Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Subscriu-te al podcast
#318 - Entrevista amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes: Actualitat sobre habitatge, mobilitat i serveis municipals
A l'entrevista, l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, aborda diversos temes d'actualitat, destacant la situació de l'habitatge a Catalunya i les promeses del govern per construir pisos públics. Es parla sobre els projectes en curs a la zona de la carretera reial, l'estat de les obres a diversos equipaments municipals, la regulació dels habitatges turístics i les mesures per afrontar la crisi habitacional. També es discuteixen qüestions de mobilitat, l'estat dels transports públics, la seguretat viària i les queixes de veïns sobre sorolls i incivisme
Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, al 98.fm i també la podeu escoltar a ràdio d'Esvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia que també s'està amatent per YouTube, per el canal d'aquí de l'emissora, de Ràdio d'Esvern. Aquesta segona hora farem l'espai anomenat l'alcalde Respon. Tenim en directe l'alcalde de Sant Jus, en Joan Bassaganyes. Primer tractarem alguns dels temes de l'actualitat que fan referència aquí a Sant Just i tot seguit li formularem les preguntes que la ciutadania ha anat deixant als comentaris dels posts de les nostres xarxes socials. Molt bon dia, alcalde. Bon dia. Vinga, comencem parlant d'habitatge, que és el principal problema a Catalunya, sobretot entre la gent més jove, entre els 25-34 anys, segons el baròmetre d'opinió pública del CEO. Salvador Hill ha dit que el govern durà a terme un programa d'habitatge públic amb l'objectiu de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030. Sabem quants d'aquests aniran a Sant Just i això també porta a parlar de les promocions dels edificis que s'estan construint a la carretera reial entre City Park i Frigicoll. En aquests moments el que està més madur és la xifra de 220 habitatges repartits 170 a la carretera reial, 40 al carrer Generalitat de Catalunya, al barri dels Basses de Sant Pere i 8 a Jocs Juvenívols. Aquests són els projectes més madurs que tenim, en algun cas com el de la carretera reial, ja amb llicència d'obres concedida i en els altres dos amb llicències que s'estan tramitant en aquests moments. Per tant, no estem parlant ni de somnis ni de projectes a llarg termini, sinó de realitats que durant l'any vinent començaran a ser físicament visibles. Les obres estan aturades? Hi ha alguns veïns que comenten que veuen que no hi ha activitat. Sí, les obres estan aturades des de fa uns mesos. El promotor principal està buscant finançament. Estem parlant de les obres en la carretera reial. Està buscant finançament perquè vull recordar que aquesta promoció és fruit del segon conveni de la Vall, que a fi de poder preservar la Vall de Sant Just es va traslladar l'edificabilitat que originàriament havia d'anar a la Vall de Sant Just a altres emplaçaments del municipi. I un dels emplaçaments escollits va ser precisament on hi havia hagut la fàbrica Irestal, a la carretera reial. Aquest conveni ja té set anys de vida, des que es va gestar. La idea inicial del promotor era que tots els habitatges, tant els lliures com els de protecció oficial que cedirà a l'Ajuntament, fossin de lloguer. Però en aquest interval de set anys han passat a tres fets importants que han afectat aquest plantejament inicial de la promoció. El primer ha estat que han pujat els tipus d'interès, el segon que sobretot fruit de la guerra ucraïna s'han encarit molt els costos de construcció, per tant una promoció que tenia un cost estimat de 80 milions a dia d'avui el té de 100 milions, i en tercer lloc que fruit de les regulacions que s'han fet del preu dels habitatges de lloguer, les entitats financeres són cada cop més reticents a donar finançament a promocions basades en el lloguer. Preu regulat, que té unes bones intencions, acaba tenint també unes derivades no sempre desitjades. Això ha fet que el promotor hagi hagut de posar en venda una part dels habitatges a fi de poder tenir una entrada, un finançament mínim garantit. Sembla ser que ben aviat ja estarà en condicions d'assolir aquest mínim que li demanaven les entitats financeres i, per tant, jo confio que entre el novembre i el gener es reprenguin les obres, en aquest cas ja seran les obres d'edificació, i que d'aquí dos, dos anys i mig, doncs, aquests 170 habitatges de protecció oficial, de lloguer s'equible, puguin ser una realitat. La resta, per tant, seran d'urs privats, com si diguéssim? Sí, inicialment havien de ser tots de lloguer, el que passa és que molts acabaran sent de venda, m'imagino. La construcció dels vuit habitatges, també d'HPO, que han d'anar, com si diguéssim, a l'esplanada dels antics jocs juvenívols, on ara hi ha un pàrquing provisional, també sumen, no? Sí, és una aportació petita, són només vuit habitatges, però tot suma. Al final, el que necessitem és fer aflorar habitatge, incrementar l'oferta. Les noves promocions no és l'única via, però si som realistes estarem d'acord que si no hi ha noves promocions no assolirem aquesta oferta mínima necessària perquè l'habitatge deixi de perjudicar tan clarament les classes mitjanes. No ho diu un estudi d'opinió, ho diuen dades, informes que s'han fet recentment que estan demostrant que l'habitatge s'està convertint en un greuge molt significatiu per a les classes mitjanes al nostre país i a la vegada també està provocant un endarreriment de l'edat d'emancipació de la gent jove del nostre país, amb tot el que això comporta de negatiu. Per tant, o posem sobre la taula una varietat de solucions que es puguin materialitzar en el curt termini o el que ens trobarem és una crisi habitacional molt més profunda que la que tenim avui en dia. Perquè a banda de les noves promocions, quines altres solucions en aquesta crisi? No, per exemple, crec que s'ha de regular, sobretot en zones on el preu està molt tensionat, s'ha de regular l'ús que tenen els habitatges. No té sentit que en zones com l'àrea metropolitana a Barcelona, on hi ha una necessitat molt gran d'habitatge i on aquest és molt car, doncs estiguem destinant habitatges a ús turístic, sobretot a habitatges plurifamiliars o bé a lloguers de temporada. Jo crec que en aquest sentit hi ha regulacions que van en la bona direcció. Segurament suposen una mimba d'ingressos pel propietari, però hem d'entendre que avui en dia la necessitat més bàsica és que la gent pugui accedir a un habitatge. A Sant Just n'hi ha de pisos turístics en una xifra? Sí, teníem al voltant de 70 llicències, el que passa és que estiguessin actius, n'hi havia entre 30 i 40. I hem de pensar que molts d'aquests habitatges són en cases unifamiliars, en cases amb jardí. Jo crec que en aquests casos no és tan important que hi hagi habitatge turístic, perquè realment els preus de lloguer al mercat d'aquests habitatges, que ja no estan regulats, perquè tenen superfícies superiors als 120 metres quadrats, doncs ja són d'edifici l'accés per a les famílies que tenen més necessitat actualment d'accedir a l'habitatge. Però sí que en els casos dels habitatges plurifamiliars, em sembla que l'anterior govern de la Generalitat va encertar, doncs establint un marc regulador que fos més restrictiu i que permetrà, jo crec, que en el curt-mig termini, tal com va passar en l'època del confinament, doncs que florin habitatges i que es posin en el mercat de lloguer. Parlem ara de, seguim amb les grans inversions planificades, per exemple, en quin punt està ara mateix el pavelló esportiu de Maslluí? i recordem que el ple del mes de maig es va aprovar de forma definitiva el projecte. En el ple de setembre es va ampliar el termini de licitació de les obres, una licitació que estava prevista per al juliol. Començaran les obres el primer trimestre del 2025? Sí, mantenim aquest calendari. El dia 10 es va tancar el termini, el 10 d'aquest mes, per presentar ofertes. Hi ha cinc constructores que han presentat la seva proposta. La setmana que ve obrim el sobre UiDOS i després, crec que el dia 28, ho estic dient de memòria, potser en vaia algun dia, obrim el tercer sobre, que és l'oferta econòmica. La idea que tenim és poder portar una proposta d'adjudicació al ple de novembre, com a molt, al desembre. sigui novembre o sigui desembre, el que pràcticament podem garantir és que les obres començaran durant el primer trimestre l'any que ve. Un altre projecte és la rehabilitació de la masia de Can Ofereixes. Abans de marxar de vacances estava en procés de licitació. Està ja adjudicada la rehabilitació? Sí, ja està adjudicada i, de fet, si tot va novament com ha d'anar, la setmana que ve ja haurien de començar les obres. Vull avançar que aquestes obres generaran molèsties als usuaris habituals de la masia i ja els avanço que durant un any no es podrà creuar el Parc Freixes des del carrer Església fins al carrer Freixes, que és un pas que jo sé que fan alguns veïns, però aquest accés des del carrer Església estarà tancat perquè serà l'accés a l'obra. Són mesures que s'han de prendre de seguretat i estarà tancat amb tota probabilitat durant com a mínim un any. Aquestes obres que es faran ara seran poc visibles, però són obres necessàries perquè en un futur aquesta masia pugui tenir un ús, sigui el que sigui. Suposo que això serà debat, motiu de debat a la propera campanya electoral. Però el que sí que hi ha, aquest govern municipal deixarà a punt, és l'edifici amb tota la seva estructura preparada perquè pugui acollir diferents tipus d'activitats en un futur. Projecte de rehabilitació del teatre Taneu. Aniran al ple del mes d'octubre, aquest projecte? No, perquè encara està a Bombers. Es va enviar el projecte a Bombers perquè ha patit canvis. A Bombers ens van fer unes consideracions que s'han recollit. Ara torna a estar el projecte a Bombers i esperem que el mes que ve ja puguem tenir un informe favorable i aprovar el projecte modificat. Ha canviat una mica la caixa escènica i això ha fet que s'hagués de modificar el pla d'antiincendis. Són temes de seguretat de la futura instal·lació. Pel que fa a la mobilitat i el transport públic, s'està treballant amb la connexió del barri La Miranda a Barcelona, que sabem que és un barri que queda bastant pendent, no? Aquesta reivindicació. Sí, en aquests moments l'àrea metropolitana a Barcelona està fent un estudi per veure la necessitat o no d'una proposta que els vam plantejar des de l'Ajuntament que consistia en unir el barri del Maix Lluí, la Miranda i després amb Barcelona, estació de trens de metro de Barcelona. I en aquests moments l'àrea metropolitana està fent aquest estudi, està fent contatges, crec que també alguna enquesta i en principi la setmana que ve, màxim d'aquí dues setmanes, hauríem de tenir els resultats d'aquest estudi que ha fet. Sobre mobilitat, també aparcament a la zona del barri de Maix Lluí, la situació no està prevista que millori fins que no es construeixi l'aparcament? Sí, de fet, properament tindrem dues reunions, una amb els comerciants i una altra amb els veïns, per estudiar, per consensuar la implementació de la zona verda i també algunes places de zona blava, atès que és una zona que en els darrers anys ha adquirit bastant dinamisme a nivell comercial i que de ben segur, doncs, mereix alguna reserva d'estacionament de zona blava. Una zona blava o verda? Blava? Sí. Crec que carrer Rosa-Luxemburg es posaria, es proposa posar alguna blava i en altres carrers del barri, sobretot Leveroni i Montessori, doncs, poder col·locar zona verda. No al 100%, però sí que em sembla que es plantejava poder habilitar al voltant d'unes 70 places. Però aquesta és la proposta que ha treballat l'Ajuntament, la plantejarem amb els veïns, amb una reunió oberta, i, com fem sempre, disposats a fer ajustos i canvis, només faltaria. Molt bé. Passem també al camp de futbol municipal i també és una pregunta una mica en relació a al·lusions. Una entrevista que li vam fer amb Pep Palacio, és el president de l'Atlètic Sant Just, una nova normativa que s'ha posat en marxa fa unes setmanes, que, almenys en les seves paraules, ell va dir que no agrada a l'entitat futbolística perquè la majoria dels camps sí que permeten l'ús d'instruments sonors per animar durant els partits. La majoria és veritat que sí, però també la majoria estan en procés d'estudi, de veure si s'han de mantenir o no els elements acústics. Cada cop les sentències en tribunals europeus, que després estan tenint aplicació en tribunals a l'àmbit espanyol, el que fan és preservar el dret al descans i a viure en condicions òptimes dels veïns. I cada cop hi ha més sentències, que en casos de denúncia per part de veïns acaben donant les raó als veïns i acaben posant sancions dures a aquells propietaris d'instal·lacions, en aquest cas seria l'Ajuntament, que no ha pres mesures correctives davant de queixes veïnals. En el cas del camp de futbol, ja fa temps que tenim queixes de veïns, s'han dirigit a nosaltres directament, però a través del síndic de Gréjos també ho han fet. Fruit d'aquestes queixes vam encarregar un estudi acústic de bastants dies de durada, amb partits, sense partits, entrenaments, sense entrenaments, amb diferents casuístiques. I d'aquest estudi el que es tradueix és que quan hi ha partits sense elements de percussió, sense elements d'animació, estem dins de normativa. Els decibels que genera el volum de soroll, que genera la instal·lació, està per sota dels 55 decibels, que és el que permet la normativa, però quan hi ha elements de percussió, els superem. Per tant, sabent com sabem, que hi ha veïns que estan disposats a acudir als tribunals per denunciar aquesta situació, doncs és a l'Ajuntament hem hagut de prendre aquestes mesures que van en aquest sentit, que es garanteix l'activitat esportiva amb total normalitat, si no hi ha elements de percussió, però aquests queden molt delimitats, partits molt importants que es podran autoritzar doncs prèvia petició del club, però seran en casos molt limitats. Entenem que d'aquesta manera doncs assolim un equilibri i estem també dins d'una normativa protegits davant de futures accions judicials que puguin prendre els veïns o veïnes, sobretot del carrer Cervantes. Molt bé. Passem també a parlar una mica de la zona d'urbanització de la vall de Sant Just, de les dues parcel·les de la zona dels Garrufers, que són propietat de l'Ajuntament, què se'n farà exactament? Sí, aquestes dues parcel·les de fet es convertiran en una sola fruit d'una modificació de planejament que estem tramitant des de l'Ajuntament, que segurament anirà al ple de novembre, volíem que anés aquest ple d'octubre, però encara no tenim l'informe favorable de l'ACA i aquells dos edificis s'acabaran convertint en un sol edifici precisament per afavorir que sigui viable una promoció de lloguer assequible. Pensa que quan els edificis són petits i hi ha pocs veïns, els costos tant de construcció com després de manteniment de l'edifici es disparen i tenint en compte que aquí el que volem és fer lloguer assequible, doncs enteníem que tenia més sentit agrupar els dos edificis, una sola escala, un sol ascensor, per tant fer més viable aquesta promoció. Un cop tinguem aprovat el planejament, la idea que teníem és buscar un operador que pogués fer aquesta promoció de lloguer assequible. Vinga, doncs acabem abans de començar. Ja sigui públic o privat, hi ha diferents fórmules de fer-ho, però al final els preus han de ser de protecció oficial i de lloguer. Abans de començar amb les preguntes de la ciutadania, acabem parlant una mica també de l'oci de Sant Just. El passat dilluns ja van començar les festes de tardor, però ens queden per endavant dos caps de setmanes amb bastant dinamisme també pel que fa a les entitats, o bé als carrers de Sant Just, sobretot pensant en la nit de Sant Just al carrer, en Sant Just al carrer, en unes festes que per participació potser superen, no?, a les festes majors de Sant Just, a la festa major a l'agost. Sí, segurament algun acte concret, no?, com la nit de Sant Just al carrer i Sant Just al carrer, són dies que sí que tenen un volum de gent que segurament no s'assoleix a la festa major. Aquest any, la nit de Sant Just al carrer, ens coincideix amb el Barça-Madrid, no sé quina afectació tindrà l'idei d'assistents, però en tot cas és una nit que l'agència que acostuma a sortir i si el temps acompanya, doncs sí que la veritat és que fa goig passejar pel centre de Sant Just. Vinga, anem ara sí amb l'espai reservat per les preguntes i comencem amb l'ambici, comencem amb aquest tema perquè hi ha hagut tres persones que ens han fet, bueno, tres preguntes diferents. Pel que fa a l'ambici, pregunten quan arribarà a l'Institut i a la Bona Aigua i una altra persona també, quan arribarà a zona universitària, perquè hi ha parada a Palau Reial, però passa directament d'Esplugues a Palau Reial sense aturar-se a zona universitària, com si diguéssim. Sí, arribarà a l'Institut Bona Aigua, a Beixoleig i una altra al barri Centre, segurament al carrer Mercat, al mes de gener. Ja estem en aquests moments tramitant l'ampliació del conveni amb l'àrea metropolitana, a fi i efecte que a partir de l'1 de gener ja l'àrea metropolitana pugui instal·lar aquestes tres noves estacions aquí a Sant Just. I després, sobre la parada de Palau Reial, sí que s'ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que l'intercanviador fos a zona universitària. El que passa és que l'Ajuntament de Barcelona per problemes logístics i de mobilitat que té en aquell entorn és reticent a fer aquest canvi. Jo mateix n'he parlat amb la regidora de mobilitat, la Laia Bonet, s'ha compromès a estudiar-ho, però és veritat que jo veig que a l'Ajuntament de Barcelona li està costant fer aquest pas per problemes que això diguis a l'Ageria. Per tant, com que no depèn de nosaltres, no et puc donar una resposta. Hi ha una persona que fa un comentari que hi ha joves que utilitzen la bici de l'ambici només per derrapar, estic dient paraules textuals, que no tenen, diu aquí, els 18 anys que requereixen per fer servir el servei, no sé si som 18 o 16, i diu, encara que no sigui 100% competència de l'Ajuntament, hi ha algunes accions previstes sobre aquest ús que fan els joves, no? Alguns joves. Bé, si hi ha usos no permesos, doncs des de la policia local es poden sancionar. El que és veritat és que nosaltres ara, mateix amb l'ambici, no estem detectant tants problemes a nivell de seguretat viària com amb els patinets. I des de policia estem fent més incis en el control de l'ús dels patinets, que això sí que està generant de poc m'agrada llençar missatges alarmistes, però sí que ens genera més problemes de convivència en l'espai públic, el patinet elèctric, que no pas la bicicleta elèctrica i menys l'ambici. No dic que no hi hagi mals usos, però ara mateix la policia està més enfocada sobretot a combatre l'incivisme que origina el patinet elèctric. I també pregunten si les bicis estan ja electrificades a les estacions. Sí. també passem a altres temàtiques. Pregunten quantes sancions per no recollir excrements de gos es posen anualment? Si se'n posen... Sí, jo crec que aquest any devem portar al voltant d'una vintena de sancions. I són moltes. I ens han... I posar aquesta vintena de sancions el que ens obliga és a destinar agents de policia a patrolar de paisà. Cosa que no és molt convenient perquè una de les funcions que té la policia és dissuadir que es cometin delictes. I la forma que té la policia de dissuadir que es cometin delictes és patrolar tan uniformada perquè genera una sensació que el poble està vigilat. També genera seguretat en els ciutadans i a més a més en aquells que venen a cometre delictes doncs també els els interpel·la. Per poder arribar a aquesta vintena de sancions ens hem hagut de destinar moltes hores de agents de paisà i no és molt efectiu és una gota en un oceà. Per aquest motiu nosaltres creiem que més d'hora que tard haurem d'acabar implementant l'ADN caní que és la solució menys dolent t'entenc per poder combatre aquest tipus d'incivisme. També una altra persona parla de l'incivisme que s'està veient últimament al Parc Iuliaquiet amb joves que el cap de setmana fan sorolls i que m'almeten mobiliari i preguntes si es pensa fer alguna cosa al respecte. Doncs és complicat perquè són joves per tant acostumen a ser menors d'edat no podem iniciar processos judicials o penals contra ells. El que fem en aquests casos quan quan hi ha mal ús a les pistes és apaguem les llums per evitar que s'utilitzen aquestes pistes en horari nocturn en horari descans veïnal i després sí que recomano a la ciutadania que truqui a la policia és l'única fórmula que tenim des de la policia em consta també que els caps de setmana aquesta zona ja està dins el circuit de vigilància preventiva però a vegades els caps de setmana tenim moltes trucades per altres problemes veïnals que hi ha sobretot de festes en domicilis privats i a la policia doncs a vegades li costa donar l'abast però sí que demano a la ciutadania que truquin a la policia Parlàvem de sancions per exclaments d'agost i ara obrim el meló de les sancions per pudors perquè hi ha hagut bastants comentaris al respecte em pregunten quantes sancions per pudors per incompliment de l'ordenança actual jo no ara no sé si hi ha ordenança actual sobre pudors diuen s'han fet avantors aquests últims mesos sí se n'ha fet una i ara se n'està tramitant una altra per aquests darrers episodis de pudor i en paral·lel estem tramitant l'ordenança d'olors que sí que contemplarà unes sancions més elevades que les que tenim avui en dia recollides a l'ordenança de convivència que són sancions molt baixes d'un import molt baix que realment són poc eficaces jo sé que hi ha veïns que ens demanen que sancionem però l'impacte d'aquestes sancions són molt limitades en paral·lel a l'ordenança d'olors estem fent un contatge dels episodis d'olors que estem tenint i amb aquest contatge que són persones que estan voltant sobretot pel barri sud per veure les pudors la constància d'aquestes pudors els dies de la setmana les hores etc. això sí que ens permetrà després poder posar sancions més elevades en tot cas també vull donar la bona notícia i aquesta és realment la bona notícia és que Ventós ja ha comprat un altre nau en un municipi del Baix Llobregat Nord que està redactant el projecte d'adequació d'aquest magatzem i que la previsió que tenim és que en un termini d'un any es pugui fer efectiu el trasllat de tot el magatzem de Sant Just a aquest magatzem d'aquest altre municipi i aquesta serà la solució definitiva el problema no estan les sancions serà el trasllat de tot el magatzem que està a passeig a Carrer Sagrera a aquest altre municipi del Baix Llobregat Nord el que ens donarà la solució definitiva a aquest problema ja sé que un any és un any ja sé que a vegades el cos demana posar sancions però la solució definitiva al problema vindrà amb el trasllat i el trasllat avui en dia ja és imparable jo estic en permanent contacte amb l'Ajuntament receptor d'aquest magatzem el divendres vaig tenir una reunió amb el seu alcalde i la seva regidora de promoció econòmica hi ha molta predisposició per part d'aquest Ajuntament d'acollir aquest magatzem perquè s'ubicarà en un polígon industrial allunyat del nucli habitat i no els generarà molèsties i per tant ja totes les peces estan alineades perquè aquest trasllat pugui ser el més ràpid possible i insisteixo ja estem en un punt de no retorn ni les sancions ni les protestes ni res aconseguiran reduir aquest termini de trasllat trasllat per tant no aconseguirem solucionar el problema definitiu i el problema definitiu ho he dit moltes vegades i ho repeteixo ara també l'aconseguirem el dia que el magatzem de Ventós al carrer Sagrera tanqui perquè s'ha trasllat a un altre municipi i estem més a prop que fa un any d'aconseguir aquest objectiu vam donar un termini de dos anys i crec que estem en condicions de poder-lo assolir Bé, en referència a les pudors de Ventós doncs els altres comentaris també reflexions que feia la gent anava en aquesta direcció que amb aquesta resposta que ha donat jo crec que també donen resposta a les altres preguntes Sí, i també ho vaig dir l'altre dia al ple que van venir unes veïnes afectades i ho repeteixo jo ja sé que que aquestes pudors són molestes i que hi ha veïns que ho estan passant malament no no no no soms aliens a aquest patiment però també demano que quan ho posem en perspectiva veurem que un problema que tenia una difícil solució haurem estat capaços de solucionar-lo entre tots i aquí l'empresa també s'hi ha implicat en la solució en un termini de temps que no superarà els quatre anys hi ha municipis i no cal anar a altres comarques de la nostra mateixa comarca del Baix Obregat Viladecans per exemple que estan arrossegant problemes d'aquesta envergadura des de fa molts anys i no tenen una solució en l'horitzó i a Sant Jus haurem estat capaços en quatre anys de solucionar un problema que és un problema important molest i que ha generat neguit frustració malestar en una part del veïnat i en som plenament conscients però també demano que es posi en valor que en un termini de temps raonable haurem estat capaços de solucionar aquest problema que no era fàcil de solucionar amb altres preguntes també n'hi ha unes quantes sobre el tema de les bandes reductores de velocitat pregunten quin és el criteri de posar un coixí berlinès o altres tipus de bandes reductores perquè per exemple diuen a Rambla carrer Miquel-Rabarté hi ha dos tipus de diferents de bandes en un mateix punt també per exemple per què s'estan posant aquests tants reductors de tipus berlinès per exemple el que el que es fa normalment és es posa un coixí berlinès per reduir el perill d'una zona que es considera potencialment perillosa en aquest cas de de Miquel-Rabarté si us recordeu abans els veïns que sortien de Josep Pedrosa no podien girar amb esquerra i obligàvem els veïns de Josep Pedrosa a donar una volta llarguíssima per poder anar a direcció Camp Mèl·lic es va habilitar el gir a l'esquerra i a canvi per evitar que hi hagués perill en aquell encruaument de Pedrosa amb Miquel-Rabarté es va posar un coixí berlinès què fan alguns conductors incívics quan veuen un coixí berlinès passen a l'altre carril hi havíem tingut un parell d'ensurts de gairebé dos cotxes a punt de xocar cara a cara perquè un conductor per evitar el coixí berlinès passava a l'altre carril aleshores col·loquem un element metàl·lic provisional perquè suposo que a la llarga acabarem posant un coixí berlinès com l'altre a l'altre carril per evitar que s'esquivi d'aquesta manera el coixí berlinès el reductor i després hi ha alguns casos com per exemple aquests més recents que hem posat a 11 de setembre que el que havíem detectat és que els cotxes feien el gir 11 de setembre a Pau Casals a molta velocitat allà hi ha un pas de vianants que és llarg el que creua el carrer Pau Casals havíem també tingut un parell d'ensurts importants i a veure si ara amb aquest amb aquest coixí berlinès metàl·lic que hem posat aconseguim reduir el risc si veiem que és així doncs el que farem és un coixí berlinès d'asfalt com els altres que són més suaus però normalment posem l'aparell metàl·lic de manera provisional per veure si és una solució el problema que plantegem una persona diu que que bé que aquests reductors que són perillosos per les bicicletes i per les motos precisament les bicicletes i les motos no els poden esquivar tenen no ocupen tota la calçada poden passar pel costat si van a una velocitat prudent són fàcilment esquivables Bé més temes pregunta una persona si hi ha previst cap tipus de pla de mobilitat per evitar les molèsties que causen l'augment de cotxes que baixen de Mas Lluí i creuen Ramon i Cajal fins a Indústria com si fos una autopista diu no es pot fer que els cotxes tinguin un accés més directe a la carretera reial per evitar de creuar el poble ara estem fent un estudi de mobilitat també al Mas Lluí i veurem si d'aquest estudi surt alguna solució però però al final són desplaçar problemes els veïns tendeixen a agafar el camí més ràpid i si no es pot fer el pont que és una opció que segurament solucionaria aquest problema però és una solució de 15 milions d'euros que l'Ajuntament ni té ni tindrà a curt termini doncs fer canvis de sentit en carrers el que farem és tenir contents uns veïns i després en farà uns altres veïns no acaben sent solucions definitives perquè acabes desplaçant el problema d'un carrer a un altre o d'uns veïns a uns altres veïns també parlen d'altes velocitats en el tram de Ramon i Cajal a l'alçada del camp de futbol que hi ha un pas de vianants que difícilment els cotxes el respecten perquè hi ha cotxes que circulen a molta velocitat per aquí doncs lamentablement en aquests casos la millor solució és un reductor és un pes que es mossega la cua no això perquè el que no podem és tenir un policia permanentment vigilant aquest punt per aquest motiu precisament es col·loquen els reductors perquè realment com molt bé diu el seu nom sí que acaben provocant una reducció de la velocitat Passem també a altres temes de transport diuen que des que es va fer la concessió l'X30 funciona malament diu que ara potser una mica millor però segueix sent molt habitual que no aparegui un dels autobusos diu no és que no arribi a l'hora és que no apareix i s'ha d'esperar el següent nosaltres anem a través de l'àrea metropolitana monitoritzant aquest servei i és veritat que en els seus inicis com passa amb totes les línies d'autobús quan hi ha un canvi d'operador hi ha problemes hi havia problemes hi van haver problemes greus el que sí que ens consta és que les darreres setmanes el servei ha migurat no una mica ha migurat moltíssim els índexs de retard han baixat molt i ara mateix l'X30 és una línia que funciona amb uns estàndards molt semblants a la resta de línies que tenim malauradament però aquests dies s'ha comunicat ja hi ha una vaga per part dels treballadors de Montbus que és l'empresa que opera amb aquest servei i segurament aquesta vaga sí que està tenint una afectació en el servei però abans d'aquesta vaga sí que havíem aconseguit que la puntualitat i el servei millorés moltíssim i sobretot quan es van introduir els busos articulats en hora punta que van servir per donar resposta a una demanda dels veïns de Maggi que és que primera del matí costava molt pujar a l'autobús per sobre demanda i crec que aquests darrers temps havíem assolit un equilibri positiu de fet una persona pregunta si hi ha previst fer alguna cosa amb la massificació dels autobusos com l'X30 en la franja de 7 a 9 es pot fer encara més o ja s'està segurament més endavant hi haurà més articulats sí però no tinc encara una data però sí que està previst que tant just metro com l'X30 acabin tenint més articulats tot i que ara mateix els operadors que en tenen que tenen que gestionen aquests serveis no tenen en estoc articulats i els articulats tarden dos anys ben bé a fabricar-se i per tant no serà imminent el tenir nous articulats més preguntes les obres del parc de la plana vellsoleig quan es rependran porten aturades uns 4 mesos massa temps i no hi ha senyals de vida a part de les herbes que ja han crescut totalment i té raó el veí d'estar enfadat perquè no estic gens content de com ha anat aquesta obra en principi aquesta setmana ens han de portar ja el projecte modificat haurem de fer una resolució del contracte anterior amb una empresa que ens ha generat molts problemes i començar a licitar el nou contracte ens agradaria reprendre les obres a principis de l'any que ve i que els veïns de la plana visualització ens puguin gaudir d'aquest centre cívic d'aquest llargament esperat centre cívic a l'estiu de l'any 25 aquest és el nostre objectiu però ja gairebé em costa dir-lo en veu alta perquè ja aquí en aquesta obra estem encadenant un problema darrere l'altre i realment no és una una obra a la qual ens puguem sentir orgullosos de com s'està gestionant sobre terminis també una altra pregunta diu quan està previst que s'acabin els projectes de Garrofers la Riera és una pregunta potser massa àmplia no? el projecte del parc de la bona aigua en aquests moments ens han presentat un estudi d'arquitectura en què li vam encarregar uns criteris perquè el parc de la bona aigua es desenvoluparà en diferents fases i vam tenir una reunió fa dues setmanes en què ens vam presentar aquest document vam introduir algunes esmenes si no la setmana que ve la següent ens hauran de presentar el document corregit i aleshores sí que hi ha els propietaris els promotors d'aquest sector dels Garrofers hauran d'encarregar aquest projecte i executar-lo jo crec que és un parc que hauria de ser una realitat d'aquí com a molt dos anys però no és tan fàcil perquè aquí tenim problemes d'aquestes planades s'utilitza com a aparcament de la bona aigua recuperar la Riera també vol dir que hem de connectar bé el que serà aquest futur parc de la bona aigua amb la zona de la Riera que hi ha entre el carrer 11 de Setembre i fins a la ITB que és el tram mig del corredor verd per tant són encaixos que no són fàcils d'assolir també més qüestions diu Sant Jus només ofereix 16 places per lactants en total entre les dues escoles bressol públiques ja demanda per 3 vegades aquesta quantitat d'anadons diu se'ns pot oferir alguna solució a les famílies que no siguin les llars privades diu que Sant Jus es queda enrere en comparació amb les facilitats i els preus que ofereixen als pobles veïns i diu que en cas que la solució siguin les llars privades que s'hauria d'actualitzar la llista de centres a la web de l'Ajuntament que ja fa temps que ja fa temps s'ha quedat obsoleta amb lactants la normativa diu que són 8 nens per espai llavors és evidentment on tenim més tensió creiem que en dues llars d'infants públiques l'oferta de 0-3 està ben ben dimensionada i doncs en aquelles famílies que es quedin a fora doncs com em va passar a mi com a pare doncs tenim una oferta de llars d'infants privades algunes amb preus més alts que la pública però en altres casos amb preus semblants a la pública només una mica superiors són llars d'infants que estan bé i durant aquest primer any que és l'època de lactants doncs jo crec que poden donar aquest servei correctament preguntes també no podem tampoc fer unes llars d'infants sobredimensionades per la demanda que tenim diuen des de l'Ajuntament s'està fent o es farà alguna acció específica per revertir els mals resultats de l'últim informe PIS en matèria de matemàtiques i comprensió lectora no sé si educació depèn aquesta és una competència que és de la Generalitat de Catalunya em consta que el departament ha creat una comissió d'experts precisament formada per aquests experts de l'OCD que són els encarregats d'elaborar els informes PISA perquè donin consells sobre com poder solucionar aquests mals revertir aquests mals resultats que ha tingut Catalunya en matemàtiques aquests dos darrers anys però és una competència que és de la Generalitat de Catalunya també altres preguntes hi ha un veí que diu fa una reflexió sobre la taxa d'escombraries diu obrir el contenidor de resta penalitzarà o no diu no pel que he llegit sembla que només bonifica bonifica el fet d'obrir el d'orgànica sí a veure nosaltres aquí estem una mica en una fase també d'aprenentatge de prova i error la idea inicial era que l'orgànic bonifiqués i el gris penalitzés però hem vist que en el cas del gris hi ha moltes casuístiques associades a l'obertura del gris que no necessàriament vol dir que hi hagi persones que no separin hi ha famílies que tenen mascotes i la femta l'han de llençar el gris famílies que tenen nadons o avis a càrrec i necessiten bolquers que també han de llençar el gris i per tant el que farem de cara a l'any 2025 que serà el primer any que farem comptatge tot l'any del número d'obertures i això determinarà la part variable que es pagarà l'any 2026 el que farem és que aquesta part variable només es calcularà en base al número d'obertures de l'orgànic de manera que si aquelles llars cobrin més de 144 cops a l'any el contenidor marró doncs no pagaran part variable només pagaran la part fixa que ja avanço que de cara al 2026 serà més baixa que els 120 euros que es pagaran aquest any 2025 vinga anem acabant amb algunes preguntes aquestes fan referència a Maslluí la primera diu que per què hi ha pocs bancs a Maslluí que costa trobar-ne i que acostumen a estar ocupats bancs bancs per seure doncs primera notícia recullo aquesta demanda i mirarem de posant entenc que on també és necessitat de bancs és a la zona de jocs infantils no ho especifica la pregunta però en general posa que hi ha pocs bancs a Maslluí s'entén pel barri sí deu ser la zona de jocs infantils també una persona diu que el poble ha augmentat la població i si s'obrirà alguna nova llicència de farmàcia perquè a Maslluí no n'hi ha cap això ho ha de fer el col·legi de farmacèutics em consta que hi ha un procés ja en marxa per poder tenir aquesta nova llicència és un procés que dura entre 3 i 5 anys i pel que ser de persones que han optat aquest procés i que estan ben posicionades la voluntat que tenen és d'obrir la farmàcia precisament al Maslluí per tant amb alta probabilitat si acaba havent-hi una nova farmàcia a Sant Just serà en el barri del Maslluí però és un procés que no no hi participa l'Ajuntament és del col·legi de farmacèutics està tutelat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el que m'han dit és que pot durar entre 3 anys si no hi ha impugnacions i fins a 5 anys si hi ha impugnacions en aquest concurs per tant estaríem parlant de terminis no no imminents i les dues últimes preguntes sobre mobilitat una que diu ara que molts dels especialistes ens visiten a l'ambulatori de Sant Feliu quan tindrem transport directe fins allà d'anada i tornada? Doncs no no es preveu no es preveu cap nova línia que vagi a Sant Feliu s'haurà de fer transport I l'altra qüestió diu el consistori té prevista alguna actuació sobre la mobilitat del carrer Marquès de Monistrol són conscients que és un carrer estret sense protecció pels molts vianants grans i petits que hi passen i que hi ha trànsit continu de motos cotxes furgonetes i camions que pugen a tota velocitat i a tota hora no per anar a les botigues del centre sinó per sortir del poble saltant-se el semàfor de la Rambla Doncs ho estudiarem no sé si el veí el que demana és regular l'accés a aquest carrer cosa que podríem estudiar o bé o bé col·locar més elements protectors pels vianants com pilones és un carrer que és és veritat que és de plataforma única es va fer de plataforma única per poder preservar l'arbrat que hi havia perquè i l'aparcament i un cordó d'aparcament perquè al contrari haguéssim hagut de suprimir o bé l'aparcament o bé l'arbrat i cap de les dues opcions estarem d'acord que hagués estat molt adequada però la plataforma única doncs és veritat que si els cotxes van ràpid genera situacions de risc que ho mirarem i també el tema d'intentar evitar això sí que em comprometo a estudiar-ho que aquest carrer es converteixi en un carrer de de sortida clar en aquell carrer no hi ha semàfor no volia ser únic exclusivament un carrer per accedir al barri centre sí i per ús veïnal no per esquivar semàfors això sí que ho mirarem molt bé doncs moltes gràcies alcalde deixem l'entrevista en aquest punt hem parlat temes de l'actualitat i també hem respost les preguntes totes les que ha deixat la ciutadania a les xarxes que vagi bé i que tingui un bon dijous moltes gràcies