#331 - Entrevista amb Paula Vidal sobre la seva novel·la i futurs projectes

Són les 11 i 19, passem a fer l'entrevista del dia, estem a la segona hora del magazín de Matins La Rambla aquí a Ràdio d'Esvern. L'entrevista del dia avui la fem a l'escriptora comunicadora Sant-Justenca Paula Vidal, autora de la novel·la Inverse en Blanc, publicada amb l'editorial Estrella Polar fa tan sols uns mesos, no només en català, també es va publicar en castellà. L'ha presentat en algunes llibreries, va venir també a Ràdio d'Esvern a parlar del procés de creació, va firmar exemplars a la festa de Sant Jordi a Can Ginestar. El projecte ha fet només que créixer i l'han convidat a Tartúlies i també està engegant nous projectes i d'això també és el que venim a parlar avui amb ella. Molt bon dia, Paula. Hola, bon dia, Núria, què tal? Bé, molt bé. Inversemblant, t'està canviant el rumb professional, Paula, podríem dir-ho així? Sí, podríem dir-ho així. Podríem dir que he aprofitat l'impuls aquest que m'ha donat pública la novel·la i estic treballant moltíssim perquè es vagin materialitzant més coses. Que bé. Tu vas estudiar Humanitats, la teva carrera una mica fins al moment ha estat sobretot vinculada al món de la comunicació. Creus que hi ha vincles entre la comunicació, l'escriptura, no? Sobre aquesta nova vessant que estàs agafant ara? Sí, sí, al final es tracta de... Tot estàs relacionat. De fet, vaig estudiar Humanitats i vaig estudiar també la meitat del grau de periodisme a la Pompeu. I a mi sempre em tirava molt el periodisme escrit. I llavors, en el tema comunicació, ara sí que estic començant, per exemple, a donar classes a mi partit a llers, però després he fet moltíssimes coses de redacció, de tots els gèneres periodístics, després redacció de llibres, o sigui, ja està clar que està tot relacionat. Molt bé. Pels qui encara no han llegit Inversemblant, com la classificaries, no? Algunes llibreries potser la posen en els pastatges de novel·la juvenil, però realment tracta coses que, bueno, vincles famílies, no? El detall de les petites coses, la cura... Sempre reivindico que és una novel·la per a tots els públics, que crec que pot disfrutar tant la gent jove com la gent gran. I he conegut, al llarg d'aquests mesos, diverses persones adultes que m'han dit que els han cantat el llibre, que han plorat, que han rigut, no? O sigui, realment, al final jo crec que un bon llibre l'ha de poder llegir tothom, no? Potser un jove es quedarà en una capa, un adult veurà una altra perspectiva diversa, no? Però al final crec que és un llibre que pot gaudir moltíssima gent. Simplement que el protagonista és un noi de 15 anys. Explica'ns una mica per on t'ha fet moure la novel·la, no? És a dir, què t'ha portat Inversemblant? No sé si, per exemple, a mitjans d'octubre vas fer una mena de xerrada a la biblioteca de Mercè Rodoreda a Sant Feliu de Llobregat? Sí, va ser una xerrada molt maca perquè em van contactar a l'estiu, jo estava de vacances, de fet, a Canàries, i vaig trobar un e-mail del bibliotecari de la Mercè Rodoreda i explicant-me que anaven a fer unes xerrades sobre Alzheimer i el bibliotecari coneixia el meu llibre, l'havia llegit, li havia agradat molt i em preguntava si estaria disposada a fer una xerrada allà, una taula rodona. I, clar, em va fer molta il·lusió i això es va materialitzar a mitjans d'octubre i va estar molt bé perquè era la primera vegada que fins ara jo havia presentat el llibre en diverses llibreries i al final tot girava al voltant d'Inversemblant, d'escriure, però aquesta taula rodona va participar-hi també una psicòloga de l'AFA Baix Llobregat i llavors hi havia també una altra perspectiva, una altra mirada més científica d'una persona que està cada dia treballant amb pacients amb Alzheimer, no? Llavors crec que va ser molt enriquidor poder donar diferents mirades, no? Clar, perquè el protagonista del llibre, d'Inversemblants, està com... Bueno, no explicarem tot el llibre, no? Però, bueno, està intentant fer una mena de... Bueno, com de llistes de desitjos de l'essa bàbia que representa, doncs, que, bueno, que pateix, no? El que seria una demència, que al final, doncs, sí, acaba sent l'Alzheimer, però... Però, bueno, fins ara suposo que no havies tingut l'oportunitat, no?, d'estar presentant el llibre precisament amb algú que treballa amb persones... Clar, no, va ser molt enriquidor i sí, veure que... Ah, també em va passar en aquesta xerrada, que va venir gent desconeguda, lògicament, no?, a escoltar-la i van intervenir i tal, i em van venir persones que havien llegit el meu llibre i que havien vingut a la xerrada perquè els havia agradat i llavors van intervenir, van fer preguntes, tal, llavors és com, ostres, ara que ja han passat uns mesos, no?, perquè al principi tu presentes el llibre quan acaba de sortir i llavors encara no saps, no?, com ressona tot, però el fet de trobar-me gent que no conec, que ha llegit el meu llibre, que ha vist que faig una xerrada i que balla per poder-me preguntar coses i per poder xerrar amb mi, doncs és meravellós, en veritat, sí. El 14 i el 28 de novembre faràs un taller express de microrelats a l'Ateneu de Sant Just, això ja està una mica més desplaçat del que seria el llibre amb els semblants. Són uns tallers que organitza el Club Literari de l'Ateneu. És la primera vegada que fas aquests tipus de tallers, és a dir, que tu ets la persona que imparteixes tallers que fas de professora, en aquest sentit? Fa un any que imparteixo tallers d'escriptura. Serà la primera vegada que faig un taller a Sant Just d'Esvern, llavors em fa molta il·lusió, perquè és el meu poble, però ja fa un anyet que vaig començar, vaig començar a Sant Feliu i ha sigut una experiència molt enriquidora. Jo vaig començar a donar classes d'escriptura sense saber, intuint que m'agradaria, però sense saber-ho, o sigui, totalment a cegues i la veritat és que és una experiència molt enriquidora perquè veus de veritat com l'escriptura no incideix en les altres persones. Jo sé que l'escriptura a mi m'ajuda moltíssim, però veure que també ajuda altres persones i llavors és fantàstic. Aquest any estic fent diversos tallers, estic fent una a Sant Feliu, estic fent una a Barcelona i ara faré aquest a Sant Just, a veure què tal va. Serà un taller molt curtet de dues sessions, els altres tallers que faig són més llargs, tenen per visitat anual gairebé, i aquests seran dues sessions, un tastet a veure què tal, que també crec que està bé perquè hi ha gent que no es pot comprometre, que va molt enfeinada i no es pot o no es vol comprometre amb un taller tan llarg que estàs cada setmana, no? I llavors fer dues sessions, fer aquest tastet a veure què tal, a veure si agrada, no? Crec que també és molt positiu. És un taller que s'anuncia com a taller de microrelats. Què són els microrelats? Els microrelats són, bueno, en realitat com el nom indica, són textos molt curts, històries molt curtetes, de poques línies, o sigui, si fas una pàgina o dues pàgines ja passaria a ser un relat normal, no? Llavors són històries molt, molt condensades. És molt divertit fer-los perquè és que vindria a ser gairebé com un joc, no? Si poses a plantejar històries... Jo ho estic pensant i dic, ostres, però què pots escriure, per exemple, en tres paràgrafs o en dos paràgrafs? Amb menys, amb un paràgraf hauria de ser. Amb un paràgraf. Sí, doncs això, clar, t'has de trencar bastant el cap. I hi ha un microrelat molt famós, és el que sempre es posa d'exemple, no sé si el coneixes, és d'Augusto Monterroso, que es diu Cuando despertó el dinosaurio todavía estaba allí. Això és un microrelat? Això és un microrelat, sí. Hòstia, doncs ni idea, no, no, no. Sí, sí, això és un microrelat. Cuando despertó el dinosaurio... Cuando despertó, coma, el dinosaurio todavía estaba allí, punt. És una frase i és una història completa, que després el lector haurà d'acabar a repensar i de completar. O sigui, en els microrelats, el lector juga un paper molt actiu, perquè l'autor no li dona tota la informació mastegada. No, no, home, tu diràs. Llavors, el lector ha d'acabar d'interpretar-la. Que guai. I tu com planteges fer aquesta... Bueno, sí, aquest tall és, no? La teneu? Seran dues sessions, una el 14 de novembre i l'altra el 28, o sigui, és quinzenal, els dijous a la tarda, de 6.30 a 8. I llavors, la primera sessió sí que posarem una mica de teoria, llegirem exemples de microrelats i tal, però és que vull que de seguida la gent es posi a escriure. Al final, crec que el que més impressiona o el més difícil quan comences a escriure és el bloqueig aquest del síndrome de la pàgina en blanc. No? El dir, ostres... Per on començo, no? Com ho faig? I més un microrelat, que realment pot ser una frase, pot ser dues, tres frases, no? O sigui que... Però crec que precisament per això és fàcil desbloquejar l'escriptura amb microrelats. perquè tu proves, si no t'agrada, no, doncs vas al següent, no? I pots anar fent, pots anar provant. I crec que va bastant bé per desbloquejar, ja. Les persones que han de portar en aquests tallers, han de portar el seu ordinador, han de portar una llibreta... El que vulguin, una llibreta està bé. Sí. És que microrelats els pots escriure fins i tot al mòbil. O sigui, pots perdre l'autobús, dir, ostres, tinc un quart d'hora aquí, doncs en comptes de mirar a Instagram... És un microrelat, tu, mira, pim-pam! Hosti tu, que fort! Quins altres projectes, no, també t'han arribat o t'esperen properament, Paula? És a dir, ens has comentat que fa un any vas començar a fer de... Bé, a fer un curs, no, de... Bé, partitum, un curs a Sant Feliu per escriure. Sí. Altres projectes? Sí, ara, mira, a part del curs de Sant Feliu que segueix, que de fet estan inscripcions obertes durant tot l'any... Com ha de sortir aquest curs? Perquè, clar, així de cop i volta és com uau. És que això és tot boca a orella. Sí. Sí, m'ho van proposar i vaig dir, vinga, som-hi. I llavors, els dimarts de la tarda, avui de fet tinc curs, doncs ens reunim a l'Ateneu Sant Feliu en què el casal de la dona que s'ubica dins de l'Ateneu, doncs són, crec que, vuit dones i estem allà escrivint... Bé, està molt bé perquè és terapèutic, fins i tot. O sigui, realment, clar, ara ja fa més d'un any que les conec perquè totes estan repetint edició i vas veient com... Bé, com es crea una intimitat molt maca, no? Com, al final, confien les unes en les altres, com s'animenten entre elles... O sigui, es produeix una màgia allà que és com molt difícil d'explicar i és molt maco. Després estic fent a l'Acadèmia de la Central de Barcelona, que és a la llibreria de la Central, ara allà estic fent un altre curs d'escriptura. Sí. Clar, suposo que aquests els planteges diferents perquè el ser allargada d'un any, suposo que... i no són de microrelats, no? Clar, els plantejo diferents. El que faig de Sant Feliu és una mica un calaix de sastre on van surtint temes i també jo escolto molt a les meves alumnes, el que volen, el que els costa, el que no sé quantos, i a partir d'aquí vaig més improvisant, no? Perquè són moltíssimes classes, doncs em puc anar adaptant també al que jo veig a les necessitats de les meves alumnes. El de la Central de Barcelona, doncs té un programa ja tancat que vaig crear fa mesos i es diu la veu única de la teva història, no? Llavors és com perquè... Que xulo. Perquè els alumnes, sí, trobin aquesta manera diferent d'expressar-se. Llavors estem sobretot centrant-nos, ara en el primer mòdul que l'estic fent ara fins a Nadal, en els tipus de narradors, no? Que vagin experimentant en diferents perspectives i el segon mòdul, que serà a partir de l'any vinent, ens centrarem en personatges. Ah, mira. Sí. I en canvi el de microrelats de l'Ateneu és un tema molt concret, no? I és exprimir-lo al màxim. Com va sorgir l'oportunitat de fer aquest taller de microrelats a l'Ateneu? Doncs em van contactar ells també. Ah, que bé. Sí, al final és això. O sigui, l'haver publicat el llibre, tinc més visibilitat de la que tenia abans, em van sortint oportunitats, que també tu has de treballar, no? Llavors és anar-les agafant i anar aprovant. També estic fent, perquè això no ho he dit, un club de lectura. Això t'anava a preguntar, eh? Perquè ho vaig veure a les xarxes socials i dic, escolta'm, això també li hem de preguntar, no? Sí. Perquè això és una mica diferent. És diferent. No és un tall d'escriptura. Clar, és un club de lectura. Podria ser... És complementari, però és diferent. Com es porta un club de lectura? Doncs mira, no ho havia fet mai, tampoc, i vaig fer la primera sessió fa una setmaneta. Ens reunim a la llibreria Libri de Barcelona, que està al carrer Valmes, l'últim divendres de mes. Escolta'm, llibreria Libri, que no és poc, eh? No, està molt bé, està molt bé. Sí, sí. I de fet, la primera sessió va tenir molt èxit. Sí. El club de lectura es diu Redescobrim els clàssics. Llavors, jo vaig agafar clàssics de la literatura anglosaxona, sobretot del segle XIX, que a mi m'agraden molt, i vaig crear aquest programa pensant... Tu et pots apuntar a les sessions que vulguis. Tu vols dir aquesta, aquesta, aquesta. O pots dir, faig el curs sencer i llavors veuràs com aquesta, aquesta, no sé, una mica, aquesta línia, no? Vam començar la setmana passada amb Jane Austen amb Orgull i Prejudici i acabarem amb Virginia Woolf. Són uns, no sé, uns 120 anys potser, entre un i l'altre, no? Sí. i, bueno, la veritat és que la primera sessió va ser molt xula, vam fer, va venir moltíssima gent, o sigui, vam fer ple, i donant, bueno, fem berenar a sopar, hi ha unes focatges per allà, o sigui, està superbé, perquè parles de llibres, que guai, és una bona estona amb gent que també li agrada llegir i està molt bé. Al final, jo el que faig és una petita presentació i després també deixo molt que la gent parli, que comenti el que vol i moderar una mica el debat. Ostres, o sigui que t'estàs estrenant tant com, perquè, clar, fa un any que és relativament poc, no?, que estàs amb els tallers d'escriptura, ara també amb els clubs de lectura. T'esperaves tu, Paula, que tot això t'arribés, no sé, és a dir, que a rel del llibre et poguessin sortir tantes oportunitats? Ho desitjava i així com esperar no ho sabia, o sigui, al final hi ha molta incertesa, però sí que desitjava que poguessin anar sortint coses, però al final també ha de ser un moment que et llences a la piscina i dius, vincava, aposto per això, sí, perquè al final et surten les coses quan també apostes per elles, no? Clar. Quina és la part, potser, més feixuga, no?, de començar a emprendre en aquest sentit, no?, potser en el món literari de forma autònoma. Sí, hi ha moltes parts feixugues, clar, o sigui, jo dic que tinc un repte constant, o sigui, cada setmana és un repte, cada setmana em poso, doncs, ara davant de gent a explicar-los coses, cada setmana tinc com, he de, què sé, he de corregir exercicis, he de fer altres encàrrecs que tinc, he de combinar-ho tot, o sigui, és cansat, realment és cansat, i si no t'organitzes bé, se't pot fer una muntanya, no?, i també quan tens, a vegades, jo què sé, la setmana passada, o sigui, a final de mes, se'm van ajuntar moltíssimes coses a la vegada i era com, ostres, ara com ho faig, no?, quan estàs tan cansada. Estaré a l'abast, donaré a l'abast, no?, una mica. Però al final també, si t'agrada, doncs trobes una mica les forces i no, i la veritat és que està sent molt enriquidor per mi. Que bé. Per quan la propera novel·la, Paula? Doncs, bueno, en realitat, l'any vinent, l'any vinent, trauré una novel·la. Això vol dir que ja l'estàs escrivint. Això vol dir que ja l'estàs escrivint. No, no, està escrita ja. Ah, ja està escrita? Els tempos de les editorials van uns altres ritmes, o sigui, jo inversamblant, per exemple. La tenies ja el 2018, no? La tenia, no, però la vaig... Ens vas parlar de la pandèmia, no? Sí, la vaig començar en pandèmia, la vaig acabar el 2000... per Nadal de 2022 i la vaig publicar a principis de 2024, o sigui, valeria un any entre que jo l'acabo i es publica, perquè al final les editorials grosses treballen amb molt marge de temps. I aquesta que publicaré l'any vinent, ja vindré aquí a parlar-ho quan toqui, però és una novel·la que jo tenia escrita fa temps. Ah, ostres, tan bé. Per un moment, perdona, eh, Paula, però tu quantes novel·les tens escrites al calaix? Vull dir, això és com qui treu un xiclet del paquet, no? És com, bueno, trec una novel·la del calaix, la tenia escrita, sí. Sí, no, doncs tinc unes quantes, la veritat. Sí, hòstia, nena, tens aquí ja... Sí, perquè jo sempre havia volgut ser escriptora i llavors jo fa moltíssims anys que escric, tampoc dic que tot el que tingui al calaix valgui la pena, no? Però aquesta sí que era una que jo pensava que havia de veure la llum. L'únic que, quan ho vaig intentar fa anys, bueno, no vaig trobar la manera de canalitzar-ho. És que és molt difícil, és... Bueno, és un món molt difícil, la veritat. No, no, no, totalment. A les editorials els hi està agradant l'aquesta que trauràs properament? Sí, clar, si no, no. Si no, no hauria donat fruit, no? Clar, exacte, exacte. Sí, sí. Molt bé. Doncs Paula, la gent que es vulgui apuntar als tallers de microrelats de l'Ateneu, què és el que ha de fer? Sí, a la web de l'Ateneu trobaran tota la informació. Que us fàpiga això, si la gent s'ha d'inscriure, és? Sí, la gent s'ha d'inscriure. No pot arribar allà, no? El 14 de novembre? Són dues sessions, o sigui, realment és ideal per provar, no? Potser hi ha gent que diu, ostres, doncs no sé si m'agradarà, sí o no, doncs és que està molt bé aquest format. Si funciona, potser farem alguna més d'altres temes. És que es pot agafar aquest format de taller express, pots agafar qualsevol temàtica, no? Sí. I explorar-la així en un parell de sessions i crec que pot funcionar molt bé. A veure, també creen a guint, no? Les persones, és a dir, més que potser tallers enfocats a desenvolupar un gran projecte, un gran treball, és potser per treure també el cuquet de dins que té la gent, no? Com per crear una mica del neguit i despertar aquestes ganes a la gent que, bueno, que sent passió també per l'escriptura o que ho vol provar. Sí, sí, realment, i a més és que no cal tenir cap coneixement tampoc, és posar-te tu allà i començar a provar. I provar-ho. Sí, molt bé. Doncs Paula, moltíssimes gràcies per venir avui a Ràdio d'Esvern. Com sempre dic, també, t'anirem seguida a les xarxes a veure quins van sent els teus passos i quins són els teus nous projectes. Doncs moltes gràcies, gràcies per convidar-me i fins la propera. I res, fins al Sant Jordi del 2025 que ens vinguis a presentar la nova novel·la. ¿Vale? Vale. Vinga, adeu. Adéu.