torre de Babelen en què hi ha tot tipus de cultures i socioculturalment, també hi ha molta varietat, sempre hi ha conflictes entre veïns i diferències. I també hi ha històries maques. Tenim de tot. Per escriure en un llibre. Jo tinc una companya que és escritora, la Feina, que es diu Marta, com jo, i ja li dic que t'explico i fem una novel·la aquí. Hi ha temes que queden sempre més enquistats o que costen de resoldre o que fa temps que hi estiguin al darrere o que ja portaves tu Marta intentant lluitar i que s'assegueixen? Home, sí. És que hi ha temes que no s'acabaran mai. Que sembla que s'ha d'estar al damunt. Hi havia veïns que deien això de la rehabilitació, quan acabarem? Jo deia que no acabarem mai, però quan acabem, fem l'últim balcó, haurem de començar pel primer perquè ja serà tan bé que s'haurà de tornar a reformar. És un edifici massa gran. Hi ha quilòmetres i quilòmetres de façana. I quan no és una cosa és una altra. I sempre hi haurà coses a millorar. Que si les fonts no van, que si posem fonts o no posem fonts, que si fem això. La gent participa a les reunions de la comunitat? És a dir, quan hi ha reunions de veïns, la gent del guàlding hi participa? És proactiva? A veure, sempre hi participen els mateixos. I és un dels objectius que nosaltres també ens hem posat a la taula. Volem que hi hagi més gent a les reunions. Que la gent nova també... Volem que aquestes assemblees que s'han anat degenerant perquè eren avorrides, perquè eren llargues, perquè no es podia fer molta interactuació. Interacció. Tot això canviï. I que a partir d'ara la gent estigui motivada per poder venir a aquestes assemblees, que pugui dir la seva, que se l'escolti, i que no siguin massa llargues perquè la gent pugui venir i sàpiguer que en una horeta, horeta i mitja pot marxar cap a casa amb quatre idees clares de què és el que està passant en l'edifici. I per això nosaltres el que hem fet també actualment hi ha una assemblea que es convoca un cop a l'any i és el que es feia fins ara. I nosaltres ara el que estem és convocant reunions informatives monotemàtiques. Sobre un tema. Perquè així puguem informar tots els veïns. Llavors els avisem abans, escoltem, fem una reunió per parlar, en aquest cas, com va ser l'última que vam fer, de l'estat de les nostres piscines i què és el que passa ara a l'estiu. Llavors va venir força gent i és el que volem una miqueta. Creiem que si fem monotemes, aquestes reunions, poden ser més dinàmiques. Hi ha més a més que pot haver-hi gent que no estigui interessada en aquest tema i no venir o en canvi molta gent que sí que estigui i que pugui tenir opcions. I a vegades aportar, inclús. Mira, jo em dedico a això i tu no el coneixes. Exacte. Quins canals de comunicació utilitzeu? Rollo cartells? Tenim algun grup de WhatsApp? Com va això? Tenim cartells, tenim també la comunicació via correu electrònic, que hi ha dos correus electrònics a través dels quals es comuniquen amb nosaltres i tenim una pàgina web que estem treballant en ella perquè també sigui un canal de comunicació i una de les coses que també volem posar en marxa és un grup de WhatsApp i també ho estem planificant. Però clar, són moltes coses a abarcar i anem a poc a poc. De moment, el WhatsApp és una bona eina entre nosaltres, oi? Perquè tots treballem i amb tanta feina sort del WhatsApp. Sí, sí, sí. Quan us vau presentar, hi havia més candidatures, Natàlia? No, estava la candidatura actual, que hi havia, o actual no, l'anterior, l'última i nosaltres sols ens vam presentar aquestes dues candidatures. I també, una pregunta, quan arriba algun veí o alguna veïna nova, com us assabenteu? Generalment, es posen en contacte amb consergeria. Consergeria ens ho notifica a la Junta, en aquest cas a la Marta i a la Mireia, que són les que són responsables de portar tot el tema de consergeria i porteria. Ells es ho notifiquen a mi i precisament, mira, ara fa poc han entrat uns veïns, em van enviar un correu electrònic, em van dir com es deien, on vivien, els seus telèfons i d'aquesta manera nosaltres també anem actualitzant el llistat de veïns que tenim. Vosaltres detecteu si el perfil de gent que hi viu al Walden és gent que potser realment sí que té ganes de fer virallar l'edifici o de tenir contacte amb els veïns, o hi ha gent potser que és més residencial, és a dir que va simplement a dormir, marxa, hi ha de tot. És que hi ha de tot, hi ha de tot. Hi ha gent que té ganes que sigui la seva vivenda. Mira, jo, per exemple, com t'he dit abans que estic des del 96, jo quan vaig comprar aquest pis i vaig començar a viure amb el que era la meva parella en aquell llavors... Vam arribar al mateix temps, tu i jo, ara que penso. No, tu una mica abans. Porteu més o menys. Són més grans. Llavors, quan vam arribar, era totalment residencial. Treballàvem a Barcelona, sortíem de festa per Barcelona, quedàvem amb els amics, els caps de setmana marxàvem, viatjàvem, i estàvem aquí. Tot va ser que vam formar un grup de gualdinites. Carrel del reportatge del Carles Bosch. Sí, sí, sí, vam fer un grupet d'amics que ja eren més gualdinites, músics, i que fèiem les nostres troballes, però tot i així també era una mica residencial. Però el canvi va ser quan vam tenir fills. Quan vam tenir fills, que llavors ja estaven... T'has de fer vida, ja. Anaves al parc, te'n vas al col·le, fas els amics de l'escola... Llavors ja sí que vam passar a formar part del poble, de Sant Just, i ja era per nosaltres un lloc en el qual gairebé no ens sortíem, fèiem molta vida. Per mi va ser més fàcil, perquè jo vaig anar directament al col·le. Clar. Digueu-me, va, per vosaltres, algun aspecte o el millor, potser, o els millors de viure al gualdin? Coses que vosaltres us agraden del lloc on viviu, de l'edifici? A mi m'agrada que és un lloc peculiar. Sí. I jo obro casa meva i és com si visqués a una casa. No sóc conscient que estic a dins d'un edifici tan gran. Des de fora, dona la sensació que jo he de ser un formiguei i tal. I en canvi, quan estàs a dins, la sensació que tens de pau és molt gran. I per mi és això. Per mi arribar a casa és arribar al meu cau, arribar a casa i tenir la meva pau. I alhora, saber que puc anar a la porta del costat a demanar patates quan no en tinc. Jo et diria dues coses molt diferents perquè, com ha dit la Natàlia, evidentment també la visc. Una és que, bueno, jo per desgràcia he passat coses dures en els meus últims deu anys i al gualdin no saps com ni per què però la gent sempre és allà i et respon i t'ajuda. He vist històries molt maques allà dintre, de gent ajudant i que no ho diries. Com és que està ajudant? Coses molt maques, això per una banda. I per l'altra, jo que ja fa anys ja ho vaig fer i ara ho torno a fer, quan ve gent a visitar l'edifici és impressionant la cara que fan quan entra. Com es sorprenen i com veus que es meravellen. Que potser estàs ensenyant i pensant que això està trencat i ara m'ho veuran i si fixen, estan mirant la meravella que suposo hi ve gent de tot el món. Vull una persona de Taiwan que està estudiant arquitectura i sisplau, sisplau, és un lloc privat però ja t'acompanyo, jo t'ho explico i t'ho ensenyo i veus les cares que fan i et sents orgullosa de viure un vius. Veren molts grups d'estudiants o de gent de fora i cada dia rebem correus electrònics demanant vindre a visitar el Walden o gent que està aquí... Si haurà de posar un guia express allà al Walden. El moment de guia express és la Marta. La Marta al seu moment ho va fer fa uns anys hi havia un grup de veïnes que ho fèiem hi havia algunes que eren angleses altres franceses i ens ho anàvem refletint. Ara com que ja no estic a l'escola que estic treballant al departament ara practico l'anglès així. I us han demanat mai d'entrar a casa vostra per veure com és per aquí? Sí. Entrar a la casa d'algú és obrir un trosset molt íntim de les vostres vides. Però quan portes una estona amb algú i veus com ha estat mirant l'edifici el 90% de les visites són arquitectes o estudials d'arquitectura també t'ho has de dir, el 90%. A vegades sí que dius si a casa no hi ha ningú els hi obro la porta ells diuen no estan massa net però també és maco perquè des de fora sembla que siguin pisos foscos i són pisos que no són foscos i és una manera de demostrar-los mireu, i es queden parats de com són. I entra llum per les finestres? I tant. Home, hi ha de tot una mica. A veure Natàlia, què li passa al teu pis? No, no li passa res perquè també està bé el de tot. El meu té molta llum, gràcies a Déu però hi ha pisos que jo reconec que no en tenen tanta llum però tot i així, els pisos tenen la seva propietat pròpia al Walden no hi ha dos pisos iguals no és com un edifici normal que pots guarnir-lo d'una manera o d'una altra tindre'l decorat d'una manera o d'una altra però més o menys saps on està la cuina on està el lavabo, on està el menjador i les habitacions aquí és que cada cop que entres a casa d'algun veí en la qual no has estat dius, uala, que diferent i sembla que estiguis en un edifici tan diferent i és igual que el teu els metres quadrats són els mateixos són mòduls de 30 metres quadrats en tens un, dos, tres, quatre però clar, depèn de com te'ls distribueixes tu per dintre la sensació és completament diferent vinga va, anem acabant ja com voleu decorar l'edifici per la Festa Major que això ens ha arribat que voleu allò fer un punt i a part com si diguéssim què voleu fer, va la veritat és que creiem, les dues creiem que és la primera vegada que al Walden s'involucra la Festa Major en aquest aspecte no ens podem manifestar ni com a blaus ni com a grocs, tot i que aquí algunes són més grogues i unes altres més blaves ja comencem a la junta així però de totes maneres en l'edifici hi ha de tot tipus de gent que és groga o és blava llavors estem convidant a tothom perquè guaneixi les seves balconades del color que el representa i nosaltres el que farem és posar bandaroles blaves i grogues en l'edifici i guarnir-ho dels dos colors representació de tots els veïns d'aquí en un futur se'ns han ocorregut mogollons de coses que podem fer per veure si l'any que ve podem entrar més en la Festa Major i saber qui guanya a dins del Walden si els blaus o els grocs jo ja l'he decorat, no sé com ha quedat perquè estic tan amunt que no ho veig com ha quedat tot és començar perquè la gent s'animi la propera reunió que teniu prevista té data, temàtica? de moment no, tenim diverses reunions previstes a nivell informatiu perquè hi ha diverses coses importants que s'ha de comunicar i en funció d'aquestes reunions es convocarà l'Assemblea perquè hi haurà coses que es tindran que sometre a votació i això ja ha de ser una reunió asembleària perquè amb l'Ajuntament manteniu algun tipus de relació de vincle? bueno, estem intentant i ja hem fet diverses reunions i la veritat és que ens agradaria molt col·laborar i jo crec que l'Ajuntament també té moltes ganes de col·laborar amb nosaltres perquè considerem que és un edifici importantíssim per Sant Just i el nostre veïnat també és molt important per Sant Just Marta, Natàlia, si us sembla moltes gràcies per haver vingut a aquesta estoneta de Ràdio Desvern que acabeu de passar molt bon dilluns bones vacances també i a veure que al Gualdent està aquí una mica a la festa moltes gràcies a vosaltres doncs que vagi molt bé igualment i bon estiu i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i