#302 - Presentació de l'exposició "Els maniquins ens miren" de Ton Gasull

Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Són les 11 i 13 minuts. Esteu escoltant la Rambla al magazine de matins de Ràdio Desvern al 98.1 FM. També ens podeu escoltar per streaming a la web, radiodesvern.com. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu anar seguint pel canal de YouTube de l'emissora. El convidat d'avui és el Sant Justenc Ton Gasull, que el proper dilluns 30 de setembre inaugura una exposició fotogràfica a la sala Piquet de l'Ateneu de Sant Just. Hola, molt bon dia Ton. Bon dia, gràcies per invitar-me. De res a tu per venir home. Bé, en uns dies Sant Justenc Sant Justenques podran veure el teu treball fotogràfic. Sota el títol, els maniquins ens miren visió personal. Ton, és la primera vegada que fas una exposició individual de fotografies? Aquí a Sant Just, no. Hem fet ja un altre canginestar sota el títol. Tu pots ser casteller i després hem fet exposicions col·lectives amb altres companys fotògrafs de Sant Just. Per tant, no és la teva primera exposició fotogràfica, però sí la primera que fas a l'Ateneu, no? Sí, és la primera que fas a l'Ateneu i és la primera que es fa amb la nova etapa de la sala Piquet de l'Ateneu, que hem habilitat perquè sigui una sala polivalent i entre una de les funcionalitats que tingui és que estigui a disposició dels Sant Justencs i dels socis i sòcies de l'Ateneu que puguin exposar el seu treball creatiu o d'arts decoratives que puguin exposar. Sí, sí, ja hem vist per al catàleg d'activitats a l'Ateneu, hem vist que, de fet, a la sala Piquet hi ha exposició, re-exposició que pràcticament no està buida en cap moment la sala Piquet. Esperem, amb la programació que tenim, que d'aquí a final d'any estarem tots les setmanes ocupades i de cap a l'any que ve pràcticament tindrem ocupat tot l'any. Bé, anem a analitzar una mica el títol de l'exposició que proposes. Pel títol esperem veure fotografies de maniquís perquè el títol, recordem, els maniquís ens miren, visió personal. Sí, a veure, l'exposició és una exposició de retrats i el subjecte del retrat no són les persones, sinó que són els maniquís dels aparadors amb el 90% dels casos de Barcelona, també hi ha alguns aparadors de Nova York o de Bolònia, bàsicament. Per tant, són retrats de maniquís d'aparadors que són retrats que jo durant els últims anys he fet i, lògicament, té una particularitat que jo faig els retrats des del carrer perquè no puc entrar dins, sinó que estan fets des del carrer i el meu pare estan fets des de la nit on no hi hagi llum ambiental per un problema de reflexes. El títol, els maniquís ens miren, aquí és un joc perquè les imatges que jo he seleccionat són imatges o retrats de maniquís que no tenen faccions. És a dir, de maniquís, que hi ha maniquís, la majoria, que són neutres de la cara, simplement representen un cap però no representen faccions, altres que deugerament insinuen les faccions de la cara i n'hi ha altres que sí que tenen una representació més o menys fidel de la cara humana. En aquest cas, tots els maniquís no tenen faccions. Per tant, és un joc que jo he creat amb el títol perquè encara que no tinguin faccions, tu et sents mirat i observat per aquestes imatges. Aquest és una mica per això del títol, ve d'aquí, de fer aquest joc. Molt bé. I escolta'm tant, els maniquís d'on són? De botigues? Sí, bàsicament són botigues de roba de Barcelona. A Barcelona n'hi ha uns també de Nova York, alguns altres de Venècia, Bologna, però són maniquís de roba, de botigues de roba, de diferent categoria de botigues, però són maniquís de roba. Clar, el fer-ho de nit, suposo que has comentat que fer-ho de dia no podies per al tema del reflex de tu mateix amb l'aparador, entenc, amb el vidre... I l'entorn urbà, pensem que a Barcelona, a tot l'entorn urbà hi ha molt de mobiliari urbà i a més a més, a Barcelona té una particularitat, que a tots els carrers de l'Enxampa hi ha arbres. Llavors, el reflex no és net, ja no és només escoltes, sinó els arbres. Llavors, de nit, bàsicament el capveix, però quan no hi ha llum ambiental, les imatges són més llites amb tot, les imatges tenen imperfeccions, perquè hi ha certs reflexes de la llum, però aquest ja era una intencionalitat que jo tenia a l'hora de fer aquestes imatges. Quantes fotografies hi haurà exposades? Hi haurà exposades 26 fotografies que estan agrupades bàsicament en quatre sèries, que són quatre maneres de retratar aquests personatges que estan aquí. Són com altres ciutadans que estan fixes però que no estan sensats. Sí, sí, hi haurà 26 fotografies. I has hagut de demanar permís? O sigui, en el seu moment vas haver de demanar permís? No, no. No perquè estan des de fora, no? Estan des de fora i no hi ha cap dificultat, ni he tingut cap ensurt de les persones que gestionen la botiga. I què és el que fas? No. I t'ha estat difícil escollir aquestes 26 de tot el teu fons personal, que no sé quantes en deus tenir en total de maniquís? Després de diversos anys de fer fotos, en tens mils de fotos. I en tinc de molts tipus, de molts motius, de moltes circumstàncies. Saps que jo per aquesta exposició vaig partir de l'idea que volia generar una sèrie de retrats però que no tingués infeccions. Llavors ja em descarten moltíssims. I a més a més té una altra peculiaritat que el meu treball fotogràfic ha consistit en fer la fotografia i després també amb el revelat. I amb el revelat transformo aquests maniquís que normalment són imatges amables o neutres, perquè tu t'identifiquis i vegis com et queda la roba o realment si són imatges que tenen infeccions, és a dir, que tu t'identifiquis tant amb la roba i amb aquesta imatge que et vol donar, en el meu cas jo les he transformat, amb el revelat en blanc i negre les he transformat i llavors s'han transformat en uns retrats ambigos que en certs moments et generen inquietud del resultat, que també és una altra de les intencionalitats que tenia fer aquesta exposició. La cosa amable passa amb una cosa que inquietant. O sigui, són imatges en blanc i negre. Les imatges en blanc i negre, amb el procés de revelat, han canviat el que transmet aquesta imatge. De transmetre unes emocions positives, agradables, aquestes imatges són inquietants i en algun cas visualment són un pèl agressiu. Però simplement és el mateix retrat que amb el procés de revelat en blanc i negre el jugar amb la llum, el contrast i altres elements canvies l'emoció o l'aspecte visual de l'imatge. Que realment és l'emoció que tu vols que tingui el públic, és el que tu vols transmetre ja amb les fotos, que la gent es quedi una mica inquietant. Exactament, és una mica crear inquietud i després també que cadascuna d'aquestes imatges se les farà seves, perquè les imatges són vives, i farà la seva alertura personal, que és el mateix que quan un autor escriu un text literari, quan m'arriba a mi i jo faig una interpretació. Aquesta és la finalitat, cadascú se les farà seva i en un li provocaran unes emocions i en un altre una altra i hi haurà gent que millor no les voldrà veure, però en tot no són ni escabroses ni tenen de res. El fet que de transformació sí que són inquietants. Anton, ens has dit que al teu fons hi tens milers de fotografies. Qui és el que més t'agrada fotografiar? Jo crec que dins del món de la fotografia hi ha diferents maneres de fer una aproximació a la fotografia. Jo realment soc més una persona que surto a buscar la fotografia. Quan tens una idea de foto de carrer i tu vols captar o pescar o capturar unes imatges, vas a buscar aquestes imatges. Hi ha altres maneres d'aproximar-te a la fotografia, que és molt més el que seria una foto d'estudi o un retrat d'estudi. Hi ha diferents genres. El que m'interessa és sortir al carrer, captar aquestes imatges i sempre tens la sensació que falta l'última imatge. Això és realment excitant. Sempre dius que encara en puc trobar una millor, més diferent. Això és com sortir a pescar. Sempre penses que pescaràs un llovarro més gran. Sí, però això fa que sempre acabis fent moltíssimes fotos. A vegades, quan surts al carrer a fer fotos, mai saps a on està la fotografia interessant. Si jo fotografio amb l'estudi, jo mateix em genero les fotos, les dissenyo, arreglo l'atrezzo de l'estudi o amb un model, però quan surts al carrer, el millor dia menys pensat, trobes una gran foto per la finalitat que tu vols. Després, lògicament, el procés de transformar aquestes fotos en unes altres fotos sense pràcticament afeixir elements. Les fotografies que jo exposo, jo no he afeixit elements. L'únic que he fet és reenquadrar-les i amb aquest reenquadrament he manipulat o he forçat les llums, les ombres o el contrast. Les has editat. Sí, però no en el sentit del Photoshop que tu poses elements que no hi són, sinó que els elements que hi ha a les fotos són els que hi havia a l'aparellador. El que he fet és, amb el reenquadrament, tu el que fas és ressaltar o escollir què vols explicar o què vols mostrar de la fotografia. Per exemple, canviant el contrast. Sí, i la llum, lògicament. El fet de canviar de color en blanc i negre té uns altres valors, expressa coses diferents. T'agrada fer aquest procés de canviar la imatge en el sentit de bolet? Poder escollir en una fotografia què destacar, què donar-li més importància, què no... Aquest és l'altra part creativa de fer un treball d'aquest tipus, perquè tu parteixes d'una imatge base, però aquesta imatge amb aquest segon procés que tu has captat prèviament al carrer, que ja has gaudit d'hi captant-la, que després ve el segon procés, que és portada on tu vols arribar. Aquí hi ha tot un procés creatiu de la transformació d'aquesta imatge jugant amb aquests paràmetres. És un procés totalment creatiu que tu vols que arribi aquí i ja està on vols arribar, perquè les imatges les pots transformar molt. Aquest és el procés creatiu, la segona part, i lògicament després imprimir-les i compartir-les amb els amics. Quin són els actes que tu vas a buscar? O moments o per fer fotografies? Jo vaig a buscar fonamentalment el meu procés de treball, l'estat, és sortir moltes vegades al carrer. Per què? Perquè els aparadors tenen una dinàmica i normalment canvien la roba que estan mostrant cada setmana o cada quinze dies. I la disposició. Seguint els aparadors, trobes realment les imatges que a tu t'interessen. No és un treball de sortir dos tardes a Barcelona i captar, sinó que és un treball de moltes tardes, d'anys sortint, i trobant aquestes imatges que realment consideres que són interessants. El mateix quan viatges també. Anar a buscar les imatges perquè els entorns són diferents. De quins anys són les fotografies? Bàsicament dels últims cinc o sis anys. Jo ja havia fet prèviament amb aquest treball un llibre com a treball intert, com a treball d'un postgrau, de titular Marilis, que té a veure també amb una visió crítica del fet de la moda, de la moda com a màscara. A partir d'aquí, de fer aquest treball i de capturar i tindre moltes imatges, ara surto d'aquesta exposició. Has mencionat un postgrau. Tens alguna formació en concret? Sí, jo a part de formació de tècnica vaig oferçar dos postgraus, un postgrau de fotografia documental i després un postgrau de com dissenyar un llibre. Aquest postgrau de fotollibre el treball final és aquest llibre que és Marilis. He treballat molt des d'un punt de vista visual i també he reflexionat molt sobre el fenomen de la moda. Això em dona molta seguretat i una visió molt ampla de les imatges i el que representen les imatges. Quan va començar el teu vincle amb la fotografia... El teu vincle amb la fotografia? Deu començar 15 anys d'enrere. 15 anys d'enrere vam començar i a partir d'aquí em vaig anar decantant més amb el tema de la fotografia documental. Un del treball que vaig fer és l'exposició que abans et citava i que pot ser casteller. Durant 5 o 6 anys vaig ser membre de la colla castellera d'Espugues i fruit d'aquesta vinculació amb la colla. Tinc un fons molt ampli de fotografies però des d'una fotografia que a mi m'interessava explicar o captar és la vida interna de la colla. No només la foto de l'estructura del castell sinó què passa dins de la colla, els assajos, els nens, com ens relacionem, tot aquest que és el final, que era part del contingut d'aquesta exposició que va estar aquí, que es deia tu pots ser casteller. Per tant potser la fotografia no ha estat la teva professió. Com que tots els companys són fotògrafs amateurs, és capaç que arribi un moment que si vols caminar més endavant amb la fotografia simplement ja no t'interessa tant captar la realitat. Perquè vull dir captar la realitat o captar els moments que tu comparteixes el mòbil és imbatible i l'immediatesa et dona la foto totalment revelada doncs si vols fer fotografies has de buscar uns temes i treballar a fons uns temes amb una intencionalitat, amb una mirada personal. El meu que més m'interessa de la fotografia és la mirada personal que cada un pot desenvolupar, no tant la manipulació sinó la mirada. I amb això sí que jo crec que la càmera encara és imbatible quan tu vols desenvolupar un projecte basat en la mirada, en un tema, en una idea. Doncs recorda'ns les dates, la inauguració és el dia 30? El dia 30, a les 7 de la tarda, llavors estarà exposada a la sala de la Teneu que es pot visitar els matins de 10 a 2 i les tardes de 4 a 9 fins al divendres 10 d'octubre. És 10 o 11? Jo crec que és 11, eh? Fins al divendres 11 d'octubre. Doncs moltíssimes gràcies per venir aquí a Ràdio des Bern a explicar-nos una mica de què anirà aquesta exposició de quina és la teva mirada amb la fotografia, el teu vincle i també quina ha estat una mica la teva intenció amb els maniquis i la càmera a la mà. Gràcies a vosaltres. Adeu!