#295 - Entrevista a Nicolàs Rosas i Daniela Fumadó sobre el projecte Íntims

Ràdio Desbem, FM, 98.1. Si en aquell instant, en aquell precis instant, tan igual i tan diferent... Són les 11 i 17. Escolteu escoltant la Rambla, el magasí de matins a ràdiodesbem al 98.1 FM i a ràdiodesbem.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. I avui, per la música que sona de fons i per la veu sobretot, potser ja sabeu de qui es tracten els convidats. Salutem el compositor, productor i pianista Nicolàs Rosas i la cantant i actriu Sant Justenca Daniela Fumado, i ens venen a parlar del projecte Íntims, un projecte poètico-musical ideat pel gestor cultural Lluís Terrés i presentat fa uns mesos per primera vegada al públic a l'equipament de les escoles de Sant Just. Vinga, obrim els micròfons a la Daniela i al Nico. Què tal? Molt bon dia als dos, com esteu? Hola, bon dia. Escolta, vam de fons aquest tema, Daniela, sentim la teva veu. Nico, tu has compòs la part musical, la producció de la cançó. L'acte de la diada, de fet, aquesta cançó, també la vam estar sentint, la vau interpretar. Quan agafarà forma completa i el públic podrà gaudir de tota la totalitat del projecte, de totes les cançons completes? Doncs el dia 6 d'octubre a l'Ataneu de Sant Just d'Esvern, a les... 7? 7 de la tarda, i farem un concert molt íntim. A l'abril vau presentar el projecte a les escoles, també cantant per primera vegada les cançons davant del públic. Quina rebuda va tenir, llavors, Íntims? Home, jo crec que una rebuda molt, molt guai, perquè al final fas un projecte a casa on no tens públic o tens la gent a confiança propera i a la que ho exposes a tothom, sempre tens una miqueta de dubte, però realment va estar molt maco, tothom va estar molt content, ens van dir paraules molt maques i va estar molt, molt bé, la veritat. Sí, sí. Ho vau fer, va ser un acte que va tenir lloc al 21 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi i també amb el concurs de poesia i prosa del Servei Local de Català d'aquí de Sant Just. Íntims té la besant musical, però al fons és poètic. Parleu-nos, no, d'aquesta part més poètica. Realment és un recuïdat de poèmes que amb el Lluís vam fer una mica de recerca, em va passar un pilo de poèmes, però moltíssims, i va ser com un... Vale, a veure, anem a llegir a veure quins tenen relació entre ells, quins d'alguna manera ens arriben més, i a partir d'aquí vam fer com una tria superheavy, i teníem moltíssims, realment és que ens va dir, heu de triar-ne 12, a partir d'aquí, saps? Clar. I jo com, bueno, a veure, m'agraden molt, soc superindestidisa, a veure què faig. I sí que li anava passant anar al Nico i amb el Nico anàvem fent com una feina, a dir, vale, a veure... Ana una mica al gran, no? I a més, també busco una mica que tinguin relació, perquè al final és un projecte i... I a mi m'agrada que les coses tinguin un fil conductor i si eren super... Al final, l'hi acabes trobant d'alguna manera, però crec que a mi m'agradava com de dir, vale, què em produeix, en què sento quan llegeixo aquests poemes, aquestes paraules, no? Clar, em veu a escollir-ne 12 d'un pilot que us va presentar Lluís Terrés, que a la vegada li havia donat també la Marta Mossach, dels poemes aquests guanyadors de diferents edicions del concurs de poesia i prosa de Sant Jordi, aquí a Sant Just. Tu, Daniela, per exemple, en el teu cas, quins poemes vas escollir o què és el que et feia moure per dins per dir, vinga, va, aquest, hi havia alguna cosa o túnic o, en el teu cas, no sé si també vas a escollir-ne algun. A mi, personalment, hi ha una cosa que quan llegeixo les coses m'han d'entrar, m'han d'afectar o m'han d'impactar d'alguna manera. Llavors, sí que és veritat que clar, els seus poemes, jo pensava, és que això com un músic, com li poses música a unes paraules que no són teves, que per mi ha sigut la cosa més complicada de tot, el fet de posar veu a algú que ha escrit una altra persona. I era curiós perquè a mi m'agradava mirar quin any s'havien creat, quin edat tenia l'autor o l'autora, i a vegades m'agradaven poemes que deia Huas, que això ho va escriure una persona que tenia 12 anys en aquell moment, em sembla increïble. I bàsicament crec que vaig començar com a llegir molt, a mi m'agrada molt llegir, per exemple, L'Orca, i llavors m'agraden molt les coses que surten des d'un lloc d'amor, però des de moltes altres basants de l'amor, que tinguin moltes branques. I crec que tots engloben alguna cosa que és l'amor, però des de llocs molt diferents i des de potser d'un mateix, i l'altre ho dedica a una altra persona, o a l'amor a la natura, a la vida, etcètera. Llavors vaig decidir com que tots tenien aquesta relació, i ho anava passant. Sí, jo crec que sobretot el fil és això de l'amor i la intimitat, que sempre és algú, com deia la Daniela, d'entre dues persones o dues entes físics o metafísics, d'un amor proper, d'un sentiment mutu entre aquestes dues persones. Tu, Nico, has produït les cançons. Qui les ha musicat, també qui toca el piano, acompanyant la Daniela als concerts. Com ha estat el procés de trobar la inspiració per crear les músiques dels poemes? No sé si les vas voler crear amb algun estil en concret, o per el que et deia la lletra. Sí, vaig pensar una miqueta, ho vam comentar els dos, això del fil conductor, tant en la poesia com en la música. Avui en dia, amb els programes que tens a disposició, pots fer música del que vulguis, molt ampla, amb moltíssims instruments de tot arreu del món. Però volíem una miqueta un fil conductor, i el ser també un projecte d'Íntims, vaig pensar, ella em la veu, jo el piano, i alguna percussió sempre va bé per dur endavant la cançó, vaig fer que aquests tres instruments, per dir-ho, sempre estiguessin. I hi hagués més o menys acompanyament a jo, això era com el principal. I llavors, igual que la Daniela, era llegir el poema, i aviam cap a on et portava, quins sentiments, molta música, poca música, més íntima, una miqueta més gran. M'he oblidat. El Lluís Terrés, quan us va presentar el projecte, no sé si ell us va definir bastant les línies com ell se l'imaginava o com ell l'havia creat, us va donar màniga ampla? Sí, realment, jo crec, o sigui, va presentar el projecte de dir, a mi em fa molta il·lusió fer això, va ser així, i va dir, jo estic pensat a posar altres dues. A partir d'aquí, com d'alguna manera, es papileu, si us agrada la idea, es papileu, perquè ho vull portar a terme. Clar. I va ser guai, perquè ens coneixíem, però no havíem compartit mai cap espai així a nivell artístic, i personalment penso que ens hem entès molt, i que jo què sé, per exemple, jo vaig flipar molt de dir, tinc una idea, i li enviava un àudio, en plan, m'agradaria que sonés com un mar, m'agradaria tirar per aquí, tal, no sé què, i llavors el Nico em passava una base i pensava, uai, és que... És que és això, no? És que és això, saps? I era com, ara li he de posar deuen a aquesta base tan increïble. Clar. I crec que ha sigut molt xulo, en plan, jo què sé, aquesta cançó que estem escoltant, que es diu Equació de segon grau, en plan, em va passar la base, i jo recordo d'estar tot un dia sencer intentant trobar com encaixar la perfecció en aquesta base, perquè és que realment penso que capta perfectament la idea de la lletra, de tot el que està dient, en plan, crec que el Nico té una capacitat com d'adaptació, en plan, amb la música i amb el sentit al que diu la lletra, que és increïble, que és una cosa de les que més arriben de dir, uai, és que... Tot va amb situació. Havíeu fet algun projecte similar a aquest? Perquè, clar, musicar uns poemes, bueno, s'ha de tenir molt nivell musical, molta inspiració, també. Havíeu fet alguna cosa similar en les vostres carreres abans? Jo havia fet, evidentment, jo vaig fer composició, i allà sí que vam agafar uns poemes o textos, però sí que era en un àmbit acadèmic on encara estàvem aprenent. I llavors, fora de allò, diria que no. Sí que, bueno, treballant... A mi m'agraden molt les bandes sonores, i llavors sí que potser és una miqueta més cap a aquella direcció, no? Però no, no, hi va estar un repte difícil, però molt xulo i molt enriquidor, també. Sí, sí, jo tampoc. De fet, em va fer molta por aquest projecte per el fet de dir, no sé si seré capaç... No sé, em reconfortava molt tenir el Nico com a... El suport del Nico, no? I al revés també. De dir, estem els dos en això, no estic sola, i crec que anem molt units, crec que és el que fa que aquest projecte també sigui com és, que crec que l'hem unit molt nosaltres dos, crec que l'hem construït des de molt la baix, i hem anat a poc a poc escalant. Llavors, jo, per mi, íntims, és Nicolás Rosés i Daniela Fumadó. Vull dir que és una cosa que ha nascut de nosaltres dos i de molta feina i molta implicació darrere i molt amor cap al projecte, també. Clar, i amor i respecte també cap a les lletres, lògicament. Sí, sí. No sé si heu intercanviat algunes paraules amb algun dels autors o autores, perquè clar, que et musiquin un poema que vas escriure fa uns quants anys, que el tornis a escoltar sentit recitat, cantat per algú altre, això també deu... Ostres, no sé, deu causar impressió. Sí, va estar molt maco, perquè a més, durant Sant Jordi, quan vam fer la primera presentació, hi havia alguns dels escritors originals allà mateix. I, com deies, fa alguns anys, però per posar-ho una mica en context, alguns anys són 30 anys del primer amor adolescent d'aquella persona que ara ja és mare i ja té una vida establerta. Sí, sí. I va ser molt maco rebre paraules molt maques, molt properes, de, ostres, has entès perfectament el que volíem dir aquí. Sí. Que bé. S'ha transmet perfectament la... La intenció, no?, que potser tenia a l'hora d'escriure-ho. Sí. ¿Hauran evolucionat les cançons, és a dir, els temes, que vam sentir en el concert que vau fer allà a les escoles a l'abril, el concert que sentirem a l'octubre a l'Ateneu? Han evolucionat? Jo crec que sí, perquè, evidentment, en el primer concert també trobes coses que t'agraden més a tu també quan ho toques, o menys, o que dius, ostres, aquí hauria estat molt maco. Vam tindre l'ajuda del Gerard Cruzet i del Roberto, amb les veus, i vam decidir que, evidentment, quan fem el concert hem de tornar a ser-hi, perquè aporten molta calor, molta humanitat. Sí, molta riquesa total. Sí. Sí, evidentment, és el que jo estic d'acord amb el que ha dit el Nico, en plan, crec que tot evoluciona. Crec que també m'ha après molt de com, a partir de la rebuda i del que hem rebut a partir del públic, crec que tot creix. Evidentment, jo em sé les lletres ja, les dient a mi mateixa, que això és un plus. Home, és que són 12 cançons, eh? Sí, sí, i a més les acabàvem d'acabar. Vull dir, crec que hem anat com... Però sí, crec que serà molt... O sigui, crec que també enfocarem el concert des d'un lloc diferent, molt més proper. Estarem a dintre de l'ateneu, que farà escalforeta, i crec que tot serà molt més cuit i més rodonet, d'alguna manera, i seran el Gerard Cruset i el Robert Adamson, també, que són increïbles, i que penso que és un pleno, de veritat. Sí, sí. T'agrada cantar en català, Daniela, ho fas normalment, o tens l'oportunitat de fer-ho en altres projectes en els quals hagis participat, que siguin al teatre o en... O sigui, a mi, el català m'agrada moltíssim. Vull dir, crec que té un color molt bonic i m'agrada molt. Sí que és veritat que tinc tendència a escoltar més música tirana, castellana, i ja molt més anglès, etcètera, etcètera, però sí que és veritat que el català té una riquesa que altres llengües la tenen, però molt diferent, saps? I sí que m'agrada. Jo he estudiat en català, és que he cantat musicals en català, vull dir que jo sempre seré molt a favor de la llengua, de la meva llengua, i tot el que pugui fer en català ho faré en català, i m'agrada moltíssim, vull dir que al final... Sí, sí, sí. Si posem en context una mica aquest projecte, per si hi ha audiència que ens està escoltant i diu, hòstia, això d'Íntims i aquí el Lluís Terrés... Bueno, el Lluís Terrés va ser la persona una mica que va idear, com si diguéssim, tot el projecte, per dir-ho així, arran d'unes beques de creació artística que li va donar l'Ajuntament de Sant Just, una convocatòria que va fer l'Ajuntament, que fa cada any, i li van donar un parell de projectes, i un dels projectes era aquest, el del projecte Íntims. Suposo que, a mi no sé si ho sabeu això, si el Lluís potser al principi tenia una idea i al final ha acabat sent molt més gran del que ella esperava o realment està molt content, també, com vosaltres. Sí, jo crec que una miqueta també va tindre la idea, i esclar, donar idea, aportar-ho a un projecte, sempre hi ha moltes hores de treball, gent, i hi ha molta cosa de per mig. I llavors, cada vegada, jo crec, els tres que escoltàvem una cosa que hem fet era com, això va agafant forma i això mola molt, sí, volem més. I era a poc a poc, cada vegada era com, això pot quedar molt xulo. Lluís, és un tot de terreny, no? Sí, sí, sí, sí. En quin procés era, perquè no sé si voleu gravar un disc o ja l'heu gravat o... En quin procés està això ara mateix? El disc ja està gravat, de fet, si veniu a l'Ateneu, tindrem CDs i tenim una prova especial. Exacte. Ah, sí? De entrada més CD. Ah, mira. Que em sembla que podreu comprar... Exacte, ja es poden comprar. Ah, a Entrapolis? Sí, a Entrapolis. Al Concert Íntims, projecta Íntims. I allà és entrada més CD, més disc. I és xulíssim, perquè a més, el disseny l'ha fet la meva germana. O sigui, la portada és de la meva germana. Ah, mira, home, parlem de... Val, val, val. Sí, sí. Supermaco. I és molt guai, en plan, així tindreu, encara que sigui un pòster. Oi tant, oi tant. Petit. Perquè el disc, a part de poder-lo adquirir, no?, bueno, comprar quan anem al concert, a l'octubre, estarà penjat també en alguna plataforma digital? Sí, també els traurem a totes les plataformes. Segurament sigui el mateix dia del concert. Potser traiem algun abans. Això encara estem mirant una miqueta quina ruta agafar. Sí, sí. Ostres. I tu, Daniela, com planteges el concert? És a dir, com... Tens algun ordre pensat? Te'l imagines d'alguna forma? Les cançons tindran un sentit a l'ordre en què van les quantes o...? Sí, l'ordre ja el tenim bastant pactat amb el Nico. Vaig estar, realment, una tarda dient, val, això què està primer, què està després, quin sentit tenen, en plan, quina va de parèntesis, d'alguna manera com la del mig, per canviar d'estils, que fos una mica de muntanya russa. Eh... Tirarem per aquí, ho tenim bastant clar. Després, la posada en escena, jo estic tanteant-ho, llavors ja li diré al Nico a veure què onda, perquè, a més, els meus pares també estan allà. Jo crec que podries tirar per aquí, jo crec que per aquí, si m'estan tirant moltes més idees. Tothom li agrada donar idees i ficar-la a collerada. Sí, sí, ma mare ja està allà donant-li el coco del blanc. Crec que, i el meu pare també, vull dir que està tothom molt dintre. Molt pendent. I crec que la intenció és que sigui un concert recollit, molt càlid i molt proper a la gent. Llavors, crec que enfocar-ho des d'aquí serà xulo. I convidar gent que estimem, també, gent que ens envolta. Molt bé. I gent que ha col·laborat en el projecte, d'alguna manera. Molt bé. I això serà molt bonic. Doncs, Nico, Daniela, recordeu-nos el dia i l'hora per venir-vos a escoltar. Serà el 6 d'octubre a l'ateneu de Sant Just, a les 7 de la tarda. Molt bé. Entreu a Entràpolis, compleu entrades. Hi haurà un carter per tot Sant Just enorme, fet per l'Olivia Fomador i no xulo. I ja és crida en estaronge i blau, així que... Sí, sí, impossible no veure-la, eh? Capacit desapercebut. Així que veniu. Doncs ens quedem escoltant aquesta cançó que sentíem de fons, a segona equació, que és, de fet, el títol del poema, eh? Així ara anem sentint la Daniela i també la música del Nico i ens anem fent salivera del que es demanarà el dia 6 d'octubre. Gràcies, Nico, Daniela, per venir avui. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins el dia 6. Gràcies. Gràcies. L'estiu de l'Olivia Fomador Si en aquell instant, en aquell precis instant, tan igual i tan diferent de com eren els instants, de tota la resta que no eren tu i jo, si en aquell concret instant dic no haguessis aparegut com l'albada sobre els hivernats, les de plàstic, com un bril de vent rere un fogó. Potser la nit serien cent anys de nit. Qui sap si no m'haguessis mirat com s'hauria notat l'er dels anys. Qui sap si no m'ha... no m'haguessis mirat. Podríem haver parat, passat de llarg i haver seguit cadascú el seu camí sense aturar-se. I el món hauria continuat com ho fa sempre. El ventxós es va lotat impenitent, però no seria el nostre món. El que cap al món on tu i jo decidim qui arriba i quan se'n va un món. Sense xifres ni lletres, sense dates ni dades, un món on tu i jo som l'equació. Tot el que resta és variable, un món on tu i jo... Potser la nit serien cent anys de nit. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui.