#293 - Nova escola de dansa tradicional a l'Esbart de Sant Just

Música Ara mateix són les 11 i 17 minuts. Esteu escoltant la Rambla, el magazine de matins de Ràdio Desvern, el 98.1 FM i també ens podeu anar seguint en streaming a la web radiodesvern.com. Estem a la segona hora del programa i ara toca fer l'entrevista del dia. El convidat d'avui el tenim via telefònica i és en Pol Campoll, que és el professor, com acabem de dir, de la nova escola de dansa tradicional de l'esbar de l'Ateneu de Sant Just. Hola, Pol, molt bon dia. Hola, bon dia a tothom. Dilluns, aquest dilluns va venir la vicepresidenta de l'Ateneu, la Marta Malaret, i va avançar algunes novetats com que algunes seccions com l'ESBART comencen el curs amb novetats, i és que l'ESBART creix aquesta tardor amb la posada en marxa d'una escola de dansa tradicional i tu seràs la persona responsable. Per què es decideix fer aquesta nova aposta? Sí, sí, tot correcte. La cosa és que al final hem engegat l'ESBART, és un projecte que ens feia molta il·lusió i com a tota entitat l'ESBART també necessita dels petits, de la gent que comença i creix, perquè l'ESBART és un procés, llavors ja teníem el curs de dansa instaurat, ja teníem una mica de tirada, i ara el que ens interessava era que els més petits també poguessin començar a ballar. Hi ha estat una proposta a demanda de la gent, hi havia famílies, potser, amb nens i nenes que demanaven, que us demanaven que es creés aquesta escola. Sí, sí, i tant, nosaltres sempre actuem a la Festa Major i és molt sovint que se'ns apropaven petits, famílies i demés, per tant, i ostres, i vosaltres que veieu, també teniu una escola de dansa i de tant bo que haureu de demanar-ho, doncs ens ho vam plantejar al final. Aquesta nova escola de l'ESBART, aquí va dirigida, quins horaris es faran, una mica, si ens pots explicar, no, a qui es farà? Sí, mira, doncs mira, ho farem sempre els dilluns, com nosaltres també serem els dilluns, doncs seran les hores anteriors i tindrem tres llocs, els petits, els mitjans i els grans, des de la primària fins a l'ESO i tot el més convidat. Aquí hi ha qualsevol persona que tingués algun interès encara que no s'atiga gaire, o que no tingui molt clar i és la dansa tradicional o que és un ESBART i està convidat i és això. Tots els dilluns comencem a les 5.30 i cada classe és d'una hora. I per exemple, en el cas que hi hagi algú, que ja sigui una persona adulta, més de 18 anys, que també vulgui aprendre a ballar a l'ESBART, se li recomana assistir potser amb el grup dels grans o ja no té edat i ha de passar amb els adults a l'hora que s'ajeu, els que potser saben més? I qualsevol persona pot entrar a qualsevol grup. Si tens més de 18 anys i no en saps gaire, també el grup de grans hi pot acollir i no hi haurà cap problema. Molt bé. Pol, què s'entén per això per dansa tradicional? Al final, la dansa tradicional és la dansa que fa molts anys que veiem aquí a Catalunya. És dansa folclòrica, és dansa del territori i a cada lloc s'hi va diferent, però és una dansa que al final té uns punts en comú i és la dansa que es veia aquí. Tu tens experiència ensenyant a nens, nenes, totes les danses tradicionals o en algun esbart que no fos, per exemple, en el de Sant Just? Sí, sí. Jo vaig començar la meva experiència en una dansa ja fa 15 anys a Bruma i Tarragona i a Sant Cuat i després porto dirigint primer grups d'edat i ara escoles de dansa. Primer allà a Sant Cuat i després ja vaig saltar a Molins de Rei i ara també comptem aquest any amb els Sant Just d'Esvern. Uau! Quantes hores dediques als esbars i a les danses tradicionals? Menys hores que m'agradaria, perquè al final és un món molt de ninxol i és difícil dedicar-s'hi però a poc a poc hem trobat espais i rebifant una cosa cultural que és molt interessant que és la dansa tradicional d'aquí. Tu a nivell professional t'hi dediques o t'ho prens més com el teu hobby, la teva passió? És un món a mitges perquè ara mateix dedicar-s'hi és molt complicat i tu sempre professionalment i per això intento que amb les escoles anem funcionant i si van sortint algun espectacle o algun volo personal que hi pugui participar també el faig. Creus que avui en dia és difícil inculcar la cultura popular als infants? Hi ha molta més competència, això sí que és veritat, perquè ara hi ha molta més oferta però al final hi ha espai per tot i no crec que sigui un tema de complicació perquè al final hi ha un bloqueig, una distància, un autoodi, podríem dir, perquè és una cosa molt desconeguda perquè al final no tenen cap referent a les xarxes, per la televisió i demés però una vegada que s'hi posen hi ha aquelles persones que estan interessades i anànticament hi ha un interès que ja és intern perquè al final la dansa és una cosa que ens creu a tothom quan sortim de festa, quan siguem testes majors, quan som a casa i sona la cançó que ens agrada i la dansa és una cosa que ens travessa. Quins beneficis aporta formar part d'un cos de dansa? Pots parlar des de la teva pròpia experiència, potser vas començar quan eres un nen o per exemple ja també amb els adults, els beneficis, els avantatges? Des de nen al final té moltes virtuts en el sentit que és un espai més del teu entorn de confort, al final moltes activitats les generen des de l'escola i sempre tens el mateix grup d'amistats, però el que podria ser un esbarç o una escola de dansa és un grup de gent nova amb el mateix interès que tu, que és vellà, i ja pel propi interès personal, les capacitats que donen el fet de poder-te desenvolupar a tu mateix, perquè a mi també em va passar el descobrir que pots, què pots fer amb el teu propi cos i descobrir zones que mai havies explorat, també la capacitat de millorar el teu ritme musical i demés. Són coses que no es tenen en consideració, però que al final també et donen riquesa. Clar, quan t'hi poses te les trobes, per dir-ho així. Exacte. Tu com planteges les sessions? Tens alguna metodologia específica, concreta? Perquè potser són nens i nenes que mai han ballat i posar-se a ballar una jota és com... Sí, al final és d'anar menys a més. És a dir, et comença amb un estalfament, per equivar el cos, i després això, anar... Defenda l'edat també i el ritme que porti el grup, doncs anar proposant coses. Començar amb sessions de ritme, començar amb flexibilitat, poses més físiques de cardio i això. I a vegades es pensa que pot ser una cosa molt arcaica, però pasen de jo els assajos, puc posar música moderna, perquè tant mateix és música amb ritme i que em pot ajudar amb el propi assaig. És a dir, que dintre de l'assaig és això. Tu creus que potser la música tradicional està de banda o al contrari, que música és com ara el coti per coti, de la Cerdana, estan tornant una mica a rebifar o a acostar aquests gèneres més tradicionals al públic, potser més jove, que no està acostumat a escoltar aquests ritmes, aquestes cançons? Exacte, al final és tenir referents culturals, perquè el que té el jovent ara mateix és que... No ho sé, i jo sempre ho he dit, el coti per coti, al final ha ajudat molt el jovent a tenir un referent, perquè al final són uns punts al mig de la música de Cerdana, però si tu vas a qualsevol festa de poble, sona la música i la gent es posa a saltar. Al final és sentir música en català i que la gent vegi en català i sense cap por, perquè moltes vegades també quan passen aquestes coses la gent no s'atreveix, perquè no hi tenen el seu context normal i fer que les coses cada cop siguin més normals ajuda també a que tot sigui més natural. En el curs teniu plantejat fer alguna actuació, alguna mostra de dansa, creus que potser els nens i nenes tindran el nivell o suficient experiència com per fer alguna mostra o algun ball? Sí, i és això, no hi ha una exigència de professionalitat, al final si fem ballades i actuem és perquè s'ho passin bé i fer festa al barri, llavors normalment el que fem és una festa final de curs on ensenyem tot el que hem ballat, però si la situació convida sempre donant el curs van apareixent ballades, trobades amb altres grups, al final també el que és xulo d'això és compartir l'experiència amb l'altra gent que balla. I les famílies també que tinguin en compte que quan hi ha ballades o trobades també hi ha alguns dies, alguns caps de setmana que s'ha de fer, entre cometes, una mena de sacrifici, de dir que aquest cap de setmana potser hem de dedicar a marxar amb l'Svart a algun lloc, com si hi hagués un partit de futbol en algun poble. En això, per exemple, la veritat que té l'Svart és que moltes vegades a tots ens ha passat anar a partits de futbol, els compromisos aquests, i després estàs com a espectador i el fill o el cosí, el que sigui, està gaudint, però al final estàs allà esperant, però el bo que té la dansa al final també és que moltes ballades acaben amb ballades col·lectives i tant els pares com els familiars, els tutors o qui sigui pot també participar-hi. I, Pol, tu tens pensat algun tipus de dansa que, per exemple, que sigui més fàcil al principi o un guió de dir doncs començarem amb aquest ball típic d'alguna regió. Després seguirem amb algun altre o...? Sí, al final, a l'Svart es comencen, per exemple, amb Cerdanes Cortes, que són balles rodons. Comencem normalment amb balles rodons o balles de picar. Sí, l'interessant de l'Svart al final és això. Es comença molt primer amb balles molt col·lectius. També hi introdueïm molts instruments, com poden ser les pandaletes, les castanyoles, les costes, i a partir d'equip ja anem complicant-los. I, per exemple, al cos de dansa hi ha balles que, a part de ballar-los en grup, també estan ballant parella i fins i tot a ballar solista. És a dir, és això. I de cara a qüestions pràctiques, perquè em sembla que comença el dia 23, la primera sessió ja de l'escola de l'Svart, la gent què ha de fer? S'ha d'apuntar a secretaria? Ha de venir vestit d'alguna forma o portar algun tipus de sabata? Mira, abans del dia 23, que ja començaríem les classes canòniques, al dia 16 fem unes portes obertes, on hi estaré jo, i en la mesura que pugui la gent es podrà anar apropant i els explicaré una mica com serà el curs i també podran viure l'experiència de fer un assaig amb nosaltres. Molt bé, que bé. Pol, m'agradaria acabar l'entrevista també com a membre que ets de l'Svart de Sant Just, que ens expliquessis una mica com ha estat aquest últim curs, que sabem que us heu mogut bastant no només per Sant Just, sinó que també heu anat fora, per exemple, amb l'agermanament que va haver entre Sant Just i Cabezalabaca, que una part de la corporació municipal va marxar allà a formalitzar, potser o a oficialitzar aquest agermanament, i l'Svart vosaltres hi va anar també com a mostra de cultura popular d'aquí a Catalunya, com han estat aquests diferents trobaments o festes aquí a Sant Just? Molt gratificants, la veritat. És una dels barcs que són molt noveis i que estem arrencant poc a poc, i llavors tenir aquesta oportunitat de tenir un primer viatge fora de Catalunya és un gust i més representant com una mostra cultural d'aquí de Sant Just. Llavors sí, vam ser-hi allà i vam compartir-lo amb la gent de la Cabezalabaca i va ser molt gratificant, va ser molt xulo. Vam estar amb les autoritats també i vam poder fer el nostre espectacle i un agermanament molt agraït. Al final és festa, és ballar i allà ens hi vam sentir molt acollits. Aquí a Sant Just l'última ocasió que us vam veure va ser per la Festa Major, per el pregó. Pot ser que faltin més nois, més homes que dones? Això és el mal endèmic que tenim al món de la dansa, que justament també ens passa amb els petits, que per segur li incentiva que no hi hagi aquesta por, perquè al final la dansa o el concepte de ballar és bastant tabú per la gent jove, també pels adolescents i pels adults que som homes. Llavors trenquem aquesta barrera, perquè al final ballar ho pot ballar tothom. No entén de gèneres el ball i al final els homes també tenen un lloc al món de la dansa. Som 4 o 5 al grup ja i ja ens ho podeu veure a la Festa Major. Vam estrenar l'espectacle a Marinarias, que l'està portant el director. Molt bé. Moltíssimes gràcies per atendre'ns la trucada telefònica i informar també a la gent i sobretot als més petits i petites de la casa que s'animin a entrar en aquesta escola de dansa tradicional de Les Vardes en Just i també animar els nens, els joves, els homes que també hi entri. Sí, tant, tothom esteu convidats. Molt bé. Pol, una abraçada i que vagi molt bé. Igualment, que tingueu un bon dia. Adeu. Adeu.