#322 - Entrevista a Rosa Maria Maristany sobre els drets del col·lectiu trans

. Passant 12 minuts a les 11 del matí, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, també a ràdio d'Esvern.com. Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora, i la convidada d'avui és la Rosa Maria Maristany, veïna Sant Justenca i presidenta de l'Associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu, entitat que treballa per la defensa dels drets de les persones trans i que és una entitat de referència al Baix Llobregat i també a tot Catalunya. Què tal? Molt bon dia, Rosa Maria. Molt bon dia. Bé, comencem perquè des del 2007, el tercer dissabte d'octubre, es celebra el Dia Internacional d'Acció per la despatologització trans, una acció que al seu moment va ser convocada per la campanya Stop Transpatologization. i, bé, una paraula que no sé si he dit bé, però, en fi, gairebé després de dues dècades, què segueix, d'alguna forma reivindicant, no?, el col·lectiu? Bé, la veritat és que és una reflexió interessant aquesta que acabes de fer, perquè queda molt clar que han passat 30 anys, han passat 30 anys des de l'assassinat de la Sònia Rascalbo, 33 anys per ser més exactes, i encara sigui igual. Estem lluitant pels nostres drets, estem lluitant perquè sigui reconeguda totes les entitats trans, perquè siguin totes reconegudes sense tindre cap mena d'ingerència mèdica o psiquiàtrica, que això ja, per llei, ja es va assolir, el que passa que sempre queden gent que van a la seva bola, per dir-ho d'una manera, i exigeixen certes documentacions, certes exàmens mèdics, sobretot el que és la Catalunya exterior, no pas a l'àrea metropolitana de Barcelona, ni Barcelona, sinó el que és la Catalunya exterior, doncs encara... Hi ha certes reticències... Sí, hi ha aquestes visions clàssiques, antigues, per dir-ho d'una manera, doncs que encara no està del tot resolt. Ens trobem, de tota manera, doncs que hi ha informes mèdics, sobretot en qüestions de salut, de menors trans, doncs que encara els informes posen els seus noms d'origen. Vull dir, això és una cosa que... Ostres. Sí, això és tremendo, no? Ostres, de tota manera, penseu que quan... Quan es van registrar a fer un canvi de nom i de sexe, doncs antigament nosaltres passàvem, en el meu cas també, doncs passàvem pel que era, doncs, tenint que passar per davant d'un jutge, i tindre un informe mèdic, conforme portàvem un cert temps d'hormonació, i un informe psicològic aconsellant, diguéssim, aquest canvi de nom i sexe, no? Sí, perquè el jutge ho validés, no? I tot així, passar per un metge forense perquè validés que tu efectivament estàs fent un trànsit de gènere, no? O un trànsit de sexe, perquè si comencem a entrar per aquí, no acabaríem mai. La discussió de sexe-gènere sempre és una cosa que està molt... Sí, sovint es parla que les identitats trans són maneres de viure lliurement l'identitat o l'expressió de gènere, no? Conjuntament, sí. Sí, són conceptes, termes que la societat confon o és el mateix. què seria la identitat de gènere i l'expressió de gènere? Va lligat? Moltes vegades, sí. La identitat de gènere és tal com tu et perceps davant de la societat. I l'expressió de gènere és tal com tu et mostres a la societat. Vale. Vull dir, perquè m'entenguis una cosa. O sigui, no tens per què ser trans per tenir una expressió de gènere, diguéssim, poc normativa, no? Ja ho hem parlat moltes vegades, això anys enrere ho havíem parlat, no? Sí. Doncs que per la feina que fan, tenen una expressió, doncs, més del cantó, diguéssim, femení, que no pas del masculí, no deixen de ser homes, com per exemple molts perruquers, no? Que tenen aquesta empatia per la seva clientela femenina, no? Jo vull pensar que és imposada, que és una cosa comercial, que no pas una cosa que, doncs, que se'ls ha agafat de tant parlar amb dones, no? No ho crec, eh? No ho crec. Jo crec que això, perquè estan casats, tenen les seves famílies, vull dir, no tenen, m'entens? No tenen la... Seria un exemple, un burt d'exemple, perquè, esclar, cadascú es veu lliure, després va ser com vulgui davant de la societat. Vull dir, això està més clar que l'aigua. Durant prop de 70 anys, la identitat trans ha figurat com a malaltia en els principals manuals de diagnòstic i en les principals classificacions de malalties, com el CIE-10, que és la classificació internacional de malalties, també de, per exemple, el manual de diagnòstic de malalties psiquiàtriques. El DSM-5. DSM-5, exacte. La Digital American Psychiatric Association, l'APA, sota els qualificatius de trastorn de la identitat sexual o desordre de la identitat de gènere. i, bé, amb el diagnòstic mèdic associat, del qual és la disfòlia de gènere. Quins efectes estigmadors, Rosa Maria, i prejudicis han comportat al llarg dels anys, no?, aquestes classificacions? Bé, sé per on va la teva pregunta, l'entén perfectament. Així com nosaltres, vull dir, hem passat per tots els processos, les persones que som com jo, eh? Hem passat per tots els processos i, mira, quan hem tingut el que hem volgut, ja ens hem quedat tranquil·les, per dir-ho d'una manera, doncs sí que hi ha molta gent, doncs, que no té una identitat d'una expressió de gènere pròpiament definida, dintre del que és el cànon de la dicotomia home-dona, dintre del binarisme de gènere, que s'assenten de diferent manera, es perceben de diferent manera, s'expressen també de diferent manera, i totes aquestes persones, doncs, en quedaven excloses. Quedaven excloses sistemàticament. Ara, amb la nova llei estatal, no queden incloses, perquè precisament el tema del no-binarisme no es va incloure, no es va incloure, i ara, doncs, s'està promoguent, a través de moltes entitats, a través de temes socials, diguéssim, aquesta forma de no-binarisme, no?, en diferents estaments, en diferents institucions de la Generalitat de Catalunya, no? Bé, entrarà la llei transcatalana, i en el moment que Kendri, doncs, es plantejarà novament aquest tema, tot i que tindrà poc abast o poc recorgut, perquè no deixa de ser una competència estatal, i per l'Estatut d'Economia, doncs, no tenim aquesta competència estatal, que és el que marca el DNI, no?, i el que és l'autodeterminació, diguéssim, aquesta percepció, doncs, està emparada, la llei 4 del 2023, però no està ni contemplada la reforma de la 11 del 2014, per exemple, no?, en canvi, amb aquesta reforma, doncs, sí que es posa, doncs, l'acció de la llei transcatalana, no? Quins són els desafiaments que la comunitat trans enfronta, sobretot tenint en compte aquí la comarca, al Baix Llobregat, no? Bé, la veritat és que jo gratament, gratament dic que la nostra comunitat va augmentant, però no és que vagi augmentant de per si, sinó perquè es va visibilitzant molt més, doncs perquè aquí a la comarca doncs tenen un, és un refugi, és un refugi per tots els col·lectius LGTBIQ, vull dir, és un refugi. El Baix Llobregat, eh? Sí, sí, el Baix Llobregat. És comarca d'acollida. Sí, és comarca d'acollida, la gent se sent molt còmode, dels col·lectius se sent molt còmode visquent aquí al Baix Llobregat perquè s'ha fet una feina al darrere, les entitats del Baix Llobregat hem treballat molt durament durant aquesta visibilització durant bastants anys i això està durant els seus fruits. El millor fruit que hi ha és que, doncs, totes les dissidències de gènere o de sexe doncs puguin tindre una certa acollida, determinada acollida o bona acollida, diguéssim, al que és el conjunt de la societat del Baix, i més explícitament aquí a Sant Just. Aquí a Sant Just teníem moltes persones que són dissidents de gènere que les veus pel carrer i tothom ho considera ja normal. Home, sí que xoca quan et trobes amb una persona d'aquestes perquè no és freqüent, però al moment que hi són doncs ho acceptes per al qual i punta i s'acabou. Ara veus moltes parelles de persones homosexuals i lesbianes pel municipi amb expressions carinyoses i ningú, absolutament ningú, s'hi fiquen velles ni res. Això és preciós, això és molt maco. Tu creus, Rosa Maria, que es viu diferent, no? Per exemple, el fet trans aquí a, com deies, a l'àrea metropolitana que potser en una zona més... Remota. Més remota, més... Bé, potser de la Catalunya més central o... Sí, és una... Més rural, per dir-ho ja més lluny encara. Sí, perquè aquestes coses doncs al final el que provoquen és un sexili, no? per dir-ho de la manera, no? Aquestes persones necessiten obrir-se al món i explicar el món tal com són o tal com se senten i es troben una resistència de vegades ferotxa al que és el conjunt d'aquestes zones rurals que són altament patriarcals, no? I llavors, doncs, no tenen més en part que vindre a l'àrea metropolitana de Barcelona o a Barcelona capital, no? De fet, és un desplaçament de la gent, de la gent a l'EGTVI cap a Barcelona. És trist, no? Perquè la veritat és que la gent amb una educació correcta, amb una... Si féssim com aquí, no? Que ens mostrem obertament i que cada vegada et veu més la gent, no? I cada vegada ho normalitza tot molt més, no? Ja no és... Ja no som notícia. Això és el bonic. No ser notícia. Que sigui notícia el moment, doncs, que vas al supermercat i saludes a Fulalito, Manganito i Sutanito, no? I retornen la salutació, no? I això és el que s'ha de treballar. Això és bonic. Jo aviso que m'agradaria, doncs, que tot el personal LGTBI del nostre municipi i dels municipis de la comarca com a exercici diguéssim ja no espiritual sinó com a exercici personal a tothom que es trobi pel carrer que la coneguin o no la coneguin que li digui un bon dia. No passa res. No et menjaran per dir bon dia. Però quan la tornis a trobar ja hauràs tu que és un kit per cua. Et tornarà en el bon dia i després ja serà normalitzat el saludar-se i més endavant la presentació i a partir d'aquí vés a saber. Una relació d'amistat. Exactament. I això és bonic. Això és bonic. que això a Barcelona no t'ho trobes perquè és totalment impersonal a no ser que estiguis concentrada en el que és el gueto del guai xample. Però aquí en els nostres municipis de la comarca això és pressió. És molt maco. és molt maco. La veritat és que és molt maco. Un dels eixos claus de l'associació és l'àmbit educatiu de l'associació Transbaix Power a través de xerrades. Enteniu alguna programada aquest curs? Ja les hem fet. Ja les heu fet? Sí, ja les hem fet. El que passa que ara ens estan tancant un contracte a Sant Feliu perquè Casa Larrero Cotxara de Palau a Sant Feliu estem registrades a Sant Feliu i a Sant Feliu no fèiem xerrades fèiem xerrades a la comarca però no fèiem xerrades a Sant Feliu això xerrades formacions i bueno la veritat és que les fèiem aquí a Sant Jus d'aquí a Sant Jus hem tingut molt d'èxit amb aquest tipus de xerrades i més molt grat ja us dic que per mi em sento superorgullosa que els nanos ja pugen molt preparats o sigui ja per les preguntes que et fan ja veus que són preguntes que que són una mica més complexes vull dir que ja ja tenen la seva manera el seu propi criteri i ja comencen a a respectar-ho tot això i això és molt bonic la veritat és que jo estic superorgullosa l'associació va néixer el 2018 per donar visibilitat al col·lectiu trans creieu que en aquests sis anys han millorat el marc normatiu dels drets de les persones trans al Baix Llobregat o a Catalunya o que almenys s'ha visibilitzat més entenc llavors el fet trans de fet és que hi ha moltes propostes dintre del marc educatiu que ha promogut la Generalitat com per exemple aquests cursos de polítiques de gènere aquest postgrau que es fa a través de la Universitat de Lleida i que hi ha molta gent tècnica molta gent amb carrera i tal s'hi ha apuntat per poder transmetre aquesta voluntat acollidora de tots els col·lectius i la veritat és que dintre la nostra associació el nostre secretari que és l'Àlex de Roques en aquests moments està a tindre aquest curs l'està fent sí, sí, sí hem aconseguit que pogués estudiar aquest curs perquè considerem que l'associació també hem de nosaltres les dos fundadores jo i la Fina Campàs ja tenim el curs de formadors de la Generalitat de Catalunya és el titulín que et donava que era necessari doncs per poguessis anar a una escola a fer una formació a una xerrada d'aquests tipus però sí però és un titulín ara la cosa està molt més especialitzada la cosa està molt més reglada el poder sí però ja et dic jo però d'una manera molt més objectiva o sigui nosaltres quan fem una xerrada i parlem ens poden veure ens poden percebre d'una manera o d'una altra i en canvi en aquest curs doncs ja està tot molt més tipificat perquè d'una manera tot i que com ho sabeu tot el que és referent a les identitats i les expressions és una no es pot no es pot objectivitzar doncs perquè és una una un tema molt objectiu subjectiu personal per tant és complexa les necessitats de quin àmbit creieu que ara mateix estan més descobertes no? entre el col·lectiu el laboral el jurídic sempre el sanitari el sanitari ja s'està arreglant ja s'està posant en clau de sofà vull dir des de la creació de la plataforma de salut trans aquí a Barcelona doncs ja es van traslladant tots aquests coneixements i es van traslladant totes aquestes a base de decrets que s'han fet des del departament de salut i es tiren endavant o sigui per aquest punt val que és una plataforma dius de Barcelona sí però ja fa molts anys que existeix nosaltres hi formem part de fet hi formem part hi formem part transbasi hi forma part les coses com siguin però bueno és una plataforma que es va crear amb totes les entitats de Catalunya doncs per poder treballar el que eren els protocols de salut de les persones trans un protocol determinat vull dir que hi ha algunes coses que es poden millorar sempre i també depèn molt de la sensibilitat política que estigui governant en aquell moment és que esclar això són coses ja s'escapen una mica del objectiu inicial per el qual es va crear aquesta plataforma però bueno en fi és el que hi ha no ens agrada estar dintre de la política però creiem que hem de ser-hi perquè és necessari per tant el laboral sens dubte com deies sens dubte el laboral és el més castigat tot i que nosaltres des de l'associació anem a proposar ja ho hem dit moltes vegades dintre l'Estatut del Treballador doncs canviar el que és l'apartat de les no discriminacions en el lloc de treball totes les identitats i les expressions de gènere que només hi havia en les orientacions sexuals i ara doncs hi ha les orientacions sexuales i la identitat sexual vull dir així de clar tot perquè els segments més reaccionaris antidrans doncs que deixin bueno va tot el que no ponga trans i a mi a mi va bé no? doncs identitat sexual agafeu la guquipèdia i mireu a veure què posa que s'ha creat aquí una tatologia no? perquè la una tatologia jurídica doncs perquè l'orientació sexual està doblada el conveni de la identitat sexual és l'orientació sexual la identitat i l'expressió de gènere és així però com que l'orientació sexual ja estava no la toquen queda com doblat exactament queda doblat o sigui justificam-nos dos veces que l'orientació sexual no se poden discriminar a nadie no? és que són coses però bueno ja hi estem conformes perquè és un pas molt significatiu a més aquest detectat es va aprofitar per altres articles de la llei transnacional i suposo que també servirà per la futura llei transcatalana d'això mateix ara volia parlar perquè el gener del 24 el Departament d'Igualtat i Feminismes ultimava l'avantprojecte de la llei transcatalana una llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere que no sé si ara es troba en fase d'audiència i d'informació pública o bé en qualsevol cas no ha entret el Parlament eh? de moment encara no ha entret el Parlament no aquest nou marc normatiu de qualsevol forma quins avanços no? consolida o què reconeix o tu com hi has participat Rosa Maria? bé jo has participat i molt poquet al començament perquè jo ja veia per on t'anava totes les coses i dic a mi jo estic plenament emparada la 4 del 2023 i considero que tot i que falten algunes cosetes com parlàvem abans del tema de les persones no binàries i això és una cosa molt sub-gènere no? doncs podrem estar els mateixos a tindre castellí transcatalana i són aquest tipus de propostes per les persones no binàries però tornem a estar amb el mateix vull dir fins i tot Esquerra Republicana ho sap perfectament que les competències estatals no no les té l'Estatut d'autonomia sí que podran amb una amb una targeta sanitària posar sexo o posar gènere res una casella buida no? això podran posar no binària o podran arribar a posar persona no binària però amb un DNI això no i a més el DNI és que és l'única reivindicació que tenen les persones no binàries que jo conec que jo conec que jo conec l'única reivindicació que tenen és que no posi res amb el DNI o que posi persona no binària és l'única reivindicació que jo conec enferm perquè les altres no tenen cap jo no conec cap persona no binària que digui és que tinc un problema per alquilar un piso per ser una persona no binària no en conec cap així de clar en canvi jo sí que he patit aquesta aquesta discriminació ho sabeu que jo vivia a Sant Feliu i ara visc a Sant Just clar és que sí vamos a ver escolta no hem de vestir un sant i desvestir-ne un altre jo crec que primer hem de treballar molt més el conjunt dels drets per les persones trans els de sempre els que hem treballat sempre i després amb tot el que es pugui aprofitar doncs que s'apareixi en la resta ara no es pot fer una llei global per tots igual que inclouin unes unes unes persones unes persones que tinguin una manera d'una expressió o que tinguin una identitat doncs que l'única reivindicació que tinguin és el seu propi el seu propi reconeixement com a persona que no pertany ni a un cantó ni a l'altre vull dir no sé ja clar jo sincerament ja sé que amb això ara aquí amb la gravació em tallaran de radical feminista transexcluent però no és així no és ni molt menys perquè jo tinc persones a l'associació que es consideren no binàries i són respectades ara m'agrada contextualitzar i profunditzar amb les coses a mi no no hi ha molta desinformació al respecte hi ha quatre persones que parlen molt bé per les xarxes és així o fan un discurs molt ben treballat les coses com siguin i es podria haver d'acceptar però quan arribem amb el punt de quina és la teva reivindicació només et parlen del DNI clar nosaltres escolta hem treballat de salut estem batallant per la vivenda estem batallant per l'inlel laboral per l'inlel laboral ostres i jurídic i jurídic perquè hi ha línies vermelles que no hi ha cap partit cap ni un però és que cap ni progressistes ni progressistes que podrà creuar mai com és el referent el tema familiar és així no hi ha volta de fulla és que és així les persones trans que hem tingut fills amb els anteriors matrimonis doncs tenim ens trobem bastant indefenses davant de la justícia clàssica que ja està ablerta amb els casos del divorci patris potressats i aquestes coses és tremendo és tremendo sempre que veu entre cometes perdent sí, sempre sempre no entre cometes no perdent sempre perdent sempre sempre sempre si no hi ha cap dona trans que hagi guanyat res sempre ha perdut sempre doncs això ja et demostra una cosa sí, sí una cosa és la producció familiar en canvi les meves filles a mi m'estimen molt i ho diuen públicament clar ho diuen públicament i i els mateixos estudios diuen és que no ens hem sentit mai desateses pel teu carinyo pel teu amor i per la i per la i per la i per la teva aportació dinerària pel teu suport financer per poder tirar endavant els estudis l'alimentació etcètera etcètera vull dir llavors no sé com dir-ho comenteu Rosa Maria que tu ja et senties emparada per la llei 423 aquesta és la llei estatal com hi va participar si hi va participar l'associació o ja us ho comentat amb el sí, sí a la primera mesa del treball jo a la Irene Montero ja l'hi vaig dir directament i a la la bot i l'hi vaig directament i dice aquí lo que primero que hay que hacer si se quiere llegar a un sitio es establecer un marco un marco de reglamentación per l'estatut del trabajador i vas dir mi propuesta es esta esta y este y esta tomaremos buena nota porque ahora como el estatuto del trabajador se está reformando en clave feminista pues venga aquí vamos a incidir un parell de qüestions més Rosa Maria que ens quedem sense temps molt bé vinga primera com viu el col·lectiu trans l'auge de l'extrema dreta a Europa i també l'auge dels discursos d'odi no? envers en por vivim en por amb aquesta por amb aquesta por que tot el que hem treballat i tot el que hem arribat a conquerir que no és no és nostra la conquesta la conquesta és de la societat en si eh perquè nosaltres ja ens hem definit qui som i com som des del primer dia la societat és la que ha d'haver-hi aquest retorn no? i en aquests moments està retornant el que passa que tots aquests discursos neoliberals d'aquestes partits de dreta extrema i d'extrema dreta perquè ara se'n diu així ens volen ficar el dit a la llaga i fer-nos mal novament gratuïtament perquè nosaltres no fem mal a ningú és que no sé què els hi molesta no entenem què els hi molesta i l'última qüestió es va fer història al Consell Nacional de les Dones de Catalunya fa uns mesos no? perquè per primer cop i per unanimitat les entitats no? del Consell van aprovar la creació del que és el primer grup de treball de dones transsexuals exactament sí el terme transsexual es va ometre es va aniquilar diguéssim de totes les lleis perquè consideraven que algunes persones consideraven que era una paraula de contingut patològic sense preguntar i consultar les persones transsexuals vull dir això això no té cap sentit les persones transsexuals som transsexuals punta i s'acabó som diferents de les persones transgènere que totes som trans vale sí d'acord però nosaltres no som transgènere som transsexuals i donem suport a les transgènere sí jo ho he demostrat al Consell Nacional de l'Egitaví que he donat suport a les dones transgènere ara elles no m'han donat suport a mi que això és diferent escolta doncs si jo de què em serveix que jo us doni suport a vosaltres si vosaltres no em doneu suport a mi escolta la manera doncs creem un grup de treball de dones transsexuals al Consell Nacional de Dones de Catalunya a partir d'aquí anem treballant no farem mal a ningú però anem a defensar els nostres drets en som unes quantes és una taula de treball de dones transsexuals sí és que en som unes quantes és que aquí a Catalunya és que en som moltíssimes dones transsexuals però moltíssimes moltes més que transgènere és que això és l'extrany però clar una dona transsexual quan assoleix ja el seu trànsit la seva manera de viure el trànsit quan ja assoleix el punt final doncs ja vol desaparèixer del que és el sector del circuit de l'activisme trans del camp de batalla sí, sí desapareixen fan les seves vides cadascú fa les seves vides no volen saber res es desconnecten totalment és lícit cadascú pot escollir el que sigui però esclar després quan es troben amb algun problema alguna cosa han de tirar de veta jo conozco jo conozco jo conozco oi doncs participeu una miqueta ni que sigui una miqueta una miqueta i amb aquesta miqueta doncs tirarem endavant moltes més coses mica en mica s'omple la pica sí, exactament Rosa Marió hem de deixar en aquest punt ha estat un plaer tenir-te aquí als estudis de ràdio d'Esvern desitgem que acabis de passar bon dia i també una bona setmana moltíssimes gràcies Núria i la veritat és que m'ha fet molta il·lusió que em convidissis a parlar amb aquest programa perquè jo tinc el recordatori del primer any que anem a fer la xerrada aquí amb Transbaix i que bueno anem a tindre grans tertúlies i la veritat és que és sempre un honor vindre aquí a Ràdio d'Esvern perquè sou una antena preciosa diguéssim per allò que és el col·lectiu trans i l'EGTV en general recollim aquests afalacs Rosa Maria moltes gràcies Núria un petonàs que vagi bé adeu Béu