#292 - Diada Nacional de Catalunya i Debats Polítics: Reflexions sobre Televisió

una novel·la per explicar tot això, no? I ara, els esports, amb el Sergi Andreu. Participació dels equips catalans de primera divisió, el Barça d'Espanyol i el Girona, més a més d'altres institucions esportives del país, en els actes de la diada, com ja és tradicional. El Barça i l'Espanyol han fet la tradicional ofrena, el monument de Rafael Casanova a Barcelona. El Barça no ha volgut vendre jugadors per mantenir així el nivell de la plantilla, segons va explicar ahir el director esportiu, Blaurana, Deku, en declaracions a la plataforma Barça One. Deku, satisfeta amb la confecció de l'actual plantilla, la veu i la considera equilibrada gràcies a la presència de les joves. Avui es disputa la primera ronda de la Copa Femenina de Futbol, eliminatòria a partit únic amb els partits, Atlètic Balears a M Lleida a les 6 de la tarda i Espanyol a Europa a dos quarts de vuit. Avui comença a Tarragona la Lliga Catalana de Bàsquet amb aquests partits Andorra-Girona a dos quarts d'una del migdia i Manresa-Joventut a dos quarts de nou del vespre. També avui a Santa Coloma de Gramenet tenim partits de la selecció catalana de futbol sala. A la una, Catalunya-Galícia, selecció femenina, i a les quatre jugarà la masculina. I a la Champions d'enbol aquest vespre, debuta el Barça, ho fa la pista del Colstad a tres quarts de set i per l'Esport 3. Fins aquí, les notícies. Marta Romagosa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, molt bé. Com estàs? Estàs nerviosa o no? No. Tres dies falten ja, eh, només? Però nerviosa, per què vols que estigui nerviosa? Perquè és una estrena esperada. Ets realitzadora també de la vida musical, per tant entenc que la teva vida està pendent de les estrenes musicals del país. Això sí, però això no em posa nerviosa, això em posa contenta. O sigui, jo veuria musicals cada setmana. Però no pot ser. No. No pot ser. I menys d'aquestes característiques. No, no, no, menys d'aquestes característiques. Torna Mar i Cel. El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. Que es va estrenar al Teatre Victòria, això que sentim, és de l'any 1988. La segona versió, el 2004. És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent. És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent. I el 2014, la tercera. Les veles s'inflaran, el vent ens portarà, com un caball de sudar per les ores. Però, com dèiem, queden tres dies perquè arribi un dels esdeveniments culturals de la temporada, que és que torna Mar i Cel per quarta vegada. Ja tens entrades, no, tu, Marta? Tinc entrades, sí, tinc moltes entrades, perquè les tinc, les he regalat, o sigui, tot, ho tinc de tot. Les has vist totes? Les he vist totes, les quatre, sí, senyor, sí, senyor. O sigui, des del 88 has vist totes... Des del 88, quan tota la platea, jo crec que se'n recordaran els convidats que tens aquí, va fer, oh, quan vam veure el vaixell, i jo també, o sigui, pell de gallina, la primera vegada de la vida, que veus aquell vaixell que es mou, que dius, però què és això? Saps? A Barcelona, què és això? Fins a les quatre, la segona, també, la tercera, que hi vaig portar la meva filla, que va decidir que no volia veure, i va agafar el programa demà i se'l va posar davant perquè mataven gent i no li agradava que matessin gent. Quants anys tenia, la teva filla? Deu, en aquells moments. Es va indignar pel tema violència. La mort, la violència. Ja, ja, ja. Ara m'ha pregat... Sisplau, Calip, que et porti a veure l'escena de violència. Ja li hem regalat les entrades. Més de 130.000 entrades ja venudes, per tant, és espectacular l'expectació que hi ha per aquest retorn de Maricel. Albert Guinovar, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I Joan Lluís Botzo, bon dia. Bon dia. Benvinguts i bona diada, per cert. Gràcies. L'Albert Guinovar és el compositor musical de Maricel, el Joan Lluís Botzo, fundador d'Agoll de Gom. No sé si recordeu aquest primer dia de Maricel, que ara deien. Joan Lluís. Sí, oi, que sí, el 88 fa molts anys, eh? Ho intento sempre, però és una suma molt complicada, perquè, a veure, del 88 al 2000, són 12, eh? I ara en portem 24. O sigui, fa 36 anys. Fa 36 anys, sí. Estaves fent un procés de matemàtica, val, val. Ara no sé què em diu el 2000. Sí, sí, 36. Això ho he de fixar. Sí, sí, molts nervis, molts nervis. A més, em sembla recordar que el vaixell se'ns va encallar cap a la mà al final, eh? Bueno, són coses que passen, clar, és que un vaixell així... Sí, sí. Clar, recordo que l'Isabel Soriano, que era el gromet, l'Hidris, quan, clar, ells estan a dintre del barco i no saben... Vull dir, quan estan a dintre no saben on estan, diguem-ne. I llavors, quan va sortir, és clar, va sortir contra la paret, diguem-ne, perquè pensant-se que volia el públic. I llavors, molt dissimuladament, es va girar, no? No, perquè tu, Albert, quants anys tenies quan es va estrenar Maricel? Quan es va estrenar 26. 26 anys. Quan el vaig començar a fer, sí, 25. És el nostre Mozart. Sí, i tant. Perquè això com va necessitant un càsting per triar la música? Sí, sí, vam agafar quatre compositors molt creïbles, molt bons, i els vam donar dos temes, dos o tres, potser? Dos. Dos temes. Dos temes i, o sigui, que ja tenim la lletra i els vam posar una mica en situació i ens van escriure les seves propostes i la que més ens va agradar va ser la de l'Albert. Jo no era d'aquests quatre compositors, crec, perquè jo era un mindundi. El que passa és que, per amistat, diguem-ne, vaig demanar a veure si podia fer també la prova. Sí, vull dir, però que jo no era dels que veu tocar perquè... Vale, no els dèiem, no els dèiem, no els dèiem. No, però és que jo no era... Alguns dies s'haurà d'explicar, no? T'has superat, no? T'has superat, no? Alguns dies sí, però ara no. Encara no. Em sembla que seria una mica pels altres com... Però perquè primer haver-hi la música i després la lletra? No, de fet, o sigui, l'espectacle, bueno, si no em corregeixes, estava pensat per Dagoll de Gom i amb Xavier Brudassala com a llibretista i com a lletrista, per tant, quan ja es va triar el compositor, hi havia moltes lletres que estaven ja com bastant apamades. Això no vol dir que no fos flexible per canviar coses, no? Això mateix. I al final vau triar en Guino Barra. Sí, sí, quan Nans va fer la proposta, crec que era perquè he plorat, no? No, era la cançó d'Osman, però que curiosament... Correcte, sí. Després no és la castana, o sigui, la vaig canviar. No els hi va agradar? No, a mi em va semblar que era molt llarga i que l'havia de referir. La vas canviar. Però bueno, els hi va agradar... I aigua per pietat. I aigua per pietat, això sí que recordo, que és un dels cors. Sí, i ens va agradar molt. I una gràcia que fa, diguem-ne... I ell estava vivint a Londres. Sí, perquè la meva carrera era pianista. Jo estava allà... El que passa és que m'agradava fer música, però en l'entorn acadèmic, doncs, la música més especulativa a mi no m'interessava. I quan vaig tenir aquesta oportunitat, doncs, va ser fantàstic per mi. Clar, com explicaríeu alguna cosa que ens estigui escoltant, que no hagi vist Maricel? Què té Maricel? De què va Maricel? Perquè és una història que ens connecta tant com a país? Joan Lluís. Bé, el fons del fons de Maricel hi ha Romeu i Julieta, que és la gran tragèdia d'amor mai inventada i que sempre es pot aplicar a totes les situacions en les que dues comunitats estan enfrontades. En aquest cas són moros i cristians, com està passant en aquest moment, no exactament, però a Gaza, no? Aleshores, només que imaginem que un membre de cada una de les dues comunitats enfrontades a mort s'enamora de l'altra, ja tenim una història d'amor dins d'un context molt tràgic, no? Això és la... Després el Guimarà va tenir la genialitat, perquè era molt genial, ara estem celebrant el seu centenari de la mort i convé recordar-ho que ha estat un home que li van enfortar el Premi Nobel, quan ja el tenia a la punta dels dits, i que hagués estat un gran reconeixement, perquè Guimarà es feia a tot arreu del món, a través de la Xirgo i a través de grans actrius, i va sàpiguer situar-ho molt bé en el tema de l'expulsió dels moriscos. L'any 1609 es van expulsar, crec que són cap a 300.000 persones de tot el litoral valencià i tortosi i tal, no? O sigui, una catàstrofe de les que també estem veient ara. És que és el que passa, no és una història universal, l'amor sempre ven, el 88 i el 2024, i a més a més, com passa amb Shakespeare, que tu fas un Shakespeare ara i serveix igual, i tot el que es diu, dius com és possible que aquest senyor que hagués escrit això fa tants anys, serveix exactament igual pels nostres temps, per tant, és tan vàlid, si li poses la música i l'emoció, doncs és la perfecció absoluta. Sí, serveix també per si vols fer, què sé jo, un conflicte entre gitanos i paiós, vull dir, d'això se'n diu clàssic. Sí, sí. Clar, hi ha el conflicte i també hi ha l'amor, que al final és el que ho cura tot, no?, en qualsevol guerra. Peros i tant, a tots. Clar. Però estem parlant, Marta, de la gran obra musical del Teatre Català. Per mi és el musical per excel·lència de País, que s'ha fet amb aquesta quatre vegades, però jo per mi l'hauria mantingut en el temps. És a dir, és d'aquelles històries que tu te'n vas a Londres o Broadway i espectacles fa 15 anys que es fan, i dius, per què no han fet aquí el Maricel? Anar a canviar, com passa ara mateix, salvant totes les distàncies amb el rei León a Madrid, que fa més de, no sé si 12 o 13 anys que s'està fent, i van canviant els càstings, i van renovant els càstings, però aquella obra s'ha quedat. I jo és el que he trobat a faltar, que Maricel estigués en cartellera sempre, o com a mínim durant molt de temps, i no això d'ara un, d'aquí uns anys o un altre, que està molt bé, perquè l'emoció es manté, però per què no hem fet... Saps, per què no s'ha pogut mantenir? No hem sabut exportar això, no?, d'alguna manera. Exportar és una altra cosa, però com a mínim mantenir-ho aquí, mantenir-ho aquí. Aquí, per manca de públic. Vull dir, ahir vam celebrar la festa, oi?, de Detka, i vam estar molt contents perquè hem tingut 3 milions d'espectadors a Barcelona. Clar, això ho poses en comparança, aquestes xifres amb Londres o amb Nova York, i aquests 3 milions per temporada es converteixen fàcilment en 30 o en 40. O sigui, Maricel, en totes aquestes versions, sempre hi ha perdut diners? No. Sempre hi ha guanyat. Per sort. Està donada a les boies... Però és a dir, que no féssiu això, com diu la Marta, de fer-la sempre, és perquè preveieu que no tindria el públic o s'ho tindria. No, que no tenim prou públic. No hi ha prou públic a Catalunya. Potser si s'hagués picat pedra en un moment determinat, potser s'hagués aconseguir. Però el petit príncipe es fa cada any, des de fa 11 anys, per exemple. Sí, sí, però això un mes. Bueno, això, però potser es podria fer, no?, una cosa més. Un mes cada any sí que es podria fer. Sí, sí. I a més, ara hi ha un talent en aquest país que l'any 88 no hi era perquè no hi havia la formació que hi ha en aquests moments. Bueno, talent n'hi havia, eh? Sí, però no hi havia la formació. Clar, ni havies d'anar buscant la gent i ara fas així i et surten gent bona i amb unes veus brutals i que interpreten i canten que abans no es veien tant, no hi eren. Jo crec que precisament un dels èxits de Maricel és que va fer que es fundessin escoles de musical, que hi hagués molta afició de gent que s'hi volia dedicar, gràcies precisament a l'èxit del primer Maricel. i això ha fet que ara, vull dir que quan el primer càsting te les veies per aconseguir gent, no? Encara que els que vam tenir jo crec que eren genials. Genials, sí. Però ara, en canvi, hi ha uns càstings que has de deixar gent a fora molt vàlida, no? Perquè el camí del teatre musical, de Goy de Gom, per què l'agafa? En quin moment l'agafa? De Goy de Gom, el primer, el més fons, el més profund del seu ADN és fer teatre popular de qualitat. Això vol dir arribar a crear nous públics. Fer públic. Fer públic perquè ens comencem a l'any 74 que el públic és molt, molt, molt migrat. Patit els 40 anys de franquisme està molt descartalat. I aleshores el que nosaltres pensem és que s'ha de fer teatre popular, però un teatre popular que a nosaltres ens agrada i no estem més posats a fer coses d'aquelles que amb l'etiqueta de popularia justifica perquè siguin molt dolentes, no? De molt baixa categoria. I això és la feina que ens plantejam fer i ens adonem de seguida que la música és un vehicle magnífic per captar nous públics, perquè sensibilitza molt, perquè interessa molt, perquè distreu molt i d'aquí ve el nostre pas cap al musical, que és molt gradual. Perquè diries, Albert, que qualsevol text es pot portar al món musical? Evidentment hi haurà textos que són bons i textos que no, però gairebé sí, no? Ara sí, és una cosa molt de saig, però bueno, si es pot trobar sempre a la manera. L'Albert ha portat a Musicat unes instruccions per fer funcionar una cafetera. Com, com, com? Te'n recordes? Això ho has fet, Albert? Sí, no ho sé, he fet de tot. Ho recordes, això? Això seria, no?, que ha estat una mica el nexar. Sí, sí, sí. No ho recordes? Bueno, sí, i el VIP... No, el que no sé si ho trobaria. Ah. Però el VIP és que és el compositor a mi, no? Les teves obres completes i... Sí, sí. Diu que soc capaç de musicar llistit telefònic, no? Perquè jo li poso molta imaginació i, bueno, és que a mi m'agrada fer música. Però escolta, el que hem de fer, Marta, per tirar-les les notícies... És que l'has de veure amb aquest home sol en un lloc toquen al piano. Que musiqui les notícies. Per exemple. Home, jo crec que estàs a fer un programa nou que no expliquis les notícies cantant i tocant al piano. El que passa és que jo crec que, de Goylego, una altra de les claus per mi de l'èxit és que, amb això de fer teatre popular, heu anat a buscar clàssics. I això no ho fa tothom. És a dir, heu convertit Guimarà o heu convertit Caldés en Antaviana o heu convertit Vázquez Montalbán en un musical. Vull dir, això no ho fa tothom. Per tant, és país i ho heu musicat i ho heu convertit Rodoreda en l'home en un musical, encara que aquest potser no... Mira que era maco i no va funcionar tant perquè no tot funciona, no? No saps mai per què. Però que, clar, els textos no eren les instruccions d'una cafetera. Sí, sí. Eh, Rodoreda, Guimarà... La cafetera era molt bona, perquè era una traducció. Era una cafetera xinesa. Sí. Però no, escolti, s'ha de voler bonso que reivindiqués això, però que t'hem posat en valor també totes les obres que heu posat. T'estimo si he begut, i sé que... Ah, i també n'hem fet de fora, hem fet una adaptació de Poe, hem fet Dorothy Parker... Sempre temes que ens motivessin i que ens donessin peu a fer una escena, un fil teatral musicat, no? No en plan gran musical, només potser ha estat els tres que ha fet l'Albert, que són Maricel, Flor de nit i Escaramoix, no? Però l'altre, doncs, també han estat, de vegades, una obra, com era Dorothy Parker, amb cançons de Cole Porter, no? O dintre del gran musical també hi seria Poe, que no hi havia ni una frase parlada, i... i bueno, així anar remant, diríem, fins a arribar avui aquí, que era l'objectiu final. de la companyia. Era la diada de l'11 de setembre del 2024, està fent el matí de Catalunya Ràdio. Doncs... Era l'objectiu, Ricard. Ja està. O sigui, ara ja està. Cercle tancat. I de boll de gom, jo crec que també s'ha de reivindicar que ha donat feina a molts compositors, a molts escriptors, a molts tècnics, a molts actors, i a molts il·lustradors per fer els cartells. Vull dir que sempre ha estat com una cosa molt de fer país. I per què s'acaba, això, ara? Per... Fem 50 anys, els tres socis, fundadors, dos, som en Miquel Pariel i jo, i ens sentim cansats. Però n'hi havia relleu, possible? No. i l'Anna Rosa queda... L'Anna Rosa ha quedat al Mando, ella que té energia per això i per molt més, però nosaltres, jo ja fa 5 anys que estic retirat, ja... És allò... Està jubilat, però a l'estiu estava el grec fent espectacle, eh? Bueno, per això ho va dirigir al... Sí, sí, però va sortir, va sortir. El Daniel Anglès, que ho va fer estupendament. Clar, però que es disolgui la Goy de Gom és una mala notícia pel país. Sí, perquè anirem mancats d'això. Jo entenc que desapareix com a tal, però com diu l'Albert, com que ha creat un munt d'escola, hi haurà un... Jo vull pensar que amb l'alegria que passa, gent que està involucrada amb l'alegria que passa, continuarà el bagatge teatral i musical de la Goy de Gom. És molt probable, sí, sí. Perquè crec que és així i a més a més jo crec que aquest any és un dels anys que hi pot haver algun musical més que no pas altres anys, torna un musical en un teatre públic també. Vull dir, fins ara teníem musicals per de Goy de Gom i els que fa l'Àngel i el Manu i aquest any n'hi ha algun més. Això ho entenc, que hi ha una bona notícia. Hi ha una escola feta i que tindrà, però clar, una marca tan potent no tingui relleu. És que és molt complicat, vull dir, no voldríem ser pretensiosos, però, a veure, la comparació és completament odiosa, eh? Però, eh, que no t'imagines que el Picasso digués, bueno, això ha de tenir continuïtat, eh? I ja ho triaré un altre pintor o el Gino Bar, que es digui mini Picasso. Que segueixi l'obra que jo faig. Això ha estat la coincidència d'unes persones durant un temps en unes circumstàncies i això ha tingut una vida i ara el que cal és que, o sigui, no tenim cap ànsia de permanència ni de res d'això. Ara el que convé és, com dèieu molt bé, que la gent que està, ja no joves, sinó joves i no tan joves, arrenquin projectes potents perquè el que s'ha demostrat és que el català serveix per fer musicals i que té públic. Clar, 135.000 entrades ho demostren. Està en el seu millor moment, Marra, perquè dilluns es van fer públiques les dades de la temporada 2023-2024 i hi ha rècord d'espectadors més de 3 milions. Sí, si mires la lletra petita després veus quins són els espectacles que més han recaptat en públic, per entendre'ns, eh? Però que està bé. Sí, mirant la lletra petita potser no és tan optimista. No és tan optimista, però hi veu un moment en què tancaven sales, ara se n'obren algunes, es fa teatre en llocs més petits que vol dir que s'omple i com a mínim l'espectador, però l'actor té la sensació que no hi ha cosa més trista que fer teatre per una sala mig buida. Tu estàs en un lloc més petit i està tot ple i veus que cada dia s'exhaureix, ostres, el mateix actor en aquell moment el director i saps? Estan com molt contents. Això és mitja vida. Suposo que també és interessant que al final el teatre comercial ben fet en català també funciona i que això és el que heu fet durant molts anys i això és una cosa i un missatge que ha de servir per aquestes generacions que dèiem ara que creixeran, que tinguin confiança perquè això funciona. A partir de la trampa aquesta en la que la nostra cultura i la nostra llengua està caient que és que amb el castellà arribes a més gent i que és més comercial, això és una trampa que s'està utilitzant. Però jo, el castellà en musicals no sona tan bé com en català, eh? Això és perquè ens estimem la llengua. No, no, no. Ens estimem la llengua però si tu veus uns miserables en anglès sona d'una manera i si els veus en castellà Bueno, és que les traduccions no sona igual i el català no sé qui va ser algú ara no recordo qui va ser que va dir que no me recordo qui va ser ara no puc recordar però que el català tenia un una sonoritat que per cantar té les vocals que el castellà que són totes tancades i jo, per exemple, clar, he musicat textos en diversos idiomes i el castellà no és fàcil Veus? Perquè a més sempre totes les paraules són planes vull dir que el pobre traductor en anglès que tot va a sac diguem-ne sempre li sobra una síl·laba nosaltres tenim l'avantatge per musicar textos que juguem amb molts monosíl·labs exacte moltíssims és més fàcil bueno, sempre tens un foradet tens un monosíl·lab ara no comenceu a treure conclusions que no era ja està però sona millor escolti, amb el vaixell què passarà? el vaixell intentarem guardar-lo el que passa que és molt és el mateix de sempre s'ha anat renovant sempre la tècnica la mecànica però el fora és el mateix que ara no es podria fer perquè és un és un treball fet amb artesania de vaixell o sigui corbant les les planxes de fusta i encaixant-les com es fa amb una barca això no crec que ens ho fessin ara no es poden jubilar els tècnics que mantenen això vius saps? els tramoyes es pot passar el coneixement també sí no sé però algú ha de fer una assignatura específica per mantenir el vaixell de Montsell i després guardar-ho on? això aquest també és un programa perquè fins ara això ho guardàveu perquè el metre cúbic saps que va molt per això t'anava a dir pagàveu un lloguer per anar mantenint el vaixell tenim un lloc però aquest lloc clar si s'acaba la companyia ara es busca pis i es busca lloc per guardar el vaixell de Marisa l'altre titular ha de ser un pis una miqueta gran subhasta no en fareu aquest vaixell s'ha de guardar perquè això un dia o altres s'ha de tornar a fer el museu d'història de Catalunya no però el museu no que aleshores no el tornés a posar no et volen no et volen ho has provat? sí clar que ho he provat clar clar al museu et volen un vestit tenen el mateix problema que tothom no tenen lloc no tenen lloc aquest vaixell ha de tornar a sortir un dia o altre a part d'ara el guardarem ha de tornar a sortir home aquí visc que per aquí darrere teniu uns magansems potser el portarem aquí no aquí no però potser no sé no buscarem mira si hi ha algú que tingui un magansem que es vulgui que es posi en contacte telèfon del directe 9-3-1-7-4-7-4 passar-me una cosa que teniu avui la vida és un musical un nou capítol sí la Carme Sansa la Carme Sansa que justament reivindicava que va fer a l'home va ser el seu últim musical i diu vull cantar i ningú em fitxa per cantar imagina't Carme Sansa que és la gran una de les grans dames d'entendre català molt gust molt gust sí, sí i tant la vida és un musical s'emet als festius intersemanals i avui doncs l'escoltarem amb la Carme Sansa Marta Romagosa gràcies per acompanyar-nos gràcies a vosaltres Sant Lluís Bonzo també gràcies per aquests 50 anys de Llegoll de Gom moltes gràcies i Albert Guinovar molta sort en els projectes que tens per endavant moltes gràcies fem una pausa i de seguida parlem de televisió i d'altres coses amb Xavier Grasset ara tornem A partir del 5 de desembre per primera vegada en mig en 5 segons la mosca i el cargol del Super 3 seran al teatre la biblioteca per cantar jugar explicar contes fer trucs de màgia quina bona idea que hi voldràs venir serà molt xulo aconsegueix les teves entrades MagMagMig una producció de la Perla 29 consulta amb la informació al web del Super 3 de BBVA per a tothom més d'un 20% de la població del nostre país té més de 65 anys aquestes persones són les que més recorren a oficines bancàries i a familiars per les seves gestions financeres com hi podem contribuir als bancs? a BBVA hem posat a disposició de més de 2 milions de clients grans un equip de més de 300 gestors especialitzats atenció preferent horaris ampliats i caixers i app adaptats avancem BBVA benvinguts a la Selva un nou territori indòmic per explorar cada tarda ens endinserem en un món ple de criatures amb fam d'actualitat d'entreteniment de bona conversa i amb un bon toc d'humor a partir de dijous a TV3 i a la plataforma Trescat La Selva el nou programa de Xavier Graset cada tarda quedem a La Selva L'operació a la regió de Curs que ajuda a la... Tres de mesos de guerra desastrosa entre Israel i Gaza N'estem pendents aquí a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació Catalunya Migdia Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant amb Òscar Fernández Cada dia a les dues i a partir de les tres l'espai de reflexió a la tertúlia Catalunya Migdia l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació amb Òscar Fernández Què coi és això? Ah, sóc en aquell programa que t'amaguen els bitllets a casa teva 10.000 euros concretament On és la pasta? Amb Gerard Romero el concurs de la plataforma 3CAT en què els concursants demostraran si són capaços de destrossar casa seva per emportar-se el premi Disponible a la plataforma 3CAT de BBVA per a tothom Més d'un 20% de la població del nostre país té més de 65 anys Aquestes persones són les que més recorren a oficines bancàries i a familiars per a les seves gestions financeres Com hi podem contribuir als bancs? A BBVA hem posat a disposició de més de 2 milions de clients grans un equip de més de 300 gestors especialitzats Atenció preferent horaris ampliats i caixers i app adaptats Avancem? BBVA Viu la Diada Nacional de Catalunya Avui la tradicional ofrena floral A la tarda el seguiment de les concentracions arreu del territori I a la nit des de Montjuïc acte institucional Diada Nacional de Catalunya a TV3 i a la plataforma 3CAT I ara entrem al búlter El cinturó de seguretat ha de romant recordat si la llum ho indica És que perdona és que fas més veu de dona que moltes dones que conec En cas d'evacuació els punts lluminosos indiquen les sortides Fes-ho de les portes d'emergència En aquest avió hi ha 8 sortides d'emergència situades a la part davantera de la cabina 4 sobre les ales centrals i dues portes a la part posterior No, per què? És possible si jo Al búlter amb empegui el Jair Domínguez i la meu Rossell de dilluns a dijous a la una del migdia a Catalunya Ràdio I també disponible a la plataforma 3CAT Catalunya Ràdio Doncs avui també a televisió quan passen 3 minuts de 2 quarts de 12 Toni García Ramon Bon dia Què tal? Bon dia Com estem? Mariola Cuells Bon dia Bon dia Com que avui també a televisió Estem en la ràdio Sí Avui és Diada Nacional a Catalunya i hi ha gent que s'escaqueja que fa festa però vosaltres no Vosaltres som complidors servidors públics Però hi ha algú que sí que s'escaqueja Sí Molta gent Que comença a parer i acaba a Mariola Ah, sí estic Sí, però on estàs Mariola avui? Pues en la casa Sàpigues doncs que avui et perds uns fantàstics croissants He portat uns croissants de crema catalana cremada de The Bakers Eh, eh, eh Són La meva pastisseria de confiança Fort Pieng Heu vist el debat de Trump contra Kamala Harris? Jo me l'hem passat sencer de 3 a 5 a la CNN Doncs mira Jo vaig estar fins a l'últim moment esperant me vaig dormir Ja vas dormir Vas dormir, Mariola Quan m'he alçat me l'he vist en diferit en televisió espanyola i estic completament en desacord amb Toni a qui li ha semblat avorrit Ah, sí És que tu, Mariola has fet un exercici que no és el que he fet jo Jo m'hem passat el debat en anglès de 3 a 5 del matí Ah, bueno De 3 a 5 del... No, no, perdona És que clar no és la mateixa experiència No, clar No, i a més hi havia una queixa de l'equip de la Kamala Harris abans del debat i era que no es poguessin obrir els micròfons i no es poguessin interpel·lar el candidat que era tan absurd que al final a la mitja hora final del debat s'han obert els micròfons perquè es poguessin interpel·lar que és una cosa que s'havia de fet des del principi i el que em digui que un debat millora si no és així m'he entès El que passa és que Kamala ha fet una cosa molt intel·ligent i és que ha portat el debat a un perfil molt baix no diré avorrit però sí un perfil molt baix perquè Kamala en el perfil baix és la reina Llavors, cava l'altre Però a mi m'agrada a nivell més tècnic televisiu aquesta realització de veure sempre les dues cares Exacte Ahi anava lluny Ahi anava lluny A mi això m'encanta Si es poguéssit interpel·lar això seria encara millor Sí, però tota l'estona veies les dues cares era un pla molt estàtic però funcionava molt I a més molt curiós com la cara hieràtica de Trump que semblava que el bòtox no li dissava i la cara sorpresa absolutament davant de les bestieses que ha arribat a dir este home de Kamala Harris Us diré una altra cosa Mariola que això segurament no ho saps i és meravellós i és que el debat quan ha arribat Trump Trump ha arribat amb Eric i Lara Trump d'acord? I Kamala Harris ha arribat amb Antonio l'Antonio Scaramucci l'Antonio Scaramucci que era exdirector de comunicació de Trump i Olivia Troy que era exconsellera de Seguretat Nacional de Trump i es veu que Trump quan ha entrat i ha vist aquells dos que anaven amb la Kamala Harris i ha començat a perdre els nervis perquè avui estan llegint el Hollywood Reporter ara mateix que parlaven que al tio ja allà se li ha començat i de la Mollera perquè clar dos dels seus grans pilars quan estava a la Casa Blanca ara estan del control del demòcrata i clar aquestes persones a les que han ajudat a preparar el debat a la Kamala que es notava que estava preparadíssima per fer el debat i després que no li ha colat ni una és molt difícil combatre els arguments falsos i ho ha fet molt bé no no arguments falsos sinó unes mentides absolutes que els immigrants es mengen gossos i gals això no sé si s'ha explicat i la verificació immediata de periodista amb lo de Ohio això també s'ha de fer a nosaltres un pensament però això és una cosa Mariola que té un avantatge i és que aquest bulo va començar a córrer ahir algú va dir que en un poble d'Ohio s'estaven menjant els haitians els gossos i els cats la policia d'aquell poble va dir que no però això és una cosa d'ahir és a dir s'ha pogut fer el fact-checking en directe perquè algú ja havia comprovat ahir que era fals han estat atents i han pensat que això igual i sí en el debat perquè si no és una notícia que pot existir i tu no li fas cas home sí però és que saps què passa has vist l'últim tuit de Trump abans del debat no era un tuit de Trump ell fet amb intel·ligència artificial rodejat de gossos i gats llavors sí sí sí en sèrio aquest ha sigut l'últim tuit llavors estava clar que el tio en algun moment intentaria treure reddit d'això bueno a mi jo m'ho he passat molt bé la veritat també és de veres jo ho he vist doblat s'ha traduït doblat al castellà i l'he vist a les 9 del matí jo ho vaig fer anglès pelat de 3 a 5 i no us ho aconsello com a experiència vital amics meus deixa'm dir també que està el debat sencer i tots els comentaris que hem fet perquè hem fet un seguiment especial avui aquesta matinada si ho voleu seguir en català està penjat ja al web de Cat Radio el que sí és és interessantíssim per entendre una amiga com funciona la política nord-americana i sobretot com funcionen les ments de Kamala Harris que és una política jo crec de en fi de pe a pa sí sí sí amb una impecable de dretes però bueno impecable de dretes sí però és que el que aquí això és un error això és un error de concepció total nosaltres considerem és una manera de veure-ho però nosaltres considerem que el partit demòcrata és un partit d'esquerres i el partit demòcrata no és un partit d'esquerres el partit demòcrata és un partit de centre-dreta el que passa és que si el compares amb els republicans els republicans són nacionalsocialistes pràcticament ara mateix l'eix és un altre clar és un altre completament diferent és a dir llavors és clar que és clar que és de dretes però és una senyora que aposta per la sanitat universal però bueno però escolta'm Mariola és una senyora de dretes i el abortament el matrimoni homosexual és a dir és una persona de dretes però molt civilitzada sí visca Camala visca broncano a veure doncs mira però encara et diré ahir va haver-hi notícia que és que va ser el líder que va fer Sorpasso Sorpasso va fer-lo a Mormiguero per molt poc molt poc i a més en audiència és a dir a veure si tu analitzes ara Mariola ara m'agrades ara m'agrades Mariola de moment de moment l'Hormiguero en la seva totalitat ha guanyat per un punt és de veres que és impressionant que el segon dia estiguem així sí perquè en totes coses el segon programa normalment sempre baixes exactament perquè hi ha una expectació generada al primer que el segon desapareix jo crec que ell i està en la línia una cosa molt interessant és a mi m'agradaria jo després de tota la setmana vaig a fer un anàlisi de totes les coses que se suposa que en el programa van a favor de Moncloa que tu dius bueno per què os espantàveix tant no? la gent que va protestar tant contra la ideologia de Broncano que no és que no és real llavors a mi m'encanta de moment que jo sé que Pablo Motos estarà la veritat pues un dolgut un dolgut un dolgut un dolgut un dolgut Pablo que sí que sabem que és una miqueta una miqueta Maribel està dolgut però dijous però dijous hi va la Miniamal per exemple eh vull dir que sí sí sí sí els convidats els convidats encara arrasarà la gran virtut de Broncano en aquest programa i reconec la meva equivocació jo pensava que el tio rebaixaria una mica el to i no ho ha fet fa la resistència no ho ha fet i a mi això em sembla això que hem de batre la setmana passada perquè si canviava el to i feia una altra cosa demano perdó públicament perquè és veritat que el tio ha aconseguit mantenir el to que ja tenia de completar aquest to aguantarà correcte i dos els convidats seguiran sent de l'estil de resistència o anirem cap a coses més populars doncs mira jo crec que no va a canviar res d'aquest programa és a dir que els matisos seran imperceptibles és a dir perquè ja està o sigui ja ha demostrat el que sap fer ahir ho va dir li ho va dir l'anam ja no bueno estem així com diuen fem el mateix programa des de fa 7 anys és a dir que de què estem parlant jo no he canviat ni de escenari mira el moment d'ahir amb Najma Rimbri anem a escoltar ¿has visto el programa? ¿lo has visto? ¿el 1? sí no pero sé que la audiencia ha sido ¿a dónde? ha ido bien ¿no? ha ido bien pero ¿qué? ¿pero qué? estás a esto de barrerle a esto que ya sé que tú tal cual winners o winners mañana haremos la mitad de audiencia de ayer no perdona claro pero y ahora tú tendrás que ir a hacer allí promoción también no me llevan no te llevan ¿por qué? estoy vetada cancelada ya te dije no me llevan no me llevan a sitios de cálcer solamente mira como la mira al sitio que ahí es balsar es balsar no me llevan a sitios no que es balsar la camiseta gris Toni, però tu pots dir, mira, aquest tipus de persona no, perquè em costarà, perquè no entra en els jocs i jo vull unes entrevistes més amables que siguin, clar, això són perfils... I una altra cosa és que hi ha un... I una altra cosa és que això també passa a l'Hormiguero i ja ho sabem, ho hem comentat això, quan ell crida i diu no, o sigui, quan el seu equip diu no, o sigui, no m'ha agradat el que has fet, això ja se considera un veto, és a dir, aquesta persona ja no va anar mai a l'Hormiguero. És clar. Però en el cas d'ella jo no crec que siga tant un veto com el que diu el Ricard. No és... És un personatge que a Pablo Motos no... O sigui, tu els veus i te xirria tot. I ella xirria. A mi xirria sempre, Pablo Motos. Però a part d'això, deixa'm només dir que veurem que... Tu dius que no canviarà res o que hi haurà canvis imperceptibles, jo crec que això sempre dependrà, perquè està a la tele pública, dels ratings. O sigui, si la cosa li va bé, no es tocarà res. Si hi ha una baixada súbita i l'altre el comença a matxacar, s'hauran de fer canvis, perquè això sempre funciona així. I els dos sabem, Mariola, que a la tele un dia és el sol i el dia segon és la pluja. Total, total. Però jo... conegu-te el taranà de l'equip... Conegu-te el taranà de l'equip... Haig de dir que vaig a programar molt enarmat. El programa està molt enarmat. Bueno, és que, clar, és la resistència. Clar, és que portaran fent-lo. Si és que és la resistència... Sí. Escolta, i el del l'altre, creieu que els panellets ja no se'ls menjarà... El l'altre ja està. Ja està, eh? Què es menja el 12 de setembre? Demà? Cruçants de crema catalana. Em fa pena, em fa molta pena, la veritat. Però he de dir que ara ja, jo ahir, jo que m'entere de tots els convidats, jo ahir ja no sé ni qui va estar. No, és que, a veure, té un problema... O sigui, jo sé que estava Javier Càmera, però no sé qui estava amb l'altre. L'altre té un problema, que ja vaig comentar, que era que ell era un gran sidekick, era el gran Robin de Batman, però no pot ser de Batman, i ara, sobretot, ha quedat completament fora del terreny de joc. O sigui, estan jugant al Barça i al Madrid, i ell és el Huelva, saps? Si està mirant des de la banda, a veure si li fan cas, a veure si al Jotge li marquen fora d'això o no. Vull dir que no està al partit. No està al partit i no estarà al partit. I està en la tendència... I està en la tendència de Telecinco, que penseu que ni tan sols el gran hermano està tenint lo que ells esperaven, perquè no vam fer un 15... I això demostra... I això demostra que no n'hi ha prou amb fet a Telepurqueria, si li voleu dir així, ja sé que no està ben dit, però que no n'hi ha prou amb això, sinó que cal gent pensant com Bacile, que una cosa tenia que tenia la tele al cap i sabia per què feia les coses i les feia funcionar. sobretot que si vols fer un... És a dir, primer, jo de moment, si fos una persona de Telecinco i volvés canviar la graella... Jo fitxaria Bacile un altre cop. L'últim lloc pel que començaria seria per la nit. O sigui, jo, la franja dels Leits, jo allà a Telecinco ho té molt malament.