#330 - Exposició "Visions de l'Exili" amb Víctor Murillo i Lluís Casals

Vinga, seguim amb l'entrevista del dia. Avui el nostre convidat és el president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, en Víctor Murillo, i també d'aquí una estona tindrem el telèfon en Lluís Casals, el president de Sant Just Solidari, entitat també d'aquí de Sant Just. Els tenim els dos en motiu d'una exposició fotogràfica titulada Visions de l'Exili, que dic s'havia d'inaugurar avui, aquesta tarda 4 de novembre. Parlem de moment amb en Víctor Murillo. Hola, Víctor, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs bé, el que dèiem, avui 4 de novembre a la tarda s'havia d'inaugurar, dic s'havia perquè de moment està cancel·lada, no?, la inauguració. Sí, de fet, fa una estona ha arribat un missatge de l'Ajuntament per WhatsApp, bueno, diem que queda anul·lat tota l'activitat d'aquesta tarda, i bueno, doncs que el problema anul·la, és a dir, anul·lem, no hi ha res més important. Si no és avui, serà demà. No hi ha res més important que cuidar-nos. Exactament, que prevenir, tu ho has dit, tu ho has dit. Vinga, això sí, igualment, l'exposició tard o d'hora s'inaugurarà, per tant... De fet, està penjada. Ah, ja està penjada, eh? Sí, nosaltres aquest matí havíem quedat, plovia, encara que plovia, bueno, no era, aparentment no teníem perill, l'hem muntat i ha quedat muntada. Bueno, ja la inaugurarem el dilluns que ve, l'altre, el dimecres, és quan sigui, no hi ha problema. L'exposició, entenc que tot el tom que hi vagi a les escoles a partir de demà, que això s'acabi, bueno, ja podrà gaudir d'ella, no?, ja la podrà mirar. Però, bueno, ja mirarem trobar dates per fer un acte una mica més entranyable i trobar-nos tots i xerrar. Hem de dir això, eh? Com has dit, és una exposició que es troba a les escoles. No sé si el claustre en alguna de les aules... El claustre, el claustre. Només entrar a la part principal de les escoles ja la trobaré penjada. Molt bé. Doncs parlem una mica de l'exposició, de la temàtica, realment el cartell impacta. es titula Visions de l'exili i es veu el que sembla, bueno, el cartell, no?, una família a l'exili, marxant amb les coses per les vies del tren. Explica'ns una mica, no?, com va sorgir la idea o aquest projecte. Jo entenc que la idea és una bogeria de Sant Jus Solidari. Jo vagi pel davant. Molt bé. Després li preguntarem en Lluís, doncs. perquè jo crec que no recordo bé si és a l'abril o al març que ve la Maria José de Sant Jus Solidari. Vol parlar amb nosaltres, vol fer una exposició d'un tema, tal, l'exili. Clar, i fent la exposició, diu, la temàtica és exili. S'han de fer fotos que, quan un la miri, tingui aquella sensació d'exili, no?, de soledat, d'expulsió. Però, clar, no podeu anar a Nicaragua. No podem fer fotos de l'exili. Bé, ni a Nicaragua ni a cap lloc on la gent s'estigui exiliant. Són llocs que nosaltres, quan no tenim a l'abast, no podem, no estem acostumats, no és la nostra feina. Se tractava d'imaginar i de trobar la manera que, fent fotos, tu tinguis aquesta sensació quan la mires, no? Aleshores, aquestes fotos, aquesta concretament, que és meva, és a dir, bé, has pensat, tinc fotos a casa d'un llibre molt antic, escanejades de gent exiliada, muntant una amb una altra i inventant les vies, i tot això, però no, és una sensació d'exili, no? Hi ha companys que han jugat amb Playmobil, han jugat amb... Ostres! I han fet allò un muntatge. Nosaltres, cadascú de nosaltres, ha fet amb els seus coneixements, no ens enganyem, eh, quan parlem d'agrupació fotogràfica, pot ser molta gent pensa que tothom som uns cracs, i ho tenim de tots. Hi ha gent que sap més, que sap menys, però mai neguem que algú que tingui ganes de fer alguna cosa amb el que sap, ho faci. Hi ha fotos de tot tipus, però totes amb un nexe comú, que és l'exili. Jo crec que està bastant bé. Dir-nos que quan fan el plantejament, nosaltres som una entitat que gairebé mai diem que no. Però aquella vegada li van dir mig que sí, mig que no, amb la boca molt petita, eh? Perquè era una cosa... Ostres, tu... Clar, no podíeu marxar a llocs, no? No, no, i clar, i tampoc sabien quanta gent de l'agrupació estaria disposada a fer aquesta activitat, a involucrar-se, no? Vam tenir molta sort. El primer dia que vam fer la convocatòria per xerrar el tema eren molts socis, la gent s'ha volgut de seguida, jo crec que al final som uns o dotze, dos, tres fotos cadascun, i bueno, hi hem fet una exposició que és bastant maca. Quanta gent de l'agrupació hi ha participat? Perquè entenc que sou bastants, no? Bueno, dir-te que d'inici eren més de vint, vint o vint i quatre. Eren el primer dia, això que fem la reunió, després, bueno, amb l'estiu per davant i tot això, bueno, al final crec que som dotze companys que finalment han portat fotos. Perquè una cosa és dir sí, i l'altra cosa és després posar-te a imaginar, és a dir, què pots fer, eh? I clar, hi ha gent que vol que sigui, doncs no ha trobat el camí, no? Però bueno, però al final estem molt contents del que ha sortit. Per tant, són fotografies fetes expressament per aquesta exposició, no? Que mostren una mica la idea que cadascun de vosaltres té, no? Sobre l'exili. Sí, però trobaràs coses que potser, per separat, a ti no et donis això que és exili. Mira, t'he recordat una d'una companya que és una bota, una sabata, i els peus que se van allunyant. Diu, clar, pot ser aquesta fotografia sola, sense un entorn, no et diria res. Però ara, posada en context, dius, hòstia, mira, s'ho deixa tot atràs, fins a les sabates, no? L'estan obligant a sortir tan ràpida de casa que s'oblida tot. Només salvar la vida és el que és important, no? Clar. Per dir que la imaginació de com ha arribat cadascú a fer la foto és complexa, eh? Però, bueno, al final has sortit. Tu, a part d'aquesta imatge, no?, que has fet, que has creat, que ens has explicat, que és la imatge que hi ha a la portada del cartell, per exemple, com se't va acudir? Bé, jo, sap què passa, potser per l'edat, tinc una idea molt clara del que per mi és l'exili. Potser els que hem viscut una mica més de la història d'Espanya, del tema de l'agra civil, tot això, i tenim bastant, no sé, potser, no sé, idealitzada o una mica gravada al cap una imatge de l'exili. Jo m'imagino potser a la Guerra Civil, a la Segona Guerra Mundial, quan veus les fotos, les imatges d'aquelles... Jo se m'he imaginat això, la via de tren, tot nevat, a l'hivern, perquè la primavera, encara, o a l'estiu, encara que tot sigui molt malament, diguem, l'entorn no t'està fent mal. D'acord. Fa sol, tinc calor... De fet, mira, surt el tema. Moltes festes d'aquest país són el solstici d'hivern, perquè les festes dures, les màscares... I les festes boniques són totes les d'estiu, perquè a l'hivern es denota gana, penúria, i el d'estiu, ostres, ve l'acollita, ve el bon temps... I tot això, per això dic, sempre he imaginat el tema de l'exili o l'expulsió de casa teva amb aquesta fredor, que està el temps d'estar fent fullir de casa. Víctor, tenim al telèfon ja a en Lluís Casals, el president de l'altra entitat que participa... que promou aquesta... El culpable. El culpable. El Lluís Casals, que és el president de Sant Just Solidari. El saludem. Hola, Lluís, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Bé, molt bé. Lluís, estem parlant aquí ara mateix en directe amb el Víctor Murillo sobre l'exposició i ens ha confessat que en realitat part de... entre cometes culpables de l'exposició que hi ha ara al claustre de les escoles és per Sant Just Solidari. A veure, com se us va acudir des de l'entitat, no?, poder fer aquesta exposició sobre l'exili? Bé, nosaltres, des de fa ja ara gairebé cinc anys, al ser expulsats després de quasi 40 anys de treball a Camuapa al ser expulsats de la República de Nicaragua per part del govern dictatorial del Daniel Ortega i companyia, vam tenir clar que calia mantenir el vincle de la Germenament, ens havíem compromès amb aquell territori, amb aquella gent i s'obria un nou camí que era treballar amb l'exili, treballar amb les dones, refugiar, hi ha pràcticament de l'ordre de 300.000 300.000 exiliats que estan a Costa Rica i en concret una bona part són dones, a més, les dones exiliades van amb moltes en cases familiars, amb fills, etcètera, i vam iniciar un procés de treball amb la Wendy, que l'heu tingut aquí de la ràdio moltes gràcies. Sí, Wendy Quintero. La nostra responsable allà, a Sant José, i al voltant de la Wendy i sobretot al voltant de les dones que ja es havien organitzat per elles mateixes amb la red de mujeres pinyoleres, que, doncs, creen un lloc contra un primer lloc contra les dones quan arriben, doncs, un punt on agafar-se, un punt on agafar-se per mantenir-se flotant a la vida, que és aquesta xarxa autoorganitzada. vam començar a treballar amb elles i vam anar vestint amb la mà a mà amb la Wendy, doncs, un projecte per empoderar-les, per reforçar-les, per ajudar-les al seu autososteniment i allà estarem, allà estarem fins que calgui, amb el cor posat a camó per poder tornar, però mentrestant estem allà amb elles. A partir d'aquí hem pensat que una branca, una part, una dedicació de Sant Lluís Solidari també és la sensibilització i pensem que a l'exili hi estem treballant nosaltres, però serà el gran problema o el gran tema en el qual, degut a tota una sèrie de situacions com el canvi climàtic, com la desigualtat creixent, etcètera, l'exili serà el gran problema de la humanitat en els propers anys i, per tant, doncs, vam fer una crida i els amics de l'agrupació fotogràfica amb el seu, amb la seva espertesa i el seu art s'han prestat i estem contentíssims de col·laborar amb ells per donar aquesta visió gràfica aquesta visió gràfica a través de les seves càmeres sobre l'exili. Lluís, clar, el Víctor ens deia ostres, és que la proposta ens va motivar moltíssim però nosaltres no podíem anar en llocs on poguéssim fotografiar de primera mà exilis, és a dir, potser per la dificultat d'accedir a llocs, etcètera. llavors la proposta que han fet és crear ells mateixos com les fotografies, com ens ha explicat ara mateix el Víctor, a través de, per exemple, de peces de pla i mòbil o elements originals que recreessin aquesta idea d'exili. Què us ha semblat? Vosaltres també ja que heu vist les diferents fotografies. Doncs, mira, per davant de tot vull ser sincer. Jo no l'he vist encara a la exposició. Ostres! Moltíssimes ganes de veure-la, però jo personalment no l'he vista. L'ho vols esperar. I del dir-la, per tant, a nivell d'opinió sobre la impressió, que segur que serà magnífica, no puc dir res. Sé que anava per aquí la història. És una idea, jo penso que és una idea genial. Per altra banda, l'exili està al voltant nostre. És a dir, de la gent que està, doncs, que va a Càrides a buscar aliments o la gent que està aquí, hi ha gent aquí al voltant nostre, que són personatges que han tingut que fugir, i són famílies que han hagut de fugir dels seus països o que estaven amenaçades. Veu estar també a la ràdio, em sembla, treballant amb el tema de l'ONG que treballa amb pròtesis amb gent d'Ucraïna. l'exili està aquí, l'exili està present, encara que no es vagi a la trinxera, no? Però, de totes maneres, hi ha gent que està. Però, em sembla una idea genial, l'aspecte de posar l'art, i aquí fa exposicions de pintura, es tracta de donar una visió per incentivar el sentiment de solidaritat al respecte d'aquest que serà el gran problema de la humanitat als propers anys. Déu-n'hi-do. Ara mateix, Lluís, ja que et tenim aquí, també com està la situació una mica amb tot el tema dels exiliats a Nicaragua, per exemple, la situació de la Wendy que va haver de marxar de Nicaragua? Bé, la situació és molt complicada. No he pogut tornar a entrar, com si diguéssim des de Sant Jus Solidari. A Nicaragua? Sí. A Nicaragua hi hem entrat, però algú de nosaltres hi ha entrat però com a turista. Clar. I amb un perfil molt baix, és a dir, Sant Jus Solidari està en la llista d'organitzacions no volgudes, no grates en el país. si jo hi anés probablement no passaria a la frontera. Ja, clar. Estem en contacte, estem en contacte però a nivell, molt a nivell personal però la nostra capacitat d'acció a dintre del territori de Nicaragua estàs realment mimbada. Molt bé. Doncs, escolta'm Lluís, moltíssimes gràcies per participar en aquesta entrevista aquí a Ràdio d'Esvern. El Víctor també ja ens ha comunicat abans que de moment aquesta tarda per al tema de la previsió de pluges i de situació de perill està anul·lada i la inauguració. Restem a l'espera de nou avís a veure quan es pot tornar a fer o a organitzar la inauguració. L'exposició està penjada per tant tard o d'hora es farà i res, doncs, també moltes gràcies per poder promoure aquest tipus de consciència i d'art aquí a Sant Just. Sí, i el nostre agraïment a l'Europa Fotogràfica de Sant Just que de seguida es van obrir en aquesta idea i d'alguna forma són sinergies que n'hem fet amb les diferents organitzacions del poble en aquesta línia de solidaritat i gràcies a vosaltres per fer-vos resó. I tant. Una abraçada a Lluís, que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Adéu. Bé, doncs, seguim igualment amb en Víctor Murillo aquí a l'estudi de ràdio. Víctor, ja ho saps, en Lluís encara no ha vist l'exposició? Però en defensa del Lluís dir-li que no ha vist ningú a Sant Just. Ah, bé, home, llavors. Només vam enviar els fotògrafs. vam enviar la foto del cartell. Potser aquestes coses a nosaltres ens agrada molt més que sigui tot una sorpresa. Si les fotos ja comencen a córrer, tothom la veu i tal, sempre sé que perd una mica de potència. La inauguració, quan tu dius inauguració, és inauguració. I només l'han vist els fotògrafs. De fet, tots nosaltres sí que les hem vist. Hem fet reunions, les hem trobat, les hem projectat. Aquesta sí, aquesta no, què et sembla? Jo porto 10 o 3 només. Hi ha gent que ha portat una cartera gran de fotos. Has comentat que éreu 12, no?, al final, els que havíeu participat. Més o menys, quant de material cadascuna ha portat? Nota, penjat, hi ha dos o tres màxims de fotos, però hi ha algú, algun fotògraf, que s'ha animat i ha fet cinc, sis fotos. Després, s'ha de, una mica, no de triar, sinó, escolta, no podem penjar set fotos d'un fotògraf i una foto d'un fotògraf. Intentem donar-li si ressò i visió a tots els companys de l'agrupació, no? I fem això. Potser, el màxim són tres fotos el que té i el mínim té algú que ha fet d'una, però fem això, crec que hi ha 25, 27 fotos ara que estan d'última hora penjant i, bueno, intentem això i dir això en defensa del Lluís és que no l'has pogut veure perquè no la tenen. Bueno, clar, clar. Heu intentat a l'hora de fer aquesta selecció que sigui una mica equilibrada, és a dir, que potser... No, no hem buscat una continuïtat, és impossible. És impossible que 12 persones treballin per separat perquè el que van dir és no posar masses límits, només van dir intentem no confondre, jo crec que la gent més entenent amb el que estic dient, no confondre exili, el que està passant a Nicaragua, amb el Daniel Ortega, amb coses que estan passant a la resta del món. Potser dius, no intentem no barrejar coses perquè potser li tenim importància al missatge de Sant Solidari i posem el foc en un altre element. Potser arribarà el dia en què fem una altra cosa que signifiqui allò altre, no? Però va ser l'única... Requisit? No, recomanació. Si algú hagués vingut a una cosa possiblement s'hagués acceptat. No som dictadors. És a dir, no voleu traslladar un missatge polític, polític, exacte. El missatge era molt clar, a l'exili, m'entens? I clar, però ve de Sant Jus Solidari, intentem que a mi sigui aquest, no? És a dir, no ens confonem. Potser un altre dia surt un altre tema, diferent, i que pots esplallar-te en altres visions de l'exili, o de l'expulsió, o del que tu vulguis, no? Però, és l'única... Potser seria més fotoperiodisme, no? Sí, en aquest sentit. Exacte. I vam dir, només això, intentem, no obligar, intentem no confondre el tema, només això. I la gent, lliurement, a casa seva, durant l'estiu, ha fet el que ha pogut, el que ha volgut, el que se l'ha acudit, el que té al cap, no? I, bueno, ha sortit això. Ara, el que sigui, la gent, quan hi vagi a l'expulsió, trobarà les fotos ordenades per autor. Si un té tres, veuràs les tres d'aquests autors, les dos del següent, per una mica, primer, saber si busques a un... Mira, m'ha dit en fulano que està a l'exposició. Ja, tinc un conegut que ha exposat i... Doncs mira, són aquestes, perquè no estigui buscant entre les 26 fotos, aquí té una, aquí té una altra, no. I també hi ha gent perquè vegi la continuïtat, perquè possiblement les 27 fotos, o les 20... No, és que no recordo bé ara, perquè últimament han entrat. És a dir, diguem, no té continuïtat totes, però aquestes tres sí, o aquestes dues sí. És a dir, l'autor ja ha fet un fil conductor de la seva obra. D'acord. Les meves seran molt... Bé, seran molt clares. Tothom, encara que estiguin separats, tothom, però és millor que sigui una línia, no, una manera de elegir les fotos, no. Víctor, abans havíeu treballat cadascuna de les persones en temes, de les persones que participeu en temes més de caire, així, més social, podríem dir. Sabem que heu fet fotografies, no, molts cops relacionades amb, potser, amb la natura, o que feu activitats, doncs, també relacionades amb fer sortides, no, també fotografia aquesta mena d'elements, però de caire més social un projecte d'aquest tipus? No, no, no, nosaltres, és a dir, el que sí estem és molt obert com a entitat per col·laborar amb qualsevol del municipi que no demani. Estem oberts. Ara, una iniciativa com aquesta, a mi no sé perquè això ho he dit, jo ho dic d'entrada, jo no havia pensat mai en fer una posició sobre l'exili, salvo que per algun motiu jo em vagi a Ucràina fent no sé què, o estigui casualment al costat de Costa Rica i en trobí el tema i faci 40 fotos, però a mi al cap mai m'hagués vingut aquesta idea. Si no ve d'algú que potser estigui més boixo que jo, t'ho plantejen i, ojo, el primer dia has de quedar dos ojos en blanco, eh? Ja, ja, ja, com ho enfoques, no? Que m'has t'explicat, no? Però, bueno, com dic, som una entitat que el nostre anar està obert a tots els plantejaments que es facin i, bueno, per què no? I la veritat que amb una mica de por van començar, van començar, ostres, no sé com surt. Bé, la resposta està molt bona, ha sortit i, de fet, està penjada. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs, escolta'm, Víctor, us anirem seguint també una mica a la pista per veure, finalment, quan inaugurem. Quan inaugureu? Esperem que aviat. Aviat, segur, això sí. I dir a la gent que, en principi, fins al 2 de desembre, no és la data, té l'oportunitat de passar-se pel claustre de les escoles. I veure les fotos. I veure les fotos, clar, sí. I qualsevol informació, la nostra web, la web de l'adopació, el meu telèfon, crec que està allà, el meu e-mail, qualsevol cosa. Si algú vol afiliar-se, ah, jo, afiliar-se, associar-se. Associar-se a la grupació. A l'adopació, està a la web. I no cal, diguem, ser soci de l'entitat per venir un dilluns que fem sempre activitat dilluns a veure què fem. Nosaltres rebem amb les braços aberts a tothom. I si vols fer-te soci bé i si no, també. L'important és que la gent del poble gaudeixi de la fotografia. Oh, i tant. Ara suposo que estareu preparant les batges per al concurs internacional de... Ja està quasi enllestida. Ja està quasi, eh? Sí, sí, sí. Estem esperant només a l'aprovació de, crec que és només de la PSA, que és la Federació Americana de Fotografia, que és un dels recorçaments que tenim. I cada any ens hem d'enviar les bases a la FIAP, a la PSA, a la FEF, a la Catalana. Clar, és que és el concurs internacional de fotografia de Sant Just. I ha d'estar aprovat. I les bases cada any van canviant. Ara amb l'IA, bueno, hi ha problemes i hem d'estar molt fi. i, bueno, però sí, jo crec que està al 90%. Molt bé. Molt bé. I aprofito i l'agraeixo als dos companys que porten al concurs la feina que estan fent. Molt bé. Doncs, Víctor, moltíssimes gràcies per venir aquí en un dia com avui en què la circulació no només per carreteres, sinó també a peu pels carrers és complicada i res, anirem seguint-vos la pesta per les xarxes. Gràcies a vosaltres per fer sempre la so de l'agrupació. Que vagi bé. Molt bé. Adéu. Gràcies.