#33 - "El món poètic d'Antoni Clapés"

Dijous 17 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala Merck Art, a la primera planta del Mercat Municipal de Sant Just, es farà un recital i una xerrada amb el nom que es diu així El món poètic d'Antoni Clapés, esdeveniment cultural en el marc de l'actual exposició Mons, que acull precisament aquesta sala, Merck Art, i que organitza la llibreria que el llibre té. No l'exposició, sinó la xerrada, aquest esdeveniment que hi haurà amb Antoni Clapés, que el llibre té. Recordem, llibreria aportada per la Silvana Vogt i també per l'Arnau Consul. Tenim ara a via telefònica el poeta, traductor, editor i gestor cultural Antoni Clapés, que serà el protagonista d'aquest acte. Salutem-lo. Hola, bona tarda, Antoni. Hola, molt bona tarda. Bé, portes tota la vida dedicant-te a la literatura i a la cultura i li preguntava l'altre dia a l'Arnau de que el llibre té i li deia ajuda una mica a enfocar l'entrevista amb l'Antoni perquè no sé, que m'agrada en què està treballant i em va dir és que és un home que no para. Pregunta-li sobre una mica la trajectòria. Per tant, bé, jo volia saber una mica, Antoni, la teva percepció. Com definiries el teu estil? Què és per tu escriure? En què t'agrada enllegar? Mira, a vegades m'agrada dir que he estat i soc una mica Dr. Jaquil i Mr. Hyde. Això que era com un àl·lel, de dia treballava, jo he treballat sempre a la indústria informàtica. És de molt jovenet, des que vaig començar a estudiar. Això era el paleolític inferior. I fins fa uns anys que em vaig jubilar. Què vull dir? Sí, doncs que això em servia, diguéssim, tal com es diu vulgarment, per omplir la nevera. Però després, a finals de les tardes i nits, em dedicava a diverses coses. He muntat llibreries, he muntat editorials i sobretot he escrit bàsicament poesia i he traduït bàsicament també poesia. I res, potser resumeixo una mica tot. I naturalment, al darrere de tot això, que ja és una passió per la literatura, especialment per la poesia, però també per la narrativa, certes narratives. I com intentes casar aquests dos mons tan diferents? És a dir, per una banda, comentes-ho de consultor o de nivell més informàtic, i per altra, la literatura. Hi ha alguna cosa que et vegi semblant-se? No, cap ni una. O sigui, això a vegades m'ho han dit, no? No, no, no. Jo tenia molt clar que una cosa era una cosa. El matí em llevava, i en comptes de com faig ara, a seure'm a la taula, obrir l'ordinador, etcètera, doncs no. El que feia era anar a una oficina, fer gestió bàsicament, indagar temes informàtics, i això naturalment no tenia res a veure. Per mi, això era un avantatge. Sí, perquè quan acabava és com si tanquessis llums, feia clac, i aleshores el meu cap funcionava d'una altra manera. Ja sé que pot sonar estrany, però per mi ha anat així. Ja ha funcionat? Ja ha funcionat, sí. Diríem que sí. Com a poeta, Antoni, quins són aquests temes o temes que acostumis a recórrer per escriure? Mira, jo he escrit poesia des de tota la vida, des de la vida més conscient. Vaig començar molt jovenet, i després del que llavors es deia Batxillerat, que ara ja no sé què seria ben bé, és a dir quan tenia 15 anys o 16, begut per l'interès que em van sugerir determinades lectures que no eren precisament les lectures que ens aconsellaven al col·legi, però que fora del col·legi se'm van afectar molt poetes italians, alguns poetes espanyols, altres poetes catalans, tot això em va esperonar, i al llarg de tota la meva vida literària, he intentat escriure una poesia, bé, que hi ha hagut una sèrie de temes que s'han anat repetint, per exemple, el tema del silenci. El silenci enfront la paraula, el silenci enfront l'escriptura, per exemple, que no m'agrada escoltar sols, escoltar soroll, estar recollit, llegint, escrivint, no m'agrada sentir sols de fora, però escoltar molta música, però són coses diferents. El silenci, la llum també, tot això sempre amb un sentit físic, amb un sentit més metafísic, més enllà de la llum, és naturalment la llum del dia, és natural, però també és la llum que ens il·lumina interiorment. I no només són temes que es tracta tant poèmes, sinó també últimament reflexions o assaig o... o inclús articles en premsa, també has reflexionat una mica sobre aquests temes. Sí, perquè és una mica allò, perquè és una mica la meva poesia, perquè els meus temes són els meus temes de gairebé de sempre. Els poemes primers ja anaven una mica enfocats cap aquí, i també vull dir que la meva és una poesia molt breu, molt concentrada, de manera que si em donen mitja hora llegeixo tota l'obra poètica dues o tres vegades. És una broma, però els poemes són breus. Perquè a mi m'agrada donar com un petit tast al lector, i el lector després això que suposadament el pugui impactar d'alguna manera o emocionar. Això seria el desideratum. Doncs una vegada, havent sentit o llegit, sobretot llegit, havent llegit alguns aquests poemes em fa reflexionar i descobreixi coses. A vegades hi ha hagut en lectures públiques o així algú que m'ha dit això vostè vol evitar el cos aquí. I de sobte dius, ah, doncs no, però m'agrada que em digui això. M'agrada si això vostè li fa pensar en aquest aspecte. Per tant, tot... No, no, digues, digues. Referent a això que dius, la poesia és un gènere en què cadascú interpreta un poema en funció del context particular? Sí, sí, sí, totalment. És a dir, si tu agafes una novel·la, una novel·la és tot un... Anem a dir una novel·la més o menys clàssica, ja no dic experimental, una novel·la clàssica, hi ha tot un argumentari, hi ha molts personatges, la novel·la té unes regles, al començament s'ha d'explicar qui són aquestes gent, quines coses passen, etc. I al final hi ha com un desenllaç de tot plegat, no? Sí. Al final es casen. Molt bé, doncs ja està. Però això són 300 pàgines. Llavors es pot estendre molt, es matisa molt tot, etc. És clar, un poema, doncs a vegades són 10 versos. En fi, els sonets són 14 versos, que és la forma mètrica més clàssica, més això, no? És clar, amb 14 versos pots dir bastanta poca cosa. Com a explicació. Llavors que has de concentrar molt, buscar unes paraules molt ajustades, però malgrat tot queda un espai, no exactament explicat i explicitat, sinó insinuat. I això jo trobo que és molt bonic. Jo, per exemple, que tradueixo molta poesia, i a més poesia molt contemporània, de tot el que veig, per exemple, les dones del que veig són tremendament feministes, molt, una poesia molt... És clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, està clar, és clar, és clar i em va dir que volia dir tot el contrari, però m'agrada que pensis que volia dir-ho així. I em va dir que això també està bé. De manera que la poesia penso que una de les coses més atractives per mi és que té aquesta multiplicitat d'interpretacions. I dit això, si ara jo llegeixo un poema de Juan Ramón Jiménez, que és un poeta que sobretot l'última part de la seva vida m'interessa molt, llegeixo molt, hi ha poemes que ara els llegeixo, poemes que sé que m'havien agradat molt en un moment i que els havia interpretat d'una certa manera, i ara els torno a llegir o no m'emocionen tant o els interpreto d'una manera diferent. I què ha passat aquí? Home, ha passat que jo, diguéssim, he anat creixent, amb intel·ligència, amb sensibilitat, la meva vida ha canviat, he tingut experiències, les que siguin, i aleshores la interpretació que faig d'això, d'aquests poemes, és una altra. I això ens passa a tots, en totes les ordres de la vida, en cinema, en música, fins i tot en persones. A vegades et sents molt afí d'una persona. Quan ets jove, tens els amics de joventut, que et moriries per ells, i al cap d'uns anys has anat creixent a la seva manera i resulta que el dia que us tornau a trobar penses, hòstia, amb aquest tio ja ho vaig ser tant amic, però si no, no lliguem amb res, no? Bueno, però és que és això, no? Nosaltres anem creixent al llarg de la vida. D'aquesta fàceta de traductor que parles, Toni, has fet conèixer molts autors, també, jo he llegit a la teva bibliografia, sobretot de literatura cavaquesa contemporània, doncs el que és dit, escrita per dones. Per què t'enfoces cap a aquesta branca? Són autores que costen de traduir o gaudeixes traduint? Sí, home, sí, esclar, perquè sí. Home, traduir és una feina apassionant, perquè és tornar a escriure una cosa que... O sigui, tu la tornes a escriure. L'únic que la història, entre cometes, ja està explicada. Però tu, realment, construeixes nous poemes que amb una llengua diferent, amb una manera de dir i amb una manera de fer diferent. I, bé, jo perquè tinc amigues, sobretot amigues, al Quebec, persones que tinc molta amistat, i aleshores vaig començar a traduir-les, i cadascuna em va anar portant una altra. És una literatura molt interessant. Al Quebec té una història molt interessant, encara no l'explicarem, però que té molt atractiu, i especialment per a nosaltres, a Catalunya, té molt atractiu perquè té molts punts en comú amb nosaltres. I, aleshores, el que sí que és veritat és que ells, en un determinat moment de la seva vida, final del segle passat, cap als anys 70, ells van intentar o van fer, una cosa que es va dir la revolució tranquil·la. I aleshores al país li van donar la volta. I de ser un país molt carca va passar a ser un país molt, diguéssim, d'avantguarda. I això amb tots els ordres. Per exemple, és el gran creixement del feminisme, el gran creixement de la reivindicació de la llengua francesa enfront a l'anglès, diguéssim, del que és el Canadà, el país. Doncs el Quebec reivindica la seva llengua francesa, reivindica un canvi de moral, de la moral tradicional, molt catòlica, molt carca. Doncs van passar a una moral molt llibertària, en certs aspectes, etcètera. Doncs que tot això fa que sigui un país atractiu que ha donat lloc a una literatura molt potent i a un art, unes arts plàstiques i visuals també molt potents. També en cinema. Aquí arriben coses i també són realment molt creatives. Perquè en el teu cas, Antoni, què va venir primer? Escriure poesia i després traduir? O vas començar traduint i això et va animar a escriure també més poesia, una cosa paral·lela, l'una amb l'altra? Paral·lela, potser, però jo vaig començar a traduir poesia perquè a vegades llegia poemes o poetes i pensaves que això no ho entenc gaire bé. Era de l'italià o del francès, en les dues llengües, que més o menys conec, i aleshores intentava traduir per mi, no per altres. De manera que jo al començament vaig traduir força, però són traduccions que no s'han ni publicat ni s'han fet renunciar perquè era un exercici de comprensió dels textos que llegia. Perquè la traducció és la lectura més profunda que es pot fer, no? El poema, el llibre de traduir sigui narrativa, sigui assaig o sigui poesia, t'has de ficar en dins, que primer has de comprendre i després de trobar les paraules equivalents en la llengua, en aquest cas la catalana, la llengua d'arribada. Per tant, en el meu cas, a bona mica, tot molt juny. Va ser després, a partir d'un cert moment, que aquestes traduccions es van començar a publicar. I aleshores, quan em comences a publicar, te'n demanen més de traduccions i ara ja és on no parar. Ja, clar. Si ho podem dir. Has impulsat uns quants projectes, però podríem dir que el més destacat, potser va arribar fa 31 anys, quan vas fundar l'editorial Cafè Central. Què creus que has aportat amb aquest projecte en el món literari? Perquè també vas obrir la col·lecció Jardins de Sa Mercànda. De Sa Mercànda, sí. Amb 400 títols. Sí, sí. El que he aportat, modestament, segurament el públic lector ha descobert poetes, que sobretot, si publiquem, el 50% pràcticament són poetes d'aquí, i l'altre són traduccions. Llavors, publicar traduccions, penso que és important, des del punt de vista que dones a conèixer què està passant a fora. Si no, tot es converteix en una cosa una mica endogàmica. Si tu no saps... És important saber què estan fent, ja no diré països més o menys semblants, com puguin ser Itàlia, com puguin ser França, com puguin ser Alemanya. Vull dir que són no molt occidentals, benestants, etc. A vegades és interessant, o molt interessant, conèixer països que són absolutament diferents de nosaltres. Per exemple, poesia africana, que s'entredueix poquíssim, o poesia asiàtica, no especialment del Japó i la Xina, que ja són una mica coneguts, sinó poesies, descobrir altres formes d'escriptura, que es fan reflexionar i ens fan avançar. Penso que la internacionalització, en el sentit aquest de posar en contacte les cultures diverses que hi ha al món, fa que nosaltres ens tornem una mica més rics, obrim els ulls cap a realitats diferents. Clar. També parlant d'editorials, has treballat sobretot amb editorials més petites. Això ha estat una decisió a consciència? Parlo d'editorials com Pagès, Eumo, Proa, l'Abreu... Sí, sí. Sí, sí. Vull dir, a mi m'agraden aquests editorials, a vegades se n'han dit artesanals. No sé com dir-ne, però en fi, que publicen llibres, però entenen que el llibre no és un producte industrial, sinó que és un producte intel·lectual, és un producte de cultura. Llavors, ja em sento més a la vora, per exemple, la gent de l'Abreu, que són amics... Ara en parlarem de l'Abreu, sí, sí. Clar, vull dir que és un... és un projecte que ja fa més de... Deu fer 12 o 14 anys, potser, que està funcionant, que han fet una feina esplèndida, i que, esclar, no s'han fet... Bé, no sé si s'han fet milionàries, jo no ho sé, però que no han pretès ser milionaris, no s'han volgut forrar. I aparentment no d'això, oi?, perquè ja veus que no van amb un Ferrari, ara pel carrer, no? Precisament. Llavors dius, hòstia, vull dir, amb aquesta gent, amb aquesta gent m'hi avinc, parlem del mateix, no? De fet, l'Abreu t'ha publicat fa, no sé si va sortir ara, no sé, 2021, potser 2020, una antologia que es diu així, class, aquest matí, són els teus records, que plegues sis llibres que recollen els poemes entre l'any 86 i el 2011. Per què arriba aquesta obra ara tan completa? Bé, no és l'obra completa, perquè això és una part. És una part, sí, no l'hem ni adonat. Sí, sí. De fet, sí que és veritat que això mateix que dèiem, que és clar, has publicat, o jo he publicat, amb editorials molt petites, i moltes edicions molt limitades, artesanals, o com vulguis dir-la, el projecte m'agrada molt, perquè això té la contrapartida que després aquests llibres, bueno, les editorials aquestes vegades desapareixen, aquests llibres no estan als llocs on t'ho haurien de ser, etcètera, etcètera, no? Aleshores, tot el que surt en aquest llibre, en aquest volum, class, aquest matí són els teus records, són llibres que en aquests moments ningú no pot llegir, no pot llegir perquè estan exaurits, no? Aleshores, va ser una manera de dir, escolteu, que a més a més del que he anat editant a partir dels últims anys, doncs abans hi havia tot això que lliga bastant, no? A mi m'agrada també un altre projecte, que és Adia, una casa editora de Mallorquina, de Santanyí, que també és un senyor sol, el Pau Badell, també poeta, és que és un projecte també que m'agrada molt, no? I aquí també hi ha publicat bastant, diguéssim, no? Precisament per això, perquè comparteixes aquesta follia, podem dir-ho així, aquesta follia, per publicar coses que... Però que és clar que cada llibre que treuen se l'estimen com si fos seu, no? I aquest és el punt clau. I puc preguntar pel títol, si té alguna mena de sentit o significat? Sí, no, això, mira, el títol és una citació d'un poeta, bé, nascut a Egipte, però després traslladat a França i escriptor francès, un poeta jueu, que es diu Edmond Javés, i aleshores aquesta idea em va agradar quan jo havia de posar títol a un llibre que reunia sis llibres, i en fi, en aquells dies estava tornant a llegir, perquè la poesia és això, no acabes mai de llegir-la, sempre hi tornes, sempre tornes a agafar el llibre i estigues coses diferents. El Javés el llegiajo sovint, i aleshores aquesta idea era clar, clar, aquest matí són els teus records, em va semblar que donaven sentit en aquest plegar aquests llibres, que són memòria, que són records, perquè és clar, i bueno, d'alguna manera era donar-los clarament, clar, en aquest matí, jo soc home de matí, soc gairebé en octàmbul, doncs clar, aquest matí són els teus records, bueno, és un títol que a vegades sona estrany, jo mateix a vegades em pregunto què, que m'esdeia que no me'n recordo tu, és una cosa del Javés però no me'n recordo ara. En fi, això també fa anar una mica de guàlid als distribuïdors, als llibreters, a vegades als periodistes, doncs aquí està. I ja per anar tancant, Antoni, vinga, amb quins projectes estàs treballant ara, en els tres àmbits, poeta, editor, traductor? Uf, a veure, mira, a veure, com a poeta he acabat ara, a mi m'agrada molt treballar amb artistes, artistes visuals sobretot i també amb músics, i en aquest moment a l'àmbit d'escriptura estic treballant amb una artista visual, Alicia Casadas Sous, que hem acabat un projecte que havia de ser pel Museu de l'Exili, que havia de ser i serà, els textos aquests, però com que això va per llarg, de moment ara editarem el llibre, aquest llibre amb Alicia Casadas Sous. I també estic fent un treball amb un músic, en fi, d'una música molt, no sé com dir-la, molt experimental, i és una cosa que m'agrada molt, quan torni a néixer, entre altres coses que em deia ser, seria músic, saber de música i compondre música, però com que de moment encara no estem en aquesta fase, m'ajunto amb músics i treballem amb això. En l'àmbit de la traducció, ara mateix estic repassant l'última traducció, que ja l'he acabada, la tinc gairebé acabada, estic repassant, de l'últim llibre del Pascal Kinyard, que és aquest escriptor francès, que té bastant èxit, que es diu L'home de les tres lletres. I paral·lelament estic traduint un dels darrers llibres que va escriure un poeta francès, Philippe Jacotet, un que es diu La claridad de Notre-Dame. Això en l'àmbit de la traducció. En l'àmbit de l'edició segueixo publicant llibres de poemes en les col·leccions, i moltes coses. Estic preparant unes exposicions. En fi, sí, no, no, és que jo m'enredo molt. No, jo ho veig. Sí, sí, no, perquè si tu ara em diguessis, doncs escolta, saps què? A l'estiu ja a ràdio d'Es Bern estem preparant... Ostres, jo m'entusiasmo de seguida. Sí, sí, doncs va, vinga, escolta'm, va, anem a fer un cafè i en parlem. I en tot això que ens has explicat, dijous has trobat un forat per venir al Sant Juny. Sí, sí, home, amb molt de gust. Perquè, home, la llibreria és estupenda. I van a la porta amb molta il·lusió, sí. Home, veus, això també és el mateix, no? És el mateix de... Amb qui ha dit de citar-li qual, home, jo no. És que a mi m'agrada anar, per exemple, quan em criden, no? Anar cap llibre fer, home, perquè són gent que estimen els llibres d'una manera apassionada. I més enllà, va, és un negoci, bueno, és un negoci, bueno, negoci entre moltes cometes, evidentment, no? Sobretot és una manera de viure. I penso que ells viuen pels i dels llibres, no? I això a mi em fa que si m'hi senti cosir germà, diguéssim, no? És un lloc on... A part que el poble és molt bonic, també s'ha de dir. Sí, també s'ha de dir, sí. Sí o no, home, ostres, a veure. És encara molt, bueno, almenys la part aquesta del centre. Sí. Hi ha records macos, sí, sí, home. Home, o sigui que és un lloc que m'agrada i em sento bé que el llibre té... Ara, avui no serà que el llibre... Al dijous serà, bueno... Una sala que ha estat just al davant de la llibreria, per tant... Sí, sí, ja ho vaig mirar. Tota l'espai aquell és preciós, és preciós. Doncs... Et rebrem amb les mans obertes, Antònim, i res, t'esperarem dijous, d'acord? Perfecte, perfecte. Doncs res, fins llavors que vagi bé i a passar una bona tarda del que queda. Molt bé, moltíssimes gràcies, adeu. Una abraçada. Adeu.