#325 - Entrevista a Trini Sousa, propietària de Trinis Café Bistró: 10 anys d'història i innovació a Sant Just

Música Ara mateix són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant ràdio d'Esvern al magazín de matins La Rambla 98.1 FM. Comencem la segona hora del programa i ho fem com sempre amb l'entrevistat del dia. La convidada d'avui a l'emissora és la Trini Sousa, que és propietària de la cafeteria Trinis Café Bistró de la plaça Maragall de Sant Just, que aquest 2024 està celebrant l'efemèrida del 10è aniversari de la seva obertura. Què tal? Molt bon dia, Trini. Molt bon dia. Vinga, va, a veure, fa 10 anys Trinis Café Bistró va obrir les portes per primera vegada, recordes una mica com va ser el primer dia o la primera setmana de, bueno, estar darrere de la barra? Les sensacions que tenies? Bé, va ser una mica de nerviosisme, del primer cop que aquest projecte començava. Començava, no? Perquè jo ja tenia una altra. Ah, tenies una altra. Sí, va haver un primer Trinis Café, que vaig estar al carrer Major número 2. Ja vaig estar 5 anys, però era de joguer. Vale. Llavors després ja vaig decidir aquest projecte ja per sempre, ja. Ubicar-te a la plaça Maragall. I em vaig ubicar a la plaça Maragall. Vale, molt bé. I aquests 10 anys són, tenint en compte, els que vas estar al carrer Major... 10 anys a la plaça Maragall i 5 anys al carrer Major. Tot els 15 anys en el món de l'hostaleria a Sant Jús. Uau. Abans havies tingut tu alguna altra, bueno, alguna altra relació o algun altre vincle amb algun altre projecte també de l'hostaleria o d'algun altre establiment? No. Sí i no. Jo vaig estar viscant a Irlanda uns anys i allà vaig entrar en el món de l'hostaleria. Vale. Em vaig enamorar, vaig veure que era el meu i llavors vaig decidir tornar a Sant Jús, que és d'on soc, i començar un projecte per mi mateixa. Vaig jugar aquest lloc al carrer Major número 2 i després de 5 anys vaig decidir ja fer-ho a lo gran, amb local propi i ja amb un disseny que era part meva, que significa que el local era jo. I ja han passat 10 anys. Molt ràpid han passat. Sí, sí. Uau. Quina és la imatge o el concepte de cafeteria que tu vols transmetre amb Trignis Café? Bé, en un principi jo vaig estudiar, soc barista i vaig començar a Irlanda i quan vaig agafar aquest projecte era la meva intenció només fer cafeteria. Vale. Però clar, la gent demanava més i la demanda doncs vas canviant. Vale. I el que no n'hi havia per aquí en un començament era l'hamburgueseria. I llavors, i faig sàndwits, amanides diferents, una mica esportant idees de fora d'aquí, que és on vaig començar jo amb l'hostaleria. I bueno, va sortir superbé. Uau. Clar, entenc que, com tu dius, t'has anat adaptant una mica al que la clientela... Demanava. Demanant com ha estat, no?, també una mica l'evolució de, per dir-ho així, de la carta, no?, de Trignis Café al llarg d'aquests 10-15 anys. O sigui, primer només cafès i coses més, no?, de cafeteria i després... De cafeteria, però després, clar, ja arriba les tardes, les nits, la gent vol sopar i has d'oferir alguna cosa més contundent que una cafeteria. Llavors, el tema de les búrguers, jo ja ho portava de l'altre puesto. El que les vam fer més gourmet, més sofisticades, més de restaurant. I això ha anat molt bé. I ja porto aquí 10 anys amb les búrguers, el cafè, que la gent em coneix pel cafè, sobretot, i la plaça, la plaça Maragall. Quin és el producte o el plat o el que més demana la gent quan entra a la Trignis Café? Bueno, si és pel matí, són el cafè. El cafè. El cafè que preparo. I ja si ens n'anem a la migdia de tarda, doncs, les búrguers. És lo nostre. Les búrguers gourmet. Quin horari feu? O en quina franja, potser, horària, també tens més clientela? O depèn del dia? Bé, sobretot els caps de setmana. Divendres, dissabte i diumenge, ara. Però sí que és veritat que quan és estiu, a la plaça estem tot el dia, del matí fins la nit. Ara sí que quan arriba l'hivern, doncs, reduïm horaris i no donem sopars per les nits, excepte els caps de setmana. Després de la pandèmia, n'hi ha hagut un abans i un després. Hi ha hagut un canvi. Ostres, explica'ns una mica això, perquè, clar, com va sobreviure Trini's Café de la pandèmia? Uf, ens va costar, em va costar. Sí? Sí. Em va costar perquè vam estar molt temps tancats. Tancats, eh? No faríeu servei, clar, d'un minutí? Bueno, sí, sí que ho vaig fer, i tant. Ostres! Sí, jo, la meva tieta cuinant, a porta tancada, i jo amb la moto repartint a les cases. Ostres! S'havia de fer el que pogués per sortir endavant, perquè vam estar molt temps tancats. Després ens van deixar dues hores pel matí, dues hores... Però amb això no treballes. Ja. I les pagos s'han de fer igual. Llavors, però bueno, van ser dos anys molt durs, però hem sortit endavant. Ara diries que potser estàs amb el mateix nivell que la prepandèmia, o...? Diferent. Diferent? És diferent. Com veus que han canviat els hàbits de la gent? En el tipus de coses que es demanen? En els horaris o com venen? Bueno, a la gent li agrada sortir, li agrada aprendre coses, fins a les terrasses. Això no ha canviat. I potser després de la pandèmia, si tens terrassa, a la gent li agrada estar en espais oberts. Però sí que és veritat que t'acostumes a el que la gent demana. I per les tardes, després de la pandèmia, que sempre estava oberta a l'hivern, el que faig ara és reduir horaris. Clar. Redueixes costos, també. I tant. No, sí, sí, sí, clar. Perquè està obert. S'ha de mirar pel negoci, també. Clar. És així. Parlem també de la clientela, de la gent del barri. Trinis que ha fet allà sempre les portes obertes a la plaça Maragany, no? Explica'ns una mica si teniu relació, si hi ha clientela fixa. Ui, sí. Generalment la meva clientela és fixa. Sí. Sí, n'hi ha gent que em coneix de l'altre trinis. Ostres! O sigui, tinc clients des de fa 15 anys. Uau. I el que veus és que és un ambient molt familiar. Quasi tot el 80% de la clientela són famílies. Sí. A l'estar dintre de la plaça s'està molt bé, tens els nens jugant i tu estàs tranquil, prenent alguna cosa o dinant i és molt familiar. Vale. També he de dir que l'estar al costat dels col·les internacionals, doncs tinc molta clientela de fora. Clar, això t'anava a dir que algun, jo personalment algun cop que he passat per allà he vist sempre, per exemple, moltes famílies de l'escola alemana, no? Moltíssimes. Són els meus fixes, els alemanys. Els teus fixes, eh? Sí. Escolta'm, també he vist algun cop els estopa per allà? Sí, són amics, són amics. Són amics. Aquests són amics. Veus, veus, ja els tenia jo clitxats. Són amics, ells són amics. També de l'escola americana. A l'escola americana, que per cert sempre treballo amb ells al Halloween. Ah. Que s'arriba ja. Aquesta setmana, el dijous, tenim una festa que és molt popular al Trinis, la festa que faig. Ostres, i què muntes per Halloween? Bé, en realitat és que no faig una festa, ni faig res. Jo em disfresso. Ah, bé. Però, clar, les meves disfresses són molt, molt xules. Sí. Tinc una maquilladora, són 3-4 hores de maquillatge. Oh. Sí, són bestials. Ostres. Llavors, la gent, vaig començar. Sí. I cada vegada va més, va més, va més, i al final de la plaça n'hi ha 300-400 persones. Què dius? Sí. Però tu dius... Em disfresso i dono carmels. Ja està, eh? Sí. Però, clar, és com, de què es disfressarà aquest any? De què es disfressarà? I és el secret. No ho sap ningú. Oh. I la maquilladora, em maquilla la gent o et maquilla tu? No, em maquilla a mi. És una amiga. És una perruqueria. Sí. I ha fet el curset de caracterització. Sí. I, bueno, doncs jo em deixo, ella li dona la imaginació i fem. I serveu alguna cosa especial o alguna cosa per atreure tanta gent o...? Bé, la gent vol passar-s'ho bé. Ja, molt bé. I els nens fan el trucotrato per les cases de la Maiola i quan acaben sempre venen a acabar allà a la plaça Maragall. Allà a la plaça. I esperen a veure si em reconeixen, a veure quan arriba, tothom espera, a veure qui la tini, com arriba, de què va disfressada. Clar. Allà a la plaça Maragall, a Sant Jus, clar, es fan algunes festes. Per exemple, ara se m'està acudint a la primavera i a la Fira de la Primavera. I després, per exemple, també sé que el Carnestoltes es celebra allà. Suposo que aquells dies, tu ja els tens marcats al calendari, no? Com a full time. Són de molta feina, de necessitar extres... Són dies molt guais. Com ho vius o com ho prepares o són dies que a la cafeteria es viu un ambient especial? Per exemple, a Carnestoltes també et disfresses? No. No, eh? No, perquè a Carnestoltes estic treballant. D'acord. Llavors, una disfressada de l'era de la barra, potser amb alguna coseta, però no em disfrasso. El dia del Halloween jo estic més de relacions socials que no treballem. Quan s'ha de treballar, has de treballar i no pots estar disfressada darrere de la barra, és com incòmode. Llavors, no participem al Carnestoltes, però per donar el servei. I els altres dies és més que monto jo l'espectacle. I tu com diries que és la clientela de Sant Jus, és a dir, vas estar treballant a Irlanda, no? I després també aquí a Sant Just, no sé si has tingut l'oportunitat o l'ocasió de treballar en altres llocs per Barcelona o pels voltants del Baix Llobregat. No. No? Com diries que és la clientela de Sant Just? Familiar. Almenys la meva. És molt familiar. I ja la meva clientela, clar, quan arriben i ja saps el seu nom, saps com prenen el cafè, com el volen, on volen seure o l'esmorzar. Això ells, bueno... Ho valoren, no? Ho valoren molt. Ho valoren molt. I el fet de vindre cada dia i que et coneixin, això a la gent li agrada. Clar. A tu et va costar, quan vas començar aquí a Sant Jus, que la gent et conegués o que agafés l'hàbit de venir a la cafeteria? A veure, jo és que soc de Sant Jus de tota la vida. Jo m'he criat a la plaça Maragall i tothom coneix la meva família perquè també ha tingut negocis a Sant Jus. El meu avi va ser un dels primers que va muntar un negoci a Sant Jus. Llavors, tothom coneix el meu avi. Qui era el teu avi? El Florentino Murciano. Ah. La maïtat de Sant Jus li ha comprat una rentadora al meu avi o li ha posat l'antena o li ha fet alguna cosa al meu avi. Clar. Llavors, jo m'he criat a Sant Jus i a la plaça. Llavors, la gent ja em coneixia també. Després sí que vaig marxar fora a viure i quan vaig tornar era una mica a veure què fa la trini. Clar. No em coneixien tant, em coneixien pel meu avi, és la neta del Murciano, perquè soc la neta del Murciano. La neta del Murciano. La neta del Murciano. I, bueno, vaig demostrar que podia portar el negoci. Clar, i tant. De fet, el meu local és dels meus avis i els em van donar l'oportunitat ja d'obrir el meu negoci ja meu allà a la plaça. Qui hi havia allà? O sigui, on estàs ara, no? Re, un magatzem que tenia la família. Un magatzem? Sí. I tu, com a dona emprenedora, també, t'has trobat alguns obstacles en algun moment o has tingut certes dificultats o, per exemple, no sé, la típica situació que posen com a exemple a l'hora d'emprendre, no? De que, bueno, les dones sempre, doncs potser no sé per què, no? Es veu com que qui ja està al capdavant d'un negoci ha de ser un home. Poques vegades. Alguna vegada, quan parles amb un proveïdor o amb una empresa que vol fer business amb tu, sí que s'espera en un home. Sí. Però no he tingut cap problema, jo. És més, potser algun client que et parli com si fos de menys que no a l'hora del que és el negoci. Però, bueno, jo també, com tinc un caràcter com el tinc... Poses les coses al seu lloc, no? Sí, sí, sí, ràpidament. Vamos. Com és la competència de la zona? Bueno, és que jo ja... No n'hi ha més. Per mi no és competència, són companys d'hostalers. Llavors, jo tinc molt bon rotllo amb tots els meus companys d'hostalers del que estem allí al barri nord. Si necessito qualsevol cosa, no dubto, i truco als bars del costat meu. Necessito això, em pots deixar això? Igual que ells a mi. Jo sempre m'agrada el bon rotllo. I més perquè penso que tenim feina tots. Allà al barri n'hi ha feina per tots. I jo, molts dels meus clients, me'ls trobo, vaig a comprar, me'ls trobo en altres bars o cafeteries, i com un somriure, tal. Per mi, parlar de competència, jo no m'agrada aquesta paraula. Són companys de professió. i quan jo tanco els dilluns, me'n vaig a fer el cafè, el del costat, sense cap problema. Molt bé. Qui forma l'equip de Trinís Cafè? Bé, principalment, la meva madreta és l'Isma, que l'estima moltíssim, que és un noi que ha treballat aquí a Sant Just molt temps i ja porta uns anys amb mi. Després tinc molts anys d'estar a la meva tieta de cuinera. Però ja es va jubilar i ara tenim l'alma. Molt bé. Nosaltres som els tres, els tres en l'equip fort. I ara van entrant noves incorporacions a la cafeteria. Depèn també l'hivern, l'estiu, doncs tinc més personal o menys. Però nosaltres tres som l'ànima, el lago, sí. I sempre més o menys heu estat, no?, aquest número de persones. És a dir, sempre has tingut l'Isma, inclús... Abans de la... on ha rotat, ha vingut molta... Sí? Sí, són deu anys. Ha passat molta gent per allà. Però sí que és veritat que abans de la pandèmia tenia molt més personal. Vale. La pandèmia... Va fer un abans i un després, no?, com has dit. Sí, sí. Hi havia més personal treballant, que ara no es pot. No es pot mantindre tan personal. Llavors jo treballo més per cobrir. Bé, per la gent que no ha entrat mai a la Trinis Café, quan entra, tu quin és l'aspecte que creus, o l'ambient, o la primera sensació que creus que es queden amb el local? Bé, primer entren i miren la decoració, que és molt diferent. Com és la decoració de Trinis Café? Bé, no ho sé, és molt Trinis. Té una part del meu cor que vaig deixar a Irlanda, i és una miqueta... No és un pa fairish, però té algun to, que hi ha els colors verds, una mica vintage, una mica industrial, no ho sé. És diferent. Està decorat també de la teva manera, no? Sí, clar. Va ser un projecte molt... Això m'agrada, això no... Ja que ho feia, ho volia fer, que quan entri jo, com si estigués a casa meva, jo. I a la gent li agrada. Et va costar tirar-ho endavant al principi? El que passa és que jo ja venia de l'altre Trinis i la gent ja... Jo ja tenia la meva clientela. Potser em va costar més en el primer que vaig obrir, perquè el local que vaig agafar no tenia molt bona fama, i em va costar, vaig haver de canviar tot. Allà envia la clientela i allà sí. Però després de cinc anys ja... la gent ja em coneixia. Ja. I com la ubicació és molt millor, doncs va ser molt fàcil. Clar, sí, suposo que el fet de tenir ja, no?, els teus clients i això, doncs simplement donant la veu de, ei, que em canvio, no?, suposo que és... Bé, clar, i quan vaig empalmar un local amb l'altre, els últims mesos serà com va l'obra, Trini, què tal, no sé què... i clar, la gent estava expectant, i n'hi ha d'un a l'altre, no sé, n'hi haurà 100 metres de distància. Llavors era molt fàcil passar per la plaça a veure com va, la gent anava a mirar com va l'obra, tal, no sé què. Clar. Celebraràs els 10 anys d'alguna forma? Avui, vaig fer una festa. Vas fer una festa. Com va ser això? Brutal. Quan la vas fer? El 14 de setembre. Jo vaig obrir a l'agost. En realitat, els 10 anys els vaig fer a l'agost. A l'agost del 2014? 2014. El que passa és que ja després d'uns anys de treballar, jo l'agost tanco. Clar. Al principi no tancava, treballava sense alcances, però bueno, vas creixer, les coses van bé, i llavors ara jo ja tanco tot el mes, de l'agost. I quan vaig tornar, doncs vaig decidir fer una festa. En què va consistir la festa? Bueno, aprofitar les terrasses musicals, vaig fer el concert en un dia de celebració, o sigui, el concert, i celebrava també els 10 anys. Va vindre moltíssima gent. Sí? Va ser una festa molt xula, sí. Va haver-hi pastís? No, pastís no, però ram de flors, felicitacions, bengales, no sé, n'hi hauria el millor, no sé, 200 persones allà. Va ser molt xulo. Sí, sí, sí. Però per atendre 200 persones també... Bueno, va vindre una empresa a tallar pernil, una altra empresa a obrir ostres, vaig fer també cosetes diferents. Molt bé. Si tot el que és imaginació a mi no em falta. No, no, no. Jo et munto una festa ràpidament. Això et passa que a vegades et venen clients a demanar-te, per exemple, escolta, vindrem aquí uns quants a fer, a muntar una festa, perquè si és un ambient familiar, potser a vegades, no sé, una festa infantil. Infantil, he fet moltes. Sí. El que passa és que ara ja no les faig tant, perquè tothom vol divendres. Ja. Quan acabar el col·le, festa de complejans, ja he fet moltíssimes. El que passa és que jo els divendres vaig amb tanta feina i tan desbordada que jo no les puc fer. Se'n va. Llavors ja no les faig sempre que sigui divendres. Cap de setmana fem unes quantes. Fem unes quantes. O tancar el local per fer una festa privada, un sopar privat, amb un número de gent, també ho fem. I t'encarregues tu llavors, per exemple, de servir el que et demanen prèviament? Jo m'encarrego d'organitzar tot. O sigui, el menú, comprar, parlar amb proveïdors, i després sempre estic, allà que no hi ha una festa, estic supervisant. Però tot passa per les meves mans, sempre. Tots els detalls soc jo i la que organitzo, tots els sabents soc jo. Quan hi ha aquest tipus d'esdeveniments, la carta segueix sent la mateixa? Generalment redueixo la carta. Tinc una cuina molt, molt, molt petita. I llavors, clar, amb tanta gent hi ha coses que no es poden oferir. I llavors redueixo carta al que més es veu i al que més fàcil de preparar. És com ara al Halloween, la carta anirà a la meitat o menys del que generalment serveix, perquè no es pot. I volem atendre tothom. Llavors, carta reduïda per poder... tothom que vulgui sopar o menjar alguna cosa que pugui. Molt bé. I tot això d'última de les cartes per QR, tot aquest pas que es va fer després de la pandèmia... He tornat a la carta amb paper, jo. Tinc el QR, però he tornat amb la carta amb paper. Jo crec que ara molts locals estan tornant a la carta amb paper. Perquè sí, perquè molt amés, la carta amb paper... Seure i que et donguin la carta és com... El QR. I jo tinc també gent gran que em diuen, jo no tinc d'això. I amb ella allò que soc analògica total. Sí, clar. A veure si m'ho pots posar, baixa'm l'aplicació. Jo, hola, què m'està demanant? Si jo no sé fer-ho. Ja. Jo soc pitjor que ells, no? Uf, sí, sí, sí. A mi no m'ha... Jo no soc molt tecnològica. Llavors, la carta amb paper... A mi és que m'agrada el paper. M'agrada molt. Llavors, tenir la carta, i poder oferir-la, i parlar amb ells... Estàs venent, també. Si tens la carta amb paper, tal com la dones, ja comences a vendre. Amb el mòbil, ja la gent fa així i baixen el cap, miren el mòbil i... Sí, sí, ara et diem. I no et miren. Ja. Però quan dones la carta, ja parles amb ells, i ja li pots oferir o aconsejar o el que... Clar, molt bé. Doncs, escolta'm, Trini, moltíssimes felicitats... Moltes gràcies. ...per aquests 10 anys, bueno, 10-15, no?, d'anys de negoci. I res, que en siguin moltíssims més. Sí, sí, sí. I que hi hagi feina, també, doncs, per moltíssims anys més allà, a la plaça Maragall. Segur que sí. Vinga, doncs, que vagi bé. Una abraçada i bona setmana. Una abraçada, gràcies.