#37 - Entrevista a Judith Porcel, professora d'equitació i secretària del club hípic Sol Solet de Sant Just

Ara seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local d'aquí de Sant Just. Recordem que estem fent entrevistes aquest segon trimestre aquí al magasí La Rambla. Entrevistes als clubs i també a les hípiques d'aquí del poble. Avui és el torn de... li toca a la hípica Sol Solet. Tenim el telèfon a la Judith Porcel, que és professora, també secretària del club i també és filla de la Marila, responsable màxima del Sol Solet. Salutem-la. Hola, bona tarda, Judith. Hola, bona tarda. Què tal? Crec que és de les primeres vegades que parlem des d'aquí a l'emissora amb tu i concretament també, potser, amb la hípica Sol Solet. Pot ser, oi? Pot ser, sí. Em sembla que he fet alguna entrevista jo amb l'escola, però de la hípica formalment crec que és la primera vegada. Doncs bé, parlem una mica, si et sembla, de la valoració d'aquesta temporada, d'aquest inici de curs que va haver-hi el setembre 2021-2022. Com vau començar i com esteu ara? Quina valoració feu d'aquests mesos? Més o menys estem a la meitat del curs? Sí. Nosaltres creiem que el post-covid, les activitats en exteriors, les ha beneficiat bastant perquè més gent ha volgut iniciar un esport a l'aire lliure, amb menys risc i tot. I a nosaltres això ens ha agradat molt perquè hem tingut molts nous alumnes i bastant des del principi. Normalment al setembre la matrícula s'apuntava gent, però no era molt fort. Els mesos més forts eren l'octubre i després el mar. Però hem de dir que des del principi nosaltres ja vam començar bastant forts i estem contents amb aquest aspecte. Tenim gent que ha seguit tot el curs i s'ha tornat a apuntar al setembre i gent nova que ha volgut començar això al setembre. És veritat que hem anat parlant amb altres clubs que fan les seves activitats també a l'aire lliure i és veritat que han anat notant aquest augment de gent que s'ha notat interessada per aquests esports que es poden practicar a l'aire lliure, per exemple en un pavelló tancat. Perquè vosaltres sol solet, més o menys, quanta gent teniu ara que ve a fer classes, que participa a l'escola? Jo crec que el vaig comptar fa uns parells de mesos, però entre adults, alumnes que venen regularment i alguns que venen classes sueltes, per exemple, sembla que arribaríem als 130 alumnes. Ostres, i quin tipus d'activitat feu a l'Hípica? Feu classes, suposo que dividiu els nens per edats o per nivells, com us munteu? Nosaltres tenim diferents coses. Tenim la part de l'escola per les tardes de dimarts, divendres i el dissabte, que és un nostre escolar on els alumnes venen i hi ha alguns que són passionats i tenen una visió de cara a competició i hi ha alumnes, tan adults com menors, que venen a passar-s'ho bé i a aprendre un esport més i a passar temps amb el cavall. I després tenim una altra part, que és la part docent, que pels matins també tenim escoles, que l'Hípica és una altra escola, i una activitat més que han de fer pel seu curs, i també tenim algunes altres escoles com el Dició Francesc o l'Alemany, que venen a fer una altra escola, ara nosaltres ho la volem, llavors tenim una mica de tot. I quin equip docent o quins mestres o professors esteu de forma més permanent a l'Hípica? Ara som cinc. Som cinc professors d'equitació amb els tècnics i tot. Després tenim un altre, que és un fisioterapeuta amb tots els seus cursos i títols, que fa la part d'equinoterapia, perquè això també ho tenim, i després tenim alguns que venen de pràctiques, alumnes que venen de pràctiques, i després tenim el mosso de quadra, però els que estem fent les classes, xics, matins, tardes i tot, som cinc. Ostres, qui és això de l'equinoterapia? M'ha sorprès que ara ho mencionaves. Sí, és una cosa que vam fer des de l'inici que teníem l'Hípica, i és d'equitació assistida, diguéssim, per gent amb necessitats especials. I llavors en fem de dilluns a divendres totes les tardes, i tenim això un professor que té tots els títols que ha necessitat i tot, i treballa cada any, hi ha gent nova i hi ha gent que porta quinze anys i que fan sessions a l'Hípica amb els cavalls, tan muntats com peu a terra, i no en treuen un benefici, diguéssim, i van evolucionant i tot, i és una manera més d'exposar-se per a la gent que té tot tipus de necessitat, des de físiques com motius, com emocionals, molt tipus. La majoria de gent que ve a l'Hípica ho fa com un espai de gaudi, com una activitat extraescolar més per passar una bona estona? O també noteu que hi ha gent que està interessada en competir? No sé si també a l'Hípica aculliu competicions o campionats? Sí, nosaltres encara no acullim grans concursos, perquè les instal·lacions tampoc ens ho permeten, hi ha alguns concursos, sobretot interns, i alguns altres exteriors que no són a gran nivell, i a veure, tenim una mica les dues parts, perquè tenim molta gent que ha començat des de petit i han acabat inclús comprant-se pònic i cavalls, llavors venen amb una regularitat i tenen una visió això de competir, de moure's i tot. Sé que l'objectiu no és competir per guanyar i tot, sinó per evolucionar i tot amb el seu cavall, i hi ha molts alumnes, diguéssim que la majoria és més, que venen a passar-s'ho bé, a aprendre amb aquest animal, a passar temps. Al final és estar a l'exterior amb un animal que et pot transmetre coses i està prenent un esport. És una combinació molt bona, jo crec, molt agradable. Hi ha esports que clarament es veu que, per exemple, qui el practica és un públic majoritàriament masculí i altres esports que el públic és majoritàriament femení, això amb l'hípica també passa? O està més igualat? Em sembla que és dels únics esports a les olimpiades que masculí i femení va junts. I sí que s'ha de dir que nosaltres ara mateix, és a dir, a la base, de petits, tenim moltes més noies que nois. Però és de pen, perquè hi ha molts nois que segueixen. Per exemple, ara s'està canviant, però quan nosaltres arribem a una etapa del tema de ser mares i tot, ho hem de deixar de costat. Llavors és quan els nois poden seguir tot, però després nosaltres sí que ens agrada continuar i hi ha molts nois que ho deixen. Va una mica a etapes i tot, però jo crec que estem bastant igualats en aquest punt i és una cosa que m'agrada molt, perquè al final ens uneix fer aquest cavall i no veiem tant aquestes diferències com altres esports que sí que ens fa haver de separar-nos i tot. Hem parlat una mica de com ha començat aquest any, aquesta temporada, encara amb restriccions Covid i sembla que ara ja s'estan traient algunes, però fa un parell d'anys, any i mig, quan va esclatar la pandèmia, com us va afectar la hípica? És a dir, vau haver de tancar, podíeu anar a cuidar els cavalls? Com vau gestionar tot aquest tema de Covid? Jo he dit que nosaltres, amb aquesta part, hem sigut bastant afortunats perquè no hem deixat mai de sortir i ho agradeixo del fet d'haver tingut aquesta hípica. Jo havia d'anar cada dia perquè al final tenim gairebé quasi 60 cavalls i aquests cavalls s'han de mantenir, s'han de moure, s'han de donar a menjar i per molt que tinguem un mosso hem d'estar tots. Llavors ens ho... ens tornavem i els professors sí que van passar a ERTE i tot, però igualment havien d'anar algunes hores per sobretot això, moure els cavalls i tot, perquè els propietaris tampoc podien anar. Només podíem anar nosaltres, els professors, els responsables d'aquest club. La meva mare, la directora i jo i això, alguns professors. I vam estar sempre a provar-me haver de tancar el club els primers mesos i bueno, estàvem sols a la hípica. Sí que era dur perquè no hi havia ningú i anava sola, però tenies aquests animals que t'ajudaven i tenies aquesta sort de poder estar fora. El Sol Solet, quants anys fa que va obrir aquí a Sant Just? Fa 22 anys, sí, bueno, el 2000, diguéssim, i 1999 es va firmar tot i tot i el 2000 va començar, però fa un parell d'anys, el 2018, vam haver de canviar, estem en el mateix joc, però vam haver de tirar totes les instal·lacions que teníem i tornar a fer-me de noves per un canvi de terreny i tot. Però sí, sí, en gran, 22 anys. Fa dos anys, quan el Covid, volíem celebrar els 20 anys, però no vam poder, llavors aquest any volem fer els 20 més durs. Ostres, que bé, o sigui, ho voleu celebrar aquest any ja per tot lo alto, eh? Perquè si no, van passant els anys i al final haureu de celebrar els 25, els 30, vés a saber. Exacte, exacte, exacte. I Judit, tu una mica, el teu paper dins de la hípica, perquè t'hem presentat com a professora, també com a secretària, i en algun moment del dia que et desvinculis de la hípica, o sigui que diguis que ara és la Judit sense cavalls, o sempre estàs permanentment envoltada? La gent que em coneix sap que aquesta pregunta és una mica difícil per mi i et diria que no, perquè al final és un treball sí, però és una vida que he escollit i no és com unes tendes que pots tancar la persiana i deixar-ho allà, sinó que estàs sempre i sempre tinc el meu telèfon amb mi, per al que sigui, perquè sempre ens ha passat qualsevol cosa, i per molt que marxi de vacances sempre tinc una part del meu cap que està passant això, veure i tot, que sigui tot bé, però també m'agrada, sí que intento tenir moments de deixar-ho, de costat i tot, però està tot vinculat al treball, com al meu estil de vida, com al que vull fer, al que m'agrada. Tu com a professora has notat, no sé si en l'estat d'ànim o en la salut mental dels nois i noies que venen a fer classe que el Covid els hi ha afectat o si tu ho has reflectit d'alguna forma? Sí, primer el tema de la sociabilitat i tot, i el tema de les mascaretes, els flanava molt els alumnes i al principi era tot molt restrictiu i tot, i jo tinc classes que ja havien començat abans del Covid, que ja es coneixien, que els alumnes eren molt units i tot, jo tinc unes edats on els alumnes els encanta estar junts tot el dia, jugar i tot, estic entre els 8 i els 14, i al principi era molt restrictiu, no podien estar tan junts i tot, i això els desmotivava una mica, i a poc a poc, una mica fer vida normal i tot, els canvis es noten molt, molt. I parlant dels cavalls que teniu, no sé si només teniu ponis o també teniu altres tipus de races? Aquesta és una pregunta una mica complexa, perquè aquí a Espanya, per exemple, el tema de l'equitació encara no es deu tant, però quan parles de poni, la gent es pensa que són els ponis petits, els de fèria, i al final un poni fins a la creu, que és el punt on es mesura, diguéssim, que és on acaba la crim, on acaba el coi del cavall, és el punt més alt, i fins a 1,50 metres mesurat aquí és un poni, llavors no és tan petit, és al final el que la gent diria, però això és un cavall, no això és un poni, perquè fa fins a aquesta altura, i llavors nosaltres tenim tot tipus d'altures de ponis, de cavalls, i potros també en tenim, i fa poc que m'ha entrat un burro. Ah, també? Ostres! Però el burro els pot muntar també o no? No, no, no, no, és més que res per fer companyia a altres cavalls, i perquè és molt intel·ligent, i per tenir una activitat més, i inclusió, diguéssim, pels alumnes que venen a extraescolars i activitat i tot. I també com a curiositat, Judit, quin és el cuidado que reben les cures, o el manteniment que reben els cavalls? Per exemple, un dia a dia teu, posa'ns algun exemple, no sé, jo no sé si segueixes alguna rutina o els cavalls tenen uns horaris fixes de sortir a passejar o de menjar... Sí, nosaltres tenim cavalls que estan estabulats, encuadats, i tenim cavalls que estan en pàdocs, que és més obert. Els que estan en pàdocs poden estar, és a dir, reben el que necessiten primàriament, que és el tema del menjar, que en principi donem dues vegades al dia, i pel matí i per la tarda, aigua constant, perquè beuen molts litres del dia, i després els que estan en quadres sí que necessiten uns cuidadors més especials, perquè han estat encat, el cavall ha de sortir més. Jo, per exemple, que tinc les meves aigües de competició, eren a cada dia i han de sortir mínim, mínim, una hora al dia. Una hora pot ser o muntar, o passejar-les, o deixar-les en uns pàdocs, diguéssim, o a les pistes, perquè les foguin, es moguin i tot, i a part del menjar i tot, i els cuidadors de l'espellar i tot, si necessiten cures, anar als peus o ferides, coses així. I la gent en quin moment decideix comprar-se un cavall? És a dir, la gent ho fa quan ja té ganes de competir, quan sap que passarà moltes hores amb un cavall i vol tenir un propi, això vosaltres reconselleu també a la gent? Sí, hi ha molts factors que et porten a comprar un cavall. Nosaltres recomanem comprar-te'l i no comprar-te'l. És a dir, a mi m'agrada molt l'aspecte que una persona pugui comprar un cavall, perquè al final estàs agafant un animal i li estàs donant tot el teu temps, o un gran part del teu temps, aquest cavall, estàs donant un carinyo i tot, i per exemple, als nostres cavalls es nota bastant la connexió que tenen amb el propietari i tot, i a mi m'encanten aquestes coses perquè jo l'he vist també. I la gent te'l compra perquè vol competir, sí, o perquè té temps i vol evolucionar amb un animal, vol poder fer totes les classes amb aquest mateix animal, vol poder... Doncs mira, és que a mi m'agrada molt muntar, però vinc només un cop a setmana a fer classes, però els altres dies m'agradaria venir a poder-me passar 3 hores a l'Hípica, estar amb aquest cavall, només cuidar-lo, mimar-lo, venir a donar pastanagues... Hi ha d'altres tipus. Molt bé. Doncs escoltem, Judit, hem rebut bastanta informació de l'Hípica Sol Solet i res, ens hem fet una idea també de tota la feina que hi ha al darrere i de la quantitat de persones també que formen al final del club. Res més que acabis de passar. Bona tarda i esperem tenir alguna altra oportunitat per seguir parlant. Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres per entrevistar-nos. Que vagi bé, doncs. Una abraçada. Adeu. Adeu. Bona tarda.