#334 - Reptes, pressupostos i sostenibilitat a Sant Just amb Just Fossalba

Ara són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magassin de matins de Ràdio d'Esvern al 98.ufm i en streaming a radiodesvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui el nostre convidat és en Just Fossalba, portaveu del grup municipal Sant Just en Comú i també regidor de l'Ajuntament. Molt bon dia, Just. Molt bon dia a totes i tots. Vinga, comencem. Quins són els grans reptes, perquè amb tu encara no havíem parlat com a portaveu del grup municipal, quins són els grans reptes que creieu des del partit que ha d'afrontar el municipi en els propers mesos? A termes generals, i potser si vols ho podem enllaçar també amb el tema dels pressupostos, com creieu o quines són les inversions en les que s'ha de fer més èmfasi, no? Bé, jo crec que hem de poder acabar moltes de les coses que tenim començades a nivell d'inversions, si comencem parlant d'inversions, no? Estem parlant que tenim grans inversions que han començat i que hem de poder finalitzar durant aquest any i els propers. Penso en la sala municipal de l'Ateneu com una forta aposta d'aquest municipi, d'aquest Ajuntament, per la cultura i per la difusió cultural. I aquí jo crec que hem d'esmarxar-hi esforços. Ara mateix és una obra que està a mitges i hem de poder-la acabar i tenir una sala digna per a tothom. Jo crec que aquest és un element d'inversió molt important. Després hi ha dues inversions que no són competència municipal, però que sí que jo crec que hem de demanar a les administracions competents. Dos que per nosaltres, a més, són dos piles fonamentals de l'estat del benestar, com és la cultura i la salut. Em refereixo a l'ampliació del CAP, per tant, per poder donar servei al municipi que ha crescut. Nosaltres volem seguir apretant el Departament de Salut perquè compleixin calendaris i puguem tenir un CAP dimensionat per les mides del municipi. I després, a l'educació, jo crec que no serà notícia per a ningú, però la construcció definitiva de l'Institut d'Escola a Mas Lluí, jo crec que també ha de ser una prioritat, ja no d'aquest 2025, sinó del 26, del 27, del 28, del 29, perquè aquest és un equipament que durarà servei a tot el municipi. Un canvi també de paradigma amb un projecte de centre educatiu nou, com és un institut en format Institut d'Escola, que evidentment servirà molt pel barri de Mas Lluí, un barri jove on hi ha moltes famílies, moltes famílies amb nens petits, que jo crec que, lògicament, tenen l'expectativa de poder portar el seu infant al mes a prop de casa, i jo crec que l'Institut d'Escola ha de ser un projecte que ha de respondre a aquestes necessitats. I després, doncs, altres projectes que també tenim, alguns més acabats, com és la de Selleria, que d'aquí molt poquet acabarà el seu projecte, acabarà la construcció. I després, projectes que no han iniciat i comencem d'aquí a poc, com la promoció de l'esport, que també crec que és molt important, amb el nou pavelló també a Mas Lluí, que jo crec que també ha de ser un referent d'aquest creixement municipal, d'aquesta unitat d'equipaments comuns i col·lectius, i l'esport, com també un espai de referència de fer salut, de fer comunitat, de fer també d'educació, perquè també és una oportunitat educativa. Per tant, jo crec que en l'horitzó ja tenim diversos projectes bastant grans. Hem parlat de salut, hem parlat d'educació, hem parlat de cultura, hem parlat d'esports, hem parlat també de medi ambient. Per tant, jo crec que hem de poder consolidar aquests projectes, posar-los en marxa, que rutllin bé, que funcionin bé. Jo crec que aquesta ha de ser la prioritat d'aquest govern. Aquests pressupostos es van debatre en el ple extraordinari d'octubre, i de fet els socialistes i els comuns, vau ser els únics grups que hi vau votar a favor, sou els grups que formeu el govern, lògicament. Teniu les mateixes prioritats a les dues formacions? Aneu a la una, per dir-ho així, amb cadascuna de les parts? Bé, el pressupost del 25 ha sigut un pressupost que jo crec que ja es va poder explicar en el ple de forma, si algú s'escolta les intervencions tant dels PSC com la meva, és un pressupost que té uns condicionants falss perquè fa els ingressos, de reducció d'alguns ingressos que provenien principalment de la postvàlua, també de l'aparició de la taxa de residus, una pujada a l'IBI una mica per sobre de l'IPC, i després també d'un pressupost que es manté, que per tant podem mantenir el que tenim en marxa, i per tant una línia continuïsta amb el que portem de mandat, amb el mandat anterior, i evidentment, sí, clar, amb el PSC estem al govern, pactem, evidentment tenim com qualsevol fi d'avall les nostres diferències, que evidentment resolem abans de portar un punt que com a equip de govern el portem conjunt, que és l'aprovació de pressupostos, que evidentment en les reunions de negociació pròpies del govern tenim els nostres estires i arronses, però com ho tindria jo crec que tothom, i hem portat un pressupost que nosaltres ens hi sentim còmodes i jo crec que a ells també. Creieu que la gent de Sant Just pot assumir aquesta pujada ahir deia la portaveu del PSC que crec que era del 5% de l'IBI? Sí. A veure, nosaltres... O això podrà garantir que realment els serveis segueixin sent de qualitat, o que es cobreixin almenys els serveis bàsics? Sí. Clar, hem de pensar que estem en una situació inflacionista, nosaltres hem portat... L'any passat es van aprovar dos grans contractes que per prestar el mateix servei que prestaven fins ara, doncs han pujat un ordre de magnitud important, bastant important. Pensem-ho també en la dimensió potser de casa, quan anem a comprar al supermercat, abans en 20 euros t'enduies potser 10 productes i ara te n'estàs enduent 6. Això ens està passant, tothom està veient que hi ha hagut una inflació de preus. Doncs a nosaltres també ens passa. Ens passa amb els contractes que tenim amb les empreses, doncs que evidentment els sous pugen, els materials pugen, tot puja i això es reflecteix en el preu del contracte perquè així és. També ens ha posat el capítol de personal perquè es van aprovant augments de retribucions de personals per part de l'Estat que nosaltres hem de revertir. I clar, això vol dir que per fer el mateix t'està costant més diners i acabes fent més o menys el mateix i això hem de poder-ho assumir amb més ingressos que en aquest cas ha suposat aquest 5% d'IPC. Passem a parlar de matèries que els comuns hi teniu molt de pes, dos àmbits, no? Perquè tu també portes aquestes regidories que són la d'educació i la de medi ambient. Pel que fa a educació, estem més o menys a meitat del primer trimestre. El passat mes de setembre, per exemple, es va fer un acte de celebració a les escoles amb la comunitat educativa de Sant Just. Com palpes l'estat d'aquesta comunitat aquí al poble? La falta en recursos, personal de suport, l'equip del nou Institut d'Escola s'està integrant bé també en aquesta comunitat? Quan parlem d'educació, hem de poder diferenciar entre l'educació formal, escolar, per tant, els centres educatius. Jo crec que això és una cosa i després l'educació, jo crec que... Ja sabeu que nosaltres tenim aquest paradigma que l'educació és molt més ampli i es donen molts més llocs i, per tant, agents educatius n'hi ha molts. Moltes entitats estan treballant amb infants, amb adolescents, amb joves, amb gent gran, que eduquen, tenim serveis que eduquen, tenim altres projectes que estan al municipi actuant. Tot això és un ecosistema molt gran. Si ens centrem en els centres educatius, que és una de les potes principals, no ho negarem, perquè, evidentment, l'educació escolar és importantíssima per a la nostra societat. Home, jo crec que l'ambient és prou bo. És veritat que hem pogut... De fet, venim d'aquesta setmana a fer una ronda als centres educatius per a veure com han començat el curs. I tots acusen una mica el mateix, amb l'estabilització de places, doncs, molt canvi de personal en els seus centres educatius, en els centres de primària, dels dependents de la sanitat, que han fet aquest procés d'estabilització de places. Que bé, que han pogut començar... L'Institut d'Escola ha començat en el centre cívic Soledat Sants, doncs, clar, a l'espera de poder baixar els mòduls, que la previsió, si tot va bé, és que al principi de desembre ja es pugui baixar. No sé si llavors esperarem que s'acabi el trimestre i llavors baixar de cara al gener o voldran baixar ja. Això ho dirà el departament, no ho podem dir nosaltres. I, francament, jo crec que ha començat bé, sense incidències. Els alumnes estan anant bé a les aules. L'Escola Bressol, les que sí que són competència nostra, Mainada i Marrecs, també han començat bé, també ben plenes, que això també és un goig, poder-ho dir, que tenim dos centres que omplen. I bé, la veritat que, francament, es respira de moment un ambient bo. Sí, parlem d'alguns projectes, no?, que potser ja s'escapen d'aquests centres escolars, com, per exemple, el projecte Tribu, que em sembla que no sé si suma més de 200 persones, també hi ha el grup de la xarxa educativa, que també va fer les seves jornades. Com ajuden, no?, aquests agents també a aconseguir el desenvolupament educatiu de Sant Jús, bé, com a agents, no? Bé, jo crec que aquests són dos projectes que un és més nou, la tribu va néixer fa relativament poquet, la xarxa ja et porta caminant molts anys, la xarxa va començar com ser la xarxa 06, després va ser la 0126, i ara ja és la xarxa educativa, com un concepte amb aquest ampli, no?, que aprenem al llarg de la vida i en tots els aspectes. Jo crec que el que vol precisament el seu nom, vull dir, que és fer xarxa entre aquells agents educatius que a vegades estem en el nostre món, separats, actuant, no?, en els nostres espais, els mestres dins l'escola, les entitats dins els seus cercles, en els seus equipaments, o en els seus locals, el CAP, els serveis que potser nosaltres tenim, com pot ser casal de joves, doncs tot això, trobar espais de trobada, de reflexió sobre allò que estem treballant, que molts cops és la infància, l'adolescència, la joventut, i poder compartir mirades, poder compartir projectes, perquè al final hem d'entendre que la persona, quan un adult s'educa, poso l'exemple d'un infant, però no té per què ser un infant, pot ser una persona adulta, t'aixeques al matí, basteixes, surts al carrer, allà ja hi ha oportunitats educatives amb els comerços, amb el carrer com està dissenyat, arribes a l'escola, allà segueixes aprenent, però és que surts de l'escola i potser t'embes a la biblioteca, pot ser un espai també d'aprenentatge, pots anar a jugar esport, al futbol, pots sortir després de l'esport i el dissabte pots anar al cau o a l'esplai, per tant, sempre hi ha, en el poble hi ha moltes oportunitats i espais d'aprenentatge, i que hi hagi una certa connexió entre tots aquests agents, jo crec que és important perquè al final aquell infant, aquell jove és el mateix a tot arreu, va passant, els seus problemes i les seves virtuts es repliquen l'una darrere l'altra, és un fil conductor, llavors jo crec que està molt bé poder tenir aquesta connexió. I amb la tribu, la tribu va ser un projecte que va néixer d'aquesta idea que molts cops, el concepte de tribu jo crec que també arrossega aquesta idea, l'aprenentatge entre iguals, al final el poder compartir, és un projecte molt basat en la idea que les famílies prenguin un rol, s'empoderin i prenguin un rol de doncs ens trobem, parlem dels nostres problemes que ens afecten i no venim només a escoltar un professional que ve un dia a t'explicar com abordar el tema de la, no sé, m'invento, de les pantalles o del bullying o del que sigui, coses que poden preocupar, que estan a l'hora del dia. I venen i et donen la solució màgica en una hora i te'n vas a casa i després ja no ho saps aplicar perquè una hora de xerrada està molt bé però la realitat és una altra. Tenir aquests espais de trobada on pots estar en un grupet de 5 o 6 o 10 i parlar amb un altre pare que té la mateixa problemàtica que tu i compartir-la i trobar solucions comunes, doncs això també jo crec que hem vist que és molt enriquidor. I la triu una mica també es basa en aquesta idea, en aquesta idea que entre tots ens podem ajudar. i ja l'any passat vam començar amb diferents jornades i aquest any tornarem a començar i el proper 24 de novembre es farà una trobada on la trobada en si no té una temàtica concreta. La trobada en si és que la gent exposi, que les famílies exposin les seves preocupacions, els seus neguits o les seves potencialitats i virtuts. Sempre cal fer la lectura negativa de les preocupacions. Normalment és una societat que sempre expressem molt la negativitat i poc la positivitat, però en tot cas que les famílies puguin consensuar, trobar i que surtin temes d'allà. La gràcia és que d'aquella jornada de diferents grups de treball puguin dir doncs mireu, ens preocupa com abordar el tema. No ho sé, tornem a dir el mateix, el de les pantalles, el del bullying i el de, no ho sé, qualsevol altre tema. I a partir d'allà doncs es puguin triar diferents temes per a les properes sessions de tribu abordar aquella cosa concreta. D'altra banda, també comentar l'existència, suposo que estàs al corrent del grup de WhatsApp Adolescència Lliure de Mòbils, que també ha impactat a Sant Just i a més a més ara fa poquet s'ha posat en marxa el projecte Més Vida, Més Pantalla, que afavoreix que els adolescents puguin anar sense mòbils sabent que potser quan vagin en un comerç aquí de Sant Just doncs hi han de fer una trucada la poden fer des d'allà mateix. Sí, sí, en som coneixedors perquè a més des d'educació hem acompanyat el grup de famílies, els hem donat molt de suport en el moment, l'any passat ja ens vam reunir amb ells, vam preparar una jornada, vam coorganitzar una jornada amb un ponent, hem ajudat a través de promoció econòmica també a fer difusió d'aquest projecte amb comerços, el budgetí, per tant intentem acompanyar perquè creiem que la mirada d'en Foc cap a l'impacte que té a les pantalles en els infants i en els adolescents és positiva, cal abordar, cal com a mínim parlar-ne i jo crec que vaja, tinc la sensació que han tingut un cert impacte, de fet l'altre dia que també vam anar a l'institut amb l'alcalde a parlar sobre el funcionament de l'institut com s'havia posat en marxa, va sortir aquest tema i el mateix director afirmava que havia vist menys presència de mòbils en els infants de primer d'ESO, l'associació lliure de mòbils va voler tenir molt d'impacte en el pas de sisè primer que és el típic moment en què les famílies compren mòbils per temes de contacte perquè el nen acaba a les 3 a veure quan arriba a dinar a casa que no. Saps que s'han disparat la venda d'aquests rellotges? No, no ho sabia. Doncs, una cosa espectacular just, sí, sí, sí, o sigui... Estem substituint el mòbil pel rellotge. No, però rellotges que tenen aquesta funció de localitzes, de localitzadors, és a dir, no és que tinguin que siguin rellotges que puguin tenir accés a internet, no? És a dir, no és que substituïm una pantalla per l'altra, sinó que les famílies compren aquests rellotges perquè tenen, no sé, deuen tenir una funció de geolocalització o de saber on estan els fills en un moment. Bé, és un pas. És un pas. Sí, sí, clar. Cadascú, de la seva família entenc que ha de fer el que cregui convenient. Jo crec que també cal posar de manifest i l'Associació de Lliure de Mòbils ho diu, perdoneu, és que l'impacte de les pantalles en els infants i en els audadescents s'ha demostrat bastant que és negativa. Jo crec que ja no, no, no enganyaré. No estem en aquest punt de... No enganyaré ningú, no discutirem aquesta base que jo crec que ja, no sé si científica, però que jo crec que com a societat podem determinar que està bastant provada que el mòbil és... L'ús d'accessiu del mòbil i en segons quines circumstàncies és negatiu i que ens cala encara molta educació, que les famílies segurament... Jo crec que aquí hi ha aquest gap generacional, no? Els pares que ens toca educar sobre l'ús del mòbil no hem hagut de passar per una adolescència amb mòbil, molts de nosaltres, o l'hem passat d'una forma amb mòbils que no eren intel·ligents, no tenien accés a internet, no hi havia encercs socials, no hi havia Tictor, no hi havia res de tot això. És difícil ensenyar a algú una cosa que tu no has viscut. És difícil limitar, posar límits, comprendre per què està passant aquell adolescent, aquell jove que té o no té mòbil si tu, quan eres adolescent, no ho has viscut. Jo crec que aquest gap generacional és el que ens està complicant moltíssim el poder entendre'ns entre les generacions de pares i mares i fills i filles. Jo crec que... Bé, és un impàs. Jo crec que s'han fet passos positius, no cal... Jo penso que no cal... Opinió personal, eh? Ara ja és la meva opinió personal, que calgui que un nen de 12 anys tingui mòbil, a no ser que sigui molt necessari, i menys amb accés a internet i xarxes socials i demés. I jo crec que s'està anant cap a un camí on segurament reconduirem una situació que potser no calia haver-hi arribat, no? A la columna d'opinió del butlletí d'octubre, Sant Jòs en Comú reclamàveu la modificació del sistema de finançament local. Sí. Parleu d'un problema estructural de fa algunes dècades on els ajuntaments, no?, depenen de fons d'ingressos poc estables. Sí. En què consistiria la reforma que proposeu, no? Bé, nosaltres, primer partim de la idea que hi ha un problema de finançament de les administracions locals. Jo crec que això, això no només ho diem els comuns, ho diu la Federació de Municipis i Províncies, vull dir que no, és aquell com relativament consensuat en les administracions locals. Els municipis ens financem per uns impostos i unes taxes, alguns d'ells vinculats molt a l'activitat econòmica i sobretot a l'activitat del territori, o sigui, a l'urbanisme, principalment, per tant, construcció d'habitatge, venda d'habitatge, construcció d'industrial, venda d'industrial. Això genera unes tensions, perquè si el cicle econòmic és negatiu, aquests ingressos baixen o directament són no existents i tu molts cops aquests ingressos els has acabat consolidant per despesa corrent, per pagar coses del dia a dia, que sí o sí has de pagar. Has de pagar sous, has de pagar contractes, has de pagar les treballadores que van a l'escola de Brasol les has de pagar, la llum, el gas i l'aigua dels equipaments les has de pagar, les persones que estan neteixant al carrer les has de pagar i els ajuntaments ens hem trobat que aquest finançament que és volàtil perquè va en funció del cicle econòmic principalment, està finançant coses que són estructurals. Això és un problema greu, greu perquè ara mateix els únicos ingressos estables que no varien són l'IBI, l'impost de vehicles i jo crec que pràcticament para de comptar perquè després hi ha l'IAE, un impost que és de tipus econòmic, plus vàlues, llicències urbanístiques, tot això van en funció dels ingressos del cicle econòmic. Llavors, això genera una inestabilitat molt gran per les administracions. Nosaltres el que reclamem és que l'Estat ens deixi participar d'altres tributs com pot ser l'IVA, com pot ser l'IRPF, que no són vinculats únicament i exclusivament al cicle econòmic, sinó a la capacitat que tu tens de generar riquesa i que a més ajudaria a finançar de forma molt més estructural el finançament local. Llavors, el que reclamem és participar d'altres tributs de l'Estat, millorar també les participacions de l'Estat, clar, nosaltres no només ens finançem, una part ens venen impostos i una part del que ens donen les altres administracions. Ens dona diputació, ens dona l'àrea i ens dona molt, molt, molt, gairebé 5 milions d'euros l'Estat espanyol. doncs que les participacions dels tributs de l'Estat també millori, ens donin més recursos, sobretot els municipis més petits. Hi ha municipis més grans que tenen més capacitat, els municipis més petits són els que normalment estan més, en pitjor situació. Llavors, crec que cal fer una reforma mirant, entenent que el problema, que tenim un problema de base, que és com ens financem als ajuntaments, que no podem estar depenent de l'activitat econòmica sempre, perquè si no és un pes que es mossega la cua, i després, que cal una reforma tributària, participar de més de més de més de més tributs, que la PIE sigui més gran, i buscar altres mecanismes de finançament per donar estabilitat. i nosaltres el que demanem és, l'article ho expliquem jo crec que bastant bé, demanem una certa estabilitat per no dependre d'aquests ingressos més volàtils. Molt bé. Com a regidor de sostenibilitat i tot el que refereix al reciclatge, el sistema de contenidors intel·ligents fa mesos que ja es va implantar de forma, bueno, a tots els barris de Sant Just. Ja el tenim a tot arreu. A tot arreu. Darrerament, se n'ha parlat bastant, també degut al tema de la taxa de residus, que s'aplicarà a la ciutadania i estudis o informes que ja diguin o que indiquin l'eficàcia del sistema d'aquests contenidors és tot molt recent? Nosaltres portem uns quants anys ja posant aquest sistema en marxa perquè ho hem fet per fases i hem anat medint fase a fase quin era el salt per dir-ho així, per simplificar una mica el llenguatge i s'està mantenint el salt que estem tenint de recollit, no?, d'abans de posar el contenidor amb xip a posar el contenidor en xip, doncs reduïm un 10-12% la resta i aquest 10-12% repercuteix en la resta de fraccions, per tant, es recull més paper, es recull més plàstic, es recull més orgànica, es recull més vidre, per tant, l'impacte és positiu. Passem d'una recollida que arribava amb el 56-57%, estem gairebé a punt d'arribar al 70% de recollida, estem al 60%, depenent del moment i clar, penso que les medicions no són constants dia a dia, un dia fem una fotografia d'aquell dia, en fem dos o tres, després fem mitges, hi ha dies que surt potser que estem al 65%, hi ha dies que rossem al 70%, hi ha dies que estem al 65%. Això ho s'ha dit, és a dir, jo recordo que abans, abans d'implantar tot aquest sistema, fèieu com, per exemple, de tant en tant obríeu un contenidor, no?, i com que analitzàveu realment, doncs... Correcte, això es continua fent. Això es continua fent. Això es continua fent i el que detectem és que millora la fracció orgànica, la fracció orgànica millora molt la seva qualitat, que se'n diu, per tant hi ha menys impropis, allò que no ha d'anar a l'orgànica no està arribant, per tant, és una bona notícia. En el plàstic continuem tenint bastants impropis, sempre els hem tingut, el plàstic és el típic contenidor que la gent no sap ben bé què va, què és plàstic, què no és plàstic, algunes coses que nosaltres considerem plàstic, l'empresa no recicla aquell plàstic, per tant, compta com a impropi i de la resta de fraccions es mantenen més o menys a nivell d'impropis i de qualitat es manté bastant similar al vidre, pràcticament mai hi ha impropis en el vidre perquè tot en té molt clar què és el vidre, el paper cartró igual, el més dubtó segurament és el plàstic i la resta encara estan en moltes coses, tot i que hem millorat les xifres, encara estan en moltes coses que podrien anar en altres fraccions, això és evident. La nova deixalleria abans l'has mencionat, tenim data de quan la gent haurà de deixar, per dir-ho així, d'anar allà a dalt? A veure, la posada en març, la finalització de les obres té data i és en principi finals d'any, l'altra és la posada en marxa, la posada en marxa jo crec que es donarà durant el primer trimestre, potser febrer-març de l'any 25, per tant, jo crec que el febrer-març del 25 estarem estrenant perquè la ciutadania pugui entrar a la deixalleria i llençar els seus residus, doncs a febrer-març del 25. I s'ha fet aquest model de deixalleria que es va parlar fa temps amb aquesta vessant també educativa, no? La deixalleria és una deixalleria que en el seu disseny propi ja es basa en la circularitat de materials que diuen en la reutilització dels materials. Si algú passa veurà que està fent de contenidors de vaixell, ho saps? He vist algunes imatges i si hem... Sí, són contenidors. Són contenidors. Les estructures són contenidors de vaixells reciclats. Sí. Els materials que s'estan emprenent a dintre, la majoria són provenents de la circularitat. Els terres són una fusta que ha estat prensada d'una fusta, no? De restes de fusta que s'havien d'això. Doncs, s'han reaprofitat. Els tancaments i els alliaments també seran reciclats. s'ha pensat un sistema de circulació d'aire que no generi molt consum energètic. Tindrà plaques fotovoltaiques també per evitar, per reduir el consum energètic d'aquell espai. Per tant, bueno, conceptualment ja és una decidiria pensada en aquestes tres erres. I amb l'antiga què se'n farà? Amb l'antiga de moment la deixarem sense funcionament i allà era un espai que era d'Endesa en el seu moment que està llogat. Doncs parlarem a l'Endesa a veure si ens pot servir per altres funcions del municipi que n'hem faltat d'alguna de les funcions com podria ser dipòsit de cotxes i demés o ja veurem a veure què acaba que acaba a passar. I amb la deixaria que a part d'aquest concepte de circularitat guanyem alguns espais que no té la deixaria actual com és un espai que li deia un showroom per poder doncs adquirir un showroom? Sí. Serà un showroom d'elements reciclats. D'acord? Val. Serà com una botiga de segona mà. perquè ens entenguem. Val. La botiga de segona mà que té taller per reparar i per tant la ciutadania que vulgui reparar-se un electrodomèstic o prestar algun electrodomèstic tindrà l'oportunitat de baixar allà i o bé reparar-se el seu electrodomèstic amb suport de la gent que estigui treballant allà o bé si hi ha alguna electrodomèstic que es pugui prestar doncs comprar o prestar algun electrodomèstic o dic electrodomèstic dic eina coses així no sé arreglar la bicicleta cosetes així doncs anem fent tallers i activitats per poder dinamitzar aquell espai anem acabant ens falten un parell de temes només pel que fa seguim a Medi Ambient recuperem un tema que també s'havia parlat a Sant Just concretament el projecte de recuperar activitat ramadera collxarola en quin punt es troba el projecte de desenvolupar de forma més activa la ramaderia aquest projecte ara mateix el tenim a l'espera d'una modificació del planejament perquè nosaltres penseu que el collxarola va aprovar el seu pla especial això condiciona molt en quins llocs es pot fer i amb quines claus de sol quan dic claus de sol no estic parlant de música estic parlant de les parcel·les de collxarola què s'hi pot fer i què no com està classificada ha de ser el que es diu 29 co que és en aquest tipus de clau se't permet posar equipaments i se't permet posar activitats però clar perquè una clau com pot ser un 6 o un d'això no permet posar activitats llavors estem esperant la modificació d'aquest planejament jo crec que d'aquí a poc ja ho aprovarem per ple llavors després de l'aprovació definitiva doncs podrem posar en marxa el projecte ja està redactat la licitació del projecte i la instal·lació que això ho farà al parc de Coixerola el que sí que tenim ja bastant més encarat és la posada en marxa d'una activitat econòmica nova que serà segurament la vinya amb la gent de estem treballant amb dos entitats la gent de l'Oliver i la gent de la Fundació Ferrer per recuperar l'antic espai on estava ubicat l'Isart a l'alcalata cantó de la Riera doncs allà poder col·locar vinya i que es comenci a produir vinya aquí a Sant Jús i això jo crec que potser en el més curt termini que no pas al centre de Ramader doncs ho veurem l'Oliver és la que està a la masia de Can Calopa també allà produint els vins de Barcelona ostres interessant són aquesta gent molt bé i vinga acabem amb l'última pregunta marxem ara de l'àmbit local i bé per la coalició que hi ha hagut en comuns i sumar a les eleccions al Parlament Europeu també a les generals d'Espanya del juny del 2023 com us arriba com us ha arribat la notícia de les acusacions de violència masclista d'Iñigo Rejón bé és greu és molt greu vull dir nosaltres com a mínim des dels comuns jo crec que vam tenir molt clar que s'havia de denunciar que s'ha de jutjar i que no s'ha de permetre evidentment tenir una persona que de forma manifesta ha dit que doncs que aquests fets han ocorregut és greu i a més defensant una posició feminista com la que sempre hem defensat nosaltres doncs que ens passi això a casa però això també és un fet que demostra que el patriarcat està a tot arreu i que és una estructura que ningú pot ni aïllar-se ni separar-se ni dir que no forma part del patriarcat igual que el sistema capitalista són uns sistemes que inveeixen totes les esferes la pública i la privada i per molt que tu creguis que tens consciència ja sigui de classe o de gènere doncs d'afecte igual doncs d'afecte igual i evidentment no per dir que som feministes no vol dir que no puguem tenir casos com el de Lini i com el de Lini i Rejon i jo crec que hem de seguir treballant és que ens queda molta feina això només és una demostració per al poble que ens queda moltíssima feina per fer com a societat per avançar cap a una societat més justa i més feminista molt bé Just moltíssimes gràcies per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern a tu ens tornarem a trobar segurament d'aquí tres mesos que és quan toca el partit venir aquí a l'emissora i res que acabis de passar bon divendres i un bon cap de setmana a Dakars que sabem que la implicació en el teu cas és màxima i absoluta ens tocarà cap de setmana a Dakars tanta com connectar el semaforet i donar la sortida donar la sortida no em toca donar les sortides bé jo de pas ja em trec al barret de regidor i animo la gent a que vingui a la cursa de Cas de Coixinets que ens farà sol s'estarà molt bé i podran gaudir d'un molt bon espectacle fantàstic Just que vagi molt bé gràcies adeu