#308 - Entrevista amb Berta Ballart, tercera generació de la Cistelleria Ballart de Sant Just

Vinga, esteu escoltant a la Rambla el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM i a radiodesvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui tenim via telefònica a Berta Ballart, propietària d'un dels comerços mítics i més emblemàtics de Sant Just. No només pel producte que vèn, sinó perquè aquest 2024 ha commemorat el seu 75è aniversari. Ja la tenim al telèfon, per tant, saludem a la Berta. Hola Berta, molt bon dia. Hola, bon dia, Núria. És la Cistelleria Ballart una de les botigues més antigues i amb més història de Sant Just? Doncs sí, som una botiga que portem justament aquest any, fem els 75 anys. 75 anys que estem aquí, al poble. Ha estat sempre ubicada la botiga al carrer Bonavista? No, no, no. La botiga, a veure, inicialment, que la va iniciar la meva àvia, la meva àvia, l'àvia Florentina, primerament la va ubicar a la carretera, a la carretera Reial, a prop d'on també està el xabat ara. Doncs, en aquella zona, ella va iniciar el negoci, diguéssim. La meva àvia era una persona molt, com molt moderna. Ella és la que va tenir la idea de posar la botiga, diguéssim. I quan va començar el negoci, com si diguéssim, al carrer Bonavista, on està ara? En el carrer Bonavista, diguéssim, el va posar, o sigui, ells tenien primer la botiga a la carretera. Sí. Llavors, el meu pare va ser el que, com la carretera, bueno, va anar canviant Sant Just, diguéssim que el nucli comercial es va anar desplaçant al costat del mercat, més al centre del poble. El meu pare és el que va posar la botiga, diguéssim, que llavors ja va ser la Cistelleria, el 1971, al carrer Bonavista, o sigui, que va ser el 1971, on hi havia hagut una botiga de caviures, que, bueno, potser els més joves no ho recordeu, però era una botiga de caviures que el portava la Gavi, diguéssim. Era coneguda per... era una botiga de caviures i llavors es traspassava i va ser el meu pare que va decidir començar la Cistelleria Ballar, bueno, reposar-la, diguéssim, canviar-la de lloc i posar-ho com a aquí al carrer Bonavista, al costat del mercat. Tu quina generació ets, Berta? Ets la tercera generació, com si diguéssim? Jo soc la tercera generació, sí, com si diguéssim, va començar la meva àvia, Després va continuar el meu pare, després, diguéssim, ho va continuar quan el meu pare va morir, diguéssim, que va morir molt jove, mon pare, amb 50 anys, ho va agafar el relleu, diguéssim, dins la mateixa generació que podríem dir la meva mare i... això és llarg, eh? I en el moment que la meva mare es va jubilar, ho vaig agafar jo. D'acord, sí, sí, clar, per tant, ets la tercera. Soc la tercera generació, exactament. I per què tu, al seu dia, vas voler seguir, no?, també amb el negoci? A la família... no sé si tens germans, ningú més volia agafar les regnes de la Cistelleria? A veure, jo tinc dos germans, però, no sé, jo d'alguna forma sempre havia estat molt vinculada a la botiga, o sigui, d'alguna manera ajudava a ma mare, doncs, no sé, a vegades a portar-li els contes, no sé com explicar-t'ho, ajudava, doncs, no sé, a vegades també, jo me'n recordo de molt petita, ja d'haver anat a fires amb els meus pares, una mica ja ho portava. I el canvi va ser perquè justament quan... jo tenia una altra trajectòria, diguéssim, però quan ma mare va dir que es jubilava, jo havia acabat de tenir una filla, no sé, van canviar moltes coses a la meva vida i, no sé, vaig tenir com la sensació que, bueno, que sempre m'havia agradat i continuar el que portava ma mare, sí, seguir a la botiga. En 75 anys d'existència, com ha canviat la Cistelleria Ballart? És a dir, per exemple, no?, al principi, a part de vendre cistells, es venia res més? Mira, la Cistelleria, diguéssim, ha anat evolucionant com si diguéssim i adaptant-se al temps, no? Llavors, doncs, quan ho va començar la meva àvia era més una esparteria, perquè el seu marit, el meu avi, l'Ave Ignasi, era el que, diguéssim, treballava i feia cabassos, d'espart, feia cistells, ventalls, inclús feia les alforges dels borritos, no?, dels rucs. Ostres! I ella ho venia, diguéssim, d'acord? I llavors, a poc a poc, ja van anar incorporant esperdenyes, coses que potser el meu avi ja no feia, però que es van anar incorporant. I quan el meu pare va fer el salt, diguéssim, a la Cistelleria, ja van donar-li un nou enfoc com molt més modern, perquè ja hi havia molts cistells, que sempre hi són, i sempre això ho he mantingut, i encara hi són ara, però d'alguna manera ja va començar a posar, doncs, moltes altres coses. Va introduir moltes ceràmiques, va incorporar coses per a la casa, coses de decoració, que, diguéssim, a poc a poc van evolucionant, diguéssim, van canviant la fisonomia de la botiga, però mai hem perdut com els orígens, no?, de... Si tu véns a la botiga, trobaràs encara els llanyes d'espart, els cistells de bolets, els cabassos de compra, saps? Això no ho hem perdut mai. Perquè els cistells els feia manualment el teu pare, o els comprava, o...? No, el meu pare, diguéssim, ja no... Ell sabia fer cistells, perquè sabia fer cistells, però ja no els feia, no els feia. Ell, el que sí que sabia fer, i que és una cosa que també encara mantenim, és fer, quan ve la Setmana Santa, la part de les palmes. Les palmes, sí que el meu pare les feia, després en comprava algunes, de coses d'això, i, per exemple, a mi em va deixar també ensenyada com es fa una palma, o sigui, jo també sé fer palmes, el que passa que en faig algunes, però no totes. Però aquest llegat, diguéssim, sí que me'l va deixar, sí que me'l va deixar. A banda de la cistelleria Ballart, hi havia més tradició també d'espardenyes o de cistells a Sant Jurs fa 75 anys? A veure, o sigui, la meva àvia, quan va venir, va posar l'esparteria, diguéssim. Jo no ho recordo, no ho recordo, però ella sí que, a la seva vegada, el seu pare, ja també feia coses d'espard, tenia com un negoci petit de cosetes artesanals d'espard. El que passa és que ells llavors estaven a les cors, estaven a les cors, i va ser la meva àvia que va decidir venir a Sant Jurs. I sempre s'ha dit així, si estallaria Ballart? Inicialment, quan va començar la meva àvia, clar, la meva àvia era com si haguéssim l'ànima del negoci, ja t'ho dic. La meva àvia era molt moderna, d'idees, era molt diferent del que et pensaries d'una àvia. Era molt moderna. Home, que fa 75 anys una dona, ella, decidís una mica posar-se al capdavant d'un negoci, això ja és prou significatiu. Sí, sí, això, sí, sí, era, a més, una dona molt il·lusionista, que li agrada fer tot d'una forma diferent, saps? Era una persona realment, ja dic, molt moderna, no? No és la clàssica àvia que et pensaries. I ella, per exemple, va posar el nom de la, es deia, esparteria Ballart, clar, va posar el nom, tot el negoci anava al nom del meu avi. Però ella era, diguéssim, l'ànima del negoci, sí, sí. I parlàvem també de com ha anat canviant la siselleria Ballart al llarg d'aquestes dècades. A part dels productes que s'hi venien abans, també com s'ha anat diversificant, hi ha hagut més canvis que tu recordis, almenys des de quan tu tens records? Bé, jo dic, a veure, la botiga ha sigut sempre molt dinàmica. Per exemple, a l'època del meu pare, el meu pare es va dedicar molt, també feia moltes persianes, cortines, instal·lació de toldos, i això s'encarregava ell personalment. Llavors, això és una cosa que ell anava, jo me'n recordo, he anat amb el meu pare, a prendre mides a casa d'una veïna, d'una altra clienta, i es dedicava molt a aquesta part, diguéssim, que ara s'ha reduït molt, sí que continuem fent algunes cortines, però en aquest sentit s'ha derivat més a coses més de regal, d'amenaix de la casa, d'aparament de la llar, també s'han incorporat joguines, joguines de fusta... Normalment, sempre sota aquest perfil bastant sostenible, ecològic, per no perdre, diguéssim, l'essència que sempre ha sigut la cistelleria, no? És un ofici artesanal, tu diries, que costa d'aprendre? La cistelleria? La cistelleria? Sí, encara que potser el teu pare no fes ell directament els cistells, no? Però, bueno, suposo que el fet també d'estar envoltada de cistells... A veure, la feina de cisteller, a veure, s'està perdent, és una pena. La cistelleria nacional s'està perdent perquè és un ofici que realment... Jo no diria que sigui complicat, però s'està perdent perquè potser no se li posa prou valor a la feina artesanal. I llavors ens trobem moltes vegades que la gent que fa de cisteller, jo em trobo que s'estan jubilant, saps? I com no hi ha una generació que vulgui tornar a agafar aquest ofici, no? En aquest sentit. I com que també hi ha molta competència d'altres països que treballen d'una forma completament diferent a la que es treballa aquí, però que s'està imposant molt en el mercat. Però jo no crec que es perdi, eh? Perquè jo sempre, ja fa 15 anys que estic aquí i sempre penso, ai, però sempre va, jo sempre puc aconseguir articles nacionals, o sigui que d'alguna forma segueix. Sí, perquè tu d'on compres els cistells? De quina zona de... no sé si per Catalunya coneixes algun cisteller o a fora? Hi ha alguns a Catalunya, sí, i després hi ha alguna altra zona d'Espanya, però queden poquetes zones, eh? Això també ho he de dir, però en queden. Molt bé. I et desitjo, de tot cor, que no es perdin. La gent compra cistells, potser abans en compraven més. Ara no sé si la gent perfareix comprar-se un altre tipus de bossa per posar a la compra, o...? Ara està molt, diguéssim, molt equilibrat. Ja, per exemple, jo també venc molts carros de compra, perquè és una prioritat que també és una manera d'anar a comprar seguint ecològica i seguint, diguéssim, la normativa que ens toca fer. Sí. I potser menys cabassos de compra, però en segueixo venent, eh? I, per exemple, ara que estem a temporada de bolets... Sí. Jo venc molts cistells de bolets. Ostres, uau! Sí, sí, hi ha molts cistells de bolets i jo en tinc, són macos, són d'aquí, i la veritat és que en venc molts, perquè, bueno, és una cosa que la gent agrada. Home, també és veritat que hi ha diferents tipus de cistells, no? És a dir, ara se m'acut, eh? Per exemple, tinc la imatge del típic cistell per anar a buscar bolets, però també després hi ha altres, hi ha coms que són com més cabassos, per exemple, per anar a la platja, no? És el seu món, els cistells? Tenen tot, no sé? Clar, sí, sí, hi ha cistells de bolets, hi ha llanyers, hi ha cabassos d'anar a la compra, i hi ha tota la, diguéssim, d'estiu, els cabassos d'estiu, tot això segueix sent, segueix sent molt actual. La gent a la botiga, quan entra, què és el que normalment acostuma a demanar-te? Joguines o productes de, no sé, de bisuteria? També tens materials de cuina, no? A veure, ja t'ho he dit, com és molt variada i molt dinàmica, aquí pots trobar bastantes coses, no? Jo sempre intento fer com una selecció de petites coses, però molt interessants, no? I llavors pots trobar des de joguines, pots trobar el que tu has dit, bisuteria, coses de plata, que també són molt maques, hi ha coses d'anar a l'escola, també tinc algunes cosetes, motxilles, cantimplores, després tinc tot el que és de coses de la cuina, també tinc moltes coses molt maques. ara de cara a tots sants, també tinc algun tipus de flor artificial, que a la gent també li agrada, molt maca, no sé, és molt variada. El millor és venir a fer un cop d'ull. Totalment. I Berta, què en penses del comerç local, de Sant Jús, no? De les botigues d'aquí, del poble, el fet d'afavorir també el comerç de proximitat, no? Sant Jús està molt... és una ciutat, un poble que està molt proper a Barcelona i, clar, agafar el cotxe i en 10 minuts plantar-se als grans centres comercials també és... Bé, és molt fàcil, no? Potser a la gent li costa apostar per el comerç d'aquí. Bé, això és una cosa que sempre tenim, sempre hem tingut Barcelona molt a prop, els centres comercials molt a prop, però el fet que Sant Jús segueixi mantenint unes botigues que jo crec que en general són molt maques, doncs diu molt a favor del teixit comercial de Sant Jús. O sigui que també hi ha molta gent que aposta per la botiga tradicional, que saps que t'atendran d'una altra manera, que hi ha un teixit comercial que dona suport, jo crec, no només comercialment, donem suport al poble, donem vida i penso que això és una cosa a valorar i que la gent cada vegada penso que ho valorarà més perquè si no estem anant a una societat molt individualista i que crec que molta gent ja comença a adonar-se que val la pena tenir botigues properes que generen molta, jo penso, molta riquesa al poble, no només comercialment, sinó també des del punt de vista social i és un punt, penso, molt important més en aquests moments. Tu, des de la pandèmia, tu, Berta, has notat que la gent potser s'acosta més a la botiga o que hi confia més en els productes o que t'encarrega més coses en lloc de marxar fora, que prefereix apostar per això, per el comerç de proximitat. Jo crec que la pandèmia va permetre a gent del poble conèixer les botigues i això en algun moment ens ha afavorit perquè penso que la gent ha descobert les botigues. Hi ha gent que a vegades deia no t'havia conegut, no sabia que tenies tantes coses o no sabia que tenies això també o allò i d'alguna manera potser sí que ha ajudat una mica a donar-nos visibilitat. I ja per acabar, Berta, tindrà relleu el negoci familiar quan tu decideixis jubilar-te? Doncs això està en l'aire. Està en l'aire, no? Això no et puc contestar jo. Clar, bueno, s'anirà veient. Això no et puc contestar jo. Ni, no sé, ja... El temps ho dirà. És una botiga dinàmica, o sigui que no t'ho puc dir jo. El temps ho dirà. Molt bé. Doncs escolta, Berta, moltíssimes felicitats a tu i a la família per al negoci. S'hi estallaria ballar 75 anys aquí ja a Sant Just. I res més, segurament viurem els 100 anys també perquè no falta, no falta tant. I res, serà una gran efemèride. Bé, doncs moltíssimes gràcies. Saludar tothom i que tingueu tots un molt bon dia. Molt bé, Berta. Doncs moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Gràcies a tu. Adéu. Merci. Adéu-siau. Beda. Fins demà!