#359 - Solidança: Compromís Social i Mediambiental a Catalunya

La Fundació Solidança ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2024, juntament amb 9 altres entitats i 20 personalitats, pels mèrits aconseguits en el pla cívic, cultural o de la defensa de la identitat catalana. En el cas de Solidança, la consellera Sònia Hernández va destacar l'esforç de l'entitat en favor d'una societat més igualitària i justa, gràcies a la seva excel·lent labor d'inserció sociolaboral a través d'activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l'economia circular. En paraules textuals de la consellera, un treball molt valuós que conjuga la lluita social amb la media ambiental per tal de millorar la vida de la gent. Avui a Ràdio d'Esvern tenim l'oportunitat de parlar amb Josep Maria Fissa, president i fundador de Solidança, i també amb Andrea Membrado, responsable de comunicació, màrqueting i social media de l'entitat. Són les 11 i 14 minuts i comencem l'entrevista del dia. Per tant, saludem els nostres convidats. Hola, què tal? Molt bon dia. Com va? Molt bé. Hola, bon dia. En primer lloc, enhorabona per haver rebut la creu de Sant Jordi 2024. Què significa aquest reconeixement per Solidança i com valoreu també aquest camí recorregut? Bé, ho valorem d'una manera extraordinària perquè no ens esperàvem. Així, a vegades, doncs, busquem d'alguna manera que se'ns reconegui, però en aquest cas, doncs, no en tenim ni idea. N'hem fet cap gestió i, per tant, ens ha vingut com un regal de Nadal, un regal de Reis. O tant. Un regal de Reis. I bé en un moment molt oportú, perquè després de 27 anys de camí de la Fundació, primera associació i ara des de fa 5 anys Fundació, és que hi ha hagut moments de molt bon rotllo, però també moments de crisi i moments difícils. Per tant, que vingui ara, en un moment que estem creixent, però que també hi ha nous reptes, doncs, ens confirma en el camí que vam començar i ens dona molts ànims. Per tant, hi és un reconeixement que... que ens estimula molt. Voleu destacar alguna cosa d'aquest camí recorregut fins arribar en aquest moment tan destacat? Sí que ens ha dit que hi ha hagut, lògicament, èpoques amb alt i baixos, no? Èpoques més difícils, però com valora el camí recorregut fins ara, com a president? Sí, bé, jo valoro que sempre ha pogut trobar, perquè és que va començar d'una manera molt senzilla, un petit grup de persones que, inclús alguns en algun moment d'una manera voluntària, després també contractats, doncs, vam començar com amb una sabata i una espardenya, vam llogar l'espai aquell del molí paperer, en un moment en què allò era com un apèndix de Sant Joan d'Espí, entre Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, i una cosa antiga que, de fet, des d'aquell moment la idea era dir nosaltres rehabilitem o posem en valor aquest patrimoni, aquesta fàbrica antiga del cartró, i a la vegada, a la vegada que preservem aquest recinte, creem llocs de treball. Clar, això era un objectiu molt ambiciós, hi havia, de fet, alguna gent em deia estàs boig, no?, fer una cosa així, perquè era molt gran. Ara, clar, cap de més de 20 anys, doncs allò s'ha urbanitzat tot, desfet va venir de seguida la gent del Barça, volien indemnitzar-nos i que marxéssim, i no, vull dir que hi ha hagut una primera etapa de molt coratge, de molta valentia, de gent que es va comprometre, i això, jo el que valoro és que al llarg dels anys hem anat trobant gent que s'ha implicat. Ara, evidentment, tots els que sent que és, més de, pràcticament, gairebé 300 persones, doncs tothom té contracte, no? I, per tant, doncs, diríem, ja té aquesta motivació també econòmica o laboral. Clar. Però l'esperit amb el que van començar, jo estic orgullós que s'ha anat contagiant, o sigui, el primer grup i després els altres que s'han incorporat fins avui, veuen que solidar-se és una cosa que que xucla, que te la sents teva. I és clar, això, perquè, doncs, jo encara que sóc el president i fundador, jo no sóc ni empresari, no tinc altres oficis i altres coses. Per tant, si no hagués sigut, per tot aquest procés de gent que s'ha implicat, que s'hi ha posat, que ha agafat l'esperit aquest, no?, d'això de l'esperit que està molt... Ara, quan venia cap aquí, veia els nostres camions, que posa un compromís amb les persones i una aposta pel medi ambient. Doncs aquest lema, això, doncs, és actual i la gent se l'ha fet seu. Molt bé. Quines activitats, projectes, accions fa a Solidança per sensibilitzar, no?, sobre la prevenció de residus i fomentar una economia més sostenible? I quin impacte tenen les accions? Això jo li demanaré a l'Andrea que ho concreti més, però, diríem, intentem... Primer, la mateixa gent que hi treballa, esclar, si no et creus en la feina, doncs, difícilment pots fer aquesta labor de sensibilització, per tant, la gent que va recollir, la gent que ven les botigues. Però, llavors, hi ha unes altres àrees de sensibilització que l'Andrea pot concretar ara, i que són, doncs, arribar a les bases, no? Finalment, gràcies, Josep Maria. Jo et diré una mica més tot el que tenim així com a present el dia a dia que treballem amb tot l'equip i que el Josep Maria ens va veient allà i sempre es sorprèn de, ah, cada dia sou més, cada dia... i li agrada molt veure cares noves i això, llavors, des dels inicis, el que té Solidança Rova Amiga són campanyes d'educació ambientada des d'escoles. Creiem que això és un foment per tots els municipis, per consolidar tot el que és la transparència del nostre projecte cap a la ciutadania, però des dels més petits, cap als seus amics i les seves famílies. i ho fem des dels inicis del programa Rova Amiga i funciona molt bé, que és anar a les escoles, fer xerrades, explicar el nostre projecte, el projecte social i ambiental, d'inserció laboral i d'economia circular i també, més enllà d'això, també fer tallers per ensenyar recursos de com els infants mateixos poden reconvertir els seus residus i convertir-los en recursos per avenir-los, a més de fer campanyes de recollir robes i demés. Però, paral·lelament a tot això, amb els anys hem anat fent tallers a la ciutadania, centres cívics, biblioteques, i vam donar un pas endavant el 2019, vam crear una furgoneta, també. Una furgoneta que va pels municipis, sensibilitzant a la gent, ensenyant a la gent a reparar. Sant Just també. Sí, sí, clar, ve cada any també a Sant Just. Ara, per la festa de Sant Just al carrer, la festa de la tardor, va venir la Didaltrac, crec que va ser. I ahir també hi era la Fira de Nadal? Sí. Ahir també hi era la Didaltrac. La Didaltrac, doncs sí, sí, va venir eventualment, i al final totes aquestes furgonetes com les tallers que fem a centres cívics i biblioteques, el que fan és que empoderarà la ciutadania en la reparació. Nosaltres no reparem si no ensenyem a reparar. Nosaltres et donem recursos per reaprofitar el que podria ser un residu d'un bric i fer un motge per fer sabó, o el que podria ser un que tens una peça trencada de roba i tu mateixa poder-te l'aprendre a reparar. O una cafetera que dius no surt bé el cafè, en compro una altra. Podríem comprar-la, efectivament, perquè són molt econòmiques, però saber que té molta més vida. I creiem que tot això conjuga molt amb tota l'activitat que fem nosaltres. Saps que la ciutadania s'empodria a aprendre a reparar. Del tema que parlàvem de les campanyes a les escoles, suposo que aquí a Sant Jus també s'han fet aquesta escala, a les centres de Sant Jus s'han fet aquestes campanyes. Sí, a Sant Jus s'han fet des de sempre, es fan a diferents escoles. Actualment ara portem dues activitats de sensibilització de roba amb el canvi d'armari perquè es fan durant tot el curs. Llavors, al següent trimestre s'anien a més escoles, s'han fet dues activitats de 30 alumnes, però durant el curs, encara queda molt de curs, llavors ens anem a repartir una mica. I específicament a Sant Jus, que això només ho fem aquí, a les escoles de Sant Jus durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que ha sigut ara el novembre, l'última setmana, l'Ajuntament aposta per trucar-nos i dir podeu fer una campanya de sensibilització dels petits aparells electrics i electrònics, perquè nosaltres també gestionem el que serien residus d'aparells electrics i electrònics, no fem roba, aquests residus i mobles. Sí, a més de fer aquesta activitat i d'anar a les escoles, també fem una altra activitat que és molt important, que és que justament aquí, la Seu de Sant Just, que és la segona etapa després del molí paperer de Sant Joan, vam venir aquí, ara ja al cor de l'administració, on hi ha el batec dels impulsos aquests que hi ha per tota l'entitat, doncs aquí a Sant Just fem tota la tria, o sigui, arriba la roba i es fa tot un sistema de tria i és molt manual i això fa que puguem crear molts llocs de treball, inclús una gana hem hagut de fer dos torns de treballadors i treballadores per triar la roba, perquè és que dels contenidors, les bosses, doncs, es recullen a les furgonetes i es porten totes aquí i aquí hi ha la tria. Doncs, realment, impressiona, perquè aquí veus, doncs, totes les tonelades i tonelades de roba que es van acumulant, com es tria i es tria amb una eficàcia que han anat aprenent durant el començament, fa més de 20 anys, hi veient muntanyes de roba i no ho podíem. Ara, doncs, tota està ben classificada amb un sistema, ja dic, manual, però molt pràctic, inclús hem après, vam fer, al començament, vam fer alguns viatges a França perquè amb això del tractament de la roba estaven més avançats que nosaltres, els vam anar a aprendre. Llavors, aquí hi ha tot un circuit, però també hi ha les premses que on es compacta roba, roba triada, que aquesta, doncs, s'exporta. Aquesta és una altra cosa important, amb bales o de 50 quilos o unes bales també de 300, que és perquè pugui recuperar-se el fil. Clar, el que són peces de roba i es poden vendre, doncs, aquí o a alguns països africans, degudament, diguem-ne, doncs, controlats, no?, amb la traçabilitat, però també el que és un residu, fins ara, ho portàvem, molt especialment, al Paquistan, però estem trobant maneres que no l'hagin d'enviar fora, sinó que aquí, amb empreses d'aquí que estan innovant, torna a fer, amb el possible, abans de ser incinerada, aquesta roba, tornar-ne a fer fil. I això ara ja ho estem fent. Per tant, llavors, visitar això, visitar aquest circuit i que es pugui, com ara jo ho explico, que la gent, doncs, allà ho pugui explicar, impressiona, llavors dius, ara ja sé que quan jo tiro aquesta peça de roba, doncs, no es llença, sinó que es recupera, que té un circuit, no? I això és el que nosaltres anomenem aquesta economia circular, no? Que no es malbarati, que no torni a fer la volta al món, perquè les peces de roba, des de la matèria prima, venen de països, doncs, d'aquests del tercer món, per fer el teixit, van anant d'un país a un altre fins que arriba aquí i aquí se li torna a donar, i el residu torna a donar, o sigui, hi ha peces de roba que podrien haver donat dues o tres voltes al món, això no és sostenible, eh? quan parlem del consum de proximitat, ha de ser tot el circuit, que el que nosaltres aquí fabriquem i després és un residu que moltes vegades és malbarata, doncs, nosaltres li tornem a donar una vida i no hi ha, doncs, una explotació tan explosiva pel planeta com fins ara, ho hem de millorar, això, oi? Ho dic bé, això? Sí, sí, totalment, totalment. De fet, el programa de Roba Amiga és una de les vostres iniciatives potser més conegudes, no? No sé si tenim algunes dades de balanç dels últims anys aquí a Sant Just de com ha funcionat aquest sistema de recollida. Justament, he demanat avui les dades de com anem, de com va l'any, i em diuen no l'hem acabat encara, dic, bueno, com va anar l'any passat i com està l'any, aquest any. O sigui, ja estem a punt de superar l'any passat i no hem acabat l'any encara. l'any passat es van recollir 86.510 quilos de roba. Aquí a Sant Just. Sí, aquí a Sant Just, només, nou contenidors tenim aquí a Sant Just. Nou contenidors. Nou contenidors, portem des del 2003, o sigui, que és dels municipis que va apostar, dels primers que va apostar per Roba Amiga, i l'any passat vam arribar a això, 86.510 quilos. Aquest any ja portem 86.500. Uau. O sigui, que estem a 10 quilos de superar l'any passat i encara no hem acabat l'any. Això vol dir... que possiblement arribem. No sé, ara no visualitzo 10 quilos de roba, però, bueno, superarem. 30.000, segurament. Superarem segur. Ostres. I, clar, el cas és això, l'important és incrementar en tots els municipis, el que passa és que s'incrementa a poc a poc, un 5%, un 10%, 3%, anualment, i seguim en aquesta línia, saps, d'incrementar any rere any la recollida de roba. amb això és bo que a vegades s'expliquen llegendes negres, no? Ui. En el sentit que... Què vol dir? No, mira, no ho tiro jo. A vegades m'he trobat amb persones que potser m'han dit és que jo no ho tiro aquest contenidor perquè això és per fer negoci. Jo ho vull donar amb algú que no hi faci negoci. I, clar, llavors ets una apunyalada, dius, home, no, justament la llàstima és que encara molta roba es tiri els contenidors que no són de roba i roba també bona o es deixen allà de qualsevol manera perquè, doncs, esclar, la roba inclús nova n'hi ha de molt barata. Dona molta qualitat però molt barata. Llavors, és que aquesta llegenda negra dic jo que tot és per fer negoci, doncs, la nostra entitat com moltes d'altres, jo ara no vull dir noms, no, i segurament no totes ho fan amb la mateixa qualitat però garantim que realment aquella roba es tria, se selecciona, la majoria d'aquesta roba es posa a la venda a uns preus econòmics i el resultat no és una mena de dividends, no, que dius, mira, ara aquí, tot, des d'ajua mateix que soc el president, tots els patrons, tota la gent que també fa altres treballs voluntaris, evidentment, no, no hem cobrat ni cobrem mai res d'això, i quan anem a comprar les botigues, jo primer, doncs, pagues el que allò costa, què és aquest diner per crear nous llocs de treball, per això hem pogut fer, doncs, aquest creixement de llocs de treball d'inserció, que cada vegada també és més difícil, no, hi ha tot una àrea assolidant-se que fa això, no, el resultat econòmic, reinvertir-lo amb la inserció, i això vol dir, no solament, mira, aquí tens un contracte, que alguns d'aquests contractes estan també ajudats amb subvencions de la Generalitat, amb els comptes i amb les auditories que passem, sinó que fem això, itineraris d'inserció, i què vol dir un itinerari? un camí perquè aquella persona que ha arribat aquí perquè no ha trobat una altra cosa, realment això sigui una catapulta per poder trobar després ja un treball definitiu, alguns sí que es quedaran a la mateixa solidància, però nosaltres no podem engruixir la gent que porta tot el conjunt de solidància, els indefinits, diguem, sinó que són un i mig dos perquè puguin anar a l'empresa ordinària, la qual vol dir que també hi ha tota una gent d'allà de solidància que mira aquestes empreses i és clar, també és una garantia que gent que s'ha format aquí doncs ja té una garantia per entrar en una empresa normal, per tant, aquesta és una mica la història també circular, no?, economia circular que és que la gent troba treball però troba una catapulta per la seva família i per empoderar-se ells mateixos. Clar, al final és com molt important que solidància és una entitat sense any de lucre, tot el que guanya és per invertir en el projecte social i ambiental i quan hi ha beneficio el que es decideix és invertir en nous jocs de feina, una nova botiga, per això el nostre creixement va tan poc a poc creixem molt poc o sembla que per nosaltres creixem molt perquè estem molt orgulloses de tot el que passa a l'entitat però no tenim injeccions externes de diners més enllà de subvencions que ens ajuden a impulsar projectes, projectes innovadors o crear una nova botiga nova i i d'això és el que va tot el que fem nosaltres és donar una nova vida a la roba i també generar una economia que és una economia circular i una economia social que ens permet donar una nova vida a un residu i evitar que sigui un rebuig a la vegada que generem nous jocs de treball d'inserció laboral i és el que deia el Josep Maria nosaltres som una empresa d'inserció que el 2006 es va crear gràcies a la nova llei d'empreses d'inserció que era nova ens va permetre professionalitzar tots els nostres processos que ara tenen tècniques d'inserció d'acompanyament i a totes aquestes persones un 70% de la nostra plantilla són persones que ven derivades dels serveis socials dels municipis col·laboradors i inicien un contracte laboral amb nosaltres però que és un contracte d'inserció durant aquest contracte d'inserció estaran entre 6 mesos i 3 anys amb nosaltres acompanyades per tècniques d'inserció laboral que és un equip que ja són 5 persones perquè tots els nostres serveis inclouen aquesta part de personal d'inserció llavors les acompanyen als hàbits laborals a recapacitar els seus hàbits laborals o al millor mai ja els han tingut perquè són persones que han passat situacions o estan en una situació que no no estan pensant en els seus hàbits laborals i no estan pensant en poder comprar menjar possiblement o en poder pagar el lloguer si és que el tenen llavors les nostres companyes les acompanyen a recuperar els hàbits laborals o a tenir-los a formar-se a veure què volen fer amb el seu futur cap a on volen anar al seu sector i això comporta un temps i comporta un temps i un lloc de treball en què elles puguin estar tranquil·les i acompanyades per psicòlogues i psicopedagogues que les ajudin a estabilitzar-se i a través d'un sou aquest sou les permet durant uns mesos tornar a estabilitzar la seva vida i fins que arriba el moment final de dir aquesta persona està preparada sap on vol anar i hi ha un equip de prospectors també que contacten amb empreses i a través de responsabilitat social corporativa ens ajuden a obrir ofertes de treball per aquestes persones i bueno és com una empresa pont saps tu estàs en una empresa pont que és solidança estàs durant un temps que necessites preparar-te per al món laboral ordinari que és molt dur al final i bueno la nostra feina està en tot aquest procés de 6 mesos a 3 anys amb aquestes persones finalment solidança és una escola de formació o sigui no solament fem contractes laborals sinó que en el mateix contracte hi ha això que dius d'acompanyar aquella persona amb la seva situació familiar que de fet una bona part de la gent que està en la nostra empresa d'inserció són immigrants immigrants de ja fa temps i que doncs aquesta potser és la seva primera feina immigrants que acaben d'arribar també hi ha alguns en alguns programes que han fet amb la Generalitat d'ajudar a fer els papers no? clar llavors però tot a través o sigui no ho fem nosaltres directament al carrer sinó que a través dels serveis socials de cada municipi doncs i per això doncs són és tan important la col·laboració que tenim doncs amb ajuntaments com aquí Sant Just que hi ha una bona relació amb els serveis socials amb l'ajuntament amb les conselleries doncs que i llavors o programes conjunts que també hem fet programes conjunts solidant-se ajuntament i això i per tant la cosa de l'escola de la formació és molt important i cada vegada més vam començar fent-ho una mica sobre la marxa però ara l'hem anat com formalitzant més doncs trenarem també els locals nous que hem llocat així perquè a vegades hem hagut de fer formació en alguns locals d'allà dels Molí doncs que bueno són macos perquè són patrimoni però que fa fred o que fa calor doncs hem anat trobant també una manera d'una escola de formació perquè la gent s'empoderi perquè surti de fet l'altre dia jo una persona que és que dius que no coneixia i tal i vaig preguntar i tal i llavors és que és que li feia com una mena de petit interrogatori em diu sí jo m'he llamo tal i tal doncs mira jo sóc el fundador i va fer una cara així i diu ah pues li agradezco molt xula l'oportunitat no? també m'han donat bueno que no sóc jo és l'entitat per això repeteixo el que han dit també al començament que la creu de Sant Jordi és una obra col·lectiva o sigui s'ha pogut fer perquè molta gent s'ha cregut el que uns quants al començament doncs van veure i això s'ha anat transmetent jo em sento orgullós que l'ànima l'ànima de solidarça doncs continua i que sí sí sí totalment la veritat és que totes les persones treballadores i participants fem moltíssimes coses voluntàries vam fer un mercat el 17 de passat que estava amb la majoria de persones eren treballadores voluntàries no eren no eren companyes voluntàries que algunes van venir de visita i es van quedar a ajudar a treballar ostres generem molta acció voluntària i al final és perquè totes ens creiem el projecte perquè el veiem al dia a dia ens creiem el projecte en el que estem treballant perquè el veiem al dia a dia i apostem per ell i apostem per ell d'aquesta manera llavors és una manera que et doni més treballis molt més a gust perquè treballes en una cosa en la que creus que genera un canvi a la societat i llavors et fa apostar per diferents activitats ho hem de deixar en aquest punt endavant endavant sí només m'agudria subratllar una cosa el nom no m'has preguntat per què solidança la paraula solidança ah solidança ah pel nom sí m'ho preguntes oi? sí sí li pregunto i per què solidança sí que és solidança bé doncs la paraula aquesta solidança sí que és molt bonica no és solidança no és una paraula medieval sí que en els diccionaris normals no es troba nosaltres l'hem recuperada va ser amb una nit amb uns amics que eren filòlegs i doncs a les 3 o les 4 de la matinada vam trobar aquesta paraula que significa pacte eh contracte compromís entre dues persones o dos col·lectius per un objectiu comú el que passa que a l'edat mitjana doncs aquest objectiu comú era l'amo el noble i el vessall i era desigual i va dir mira recuperem la paraula i li donem un nou sentit és un contracte que fem una solidança entre persones per ajudar-nos botoament perquè de fet els que treballeu i els que ho hem fundat i tal hem après molt d'això per tant ha sigut un jo dono i tu dones i en aquest compromís fem una solidança col·lectiva i el logo el logo és també d'un professor de l'universitat que ja és mort el Francesc Orenes molt maco i és un logo extraordinari aquest logo aquest és una com un ull que mira el futur amb uns ocells aquí que volen bé doncs no això fem solidança és la filosofia nostra que bé doncs amb aquest missatge que ens deixa el president i fundador també de solidança acabem l'entrevista d'avui moltíssimes gràcies per haver vingut i haver-nos també doncs explicat una mica el projecte que hi ha darrere i lògicament ja queda totalment entès perquè perquè la Generalitat doncs ha decidit també doncs donar-vos una última cosa segurament vindrà aquí a la recepció que es farà al Palau al Teatre Nacional sí d'això vindrà d'això el Jesús Castro que el Jesús Castro vindrà i també suposem que vindrà perquè el Marc Pintó el nostre gerent diu que per exemple l'alcalde que vingués molt bé que hi hauria l'alcaldessa de Sant Joan d'Espí i l'alcalde d'aquí Sant Jus que són els dos municipis que ens fan al costat fantàstic que vagi molt bé una abraçada felicitats i enhorabona moltíssimes gràcies gràcies gràcies Fins demà!