#369 - Concert de Música Clàssica amb els Germans Parés: Un Viatge Musical de Joves Talents

Ara mateix són un quart de dotze del mateix, ho escoltem a Ràdio d'Esvern, a la Ràdio Municipal de Sant Just, al programa de matins La Rambla. Passem a fer l'entrevista del dia, com sempre fem a aquesta hora. Els convidats d'avui aquí a l'emissora són la Mar Vizoso, professora de música, també coordinadora del Ciclestones de Clàssica de l'Ateneu de Sant Just, i també tenim en Marc Parés, que és músic, i de fet serà un dels protagonistes, per dir-ho així, un dels músics que hi haurà el 12 de gener a l'Ateneu, que és quan serà el proper concert d'aquest cicle de música. Doncs bé, de moment els saludem, els obrim els micròfons. Hola, molt bon dia, què tal? Com esteu? Molt bon dia. Hola, bon dia, Núria. Doncs vinga, com hem dit, el dia 12 de gener és el proper concert que hi haurà al cicle, i tindrem els germans Marc i Jaume Parés, l'un amb el violoncel i l'altre amb el piano. Marc, ja que et tenim aquí, que és una sort poder parlar amb un dels músics que tocarà l'Ateneu, què ens pots explicar sobre la teva trajectòria com a músic, sobre la teva carrera professional? Com vas començar a estudiar? Doncs, bàsicament, vam començar a estudiar al conservatori professional de música de Badalona, som de Badalona, i teníem el col·legi de primària, d'educació primària, estàvem justament al costat, i el que vam fer és que els nostres pares ens trobaven uns nois una mica nerviosos, i el que ens van recomanar molt és anar a un conservatori de música. Llavors, ens van apuntar i des que teníem cinc anys vam començar amb el nostre instrument, en el meu cas, vaig començar amb el clavisemble, un instrument molt semblant al piano, però més antic, i després em vaig canviar el piano, ja que m'agradava més, cosa que el meu germà va començar amb el violoncel, i des d'aquell moment fins ara hem estat estudiant, hem seguit amb els nostres estudis de primària, secundària i batxillerat, ara estem cursant segon de batxillerat, i també hem acabat el grau professional, i estem cursant postgrau al mateix centre, al conservatori de Badalona, i estem aquí. Molt bé. I com és compaginar tots els estudis? Entenc que potser educació primària o els primers cursos de secundària és més fàcil, però clar, esteu ja al curs previ, com si diguéssim, si heu fet batxillerat, entenc que potser al curs previ a entrar a la universitat, com heu compaginat aquests últims anys aquesta càrrega l'activa de feina amb la música? Doncs, molt bona pregunta. És molt difícil compaginar-ho si ja tens la idea de dedicar-t'hi a la música. llavors, podríem dir que aquesta pregunta, al plantejar-s'ho a primer de batxillerat, per exemple, és molt difícil i penses això és impossible. Si vull treure una molt bona nota a batxillerat i fins i tot a la selectivitat, és molt difícil portar-ho tot el dia, tant la música com el batxillerat i també la vida personal. Però al final és qüestió d'organització. No té més. T'has d'organitzar. jo personalment el que feia era un horari on aquestes hores he de fer això, després l'altre, i m'anar organitzant. I al final tot surt. Sí que has de sacrificar una vida, una mica, perdó, la teva vida social, però al final sempre surt, sempre hi ha horetes on pots fer el que vulguis. Així que, sí, és difícil, però es pot. S'ha pogut. Molt bé. Marc, entenc que us voleu dedicar a la música, llavors? Aquesta és la idea, almenys? Clar, en el meu cas, sí, vull dedicar-hi 100%. No obstant, sempre tindré opció a optar per una altra carrera, per si hi ha algun tipus de problema o algun canvi de decisió dràstic. En canvi, el meu germà, doncs, encara ho ha de decidir, però potser sí que... Sí? Molt bé. Sí. Els dos formeu duo, perquè vindreu aquí a la Taneu de Sanchos el dia 12, tocant els dos, vull dir, és la primera vegada que toqueu junts, segurament no, o n'heu fet d'altres, de concerts, de forma plegada? Doncs no, d'aquesta manera no. Havíem tocat alguna inauguració del curs del nostre conservatori, fins i tot ens hem presentat a uns quants concursos, però no, mai hem fet un concert en el qual els protagonistes som nosaltres i és, podríem dir que és, que és el nostre concert. Llavors, podríem dir que també és el nostre debut, doncs, per tocar els dos junts. Molt bé. Escolta'm, avança-nos una mica del repertori de peces que tocareu. Sí, doncs, hem optat per tocar tant cambrísticament, tant els dos junts com per sols. Ah, molt bé. Llavors, interpretarem, com diuen en el nostre cartell de promoció, tocarem obres de Brahms, Chopin i Caçador i l'obra, bé, tocarem tres peces, per dir-ho d'una manera. La primera peça serà l'obra cambrística que tocarem junts, que és una sonata de Brahms, la primera, per xelo i piano, en mi menor. És una peça que Brahms va composar a l'estiu de 1862 els dos primers moviments. Després, clar, com que té tres moviments, els dos primers moviments els va composar i després, tres anys després, va composar el tercer moviment. El que farem nosaltres és tocar els dos primers moviments. D'acord. i són moviments molt diferents, ja que el primer moviment és més intens, més, més, més melancoliós i després, el segon moviment és més com un joc. D'acord. És més animat o, bueno, o més... Sí, el que passa és que és tan llarg el primer moviment que té de tot, podríem dir. i el seu moviment té dues parts, és més curtet, però és més juganer sobre, hi ha com figures que es diuen estacato a la música que són notes curtetes que fa que la música sigui més entremaliada i divertida. Després, passem ja a tocar sols que crec que començarà el meu germà interpretant una obra de caçador que és una obra per Txelo, sol, i és una obra contemporània en la qual és com... és una sonata molt intensa. Així que el compositor podríem dir que tenia certs coneixements de tocar el primoncel i la va composar perquè el que el toqui disfruti tocant. llavors és molt és molt important aquest repertori per als xelistes. Molt bé. I després passaríem a l'obra que jo mateix interpretaré com a solista que és el segon Esquerzo de Chopin. Chopin en tenia quatre Esquerzo, se'n va composar de quatre i bueno, Esquerzo és una paraula en italià. T'ho anava a preguntar dic jo desconeixement total de què vol dir això. Sí, és bàsicament vol dir joc en italià. i clar, un joc no sol ser molt tranquilet, un joc sol ser amb riure, amb... Sí, moviment, sí. Clar, doncs, és una obra molt ràpida i té aquesta pulsació que has d'anar molt ràpid i llavors tècnicament té les seves dificultats. Clar. Se va tot de mecànica. Llavors, bueno, és una obra això també molt divertida com el seu moviment de Brahms, però una mica més complexa, clar, i no estem parlant de compositors com Liszt o Rachmaninov així amb molta nota i molt. Estem parlant de Chopin. Llavors, Chopin era un compositor molt líric, reconegut per les seves harmonies i les seves melodies molt romàntiques. És el pic del romanticisme en quant al piano i també té les seves parts líriques. Llavors, has de saber interpretar la peça perquè sigui rapideta, per dir-ho d'una manera, i també mantenir el lirisme aquest de Chopin. Ostres. Marc, quantes hores dediqueu a la música, a l'instrument, vaja, a la setmana? Doncs... O el dia ja, millor, perquè segur que practiqueu cada dia o gairebé cada dia. Clar, sí, en el nivell que estem, estem bàsicament obligats a estudiar cada dia i depèn de la setmana estudiem més o menys. Per exemple, si estem en una setmana de globalitzants de batxillerat, no podem estudiar tant, en canvi, si estem en una setmana normal, doncs potser cada dia mínim posem dos hores d'estudi. I quan, per exemple, és cap de setmana o tenim alguns festius, com ara mateix, no baixem de les tres hores i, bueno, depèn del dia, ens podem anar molt a dalt. Marc, ara vull parlar una estoneta amb tu. Deixem tranquil una mica el Marc. Com va sorgir la idea de convidar els germans, els bessons per és en el cicle d'estones de clàssica, que serà, bueno, en el proper con què? Concert. Sí, dins del cicle, quan es va iniciar, diguéssim, la idea inicial era que hi hagués 100 concerts del cicle on féssim música persones que no fossin adultes, adolescents, i que hi hagués un altre concert que interpretéssim música persones que fossin una mica més adultes, però no encara professionals. Llavors, es van crear dos concerts, un que és el Teen Classic, que en anglès vol dir Teenagers, adolescents, i un altre que es diu Young Classic, que vol dir persona jove. Sí. Llavors, el Teen Classic està format per músics que tenen fins a 20 anys, abans de 20 anys, que és la franja de 13 a 20 anys, diguéssim. Sí. I el Young Classic és per a aquelles persones que han acabat la seva carrera universitària, diguéssim, de música, i ja estan fent el seu postgrau o just han acabat la carrera. És a dir, són persones que ja són professionals, però encara no estan dins del mercat, diguéssim, de músics professionals. Són estudiants de màster o de postgrau, diguéssim, del grau professional, no el professional com el Marc i el seu germà, sinó ja del superior. Llavors, la idea bàsica del teen clàssic o l'objectiu fonamental és apropar la música clàssica als adolescents. Els adolescents que no fan música clàssica. És una manera de divulgar aquesta música que avui dia ja és minoritària i arriba a molt poca gent la música clàssica. Sí. És una manera d'apropar aquesta música clàssica a adolescents que no toquen música clàssica. Perquè què passa? Quan ets adolescent i toques música clàssica, tu et penses que tothom escolta música clàssica i que tothom coneix la música clàssica. Però la realitat, la vida real és que molt poca gent escolta música clàssica i molt poca gent coneix la música clàssica. I clar, és una música que forma part de la nostra cultura. Sí. És... forma part de la cultura occidental general. Llavors, jo al ser divulgadora musical, siguéssim, perquè soc professora de música, la meva funció humana de la meva professió és crear públic. Jo no creo músics, no? Perquè companys meus de carrera, diguéssim, sí que són professors de conservatoris i llavors ells creen o formen músics. Però la meva funció social és crear públic. Persones que quan siguin adultes tinguin el coneixement de la música clàssica i doncs vagin a consells de música clàssica o consumeixin música clàssica. Clar, el ser professora d'adolescents des de fa molts anys ja fa, no sé, molts, molts anys, que soc professora de secundària de música, sempre els meus alumnes sí que els he inculcat aquest amor per la música clàssica una mica, no? junt amb el jazz i altres estils de música que ells no consumeixen de manera natural. Però volia anar, jo volia anar més enllà dels meus alumnes del meu institut i llavors, clar, com no puc multiplicar, diguéssim, a donar classes a tots els instituts que voldria, se'm va acudir quan vaig començar el cicle d'estones de clàssica fer un dels concerts tocat per adolescents i amb l'objectiu que vinguin adolescents o que almenys hi hagi adolescents que coneguin el concert. Llavors, el que faig és una feina amb els instituts de Sant Just, amb l'Institut Públic, amb el professor de l'Institut, l'Enric, que ell treballa el programa del concert, ensenya el cartell del concert a tots els seus alumnes de secundària i els convida a venir al concert. I després, també, faig la feina, diguéssim, amb en Santi del Col·legi Alemant, que és un dels professors de música del Col·le Alemant, que en són un munt perquè és una escola enorme, que el Santi, de fet, tocarà el setembre o així en un quintet de vent, en un dels concerts d'estones de clàssica. Doncs, amb ell també hi ha la part divulgativa aquesta, diguéssim, d'arribar a tots els alumnes de l'escola alemana. També amb la Miranda i amb Madre Sacramento. I amb l'escola americana. Tot i que l'escola americana i l'alemana estan les plugues, són... Bueno, estan relativament a prop. Sí, moltes de les famílies, diguéssim, fan vides en just, no? Llavors, amb aquest concert, la il·lusió, diguéssim, és que quants més adolescents que no fan música clàssica s'assabentin d'aquest concert, i encara que només vegin el cartell, treballin una miqueta qui eren aquests compositors i algun vingui al concert, ja és un èxit. Perquè sempre penso que si no fas res, no fas res. Clar. Que res és res. És com dir, el no és el tens, no? Exacte. Llavors, sempre proposar coses noves o... Sí, i després que les persones que estem ficades a la música clàssica o les persones tipus edat, no sé, 60, 70, 50, no sé, una mica més grans, diguéssim, sempre ens estem queixant, no? De, oh, és que els adolescents d'avui dia és que no llegeixen, és que no escolten bona música, és que... No, jo tenia aquest davant l'altre dia amb els meus fills i em deien, jolín, és que els avis no ens paren de renyar, que no llegim, que no... I dic... I jo feia la reflexió amb ells, no? Els hi deia, bé, vosaltres potser no llegiu tant com llavors, però és que llavors, per exemple, només hi havia dos canals de televisió quan ells eren petits. llavors no hi havia mòbils, llavors no hi havia una intel·ligència artificial, llavors no hi havia... Clar, vosaltres teniu molts inputs avui dia i és el món que vosaltres viviu, o sigui, no podeu anar en contra de la vostra realitat. Però sí que és veritat que llegir no és dolent, no és una cosa que et provoca un càncer i et mata. I escoltar música clàssica tampoc. llavors jo penso que és bo no tant matxacar l'adolescent sinó mostrar-li, ensenyar-li que... Donar-li l'oportunitat, no? Donar-li l'oportunitat que allò existeix i llavors que ho conegui una mica però sense matxacar i forçar perquè és cert que el món ha canviat i el món és molt diferent i és una realitat que la música clàssica és molt minoritària quan, no sé, el 1700 era lo más, no? Sí, sí. O sigui, clar, era com Karol G, no? Vull dir, clar, llavors no estem al 1700, estem al 2025, no? Llavors ha de ser realista però també s'ha de... Cadascú des del seu lloc ha de fer la petita aportació, dic jo, no? La seva petita aportació. Marc, tu i el teu germà que entenc que esteu immersos en la música clàssica, us ha passat això amb gent de la vostra edat, no? Que a vegades noteu aquestes diferències doncs per... o gustos musicals o la música que escolteu intenteu fer també una mica de, entre cometes, eh?, de divulgadors una mica musicals i intenteu convèncer-los de que escoltin música clàssica? Clar, estem parlant de la generació 07 i és una generació molt ficada amb la música moderna, òbviament, és normal, com ha dit abans la Mar, la gent del 1700, doncs, o sigui, escoltar música és com, o sigui, anar a un concert on, no sé, per exemple, no sé, quan Bach, per dir-ho d'una manera, estrenava alguna composició que volia mostrar al públic, clar, era com aquí, ara, anar a una discoteca. Vale. Llavors, què passa? és difícil que un noi de 17-18 anys es posi a escoltar música clàssica perquè, bàsicament, és molt difícil i el meu germà i jo ho intentem i sempre que alguns amics nostres van als nostres concerts i toquem música clàssica, els encanta, òbviament, però és molt difícil que es posin després a buscar coses, a buscar coses semblants per escoltar. No obstant, per això aquest concert és molt important perquè alguns joves vinguin i a veure si diuen, ostres, m'ha agradat molt aquesta peça, per exemple, de Brahms. Doncs mira, vaig a cercar una mica més. Llavors, bàsicament, per això fem aquest concert, per promocionar-la i per promulgar-la. Tu, realment, Marc, creus que hi ha impacte, que poden tenir impacte, no?, els artistes joves, com el Marc i el seu germà, en la capacitat de treure el públic més jove. Jo crec que sí. Sí, sí, sí, absolutament. Quan tu veus a un igual fer una cosa diferent, és més proper que quan veus a una persona adulta, a edat, teus pares o teus avis fent una cosa diferent. Vull dir, una persona adulta de l'edat, no?, dels teus pares o els teus avis fer una cosa diferent, què diuen els adolescents? Òbviament, són d'una altra època, no? Llavors, quan veus a un igual, t'agradarà més o menys, connectaràs més o menys, però, però reps un input diferent, més proper, segur. Llavors, repeteixo, no és tant que s'ompli la sala d'adolescents, sinó tot el treball que es fa dins dels instituts, amb el professorat, sobre aquest concert. Llavors, per Sant Lluís hi haurà cartells penjats, es divulgarà, diguéssim, aquesta entrevista que estem fent ara, veuran el Marc, i llavors tot això va calant, una mica en mica. I també una mica per trencar una mica potser estereotips associats a la música clàssica, que sempre són persones grans, que toquen, també hi ha gent jove, que vull dir, aquestes persones grans han començat a tocar de joves, i joves que ho fan. Sí, és que és una mica absurd, perquè, jo què sé, a la classe de música, la típica imatge dels músics, no? Vivaldi, Bacta, no sé què, són tots com molt grans i amb perruques i més. Llavors és com absurd, perquè aquesta música avui dia està viva perquè hi ha gent que la toca. I aquesta gent que la toca, com tu bé has dit, han d'aprendre aquest instrument i aquest instrument s'aprèn des de petit. Tu no aprens a tocar el piano als 50, vull dir, és físicament i mentalment impossible, o sigui, és que és impossible. No, no, no hi ha manera. Llavors, és com una... Sí, és que és així, clar, evidentment, intentaria pensar que és cosa de grans, que passa que sí, que és cert que és una cosa minoritària, això sí, i les coses minoritàries se'ls ha de donar veu, no? Clar. Llavors, quanta més veus se'ls hi doni, millor, menys minoritàries seran. Tinc aquí apuntat que formeu part de la orquestra, de la... la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sí, pot ser? I la Jove Orquestra Sinfònica de Barcelona? Sí, això, el meu germà. D'acord. Clar, perquè, bueno, els pianistes sempre, doncs, el de les orquestres, doncs, com que normalment no hi ha un piano o una orquestra, hi ha molt poques obres que continguin un piano orquestral, però sí, el meu germà està a la Jong. Sí. De fet, ara mateix estaria aquí si la Jong no hagués organitzat, doncs, una petita gira, per dir-ho d'una manera, un concert que ara mateix està a Salou i vindran aquí a Barcelona a l'auditori per tocar el dia 5. És difícil entrar en aquestes orquestres? Doncs, precisament, aquesta sí, perquè és l'orquestra més prestigiosa de Catalunya i, bueno, està dividida en dos, o sigui, hi ha la Jong i la Jong Calé Vins. Llavors, el meu germà ha estat un parell d'anys a la Jong Calé Vins i aquest any s'ha presentat a la Jong, a la Jong grans, podríem dir, i mira, doncs, ha entrat, ha entrat i... Són proves dures? Bé, dures, vull dir, difícils per entrar? Doncs, es veu que en aquestes proves t'has de preparar un repertori que ells diuen, uns passatges d'orquestrals i clar, tens moltes persones de jurat que, clar, arribes allà i has de tocar una cosa que potser han tocat 50 persones abans i potser hem d'elegir d'aprendre l'instrument. Crec que a Txelo només entraven dues persones de no sé quantes que s'havien presentat. Uau! Llavors, és una pressió molt gran i crec que el meu germà es va, no sé quan va fer les proves potser al començar el curs a setembre, a octubre i va començar a estudiar-se el repertori abans de l'estiu. O sigui, és un sacrifici. I hi ha moltes, bueno, hi ha moltes gires o fan molts concerts a les orquestres? Doncs, pel que jo recordo, és sempre, al Nadal sempre fan uns 3 o 4 concerts i després també, bueno, hi ha un concurs molt important per piano que és el Maria Canals i toquen, es veu que, bueno, es presenta gent de tot el món, és un dels concerts més, perdó, un dels concursos més importants de piano de tot el món i hi ha una gran final que es toca al Palau de la Música Catalana a Barcelona i, clar, els pianistes, els 3 finalistes estan obligats a tocar un concert per piano i una orquestra. Doncs, la Jong és l'orquestra que l'acompanya i, clar, tenen potser 4 o 5 dies per preparar-se un concert per piano que estem parlant de concerts com, no sé, el primer de Tchaikovsky, el primer de Chopin, el segon, el tercer de Rachmarinov i, o Prokofi, que són concerts per piano molt difícils, òbviament per l'interpret, però també per l'orquestra. Llavors, estem parlant de 5 dies que s'han de preparar 3 concerts per piano i orquestra. Llavors, també han de fer un sacrifici per educar tot això. I, òbviament, que a l'estiu també se'n va en una setmana, no sé on. també s'ha de dir que s'ho passa molt bé. Home, jo crec que, clar, que lògicament tot l'esforç d'entrar al principi també val la pena, no? Després recompensa, és una satisfacció personal i professional. Clar. Per anar acabant, Marc, tinc entès que el concert es farà en fórmula de taquilla inversa. No sé si això només és en aquest concert o ja és un hàbit de tots els concerts del cicle d'Estones de Clàssica. Sí, explico. Estones de Clàssica té 4 concerts. Llavors, un per trimestre, diguéssim. Llavors, els concerts que són Tinc Clàssic i Jo Un Clàssic són taquilla inversa. D'acord. Perquè, en aquest cas, com els músics encara no són professionals, es valora que estan encara portant a terme els seus estudis musicals. D'acord. Però, sí que vam valorar que era molt positiu que ells rebessin uns diners, per pagar els seus estudis. És a dir, el violoncel, per exemple, és un instrument que requereix canvi de cordes sovint a l'arc. Tot el material d'un instrument és molt i molt car. El piano, per exemple, s'ha d'afinar sovint i una afinació de piano val 200 euros. Ostres. tal qual. Llavors, les classes de música, encara que pugui semblar una carrera molt sacrificada i estudi i ja està, són caríssimes. Una masterclass et pot costar 300 euros, un curs a l'estranger, moltíssim diner. Llavors, realment, és una carrera que comporta un gast econòmic molt fort. Llavors, sí que vam valorar que aquests músics adolescents i de postgrau superior havien de rebre un diner, però jo no volia que facturessin. És a dir, que haguessin de trucar, que haguessin de facturar, perquè és una cosa personal meva que considero que quan un músic s'està formant i està estudiant no és moment de facturar i ingressar i cotitzar i demà, sinó que estàs concentrat totalment amb la teva formació, però també és bonic que persones que formen part d'aquesta formació t'ajudin econòmicament. I el diner és molt important, superimportant els diners. Llavors, quants més diners rebin aquests músics, serà molt millor per la seva formació. Diners que podran invertir en material musical i en la seva carrera. I, per altra banda, els altres concerts sí que tenen preu d'entrada, i aquest preu cobreix les despeses de la facturació dels músics professionals, que els músics professionals sí que cobren el seu concert com cobren qualsevol altre concert, diguéssim. Llavors, sí, sí. El punt important d'Estones de Clàssica és que tant músics professionals com amateurs són d'una qualitat excel·lent. Són els millors músics de música clàssica que hi ha a Barcelona avui dia. Llavors, és com el punt fort d'Estones de Clàssica de l'Ateneu de Sant Just. Uau! Quines altres activitats, Mar, o concerts també hi ha previstos en aquest cicle per la resta com si diguéssim d'any o de temporada o de curs? Sí, hi ha programats un concert després dels Germans Parés, tocarà el Guillem, que és un pianista que està fent el seu postgrau, que serà el John Classic. I després, al maig, tocarà el Javi Luque, que és un guitarrista de flamenc i música clàssica excel·lent, també, professional. En aquest cas, el Javi ja té una carrera professional a l'esquena important. Tocarà amb una violinista, serà guitarra i violí. I després, ja ens anirem a la tardor amb aquest quintet de vent, amb en Santiago del Col·legi Alemán. Molt bé. Sí. Mar, finalment, què diries a aquelles persones que encara no han assistit mai a un concert d'estones de clàssica per convidar-les, no?, a venir el dia 12? Els diria que vinguin, segur, perquè són concerts pensats per apropar la música clàssica al públic. En aquests programes de concert, diguéssim que els músics expliquen el que toquen, es crea un vincle amb el públic molt especial perquè són concerts que no tenen programa de mà. I no tenen programa de mà perquè la idea d'estones de clàssica precisament va ser trencar la barrera entre el músic i el públic. En el cas dels Germans Parés, el concert serà a l'escenari, en el cas del Guillem del John Clàssic, també, perquè hi ha un pianista i el piano de cua està a l'escenari. Però, normalment, aquests concerts d'estones de clàssica, els músics estan sentats a platea, a baix de l'escenari, i llavors estan molt a prop del públic. I sempre, al final del concert, fem una estona de debat. Llavors, en aquesta estona de debat, el públic fa preguntes als músics. i llavors han sorgit preguntes des d'anècdotes del programa, preguntes que tenien, preguntes sobre les carreres de música, sobre els instruments que han interpretat, perquè, per exemple, el concert anterior que van ser dos violoncells amb en Joan Palet van portar violoncells barrocs, llavors va haver-hi com unes preguntes sobre els instruments originals barrocs, les cordes de tripa, és a dir, que són concerts que no només és anar a escoltar un concert en un programa demà, sinó que és com escoltar música clàssica al sofà de casa teva, però està assentat a la sala del cinquantenari. I, a més, tens l'oportunitat de rebre un aprenentatge també amb aquesta estona de preguntes obertes i de més. Molt bé. Així que, sí, sí, convido tothom que vingui perquè és molt guai. Que bé. Doncs, Marc, tu i el teu germà us ho haureu de preparar una mica també, no? Està almenys preparats per si algú del públic us fa alguna pregunta, no? Clar. Bé, més que preparats, s'improvisarà. A vegades els músics ho hem de fer. Sí, sí, sí. I res, bueno, depèn de la pregunta, doncs, oita, si ens fan una pregunta així molt, molt, molt atrevida, doncs, mira, es dirà el que puguem. Molt bé, molt bé. Ho farà molt bé, segur. Oi tant. Doncs, la gent que pot treure les entrades, no, no, és taquilla inversa, anar a dir entrades, no, no. Anar cap allà, seure i disfrutar. Exacte, el dia, recordem, el diumenge, dia 12 de gener, a les 6 de la tarda. Dia 12, a les 6 de la tarda, a la Sala Cinquantenari. Molt bé. De l'Ateneu, de Sant Lluís d'Esvern. Doncs, Marc, moltíssimes gràcies per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern i transmetre'ns també aquesta passió per la música clàssica i difondre una mica, doncs, també el concert d'Estones de Clàssica. Molt bé, gràcies a vosaltres. Moltes gràcies i us esperem. Que vagi bé. Adeu. Adeu. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern