#316 - Jornada "Envelliment Just": reflexions sobre la longevitat i el paper de les persones grans

L'entrevista d'avui està estretament lligada a la jornada anomenada Envelliment Just, un país per totes les edats. Una jornada que es farà el 24 d'octubre a l'Ateneu de Sant Just, impulsada per l'Ajuntament i l'Associació Sumeris. El convidat d'avui és en Joan Sales, sociòleg i president de Sumeris. Hola, molt bon dia Joan. Hola, bon dia. Dijous 24 d'octubre a Sant Just, com hem dit, es reflexionarà amb tres taules rodones sobre la longevitat, l'envelliment digne en el marc d'una societat on, de fet, l'esperança de vida cada vegada és més llarga. Quines són aquestes tres temàtiques sobre les quals es vertebrarà la jornada? Sí, nosaltres, primer de tot, hem d'agrair a l'Ajuntament de Sant Just, qui volgués acollir aquesta idea d'organitzar conjuntament amb nosaltres, amb Sumeris, aquesta jornada. A veure, aquestes tres taules, una reflexió important era veure una mica la situació jurídica de l'envelliment, la situació jurídica de les persones grans, la situació que tenen les lleis en aquests moments, tant de l'Estat com de Catalunya, entorn de l'envelliment, i veure, sobretot, la proposta de la llei de gent gran, que, com sabeu, es va iniciar l'any passat al Parlament de Catalunya, una proposta important d'envergadura, però que, malauradament, amb el tema de les eleccions s'ha quedat aturada. Sembla ser que es tornarà a iniciar immediatament. Aquesta seria una taula, que, si acaso, després parlaré de qui intervindrà i quins serien els objectius de la taula. La segona taula és futurs de la societat respecte a la longevitat, i la longevitat, quins aspectes pot condicionar la societat. És a dir, aspectes de tot tipus, culturals, econòmics, transport, de tot tipus, d'infraestructures, de tot tipus. Aleshores, aquí hem convidat a quatre persones, que són quatre persones que han escrit, que han debatut, que han intervingut, i que són grans professionals en diferents temàtiques, però sempre relacionats amb polítiques que afecten l'envelliment de la societat. I la tercera taula és el dia a dia, el territori, com respon a l'entorn de les persones grans i com veu el projecte de l'envelliment amb el seu futur. I aquí tindrem persones que estan treballant, sobretot, a l'administració, o professionals que han tingut un repte important amb les polítiques socials i, sobretot, relacionades amb les persones grans. Aquest seria el contingut d'aquestes tres taules de matí. A la tarda hi ha dues presentacions de dues temàtiques diferents. Una seria el programa de Viure i Conviure, que ja sabeu que és un programa que relaciona persones grans amb persones joves, per viure a l'habitatge de la persona gran i fer aquesta convivència de solidaritat, de fraternitat entre les dues persones. Aquest serà el programa. Amb la mateixa taula també es presentarà, es presentarà, que tots en just ho coneix, el projecte del mil·lenari i l'ampliació que es farà del mil·lenari i vindrà una persona gran que viu al mil·lenari i la coordinadora del mil·lenari. La Roset. Exacte, sí. Aleshores, acabem amb una escenografia que relata uns passatges de Memòries d'Àfrica, el llibre de la Karen Blixen, que ho faran tres persones d'aquí de Sant Just, tres persones grans, que ja han fet aquesta dramaturgia en un altre moment i va estar molt ben acollida. Es veu que, jo no l'he vista, però es veu que és un espectacle, una dramaturgia que està molt bé i que ho fan molt bé. Aquest seria el contingut. Si vols, t'explico després una mica més cada taula i els ponents que vindran. Volem saber una mica, no?, a grans trets l'objectiu d'aquesta jornada, a banda de la millora dels serveis a les persones grans, no? No sé si potser seria promoure una nova visió de l'envelliment o tractar temes que preocupen a la gent gran, una mica? Tu ho has dit, és intentar que nosaltres, el projecte de la nostra associació, que va sorgir fa quatre anys, una associació en què estem una trentena de persones, que tots som, menys dos persones més joves, tots som persones ja jubilades i que provenim del món universitari, del món de l'administració local i també del món de la salut. El nostre repte era pensar que les persones grans tenen encara reptes molt importants per poder fer a la societat, per poder desenvolupar la societat i que la societat ha de tindre clar que aquestes persones s'han de comptar amb elles. A veure, aquí ens podríem estendre molt, no? Vull dir, a veure, dintre d'aquest nucli de persones grans que ens jubilem i que arribem a unes determinades edats, podríem dir que hi ha tres o quatre etapes diferents, no? Sí. La primera o la segona etapa són persones amb les quals tenen ganes de fer coses, la gran majoria. Volen aportar projectes, idees a la societat i no es compta gaire amb ells. Solament les persones més voluntarioses es poden inscriure en alguna entitat, es poden inscriure en algun centre per poder desenvolupar algun projecte, no? d'alguna capacitat que tenen. Aleshores, nosaltres, sumeris, pensem que això ha de ser un repte molt important per a les administracions i vam pensar que l'objectiu i que, de fet, vam crear tota una sèrie d'esmenes a la llei de gent gran que he dit abans, era la creació d'un observatori sobre l'envelliment al país. Un observatori que pogués fer reserca i, sobretot, que pogués generar idees i opinions en torn de l'envelliment. I aquest és el gran repte. Vam presentar les esmenes al Parlament abans que es paralitzés aquesta llei i, bueno, van ser molt ben rebudes per tots els grups parlamentaris. O sigui que l'Associació Sumeris d'alguna manera està col·laborant en formular aquesta llei de gent gran al Parlament, no? Sí, inclús... Mira, la jornada aquesta del 24, amb totes les aportacions i les idees que puguin sorgir i també veient la capacitat que tenim tots els que estem treballant en aquest projecte, és engrescar encara més aquest document que ja vam presentar. És a dir, podríem ampliar les esmenes i inclús podríem presentar un nou projecte de llei de gent gran, de persones grans. Primer, persones grans, no gent gran. La llei es tindria que dir persones grans. Quina diferència hi ha? Doncs, molt clara, quan dius gent, et refereixes a un nucli abstracte i, sobretot, el que podríem... Sobretot, abstracte i molt mimetitzat, diríem. En canvi, les persones són persones, no? Les persones necessiten tindre el nom aquest, la paraula aquesta de persones i per això creiem que una llei es té a dir de persones grans, no de gent gran. no de gent gran. Aleshores, el que intentem és, amb aquestes jornades, les aportacions que es puguin fer, més... idees més que hem tingut, si és necessari fer una proposta de llei nova, una esmena total, perquè la llei que es va presentar era una llei una mica obsoleta, una mica massa conservadora. Volem que aquesta llei sigui més innovadora i, sobretot, el que volem, i aquest és el tema més important, la llei ja menciona, però solament amb dues línies, la creació d'un observatori de la gent gran, un observatori d'estudi de la gent gran. Nosaltres, això, volem que es destaqui molt més, inclús que es desenvolupi els objectes i objectius d'aquest observatori i que estigui dins de la llei i que, sobretot, la llei sigui un observatori sobre la... es digui un observatori sobre la longevitat, no sobre les persones grans. Clar, hem buscat dades que, de vegades, viurem més. Ara mateix, a la nostra societat, dos de cada 10 persones tenen més de 65 anys i, i un 6% de la població és octogenària. Sí. I les projeccions indiquen que el 2040, que encara falten, però, bueno, ja arribarem tardor d'hora, un 30% de la població serà major de 65 anys. Sí, una tercera part. Per tant, sí que potser es veuria necessari, no?, crear un observatori sobre l'envelliment o... Mira, és que sí que és molt necessari perquè aquest observatori, insisteixo en el que deia abans, ha de fer recerca com un apartat molt important, recerca important, no?, de les dades que podem tindre sobre el que és l'envelliment, però, sobretot, el que ha de generar idees i projectes nous. i, sobretot, el que ha de fer és intentar eixamplar tot el projecte, és a dir, aquest observatori ha de ser públic-privat, no pot ser un observatori solament de l'administració, sinó que ha d'haver, doncs, privat vol dir que hi ha d'haver entitats, que hi ha d'haver universitats, que hi ha d'haver, també, perquè no, empreses, i naturalment també l'administració, però ha de ser un observatori que agrupi a tota la societat catalana en aquests moments, no?, perquè pugui desenvolupar un projecte que pensi, reflexioni sobre el futur de les persones que tenen la necessitat de, el que deia abans, de tindre un objectiu de la seva vida, que és aportar. I, sobretot, hi ha una cosa que és important dir, que les persones grans en aquests moments els que estem arribant o hem arribat ja en un moment de paralització productiva que podíem fer, necessitem aportar a la societat tot el que ens ha donat. És generar un producte a la inversa de dir, escolta, nosaltres que en aquests moments tenim ja un sentit comú més desenvolupat i podem, sobretot, tolerar més que no fa 30 anys quan érem més joves, nosaltres podem adaptar aquesta tolerància, aquest sentit comú, aquest equilibri a la societat. Com? Doncs, de moltes maneres, inclús, fent de mediadors. Hi ha moltes persones que poden fer, grans, que poden fer de mediadors a la societat amb tots els nuclis socials que puguin haver-hi. El de la immigració és un de molt clar. A més, que cada cop també la gent gran arriba en millors condicions. Sí, totalment. Per exemple, una persona ara de 65 anys no és una persona de 65 anys com la de fa 40 anys. Sí, sí. No, no ho és i a més, aquí, és que clar, podíem estendre l'entrevista d'una manera molt llarga perquè podíem parlar de molts temes. El tema de la jubilació és un tema clau també en aquesta història, no? Les jubilacions per què es tenen que jubilar les persones als 65 anys? Vull dir, a la paràlisi aquesta hi ha en molts països que la gent es jubila quan vol, no quan l'obliguen. Aleshores, hi ha moltes persones de 65, 70, fins a 75 anys que estan perfectament per poder anar treballant possiblement d'una altra manera, no dir que potser treballar en 8 hores diàries ni tal, però sí aportant o a l'empresa on treballaven o a altres indrets la seva capacitat i la seva intel·ligència, el seu sentit comú de les coses, no? I sobretot, poder confraternitzar amb les persones més joves. No és cert que les persones grans si allarguen la jubilació treguin la feina a les persones joves. Això no és cert. Al contrari, les persones grans poden ensenyar, poden mentoritzar, poden desenvolupar projectes amb persones més joves, possiblement a temps més parcial, possiblement aportant la seva capacitat i la seva intel·ligència, però ajudant a les persones més joves. Perquè és difícil veure les persones grans com a motor de canvi social i personal o com a una etapa en què encara hi ha oportunitats. No solament hi ha oportunitats. Les persones grans, jo no dic totes, però sí que hi ha persones grans que han viscut 50 anys, 60 anys d'un gran benestar, d'un país que ha anat prosperant, que ha anat desenvolupant projectes importants, que ha anat socialment i culturalment i econòmicament creixent i aquestes persones saben que han fet un esforç molt important perquè són persones a més que venen de generacions que van patir molt. Vull dir, nosaltres som fills de pares que van patir una guerra civil, que van patir segurament una guerra mundial i nets d'avis també que ho van passar molt malament. En canvi, aquestes generacions que ens van presedir ens han ajudat a tindre 60 anys d'una estabilitat molt important. Per tant, jo crec que les persones que en aquests moments estem en aquestes edats podem aportar aquesta qualitat de vida que hem tingut, no dic tothom, però dic una part important de la societat i sobretot de l'edat amb la que estem ara nosaltres, podem aportar i intercanviar les idees que hem tingut durant tot aquest temps tornar-les a comunicar a les generacions que ens precedeixen. I aquesta seria una aportació que podem fer. Altres aportacions moltíssimes des d'això que deia d'intentar ajudar en sistemes productius, intentar ajudar a la gent del barri, a la gent del carrer, a la comunitat en definitiva. podem fer moltes coses. El que passa és que la societat ha de pensar i ha d'equilibrar que l'aportació que podem fer nosaltres és en aquests moments cap d'alt. I és, si em puc dir una cosa més, molt important, és molt cap d'alt en els moments que estem. El gran desequilibri social que hi ha en aquests moments i el conflicte que hi ha en aquests moments és necessari que les persones que hem viscut durant un temps important i que hem viscut amb equilibri social puguin ensenyar que no es té per què desequilibrar la societat en general. No es té que buscar els extremismes sinó que es té que buscar la moderació, l'equilibri, el desenvolupament personal, el desenvolupament humà de la comunitat i que aquestes persones poden ajudar en aquest tema. És a dir, els extrems són complicats. per tant, jo crec que un nucli molt important d'aquestes persones grans ja jubilades o que estan fent coses i tal poden aportar un actiu molt important a la societat que és buscar polítiques de tolerància amb tots els nuclis, amb la comunitat petita, amb el poble petit, amb el barri, amb el carrer, amb acollir persones que venen d'altres indrets, amb els més joves, amb ensenyar, amb educar, amb moltes coses. I aquest és un dels reptes més importants que té en aquests moments la societat en torn de l'envelliment. Clar. Quin paper tindrien les administracions públiques, no? Potser especialment els ajuntaments en la promoció de la comunitat i la solidaritat, no? En aquest sentit, potser l'administració pública més propera seria l'Ajuntament, no? Sí. Sí, no, a veure, els ajuntaments han complert una etapa molt important que és posar serveis de suport a les persones grans, però ho hem fet durant aquests 35-40 anys darrers, jo crec que l'administració local dels ajuntaments han complert un objectiu molt important, han adequat centres, han adequat polítiques sobre les persones grans, però jo crec que aquest és el moment de donar un pas més important, que és intergeneracionalitat entre els diferents nuclis de la de la ciutat, del poble, del barri, del districte, del que sigui, és buscar la relació que tenen les persones grans amb les persones joves. Possiblement, un dels reptes importants que hi ha de present i futur és els equipaments que en aquests moments hi ha els ajuntaments, casals i tal, poder-se readaptar amb una sèrie d'iniciatives més innovadores de les que tenen. Ho estan fent, en aquests moments hi ha localitats, hi ha administracions locals que ho estan intentant ja començar i buscar polítiques innovadores amb aquests equipaments. Però jo crec que aquí hi hauria un projecte més important, que és, per exemple, hi ha algunes ciutats molt grans, veïnes nostres, que tenen casals de gran empergadura, possiblement aquests casals tindrien que desenvolupar projectes ja que poguessin acollir a més persones que no solament les persones grans. És a dir, integrar persones joves també. Per això es necessita programes nous, iniciatives noves, poder intercanviar idees entre una generació i una altra i poder desenvolupar tota una sèrie de productes que puguin acollir més a la comunitat on està aquell equipament, aquell barri on estigui. Però aquí insisteixo, aquesta seria una iniciativa però els criteris serien anar per aquí, és buscar que la gent, l'administració local ha d'intentar també que la gent jove es relacioni més amb les persones grans. En consta que ho fan, per exemple, el programa aquest de Viure i Conviure que presentarem a la tarda ho està fent. Hi ha algunes experiències que s'han començat a fer que és la d'habitatge mixta. habitatge públic mixta. Va començar al Canadà fa moltíssims anys que un edifici de serveis públics, d'apartaments, dues plantes eren per persones grans i dues plantes per persones joves. Ah, mira! Persones joves, parelles, parelles amb fills, persones que podien viure soles i amb una planta baixa de serveis comuns. Serveis comuns que podrien tenir una petita llibreria. Estic parlant de Vancouver, del Canadà. Això es va estendre, a Holanda ja existeix molt, a Rotterdam, inclús hi ha un projecte molt maco a Rotterdam que, bueno, ja fa anys que funciona, que és un gran edifici on hi ha les dues convivències i a més a sota hi ha un mercat, un mercat de serveis públics, no? I el, el que podrien ser les parts més baixes hi ha serveis comuns per els dos, els dos tipus de persones que viuen, no? Per qui puguin conviure juntes. Això encara no s'estès massa a Catalunya, jo penso que aquest seria un model que es hauria de començar a estudiar, sé que és un model complicat, és un model complicat perquè a vegades els dos nuclis no volen viure conjuntament però sí que és un model que jo penso que es podrà desenvolupar a molt poc temps. És un model públic totalment que el té que desenvolupar l'administració local i és un model que podria servir per fer el viure i conviure més desenvolupat, no? No solsament amb aquell habitatge de l'Eixample de Barcelona que una persona gran necessita que conviure amb una persona jove perquè l'ajudi i que la persona jove a canvi de no pagar el lloguer li dona una sèrie de suports i de serveis a la persona gran. Aquest seria un altre model que és la convivència de dos nuclis amb bastantes persones que viuen conjuntament. que es fa com un win-to-win que les dues parts guanyen. Les dues parts guanyen. Seria com veure el fet que la diversitat generacional pugui ser com un actiu important per dir-ho així. Sí i perquè hi ha una relació també. La persona gran pot cuidar el nen aquell petit de la parella que és jove que en aquells moments no pot estar. la parella jove el pot ajudar des de la compra hasta anar vella d'excursió. Vull dir hi ha una ajuda mútua aquí molt important de convivència també de solidaritat i jo crec que és un model que es té que estendre. L'associació Sumeris normalment organitzeu jornades com la que es faran aquí a Sant Jús? Vam organitzar una també al mes de maig a principis de maig però aquesta bàsicament de salut amb una fundació que es diu Intel·ligència Emocional vam organitzar tot un matí a l'associació nostra tenim psiquiatres que van intervindre en temes de salut mental i d'equilibri emocional i també vam intervindre en una altra taula en temes de medicina sobretot el tema del malbaratament dels medicaments de la situació dels medicaments que prenen les persones grans i tal de fet la de Sant Just és la segona jornada que fem organitzada per insisteixo per l'Ajuntament i per nosaltres d'on ve sumeri sou de diferents zones del Baix Llobregat o sou de tota Catalunya de Barcelona som bàsicament de Barcelona i hi ha persones del Baix Llobregat entre elles jo que he vist que soc veïa de Sant Just i hi ha algunes persones de Cornellà per exemple però jo diria que un 80% són persones veïnes de la gran ciutat de Barcelona amb quines persones comptarem com a ponents o com a experts sí molt bona pregunta perquè diríem que que les taules estan molt bé no és per dir-ho però ve gent de gran embargadura deixa'm que que no vull deixar cap nom la primera taula és la taula jurídica que he dit on estaran el Xavier Campà que és un advocat de la Generalitat el Francesc Chamorro que és doctor amb dret i president de la secció de dret constitucional del Col·legi d'Advocats el Jaume Galufré que va ser el cap de serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat i després el Vicente Martínez Abascal que és un catedràtic de dret del treball la segona taula aquí ja veuran que és la taula de les idees diria les propostes de les iniciatives i tal aquí hi haurà el Carlos Rosada que és a part de ser un gran humanista va ser director de SADE és professor de SADE i és una persona que parlarà bàsicament de les relacions humanes l'empresa i l'humanisme i relacionat tot amb el tema de l'envelliment després es pot dir entre cometes un crac el Manel Domínguez aquest senyor és un senyor que s'ha donat a conèixer molt perquè va editar fa tres anys un llibre Som sèniors que ha tingut molta repercussió on parla de noves iniciatives entorn de l'envelliment també aleshores és una persona que fa un programa amb uns veïns vostres a Radio 4 setmanal sobre l'envelliment els dilluns i a més em sembla que està creant una càtedra sobre l'envelliment a l'Abat Oliva a la Universitat de l'Abat Oliva i després tenim una mitja veïna que és l'Anna Clavé que no sé si ha estat al vostre programa algun dia és la directora de la Fundació Xanfra hem tingut a la Imma Periques a la Imma és la presidenta que la Imma Periques serà a la tarda amb la dramatúrgia que després la mencionaré l'Anna és la directora de la Fundació Xanfra ella parlarà de desigualtats entre joves i persones grans l'equilibri que es té que mantindre i després tindrem una persona de la Junta de Sumeris que és el Rafael Nicolàs que és psiquiatra parlarà de temes de salut emocional de les persones grans i parlarà de la salut sobretot a l'entorn dels futurs de les persones grans com pot ser aquesta salut i l'equilibri mental que es pot tindre és una taula molt de diferents diferents concepcions de diferents propostes però sobretot hi ha una clau molt important d'aquesta taula que parlaran de temes de futur de la relació que pot tindre la societat al entorn de l'envelliment he de dir que aquesta taula la moderarà la Helena Isabel que és una metgesa que va estar a la Fundació Puigverd fins que es va jubilar i ella serà la que moderi aquesta taula la tercera taula és la del territori diríem el que està fent l'administració en aquests moments i els criteris que pot tindre l'administració de cara al futur i venen bé el Francesc Patricio que és el coordinador de l'oficina de gent gran de la Generalitat i durant un temps va ser el president d'Amics de la gent gran aleshores bé també el bé no venen dues persones d'aquí del territori la Mònica Chaves que pertany al Consell Comarcal i la Maria Jesús que és la cap de servei de polítiques socials d'aquí de l'Ajuntament i després està el Rafael Nicolau que és un dels grans curus de les polítiques socials del país diríem perquè ho ha fet tot en aquests moments ell és bueno ja està jubilat però és el president de l'associació del Voluntariat de Catalunya una persona que coneix perfectament el sector estarà moderat a aquesta taula per la Quima la regidora de gent gran la tenim d'alcalde d'Hisenda i aleshores ja ens en anem a primera hora de la tarda on ja ho deia abans tirem la taula de les experiències el viure i conviure que vindrà una persona gran i una persona jove que cohabiten al mateix habitatge i ho presentarà la coordinadora la psicòloga l'Olga Ibáñez que és l'autora del projecte perquè viure i conviure ha passat diferents facetes va començar amb la fundació de la Caixa de Catalunya quan existia la fundació de l'obra social de la Caixa de Catalunya quan existia encara la Caixa de Catalunya i ara estan a la fundació Roure que és una fundació que està al Raval que també fa polítiques per desequilibris de tot el de tot el territori del Raval de tot el que és la part sud de Barcelona i el programa viure i conviure està dintre de la fundació Roure aleshores també dintre de de la mateixa taula ja veurà l'experiència del mil·lenari que aleshores està la Roset com a coordinadora del mil·lenari i una persona que que està que viu en un dels apartaments del mil·lenari que explicarà l'experiència de conviure al mil·lenari i tanquem amb amb aquesta aposta escènica l'aposta escènica que és una aposta que insisteixo jo no l'he vista però tothom em diu que està molt bé que val la pena veure-ho que començarà a les 5 de la tarda i durà una hora o sigui a les 6 haurem acabat o sigui per la tarda perdó pel matí tindríem les taules més divulgatives més entre cometes més científiques i per la tarda hi hauria més aviat les experiències molt bé Déu-n'hi-do sí sí és una jornada que que està home que és intensa i que es diran coses i que jo crec que és un projecte de jornada que és la primera que potser si surt bé podríem pensar en fer alguna més i que bueno que pot tindre sobretot amb els continguts que es puguin dir i torno a insistir amb el que deia abans es poden aportar idees no solament a la llei de gent gran sinó idees al territori també exactament a més ho hem fet a Sant Just jo primer perquè jo soc veí de Sant Just i l'Ajuntament va acollir molt bé la idea però també perquè no s'ha pogut fer eh ho dic que no s'ha pogut fer però perquè Sant Just ha marcat dins de la comarca del Baix Llobregat pensava insisteixo que no hem tingut temps de fer-ho fer un homenatge al moviment obrer del Baix Llobregat és a dir el moviment obrer del Baix Llobregat durant els anys 60 i 70 va ser un moviment capdavanter a tot el país de lluites i reivindicacions de les persones que treballàvem en moltes empreses d'aquí no cal dir noms perquè tots els coneixem i que van haver persones de gran prestigi que que es van moure des del Carles Navales fins al García Nieto gent que va moure moltes coses nosaltres havíem pensat en fer i recuperar algunes d'aquelles persones que van liderar aquells moviments sobretot a l'entorn de comissions obreres i recuperar-los i fer una taula relacionada amb tot el que havia passat durant aquells temps i com veien aquelles tres persones tot el que el temps que havia transcorregut i com havien desenvolupat les seves vides i ara persones estem parlant de persones que segurament tenen 75-80 anys com havien viscut aquesta política i aquesta iniciativa sobre l'envelliment de la societat relacionat amb el que havien condicionat i amb les seves lluites i aquest era un petit homenatge que volíem fer no hem arribat a temps el que passa és que possiblement el posem al cisteu perquè crec que això seria una iniciativa fer-la encara que fos una iniciativa sola a poder-la recuperar amb algun temps Joan ho deixem en aquest punt si et sembla bé ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern parlant sobre la longevitat i l'envelliment i de fet animem a la gent també a participar en aquesta jornada jornada per un envelliment just que recordem les inscripcions crec que estan obertes fins al 21 d'octubre fins al 21 sí fins al 21 fins al 21 d'octubre la gent on es pot inscriure hi ha un link que surta de tots els papers que es poden inscriure de totes maneres a veure com com som molt novells és una iniciativa que inclús si venen al mateix dia a l'Ateneu o a dos quarts de deu començarem es poden inscriure allà mateix primer és una inscripció que no val res que no costa res que no costa res no que no val res i ho poden fer al mateix dia inclús si volen però de totes maneres els cartells i a tots els programes hi ha un link per poder-se apuntar molt bé doncs Joan moltíssimes gràcies per haver vingut fins aquí i esperem que vagi superbé la jornada molt bé gràcies a vosaltres que vagi bé gràcies