#315 - Entrevista amb la companyia de teatre musical Mare meva sobre el seu nou musical "Rosaris, Purpurina i Acció"

. Ara mateix passen 12 minuts de les 11 en punt. Esteu escoltant la Rambla al magazín de matins de Radio d'Esvern al 98.1 FM i també a Radio d'Esvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim el gust de saludar en Carles Fernández i també l'Elisabet Giné que són membres de la companyia de teatre musical Mare meva de Sant Just. Els obrim els micros, els saludem. Hola, què tal, nois? Molt bon dia. Hola! Com esteu? Bé? Sí, molt bé. Venim dels gimnars. Venim a tope. Molt bé, molt bé. Així m'agrada que després d'una classe de zumba, no? Imagino. Bé, l'Eli ha estat assajant una mica la cançó així sobre la màquina. per... Estàvem entrenant així, mentre ballem, cantem... Molt bé, clar, és que... Però estem molt il·lusionats, molt il·lusionats d'estar aquí i de poder tornar-vos a dir que tornem a fer rosaris per purina i acció. Val, i no piquis a la taula, eh? No piquis a la taula, no piquis a la taula, que si no això rebota i... Perdoneu, perdoneu, estic molt eufòric. Bé, clar, és que els actors i les actives també heu d'estar en forma, no?, per poder donar-ho tot i, a més a més, si balleu i canteu a l'hora que interpreteu i que dieu text per no anar ofegats. Ben bé que sí. Sí, sí. A veure, l'última vegada que us vam veure a la companyia damunt dels escenaris va ser, crec que al mes de maig o al mes de juny, no?, amb l'estrena del musical Rosaris, Purpurina i Acció. Sí, per cap buta que buida. Ho vam fer al març, crec que va ser 20 i algo de març i ho vam repetir a l'abril. Sí, i vam tornar a fer, sí. Molt bé. Si no m'equivoco. I ara, doncs, mira, tornem aquí per Festes de Tardó. És un musical que esteu exprimint al màxim, no? Sí, sí, sí. Bueno, és que va costar molt fer-lo. Sí? Vull dir, al final és un musical de creació pròpia, que vam escriure pràcticament des de zero, sí que ens fem basar en l'obra de Xiveques, de Figues, Estels i Romesco, però al final és una adaptació que viatja a un altre món completament diferent i pràcticament només aprofitem, diguéssim, com els arquetips dels personatges. Llavors, com que vam fer Soldat les dues vegades, vam dir, crec que hi ha gent que ho ha de veure encara. Hem de tornar i aquí hem tornat. Com va ser el procés d'adaptació de l'obra? És a dir, Xiveques us va donar permís per adaptar el text, per fer alguns canvis, us van donar alguns consells, com va ser l'adaptació? Sí, Xiveques, bueno, Xiveques nosaltres vam parlar directament amb la Marta Malaret, que havia format part de Xiveques, i ens va dir, mira, vam fer aquesta obra, que era un cabaret, i per si la voleu tornar a portar a l'escenari, adaptar-la i tal, ens van donar total llibertat. Ens van donar el guió de lo que era, ho va transcriure, perquè crec que no estava ni escrita a ordinador en aquell moment. Per tant, ho va transcriure, ens ho va passar, llavors entre el Javi i jo ens ho vam estar mirant, i vam fer com una adaptació, ho vam presentar, a la companyia li va agradar, i llavors ja d'aquí, doncs, tirar milles. I llavors sí que després vam comptar també amb el Joan Faneca, que va dirigir en aquell moment de l'espectacle i tal, per, diguéssim, que ens donés la seva visió també com a exdirector d'aquesta obra, i també com a persona que és molt entesa en temes de comèdia i de teatre i tal. Vale, però clar, en el seu moment, Figuez, Estelzi i Romescu, era musical? Tenia cançons també? Sí, però, si no m'equivoco, feia en playback. O sigui, eren cançons però en playback, i eren cançons molt antigues, molt, molt, molt antigues. Clar, totes les cançons d'ara de Rosaris són cançons molt més actuals. I també modificades. Qui s'ha encarregat de fer les, és a dir, les cançons, no?, d'adaptar-les també al moment d'ara, és a dir, la part musical, com si diguéssim? Qui hi ha hagut primer una tria de cançons que encaixessin amb l'argument que estàvem donant, i llavors després una adaptació, i això s'ha encarregat, doncs, el Carles i el Javi, no? Sí, bàsicament va ser agafar cançons que creiem que encaixaven en aquell moment de l'obra i llavors potser alguna cançó no encaixava 100%, llavors, doncs, alterar la lletra o traduir-la i haver-hi alguna cançó en castellà, la trobem en català, alguna s'han de ser iguals, depèn. És que depèn molt del moment de l'obra i el que necessitem. si és més un espectacle tipus xou o estem explicant una història amb la cançó. Mare meva, feu musicals exclusivament en català. Sí. Serà sempre així? Serà sempre així? No piquis a la taula. Home. Sí, sí. Jo crec que és la potència de... És que si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Clar. Sí, sí. A veure, és veritat que tant en quant posem alguna cançó en castellà o a Rosaris, per exemple, hi ha un personatge que va mesclar en català i castellà perquè al final és una realitat també de Catalunya, que hi hagi gent que parli castellà. Però sí, volem seguir treballant en català perquè també és la llengua amb què nosaltres ens comuniquem al dia a dia. En sort natural. Comuniquen a cop de rock, és la llengua amb la que somiem. Exacte. Cantem amb la llengua amb la que somiem. Ha quedat molt filosòfic, no, això? Sí, sí. És la llengua amb la que somiem. Molt bé. Eli, gràcies. Vinga, l'obra transcorre en un monestir, no? Si podem avançar una mica de la sinopsi, per a la gent que no l'hagi vist. Una productora de cinema representa que està gravant una pel·lícula però que resulta que en el monestir hi viuen monges. Sí. El monestir de Sataneu de la Boira. Sataneu de la Boira. Sí, ja està tot jugat. És on es roda el videoclip d'una artista superfamosa. Sí, que és la Molly Perry. La Molly Perry. Llavors, clar, hi ha un conflicte entre els interessos dels artistes que van allà a gravar el videoclip i les monges que viuen allà. Perquè al principi potser es pensen que serà una altra cosa, llavors quan es troben la realitat, doncs sorgeix tot el conflicte, que és el que dona el joc de l'obra. I a més a més passen més coses, però tampoc volem fer molt espòilers. No, no, no. El que hem de saber... Però tot això ens fa plantejar moltes coses, saps? Aquesta com dualitat de veure la vida de les monges i de la Molly, al final acaben trobant, bueno, coses que coincideixen i plantejaments no tan allunyats. I, bueno, sobretot que sàpiga el públic que és una obra molt interactiva, que els farà molt partíceps del que està passant. Això vol dir que algun voluntari o voluntària potser cau, no? Pot ser, però si a algú li fa molta por sortir, no passa res, ho respectem, eh? Sí, sí. Ningú sortirà forçat, ningú sortirà molt forçat en el escenari. Vale, molt bé. I que no requerim que el públic tingui... Tots de res, no. Tots de res, no. Home, només faltaria, si no, ja et dic jo que... Veniu a gaudir, que us ho passaria molt bé. Clar, a riure, no? No, és que hi ha gent que a la que li dic això, no? Et diuen... Ah, pues no veig. És que jo no puc disfrutar de l'obra ja perquè estaré tota l'estona pensant en si em trauran o no. Llavors, bueno, tranquils. Ja, ja. Hi ha molta gent. És poc probable que us toqui, però si us toca, disfruteu. No, nosaltres tenim empatia, vull dir. Ja, sí. Sí, home, si alguns diuen no, no, no, no, doncs passem al següent. Vull dir que estem fent un personatge però que tenim consciència en tot moment de tot. Com va ser el feedback de les primeres representacions que vau fer? És a dir, la gent, no?, quan sortia, amb quines sensacions es quedava? Què us deien? Home, o sigui, vam rebre des del minut 1 de començar la funció, ja reps una tornada del públic de riure, que s'han quedat amb alguns gags, molt positiu, o sigui... Clar, és que només començar, el primer passi, me'n recordo, que just havíem fet abans un passi general que va sortir fatal. Hòstia. I jo ja vaig començar el passi, la funció, diguéssim, patint. Patint, no? Vaig dir, bueno, ja veuràs. És que sempre un passi dolent, un passi general dolent, vol dir, és igual la funció brutal. No, perquè també és veritat que t'equivoques en tantes coses que llavors de la funció ja t'hi fixes en tot això, no? Ja. I estàs molt alerta. Però ja només que vam començar, i amb les primeres escenes, ja les vam començar com a riure. Clar, a més, estava ple la Taneu, o sigui, no hi havia ni una agulleta. Vull dir, eren totes les localitats venudes i exprimit al màxim. Llavors, clar, sentit tota la gent riure, jo que me'n recordo que estava, bueno, i tu també, estàvem com a la part del públic nosaltres dos, al principi de l'obra, i ja aquí hi ha reps que està funcionant. I quan va acabar és veritat que tothom ens va donar com crítiques molt positives. Inclús a la Vall del Verge ens van comparar amb la Cubana, que va ser una cosa increïble, perquè també és veritat que intentàvem una mica transmetre com aquest esperit de coses bojarrades, interactives, que no saps per on anirà, que no saps el que és veritat i el que no, com molt com a la Cubana, i que ens ho diguessin, va ser com, hòstia, doncs ha funcionat el que volíem transmetre. Clar, però això és molt, molt diferent del que havíeu fet abans, el despertar de la primavera. Sí, totalment. O sigui, és que són pols oposats. Però era una cosa que ens venia de gust. O sigui... Tancar una mica amb això, el despertar és molt dur, vull dir. I en part sonatges que es posen en situacions molt salts, complicades. i també ens venia de gust, doncs, de cop trencar amb això i... I al final crec que som gent a la companyia molt còmica, en general. O sigui, quan ens relacionem entre nosaltres i quan estem assajant i quan tot... Vull dir que el despertar també els assajos enrèiem. És que era inevitable, encara que fos una cosa dura, passen coses. Llavors jo crec que també poder explotar l'escenari, a mi com a mínim, m'omple molt fer comèdia, perquè és això, veus el retorn ràpid del públic. Exacte. Hi ha repartiment d'actors i actrius nous, és el mateix que l'altra vegada. hi ha hagut canvis en el guió. Veurem alguna cosa diferent per animar també la gent que hi hagi vingut, no?, que hi torni. Els repartiments no. El repartiment és el mateix. És el mateix. Què hi ha millor que nosaltres? No, no, clar, ja tothom tenia el seu personatge superintegrat. No li fa falta patrina, eh, a l'Eli? Vull dir... I amb l'autoestima pujada. És veritat que sí que s'han tocat coses. Hi ha un número nou que és diferent a un que havíem fet abans de l'estiu. Gags nous. Sí, també al final, quan la vas fent, et vas donant de moments que potser... Ai, doncs aquí per què no fem això? Aquí per què no girem aquesta broma? Aquí tal? Llavors, sí que és veritat que hi ha moltes coses que han anat apareixent i al final l'obra, jo crec que si la veus ara, bueno, és que és molt més rica que l'altra vegada. Però bueno, al final l'argument i tot és el mateix. Però que si volen tornar a venir i tornar a riure, oh, i tant, endavant. I ja et dic, hi ha un número nou que no hem vist. Clar, i hi ha moltes parts també improvisades que canvien. Sí, a cada evolució. I depèn de qui treguis del públic que en donen jocs molt diferents. Crea una feina d'una altra. Quants sou ara a la companyia? O almenys en aquesta obra, en Rosaris, Purpurina i Acció? A Rosaris som... Deu. Sí. Per qui no ho veient a l'Eli comptant el pòster, quanta gent surt, però hi ha una persona repetida. Menys mal que no dic onze. Som deu, deu, deu actors i actrius. Que també hem d'agrair a la gent d'Staff que ens ajuda, aquí la Núria. Sí, sí, bueno, al final som deu a l'escenari, però darrere hi ha molta gent. Tècnics, staff, tot el tema de vestuari i tal. Vosaltres què us considereu? Una companyia semiprofessional? Per posar una mica en context també a la gent que no sàpiga qui és, no? Mare meva. Perquè, clar, hi ha gent professional, no? És a dir, que s'hi dedica. Gent que no, però que té molt de nivell. Gent que està estudiant, ara mateix. Vull dir, com us ho anem al gama? O sigui, jo penso que el producte que oferim és professional. Sí. Ara, nosaltres no estem guanyant diners amb això, saps? Llavors, en aquest sentit, és amateur. Clar, o sigui, jo crec que també és una mica la gràcia que la gent et veu com el company amateur, però quan veuen el que fas, diuen, hòstia, aquest nivell és com professional. Però és això, hi ha gent formada. O sigui, clar. I te n'adones també quan vas a alguns teatres. Òbviament, si vas al Teatre Victoria, això, les produccions que ja no, però vas a teatres més petits, a l'Eixample Teatre, o a llocs així, i veus produccions que jo les dic veient i penso és que això podria ser Mare meva. O sigui, fan coses que nosaltres també podem fer. I què hem fet? I què hem fet? I què hem de fer? De fet, ho volem rodar, vull dir... Sí, sí, si tot va bé, ens encantaria poder-ho rodar. Que bé. Perquè ja que ho hem muntat tot i al final és una obra que està funcionant, doncs... Aprofitar-ho i explotar-ho al màxim, no? Vinga, va, alguna primícia, que us vaig convidar aquí amb la condició que ens donguéssiu alguna primícia de Mare meva. I no una, no. Ah, no? En tenim dues. Dues primícies. La primera primícia. A veure, una ja la vam avançar una mica, l'altra que vam venir aquí, que és que estàvem gravant la cançó de Rosaris Purpurina, que és la cançó final que hem produït i composat per l'obra. L'obra tot són cançons adaptades que existeixen, menys Rosaris i Purpurina. Que és la cançó final. Sí, i és la cançó de la Moli, de la cantant. Clar, la cançó del videoclip. Llavors, hem de dir que ja està acabada. Molt bé. I que molt aviat anunciarem per cèstres socials quan sortirà. Per tant, ens heu de seguir a arroba marameva.cia i allà ho anunciarem i sortirà a Spotify, Apple Music i tot. Que bé. Ara, que si la voleu sentir, ens podeu venir a veure. En directe sempre és molt millor. Quins dies, eh? Perquè no hem dit els dies encara. Els dies 26 i 27. D'octubre. D'octubre. El dia 26 a les 5 de la tarda i el dia 27 a les 7 de la tarda. A la Taneu de Sant Jús. A la Taneu de Sant Jús, a la sala del cinquantenari. I està tot muntat perquè no es solapi amb la nit de Sant Jús ni res. Per tant, poden venir perfectament. No hi ha excuses. Entràpolis, eh? Entràpolis.com, sí. I si no, un altre cop a marameva.cia a Instagram. Estan tots els links, fem promo quasi cada dia. Ara estem gravant vídeos de personatges i tot, molt divertits. Vull dir, estem a tope. Molt bé. Amb això, ens deieu que heu gravat la cançó aquí a la ràdio. Quan l'estreneu la posarem. Ah, i tant! Home! Home, ja hi estarem atents. i atentes a les xarxes, ja. I l'altra primícia, va. A veure, Eli, explica'ls-hi. Explica'ns, Elisabet. L'altra primícia és que per les paradetes, el dia de Sant Jús al carrer, us farem una petita mostra d'aquesta producció pròpia, d'aquesta cançó. He de dir que jo no estava pensant en aquesta primícia, estava pensant en una altra encara. Ah, encara tenim una altra! Doncs són tres, eh? Tres primícies. Ni una, ni un ni tres. A Sant Jús al carrer, si encara d'això, que no heu vingut el dissabte... Sant Jús al carrer és el dia 27 al matí. És el dia 27 al matí. Bueno, matí migdia. Llavors, veniu, escolteu la cançó, us empapareu de la nostra energia i llavors direu, venim a la tarda a veure. Estarem allà fent promos, repartint una mica de paperets, flyers, per acabar de vendre les últimes entradetes que... Bueno, potser no en queden, eh? Però si en queden, les últimes persones d'allà rezagades anirem a captar-les. Sí, que correm. I la tercera promo, Carles. A veure, la tercera promo és que, ara que acabem rosaris i, bueno, ni tensiós a rodar-la, no? Però també tenim ganes de fer coses noves. Oh, i tant! I estarem al Mercat de Nadal! Ah, molt bé! Molt bé! Sí, no us podem dir encara què estarem fent, perquè tampoc ho sabem molt bé nosaltres, eh? El Mercat de Nadal fent un espectacle molt xulo. Sí, Mare meva aquí en Nadal. Exacte. Mare meva aquí en Nadal. Mare meva aquí en Nadal, sí. Sí, llavors, la idea és tornar en un format així. Que guai. Alguna cosa així petita i senzilla, en format nadalenc, amb personatges, amb una mica d'història i que enllaci diverses cançons i fer una mica d'espectacle allà. Molt bé. Per la gent que estigui i la gent que vulgui venir a veure'ns. I allò serà gratis, per tant, allà sí que no hi ha excusa, eh? Oh, sí, sí. Només caldrà combatre el fred i res més. Exacte, però nosaltres també l'estarem combatent, per tant. Clar. Estarem tots a la mateixa barca. Empatia total. Molt bé. Doncs, escolteu-me, jo crec que hem parlat una mica de tot. Hem animat a la gent que vingui a veure-us a Rosaris Purpurina i Acció, 26 i 27 d'octubre, entra a polis.com per treure les entrades a un preu molt assequible per un producte, ja ho han dit, totalment professional i amb moltes ganes d'omplir tota la sala de l'Ateneu de nou, tant el dia 26 com el dia 27. Elisabet i Carles, moltes gràcies per venir, una abraçada i us veiem a l'escenari, d'acord? Moltes gràcies a vosaltres. Vinga, que vagi bé. Adéu! Ràdio 2B F.O.M. 98.1 F.O.M.