#339 - Lliçons d'Escriptura: De l'Empordà a les Pàgines d'un Llibre

Allò obert també diu, no, hi estic en contra. Per tant, en aquest marc de situació complexa i delicada s'han de prendre mesures i, de fet, el govern n'està prenent. Jo recordo que per primera vegada a la història disposem d'una conselleria de política lingüística, estem treballant per culminar el Pacte Nacional per la Llengua. Recordem que les últimes set dades del CEO que vam conèixer indiquen que només entre els nascuts abans del 1960 l'ús social del català igual del castellà. A partir d'aquella data, tots els menors de 64 anys l'ús social del castellà supera el del català. Esports, Marcos García. La selecció espanyola de futbol amb 6 catalans juga avui a Dinamarca en partit de la Nations League i seran Dani Olmo, Pau Cuberci, Marc Cassador, Marc Cucurella, David Raya i Òscar Minguez. L'equip espanyol també hi és, el blau gran a Pedri. De matinada a Venezuela, Brasil han empatat a 1. un gol del blau gran a Rafinha pel Brasil i Àngel Herrera del Girona s'ha lesionat quan s'havien jugat només 10 minuts de partit. Avui hi ha els primers entrenaments lliures del Gran Premi de Motociclisme Solidari que es disputa al circuit de Barcelona-Catalunya aquest cap de setmana. Peco Banyalla i Jorge Martín lluiten pel Mundial de MotoGP. A l'Eurolliga de Bàsquet, Barça-París. Partit d'Eurolliga a dos quarts de nou amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. També en Bàsquet a la Lliga Femenina. Avui l'Uni Girona rebrà el Jairis de Múrcia. partit ajornat per la Dana. I en en vol, el Barça acaba d'anunciar que el seu capità, Dicamem, serà operat dimarts donant l'oxessió a l'espatlla dreta. Després de la intervenció, el club anunciarà el temps que Mem estarà de baixa. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just d'Esvern participarà aquest cap de setmana en la setzena Setmana Europea de Prevenció de Residus, que se celebra del 16 al 24 de novembre. Aquesta iniciativa internacional té com a objectiu sensibilitzar sobre la importància de reduir residus i promoure un consum més sostenible amb el lema Malbaratar aliments és de mal gust. Dissabte, a partir de les 10 del matí, l'Associació Veïnal de Maslluí organitzarà un Clean Up Day a la plaça Iulia Quieta amb una netesa col·lectiva per conscienciar sobre la cura de l'entorn natural. També entre les 11 i les 2 s'impartiran tallers per a infants com Agafem el cabàs, sobre consum responsable i reciclatge, Aprofruita per sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i un taller d'horts urbans per crear mini-horts a casa. Diumenge de 10 a 2 al carrer Areté, les activitats de Sant Jus del carrer inclouran el servei Didaltrac per fomentar la reutilització tèxtil, el taller infantil fem llibretes amb materials reutilitzats i l'exposició Roba Amiga sobre la reutilització de roba. També s'oferirà el taller Aprofruita i un estant sobre aprofitament alimentari amb consells pràctics per reduir residus a la cuina. Es pot trobar tota la informació al compte d'Instagram de Sant Jus Residus. Justícia i Pau de Sant Jus organitza el dimarts 19 de novembre, dos quarts de vuit del vespre, la conferència titulada de la salut mental al benestar emocional a la sala Isidore Consol i Giribet de Can Ginestà. L'acte comptarà amb la participació de Carles Descalzi, gerent de la Fundació Pere Clavé, que abordarà temes relacionats amb la transició de la salut mental cap a la promoció del benestar emocional. L'activitat està oberta al públic i pretén fomentar la reflexió i el debat sobre la importància d'aquestes qüestions a la vida quotidiana. Quintzenàs de Sant Jus oferirà una sessió de Storytime en anglès per a infants a partir de 3 anys el dimarts 19 de novembre, a dos quarts de 6 de la tarda, a la sala Isidore Consol i Giribet de Can Ginestà. Organitzada per la Biblioteca Joan Margarit, aquesta activitat permetrà als més petits i petites aprendre anglès amb la representació teatralitzada de contes dissenyada per l'equip pedagògic de Quintzenàs. La sessió, titulada There's no place like space, narra la història d'una nena que assumia en ser astronauta i viatja per l'espai. Aquesta hora del conte facilita la interacció entre actors i públic oferint un ambient lúdic i educatiu. La inscripció prèvia és necessària per participar-hi i la podeu fer a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Fins ara. i que tornin els estors que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop i que jo t'he de màstia a prop Gros, saliva i enteniment, si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Tres portes, tenc a cap meva, obertes a tots els temps. La que està oberta per tu, l'altra per la bona gent. La tercera per la mort, que la tancarà el meu temps. Àngel caigut, principi del foc, malgrat obert. Àngel caigut, principi del foc, malgrat obert. És la meva. I tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. I jo he cantat en nom vostro, la vostra veu. És la meva, adéu, lluna de nit. Adéu, sol de migdia. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Passant 13 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM i també a radiodesvern.com. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui hem convidat un jove a Sant Justenc que acaba de publicar la seva primera novel·la, fa tot just, una setmaneta que està a les llibreries. Ell és en Fèlix Sanz Bataller i el seu llibre és El Niño de les Marismes. Hola, Fèlix, molt bon dia. Bon dia, Núria. Què ha portat un consultor de software en plena expansió, per dir-ho així, professional i lligat al món de l'enginyeria a publicar un llibre? És a dir, et pot agradar, no?, a la literatura, però escriure un llibre ja és un pas més. Sí, sí, totalment. Per mi, diguem que escriure va ser una cosa, és una cosa que he fet també des de petit i també perquè he tingut molta, en general, bé, llegir ha sigut una cosa que m'ha encantat i he fet des de petit i a mesura que anava llegint més, doncs, crec que he anat aprenent i captant diferents formes d'escriure i arrel d'això, doncs, m'he posat a escriure, no? És una cosa que feia de petit i mai ho havia portat més enllà, també, doncs, un cop vaig començar amb el món professional, no vaig tenir l'oportunitat de fer-ho gaire i amb la pandèmia vaig tenir l'oportunitat de dedicar-hi més temps i de fer el següent pas i dir, doncs, per què no ho portem fins al final, per què no enllestim això i no escriure una novel·la completa en comptes de, no?, textos així, quatre pàgines, etcètera, no? I així va ser com vaig decidir, doncs, bueno, un procés molt llarg, no?, però arribar a terme amb això i realment escriure la novel·la sencera. Tu t'havies imaginat mai escrivint un llibre? És a dir, era una cosa que ja volies fer, no?, de vegades tenim allò llistes de coses que volem fer no sé si tu havies proposat alguna vegada escriure un llibre. Sí, sí, realment sí, és a dir, no era una cosa que tingués com un objectiu en el temps o en un moment concret, però recordo, per exemple, quan estava el primer any, per exemple, de consultoria, no?, doncs, portàvem uns horaris molt bojos i potser no era plenament feliç dins de la meva feina, no?, i recordo, doncs, comentar amb un altre consultor que em deia, alma, i a tu què t'agradaria? I jo li deia, no, a mi m'agradaria escriure un llibre, no, treure'm això, però crec que és una cosa que em faria feliç i que sempre és un repte que he tingut en ment i m'agradaria poder arribar a fer-ho. És a dir, era potser com també un repte, no?, o algú, bueno, també com de petits a vegades somiem en coses així, no?, com poder, ostres, et visualitzes d'alguna forma, encara que no sigui la teva professió, no?, com, bueno, des de la banda potser més hobby o potser com alguna cosa ha fet. Totalment, sí, la gent em pregunta a vegades, no?, i n'escriuràs un altre, dic, home, no ho sé, jo em volia escriure un, era una cosa que feia per mi inicialment, ara ho he fet, no sé si em volia escriure un altre, però sí que tenia com aquest neguit, no?, i estic molt content d'haver podert arribar a fer-ho. Ambientada al segle III abans de Cris, la novel·la transcorre entre les ciutats d'Emporion i indica, que seria una mica el que coneixem ara com la zona de l'Empordà, no?, i acompanya l'actual les aventures del jove Íbar Ertrebas. És un període històric, el dels Íbars, poc explorat, podríem dir, no?, en la literatura. Així és, sí. Realment, quan vaig començar a escriure, em vaig interessar per aquest període i aquesta zona, trobava que era una zona propera, no?, almenys per mi, perquè almenys geogràficament no està gaire lluny, i després em sembla molt interessant tot el tema i la cultura dels Íbars, perquè és un patrimoni únic que només existeix o només existia aquí al territori de la península ibèrica i que és molt poc conegut, és a dir, nosaltres sabem exactament com feien tots els romans, com feien tots els grecs, i aquesta singularitat cultural que tenim en el territori, que només existeix aquí, és bastant desconeguda i inclús crec que a les escoles s'estudia bastant poc. Llavors, em sembla molt interessant poder escriure, perquè també és una cosa que a mi m'agrada quan estic llegint, poder aprendre coses noves, doncs poder escriure un llibre on la gent pugui gaudir de la història com a tal i a més pugui aprendre coses que no coneixia i que em sembla que són úniques i que hauríem de fer un esforç per poder conèixer més sobre aquesta temàtica. Quin joc t'ha donat aquesta època, no? Com t'has documentat? Entenc que, bueno, algunes coses potser ja les sabies, però clar, és com tu dius, no?, tota aquesta franja històrica dels llibres, potser de bones a primeres, no tens tota la informació que vols per poder escriure un llibre. Com t'has documentat? Així és. Va ser bastant complexa i ha sigut durant tot el procés, d'una banda perquè hi ha poca informació i, d'altra banda, perquè la que hi ha normalment està en format d'articles acadèmics que no són fàcilment accessibles, òbviament els pots arribar a trobar, però he hagut de fer bastanta recerca, no?, i també una mica el que comentava en el pròleg, no?, és que hi ha punts a la història en què hi ha coses que no estan definides d'una forma o d'una altra, simplement es desconeixen i allà, doncs, m'he donat una mica més la llibertat de permetre'm, doncs, escriure coses que potser no estan verificades però que tampoc no ho estan, no?, llavors hi ha una mica de... En aquest aspecte, doncs, m'he pres algunes llibertats en certs punts, però sí que és cert que ha sigut una feina de recerca bastant important per la falta d'informació, no? Coneixem, per exemple, el seu avançadari, o tenim textos seus però no sabem com es traduïa, no?, i ens falta una pedra de roseta per poder arribar a conèixer tot això. Tu la definiries com una novel·la més aviat històrica, com una novel·la d'aventures, com... Entre quins gèneres, potser? Crec que és una novel·la d'aventures en un context històric real, no?, és a dir, les aventures i els personatges són ficticis, però l'entorn i on ocorren totes aquestes situacions he intentat ser el més precis possible amb la recerca que he estat fent. En el protagonista, a Etreva, se li plantegen molts dilemes que també se'ls plantegen potser als adolescents d'avui en dia, no? És a dir, hi ha problemes que són com atemporals i que van existir en un passat, existeixen ara i segurament existiran en un futur, no? Són fruit d'experiències que t'han passat a tu? Com m'has basat una mica les peripècies que li passen al protagonista? És una mica una barresa de tot, no? Hi ha potser inclús personatges que poden ser personatges que jo m'he trobat a la meva vida en general i que d'una forma estan en aquesta novel·la. I d'una altra de les experiències, doncs, el que volia portar o transmetre a l'actor d'alguna forma és que, tot i tenir un context cultural, històric, totalment diferent, al final són adolescents i són nens i adults que tenen les històries de la seva vida i el seu funcionament com a humans dins d'aquell context, no? I que una part del nostre comportament prové de l'entorn en el que creixem i una altra part del nostre comportament és genètica i aquella genètica és la mateixa que tenim nosaltres avui dia i volia com una mica transmetre, doncs, que problemes o dubtes o coses que poden tenir avui en dia qualsevol persona, les tenien aquelles mateixes persones que vivíem, doncs, a 200 quilòmetres d'aquí fa més de 2.000 anys. Per què has triat, no?, també en aquesta zona geogràfica? Sí que és veritat que has dit perquè realment està molt propera, però alguna qüestió en concret, potser perquè hi ha més documentació, per exemple, a la ciutat d'Emporion, doncs, en aquella època o...? Correcte, sí, al final, Emporion, la colònia grega més important de la península i em semblar molt interessant aquesta dualitat entre els dos mons, no?, el món iber i el món grec i, a més, dins del món iber, el que és el poblat ibèric d'Ullastret, que és el que creiem que era la ciutat d'Índica, creiem que era la ciutat més gran a nivell de la península ibèrica com a centre iber. Llavors, em semblar interessant aquests dos punts tan importants i tan estratègics per les dues cultures i la proximitat entre ells, i vaig pensar que seria interessant que la història es desenvolupés en aquell entorn. Fèlix, quant de temps has estat escrivint el llibre? Ens dius que durant la pandèmia vas tenir més temps, no?, suposo que per anar avançant en la redacció i de més. Comença en el 2020? Comença, sí, al abril de 2020, exacte. Ja vaig, el primer dia que vaig agafar l'ordinador, vaig dir, anem a començar a fer alguna cosa amb això. El títol es diu El Niño de les Marismes. Ja ho hem dit. Marismes, què són les marismes? Quin significat té el títol? Bé, les marismes és un entorn avui desaparegut d'aquella zona en què inicialment viu el protagonista, no? I dins de, bé, de tots els títols possibles, no?, em va semblar com a dient i posar-hi una mica el context d'aquest noi. També és cert que, doncs, a mesura que anem llegint, doncs veurem com progressa i com canvia el seu entorn. Però sí que és cert que, bé, aquest va ser una mica l'origen del títol. En el retall biogràfic del llibre expliques que els teus inicis en el món lector van ser una mica frustrants, segons expliques, no? Com t'has desenvolupat, també, al llarg dels anys en l'escriptura? Creus que se't va donar bé des d'un inici? Que vas anar practicant escrivint textos? Bé, crec que, o sigui, com a nen petit, de tres anys, m'encantava, per exemple, llegir còmics de Tintín i tot i que, evidentment, no podia llegir, només mirava les imatges, no? I sí que vaig tenir com aquesta situació, no? On vaig arribar a l'escola i era l'únic nen que no sabia llegir. I va ser molt frustrant per mi perquè era una cosa que havia vist de molt a prop sempre i no em sentia com en una barrera. I arrel d'allò vaig començar a llegir i vaig quasi una addicció. És a dir, els meus fars, a vegades, em deien nen, deixa de llegir, saps? Per allà, no? Exacte, sí, estigues pendent d'una altra cosa, no? I crec que arrel d'això, doncs, tota aquesta lectura em va donar com una capacitat, un vocabulari, no? I crec que, d'alguna forma, se'm donava relativament bé escriure com per l'edat que tenia en aquell moment. I també, bueno, vaig deixar una mica de banda durant, doncs, diria més, l'adolescència tardiva i com a jove adult. I a poc a poc després vaig decidir, doncs, donar-hi l'oportunitat de tornar a fer una cosa que m'agradava perquè gaudia escrivint i em semblava interessant i tenia històries que volia, doncs, escriure i que volia transmetre, no? I realment, bueno, sí que és cert que no he fet cap curs d'escriptura, he sigut totalment autodidacta i autònom, no? Llavors, no ho sé, això ja valorarà l'actor si és de qualitat o no, però sí que és cert que ha sigut totalment autodidacta en aquest aspecte. Sempre has escrit el mateix tipus de textos? T'has atrevit, per exemple, amb relats curs, amb poesia, has provat, has explorat una mica? Quan era petit sí que havia fet alguns temes de poesia i relats curs i novel·la curta, bueno, novel·la curta, no novel·la com a tal, però sinó textos més curts, sí, i realment la novel·la va ser un primer, no és a dir que n'hagués provat de fer tres i de cop digués aquesta... No, el dia que vaig decidir fer-ne una vaig portar-lo a terme, vaig dur a terme, sí. Llavors, he explorat una mica, però principalment he fet textos curts i arrel d'això vaig decidir escriure la novel·la. L'has publicat amb l'Huma Editorial, que publica obres i treball, sobretot d'autors primerencs. Com coneixes l'editorial? Com hi arribes? El procés d'arribar a publicar i editar el llibre ha sigut supercomplex i superhiàric. És a dir, jo vaig acabar el llibre el maig del 23 i des de llavors he estat intentant publicar. una persona que no es dedica a aquest món, que no escriurà cap revista, que no ha escrit cap llibre prèviament, o que no té... És molt difícil. És a dir, tothom t'ignora i ningú et fa cas. Ja. I per molt, no sé encara si la meva obra serà una bona obra o serà... es llegirà o no, però de primeres ningú et fa cas, no? Llavors, al final el que has de fer és anar mirant el teu manuscrit a totes les editorials que puguis, que veigis que la línia editorial s'aproxima al teu tipus d'escriptura o manuscrit que tinguis i arrel d'això, doncs, una d'elles em va contestar que va ser l'editorial mal humà. Vaig tenir-ne altres, però en format coedició on tu has de pagar una part, no? Sí. I una mica, quan estava una mica al límit de dir, escolta, això no arrenca, crec que hauré de fer format coedició i pagar-ho jo perquè no hi ha manera, em van contactar, els va agradar el meu llibre i van decidir, doncs, publicar el manuscrit. Déu-n'hi-do, no? Quina aventura. Sí, sí, sí. Perquè, clar, des del maig del 2023, no, dius? Ha passat com un any... Va ser... Ells em van contactar per provar, diguem, la publicació el juliol del 24, per tant, ha sigut un any i un parell de mesos de provar a picar portes i, sobretot, rebre molts nos i una mica com a consell, no? Sempre seguir endavant i no desmotivar-se, perquè, bueno, en el meu cas va sortir al cap d'un any, podria no haver sortit, però crec que s'ha de ser molt persistent i provar de totes les maneres. Perquè hi ha molts... En moltes ocasions la gent que comença escrivint, no?, per primera vegada, a vegades també s'autoedita. Sí, sí, totalment. De fet, això era una de les meves opcions en cas de no poder fer-ho de forma tradicional. Sí que és cert que fer-ho de forma tradicional et dona algunes avantatges, no?, com unes revisions més professionals, un acompanyament, etcètera. Però, òbviament, també ho recomanaria i, de fet, era el que Joana va fer en cas de no poder arribar a fer-ho d'aquesta forma és autoeditar i si has escrit la novel·la i vols que arribi a la gent i no tens una altra forma, doncs hi ha moltes opcions dins del món de l'autoedició. Molt bé. Hi ha alguna manera de lligar el món dels números, no?, amb tot el tema de l'enginyeria a la que et dediques a nivell professional amb el món de les lletres. Tu hi trobes alguna semblança o realment són tan oposats per tu que un et serveix com de via d'escape? Una mica. Per mi, he de dir que són bastant diferents. És a dir, no he trobat... És a dir, sí que he pensat a vegades en escriure coses que puguin estar relacionades amb el món professional, però des d'un punt de vista sempre novel·lesc i no com a llibre d'autoajuda o professional, etcètera. Llavors, per mi, sempre han sigut mons molt separats i escriure és una cosa que faig perquè m'agrada i que em fa feliç i el món laboral és un altre món totalment diferent. Llavors, no... Bé, personalment, no he trobat encara aquesta connexió o un link entre els dos. Has tingut familiars, amistats, persones al teu voltant que t'hagin donat suport, no? O que t'hagin animat a seguir escrivint o que t'hagin aportat idees? Sí, sí, totalment. O sigui, a més va ser un procés bastant curiós, no? Perquè al principi vaig començar... Potser tenia deu pàgines i ho vaig enviar a moltes persones com si necessites l'aprovació de dir escolta, creieu que puc arribar a escriure una novel·la? Què us semblen aquestes les primeres pàgines, no? I això va ser com... Vaig veure bastant de feedback i a partir d'allà vaig decidir que no necessitava... Bé, si jo volia escriure una novel·la ho havia d'aprendre de mi, no? I un cop acabat sí que vaig tenir bastant suport de familiars i de gent del meu voltant tant en la revisió com en comentaris inclús alguna persona que es dedicava al sector que m'ha recomanat doncs mira, me l'he llegit i crec que en aquesta part doncs potser falta una mica de context, etc. i això em va ajudar una mica a arrodonir i a polir-ho bé, sí. Tu vas començar escrivint el llibre sabent com acabava és a dir, ja tenint una idea de com volies que transcorregués tot la novel·la parts de dir això ha de passar això també en el protagonista ha d'acabar així o vas anar fent una mica com sobre la marxa? Això va ser bastant una evolució de la història a mesura que escrivies és a dir, inicialment vaig començar a escriure i em vaig marcar com uns punts a través dels quals havia de passar el protagonista i certes coses que havien de passar i a mesura que escrivia era com que m'anava bifurcant agafant altres camins de cop deia, ah, doncs ara coneixerà aquesta persona que no tenia prèviament estipulada que coneixeria i creava aquell personatge i decidia com era i què feia, etc. I realment inicialment no sabia com acabaria que de fet tenia una idea de com acabaria ha sigut totalment diferent és a dir, ha sigut un procés molt evolutiu i una metamorfosi que hi ha hagut dins del procés d'escriure el propi llibre sé que hi ha gent que té molt clar com comença, com acaba i allà ho escriu i arriba, ho porta, ho du a terme en el meu cas va ser totalment evolutiu i canviant a mesura que escrivia i no tenia mai clar què serien les pròximes 20 pàgines Clar, és que ara estava pensant dic, ostres, va començar-lo a escriure el 2020 l'acaba el 2023 són 3 anys clar, en 3 anys com a persones evolucionem també o sigui, pot ser que, jo què sé que per situacions del dia a dia també vulguis anar canviant no sé si ho has notat això, no? que en 3 anys realment has tingut com molt de temps per poder canviar coses Totalment, sí, sí hi han hagut coses que potser la meva vida personal pugui haver afectat en un cert moment del llibre o en certes paràgrafs del que estava escriure tot el que volia transmetre també és veritat que en aquests 3 anys no ha sigut regular la meva escriptura és a dir, per exemple, el període que vaig tenir, no sé si és més o no que no vaig escriure res i després, a cara a l'últim any sí que vaig tenir com una quasi una obligació per part meva de dir, escolta, has d'acabar aquest llibre per tant, cada setmana has de seure i com a mínim escriure un horeta o dues o tres i t'has de fer mínim unes mil paraules cada setmana perquè si no, no ho acabaràs mai i el meu objectiu també era acabar-ho però sí que és cert que a mesura que creixes com a persona també el que transmets dins el llibre és bastant canviant en algun moment t'has sentit allò col·lapsat o de dir, hòstia, ara no sé per on tirar dubtant totalment, ja hi ha dies, per exemple, on tot flueix i escrius i arribava per mi al meu límit que em marcava diàriament ni el superava i escrivia el doble del que tenia previst escriure i hi ha dies que és com quan has d'estudiar per un examen que tens d'aquí a vuit mesos és molt difícil posar-te perquè no hi ha una data final i era una obligació personal de dir no, tio, escriu aquesta part que t'està fent molt pal però has d'arribar al final i has d'acabar això i seguir amb la següent la pròxima setmana llavors sí que és cert que en aquest aspecte m'ha requerit molta disciplina el poder portar-lo fins al final ja per anar acabant què t'agrada llegir a tu? és a dir, ja com des de la banda de no d'escriptor sinó de lector què t'agrada? en general novel·la novel·la històrica m'agrada bastant és a dir, m'agrada a mesura que estic llegint una història d'algun tipus aprendre sobre un context històric que desconec em sembla molt interessant sí que és cert que no per exemple llibres d'autoajuda o d'altres temàtiques que no siguin novel·la en general no n'he llegit gaires m'agrada mirar bueno, perdó llegir una novel·la com qui veu una sèrie o una pel·lícula trobar-me aquests personatges aquestes situacions i també autobiografies de personatges interessants també em semblen molt interessants molt bé a qui recomanaries o a quin tipus de públic recomanaries el llibre? crec que des d'un adolescent relativament madur fins a qualsevol tipus d'adult és a dir, és una història el protagonista en aquest cas és un adolescent però no és necessàriament una història per nens hi ha passatges que són durs que són difícils i crec que en aquest aspecte el públic és molt ample molt bé has pensat fer presentacions de llibre no sé on el podem trobar a qualsevol llibreria sí, doncs en principi la presentació és el dimecres 27 de novembre a les 7 de la tarda a Barcelona serà el carreró carolines número 4 i bueno serà una presentació on hi haurà una explicació de tot el procés d'escriptura d'aquest llibre amb una persona que l'ha llegit i que forma part de l'editorial que m'acompanyarà i després de cara a on trobar-lo doncs el lloc principal el més accessible potser és a la web de l'editorial perquè es pot comprar allà i no hi ha cost d'enviament dins de la península així que en aquest aspecte no hi ha problema i després la distribuïdora també s'encarregarà de portar-ho a llibreries llavors encara no sé exactament a quines però la idea és també que estigui a llibreries i es pugui comprar allà molt bé doncs Fèlix moltíssimes gràcies per venir avui a Ràdio d'Esvern presentar-nos la teva primera novel·la El Niño de los Marismes i res també que vagi superbé la presentació i ànims i a seguir escrivint moltes gràcies Núria que vagi bé gràcies adeu Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots! Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia. Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de 8 del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Veus de la Parròquia. Coneix-nos a l'estiu per llançar birres i platja, quina tarda van passar? Bufava tramuntana, de risses entre onades i la teva mirada se'n va quedar clavada. Després de mil històries, al septembre ens hem plantat i és que és una putada que es fa cifos tan aviat i si tenim molt a perdre i si no ens tornem a veure no em diguis que això és el que... Ara mateix són les 11 i 40 minuts. Esteu escoltant ràdio d'Esvern al programa de matins La Rambla. Ara passarem a fer l'espai d'actualitat econòmica i tenim ja al telèfon en Rafel Redondo. Hola Rafel, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Núria. Molt bon dia. Vinga, comencem parlant d'economia. Fa temps que no en parlem i avui ens portaves sobre la deuda del PIB, del Producte Interior Brut, que segueix pujant. Efectivament, que continua pujant i que continua pujant. I aleshores sempre estem amb el ball típic de xifres que si la deuda sobre el PIB representava l'any passat el 109 que si ara representa el 107 vol dir que estan millorant. Que això és el que es trasllada, no? I llavors dius, bueno, que bé no, que estem bé no. Estan bé perquè la deuda està baixant. percentualment la deuda està baixant. Diu, sí, sí, sí, però escolta, el 2020 estàvem al 119% i ara 4 anys més tard estem al 107%. Doncs escolta, perfecte, estupendo. Estupendo. Jo dic que bé no, que bé. Va baixant la deuda del país, no? Va baixant el percentatge. Ah, bueno, va baixant el percentatge. Bueno, bueno, bueno. Però va bé, no? Sí, sí, no, no, si tot va a la mar de bé. Ah, doncs estupendo. Mira, a més a més, aquest any hem recaptat 40.000 milions més. Ostres, que bé, no? Sí, sí, sí, portem, portem recaptat 40.000 milions més del que teníem previst. Ah, doncs escolta, perfecte. Això vol dir que per això està baixant la deuda, no? Sobre el PIB. No, no, no, no, això no té res a veure. Però només estàs dient que anem bé, que estem recaptant més, que estem ingressant més diners a la caixa. Sí, no, no, de diners estem. Però la deuda està pujant. A veure, escolta, no ho sé, no ho entenc, no? Clar. No ho entenc. Com s'explica això? Llavors dius, però a veure, mira, però explica'm una miqueta això com va. Diu, no, mira, això és fàcil. L'any 2018 teníem una deuda de 1.200.000 milions. I, bueno, i quan tenim ara? I quant representava? No, no, abans representava el 99%. Ah, el 100%, no? Pràcticament, dius, bueno, sí, 99,8. Bueno, és el 100, no? Sí, sí, el 100. I devíem un billó de 200.000. Sí, i ara quan devem un billó de 600.000. Jo, què? Escolta, però, però, escolta, però, però, que m'explica, però no m'estàs dient. No, mira, va pujar, però perquè va haver-hi la pandèmia el 2020. I llavors va pujar fins al 120%, però ara ja ha baixat. Ha baixat el què? No, el percentatge. Però la deuda continua pujant. Sí, sí, però quan puja? No, aquest any ha pujat 50.000 millors més. Però no m'has dit que he recaptat 40.000? Com pot ser que ingressem més diners a la caixa i la deuda puji més? No ho sé, no. Torna'm a explicar que n'hi ha alguna cosa que se m'escapa, no? Jo crec que, Rafael, potser hauríem d'explicar realment què és el deute del PIB, no? Què és que... Què és el deute del PIB? Jo te l'acabo de fer, t'acabo de fer un símil en pla simpàtic. Sí. Perquè això és la realitat. Això és la realitat, val? És a dir, ens estan dient, per un, quan interessa, ens reunem de percentatges. Sí. Quan ens interessa, ens reunem de xifres. Les xifres no s'enraunen mai, perquè no interessen que aquestes xifres siguin de l'opinió general. Perquè les gent s'espanta. A hora de vermos un billón seiscentos mil l'any passat, no, a l'any passat un billón quinientos setenta i cinco mil. Hòstia, i ha pujat cinquanta mil milions més? Sí. Però no has recaptat quaranta mil més, tu? Sí, conya, i llavors hi ha una diferència de cent mil milions d'un any a l'altre, no? Ja, clar, sí. Perquè al final és això. Va, doncs això és el que està passant des del 2018 cap aquí. S'està augmentant i portem un 25%.