#326 - Entrevista amb Laura Baringo i Quim Déu sobre l'exposició "El món i l'altre"

. Ara mateix passen 14 minuts de les 11 en punt. Esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins, la Rambla. I els convidats d'avui a l'entrevista del dia aquí al programa són els artistes Laura Baringo i Quim Déu, que són els comissaris i els responsables del projecte d'art contemporani Mons, un projecte d'ADN Sant Justenc, finançat per l'Ajuntament i que des de fa un parell d'anys ha projectat exposicions temporals a l'espai Mercart de Sant Just. El passat dissabte 26 d'octubre es van obrir les portes en aquesta nova exposició titulada El món i l'altre. Molt bon dia, Laura, Quim, què tal? Com esteu? Molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bon dia, Núria. Molt bon dia. Molt bon dia. Doncs això, el que hem dit, es van obrir les portes el passat dissabte d'aquesta nova exposició de Mons, titulada així, El món i l'altre. Quin enfoc se li vol donar, se li ha donat, no?, en aquesta ocasió a la nova edició de Mons? Bueno, se li ha donat, mira, si aquesta, bueno, una cosa que és important és que aquesta és l'octava exposició, però la sèptima de Mons, perquè aquest any vam obrir una que dèiem el món buit. I no la contaban dentro de les exposicions que nosaltres montem. I aquesta, bueno, va començar una mica amb el Quim, que parlàvem de cuántos somos, és a dir, cuántos altres soms nosaltres, no? És a dir, que cada uno de nosaltres soms moltes altres. Sí. Llavors vam parlar sobre aquest tema i vam dir que podia ser com un tema molt interessant per poderlo desenvolupar, i al començar a investigar ens basem molt en una frase d'Arthur Rambeau que diu «J'ai un autre», que més o menys seria com «yo soy otro», no? Sí. Però que en el fons, el que ell hacía era que en ese moment se estava construyendo a sí mateix, a finales del segle XIX, i lo hacía a través de la mirada de los otros, i això era un poco lo que nos quería decir. Llavors, empecemos, bueno, com sempre empecemos amb el Quim, investigando, és a dir, què artistes serien els que, dentro d'aquest gran món i d'aquestes altres, qual seria la nostra selecció. I llavors escollim, aquesta vegada, a sete artistes. A set, eh? Sí, perquè ja queríem, el sete nos parecía la séptima exposicions de Mons, i, bueno, íbamos a coger sete artistes, i sobretot perquè un d'ells, que per nosaltres és Ebru, en estos momentos creíamos que era la representación exacta de lo que significaba este dato, ¿no? Le paso la palabra al Quim, que lo explicará estupendamente. Hola, Quim, què tal? Bon dia. Hola, Núria. Doncs sí, bé, com diu la Laura, ens plantegem sempre uns reptes, i amb molt de patiment, però també amb molta alegria, penso que els arribem a aconseguir, no? Molt tant. El repte que teníem en aquest cas, com bé explicat, era això, de també proporcionar a l'Espai Mercat i aquesta exposició un caire també d'un cert activisme social i cultural. Llavors, com que tant la Laura i jo, humilment, ens considerem bastant feministes, penso i crec que ha sortit una exposició molt conscient, molt conscienciada, amb el feminisme com a altra, i la dona, diguem, com a altra, dintre del cosmos que hi ha social, no? Dius que us ha sortit de bastant feminista, i sobretot amb el tema de reivindicació social, també per la trajectòria que potser tenen alguns dels seus artistes. Exactament. No vam ser... És a dir, no ha estat una exposició feminista avant la letra, que es diu, sinó que el treball que fem amb la Laura sempre és una mica en procés, no? És un working process que anem treballant en funció també dels feedbacks que rebem dels diferents artistes, no? I a partir d'aquí, a través d'aquests projectes que ens van presentar, sobretot el treball d'un artista que es diu Maria Llopis, va començar a sorgir aquesta idea d'aprofundir en aquesta mena de reivindicació de cara als altres, de cara a la diversitat, de cara a omplir, d'alguna manera, l'univers amb la mirada dels altres, no? Ens quadra una miqueta amb l'aforisme que teníem d'Artur Gamboa, no? Sí, yo voy a empezar ahora con lo del Ebru, que lo habíamos dejado al pobre artista, entre paréntesis. Resulta que él, bueno, nace con el nombre de Albert Porta y entonces él se desarrolla como artista con este nombre y en un momento determinado, en los años 60 más o menos, con unas cuestiones sociales, época franquista, él se le mete en la cárcel y, bueno, terminan los abogados intentando que, en vez de llevarlo a Carabanchel, termine en un psiquiátrico en Barcelona. Sí. Entonces, al terminar en un psiquiátrico, cuando él entra, se encuentra una persona, un loco que está allí, que le dice Zush. Y entonces, él, en un momento determinado, decide que, por todo lo que está pasando, va a dejar el nombre, en ese momento, de Albert Porta y se va a llamar Zush. Entonces, en este del otro, creo que nos encajaba muy bien, pero no solamente lo va a hacer una vez, sino que lo va a volver a hacer y ahora se llama Ebru. Llegó un momento que cogió y decidió que, como Zush, como artista, él ya había dicho todo lo que tenía que decir y se pasaba a llamar Ebru. Cuando cambia de nombre, cambia de todo, es decir, cambia de vocabulario, casi cambia de forma de hacer y se convierte en otra persona. Y en estos momentos, ahora, él ya ha comentado que, como Ebru, ya no va a hacer nada más. Entonces, nosotros presentamos un... Pero porque cambia un otro cop de personalidad. Sí, porque cambia de toda su personalidad, pero cree que ahora se ha acabado. Él, una de las cosas que... Pero personalidad a nivel artístico, ¿no? Sí, pero yo creo que... Claro, en el momento que tú cambias de nombre, cambias un poco, ¿no? Es decir, cambia un poco tu mirada. Cambia un poco tu mirada, cambia todo, ¿no? Y entonces, él lo que cree y me parece bien es que a partir de ahora él ya no tiene nada que decir. Entonces, cuando nosotros, por ejemplo, le invitamos y quería venir y tal, él dijo, bueno, hemos presentado un vídeo que él hizo para una exposición en Santa Mónica, que tenemos relación con Santa Mónica y nos lo han dejado y que en esa misma exposición también estuvo Francesca Llopis, que la tenemos. Y entonces, es un vídeo donde realmente él nos cuenta este proceso de este cambio de los tres nombres, ¿no? Entonces, creíamos que estaba muy bien porque es justamente la persona como, en ese sentido, muy representativa de lo que él y yo queríamos tratar, ¿no? Entonces, él ahora, como dice, como último nombre, si se tuviera que poner alguno, es cuando se muera ponerse go, ¿no? Que en inglés sería como ya me voy, ¿no? Sí. Entonces, quiero decir que... Pero que ya como artista... Me parece como muy sincero en este sentido, ¿no? Ya no tiene nada más que decir, pues ya no hace nada más, ¿no? Molt bé. O sigui que también col·laboreu amb el Centro d'Art Santa Mónica, ¿no? Sí. Molt bé. Això no, ho dic perquè a vegades col·laboreu, ¿no? En algunes de les exposicions heu fet això de col·laboracions amb altres galeries? Totalment. A banda dels artistes que hi participen, com que tenen obres a vegades lligades a això, pues, amb altres centres. Sí, por ejemplo, el Enrique Farrés, en este caso, tenemos la Galería Bombón Project, ¿no? També. Es decir, que hemos colaborado con Santa Mónica, lo que tú dices. Y también, de alguna manera, también hemos colaborado con la obra de Móstoles, del Centro 2 de Mayo, ¿vale? Sí. Que es un centro como muy importante. Piensa que el director, en un momento determinado, que estaba allí, ha pasado a ser el director del Reina Sofía. ¡Ostras! de cómo ha llevado el centro y la Costa Badía es una artista allá y parte de las obras estaban puestas allí, ¿no? Costa Badía es una de las otras artistas que está a Mons. Que está a Mons. Sí, llavors, la descobreix, d'alguna manera, la Laura, en un dels seus viatges de búsqueda y recerca d'artistes i de projectes interessants. Sí. I, a més, estem molt contents perquè una de les fites que teníem amb la Laura és incorporar el teixit cultural i artístic de fora, fins i tot de Catalunya, aquí a Sant Jús. I, a través d'aquest centre, que és hiperimportant a Madrid, doncs, hem pogut, d'alguna manera, generar sinergies, ¿no? Costa Badía és una artista amb una diversitat funcional complicada, diguem, i, sobretot, amb una singularitat a l'hora de... d'una personalitat molt singular, no? Ella té moltes dificultats a l'hora de moure's, no? I ens presenta una obra bastant contundent. És a dir, ella reivindica, també forma part d'un cert feminisme, d'una altra manera de ser, reivindica la possibilitat de ser una vedette, de ser madona, de ser una norma d'oval. Ella no pot portar sabates de taló de 25 centímetres, és superlògic, però ens presenta com si fos una petita sabateria a l'exposició com a desig, com a ànsia i reivindicació del que és possible o del que seria desitjable. I ens presenta parells de sabates. Una sabate real, taconazo, brilli brilli de 25 centímetres, i al costat una pròtesi. És a dir, és d'alguna manera... Bé, un dibuix. Un dibuix, una pròtesi, perdó. Sí. però és una manera de reivindicar i de conscienciar aquest trànsit que hi ha entre els desitjos i les realitats i també reivindica d'alguna manera les dificultats que té aquesta gent a l'hora de moure's, a l'hora de transitar en tots els espais. Ostres, Déu-n'hi-do, segur que és molt interessant, no? Suposo que haurà posat algun... o sigui que la seva col·laboració consisteix en aquest tema de les sabates, no? Sí, i a més a més tenim un vídeo que és de veritat molt interessant de veure'l, a més a més. I, bueno, estava l'altre dia supercontenta i està intentant d'alguna manera de vindre, si pot, aquí a Sant Jús un dia. Seria fantàstic i ja pot normalment el cap de setmana perquè està treballant el rei na Sofia i intentarà veure si és possible el venir un cap de setmana. Bé, ho intentarem. Molt bé. També ho heu mencionat abans a Maria Llopis. Doncs sí, també estem no contents. Contentíssims, no? Lo siguiente. Primer val a dir que amb la Laura vam muntar una mena de joc una miqueta nominal. És a dir, quan estàvem buscant i cercant projectes per aquest món, ens trobàvem amb dues persones que es deien Llopis. la Maria Llopis i la Francesca Llopis. Vam dir, escolta'm, per què no ens llancem i que una Llopis sigui l'altra de l'altra Llopis i l'altra Llopis l'altra de l'altra. Hòstia. I sense dir-ho, eh? Sense dir-ho ens vam arriscar i ha sortit bé. que tenim la Maria Llopis per un cantor i la Francesca Llopis per l'altra. Dos personalitats hiperdiferents, però amb una coincidència de cognom i amb una felicitat perquè quan es van entrar les dues que estaven, estaven hipercontentes. Oh, que fort! Bé, Maria Llopis és una artista, activista, jo crec que pensadora, filòsofa, molt vinculada amb els temes de feminismes, com ella diu, feminismes en plural. Posa en qüestió un grapat de coses que hi ha i amb la Laura pensem i més justament en aquests dies en els problemes que hi ha de violència i d'assetjament sexual a la societat, ara més que mai és necessari donar una idea o donar una nova visió almenys en una situació tan candent com la que estem visquent ara. Maria Llopis ens presenta un projecte molt sintètic, molt interessant, que us convidem de veritat a veure'l perquè és un projecte que ens farà reflexionar. Són uns casos reals i volem que generin pensament crític i penso que ho estem aconseguint perquè el feedback que hem rebut a la gent que ha anat a poder veure la instal·lació és molt interessant i considerem bàsic que l'art contemporani i en aquest cas un projecte com el de Mons que és un projecte a llarg termini estiguin present aquest tipus de situacions, aquest tipus de projectes que no són compleents sinó que ens fan qüestionar les coses com és l'art contemporani. Clar, exactament. Després passem al Cixaparedes. Sí. Bueno, aquest és un artista molt especial també, no? Perquè, per una banda, és una persona que ara ha vist, viure per el madresme, ha estat una mica així recluit, però bueno, ell era un grafitero del carrer i va començar a canviar una mica i a mirar de portar més pintura, escultura i tal, no? Ha sigut una de les artistes invitats set a la Tate Modern per pintar la façana, jo crec que això és important, el 2007. Home. I després, en viatges al Perú, ell va canviar una miqueta i ara fa una abstracció futurista que està molt bé i tenim tres peces d'ell, jo crec que superinteressants, una pintura, una escultura i un telar. Vale. Molt, molt, molt, molt guapo que val la pena veure'l. Molt bé. Ja veus que tenim aquí una resta d'artistes de qualmejor? Sí, sí, sí. El Gonzalo Elvira, és a dir, que tenim aquesta quota que, com diu el Quim, ens fa molta il·lusió internacional, aunque lleva 24 años viviendo y viviendo en Barcelona, ell és de la Patagonia i, doncs, ens fa, és a dir, estem tots molt acostumbrats quan vam a museus de llegar a veure una galería de il·lustres, i en aquest cas el que vemos és una galería de il·lustres. Llavors, ell ho fa ademàs amb una técnica que jo crec que és molt... Bueno, la gent se quedò molt impressionada el dia de les portes abiertes perquè és un oleo però molt clar, molt diluïd. i per l'altre, el que es un oleo, el que es un oleo, el que es un oleo, el que es un oleo, con aguja y martillo. Entonces, hay de los dos tipos y es una técnica que hacía su madre para luego llegar a hacer bordados y entonces ella hacía en papeles esa técnica del agujereado y entonces él lo reinterpreta y lo hace sobre el oleo y realmente tiene un... Bueno, queda como muy hermoso. Entonces, nos presenta mujeres, tanto europeas, como... pero pensadoras, madres de mayo, filósofas, gente que en un momento determinado han sido para él totalmente ilustras pero que en ningún momento saldrán en ningún sitio. Sino que es como un reconocimiento personal que él hace que lleva cinco años pero que no ha acabado. Entonces, es un trabajo, como dice el King Working Process, pero que nos interesaba traerlo en estos momentos y no esperar que igual hasta dentro de cinco años no ha acabado. Entonces, yo creo que nos presenta veintinueve imágenes de mujeres que es bastante impresionante. Imatges en refereixes com a la seva tècnica que has explicat? A la seva tècnica que són las dos tècniques, sí, él utiliza la tècnica de l'óleo o la tècnica del perforado, no? El que veig és que la majoria d'obres que presenten els artistes, no? La seva participació són... són... és material bastant recent per dir-ho així, no? Sí, ja de tot. Tenim artistes com ara que jo crec que el Quim parlarà de la Francesca Llopis que és una peça que ens interessava moltíssim per aquesta exposició però és una peça del 92 i fem coses d'aquestes, no? Hi ha material molt recent però si la peça però si la peça ens interessa una peça més antiga també l'agafem molt bé com ha estat el cas de la Francesca Llopis l'altre Llopis l'altre Llopis exacte i que és cert o sigui en molts casos amb la Laura busquem la persona i la persona ens deriva amb obres o amb projectes recents o en altres casos entrem per les obres i en el cas de la Francesca vam entrar per l'obra la Francesca amb la peça que presenta és una mena de tensió entre el desig i la realitat és una mena de versos entre un i l'altre amb un tractament molt radical amb la postura i darrere la Francesca ens explica aquesta tensió amb referència a l'altre és a dir la raó va per un cantó i a vegades la passió va per un altre i aquesta mena de dicotomia que tenim tots al cap entre uns i altres és una miqueta l'eix de l'obra que presenta una obra bastant impressionant una mica delicada a nivell tècnic no Laura perquè a l'hora de muntar ho vam patir una miqueta de que no es trenqui res ja ja clar és molt fràgil però també aquesta tensió entre la fragilitat de la tècnica exposada i la contundència de la imatge també resultava molt interessant no? sí a més a més té com aquesta força perquè és com un cavall bueno ja ho veus és una força total del cavall i tal però a la vegada aquest cavall està com agafat i és com la passió la força i tal però tot està una mica reprimit no? clar és tota una història això que ens impressiona sí una mica freudiano el temps llavors i finalment ens falta un sí concluiria aquesta aquests set artistes sí amb Enric Ferrés Enric Ferrés també estem molt contents perquè hem aconseguit col·laborar amb la galeria Bon Bon Projects que és una de les galeries punteres de Barcelona i com he dit abans un dels objectius amb la Laura d'incorporar o d'estar presents a la xarxa cultural i artística de l'àrea metropolitana i en aquest sentit perfecte l'Enric Ferrés ens presenta tres peces que tenen a veure amb la mirada amb les altres mirades no? i són unes peces molt interessants al fulletó podrem veure que hi ha el tema de les ulleres que d'alguna manera és a vegades són les pròtesis necessàries per poder veure i d'aquesta manera ho podríem enllaçar amb les pròtesis de Costa Badia i després també en modus de joc també ens va fascinar amb la Laura una instal·lació entre poètica inquietant i curiosa sí amb molt de moviment i que o veniu a veure-la o no entendreu res o sigui que s'ha de vindre a dintre de exposició per veure i descobrir aquesta instal·lació que la veritat és molt curiosa m'ha oblidat d'una cosa Kim que era que com nombrem les galerías i la gent que participem el Gonzalo de Vira és un artista de la galería Rocío Santa Cruz que també incorporamos artistes i tenemos esa relación con las galerías que también yo creo que es muy interesante porque estamos en ese sentido queremos estar totalmente punteros a la hora de la relación que intentamos mantener con por un lado Barcelona pero también con de alguna manera con todo el paisaje artístico i per acabar just volia fer un parell de preguntes clar normalment quan hi ha les exposicions de de Mons al seu voltant no només és l'exposició sinó que també si fan algunes activitats presentacions xerrades n'hi haurà alguna en aquesta ocasió també sí tenim bueno per un lado sempre nosaltres fem més o menys cada exposició sis o set visites comentades sí després bueno amb Cal Llibre T segur que muntem dos o tres també conferències i ara estem en relació també de veure si hi ha algun artista que pot vindre que això González Vira o algun artista que pogués explicar una mica la seva obra no? la Francesca Llopis sí o sigui hi ha un cantó que és convidem els artistes que es puguin que es puguin expressar i puguin interactuar amb el públic diguem després també tenim un conveni de col·laboració que això també és fonamental dintre de mons amb el món pedagògic amb l'escola de formació professional Antoni Algaró amb una sèrie d'alumnes que els convidem sempre a tindre i a observar i fer un feedback amb perdonar conèixer l'art contemporani amb l'institut avui hem recebit un e-mail que per a desembre tenim quatre grups de l'ESO molt bé i després molt important hem aconseguit que la Maria Llopis que està fent ara en aquests moments un màster sobre gènere i diversitat a través del CCCB i una escola que es diu Elissava que vingui aquí amb els seus alumnes per donar una màsterclass i també tenim pendent amb això està molt bé perquè realment clar és que el novembre coincideix precisament amb el mes lila i que se li pugui donar també aquest aire no? bueno aquest aire vull dir que es pugui tractar temes feministes també és com exacte ens vam posar en contacte amb tota la programació del novembre lila i la proposta queda d'una manera a modus de satèl·lit és a dir no està dins de la programació oficial per dir-ho així però considerem per la temàtica que estem portant i sobretot per la situació que estem vivint ara que potser més endavant potser és desembre o gener perquè l'exposició dura fins al 16 de febrer que hi hagi aquesta mena de trobada d'anàlisi sobre l'obra i sobre els feminismes en plural que estem tractant sí perquè jo crec que a més a més d'això del feminisme també s'està tractant la diversitat funcional que també jo crec que també és un tema que seria també molt adequat de parlar però estem en relació a l'Ajuntament i per poder organitzar a més a més coses específiques exacte l'altra qüestió era precisament això o quin cas ja ja t'has adelantat fins quan estava disponible l'exposició perquè la gent de Sant Just hi pugui hi pugui fer una ullada i pugui entrar i pugui gaudir també de exacte mira nosaltres vam obrir les portes que no vol dir inaugurar el dissabte el dissabte passat i tenim pendent la inauguració oficial amb què s'anunciarà convenientment i que convidem a tothom a assistir-hi perquè pot ser molt interessant a més els parlaments que puguem tindre i després en aquest cas és una exposició amb una certa llarga durada perquè vam aconseguir que passés aquesta exposició amb les festes de Nadal que són festes on la gent té de més més dies lliures per poder vindre a veure la mostra i ens durarà fins al 16 de febrer molt bé ara sí doncs ho hem de deixar ho hem de deixar aquí Quim i Laura moltíssimes gràcies per haver vingut avui a Ràdio d'Esvern estem impacients doncs de passar-nos per l'Espai Mercart i fer una ullada a l'exposició moltes gràcies a ti Núria i bueno i gràcies a los oyentes molt bé que vagi bé moltes gràcies adeu a