#313 - Entrevista a Míriam Amatriany sobre el seu llibre "L'amagatall de les paraules"

Ara són les 11 i 13 minuts. Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. L'entrevista que podeu seguir al 98.1 FM en streaming a la web radiodesvern.com i també per YouTube. La convidada d'avui ja la tenim aquí, està a l'estudi de ràdio i és la Míriam Amatriany, directora i mestra especialitzada en educació infantil, que es dedica sobretot a l'educació emocional i a la gestió de l'estrès per docents i també per famílies. Hola Míriam, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies en Pinyó, primer lloc, per convidar-me i per poder estar aquí i tenir aquest espai per poder explicar aquest conte que vinc a presentar. I, bueno, jo el que vulgueu. Home, jo et dic d'entrada que el llibre és molt maco. La portada, no sé si també t'has encarregat tu de les il·lustracions. No, m'hauria encantat perquè també m'agrada il·lustrar, però no, ho ha fet en Barantí Gubianes. Ha estat meravellós poder treballar amb ell, és un artista estupendo, perquè hem pogut parlar molt, no? O sigui, és un àlbum il·lustrat, llavors no és només el text, sinó poder parlar amb l'il·lustrador, no? I poder arribar de quina manera, no? Aquell llenguatge expressiu, no? A través de les il·lustracions també diu moltes coses. Llavors, només obrir el conte és una exclusió de colors, de vida. I llavors, bueno, estic molt contenta d'haver fet aquest treball amb el Barantí. És el pròxim dimarts, el dia 15 d'octubre, a la tarda, que seràs l'encarregada de conduir l'hora del conte a la Biblioteca Joan Margarit, aquí de Sant Just, i explicaràs als infants i a les seves famílies precisament aquest álbum il·lustrat, aquest conte titulat L'amagatall de les paraules. A veure, pel títol, deu tenir a veure amb la capacitat d'expressió dels infants. Com l'enfoques, el llibre? Bé, el llibre neix, no? O sigui, jo crec que és important també conèixer una miqueta... El context, una mica, no? El context, no? I llavors situar-nos una miqueta. Com molt bé has dit, sóc mestra i sóc directora d'una escola des d'allà fa molts anys. Llavors, en molts moments he hagut d'acompanyar nens i nenes que venien, o perquè havien tingut un conflicte o perquè venien a gestionar alguna cosa, no?, que emocionalment no estaven en benestar. I en molts moments he hagut d'acompanyar. I m'he trobat aquestes situacions que estaven somatitzant, no? Que les paraules es quedaven encallades i no podien sortir. Llavors, per una banda, tot aquest acompanyament des de la meva vessant professional. I, per altra banda, sóc mare, tinc dos, un nen i una nena. I quan el meu fill tenia quatre anys, just de la pandèmia, que jo estava embarassada a punt de tenir la meva segona filla, que va néixer el 20 de març del 2020. Uau! És just el... buf, en aquell moment, no? Jo crec que el context és important situar-nos una miqueta a tot plegat. Llavors, el meu fill gran, en aquell moment, va començar a somatitzar, no? Que havien de canviar-nos de casa, no anava a l'escola, no veia els seus avis, no veia els seus amics, el papa i la mama estaven amoïnats perquè tampoc sabien on tindríem a la criatura, si a casa, a l'hospital, no? Al final, per molt que vols preservar, cuidar, la situació era una miqueta complexa. Llavors, el nen, a les nits, es posava a cridar que li feia molt mal la gola. I en aquell moment, la creativitat se'm va activar, l'havia d'ajudar, no? Perquè jo veia que no era una qüestió física, sinó que era una cosa més emocional. Llavors, va néixer així el conte, no? Va néixer per ajudar el meu fill, en aquell moment. Quatre anys més tard, vaig pensar, per què no, no? Per què no poder ajudar amb aquest conte altres nens i nenes, no? Perquè els hi passen moltes criatures, i els hi passen molts adults, també, que somatitzem i no expresem allò que se'ns queda a dins, no? Clar. Llavors, la història d'aquest conte comença així, no?, amb un nen que no pot expressar el que està sentint, el que li està passant. Llavors, passa de la mà primer, passem per una doctora que es diu, un personatge també molt divertit, que es diu doctora Encarniosos. És una doctora més de l'àmbit tradicional, diríem, no? Sí. L'explora i veu que físicament no li passa res, però d'alguna manera obre l'oportunitat, no?, que hi ha potser una emoció, hi ha alguna cosa allà que pot estar afectant aquesta criatura, no? Llavors, li dona la mà, no?, el fa passar a un altre hospital diferent, amb la fa de mirar més enllà. Ah. I a partir d'aquí, no?, la fa de mirar més enllà a través d'un diccionari, que és el diccionari del cos i l'emoció, no?, aquí ja s'enllaçen les dues coses que són tan importants, es comença a explorar els diferents tipus de paraules que podem tenir. O sigui, en aquell moment, amb el meu fill, se'n van anar corrent diferents tipus de paraules i com es podien anar somatitzant en el cos. I està siguent molt xulo ara, no?, veure la resposta dels nens i les nenes quan el veuen o quan l'escolten, no?, les dues coses, perquè, no?, al final ells també es diapta molt les imatges, no? Clar, la imatge, els dibuixos... Exacte. I a mi això em passa. A mi això no em passa, no? Ah, s'identifiquen, no?, potser amb el que li pugui passar amb... És un nen o una nena el protagonista? És un nen, és en Quim. En Quim és el protagonista de la història, no? Llavors, amb la fada mirar... Amb l'encarn i ossos i la fada mirar més enllà, fa tot aquest... I la seva família, òbviament. La seva família està molt present. Fa tot aquest recorregut, que l'acompanyen, van passant diferents coses, que tampoc t'esballaré al 100%, no?, perquè si no perds el... Però l'ajuden. I cap al final de la història, també crec que és una cosa important, no? Tot el que és la connexió amb el cos, és també la respiració, la connexió amb la natura, no?, perquè és una cosa que a nosaltres també ens va passar, no? Amb el meu fill va ser molt important sortir cap a l'exterior, córrer, poder veure la natura, moure, no?, el moment del cos. O sigui, a vegades, quan perds les coses, és quan te n'adones realment de lo importants que són, eh? Exacte. Realment, fins que no t'ho treuen, no li saps donar el valor, a vegades. Exacte. Llavors, el conte, jo crec que té molts valors per treballar en moltes coses. I la respiració, al final, és un d'ells també molt important. Perquè la respiració, si podem acompanyar els infants des de petits, jo que treballo a l'escola, i això ho treballem molt, la respiració, no? I quants adults no saben respirar? I l'important que és aprendre a respirar. Perquè des d'una bona respiració, no?, les emocions també... Míriam, no et passa a vegades que els adults no sabem respectar, no?, també que els nens puguin expressar les seves pròpies emocions? Per exemple, eh? Doncs no ploris, o això, o no cridis ara, o no... Saps? A vegades et dona la sensació que tampoc no deixem molt de marge. Exacte. Em va perfecte que diguis això, eh? O sigui, perquè passa molt. Aquest no ploris, no passa res, no? I tant que passa. Per l'infant és un món allò que li està passant. Llavors és molt important validar el que estan sentint. Hi ha en el conte, també, al final, hi ha un QR que porta a la web, a la meva web, miriammatriam.com, i allà hi ha un descarregable que és com podem ajudar els infants a comunicar el que senten. I d'alguna manera, clar, vaig pensar, bueno, com puc ajudar? El conte està molt bé, està estupendo, però si puc ajudar a famílies o a mestres, de quina manera poden acompanyar? És que ho he fet tantes vegades i tantes vegades m'he trobat amb aquesta situació d'un infant que venia malament, però que no podia expressar el que estava sentint. Ja no només amb el meu fill, no m'ha passat amb els nens. Llavors, d'anar veient pas a pas, és com un decàleg, d'alguna manera, de pas a pas coses superimportants que cal fer. I una és aquesta, validar el que ells i elles estan sentint. I llavors, respectar molt i d'alguna manera, deixar que ells puguin expressar allò i dir, ho entenc, entenc que et pots estar sentint així. Això, la criatura fa com, és desinflar. La funció dels contes, no només aquest, però en general, és la d'ajudar i la d'acompanyar els infants, per exemple, i ara sí, en aquest cas, en la descoberta emocional. Hi ha tot tipus de contes. Llavors, ara hi ha tota una conversa en relació amb això. I llavors, jo crec que hi ha contes que han de ser contes sense més amb la total llibertat que la criatura creï, imagini, no? I hi ha altres tipus de contes que poden ser un suport. Jo crec que aquest és un suport, una ajuda, no? Per la comprensió del que estem sentint, no? Del que ens està passant. Llavors, s'ha de vigilar com s'utilitzen aquest tipus de recursos, no? Llavors, jo... Hi ha algun extra, alguna documentació extra que estic preparant que m'estic pensant molt si obrir-la o no obrir-la, no? Per això, no? Perquè crec que a l'hora d'acompanyar tot això, no? I el món emocional dels infants s'ha de ser molt i molt curós o molt curosa. Llavors, bueno, crec que és un recurs a més a més. I a les escoles i a les biblioteques i a les llibreries, a les cases, hi ha d'haver tot tipus de llibres, no? Clar. Sí. persones, per exemple, properes meves, Míriam, realment que són, que en el món de l'educació i que són mestres, no? S'han arribat últimament fins i tot a plantejar, no? Una mica d'ostres, no sé si vaig fer bé en escollir aquesta carrera, en dedicar-me a ser mestre perquè, bueno, doncs tenen molta angoixa, també el tema de l'educació ara mateix no passava per un bon moment, no? Sobretot la pública. Si un mestre no està preparat o no se sent bé amb la seva feina o es nota, doncs, una mica més fluix, no? També a nivell mental i emocional, clar, tampoc no pot donar eines als nens i nenes, no? A que s'expressin ells, vull dir... Totalment. És així. I és que és molt important el que està passant perquè això està passant és una realitat i l'hem de poder mirar. o sigui, els equips, els mestres, o sigui, és un sector, clar, tu tens amigues, no? I escoltes, jo m'hi dedico i veig ja moltes persones passar per l'escola i no només a la meva escola, altres companys, no? I l'ambient és aquest, hi ha malestar per diferents raons, no? Sí, sí, sí. Però sí que hi ha malestar i certament com podem acompanyar si no estem des d'un bon lloc, no? Llavors és també una responsabilitat. Hi ha una part que és el que està passant, no? Al voltant, però després la responsabilitat pròpia de dir, vale, jo què puc fer? Si jo em vull dedicar a estar amb nens i nenes, amb famílies, a l'escola, vull donar el millor de mi, jo també què puc fer per estar millor, no? Llavors hi ha moltes coses per poder fer per estar millor, no? I responsabilitzar-se també. O sigui, sé que sóc dura també dient segons què, però a dir, ostres, surto potser en alguns moments, no? Que entenc perfectament, m'hi dedico, o sigui, estic perfectament el que està passant, i en molts moments també entro a la queixa i en molts moments també em canso, no? Hi ha moments de tot, però penso, no? Jo de dir, val, ara surto de la víctima, em col·loco en un lloc de dir, d'acord, tinc això per davant, què puc fer? Hi ha coses per fer. Llavors, per això, veient, bueno, doncs, coneixent tants equips que han passat, tantes persones i aquesta casuística, no? i que els puc ajudar, doncs, també estic fent aquests acompanyaments a mestres i a famílies, però sobretot a mestres, perquè necessiten aquesta ajuda, necessiten poder-se aturar, poder mirar, no?, analitzar una miqueta, mirar-se, què està passant, què necessito, fer un pla d'acció, no?, una estructura, no?, com puc redreçar-me, com puc sentir-me millor en el meu dia a dia, no?, tenir una altra vegada aquesta il·lusió per estar amb els nens i nenes, que realment és molt vocacional aquesta feina i és molt bonic, però també és esgotador, no?, llavors, com puc cuidar molt la meva energia, no?, cuidar molt la meva energia per poder donar el màxim de mi i respectar-me alhora. Clar, exacte, ja es troba aquest equilibri, no?, sense desgastar-se un, però, bueno. Exacte, i el valor afegit que cada persona pot aportar, que és tant, en els equips hi ha gent tan meravellosa que pot aportar tant, però hi ha moments que estan cremats o cremades, llavors és més difícil, no?, i acompanyar així els nens és més difícil, no?, a les nenes. Clar, i a les famílies en quant a, bueno, quines necessitats en quant a educació emocional normalment tenen, no?, quines mancances o què és el que els costa més amb tota aquesta part emocional d'acompanyar també els fills, de les filles, tu, per la teva experiència també, què és el que veus? Jo el primer que veig suposo que és una cosa molt generalitzada, que ho veiem en diferents sectors, que tot va molt ràpid, sí, les famílies estan superdividides, se senten supermalament perquè no poden estar amb la presència que els agradaria estar amb els nens en molts moments, o sigui, hi ha una part, no?, que tot va molt accelerat, sí, famílies que no poden estar, famílies que estan molt cansades també i tiren en molts moments d'alguna cosa que estem molt amoïnats, no?, en el sector de l'educació també, que és de les pantalles, ah, sí, ostres, i és un gran tema, llavors, en molts moments són xumets emocionals també, o sigui, les pantalles, perquè mengin, perquè en molts moments, les pantalles des de nadons, les veiem, nadons també, nadons també, hi ha presència de pantalles, jo estic en una xarxa que és xarxa 06, allà a Cervalló on treballo, aquí també, Sant Just n'hi ha una, ja m'hi ha una xarxa, són meravelloses aquestes xarxes perquè, no?, ens posen en connexió, i allà parlem d'aquest tema i ja des de la llar, a la llar ja ho veiem, o sigui, des de molt petits estan en les pantalles, no?, llavors, bé, famílies que, per una banda, estan una miqueta perdudes, per altra banda, hi ha famílies amb molta presència i que acompanyen molt, hi ha una miqueta de tot, hi ha també dificultats per posar límits, això també, hi ha molta dificultat per posar límits, de quina manera poso un límit, venim de models diferents, llavors, potser a vegades jo penso que la llibertat a vegades ens anem, no?, perquè les criatures necessiten molt clarament els límits, necessiten, no?, el límit és l'amor, és l'afecte, i això els nens i les nenes ho necessiten, i a vegades, no?, és com, bueno, vull deixar fer, vull deixar fer, però potser ens passem, no?, llavors, potser és qüestió de què triï entre una cosa i una altra, no?, però necessiten un límit, sí, un context, un espai, si no, els nens i les nenes no creixen, no creixen bé, no?, no els estem cuidant d'aquesta manera, amb tanta, tanta, tanta, tanta llibertat. Els infants que poden expressar bé les seves emocions, de forma interna, es nota que tenen més benestar, que estan millor? Home, això es nota? A veure, es nota que tenen vocabular, o sigui, el fet de poder expressar el que estàs sentint i que no tens un rebotint a dins, això es nota, perquè poden demanar ajuda, no?, llavors ja, des d'aquí, tu veus molt el malestar en els nens i les nenes que no poden comunicar allò que estan sentint, i que tu, potser, no?, com a adulta, saps la situació amb la que està aquesta criatura, el que pot estar vivint, et pots imaginar, no?, per diferents inputs que estàs rebent i que estàs veient, que pot estar patint, però no ho està comunicant i aquí veus molt de patiment, no?, llavors, bueno, clar, t'apropes i mires la manera que aquesta criatura pugui anar, com a mínim, sentir-se acompanyada, no?, sentir que hi ha algú que està allà i que el cuida i estic aquí disponible per tu, pel que necessitis, per expressar allò que aquí estic, el que vulguis, no?, clar, els adults que després els costa identificar les seves emocions, no?, que tenen també a nivell de, és a dir, que no només els hi passa als infants, no?, que a vegades no saben trobar les paraules per definir què els hi passa o què estan sentint, els adults, o sigui, si no es treballa quan ets un infant, això d'adult ho vas arrossegant, no?, també a vegades. Home, està clar, a veure, a més anys portes fent una sèrie de mecanismes, doncs allò queda més integrat, però es pot canviar també, no?, al final tot es pot treballar, no?, llavors, al final també hauràs de posar constància, consciència, no?, què m'està passant, perquè jo em comunico d'aquesta manera o perquè jo verbalitzo aquest tipus de coses, no?, d'on a bé això, com a adulta també és més fàcil també poder-ho mirar, no?, què em va passar a mi quan jo era petita o què m'ha passat i a partir d'aquí, val?, què és el que jo vull i com ho puc canviar i llavors anar fent un canvi de creences, no? Quina rebuda està tenint el llibre, l'amagatall de les paraules, allà on l'has presentat? Molt bona, jo estic molt contenta, la veritat és que sí, està agradant molt. vaig rebent, no?, em fa gràcia perquè hi ha alguns nens i algunes nenes que les famílies em diuen és que està en bucle, no?, o sigui, el va mirant i mirant i mirant, no sé, dic, bueno, potser hi ha alguna cosa, no?, que aquest nen o aquesta nena, no sé, s'identifica amb alguna cosa o les imatges li agraden molt, no?, a vegades també els hi passen alguna pel·li, no?, que la volen veure. Moltes vegades els nens i les nenes són així també, no?, però molt bo, no sé... Quan el vas publicar? El vaig publicar al març passat, al març, llavors vaig fer... Doncs per Sant Jordi deuries estar allà firmant a tot arreu, no? Per Sant Jordi vaig estar mal alta, però aquest Sant Jordi no me'l perdo, perquè em vaig posar mal alta per Sant Jordi, amb tota la pena de... Però, bueno, va anar molt bé. Les presentacions que he fet fins ara han estat en un format molt, molt xulo, a partir d'ara no les puc fer així, la que faré aquí serà més senzilla, però serà molt bonica també, perquè les que vaig fer va ser com entrar dins del conte, no? I això en algun moment m'agradaria tornar-la a fer, llavors érem diferents persones que feien aquests personatges, com una mica teatralitzats? Exacte, i entravem dins del conte i, clar, les cares, tot, no? Clar, clar. La primera va ser amb so, amb música, tot molt espectacular, molt bonic. I ara, doncs, bueno, ho farem amb titelles. Molt bé. Ho farem amb titelles. hem fet el nino, en Quim ja estava fet, ja el vaig utilitzar per les altres presentacions, però la Fada, mira més enllà, i la doctora Encarniosos, ja tenen cos. Per tant, hi ha algú que t'ajuda, no?, una mica, o...? M'ajuda, m'ajuda. ma mare és una artista i és superagraïda. Llavors, entre ma mare i jo hem fet els ninos, els altres, i en Quim el va fer una amiga, la Caterina, amb la seva mare, també. Ha estat una qüestió d'unions de mares i filles per crear. Ja veig. Molt bé. I... A partir de quina edat els recomanes? A veure, jo crec més a partir de tres anys, i, de fet, la presentació de cara al dimarts està enfocada a la biblioteca perquè vinguin criatures a partir de tres anys. També et dic que les presentacions han vingut infants més petits i han estat i els he agradat. D'acord. Per tant, això hi ha, que cadascú... Cadascú, depèn de l'infant. Depèn. Potser hi ha un infant de tres anys que se'l mira i no l'aguanta, perquè també la història és més llarga. Depèn. Depèn de l'infant. És per infants. Les il·lustracions són més per infants, però serveix per qualsevol persona. Llavors, hi ha gent que me l'ha comprat per adults, que saben que no expressen el que ha d'expressar, no? I això també ens passa, no? Clar, o i tant no, sí, sí, sí. I tant. Molt bé. Doncs, escolta, Míriam, jo no sé si vols dir alguna altra coseta més de l'àlbum, del llibre. Suposo que es pot trobar a les llibreries, no? Correcte, es pot trobar a la meva web, miriamamadrian.com i també hi està un munt de llibreries, està a la Bacus, al Corte Inglés, a la Casa del Libro, bueno, en fi, a molts llocs. Així que, i ens trobareu, si sou d'aquí a Sant Jus i voleu venir el dimarts, ens trobareu a les cinc i mitja, a la sala de la biblioteca, espera que no recordo el nom, Isidore Cònsul. Ah, d'acord. Doncs aquí. Molt bé, la sala Isidore Cònsul està just a fora de la biblioteca, o sigui, està dins del mateix edifici, però està just a fora, com si diguéssim, de la... A la planta de dalt de tot. Sí, i a la planta de dalt. Exacte. Molt bé. Molt bé. Doncs gràcies, Míriam, per haver vingut aquí a Ràdio d'Esvern i haver-nos explicat el llibre, l'amaga tall de les paraules i tot el que l'envolta. Molt bé, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Adéu. 항s. Suscríb'tN给arn al chính i tolicitulm fëndi Blues ffa l'envolta. Que vagi bébuie sorry der labat que chioë el Envy d'esvern. AbonaŻe balleuhu bòliosu.