#300 - Nova oferta gastronòmica al Racó del Nord de Sant Just: entrevista amb Toni Valero

Ara mateix són les 11 i 17 minuts. Esteu escoltant la Rambla al magazine de matins de Ràdio Desvern al 98.1 FM i també a radiodesvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui tenim de convidat via telefònica a Toni Valero, que és el propietari del nou establiment de restauració al Racó del Nord, ubicat al carrer nord de Sant Just. Tenim el Toni al telèfon i ara el saludarem. Hola Toni, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? Bé, molt bé. Vinga, comencem una mica a parlar del Racó del Nord. Quant fa que està en funcionament? Doncs vam obrir el dia de la mare, el dia 5 de maig. Qui forma part de l'equip que porta el nou restaurant? Jo, que soc el propietari, el Toni, i després tinc una cambrera que es diu Diana. Abans d'obrir el Racó del Nord, teníeu algun vincle amb Sant Just? Coneixíeu el poble o, si no, com vau conèixer Sant Just? Bueno, la meva parella, que fem ja set anys que estem junts, ho farem buit, és la Marta Planas de la botiga Margarida, d'aquí de Sant Just al carrer Major. No, perdó, sí, al carrer Major. O sigui que podem dir que ja estàveu completament integrats aquí al municipi. Sí, sí, sí. Ja fa set anys que estic vinculat al Sant Just i tenia molta il·lusió d'obrir aquest negoci i va sortir l'oportunitat i ho has fet. Molt bé. I com va sortir aquesta oportunitat d'obrir el Racó del Nord? Bueno, va ser una mica, no sé com dir-te, complicat, una mica de sort. Jo vaig tindre un accident de cotxe, em va atropellar un cotxe i estava de baixa. I vaig passar un dia per aquí, pel local aquest, i l'advocada que em porta tot el paperet em va ensenyar el local i me'n vaig enamorar. I dic, doncs jo he de muntar alguna cosa i mira, i ho he fet. Molt bé. Però tu tenies ja la il·lusió, abans de veure el local, és a dir, abans de veure el que te l'ensenyessis, tu ja tenies la il·lusió de muntar un restaurant o de muntar algun establiment de restauració? Sí, sí, sí. De fet, on treballava jo, que estava treballant en un restaurant bassa a Gràcia, l'amo, el que era amic meu, volia deixar-ho i jo m'ho volia quedar, l'ho volia agafar jo. Què passa és que, bueno, circumstàncies de la vida, me va sortir aquesta oportunitat i vas dir, no la puc deixar passar. Molt bé. Quina oferta de menús, de carta, de plats teniu? Parla'ns una mica de l'oferta, no? Que hi ha el Racó del Nord? Sí, mira, jo el menú no faig, perquè considero que ja n'hi ha molts llocs de menú, faig carta i llavors el que faig és esmorzar a Forquilla al matí i després fem menjar a Parandú, que la veritat se n'ha dit que m'està funcionant molt bé, el menjar a Parandú, i després faig carta, una barreja de, jo dic, català no basca, una barreja de català i de basc, perquè porto quasi 30 anys treballant en un restaurant basc, perdó, 20 anys treballant en un restaurant basc i la cuina catalana, que és la meva. Llavors, he fet no una fusió, sinó que faig menjar a basc i faig menjar a català. Molt bé. I explica'ns una mica, Toni, què es defineix com esmorzar de Forquilla? Perquè ara també és veritat que ha sortit, bueno, ara ja fa uns anys que se sent a parlar molt del branx. Quines diferències hi hauria entre un esmorzar de Forquilla i, per exemple, un branx? Jo, al menjar de Forquilla, el defineixo com vindre i seure a taula i quasi fer un esmorzar a dinar. Amb gallos, amb capipota, amb fricandó, amb mandonguilles, amb calamars farcis, amb truites, amb muntes, amb ous ferrats, amb panceta, amb cansalada, amb xistorra, amb botifarró. És el que jo crec que és un menjar de Forquilla, un esmorzar de Forquilla. El branx crec que és més com una mica light, és més tostareta. Clar, perquè després d'haver fet un esmorzar de Forquilla, potser ja no cal dinar, no? Bueno, hi ha molta gent que m'ho diu. Jo avui ja no dino, soparé però no dinaré. La veritat és que la fama que estic agafant aquí a Sant Just, la gent, que és el boca a boca, és que et dono molt bé de menjar i hi poso molta quantitat. Llavors la gent, quan ve, ja m'hi diu, poses molt, m'hi han dit. Jo dic, bueno, sempre he dit el mateix, penseu una mica en bascos. Tenim aquesta idea que posen molt de menjar. Jo, clar, treballant tants anys en un restaurant basc, continuo fent-lo igual. I de menjar per emportar, quins són els plats que potser la gent diu, ostres? El que més m'hi demanen és o el fricandó o els calamars farcits. Les mandonguilles a Sant Sepia surten molt. El que passa és que jo he fet de manera que la gent ho pugui menjar aquí també. O sigui, hi ha molta gent que em diu, és que m'ho puc menjar aquí? Si venen, se'n mengen un plataret d'aquests de segons i una manilleta de primer i queden supersatisfets. Que bé. Hi ha algun plat especial basc o una mica més estrella? O que estigueu molt especialitzats? Com a plat suggerent? Sí, jo estic posant molt de moda aquí a Sant Just. La gent me l'està demanant ja, i portem quatre mesos encara si justets, és la truita de bacallà. La truita de bacallà en seva confitada, la gent cada vegada la demana més. A la vegada la demana més gent. I després, el just rebossat amb xipirons a la seva tinta, també. És un plat molt, molt de bicallà, de guetxo, i la gent m'ho demana molt. A la vegada més. I Toni, com veieu la competència en el sector aquí a Sant Just? Jo crec que hi ha públic per tothom, perquè a mi hi ha gent que em ve i ho dic com ho sento, i menja superbé per poc preu, i a gent que ve i menja superbé gastant més. Evidentment, el peix tot ve del nord. És un peix de molta qualitat, i la gent que ho demana ho agraeix i t'ho diu. Però també tinc menjar per la gent a la brasa, xorràsco, entranya, coses que la gent... Per aquí no és molt comú tenir-lo en un restaurant, a la carta, i que després tinc el xuletó... A mi la carn me la porten tota de la cornisa cantàbrica, i tinc un xuletó de vaca vella madurada molt bo. La gent que ho ha tastat aquí em diuen que feia molt que no tastaven res tan bo per aquí. Que bé. Que bé. Ve gent sobretot del barri o gent en general de Sant Just? Quin tipus de cliente la costuma venir? Me ve molta gent de Sant Just i també s'ha de dir de Plugues, perquè estic davant de la Mallola, i després me ve molta gent que són de aquí de Sant Just, però que treballen a Barcelona i que venien al restaurant on treballava jo, i que per circumstàncies de la vida han tancat, i llavors, com a referent al menjar que es feia allà al restaurant i per xoco, no tinc cap problema en dir el nom, ja no existés, per desgràcia, i venien aquí a tastar el mateix que menjaven allà per al mateix cuiner que hi havia. I la veritat és que estic molt content. Me funciona molt bé. Que bé. I Toni, ets tu qui està a la cuina només? Sí, soc jo. En el moment soc jo sol a la cuina, i bueno, esperem amb el temps poder posar més gent tant a la cuina com a la sala. Clar. Però sempre seré jo a la cuina. Vale. O sigui, hi haurà aquest segell, no? El teu segell propi. Sí, sí, sí. Saps que també la gent, jo vaig començar, que tenia un amic meu cuiner a la cuina, i estava aquí jo a la sala, feia cuina i sala. I els clients que coneixen de l'altre restaurant deien Toni, venim aquí per la teva cuina, no perquè ens serveixis. I llavors, quan el meu amic va trobar una feina més a prop de casa i va plegar, vas dir, buscaré cambrer o cambrera i me ficaré jo a la cuina. I així l'estic fent. I la veritat és que la gent està contenta i jo més. Molt bé. Com diries que ha estat l'evolució des que vau obrir a la primavera fins ara? Us heu donat a conèixer? Creus que el boca-orella està funcionant? Sí, molt, molt, molt. A més, la gent avui, per exemple, t'he dit que ha vingut una senyora a buscar una tarja i m'ha dit, és que m'han dit que es menja molt bé. Després ha vingut una noia a buscar un cafè per a Andú, un cafè a Amèrica per a Andú, i també m'ha dit que he de venir a dinar, s'ha de reservar perquè tothom que ve al meu negoci em diu que es menja molt bé aquí. I això és el que a mi m'agrada, perquè la gent va aquí, va allà i va comentant. I això és molt bo, tant per mi com pel negoci. Clar, molt bé. Quin horari d'obertura té el RACO del Nord? Mira, l'horari, te diré, el nou, que començaré l'octubre, perquè aquest ara ja el tinc que canviar al Google, però serà de set i mitja del matí a cinc de la tarda, de dilluns a dilluns. Divendres i dissabte serà de vuit del matí fins a les cinc de la tarda i obrirem, comencem el 4 d'octubre a obrir per les nits, fem sopars de vuit i mitja a deu i mitja, que no vol dir que a les deu i mitja ja no... O sigui, a les deu i mitja és l'horari de cuina. I comencem el dia 4 de vuit i mitja a deu i mitja. Venem sopars. Molt bé. I si la gent es pot reservar, ha de trucar a algun telèfon? Sí, poden trucar al número de telèfon del restaurant, que a més a més hi ha contestador, i jo cada dia personalment repasso el contestador i truco a tothom. Si vols, dic el número. Vale, sí, oi tant. Doncs mira, és el 93 633 86 50 no. Molt bé. Doncs que l'audiència sapiga que si algun dia vol anar a dinar o d'aquí uns dies també a sopar, com ja sap que pot passar-se pel racó del nord, aquest nou establiment. També dic que aquesta nit, per exemple, obro. Aquesta nit, doncs que demà és festa a Barcelona i hi ha molta gent de Sant Just que viu aquí a Sant Just, però que treballen a Barcelona, per demanda popular, per dir-ho així, obriré aquesta nit. Molt bé. Que bé. Doncs escolta'm, Toni, esperem saludar-te quan passem pel racó del nord. Que ens recomanis tu o la Diana, la cambrera, algun dels teus plats, ja sigui per emportar o bé per menjar a la mateixa sala. I res, a gaudir de la carta que teniu. Molt bé. D'acord? Doncs res. Moltes gràcies per agafar-nos el telèfon i molta sort amb el negoci. Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquesta oportunitat que m'heu donat. Molt bé. Que vagi bé, Toni, bona setmana. Vinga, igualment gràcies. Adéu. Adéu, adéu. Doncs quedeu-vos amb aquest nom, el racó del nord, aquest nou establiment de restauració a Sant Just, al carrer nord, allà just al límit entre Sant Just i Esclugues, davant de la Mallola. Amb el Toni ens ha parlat d'aquest nou restaurant que ell està a la cuina i que fa plats tant catalans com bascos i esmorràs de forquilla boníssims. Fins aquí el programa d'avui.