#340 - Entrevista sobre les inundacions i la gestió del territori a València

Ara mateix són les 11 i 21, anem a fer l'entrevista del dia. Tenim via telefònica el senyor Josep Dolz, que és professor emèrit de la Universitat Politécnica de Catalunya. Ell és catedràtic d'enginyeria hidràulica en aquesta universitat. És professor del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental del Campus Diagonal Nord. Hola, molt bon dia, senyor Dolz. Hola, bon dia. Vinga, doncs, la qüestió és que aquest dimecres a l'Ateneu de Sant Just hi haurà una xerrada, una conferència sobre un tema de molta actualitat, sobre les inundacions, en referència al que ha passat a València, al seu pas de la dana, i vostè serà l'encarregat de fer aquesta xerrada. En primer lloc, com definiria les principals característiques d'una dana, com la que van afectar a València, i què és el que l'han fet tan destructiva? dana és un terme meteorològic, el que abans em deia gota freda, i es caracteritza per pluges molt intenses i drets molt concrets, o sigui, superfícies petites, pluges molt intenses. Com a expert en enginyeria hidràulica, quina seria la seva anàlisi preliminar sobre les causes tècniques d'aquest episodi d'inundacions? Bé, d'una banda hi ha la part meteorològica, però aquest fenomen meteorològic genera problemes molt importants degut a l'ocupació del territori, a la densa ocupació del territori. vol dir que lleres relativament petites, torrenys, són ocupats, ja sigui per habitatges o ja sigui per polígons industrials, i aquestes lleres, quan baixen cavals notables, com és el que ha succeït, no tenen capacitat i provoquen la inundació del seu entorn. Especialment, clar, està la inundació d'aquells elements, ja siguin habitatges o ja siguin nous industrials, repeteixo, que s'han situat on, en principi, calia preservar el territori perquè circulés l'aigua. Clar. Considerant, en aquest cas, el creixement urbanístic de la regió de València, quina influència té les ocupacions del territori en l'agraujament dels efectes que pot provocar una dana? Molta, moltíssima. Ara tenim al cap els noms de Paiporta, Paiporta, els noms del Genesí, etcètera. Això, senzillament, ha hagut aquesta gravetat en les inundacions, aquests grans anys, degut a que s'ha ocupat el territori, que és propi de l'aigua, quan hi ha cavals, quan hi ha pluges tan intenses. Però no només és València. Aquest problema el tenim arreu i històricament. Aquest problema el tenim fins i tot a Barcelona, o el Vallès o el Saragossa, l'Aragó. En fi, és la conjunció de dos fets. Per una banda, la pluja molt intensa i, per una altra banda, les lleres per on ha de circular aquesta aigua caiguda de forma tan intensa, doncs no estan lliures, estan ocupades. Clar. Per què hi ha zones urbanitzades, no?, que potser estan catalogades com a zones d'alt risc d'inundació. Això passa sovint a Catalunya, que hi ha aquestes zones, no? Sí, sí, a tot arreu. A tot arreu. Cal tenir present que les ciutats han crescut molt ràpid. El valor que tenen els terrenys, valor estratègic, també, situats a tocar les lleres, i, bé, doncs, és un tema de, jo diria, falta de control amb l'ocupació del territori. Potser perquè s'han prioritzat, no?, de forma incorrecta, els interessos urbanístics o econòmics per sobre de criteris més tècnics d'ordenació del territori. Això és un tema social. Sí. Això no podem donar culpes ni aquí ni allà. Això és un tema social que la gent valora, no ho valora, perdó, no valora el risc. Escolta, quantes vegades hem vist una riera del Paresme o una riera del Tarragolés ocupada per urbanitzacions, i la gent vol tenir... Tots volem tenir una casa en primera línia, volem tenir una casa davant del rierol i no valorem el risc que comporta aquesta ubicació. Perquè quines mesures preventives més efectives es podrien haver aplicat, no?, per exemple, per reduir l'impacte de la dana a València. Actualment, bé, això és... Actualment, el que no podem pensar és en debocar mig poble de Pai Porta, per exemple, no?, o una tercera part de Pai Porta. Quan s'arriba a aquest nivell d'ocupació del territori, el que cal... No hi ha altra alternativa que el que en diem mesures estructurals. No hi ha altra alternativa que grans col·lectors, que fins i tot, depenent del cas, fins i tot preses, etcètera. Per exemple, penseu que si parlem de Barcelona, una cosa ben propera, perquè se'n diu l'Arambla, perquè se'n diu l'Arambla, perquè és un torrent i aquest torrent ha baixat aigüats importants fins a finals del segle XIX. Llavors ja es va fer un gran col·lector o es van fer grans col·lectors i l'aigua va per sota. però clar, aquests grans col·lectors, ja sigui aquí o ja sigui a Paiporta o ja sigui a Terrassa, les inundacions del Vallès, tenen una capacitat i la pluja, aquestes danes, poden superar. el cavall generat pot superar la capacitat i doncs ja tenim el problema. Per tant, encara que hi hagi Arambles o Rieres, si la quantitat d'aigua que cau és superior al cavall que poden portar aquestes infraestructures, no? Sí, sí. El risc zero no existeix. Podem reduir el risc, però sempre hi haurà un risc romaní. Però això amb tot, això amb tot. Quan pugem a un avió, cada vegada el risc és més petit, però existeix un risc. I creu que les infraestructures actuals que hi ha de drenatge urbà i fluvial estan al dia per poder gestionar aquests tipus de fenòmens, com la dana o pluges torrencials, fenòmens cada cop més extrems també afectats pel canvi climàtic. Aviam, dues qüestions. Si parlem de València, aquest entorn en què estem parlant ha tingut problemes importants d'inundació, molt importants, l'any 49, l'any 57, l'any 82, l'any 87. Em faig enfasir en l'any 49 i en l'any 57. En aquells moments ningú parlava de canvi climàtic. Vol dir que el problema pot ser agreujat pel canvi climàtic, però el problema no és degut al canvi climàtic. Ja ve de molt lluny. En quant, si estem segurs, si hi ha mesures per tenir la seguretat de no patir aquestes inundacions, caldria dir on, no? Caldria dir perquè hi ha mesures en uns llocs, hi ha altres llocs, hi ha altres mesures o fins i tot no hi ha. Clar. Són necessàries, per tant, inversions en infraestructures verdes, com parcs inundables o zones de retenció a la regió, per exemple, de València, no? Sí, sí, clar. El que ha succeït t'ho demostra. El que ha succeït t'ho demostra. I el que no ha succeït també t'ho demostra. Per exemple, a tocar aquesta famosa rambla del Pollo o del Pollo, vinculada a Picanya, a Torrent, a Paiporta, ben a prop, hi ha un riu, el riu Magre, que sí que ha creat problemes a la part baixa, al GMSI, però només uns problemes relativament reduïts. Per què? Perquè hi ha un embassament que ha retingut l'avinguda, l'embassament de Forata. No? Clar, això, exactament la pregunta és que no recordo què em feies. Jo veig que estic explicant això i no sé per què t'ho explico. Digues. No, sí, eren necessàries inversions en... Oh, i tant, i tant, ja t'ho dic, mira. En les infraestructures, en parts inundables. Sí, sí, mira, el desviament de l'Altúria a València arrel de les inundacions de l'any 57. Va ser una gran inversió, va ser una gran inversió a la presa de Forata l'any 60 i tants. Una altra gran inversió. ara bé, això és igual que en medicina, això és cirurgia, això és quan no hi ha altre remei, quan no hi ha altre remei. Quan no hi ha altre remei es desvia l'Altúria, quan no hi ha altre remei es fa una presa. I per què no hi ha un altre remei, home? Perquè hi ha la ciutat de València o perquè les diferents ciutats que hi ha al llarg dels dels barancs han crescut i no permeten o dificulten el parc de l'aigua. Clar, però i ara amb les zones catalogades com a zones inundables en les que ja hi ha edificis, equipaments construïts, què s'hi pot fer? Hi ha solució? T'ho estic intentant explicar-ho. Cirurgia, és que no hi ha alternativa que fer envassaments o que fer grans col·lectors a no ser que et plantegis enderrocar, com et deia fa una estoneta, enderrocar mig poble o mig ciutat. Per exemple, no sé si us recordeu, l'any 92, una de les actuacions preolímpiques molt importants va ser la xarxa de grans col·lectors per evitar que s'hi inundés amb tanta freqüència tota la zona del poble nou. des d'aleshores fins ara no hi ha hagut més inundacions. Això no vol dir que hi hagi seguretat absoluta, això no existeix. El que vol dir que és menys freqüent. Va haver-hi una gran inversió en col·lectors sota el passe de Sant Joan soterrat hi ha un riu, un verdader riu que porta l'aigua directament de la diagonal fins al mar. Per què? Perquè no hi havia altra alternativa, no aniria tant de riu que aquí mig enxampo. clar. I un parell de qüestions més abans d'acabar. La primera, quins són els principals reptes que afronta València en termes de planificació i gestió de risc d'inundació? Ara. Jo no ho conec en detall com per contestar amb rigor, però el que mostra el que ha succeït és que hi ha feina a fer, hi ha feina a fer. Només pensem amb el barranco del Poi o faxem amb el riu Magro i si això ho extrapolem a totes les lleres, petites lleres que hi ha al llarg de la zona litoral, igual que si ho extrapolem a totes les petites lleres que hi ha a la zona litoral catalana de feina en feina molta. I des d'un punt de vista tècnic i científic, quines prioritats hauríem d'adoptar per prevenir futurs episodis d'inundacions? Doncs, en primer lloc, executar aquelles inversions que normalment ja estan estudiades i previstes. D'acord. Hi ha moltes actuacions arreu de tot el litoral que estan fins i tot projectades. Déu-n'hi-do. Projectades que potser ara s'hauran de revisar, no? Entenc. Doncs, no ho sé, això caldria parlar de cada cas concret. Clar, no té res a veure, no pot tenir res a veure un cas amb un altre geogràficament ben proper. D'acord. Ho hem de deixar en aquest punt, senyor Dodd, ho deixem aquí. El dimecre serà molt benvingut aquí a Sant Just, a l'Ateneu. Molt bé. No, jo sóc de Sant Just, vol dir que no cal que vagi. Ah, fantàstic. Doncs llavors estarà en família, quedarà tot a casa. Exactament. Molt bé. doncs fins dimecres, que vagi bé i que segur serà una gran xerrada. Molt bé, moltes gràcies. Adéu. Adéu, adéu.