#310 - La troballa d'un llibre del segle XVIII a Maials: entrevista amb Mercè Kerr

Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de màtins de Ràdio d'Esvern al 98.fm i també la podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora i per la web en streaming que a ràdio d'Esvern.com Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. La convidada d'avui és la veïna Sant Justenca Mercè Kerr, propietària d'una casa del segle XVIII a la localitat de Maials, al Sagrià, a Lleida, que ha estat testimoni de la història local de Maials per la troballa tricentenària, podríem dir-ho així, d'un llibre del segle XVIII en una estança de la casa quan s'estaven restaurant unes pintures. Tenim aquí la Mercè. Molt bon dia. Bon dia. Mercè, expliqui'ns com va ser la localització d'aquest document tan antic a la seva casa de Maials. És una mica llarg, però intentaré resumir-ho. Vinga. A veure, tot comença l'any 22, que jo fa 50 anys que soc mestra. Bé, aprofito per recordar que aquí he estat 32 anys de mestra del Canigó i he estat molt feliç, molt contenta, molt bé, record immens. Aleshores, a Lleida celebrem la trobada de la promoció cènit que feia 50 anys que érem mestres. I allí em trobo amb gent que feia molts anys que només havíem vist, com és natural. I entre elles, entre aquestes persones, hi ha una mestra de la Granadella. També vull posar la petita falca entre cometes que estem a la ràdio, que jo el primer lloc on vaig fer de mestra va ser precisament a la Granadella. O sigui, la Granadella, Maials, això ja vèiem molt lluny. Estan a prop els dos pobles. I em trobo a aquesta mesa de la Granadella i se'm seu al costat dinant. I evidentment és quan parles amb les persones, quan els sàpats. I ella m'explica que es dedica a la història, en un treball de recerca, en un grup de cultural de la Granadella, i que estan estudiant un jesuïta molt important que va bé en el poble. I em parla de Joan Salòi i m'explica tot el que havien descobert del Joan Salòi. Jo en aquell moment no en tenia ni idea. em vaig sorprendre perquè és el primer europeu que aprèn les llengües indígenes. Justament el guaraní es pot demostrar que existeix actualment perquè ell va posar les bases de la gramàtica. Era una persona políglota molt espavilada. Molt bé. I ella m'ho explica. Molt bé. I després, quan s'acaba el dinar, diu... Ah, jo li dic que faig de guia, perquè faig de guia medieval a Maials. A mi m'agrada molt també la història. Ah, vostè fa de guia a Maials? Sí. D'alguna manera continua sent mestre. I quan s'acaba el dinar, les vaig convidar a totes les amigues a que vinguessin... Estem parlant del maig del 2022. Sí. Que vinguessin a Maials a passar el dia, que jo els hi ensenyaria, el poble, a part de la Vila Closa i tot, i després aniríem a dinar, i a la tarda aniríem a veure Casamarc. i veig aquí que ho vam organitzar a l'octubre. Del maig anem a l'octubre, sempre el 2022. I en aquesta visita hi ha una del poble que convida a dos pintores que viuen a Maials. Fixa't com vaig a abrasar on aniré a parar. Sí. Jo no havia pensat mai en restaurar aquelles pintures perquè era una tasca enorme, descomunal. Casamarc entenc que és casa seva, no? Sí, sí. Tenim l'honor i la sort que la va fundar un capellà el 1740 i encara segueix el nostre. Molt bé. Que bé. I va estar aquí que en aquesta visita guiada van venir convidades les dos pintores que viuen a Maials, que jo... Ni coneixia. Sí, les havia vist, saludat, però res més. I després de fer la visita guiada, elles me demanen a veure si havia pensat mai en restaurar les pintures. I li vaig dir... Ho havíem preguntat, però era... Era un llarg procés. Clar, fes venir pintors de Lleida, en aquest cas, trasllat. I elles, ja en la mirada, dic, què ho podríeu fer vosaltres? Diu, podríem parlar. Em van parlar i vam acordar que ho farien. Molt bé. Per tant, fixa't bé, trobo la meva amiga, me parla de Joan Saloni, la convido en una visita guiada a Maials, aquí som convidades dos pintores, comencem la restauració. I aquest, a l'abril d'aquest any... A l'abril del 24, no? Al cap de dos anys... Sí. Ens retiren el piano per restaurar, que això és el que es veu també a l'art, vull dir, a TV3, no? S'ha vist això. Retiren i veuen un forat. Jo, i els pintores, eh? Jo estava aquí a Sant Just. I ràpidament passa el que diu la pintora, no? Trauen un diari, i curiosament el diari és del domingo 20 d'enero de 1918, el dia de Sant Sebastià, patró de Maials. Sí. I troben el llibre. Ràpidament m'envien fotos, tinc una amiga que és com la meva germana, i el seu marit corrents van cap allà, fan les fotos, fan el que sigui. Jo en aquell moment estava preparant un viatge prou important, que em feia molta il·lusió, i la veritat és que estava més pensant... En el viatge que no la troballa, no? Sí, i vaig pensar, quan tornis del viatge, tenies a Maials a veure aquest llibre, perquè vaig llegir fins de presa i corrents, perquè tenia el cap en altres coses. I en tot això ja era el juny, més o menys, perquè el dia 7 de maig marxava de viatge i tal. I el juny vaig tranquil·lament a Maials, i agafa el llibre. El llibre el van deixar a casa seva, entenc. Sí, sí, molt ben cuidat. El van posar entre dos llibres, a sobre hi van posar dues planxes de ferro d'aquelles antigues, saps? Perquè estava una mica doblegat el llibre, després de tants anys. Imagina't, com un miracle. I vaig aquí, que arriba a Maials, i dic, a veure què és aquest llibre. i llegeixo el títol, i jo dic, Joan Saloni. De què em soni, Joan Saloni? I corrents, busco a Google, a Wikipedia, i sentia les paraules de la meva amiga de la Granadella. Una emoció. No m'ho podia... Ah! Perquè he d'afegir que ella em va explicar que tenien molta dificultat a trobar documents d'aquest personatge. Que havien consultat fins i tot a l'arxiu jesuític de Roma, després del Paraguai, del Brasil, havien anat al Cala de Nares, i que no trobaven cap llibre. I jo, és que no hi ha llibres, no hi ha res de tot. Jo, saps allò que no m'ho podia ni creure? Ràpidament la vaig trucar, i ella diu, però Mercè, no, no, no, no pot ser el que em dius, no pot ser. Sí, sí, sí, sí. No pot ser, tu saps el que has trobat? No, no, no sé el que he trobat. Una emoció, en aquell moment, veritablement, el recordaré tota la vida. Vostè va llegir, el primer que va fer amb el llibre, va ser llegir-lo? No, no. Primer de tot, respectar-lo, traure-li el pols i tot, i a partir de... que va venir a l'estiu, jo a casa, som 12 i 13 persones, tenia molt de tràfic, les pintores que estaven acabant, vull dir, hi ha molt de jaleu. El llibre me l'he llegit, després de l'estiu, tranquil·lament, i he fet una transcripció de tot allò que m'ha cridat l'atenció, perquè, tenint en compte que el llibre ja... Jo coneixia ja la directora de l'Arxiu Històric de Lleida, i de seguit vaig pensar on hauria d'anar a parar. I, veritablement, m'han ajudat moltes persones, moltes persones que m'aprecien, m'han fet contactar amb els jesuïtes, perquè, claro, és un llibre que tracta dels primers jesuïtes que van existir en temps d'Ignasi de Loyola, dels primers missioners, que és el Joan Salone, i està escrit per un altre jesuïta, el Jaume Torres, que és... també nascut a la Granadella, 200 anys després que el descobreix ell i diu però com pot ser si jo hem tingut aquesta persona tan importada a la Granadella, ben bé mereix un llibre i és el que escriu. I, veritablement, després de llegir-lo, puc entendre per què no en queda cap. S'han perdut o han fet que es perdessin? Per què? Quina era la... Home, la pregunta és quasi obligada. Quina rellevància tenia la figura d'aquest primer... dels primers jesuïtes català, en Joan Saloni. Qui era, no?, Joan Saloni? Joan Saloni és un missioner que quan arriba allà diu... A veure... Allà és el Brasil? Primer sí. El primer comença que es fa passar per portoguers. Després, pel tractat de Tordesilles, hi havia... Tordesilles, no vull catalanitzar, perquè si no... Hi havia una part de Sudamèrica que pertanyia a Portugal i una altra a Espanya. I ell va anar a Portugal. Per tant, ell va ser... Escolta, com tenia una facilitat enorme per les llengües, pels idiomes, es va fer passar en portogués. I veritablement, quan ells arriben allà, es queda tot parat i diu... Però bé, com hem d'evangelitzar aquesta gent? Els indis, eh? L'esperit colonitzador, no?, que hi havia? No. Una cosa són els colonitzadors, que són els soldats, els que venen de la corona i els altres són els missioners, que a vegades ho confonem. En aquest cas, els jesuïtes, que també van anar a les altres ordres religioses. Sí. Molt bé. I va dir, però a veure, com podem evangelitzar aquesta gent si ells no ens entenen a nosaltres ni a nosaltres amb ells? I és la primera decisió que pren és que haurà d'aprendre un vocabulari bàsic de cada una d'aquestes poblats indis, bueno, poblats, perdoneu, perquè vivim a la selva, no? Són, aquesta gent que va trobant pel camí. I una altra cosa que pensa és que els que l'antecedeixen, el que feien era, estaven dos, tres, quatre dies en un lloc i ja marxaven en un altre i en un altre ell diu no. Per a fer-ho bé ens hem de quedar en el lloc. I una altra de les coses que aquest jesuïte fa molt importants són les reduccions. reduccions o missions o aldeies que es deia al Brasil és tot del mateix, són uns petits pobles poblats on, evidentment, construeixen la iglesia, les cases de les persones que hi viuen, tot molt senzilla, no hem de pensar pas en aquest segle que estem vivint ara nosaltres, eh? Escola, taller, en un hort darrere de casa, una cosa molt catalana, ell era català, i els ensenya en real a terra i els diu doncs aquí li van bé tomàquets o tomates, a lleides diu tomates, o patates, ja sabeu que aquestes productes ens van arribar d'Amèrica. I fins i tot el que fa i és molt curiós, això que t'estic explicant de les reduccions és patrimoni de la humanitat actualment, en el poblat aquest hi tenien un tros de terra comú, com si fos ja les primeres cooperatives, eh? Què vol dir el tros de terra comú? Que hi treballaven tots i els beneficis revertien també en tots, ja sigui comprant eines pel camp o sigui el que necessitava. I totes aquestes vivències de Joan Saloni, no?, que recordem que va néixer el 1537, és a dir, pocs anys després que realment es fundés l'Ordre... No, no, l'Ordre... Perdona, eh? No, no, no. L'Ordre es funda... És que ara he tingut contacte amb els jesuites, filla meva, jo ho tinc tot fresc. Abans no ho sabia. La funda la Ignasi de Loyola, l'Ordre... El 1540, o sigui, tres anys després que ell naixés. Tenia tres anys. Val. Per tant, amb totes les seves vivències, hem dit que 200 anys després, en Jaume Torres... 200 anys després, en Lozano, hi ha un jesuït que es diu Lozano, que és de Castella, escriu per primera vegada, almenys aquí, aquí a la península, a Espanya, escriu dos volums on explica el que van fer els primers jesuïtes i un dels capítols està dedicat a Joan Saloni. Això és el Lozano, 1754. I aquest llibre del 1754 el llegeix Jaume Torres, que també és jesuïta, clar, estan dintre de la mateixa ordre, no? I que era de Maials. No, aquest era de la Granadilla, igual que Joan Saloni, igual. I també està a les missions, també està a Amèrica, aquest el Jaume Torres. Quan el llegeix, descobreix a Joan Saloni, no sabia que existia, m'entens? I li té tanta alegria, tanta, que diu, oh, no pot ser. Aquest senyor, tot el que va arribar a fer, es mereix un llibre per ell mateix. I és el llibre que estava emparedat a la sala del piano de casa meva. En quin estat estava el llibre? Està, està. Està, està. A veure, els tres primers fulls, sí, els tres, segurament, està una miqueta menjat per aquells bitxets allargats, aquells platejats. Sí, sí, però per la part, diguéssim, inferior dreta, en la qual, ja ho heu vist amb les fotos, que es pot llegir perfectament i a partir del segon full, fantàstic. Fins i tot hi ha una pàgina que està, hi ha notes escrites a llapis. Bé, vostè el va entendre, el llibre? Sí, sí. És català antic? No, és castellà. Castellà. Penseu que estem, 1714, estem al segle XVIII, decret de nova planta, català pobret, no està pas per més. Ara bé, hi ha moltes catalanades. Ai, quina gràcia. Per exemple, Assumpta MP, Javier, tal qual, eh? Haber arribado, haber, amb e baixa, no sé, després hi ha l'accent obert. I és un llibre que és un exemplar únic, no? Sí, sí. Curiosament, es va fer una segona edició, aquesta és del 1763, i es va a una edició al 1890, ara això no ho tinc anotat, un petit fall, però no el tinc. I d'aquest altre, de la segona edició, queda un exemplar, que si no recordo malament, a la biblioteca de Barcelona, perquè es va a editar a Barcelona. Aquest altre, és a dir, el primer, el que tinc jo, entre cometes, el que està a l'arxiu, s'edita a Madrid. Vale. I què va passar a casa seva, a la casa de Mai Als, perquè estigués allà el llibre? que hi havia vincles amb Jaume Torres? I vivia ell allà, antigament? Perquè, clar, per què anava a casa seva i no a la veïna, no? Diguéssim que el denominador comú de Casa Saloni, la casa del Joan, Casa Torres, de Jaume Torres, i Casa Marc, perquè es diu Casa Marc, la casa meva, és que les tres cases eren de l'oligarquia catalana. que hi hagués un vincle, és possible, no? Clar, perquè el tenim allà, és la pregunta que t'ho fa tothom, no? Sí, sí, clar. I que avui per avui no hi ha encara la resposta. Dic encara, perquè, veritablement, si l'any passat, en aquest temps, em diuen que em passarà tot el que m'ha passat aquest any, doncs... No s'ho creu. Vull dir, la vida, afortunadament, té aquestes sorpreses, sorpreses, sorpreses que et sorprenen, no? A veure, jo vaig a dir-te una cosa, o vaig a dir-vos, la meva mare sempre em deia, els jesuïtes són els més intel·ligents del món. Això m'ho deia. I vostè, amb aquesta afirmació, no li trobava sentit en aquest moment. Sí, ho deia, ho deia. és possible, el Jaume Torres, el van, les jesuïtes els van expulsar de Sud-amèrica. Va haver-hi una trifulca, això, si mireu bé la història, ho veureu, entre les ordres religioses, i ell, hi van venir cap a Catalunya i després, finalment, se'n van anar cap a Itàlia. que durant aquest periple que torni a Catalunya, per la raó que sigui, perquè la família Torres i la família Montull, perquè és Montull, la casa Marc, podria ser, podria ser, que a través de les famílies, però que tenen, entre cometes, un mateix nivell social, les tres famílies. S'han assegurat que a la casa no hi hagi més llibres emparadats, perquè, clar, és a saber si en alguna altra paret de la casa hi ha més documents o altres materials històrics. És que això passava, s'amagaven, no a casa meva, sinó a molts llocs. Pensa que en aquesta estança, precisament, a la del piano, eh? Sí, i la del cost, els dos, a la de la dreta, sobretot, hi van estar l'estat major republicà i l'estat major nacional durant el cop d'estat mal anomenat la Guerra Civil Espanyola. Tinc signatures a les parets. Ara hauré de posar-me en contacte amb l'Eloi Vila perquè a veure si m'ajuda. A veure, després un besavi meu a la Guerra dels Carlistes el van matar a casa, a l'entrada, hi ha hagut guerres, hi ha una de tot. És possible que hi hagi més coses, però com comprendràs desfer parets entre cometes és complicat. Home, és molt. I sap per què els seus avantpassats van amagar el llibre en aquest moble o per què ho van fer? No és un moble, és una paret. Una paret. Una paret que tapava un moble lleix d'estanteries, diguem-li, no? No interessava quan he llegit el llibre ho he entès. No interessava, no? Que el llibre... Exacte. Perquè explica el que es van trobar. Sobretot, tant a la part portuguesa com a la part espanyola. Penseu que hi ha una notícia actual del tot. Hi ha un país de Sud-amèrica que no vol convidar el rei, no? els actes. Ja no dic res més perquè ja ho sabeu tots. Mercè, el 2 d'octubre va fer la donació del llibre en un acte públic. Tres, el 3. El 3 d'octubre al Arxiu Històric de Lleida i va ser un acte en què hi va assistir la directora de l'Arxiu Històric de Lleida, Glòria Vilella, també l'alcalde de Mai Als i el president del Consell del Segrià, en David Massot. També Adalina Freixanet del grup, no? És la persona que ha estudiat més a profunditat el Joan Saloni i tot el grup de la Granadella, aquest grup de recerca i la que em va explicar a mi tantes coses del Joan Saloni que fixa't-hi bé que si ella no m'explica això i jo trobo el llibre, doncs tenim moltes coses a casa a vegades i no sabem el que tenim a vegades. La falta de coneixement, la ignorància, ens fa desconeixer la realitat moltes vegades, no? Ella és la que em va explicar. En aquest acte també van assistir perquè jo em vaig posar en contacte amb els jesuïtes perquè, esclar, era un llibre dels primers jesuïtes escrit per un altre jesuïta i parlava dels jesuïtes. Per tant... Vam anar a parlar amb el superior de Lleida, vaig dir-te que va ser una trobada molt, molt maca perquè li va agradar tant el que li vaig explicar que va dir això no ha d'acabar així, ho hem de donar a conèixer la figura del Joan Saloni perquè tenim el dret i deure com a catalans i com a persones de saber, de saber. I tots m'han ajudat, tots, l'acte hi era evidentment aquest superior de Lleida i també hi havia el superior, el delegat de Catalunya dels jesuïtes i... Va ser un acte molt maco emocionant també. Sí, sí, sí, hi havia l'alcaldessa també de la Renadella, hi havia regidors d'ajuntaments per allà a la vora, concretament d'Aitona, de Lleida, bueno, hi havia el Manuel Lladanosa, que el seu, un dels grans historiadors que tenim a Lleida i evidentment també hi havia les pintores, perquè... Clar, qui van trobar el llibre, les persones que el van veure, no? Els primers que el van tocar, que el van fotografiar, van ser elles, jo no el vaig descobrir fins al juny perquè estaven preparant un viatge aquí a Sant Just. Mercè Kerr, moltíssimes gràcies per estar aquí avui amb nosaltres a Ràdio d'Esvern, segur que aquesta troballa li ha obert una nova porta, no només a nivell cultural i històric, sinó també emocional i per revisar aquests vincles familiars i del poble. Sí, i sobretot perquè em sento molt afortunada de donar a conèixer aquest personatge que fou un crac, Joan Saloni. Mercè, una abraçada i que tingui bona setmana. Gràcies, bon dia. Gràcies.