#324 - Entrevista amb Daniel Martínez sobre el musical "La Vall entre els teus braços"

Són gairebé un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 FM, el magazín de Matins La Rambla. Comencem la segona hora i ho fem, com sempre amb l'entrevista del dia. Avui el nostre convidat és el Sant Justenc, Daniel Martínez. Segurament us sonarà el nom i d'aquí uns segons també ho podreu comprovar amb la veu, perquè és una veu familiar aquí a la casa, a l'emissora de Ràdio d'Esvern. Però bé, avui el tenim aquí perquè és el director i el dramaturg del musical La Vall entre els teus braços, un musical que aquesta mateixa tarda i vespre es farà en tres sessions diferents al Casal de Joves. Dani, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Núria, com estàs? Bé, molt bé. Tinc a l'altra banda, avui estàs com a entrevistat. Se'm fa estrany estar aquí, tot i que per mi és molt familiar, perquè saps que he estat molts anys també de col·laborador, i estar aquí a Ràdio d'Esvern sempre és un luxe. Doncs bé, vinga, anem al gran. No et farem tampoc parlar en accés, estàs de reservar la veu per aquesta tarda. Ja la tens allò escalfant-la i de més, però... Sí, sí, aviam. Ja sabem que les coses de directe és el que tenen, no? I m'he trobat aquesta setmana amb una sèrie d'impediments que han fet, doncs, que els meus nervis s'exaltin una mica, no? Primerament per la previsió de pluja, perquè recordem que la balla entre els teus braços, l'espectacle que avui volem explicar aquí a Ràdio d'Esvern, doncs és un espectacle que estava pensat per les escoles, pel claustre. Llavors, davant de la previsió de pluja, nosaltres ens hem vist obligats a canviar-ho d'espai, i finalment, doncs, ho farem a la sala d'utopia del Casal de Joves. I res, m'he trobat amb un altre inconvenient, que és que la meva veu no és la que és sempre, i haurem de jugar una mica també amb això. Clar, jugar-hi una mica i fer front, no?, a les adversitats que han anat sorgint. Totalment. Dani, parla'ns una mica de la balla entre els teus braços, perquè la gent de Sant Just que hagi anat seguint el projecte, no?, també, que t'hagi anat seguint a tu a les xarxes socials, haurà vist potser ja que heu fet dues presentacions del musical, una per la Festa Major de Sant Just, l'altra la vau fer fa tot just un parell de setmanes a l'Ateneu. Quin és el feedback, no?, que et està transmetent la gent quan presentes, doncs bé, la balla entre els teus braços? La gent, de primeres, quan, sobretot a la primera prova de foc, diguéssim, a la primera lectura, que va ser per Festa Major, com bé has dit, de primeres el que va dir és que ens hem quedat amb ganes de més, que per això, per una persona que està organitzant un esdeveniment com aquest, doncs és molt important, perquè això vol dir que s'ha hagut, doncs, captar una mica el públic i el públic està expectant perquè vol veure més, no? Amb les cançons va passar més o menys el mateix, van agradar molt i això també, doncs, va ser molt positiu per nosaltres. A més a més, el dia de la presentació de les cançons van anar acompanyades amb vins del Celler de Can Mata i això també ens va ajudar a poder dinamitzar una mica més la trobada. El Celler de Can Mata és un col·laborador nostre del projecte, que des d'aquí volem donar les gràcies, tant a l'Àstrid com al Pep, perquè són col·laboradors de la balla entre els teus braços, que ens han ajudat també amb difusions, amb esdeveniments com a la presentació, i per nosaltres és molt important perquè el que volíem era crear xarxa. Nosaltres volíem que aquest projecte fos amb i per Sant Just. És una frase que he anat repetint molt durant tot el procés i crec que ha anat calant no només amb la gent que estem fent la ball, sinó també amb la resta de participants i col·laboradors. Amb i per Sant Just és una marca que jo tenia com molt clara en aquest projecte perquè crec que el més important és que els santjustencs i santjustenques es facin seu. Un musical que s'ha fet per Sant Just, que això mai s'havia fet, és un espectacle de nova creació que el que vol és rendir homenatge a un poble i això aquí a Sant Just no havia passat mai. I crec que és una cosa molt bonica també. Home, que Sant Just, que un municipi com Sant Just tingui un musical on l'entorn s'ubiqui precisament a Sant Just amb personatges que tant els actors com els personatges de l'obra en si siguin també de Sant Just... Destilen, no? Destilen aquestes agències santjustenques. Jo crec que està molt bé, que és molt interessant. Però bé, no és per tirar-me floretes a mi, sinó per tirar floretes a la gent que ho ha fet possible, com per exemple l'arxiu municipal, en Jordi Amigó al capdavant, que ha fet una feina excel·lent de també localització. ens ha ajudat a localitzar bé l'obra. Què vull dir amb això? Doncs que hi ha moltes coses que nosaltres donem per fetes i no eren així. Per exemple, jo vaig començar a escriure l'obra a l'agost del 2023, d'acord? Sí, farà un... Farà un any i escaig, no? Sí, sí. La vaig començar a escriure, i et riuràs de mi, al Monestir de Montserrat. En sèrio? Sí, perquè jo tenia ganes de fer com un descans, un reces, i me'n vaig anar al Monestir de Montserrat a connectar una mica amb la natura i allà vaig estar una setmana i vaig començar a escriure a la vall. Per nosaltres, la vall significa molt que aquests detalls que comentàvem estiguin ben matisats i ben arrelats i ben fundats, no? Llavors, ens hem ajudat una mica de la Maria Quintana, que sobretot la Maria Quintana el que ens va ajudar va ser una mica «Mira, Maria, tinc aquesta idea. A tu què et sembla?» I ella va dir «Mira, està bé, però això que estàs fent ho hauries de fer així i això ho hauries de fer aixar. Ok». I una mica l'esquelet ens va ajudar a construir-lo la Maria. I després, el Jordi Amigó, el que ens ha ajudat ha sigut a, diguéssim, a amacatar-ho tot, a que tot quedi clar i també coses tan senzilles com Sant Just d'Esvern. A corroborar fets, no? Clar, Sant Just d'Esvern ho diem ara, però a l'època de la Guerra Civil Espanyola estàvem en una república. Era Just d'Esvern. Just d'Esvern. Jo vaig escriure tota l'obra posant Sant Just d'Esvern, Sant Just d'Esvern, Sant Just d'Esvern. I després, clar, que el Sant va caure, no? Clar, el Jordi em va dir «Escolta, el Sant ha de caure perquè és que no hi era». I llavors és allà de dir «Vale, ok». Una altra cosa també curiosa, no? Sonaven molt les campanes, perquè jo volia arrelar molt a la imatge de Sant Just, que és la campana. La meva àvia, jo quan era petit, sempre m'ensenyava a les tapes dels clavegarams aquella campana que hi ha i em deia «Dani, aquesta és la campana, aquest és el símbol de Sant Just». I per mi la campana era molt important i havia de sonar molta campana. Fins que el Jordi em va dir «No poden sonar campanes?», perquè estaven al terra. Les havien tirat, havien destrossat mitja església i les campanes no havien... No hi havia campanes, o sigui, no podien sonar. Les havien tirat. Llavors és allò de dir «Anem a intentar buscar una mica de sentit, no?, el text que estem dient. No només escriureu i ja està». Clar, perquè Dani, vas ser tu precisament qui has escrit el guió, doncs ens dius fa un any i poc. Després tu també t'has posat al capdavant, no?, has estat el director. Després també surts, apareixes, no?, com a actor. Com ha estat, no?, gestionar el musical per totes bandes? És a dir, que a vegades, clar, els grans musicals, hi participa moltíssima gent que cadascuna té la seva funció. Tu, en aquest cas, has hagut d'assumir bastants rols a la vegada. Tu estàs acostumat, un dramaturg també ha d'estar acostumat a fer diferents papers? Hi ha molts tipus de dramaturgs. Hi ha el dramaturg Massoca, que és el meu tipus de dramaturg. Hi ha dramaturgs que no són tan massoques. No, mira, a mi, jo he gaudit molt del procés. Hem de dir que aquest procés va començar a partir d'una beca. També agrair, doncs, a l'Ajuntament per aquesta beca, perquè sabeu que a Sant Just d'Esverna es donen unes beques de creació artística. Aquest any se'n van donar dues, una pel Lluís Terrés per íntims i l'altra va ser per mi per fer, doncs, la balla entre els teus braços. Nosaltres rebem aquesta beca i jo començo a treballar, doncs, amb el projecte. Jo ja havia començat a escriure l'obra per si un cas, per si me l'adonaven. I llavors, doncs, vaig posant-me mans a l'obra i jo volia confeccionar un equip de persones que no fos molt gran, quatre o cinc persones, sis, i a partir d'aquí treballar. Jo volia agafar la feina més de lideratge, direcció i dramaturgia, i després, doncs, contractar actors, contractar un equip de producció musical, etcètera, etcètera. Més o menys tot això s'ha anat fent. Però, aprofitant que estic als micròfons de Ràdio d'Esvern, volia fer una reflexió a tota la gent que ens estigui escoltant i si sou artistes o si sou actors i actrius, doncs també crec que us pertoca escoltar això, que és el fet del compromís. Crec que hi ha un problema bastant greu en la nostra societat últimament del compromís en projectes. En el nostre cas, el que ens ha passat és que dos actors que havien d'interpretar el protagonista de l'obra han caigut en circumstàncies, diguéssim, les dues circumstàncies totalment diferents. El primer actor, doncs, per motius més personals, i l'altra persona, doncs, perquè li van oferir un altre projecte que li oferien, doncs, més bolos o el que fos, i va acabar, doncs, triant l'altre projecte. Què vull dir amb això? Vull dir que jo he sigut molt benèvol i ho he entès perfectament, no? Però em sap una mica de greu que la gent no tingui el compromís en projectes d'aquest tipus. Sabem que són projectes petits, sabem que els pressupostos són petits i sabem que moltes vegades no podem pagar el que pertocaria, ho sabem. Però la gràcia d'aquests projectes és a colze a colze, també. Sí, sí, d'alguna forma, no? Si aquestes persones en un inici, doncs, S'han compromès. S'han compromès i realment les condicions de sou, en aquest cas, ja les sabien, no? Han estat pactades, exacte. Van ser pactades. Clar, que et deixin, entre cometes, penjats a la meitat, no? És com... Sí, sí, efectivament, jo, mira... I, a més, dos cops seguits, no? És com... Clar, jo només volia fer la reflexió, eh? No vull tirar tampoc ni bulles ni res, però senzillament volia fer la reflexió pels oients que ens estiguin escoltant, que fer un projecte d'aquestes dimensions no és gens fàcil i, a vegades, jo he sentit al poble, és que a Sant Jus a vegades falten activitats o falten coses per fer. No és que faltin coses ni activitats per fer, és que falten mans. Falten mans. Necessitem que tota aquella gent que ho digui es posi en contacte amb gent com nosaltres perquè nosaltres tenim ganes de treballar, tenim ganes de fer coses. Però, clar, necessitem mans. I, a vegades, passa això. I jo entenc perfectament temes personals, temes de feina. Al final, jo ho entenc perfectament i amb les dues persones jo he quedat totalment agraït perquè, al final, ells, els dos, van fer unes contribucions molt interessants al projecte i jo estic molt agraït amb aquestes dues persones que, finalment, no han pogut estar. Però sí que m'ha sabut greu el fet aquest de que per què està passant això, no? És culpa meva que potser no he sabut gestionar això. És una qüestió que a la societat, a lo millor, ens està costant més el compromís. Jo m'estic trobant una mica amb això. I crec que en el món artístic està passant una mica això. Que moltes vegades hi ha poc compromís. Hi ha falta de compromís. Ara, el meu cas, és per part, diguéssim, de l'equip artístic. Però també està molt vinculat a l'equip de direcció, a l'equip de producció. Molts projectes que tu vas a Barcelona a treballar ja paguen una misèria o ni t'entren les dietes ni el transport, que és una cosa bàsica, no? Jo vull reivindicar una mica, ja que tinc micròfon, el fet de treballs dignes i de qualitat també pels que ens dediquem en el món artístic, perquè és necessari. I també compromís, molt de compromís, sobretot. Molt bé. Dani, seguim parlant una miqueta de la ball entre els seus braços, però més de cara a tot el que ha estat la producció, no? És a dir, per exemple, assajos, ara mateix, no? El canvi d'ubicació, també, com hi heu fet front? El canvi d'ubicació ha sigut, per mi, un d'art ambaginat. Per mi ha sigut molt dur, perquè el projecte està pensat per fer-se el claustre de les escoles. I ho dic des d'aquí molt seriosament, perquè la gent que vingui a veure'ns... N'ha de ser conscient. N'ha de ser conscient. Vull dir, nosaltres hem fet una adaptació que crec que és molt digne, però està pensat per fer el claustre de les escoles. Vull dir, el claustre és un personatge més i és un actor més de l'obra. Hem perdut un actor. Llavors, en aquest cas, hem triat una caixa negra, que és la Sala Utopia. Què vull dir en caixa negra? Doncs un espai que és molt fosc, que és gairebé tot negre, i ens permet, doncs, dissociar una mica què és el que volíem. Perquè nosaltres el que volíem és que el públic dissociés una mica entre el present i el passat, i que entrés molt en aquest joc de dir, anem a fer un viatge al passat. Anem a fer un viatge a la Guerra Civil Espanyola perquè l'obra va d'això. I de la Guerra Civil Espanyola a Sant Just. I el claustre per a nosaltres era vital. El canvi ha sigut molt dur. Vam fer una reunió a mitjans de setmana amb l'equip i jo els hi vaig dir, necessitem fer una reunió d'urgència, ha passat això, i l'equip em va dir, tenim dues opcions, o tirem pelante i decidim el mateix divendres, o decidim ja avui i ja organitzem bé per fer-ho casal de joves. I jo vaig preguntar què comportava decidir-ho divendres, i a mi l'equip em va dir, si decidim divendres, no esperis que si anem al casal de joves surti 100% bé. Perquè, clar, l'equip tècnic és molt diferent. No és el mateix il·luminar un espai exterior que un interior. Llavors això també ens dificultava molt prendre la decisió. finalment es va decidir casal de joves, de moment no està plovent, de moment fa una mica de sol, ahir a la tarda va fer sol, podríem haver muntat perfectament a claustre de les escoles, que el muntatge va ser ahir, però estem veient que la situació podria ser, doncs, realment preocupant a partir del migdia i de les 5 de la tarda. Com que no ho sabem, com que no volem que la gent es mulli, com que volem fer-ho, perquè realment nosaltres el que volem ara és estrenar. És un projecte que s'ha de fer al llarg d'aquest 24, perquè està subvencionat per una beca, com he dit abans. Clar, clar. Llavors hem d'estrenar abans que acabi l'any. Sí o sí, o sigui... Efectivament. El que sí que demanem, instem a l'equip municipal, a l'Ajuntament i també a la gent que ens vegi, és que si us agrada, si gaudiu de l'espectacle, fem una mica de pressing entre tots, a veure si podem aconseguir algun dia portar-lo al claustre de les escoles. festes de primavera, festes de tardor, festa major, però estaria xulo que en algun moment del 2025 passés pel claustre de les escoles, que és el seu lloc natal i és on ha de ser. El que passa que, bueno, Casal de Joves hem tingut la sort que l'Estevan, la Montse de Casal ens estan ajudant moltíssim, està sent molt fàcil i la veritat és que ara estem fent muntatge, jo vinc d'allà i està quedant molt bonic. Està quedant molt bonic, molt bonic, molt bonic. Llavors, això també em gratifica molt. Està quedant bonic perquè tenim una scenografia d'Imma Boronat que és meravellosa. La Imma Boronat és una excel·lent artista de Sant Justenca que està arreglada molt a l'Ateneu i des d'aquí una abraçada molt gran a la Imma perquè ha fet una feina brutal. També des d'aquí agrair a Miracle Serra pel cartell que és preciós, és un cartell que jo crec que capta molt l'essència de l'obra i també l'essència del Sant Just de l'època. També agrair a l'Escola Escena que ens ha ajudat a fer els assajos a Escena s'han fet tots els assaig de l'obra. Això te n'ha preguntat i quan heu estat assajant? Sí, és una escola d'esplugues del Llobregat que està molt arrelada a la nostra companyia perquè una de les integrants la Judit Malet doncs és mestra i també bueno, els seus pares la seva mare regenta a Escena i bé, doncs hem pogut assajar allà també gràcies a això. vull agrair una mica a tothom perquè la Judit Malet també és una gran amica gran companya treballar amb ella és jo no sé i és la protagonista no també? la Judit és la protagonista diré més el text ha estat escrit ha estat escrit per a ella vull dir no és que he triat l'actriu i després no o sigui, tu ja el vas escriure pensant ostres la Judit això li queda molt bé a la Judit jo vaig pensar en dues persones quan escrivia la Mercè que és el personatge de la Judit pensava en la meva àvia i pensava en la Judit clar, en aquestes dues dones grans dones que han passat per la meva vida la meva àvia va marxar just aquesta setmana farà un any i jo ja havia començat a escriure aquest text quan la meva àvia doncs encara era viva i l'he acabat amb la meva àvia doncs que ens va deixar per mi això també ha sigut un cop no? perquè per mi és molt important tota l'essència que hi ha a l'obra i gran part de les referències la gent de la meva família que vingui les captarà perquè són referències que van molt lligades doncs a la meva vida la vida amb la meva àvia amb els meus pares també vull dir que al final la balla entre els teus braços no només explica una història de la guerra civil espanyola sinó que explica una mica la història del Dani de les problemàtiques del Dani de les coses que ha viscut però portades en un altre temps i això per mi també doncs és molt molt especial segueixo una mica amb els agraïments a Marto que ha fet una feina també brutal amb tot el tema doncs de la maquetació del disseny de tot el tema de llum de so a la meva germana Anna Martínez que també doncs ens ha ajudat amb la producció musical i avui també estarà de tècnic de so a la Gisela Guerrero que també ens ha ajudat amb la producció musical i a moltíssima gent que em deixaré el Daniel Morales el Ricard Blasco com a figurants que també els tindrem avui a tota la gent que ens ha ajudat amb la veu en off la Socorro la Tony la Lídia Llames vull dir és un fotimer de gent que ha participat en aquest projecte i això és el que volíem ho hem aconseguit i estem molt feliços de poder estar aquí a Ràdio d'Esvern explicant-ho perquè realment és tancar una mica el cercle començar a Ràdio d'Esvern doncs en els meus inicis explicant coses explicant projectes i ara poder portar aquest també començant a a muntar projectes a Casal de Joves que per això també em fa il·lusió fer-ho allà perquè jo havia fet molts espectacles i moltes funcions allà a Casal i poder estar allà ara també em fa molta il·lusió tot i que no era el lloc inicial i també tota la gent que fa possible que la valla avui sigui el que serà el Pau Janer el Jordi Soto de l'Ajuntament i com no a Bandandarà que ens va ajudar ahir perquè a Bandandarà havia d'assajar a la Sala Utopia i ens van deixar la sala perquè nosaltres poguéssim muntar o sigui que tots aquests esforços tot aquest diguéssim perquè a mi el Francis em va dir una cosa de Bandandarà el Francis de Bandandarà em va dir nos tenemos que ayudar i això és molt bonic perquè jo crec que aquesta és l'essència que ha de tenir Sant Just ens hem d'ajudar uns als altres per poder fer la cultura possible jo sempre seré un fidel defensor de la cultura santjustenca passa que ara vas a dir un fidel defensor de Bandandarà i també també de Bandandarà també de Bandarà m'encanta m'encanta per festa major que toquen allà cap a mitjanit que m'encanta doncs sí sí també gran fan de Bandandarà molt bé escolta'm Dani no et vull fer parlar més perquè sé que t'has de reservar bastant la veu gràcies Lúria per aquesta tarda jo crec que ens ha quedat molt clar tot l'amor que li has posat en aquest projecte la dedicació d'aquests últims mesos bé gairebé tot de l'últim any a la vall entre els teus braços més expressament aquests últims mesos i bé instem a la gent també a comprar entrades que encara queden butaques bueno cadires lliures Entràpolis exacte a l'Entràpolis trobareu totes les entrades dels tres passis sis i mitja vuit i nou i mitja i res compreu veniu gaudiu si no taquilla també tindrem entrades en efectiu amb targeta no podrà ser però sí que les podeu comprar per Entràpolis és d'allà vull dir que no hi haurà problema i res que moltíssimes gràcies que si voleu saber més del projecte jo crec que el millor que podeu fer és venir a veure'l oi tant Dani moltíssimes gràcies i que vagi tot molt bé molta merda gràcies adeu-siau com 38 a a a