#353 - Pressupostos, Habitatge i Feminisme: L'Entrevista a Anna Vilanova de la CUP Sant Just

. Passant 14 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.fm, això és la Rambla, el magazín de matins. Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. Com sempre, avui la nostra convidada és l'Anna Vilanova, la portaveu de la CUP Sant Just, també regidora de l'oposició al ple municipal. Molt bon dia, Anna, què tal? Molt bon dia, Núria. Vinga, comencem amb el tema dels pressupostos municipals que es van aprovar al ple extraordinari que es va celebrar el mes d'octubre. la CUP, igual que altres grups municipals de Sant Just, hi va votar en contra. Per tant, quines prioritats, quines polítiques creieu, des del partit, des de la CUP, que ara mateix són prioritàries o que més necessita el poble? Bé, com ja has dit, nosaltres vam votar en contra i van ser molts els motius, i aquests motius tenen molt a veure amb una manera diferent de fer política. Per nosaltres, una prioritat és la democràcia directa. Per tant, apostem per uns pressupostos participatius. Creiem que escoltar la ciutadania per saber quines són les seves prioritats és un puntal importantíssim. l'equip de govern ens té acostumats a pensar per nosaltres i aleshores estem com adormits en aquest aspecte i no donar l'alternativa al poble. Per aquest motiu també vam presentar ja fa uns mesos aquesta moció per les audiències públiques, Ajuntament amb Esquerra i Junts per Catalunya, per sacsejar l'equip de govern, a veure si realment aposten per aquesta participació ciutadana. Però no va ser així, ja sabeu que van votar en contra. Ja no es van ni abstenir, sinó que van votar en contra. Un altre dels temes importants pels quals nosaltres també vam votar en contra d'aquests pressupostos és perquè no hi ha cap partida per un dels principis que nosaltres creiem bàsic que és la municipalització de tots els serveis que dona l'Ajuntament. La gestió directa per nosaltres és la que garanteix un millor servei a la ciutadania. Per una altra banda també garanteix els drets laborals de les treballadores i els treballadors i en molts casos fins i tot aquestes municipalitzacions els que permeten és un estalvi municipal. Estudis parlen que molts d'aquests serveis que estan externalitzats a empreses privades inflen les seves propostes. I fins i tot, per exemple, és un escàndol, els que estan més inflats fins i tot són els de neteja viària. Aquests estudis parlen que poden estar inflats més d'un 60%. Per tant, segurament seria un estalvi públic. Una altra de les coses que també trobem a faltar és invertir en habitatge. I ho direm, i explicaré el per què, què és el que es podria fer. De fet, nosaltres creiem que cal un estudi de com està l'habitatge a Sant Jús. Ens basem en dades de la INE. Els hi fa una mica de ràbia que utilitzem aquestes dades. La INE és l'Institut Nacional d'Estadística, que és una institució espanyola. Vull dir que, a més a més, ells estan a govern l'estat espanyol i han estat a govern diverses vegades. Per tant, no sé per què volen contradir tant aquestes dades, que són escandaloses, que ens diuen que a Sant Jús hi ha prop de 500 pisos buits. Aquests pisos buits es comptabilitzen segons l'ús que en fan del consum de llum. Aleshores, si són nuls o gairebé inexistents, es consideren buits. I, per tant, el que necessitaríem és saber si realment aquestes dades són certes. Que hi hagi un estudi, un estudi amb contundència per saber-ho exactament. I una altra de les propostes també que nosaltres plantegem és el fet del tamteig i retracte destinat a partides públiques perquè els ajuntaments puguin comprar habitatges per després destinar-los al lloguer social. Un dels altres aspectes pels quals també votem en contra és que no hi ha cap partida que es destini a la protecció de la llengua. A Sant Jús ens pensem que estem en un reducte, el desnobregat, en què la llengua catalana és la prioritària i no és així. Si tu vas pels carrers, doncs veus que aquesta llengua està en retrocés. I, a més a més, ara es veu perfectament, no? Qualsevol... En molts comerços i serveis del poble, l'ús de la llengua castellana és una realitat. Només falta que vagis al notari, que hagis d'anar-hi per qualsevol cosa i veuràs que la llengua en què t'atén és per posar un exemple, eh? Sí, sí, sí. Doncs és completament en castellà, no? Per tant, la llengua s'ha de protegir sí o sí. Vale. Déu-n'hi-do. Dels pressupostos aprovats, hi ha accions o serveis que trobeu a faltar o creieu que no es destina a suficient inversió, a part d'aquestes coses que has anomenat, per exemple, el tema de la política lingüística? Bé, de fet, aquests són els nostres principals objectius. Sí, val. En aquest mateix ple, en el que es va celebrar el 24 d'octubre, també es va votar, a més a més de tot el tema dels pressupostos, es va votar el Pla de Sanejament Financer del 2024-2027 de l'Ajuntament, per adoptar mesures de gestió, tributàries, financeres, per aconseguir equilibrar els comptes i revertir la situació de dèficit. És un document que, en principi, ajudarà a garantir la sostenibilitat financera de l'Ajuntament. Des de la CUP, no el veieu necessari, aquest pla, tenint en compte que la liquidació del pressupost municipal del 2023 ha resultat en un estalvi net negatiu? Home, necessari ho és, i a més a més és obligatori de fer-ho. Vull dir que nosaltres no plantegem aquesta obligatorietat. Nosaltres vam fer una abstenció, però va ser una abstenció política. Vale. En tot cas, els pressupostos del 2023 nosaltres ja vam dir que eren uns pressupostos pensats políticament, era l'any de les eleccions, i per tant, plantejar una congel·lació dels impostos no era lògic, a més a més amb les grans promeses electorals que ens tenen caracteritzats, i a més a més sabent que hi ha una partida d'ingressos que estava inflada, que és la partida de la recaptació de les plus-vàlues, les liquidacions de les plus-vàlues, que ja l'any anterior ja ens havien deixat en un toc d'atenció en el qual es va pressupostar molt més d'entrada de les que es va tenir, i aquest 2023 va passar el mateix, perquè va ser una partida en la qual es va ingressar un milió i mig menys d'euros, i per tant, menys impostos, més despesa i menys ingressos, doncs ha provocat aquest sanejament financer, perquè nosaltres no posem en dubte que s'hagi de fer perquè és obligatori de fer, però en tot cas, la nostra abstenció va ser una abstenció política. Vale. Deixant de banda ara els temes que es van tractant en aquest ple extraordinari, hem començat amb el tema dels pressupostos, perquè és força interessant i també important, no? Sí, sí, tant. En la columna d'opinió, per dir-ho així, del butlletí municipal del mes d'octubre, a la CUP parleu d'un pla que anomeneu Pla Independitza't, per tractar precisament això que també has comentat al principi, de l'accés a l'habitatge. En què consisteix, però, aquest pla? Bé, aquest, així en drets generals, aquest Pla Independitza't és un pla que planteja la CUP a nivell nacional, aleshores, evidentment, tot el que afecta a nivell nacional també afecta a nivell local, és un pla que el que busca és mobilitzar tot l'habitatge buit per ampliar el parc d'habitatge públic, no? Perquè tota la població, sobretot entre... Perquè aquest pla va molt destinat a la gent jove, no? Perquè entre tota la població de 25 i 30 anys, 35 anys, perdona, puguin accedir a aquest dret d'habitatge, no? La situació de crisi d'accés a l'habitatge és una problemàtica centrada en com es distribueix l'habitatge existent, no? I l'única manera de garantir el dret a un allar per a tothom és que hi hagi una oferta pública molt robusta, no? A Catalunya sabem que hi ha prop d'un milió d'habitatges buits i que no es dediquen, més que res, que no es dediquen a l'ús residencial, no? És a dir, que no serveixen per cobrir les necessitats bàsiques, sinó aquest dret bàsic, no?, que és el dret a l'habitatge, sinó per especular i per fer negoci, no? A Sant Jus, ja hem dit abans, no?, que hi ha uns 500 pisos buits, 70 dels quals, tampoc no sabem les dades concretes, es destinen a ús turístics, per tant, no serien d'ús residencial, no? Clar, l'Ajuntament pot fer poca cosa en... diguem-ne a nivell global, no? Sí. És el govern de la Generalitat, que hauria de ser contundent i fer polítiques dures i fortes, no?, contra aquesta especulació, no? Per exemple, des de la CUP, estem per l'expropiació pura i dura, no?, d'aquests pisos que estan en mans dels grans terrenadors i els fons voltors. L'Ajuntament, com podria col·laborar, doncs, en aquest pla independitza, doncs, per una banda, doncs, fent aquest pla que ja he dit, no?, de conèixer aquest... de fer aquest estudi, no?, fer aquest estudi de com està l'habitatge a Sant Jus, no? És que no ho sabem. Nosaltres, quan diem els 500 pisos buits, ells fins i tot... Clar, us baseu una mica en això de... d'en la mesura que ha utilitzat l'INE, no?, d'això del consum de llum. Clar, quan nosaltres ho diem, ells se n'enriuen, no?, perquè va passar amb un ple, no?, justament el regidor de Movem, en Jusfos Alba, doncs, enriure, no?, com dient, és que es baseu en unes dades espanyoles, a més a més, no passegeu pel poble, no?, d'alguna manera, perquè això es veu quan passeges pel poble. Doncs que ho diguin. Volem saber quines són les dades correctes, no? Volem saber quants pisos es destinen al turístic, perquè ara últimament l'alcaldeia a rondar els 70, però no sabem si són 70, si són 25, si són 90, és que no hi ha dades concretes. I fer ballar la part diu en aquest aspecte, doncs, no ajuda gens, no?, en poder fer polítiques concretes d'habitatge. La CUP de Sant Jusfos va participar, ja que estem en tema d'habitatge, no?, a la manifestació del 23 de novembre per abaixar els preus dels lloguers? Sí, és evident que hi havíem de participar, i hem de ser perquè un dels puntals justament de la CUP és garantir aquest dret a l'habitatge, no? L'habitatge és greu, és una tragèdia, no?, una tragèdia nacional, no?, i que està consentida per qui governa i per qui ha governat, no? L'habitatge en aquests últims 10 anys ha pujat un 60%, els sous no han pujat un 60%, ni molt menys. dades molt concretes diuen que a Barcelona cada mes hi ha 3 intents de suïcidi relacionats amb la pèrdua de l'habitatge, que més de la meitat dels pisos estan comprant al comptat, això vol dir que aquí hi ha empreses i grans fortunes que estan comprant pisos al comptat per especular, no ho sé, jo miro al meu costat i no conec a ningú que pugui comprar un pis de 350 o 250.000, és igual al comptat, per tant, atenció, perquè és una dada molt rellevant. També un de cada 10 pisos, que és el que he dit abans, està buit a Catalunya, però l'única solució que planteja el nou govern de la Generalitat és construir-ne més, vull dir que és molt rellevant també aquesta data, no? I també sabent que més de la meitat de les famílies, i tirant a baix, no?, destinen més del 50% del seu sou a poder-se pagar el seu pis, quan l'ONU, que tampoc no parteix de dades, vull dir que també tiren molt a l'alça, considera que l'habitatge és assequible, no?, per a una persona i destinen menys del 30% del seu sou, no? L'habitatge ara per ara és una esclavitud, no?, per a la majoria de la població, i no pas un dret, no com és el que hauria de ser. De fet, em sembla que és un de... Em sembla que és a... Era el CEU, el Centre d'Estudis d'Opinió, que, bueno, el baròmetre diu que és precisament ja la qüestió que més preocupa els catalans. Abans eren els catalans entre 25 i 34 anys, és a dir, un perfil més aviat jove, però ara em sembla que ja és la qüestió, la preocupació número 1 de tots els catalans i catalans. És que és un dret que no està garantit, no? I hem de sortir al carrer, i no ha de ser solament aquesta manifestació, evidentment que la lluita per una habitatge digna, doncs, és una lluita que fa molt temps que es porta, però és que això és a l'inici, ja ha de ser la gran revolució del segle XXI, perquè està provocant un nomadisme que és molt preocupant, ja no solament, com tu has dit, en la gent jove, sinó en famílies, en gent gran, en gent ja jubilada, en gent vella, no?, diguem-ne, que els expropien els pisos i els fan fora, doncs, és que és terrible. Sí, sí. El ple ordinari d'octubre, per això la CUP, va votar en contra de l'aprovació definitiva del que és el reglament regulador del Consell Municipal de l'Habitatge. Bé, si ens pots explicar per què. Bé, en principi, aquests Consells Municipals, nosaltres posem en dubte una mica la seva funcionalitat, però en tot cas, estàvem, bueno, interessats en el tema. El que passa que aquest Ajuntament és el que hem manifestat moltes vegades. Diuen, anem a participar en fer el Consell Municipal de l'Habitatge. Una reunió, i ens plantegen, després d'aquesta reunió, i ens plantegen un text definitiu. Si això és participació, doncs és molt relativa a aquesta participació. I ens ho plantegen, i a més a més ja va ple. Quan va haver-hi el ple, nosaltres ja vam votar en contra d'aquest Consell en general, perquè hi havia coses que faltaven, sobretot a nivell de participació ciutadana, i ja vam dir que faríem unes al·legacions. En el moment en què es feia l'aprovació definitiva, és quan aquestes al·legacions que es llegeixen, doncs són reforçades, les quatre al·legacions, no? Són al·legacions que al nostre entendre no entenem encara ni per què es refusen, perquè simplement era per enriquir també aquest Consell Municipal. Les dues primeres eren més aviat temes de formalitat. Bé, en tot cas, formalitat tampoc, perquè nosaltres el que demanaven és que fos un Consell Municipal d'accés a l'habitatge, perquè el gran problema de l'habitatge de Sant Jués és l'accés, que després ja podrien canviar el nom si aquest accés es garanteix, diguem-ne, no? I el segon, una de les altres al·legacions era afegir la paraula o les paraules participació ciutadana dintre del que és l'escrit, no? Una mica formal, no? Que hi és a molts reglaments, vull dir que no és una cosa inventada per la CUP. El que ens preocupava, ens va preocupar sobretot, és que la tercera i la quarta al·legacions no fossin acceptades. Per exemple, en la tercera al·legació nosaltres volíem que s'afegissin uns punts concrets, i t'es llegiré perquè quedin clar. Els tres punts nosaltres concrets que creiem que hi faltava en aquest Consell Municipal era promoure processos participatius en matèria d'habitatge quan s'hagin de prendre decisions importants pel futur del poble, crear també espais de debat i de reflexió oberts a la ciutadania on es representin totes les visions sobre l'habitatge del poble i fer un seguiment i evolució del compliment de les polítiques d'habitatge. Cap d'aquests tres va ser inclòs. I a l'últim, perdona, la quarta al·legació que també creiem que era important, no que es tingués en compte i és la representació en aquest Consell Municipal. Des de la CUP ja vam dir que hi havia un excés de representació institucional i potser una infrarrepresentació de la ciutadania perquè no podem entendre un Consell Municipal de l'habitatge que es parli de l'habitatge sense que sentir la veu, per exemple, de la gent jove o de la gent gran o del sindicat de llogateres o de l'associació de salut mental o de càritas. Per tant, creiem que és un Consell Municipal que tindrà poca consistència, simplement creiem que és per complir el seu pacte, el pla d'acció municipal, perdona, que ells tenen clar que tenen uns punts que han de seguir i em sembla que amb un subratllador avantatjant a mesura que els van fent, però que no crec que pugui respondre a les necessitats del poble, diguem-ne, o que almenys que s'hi sentin representades totes les visions sobre l'habitatge. Bé, doncs, hem tractat gran part de l'entrevista a parlar de l'habitatge. Ara, canviem també ara de parer una mica. La CUP va votar en contra també de l'aprovació de la modificació del contracte amics del servei de manteniment de l'arbrat, les jardineries, zones verdes, neteja, rec, sauló i també pel que fa al subministrament de plantes, arbres i el material relacionat amb aquestes tasques de manteniment. Què és el que no us convenc exactament d'aquest contracte? Bé, aquests contractes no és que no ens convencin ni ens deixin de convencer, simplement nosaltres fem un vot en contra de tot el que fa referència a l'externalització de serveis, ja ho he dit abans, perquè defineix molt el model d'ajuntament que nosaltres volem. Seguim avançant, 25 de novembre, Dia Mundial contra la Violència de Gènere, vau denunciar a les xarxes Feminisme Institucional a Sant Just. No esteu d'acord com s'aborden les polítiques de feminisme i igualtat aquí al municipi? Bé, no és que no hi estiguem d'acord, no hi deixem d'estar d'acord, simplement que nosaltres creiem que a vegades són unes polítiques en alguns aspectes de façana i tu respondrem tres preguntes, no? Sí. Més que també per portar la reflexió, no? Fem política institucional, lluita feminista institucional quan tenim les treballadores del SAT, per exemple, externalitzades, no? amb uns sous de pena, no? Per no dir de merda i amb unes condicions laborals molt poc dignes. Per tant, és una pregunta que llençó l'Aina, no es pot fer política institucional feminista si tenim aquestes treballadores mal pagades, no? i amb feines i amb feines molt precaritzades. també com podem parlar d'igualtat quan en el moment que hi va haver el relleu de l'alcaldia, tot i que fa temps i sembla que això no es pugui parlar, però és que és un fet molt greu, des de la CUP ho veiem com un fet molt greu, no? Que quan va haver-hi el relleu a l'alcaldia la passada legislatura, no? Sabem que hi hauria aquest relleu, no? La persona que havia de ser l'alcaldessa del poble, una dona que sabem que és una dona treballadora i molt ben preparada, tot i la nostra distància política que hi pugui haver-hi, doncs va ser relegada per l'home, no? Pel mascle, pel número 3 de la llistre, que no posem en dubte que sigui ni si és un bon alcalde o no és un bon alcalde, simplement és que va ser una evidència molt clara, no? I també com podem parlar de lluita institucional contra les agressions masclistes, quan no cuidem com hauríem d'haver cuidat, no?, a les nostres noies de l'institut, no? Van sortir aquestes pintades que van, no?, que van córrer per tot el poble, però acusant a un dels professors de l'institut i aquestes acusacions ja havien sortit fa quatre anys. Per tant, no cuidem prou aquest tema. No podem deixar i dir que això és un tema d'ensenyament perquè aquestes noies són nostres, són del nostre poble, són les que pateixen i no podem fer aquestes, aquestes lluites de façanes i realment després no hi posem totes les eines que volem, que proposem de fer perquè al final no posem, no? I un dels casos també ara, i això ja no és una pregunta que llenço l'aire, sinó que és una crítica, no?, tres cotxes de policies per fer una pintada feminista al dia, no?, contra les violències masclistes. També és, vull dir que també és força relevant, no?, aquesta política institucional feminista. Seguim, anem una mica al gra, no?, per si ens va acabant el temps. Perdó. No, no, no, a les xarxes, heu donat suport també des de la CUP al comunicat antifeixista que van redactar quatre entitats a Sant Jús per uns fets que van passar a la festa de la Bona Aigua just la nit de Sant Jús al carrer, retraient a l'equip de govern que el 2019 es va aprovar al ple una moció antifeixista i que no s'està complint. Què haurà de fer l'Ajuntament o quines mesures hauria de prendre el vostre parer per complir aquesta moció? Bé, doncs, complir-la. És fàcil, no?, perquè també llegeixo una... és com un resum, diu que l'Ajuntament denunciarà amb contundència i infermesa qualsevol agressió feixista que es produeixi a la ciutat, donarà suport a les persones agredides, facilitarà als mitjans que tinguin l'abast per preparar els danys físics i per reparar els danys físics i morals causats a les persones agredides i es valorarà en cada cas la possibilitat fins i tot de personar-se com a acusació popular. Doncs això no passa, no? Les entitats del poble juvenil s'han d'organitzar per davant d'aquestes situacions i establir un protocol en el qual es decideix que les persones que es coneixen, no?, que tenen actituds feixistes agressives i fins i tot tenen agressions o que han fet agressions i insults i fins i tot que tenen processos judicials oberts, doncs que no se'ls serveixi a les festes del poble. Doncs no és la primera vegada que passa perquè aquestes festes de tardor doncs van mantenir problemes amb una d'aquestes persones. Ni els equips de seguretat ni la policia local va actuar. No actuen perquè tenen ordres segurament de no actuar i per tant l'única manera d'acabar amb això és complir amb la moció que es va votar que va ser una moció que es va votar per unanimitat des del 2019. L'alcalde va dir, el vam tenir també aquí fa uns dies, també li vam preguntar sobre exactament sobre aquest comunicat antifeixista i per què no havia realitzat res ni l'Ajuntament ni la policia en aquesta festa i va dir que clar que no poden actuar de cap manera si sobre la persona com si diguéssim no té cap no li ha caigut cap sentència com si diguéssim pot tenir algun procés judicial obert però no té cap sentència. Aleshores deixem els agressors per exemple a les dones que campin lliurement encara que no tingui cap sentència ferma i estan en procés judicial és que és el mateix vull dir no podem parlar i fer eslògans si després no els complim si hi ha una moció en la qual es diu que es defensarà i que el poble ha de ser lliure de feixismes les persones que estan identificades com a tal no vol dir que les hagin de tenir lligades a qualsevol lloc simplement que hi ha moments en què no poden participar de la vida pública perquè no són persones que compleixen els requisits per poder-hi participar i ja està i acabem amb l'últim tema que ens falta del ple municipal de novembre sobre el tema de l'adjudicació de les obres del nou pavelló esportiu de Maslluí incluent també l'aparcament i el camí de la salut que amb aquest desviament del camí una adjudicació que s'ha d'emportar l'empresa Cots i Claret recordem el pressupost de 7,5 milions i una durada estimada d'un parell d'anys el sentit del vot de la CUP va ser votar-hi en contra exactament no esteu d'acord amb la construcció del pavelló o és que hi ha algun d'aquests punts que no no del contracte no perquè evidentment primerament que són contractes molt tècnics estan ben fets segurament vull dir que això no no ho posem en dubte diguem-ne i tampoc no és la nostra finalitat fiscalitzar aquest tipus de contractes la nostra la nostra el que hem de fer nosaltres és justificar el nostre vot si és afirmatiu o és abstenció o és en contra políticament nosaltres no creiem ja vam dir-ho des del principi ja fa temps que ho anem dient que no cal creiem que no cal aquest pavelló tampoc no ho sabem del tot perquè els números ballen però sabem que som un poble i no ciutat som un poble i coneixem com funcionen les portes Sant Just sabem que la majoria dels clubs de Sant Just tenen més de la meitat de gent que hi participa doncs que són de fora aleshores aquesta falta de control de l'Ajuntament o descontrol ens ha comportat que es creï la necessitat de construir un nou pavelló un pavelló que val 8 milions d'euros creiem que això hauria de ser una cosa que s'hauria de controlar per tant no creiem que sigui necessari en aquest aspecte també una de les coses que hem manifestat és que com es pot anar en contra construir el pavelló allà quan els veïns que envoltaran aquesta infraestructura han recollit més de mil signatures perquè no ho veuen clar que estigui allà és que l'Ajuntament es fa veure que escolta però ells ja tenen molt clar quins són els seus objectius i escoltar la ciutadania no és un dels seus a més a més també plantegem construir-lo aquí tot i que tenim tot i que es té el permís del parc de Collserola doncs construir-lo en aquestes zones de transició de plantejar-nos com ens hem de relacionar amb el parc de Collserola a més a més no és una acció solament de construir un pavelló sinó també és un aparcament també és desviació d'un camí i hem dit el tema dels 8 milions d'euros és una passada 8 milions d'euros per les arques de l'Ajuntament de Sant Jus són molts diners encara que si en dos anys representen prop d'un 13% del pressupost amb aquests 8 milions d'euros que nosaltres creiem que no seria necessari aquest pavelló es podrien comprar entre una trentena o quarantena de pisos potser m'he passat amb quarantena de pisos amb aquest si s'hessin destinat al tanteig i retracte i res simplement que no respon no respon a la pregunta de quin model de poble volem ni de quin model esportiu volem i per tant no hi estem gens a favor molt bé Anna hem de deixar l'entrevista en aquest punt gràcies per haver vingut avui a l'emissora Ràdio d'Esvern t'esperem a la propera entrevista que tinguem aquí a la ràdio que vagi bé i bon cap de setmana moltes gràcies Núria bon cap de setmana Gràcies