#345 - De l'Otro Lado: Documental i diàleg sobre la pau i l'humanitat

. Les 11 i 12 minuts esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magasin de matins La Rambla. Podeu seguir, a més a més, l'entrevista també, no només al 98.1 FM, sinó també per YouTube, el canal que tenim a l'emissora. Avui els convidats seran a tres veus. De moment en tenim dues de forma presencial, l'altra la introduirem d'aquí una estoneta via telefònica. De moment saludem a la Roser Sánchez i al Salvador Pont per parlar del documental que es projectarà aquest proper divendres a dos quarts de vuit del vespre a la sala 5 en Teneri de l'Ateneu. El documental es titula De l'Otro Lado. Els obrim els micròfons als nostres convidats, els saludem. Hola, què tal? Molt bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Què tal? Bé. Amb el documental que es passarà a l'Ateneu aquest divendres, em sembla que per dates no coincideix amb el documental del mes. Bé, el primer que volíem dir és que aquest documental no pertany a documental del mes. documental del mes, bueno, l'Ateneu és una de les sales que cada mes projecten el documental del mes que forma part dels Docs Barcelona. I aquest documental no té res a veure, no? De fet, el que ens ha costat molt és trobar dates, no?, per encabir-lo perquè, bueno, ja el Doc del mes ja té adjudicat un divendres al mes i aquest és a part. Bé, de totes maneres també vull explicar que el documental del mes va estar a punt de deixar-se de fer a l'Ateneu perquè hi havia molt poca gent, però des del curs passat, diguéssim, hem introduït fer el col·loqui, el col·loqui posterior al documental. I sembla que això, doncs, bueno, ha animat a la gent i podria dir que d'aquest últim any, doncs, bueno, hem com triplicat l'assistència. Sí, sí. Bueno, és que partíem de molt poc, eh? O sigui, de dotze, quinze, i ara, doncs, hi ha hagut dies que, la veritat, que la sala feia goig, eh? Molt bé. I, bueno, això és el documental del mes. Ara passem a parlar d'aquest, no? D'aquest documental, que es diu, de títol, De l'Otrolado. Per què, bueno, per què heu decidit, no?, o escollir-lo, o per què creieu que és interessant que es projecti a l'Ateneu? Molt bé. Mira, sí, nosaltres vam tenir la sort i el privilegi de veure el Cine Baix a Sant Feliu. Bé, nosaltres anem sovint al Cine Baix. Sí. I vam tenir la sort, doncs, de presenciar-lo en directe. I des de llavors, des d'aquell moment, especialment la Roser i la gent que porten el documental del mes, però una mica jo també m'hi vaig posar amb la possibilitat aquesta de portar aquest documental a Sant Just. És un documental espectacular. El documental en si mateix ja ho és, perquè parla de moltes coses, parla d'humanitat, de pau, en temes molt sensibles, a partir d'una crua realitat, no?, és a dir, els conflictes que hi va haver a Colòmbia durant gairebé 50 anys en els que l'ASFARC, el Front Armat Revolucionari Colombià, li feia un pols molt important a la situació política establerta en aquell moment a Colòmbia. I ja sabem, suposo que per les notícies hem sentit, doncs, com actuava aquest grup revolucionari, que moltes vegades, doncs, actuava de forma molt punyent, no? Sí. Entre les seves pràctiques habituals hi havia els segrets de persones per extorsionar, per poder-se finançar, no? I aquesta història, que és una història, com deia abans, molt humana, parla d'una persona, una senyora que va estar segrestada durant 600 dies a la selva colombiana. i, a partir d'aquí, a partir d'aquesta història real, els fills d'aquesta senyora, un cop ja és morta i tenen la possibilitat de llegir el diari de la mare, veuen tot el que ha passat la seva mare, doncs, al llarg de tot aquest temps, no? I decideixen investigar i trobar a la persona que la va tenir amb captiveri. Clar. I la història parla d'això, que és una història impressionant. Sí, sí, i tant. Però el que fa realment increïble la possibilitat d'assistir a aquesta sessió, i això vull que ho expliqui la Roser. A veure, Roser. Li deixo que ho expliqui amb ella, perquè és la cirereta del pastís, no? Bueno, és que nosaltres, la veritat, que quan vam anar a veure el documental, doncs, bueno, havíem llegit que estaríem els dos protagonistes, però, clar, se't feia difícil creure que realment estarien el fill de la senyora segrestada, que és, a la vegada, el director del documental, i la persona que la va tenir en captiveri. I vam dir, no ho hauré llegit bé, no? Però sí. Llavors, clar, quan els tens allà davant, veure la relació que tenen ara, els vincles que han creat entre ells, perquè, clar, ells el que t'expliquen una mica, que, bueno, ja ho explicaran, però, bueno, us faig una mica... Hi ha un tros de la vida d'aquesta senyora que la té el Werimard, no la té l'Ivan. Llavors, entre els dos, no? Doncs han... Clar. I, bueno, és un vincle, la veritat, inclús estaven, aquell dia estaven els fills dels dos, com si fossin tots família, no? Sí. I, bueno, des d'aquell moment... És impressionant, és impressionant. Des d'aquell moment vam dir, ho hem de portar a l'Ateneu, perquè és que ho explicàvem a la gent i dèiem, sí, sí, és que hem de... Llavors, bueno, ha costat una mica trobar la data, però ara ja podem dir que el divendres 29... Home, tenir a veure el documental... A més, he llegit que és un documental que està nominat amb uns quants premis, no? Això ho volíem comentar també, no llegir-ho, òbviament, perquè seria molt cansat i molt llarg, però és un documental que, entre nominacions i premis, doncs ha rebut més de 30, eh? Sí, sí. A nivell local, a Colòmbia, a nivell internacional... El Goya també va estar nominat, no? Sí, sí, sí, està nominat als Premis Goya, Premis Internacionals a Bogotà, al Festival de Màlaga, que és un festival relativament proper i que ja coneixem... Bé, seria llarg i avorrit de llegir, però... Em sembla que s'ha projectat com en molts festivals, és a dir, encara que no hagi estat premiat o nominat, però vull dir que l'han promocionat en molts festivals que també són llocs on... Sí, sí, sí, realment ha tingut un ressò a nivell internacional molt important. Sí, sí. Clar, és que el fet de... O sigui, ja de veure el documental, ja deu ser com una obra, una peça audiovisual molt forta, no? Però el fet de després poder tenir el director, que és el fill de la dona sagrestada, i després també la mateixa vegada amb la persona que la va raptar, per dir-ho així, ha de ser com també un xoc com... Ells potser ja ho tenen més, no sé, normalitzat o... No sé, però bé, també és curiós, no? A veure la relació que pugui haver entre ells dos. És una relació més entre germans? El de l'autre lado, no? Sí, sí, sí. Com pots veure les coses, no? I, bueno, aquesta senyora va veure alguna cosa amb aquest noi, i van tenir una relació... Doncs, si us sembla, introduirem la conversa en aquesta entrevista a l'Ivan Guarnizo, que és el director, com hem dit, del documental, que és un cineasta de llarga trajectòria, i, de fet, és el fill, com hem dit, de la Beatriz Echeverry, la dona que i van sagrestar. I bé, deixem una mica de música de fons, algun tema musical. Digue, Roser. Sí, jo volia dir una cosa, i és que aquest dia la gent està acostumada que arriba a les set i mitja i cinc, set i mitja i deu... No, ja, ja. Que, sisplau, siguem puntuals, perquè a les deu hauria d'haver acabat tot. I l'estona que comencem més tard, l'estem traient d'estar parlant amb ells. De la conversa. Jo també volia afegir una cosa, perquè, clar, hem parlat... No, hem parlat de la força que té aquest documental, del tema punyent que tracta, però és molt maco també veure, en el moment del col·loqui amb ells, amb els dos protagonistes, com han girat una mica la situació i com parlen de pau, com parlen d'amor, com parlen de futur, com parlen d'esperança, no? És molt bonic veure com, malgrat aquesta situació tan dura que han viscut, com ells ho reverteixen i com li donen aquest aire positiu i d'esperança. Això és molt maco, també. Molt bé. Doncs ara parlarem amb l'Ivan, deixem una mica de música de fons, si us sembla, i connectem amb ell. Vinga, fins ara. Molt bé, gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Un abrazo! Roser, Salva, poca cosa més a dir, no? Què et sembla? Home, doncs, bastant impactant, la veritat Jo justament anava a dir el que acabes de dir que no hi ha massa cosa més a dir Només dir-vos gràcies per venir i que esperem que la gent vagi el divendres a la Taneu Sí, sí, esperem omplir la sala perquè val la pena, ja ho veieu Moltes gràcies Que vagi bé Adéu