#357 - Entrevista a Imma Boronat sobre la seva exposició "Entre tu i jo"

Ara mateix són un quart de dotze, esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Passem a fer l'entrevista del dia del magassin de matins La Rambla, com sempre fem a aquesta hora. La convidada d'avui la tenim connectada via telefònica. És l'artista plàstica, també responsable de la secció d'Artaneu, de l'Ateneu de Sant Just. És la Imma Boronat, que el proper 20 de desembre a les 8 del vespre estrena nova exposició de pintura a la Sala Piquet, una exposició titulada Entre tu i jo. Per ubicar una mica a Imma Boronat, ella fa 19 anys que és professora, treballa al Maria Aurelia Capmany a Cornellà, imparteix classes també de dibuix a l'educació secundària, també al batxillerat artístic, i com hem dit també, a més a més, està al capdavant de la secció Artaneu i és professora d'un curs d'un taller que es fa setmanalment també a l'Ateneu. Parlem amb ella. Hola, Imma, què tal? Molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. Com va això? Bé, molt bé, molt bé. Doncs ens agradaria que ens expliquessis una mica aquesta exposició que inauguraràs aquí uns dies, la setmana vinent, que hem dit que es titula Entre tu i jo. és una exposició de pintura que pel títol ens transporta a un ambient així com íntim, no? Entre tu i jo. És així? Sí, exactament, sí. Entre tu i jo és el títol que he posat perquè, o sigui, l'exposició de pintura, doncs hi haurà obra nova que acabo de fer, obra de potser fa també uns anys, faré diferents racons i volia descriure una miqueta el diàleg que hi ha entre jo i l'obra. O sigui, aquest moment especial que es crea quan estàs creant i quan estàs pintant, que estàs dialogant, doncs, el que seria la tela, no? I llavors, doncs, entra una cinésia, és un moment super màgic, molt íntim i que realment has d'estar connectada, no?, amb la teva creativitat i el que tu sents per poder plasmar i fer una bona obra, jo crec. Per tant, doncs, el títol reflecteix això, pràcticament. Sí, sí. Clar, en realitat, per això, Imma, quan tu dibuixes, no?, quan tu pintes, realment sempre hi ha aquesta mena de vincle, no?, amb la tela. Sempre, quan et poses a pintar, entenc que ja s'estableix una mena de vincle o relació sobre la superfície en la qual estàs pintant. Sí, és com un espai compartit en aquell moment on tu comences a sentir, no?, i comencen a aparèixer coses, no? O sigui, sí que pots tenir una idea predeterminada primer o dir, bueno, vull expressar el que sigui, però si no hi ha aquest diàleg, si no hi ha aquest moment de connexió que és superespacial, no apareix. Que és la diferència, per mi, entre una obra d'art, i una obra d'art només a nivell formal, saps?, que seria més artesania, no? Si tu fas alguna creació i poses simplement els materials, colors, doncs no hi ha realment una connexió, doncs no apareix, no apareix l'obra, sí. Vale. I en aquests moments s'han de trobar, sí, sí. Imma, són quadres que ens has dit que has pintat tu ja, alguns ja els tenies d'abans, d'altres seran pintures que la gent vegi per primera vegada, els has fet una mica amb aquesta intenció, pensant en aquesta exposició, o t'han sortit també, bueno, fruit per altres motivacions internes? A veure, són fruites de motivacions internes meva, aquesta inquietud i aquestes ganes de comunicar-me amb un llenguatge diferent, que és llenguatge artístic, i també és una primera projecció que faig amb aquestes obres del que faré després al Fabré, a Can Ginestà. Aquí hi ha una altra exposició que faré al Fabré que es diu Espais compartits, i és com l'inici, perquè clar, primer començo entre tu i jo amb aquesta última obra, que és aquest, o sigui, aquest aconsellament de diàleg profund amb l'obra, i que després, a l'hora de compartir-ho, tant amb aquesta exposició com amb la propera al Fabré, hi haurà aquest espai compartit on també hi ha una relació entre tu i jo, però en aquest cas serà l'espectador, la persona que vingui a veure l'obra, i l'obra. I que puguin, les persones que vinguin a veure-ho, puguin posar-se a la banda del quadre i realment crear aquesta connexió entre ells i l'obra, i que experimentin el fet de veure l'obra i poder veure més enllà. És un tema... Clar, perquè al Fabré ja et dic, parlaré també de tot el que és el... els espais compartits reals i les xarxes socials i altres històries, no? Bé, clar, el Celler de Can Gín és una sala més gran que la Sala Piquet de la Taneu, suposo que també potser dóna joc, no?, a crear, doncs, bé, aquests més espais, no?, o que les obres entre elles dialoguin més o tinguin més un... més fils narratius, per dir-ho així, no?, que no pas potser a la Sala Piquet. Sí, allà és més petit, llavors serà molt més íntim, no?, i potser hi haurà més input, no podràs estar, potser, amb tant d'espai mirant una sola obra, sinó que seran, doncs, més enganxades, no? Clar. Però també es pot començar a experimentar aquesta sensació, o sigui, quan vingui la Generalitat a les obres, i us conviu a tots a qui vingueu, que també vau dir d'aquest moment, no?, de mirar una obra d'art, que no és una pantalla ni és llum, sinó és una tela, i hi ha els materials allà, posar l'emoció, i aviam què veuen, saps?, quina sensació ens tenen, que això jo crec que és superimportant, i més en el moment que vivim avui en dia, on contínualment tenim molts inputs, tenim moltes distraccions, i jo crec que val la pena centrar-se, mirar, doncs, on és l'art i gaudir-lo. Ima, és la primera vegada que exposes la Sala Piquet de forma, bueno, tu sola, no?, en aquest... Sí, individual, sí. Sí, sí. Vale. I què et sembla, no?, també una mica de... Bueno, aquesta proposta que va començar la Taneu de cedir la Sala Piquet a aquestes exposicions que no tenen una durada massa llarga, però sí que poden estar un parell de setmanes ben bé a aquestes exposicions que hi hagi aquesta rotació. Què et sembla, no?, aquesta proposta? A mi em sembla fantàstic perquè és un espai molt maco que el podem donar dintre tots i és una manera de generar dinàmica, donar oportunitats a artistes, crear aquests espais, sabent que sempre hi ha al poble una activitat cultural que val la pena, que no hem d'anar sempre a museus externs o a sales d'exposicions externes. Jo crec que és una molt bona iniciativa. Nosaltres a Taneu ho fèiem un cop a l'any, no?, el maig d'exposició, la pintura ja era col·lectiva i està molt bé, si ve una miqueta la mostra i tal. Però el fet que un artista sol pugui anar, no?, tenen l'opció d'agafar aquesta sala, amplia l'oferta cultural de Sant Just. Clar. Sí, sí, està molt bé. I per la gent que no et conegui, o que mai hagi vist obres teves, parla'ns una mica del teu estil, que entenc que és una pintura que fas, tinc entesa, eh?, amb els dits, no pas amb pinzells, és més figurativa, més abstracta? A veure, jo tinc una primera fase de pintura més abstracta, de fa un temps, i després, a partir de la pandèmia, vaig començar a fer més figuració, sobretot de cares, o sigui, necessitava tornar a reconstruir les cares, a veure aquella part que no veiem, a tornar a sentir, no?, la part més humana, no?, de les persones. Sí que utilitzo el dits, per pintar, perquè és un tema de tècnica meva, que m'agrada molt agafar la pintura, posar-la directament en les mans, perquè és com una connexió molt directa amb l'obra, molt primària també, i em dona molt de joc, és com si l'estigués també a l'hora esculpint, a part de pintar, saps?, o vaig com tocant. A vegades sí que utilitzo algun pinzell per fer una línia, perquè clar, la mà no em dona per fer, saps?, i em dona algun detallet, utilitzo algun pinzell i ho faig. I després també m'agrada molt pintar de pressa, o sigui, intentar pintar com en directe, perquè també he fet veus pintures en directe, intentar treure el màxim en un temps continuat i no deixar l'obra reposar molt. Aleshores, ja es dicti una part més abstracta i una part més figurativa, que fa referència a la figura humana o al diàleg entre persones, i després també sí que he fet un parell d'obres o tres d'arquitectures, o sigui, que apareixen en edificis. Sí, sobretot a partir de l'escenari d'arquida que vaig fer a la vegada d'estes dues us vaig tornar a reprendre el tema de pintar i he fet un quadre, per exemple, de Can Gienestà, sí, que també està a l'exposició i, bueno, l'altra part ja veieu que podríem dir una miqueta entre el produïnista i l'expressionista abstracta, seria més o menys aquest a m'ho de dir. Molt bé. Escolta, a mi, aquest mes, el mes de desembre, molta gent, segurament, la que és sòcia de la revista La Vall d'Avers, podrà gaudir de... La revista de la portada és un dibuix fet per tu, és una pintura teva, per tant, podrà gaudir en certa manera del teu art, no? Què ha significat per tu ser la portada? Bueno, que una pintura teva sigui la portada d'una revista, la número 500 de la Vall d'Avers. Bueno, per mi, és una importància increïble, no?, per poder participar dins del desenvolupament d'aquesta revista, de la seva història. De fet, la portada aquesta, bueno, el quadre el vaig ser en directe al dia d'aniversari i, clar, per inspirar-me vaig agafar la primera portada, que es va publicar, i vaig intentar fer, bueno, vaig fer un viatge d'aquella portada antiga a una visió més del futur i actual del que seria el moment, saps? Llavors, vaig parlar a la part més en colors tirant a sèpia i colors molt vius que seria el moment actual, no?, i projectant cap al futur. Apareixen dues cares, bueno, ja veureu. A mi m'ha fet moltíssima il·lusió, va ser un moment fantàstic, amb molta energia, a més, com que estava just a la festa, vaig poder captar tota l'energia de la gent, sí, sí. A més, a més, és que també et veiem, estàs molt activa perquè et veiem també a les fires, a algunes fires que es fan aquí a Sant Just, per exemple, a la fira de Iulia Quieta, et vam veure, també a la fira de la primavera, allà, que es va fer a la plaça Joan Maragall, també estaves, la gent s'interessa per les teves pintures o et fa algun comentari o... i ets com a secció de l'Ateneu? Sí, sí, la gent s'interessa molt, a més, també, quan que pinto normalment, per exemple, aquest diumenge el dia 15, que hi ha a la fira de Nadal, a les 12 ja projecto per dir-ho que pintaré en directe a la meva artan, no? I quan pinto en directe i sobretot que estic esperant, no?, que la gent vingui i tal, i comenti l'obra, el que s'apropa moltíssim són els nens. O sigui, es queden al·lucinant veient com estàs pintant i diuen uau, què fa? Sí, i és molt maco connectar, perquè, a veure, m'està molt bé que la gent adulta, no?, doncs, valorem la teva projecta per mi, el que és superimportant és que un nen tingui aquesta sensibilitat d'apropar-se a veure-ho i, bueno, i empatitzar, perquè quan tu crees en directe, al moment en què una persona et veu crear, també activen el servei la part creativa i és supermaco. Sí, sí, sí, de tant. El que més crida l'atenció és a què pinti allà. A més a més, Imma, també, Art & Wine va ser una activitat de mitjans de novembre de l'Adaneu. Ah, sí? Perquè no em parà, eh? No, no, no, en col·laboració amb el celler de Can Mata veu exaurir entrades. Crec que era la primera vegada que es feia una activitat d'aquesta mena, no?, en què, bueno, en què es proposava l'activitat de pintar a l'hora que es gaudia, no?, de vins que portava al celler de Can Mata, com, no sé si tu havies dinamitzat mai abans una activitat com aquesta. No, no, no, jo ja fa mesos que ho pensava i era una idea que tenia al cap, no?, de reunir gent i pintar tots junts, saps? Llavors, el fet aquest de poder també tastar, no?, doncs, un vi o tenir alguna experiència que t'inspiri una mica i que sigui com una miqueta la connexió entre tots, a més, és que el vi fa molta germanor, no?, fa molta taula, no?, doncs, jo ho tenia molt pensat. Vam començar posant 10 entrades, 15, vaig haver d'ampliar 30, bueno, i hi havia més gent que volia anar i va ser, bueno, super maco. I aleshores, doncs, era una cosa que quan ho vaig fer, o sigui, ho heu dit moltíssim perquè es va crear un ambient, o sigui, la gent sortia i em deia em sinto superbé, i dic, per què has creat? Perquè el fet de pintar, el fet de treure i expressar, és que és com una gimnàstica mental. Llavors, trobo que són tallers que a part que són divertits, són bons per la gent, o sigui, és com, no sé, és un viatge que és com un mateix i la gent, bueno, m'ha quedat encantadíssima, encantadíssima, perquè clar, tu ho heu tastat un vi que et donin una sensació, aquell olor provoqui un color o, no sé, una imatge que sigui, tu puguis posar-lo, és que és molt, molt interessant. Sí, sí. Molt bé. Suposo que em farem més. Home, és que va-ho exorientar, em sembla, no sé si va ser... Sí, sí, va quedar-se'n fora. Clar, clar, és que, no, no, sí, l'àstit van parlar amb ella i també ho va gaudir moltíssim i, bueno, jo crec que no van poder parlar amb ningú que participés a l'activitat però jo crec que va tenir prou èxit i que a més a més és una cosa que està com també bastant de moda, no, gent que demana. Sí, a més que està molt normal, però, jo penso que abans de tot això ja ho teníem pensat, aviam, que sí que tot sempre et porta, la societat amb tot sempre una miqueta com a l'hora, vull dir, les coses on apareixen, no saps per què, apareixen diferents necessitats a l'hora, vull dir, que quan es posa de moda alguna cosa és perquè al final, és una necessitat i també que em va agradar molt el taller que va venir a l'hora molt jove. Sí? Ostres, que bé. Sí, també va ser un èxit perquè és una manera també d'obrir a Taneu a l'altra pub. Bé, doncs, escolta'm, Imma, sabem que ara a dos quarts tens una classe i no et volem entretenir. Quin classe? Sí, sí, simplement desitjar-te molta sort i convidar la gent que el dia 20 de desembre la setmana vinent a les 8 del vespre vagi a la Taneu a la sala Piquet perquè estrenaràs exposició entre tu i jo es diu i de ben segur que hi haurà pintures exquisites. Sí, i una mica de cava també, si vols, és que sapigui que estic comidat d'una copa de cava. Bé, doncs, bueno, doncs, espero allà, moltíssimes gràcies. Una abraçada. Gràcies a vosaltres, una abraçada. Adéu. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.